|
Documentat l'any 886. Castell
termenat. Sembla ser un dels primers castells aixecats després de la
Reconquesta. Va prendre aquest nom amb motiu de ser aquest el nom
dels primers "castlans" o senyors del castell i que després van
canviar el nom pel de Gurb.
Propietat dels comtes d'Osona va ser cedit a la família Queralt qui
el habita durant molts anys fins a arribat finals del segle XII que
ho obtenen els Montcada.
Després d'adjudicar-se la propietat el rei Jaume I, aquest va
començar un lent però progressiu deterioració. En l'actualitat es
poden observar les bases dels murs, una torre i la cisterna.
Situació : Al terme municipal de Gurb (Osona) – Barcelona
Accés : Visitat el 8/8/2008: Suposem que s'hi pot accedir per altres
camins. L'itinerari proposat avui, s'inicia a la ciutat de Vic. Cal
localitzar l'avinguda Olimpia (Veure mapa Google), que és una llarga
avinguda, que seguirem fins el final, i que partint d'una rotonda de
la antiga carretera N-152, es dirigeix a la C-17. Durant el
recorregut deixarem a la dreta les instal·lacions esportives del
Club de Tennis Vic. Més tard passarem mitjançant un túnel, per sota
de la C-17. Seguint sempre recte, trobarem un primer trencall (N
41º56'17" / E 2º13'06"), amb un indicador que cal seguir: El Güell.
Continuarem en la direcció assenyalada, per la dreta. Al poc, tornem
a trobar un altre trencall ( N 41º56'24" / E 2º12'54"), que ens
indica per anar a la caseta del Romeu, i el Güell, també en direcció
a la dreta, por on seguirem.
Finalment i desprès de passar a tocar de dues masies, hem aparcat el
cotxe (N 41º56'48" / E 2º12'41"), en un costat del camí por
on hem vingut, quasi davant de la porta d'accés a una altra casa, a
la dreta.
Davant per davant del camí por on hem vingut, la pista s'ha
transformat en un corriol, sense cap més indicatiu que un cartell de
prohibició de circulació de motos. Davant nostre, a dalt, a la dreta,
ja es visible el turó de Gurb, coronat per una gran creu.
Així doncs ens hem posat en marxa per aquest camí, que ha estat
senzill de seguir, doncs més que camí, es pot considerar en bona
part, que és un desguàs, una torrentera de les aigües de la muntanya.
No obstant, també hem de dir, que a partir de la meitat del
recorregut, quan abandonem el bosc, el corriol es transforma en una
pronunciada pendent, durant una estona (Creiem que podríem parlar
d'una pendent de 45º), convertint el passeig en una feixuga tasca.
Hem trigat uns 40 minuts en arribar dalt del cim.
En la nostra modesta opinió, creiem que aquest itinerari sols és
apte per a gent acostumada a anar per la muntanya. Evidentment, no
creiem aconsellable fer-lo ni amb criatures, ni amb gent gran.
Estat : Molt malmès, molt poques restes. Lliurament accessible.
Altres : Espectaculars vistes des del cim on hi ha aquesta
edificació.
|
