Cerdanyola tambè va formar part d'aquest corrent gràcies a la seva proximitat amb Barcelona ja que nombrosos acabalats barcelonins van sentir la crida de la natura sense estar lluny de les seves obligacions i es van fer construir aquí la seva segona residència

Cerdanyola del Vallès va tenir des de sempre una atracció que va ser del gust de les famílies de classe alta barcelonines, passant a ser una de les localitats escollides per fer l'estiueig, la seva bona comunicació amb Barcelona gràcies al ferrocarril, església, terreny pla, la calma que proporciona l'absència d'indústries i la bondat de la seva gent.
 

Van ser anys d'esplendor. Els carrers van veure aixecar elegants torres envoltades de jardins, un casino, teatre i pisos de lloguer per a altres estiuejants.
L'església es va fer petita i allunyada de manera que es va construir una de nova, l'escala de l'estació del ferrocarril no donava l'abast cada vegada que arribava un tren el que va obligar a construir una altra de línia imperial així com augmentar la freqüència dels trens procedents de Barcelona.

Nombroses carrers eren veritables àlbums de luxosos habitatges que omplien de llum i alegria els mesos d'estiu, el Passeig de Cordelles, el

carrer Sant Acisclo, rambla de
Montserrat, Gran Via Prat de loa Riba, carrer Sant Ramon, el barri de Montflorit, etc. Una època que mai podran oblidar els cerdanyolencs que el vam poder veure.

Gràcies a aquest moviment d'intel·lectuals, van acudir a estiuejar il·lustres professionals, arquitectes, pintors, escultors i professionals de l'art: l'arquitecte Gaietà Buïgas i Monravà reformant el castell de Sant Marçal i dissenyant nombrosos edificis a Cerdanyola, Eduard M. Balcells ocupant la plaça d'arquitecte municipal i creant nombrosos habitatges, Joan Rubió i Bellver, Cèsar Martinell, autor del

desaparegut Celler Cooperatiu, el mestre d'obres Josep Graner, i Lluís Muncunill; els Germans Antoni i Ramon Puig Gairalt o Rafael Masó, Josep de Togores nascut a Cerdanyola, Alexandre de Riquer, Manuel Cano, Manuel Humbert i Marià Espinal.

Els escultors, Ismael Smith, Rafael Atché, Alberto Lena, que va fundar un taller de motlles, Josep Viladomat i Francesc Juventeny (qui va ser alcalde de la població entre 1951 i 1959).



 

 
 
CERDANYOLA DEL VALLÈS
( Vallès occidental )       
Ajuntament

Adreça : Plaça de Francesc Layret, s/n
Data construcció : El projecte es va fer en 1920, si bé la seva construcció es va demorar un temps.
Estil : noucentisme
GPS : 41.49113 - 2.14064

Arquitecte: Eduard Maria Balcells, va ser l'arquitecte municipal de Cerdanyola.
Eduard M. Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965). Era fill del advocat tarragoní Eduard Balcells Guille i de Concepció Buïgas i Monrava, germana de l'arquitecte Gaietà Buïgas. Va ser el quart de nou fills. Era cosí segón de Joaquim Raspall que va néixer el mateix any.
De petit anava amb el seu tiet a les visites d'obra del monument a Colom fet que segurament va influir en la vocació professional de Balcells.
La seva obra està ubicada al Vallès i a Barcelona.
Era cunyat del també arquitecte Ferran Cels. El Museu d'Art de Cerdanyola del Vallès té una sala dedicada a la seva familia.

Ca n'Altimira Adreça : Avinguda de la Primavera,  2-10
Data construcció : finals segle XIX
Estil : Neoclàssic tardà
GPS : 41.49218 - 2.14647
Actualment seu de la Biblioteca Municipal.
El nom d'Altimira és el cognom la família que posseïa aquest mas des del segle XVI. De l'antic mas no queda gairebé res.
Sols es conserva part dels locals destinats a cellers per a l'elaboració i conservació del vi, ja que quasi la totalitat d'aquesta finca estava destinada al cultiu de la vinya. 

