Què es l'Asbestosi?Asbestosi o
amiantosi és una malaltia respiratòria produïda per la inhalació de
fibres d'asbest o amiant.
També s'utilitzen altres noms alternatius per designar l'asbestosi
com els de fibrosi pulmonar i neumonitis intersticiai idiopàtica.
Les fibres de l'asbest quan són respirades es dipositen als pulmons
i causen irritació i inflamació. L'asbestosi afecta els dos pulmons;
és bilateral. El següent pas és la destrucció cel·lular i, finalment,
una fibrosi o teixit cicatritzat en els espais intersticials al
voltant dels petits conductes d'aire i els alvèols.
La cicatrització dificulta el pas de l'oxigen i el biòxid de carbó
entre els alvèols i les cèl·lules de sang. La respiració es torna
difícil
Símptomes típics són la manca d'alè i la tos. També la rigidesa
toràcica i el dolor toràcic.
L'asbestosi pot existit sense símptomes. Molts malalts que la tenen
no ho saben. És una malaltia progressiva, val a dir, que pot seguir
empitjorant el cos encara que aquest ja no estigui amb contacte amb
l'asbest. En casos extrems, pot causar la mort.
El diagnòstic es pot fer mitjançant l'historial
laboral del pacient, un examen clínic, radiografia de tòrax,
tomografia, examen de la funció pulmonar (PFT) i per biòpsia.
Causes de l'Asbestosi
No totes les persones que han tingut un
contacte intens amb l'asbest han agafat asbestosi, però sí que tots
els malalts d'asbestosi han estat en contacte amb grans quantitats
de fibres d'asbest. La severitat de la malaltia depèn del temps
d'exposició i de la quantitat d'amiant inhalada.
L'exposició a les fibres d'amiant es produeix en primer lloc a les
mines d'amiant, les indústries de moldre, les filatures on es
processa l'amiant, les de materials de la construcció, la fabricació
de refractaris, les indústries automobilística i naval, etc.
Els familiars dels treballadors en contacte amb l'amiant també poden
adquirir la malaltia degut a les partícules que es transporten amb
la roba dels obrers. També la població que viu prop d'una d'aquestes
indústries podria adquirir asbestosi simplement per inhalar les
fibres en suspensió a l'atmosfera.
El tabaquisme pot incrementar el risc d'adquirir asbestosi.
Fibrosi difusa de pulmó
Aquesta malaltia va ser descrita per primera
vegada per Murray l'any 1907. Va detectar-la dins d'un grup de
cardadors britànics dedicats a la filatura de l'amiant.
Pancoast va fer la descripció dels canvis radiografics l'any 1917 i
Cooke li va assignar el nom l'any 1927.
Les fibres d'amiant respirades poden arribar a la part més íntima
del pulmó, l'alveol i ser retingudes, produint, amb el temps, la
fibrosi.
La fibrosi pulmonar és un procés que torna rígid el pulmó i que
dificulta la respiració.
La fibrosi pulmonar progressiva s'anomena asbestosi.
L'asbestosi és una neumoconiosi important, una malaltia incapacitant.
La fibrosi és una incapacitat permanent. Es pot manifestar fins i
tot, cinc, deu o més anys des de que es va iniciar l'exposició i la
inhalació de fibres d'amiant.
Els treballadors que presenten fibrosi o asbestosi, durant més de 20
o 30 anys, poden agreujar el seu estat si se'ls afegeix un procés
maligne, tumoral, en el pulmó, la pleura o el peritoneu. Es tracta
del carcinoma broncogènic o el mesotelioma pleural i peritoneal
respectivament, els quals posen en perill la vida del malalt a curt
termini.
El mesotelioma maligne i el vessament pleural poden desenvolupar-se
després de vint o quaranta anys d'haver estat exposat a l'amiant.
Quadre clínic
El primer símptoma de l'asbestosi pot ser la
sensació de dificultat per respirar.
La principal manifestació de l'asbestosi és la disnea.
La malaltia pot aparèixer en un curt període d'exposició al voltant
dels 12 anys.
Tanmateix, la fibrosi pulmonar se sol presentar entre 20 i 40 anys
després de l'inici de l'exposició.
El vessament pleural es pot presentar als tres o quatre anys d'inici
de l'exposició, molt abans que els treballadors puguin ser
diagnosticats d'asbestosi.
