|
Documentat el 941. Inicialment
nomenat "Gotmar" i posteriorment Castellet.
Per l'adopció del nom Castellet sembla demostrar que es tractava
d'un castell d'unes dimensions relativament petites. Sembla també
probable que de la forma "castellús" es derivés el nom de la
població Callús. De propietat real, l'any 1390 és cedit a Eimeric de
Sallent el qual es converteix en el senyor del castell.
El 1708 Jaume Vicenç d'Alemany-Descatllar obté del rei el títol de
marquès de Callús.
Assentat en la zona alta de la població s'observa des de la
carretera que uneix Manresa i Solsona. Derrocat durant la guerra
civil de Joan II el 1464 conserva la base de la seva torre i alguns
murs.
Situació : A la població de
Callús – El Bages (Barcelona)
Accés : Visitat el 23/01/2008. Procedents de Cardona, per la
carretera C-55, en sentit Manresa, les restes son perfectament
visibles, a dalt de tot d'un turó, a l'esquerra. A l'alçada
d'aquestes restes, cal agafar la sortida que indica Callús, a mà
dreta. Una rotonda, ens permetrà canviar de sentit, per poder passar
per sota de la C-55 i a continuació, girarem a la dreta, seguint les
instruccions d'un cartell que ens indica "cementiri". Anirem un tros
en sentit contrari i en paral·lel a aquesta C-55, per una estreteta
carretera asfaltada., i de seguida prendrem una pronunciada corba a
mà esquerra (tot recte seguiríem per una pista de muntanya, sense
asfaltar ...), enfilant-nos ràpidament. Aviat arribarem al cementiri
(a la dreta), i a l'esquerra veiem una església, abandonada. Pel
costat esquerra d'aquesta edificació, al cap de dos-cents metres,
arribarem a una planura, on aparcarem còmodament el cotxe, i ja
veurem el castell al davant:
Coordenades segons el nostre navegador : N 41º47'39" / E 01º46'46"
Estat : Molt malmès. L'existència d'un cercat que rodeja tota
l'edificació, dona certa protecció a les restes. Per altra banda, al
haver-hi materials de construcció pels voltants, juntament amb varis
munts de pedres ordenadament apilades, amén d'una acurada neteja del
terra de l'edificació, lliure de vegetació, volem suposar que hi
pugui haver una certa voluntat de recuperar o rehabilitar aquesta
edificació.
El dia de la visita, no hi havia cap cadenat que impedís l'accés a
la construcció.
|