Arquitecte : sense referències

Ca n'Ortadó Adreça : Plaça de Sant Ramon, 22
Data projecte : 1929
Estil : noucentista
Propietaris originals : Antoni Ortadó i Rosa Maymó
GPS : 41.48867 - 2.13589
Fins l'1 d'octubre de 2010 en què es va inaugurar el Museu de Ca n'Oliver, en aquesta torre hi havia la seu del Museu d'Història de la ciutat, Ca n'Ortadó. En l'actualitat roman tancada mentre no se li doni una nova finalitat.

Arquitecte : Joaquim Lloret i Homs. Barcelona, 1890 — Barcelona, 1988.
Titulat a Barcelona el 1915. Signà els plans de la Clínica Barraquer (1934-39), un dels més notables edificis racionalistes de Barcelona, ampliat posteriorment. Durant la postguerra construí grans blocs sumptuosos, com l'anomenat El Rancho Grande, i diverses torres a Sarrià.
 

Can Catá Adreça :  Passeig d'Horta s/n
Estil : noucentista
 

Aquest mas no conserva, exteriorment, res d'apariència vella, e interiorment conserva la mateixa disposició característica de les masies dels segles XV i XVI.
A principis del segle XX van fer-se moltes reformes a la part exterior i interior portades a cap per en P. Gil.
En morir aquest, el seu fill i successor, en Leopold Gil, va emprende una sèrie de reformes que convertiren aquesta finca en un varitable parc i lloc de caça.

Can Domènech Adreça : Carrer de Sant Martí, 88
Data construcció :1894 per Gaietà Buïgas Monravà
Data 1a. reforma :1912 per Eduard M. Balcells
Data 2a. reforma : 2009
Propietari original : Evarist López
GPS : 41.49104 - 2.13905
   Va néixer com a Teatre-Casino dels estiuejants (1894), el primer equipament cultural de la població; posterior- ment va ser transformat en la torre ďestiueig d'Evarist López (1905-1912), coneguda popularmfent com la “Casa del Xinet”, finalment va passar a ser la seu del laboratori farmacèutic Domènech (1961). A la dècada de 1990, l'Ajuntament va comprar l'edifici i el 1999 se'n va plantejar l'enderroc. Despres d'una campanya popular, Can Domènech es va incloure al Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Cerdanyola. El maig de 2006, es van iniciar les obres de restauració, finalitzades el juliol de 2009.
Actualment acull el Museu d'Art de Cerdanyola (MAC).
Destaca el conjunt de vitralls anomenat Les Dames de Cerdanyola obra de Ludwig Dietrich, punt culminant del vitrall modernista català. El museu té un important fons modernista de pintura, escultura, arquitectura, fotografia i arts industrials, amb obres de Casas, Llimona, Balcells, Brú, Escaler, Burguès, Smith, Vilatobà i Togores.

Can Llopis Adreça : Carrer de Sant Ramon, 130
Data construcció : 1872
Data reforma : 1893
Propietari original : Pere Llopis

Arquitecte : Gaietà Buïgas (Cerdanyola del Vallès, 1851 - 1919) fou cap de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. És conegut per ser l'autor del monument a Colom de Barcelona i va ser pare de l'enginyer Carles Buïgas i Sans que va dissenyar i construir la Font màgica de Montjuïc. Era cosí de l'arquitecte modernista Joaquim Raspall. Arquitecte municipal o assessor als ajuntaments de Masnou, Alella, Barberà del Vallès, Vilassar de Dalt, Cardona, Tortosa i Sitges. Pel seu monument a Colom, fet coincident amb l'Exposició Universal de 1888 va obtenir la medalla d'or de l'esmentada exposició. Va tenir una àmplia activitat en la seva maduresa a L'Argentina i l'Uruguai. Durant el 2011 se li va dedicar una exposició retrospectiva a la Biblioteca de Catalunya.
Actualment seu de les Misioneres del Verbum Dei.
Casa Alfredo Viñas Adreça : Carrer del Remei, 6
Data construcció : 1930
Propietari original : Alfredo Viñas


Arquitecte : Rafael Masó i Valentí (signada per Joaquim Iglesias Abadal)
Rafael Masó, (Girona, 1880 - 1935) Arquitecte, poeta i polític catalanista, màxim exponent del modernisme i noucentisme a la ciutat catalana de Girona i la seva província.
Recupera la tradició artesana de la ceràmica, la fusta, el vitrall i la forja i marca un estil arquitectònic que dóna caràcter a la ciutat.
El 1900 va iniciar els estudis d'Arquitectura a Barcelona obtenint el títol el 1906.