La reacció orgànica del malalt d'asbestosi correspon a un procés
inflamatori crònic, amb fibrosi pulmonar intersticial generalitzada,
amb exudat pleural, amb calcificacions en forma de plaques en
pleura, diafragma i en mediastino.
També es pot presentar el carcinoma broncogènic i el mesotelioma
pleural.
Tractament de l'Asbestosi
Fins a data d'avui, no hi ha un tractament
específic per l'asbestosi.
Només en el cas de presentar-se complicacions, es tracten aquestes
en forma simptomàtica.
Un recurs per a millorar les condicions funcionals del malalt és la
rehabilitació respiratòria, la qual incorpora mesures que tendeixen
a millorar la ventilació pulmonar i a exercitar els músculs
respiratoris, especialment el diafragma.
També es pot aplicar inhaloteràpia i drenatge postural quan hi ha
secrecions.
Tractament del càncer broncogènic i del mesotelioma
El tractament en aquests casos és a base de
quimioteràpia, radioteràpia i, fins i tot, d'alguns procediments
quirúrgics paliatius, especialment quan el pronòstic és dolent a
mitja termini, amb una sobrevida promig d'un any.
|
INTERROGANTS
Des de quan es fa servir l'amiant?
El mineral es coneix des de
l'antiguitat i duu emprant-se més de 2.000 anys. En
Grècia s'extreia en les mines de Creta i d'allí es
transportava per al seu ús a Grècia, Roma i Egipte.
Quan es va començar a fer servir de forma massiva?
La revolució industrial del
segle XIX va marcar un abans i un després en l'ocupació
de l'amiant. El asbesto s'utilitzava per a aïllar parts
de la màquina de vapor. A partir d'aquest moment es va
generalitzar el seu ús en tot el món.
Com es contreu la asbestosis?
Les fibres d'amiant són
perilloses si entren per les vies respiratòries. Es
queden en el pulmó i produïxen fibrosis, una malaltia
que ho torna rígid i dificulta la respiració. La
enfermadad pot empitjorar si se li afegix un procés
maligne tumoral en pulmó, pleura i peritoneo.
Per què no s'han diagnosticat més casos?
El asbesto ataca lentament.
Sovint és necessari que passin 20 o 30 anys perquè es
desenvolupi la malaltia. Molts consideren que els casos
diagnosticats fins a ara només són la punta d'un gran
iceberg, a causa del ús massiu d'aquest material a
Espanya en la construcción d'edificis i vaixells entre
els anys 60 i 80.
Quants afectats podrà haver a Europa?
Els sindicats calculen que en
tota Europa podrien morir fins a l'any 2035 mig milió de
persones per haver treballat en contacte amb l'amiant.
Se segueix utilitzant?
Les mines segueixen funcionant
i subministren a països asiàtics.
_______________________________________________________________
INTERROGANTES
¿Desde cuándo se usa el amianto? El mineral
se conoce desde la antigüedad y lleva empleándose más de
2.000 años. En Grecia se extraía en las minas de Creta y
de allí se transportaba para su uso en Grecia, Roma y
Egipto.
¿Cuándo se empleó de forma
masiva? La revolución industrial del siglo
XIX marcó un antes y un después en el empleo del
amianto. El asbesto se utilizaba para aislar partes de
la máquina de vapor. A partir de este momento se
generalizó su uso en todo el mundo.
¿Cómo se contrae la asbestosis?
Las fibras de amianto son peligrosas si entran por las
vías respiratorias. Se quedan en el pulmón y producen
fibrosis, una enfermedad que lo vuelve rígido y
dificulta la respiración. La enfermedad puede empeorar
si se le añade un proceso maligno tumoral en pulmón,
pleura y peritoneo.
¿Por qué no se han
diagnosticado más casos? El asbesto ataca
lentamente. A menudo es necesario que pasen 2o o 30 años
para que se desarrolle la enfermedad. Muchos consideran
que los casos diagnosticados hasta ahora sólo son la
punta de un gran iceberg, debido al uso masivo de este
material en España en la construcción de edificios y
barcos entre los años 60 y 80.
¿Cuántos afectados podrá haber
en Europa? Los sindicatos calculan que en
toda Europa podrían fallecer hasta el año 2035 medio
millón de personas por haber trabajado en contacto con
el amianto.
¿Se sigue empleando?
Las minas siguen funcionando y suministran a países
asiáticos.
|
Sacs d'amiant |
