|
Documentat el 885 conserva importants mostres
dels seus murs i estada així com les ruïnes de l'antiga parròquia de
Santa María de Besora fins a 1759 que es va construir l'actual. El
llinatge pren el seu nom del castell a partir de Ermemir de Besora
si bé seria el seu fill Gombau de Besora qui donaria magnificencia
al llinatge. Va arribar a reunir les possessions dels castells de
Besora, Cubelles, Curull, Eramprunya, Montbui del Vallès i Torelló
entre uns altres. La seva filla Guisla s'enllaça matrimonialment amb
Mir Geribert d'Olèrdola. Finalment emparentarien amb la família
Descatllar incorporant-se finalment el llinatge amb comtes de Santa
Coloma, els Queralt.
Durant la primera guerra Carlina fou molt sovint refugi de carlins,
que s'hi fortificaven, i per això el 1838 una columna reialista,
comandada per Bonaventura Carbó, féu volar i desmantellà el conjunt
del castell i l'antiga església i rectoria.
Situació : En un turó sobre la població de
Santa Maria de Besora (Osona) - Barcelona
Accés : Visitat el 28/6/2008: A l'entrada mateix a la població de
Santa Maria de Besora, girarem a l'esquerra. El lloc s'anomena Plaça
del castell. (N 42º07'37" / E 2º15'21"). Aquí aparcarem el cotxe.
També a l'esquerra, veurem un petit cartell verd, de senderisme, (Sender
dels tres castells) informant de la direcció que cal seguir. Aquí
arrenca una pista de muntanya, barrat el pas a vehicles per una
cadena, on iniciarem la caminada, a peu. Aviat passarem pel costat
d'una gran masia primer i de dues basses d'aigua després. Aquí
abandonarem la pista per on transitàvem i entre aquesta pista i la
segona bassa, ens enfilarem per un confús corriol, que de forma
imprecisa es dirigeix a un roquerar, una cornisa, on hi ha la
possibilitat de perdre el camí, que hem de localitzar de manera
intuïtiva, anant cap a la dreta, i després amunt, en direcció al
bosc, guiats per unes discretes marques de fletxes pintades de color
vermell, fins localitzar a l'entrada del bosc, al davant d'una gran
pedra amb una fita a sobre ( N 42º07'30" / E 2º15'04"), un arbre amb
un senyal també vermell. Si tenim la sort de localitzar aquest inici
del camí, la resta ja és perfectament identificable. Per un costerut
corriol, que s'enfila entre una espessa arbreda arribarem dalt del
cim.
La durada de l'excursió, des del lloc on hem deixat el cotxe, haurà
estat d'uns 30 minuts.
Situació exacte: N 42º07'25" / E 2º15'00". Alçada segons un cartell
informatiu que trobem al bell mig de l'edificació: 1025 m.
Estat : Molt malmès. Lliurament accessible. Magnífiques vistes des
del cim.
( 1 ) Algunes consideracions:
el dia de la visita la superfície estava totalment coberta per les
herbes. Piles disperses de pedres apareixen en diferents llocs.
Alguns espais de terreny estan delimitats per cordes lligades a
estaques de fusta, circumstància que creiem que denota que aquestes
parcel·les de terreny han estat objecte d'alguna excavació
arqueològica. Altres cordes tancant el perímetre de l'edificació,
indiquen als visitants la conveniència de no acostar-s'hi gaire,
doncs l'edificació està protegida per quasi tots els costats per uns
impressionants espadats.
|