Casa Anton Lafont Adreça : Carrer de Sant Joan, 4
Data construcció : 1932
Estil . noucentista
Propietari original : Anton Lafont


Arquitecte : Francesc Portillo

Casa en Avinguda de Bertomeu Adreça : Avinguda de Bartomeu, 3   (Bellaterra)
Data projecte : 1934
Estil : noucentista
Propietari original : Rogèlia Pi i Jaume Joan
 
Arquitecte : Andreu Audet i Puig. (1868-Barcelona, 1938) fou un arquitecte modernista titulat el 1891. Arquitecte municipal de Barcelona. Es va especialitzar en la construcció de teatres i de sales d'espectacles.

 

 

 

 

 

Casa en Avinguda Catalunya Adreça : Avinguda Catalunya, 30
Data construcció : Inici segle XX
Estil : modernista
 
Arquitecte : sense referències

Casa en Avinguda Flor de Maig Adreça : Avinguda Flor de Maig, 62
Data construcció : 1930
Estil : noucentista
 

Arquitecte : sense referències

Casa Bruguera Adreça : Avinguda de Bertomeu, 1   (Bellaterra)
Data projecte : 1934
Estil : racionalista
Propietaro original : Francisca Bruguera


Arquitecte : Andreu Audet.  (1868-Barcelona, 1938) fou un arquitecte modernista titulat el 1891. Arquitecte municipal de Barcelona.
Es va especialitzar en la construcció de teatres i de sales d'espectacles.






 
 
Casa Cano Adreça : Carrer de la Sinia, 8
Data projecte : 1916
Propietari original : Maria Teresa Cano


Arquitecte : Ferran Cels (? - Sant Cugat del Vallès, 1925)
Ferran Cels era l'arquitecte municipal de Sant Cugat del Vallès entre 1910 i 1925 on a mès va realitzar diverses obres privades molt influenciades per l'estil de Puig i Cadafalch.
Era cunyat del también arquitecte modernista Eduard Maria Balcells i Buïgas.

Casa Caramés Adreça : Carrer de les Fontetes, 9
Data construcció : 1910
També coneguda per "el Xalet de les Fontetes" 

Arquitecte : atribuït a Eduard Maria Balcells, va ser l'arquitecte municipal de Cerdanyola.
Eduard M. Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965). Era fill del advocat tarragoní Eduard Balcells Guille i de Concepció Buïgas i Monrava, germana de l'arquitecte Gaietà Buïgas. Va ser el quart de nou fills. Era cosí segón de Joaquim Raspall que va néixer el mateix any.
De petit anava amb el seu tiet a les visites d'obra del monument a Colom fet que segurament va influir en la vocació professional de Balcells.
La seva obra està ubicada al Vallès i a Barcelona.
Era cunyat del també arquitecte Ferran Cels. El Museu d'Art de Cerdanyola del Vallès té una sala dedicada a la seva familia.
Mostra una gran influència de Puig i Cadafalch amb qui va treballar força temps.

Casa Carles Socias Adreça : Rambla Montserrat, 7
Data construcció : segles XIX-XX
Estil : modernisme
 

Arquitecte : Eduard Maria Balcels Buïgas, va ser l'arquitecte municipal de Cerdanyola.
Eduard M. Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965). Era fill del advocat tarragoní Eduard Balcells Guille i de Concepció Buïgas i Monrava, germana de l'arquitecte Gaietà Buïgas. Va ser el quart de nou fills. Era cosí segón de Joaquim Raspall que va néixer el mateix any.
De petit anava amb el seu tiet a les visites d'obra del monument a Colom fet que segurament va influir en la vocació professional de Balcells.
La seva obra està ubicada al Vallès i a Barcelona.
Era cunyat del també arquitecte Ferran Cels. El Museu d'Art de Cerdanyola del Vallès té una sala dedicada a la seva familia.
Casa de la Plaça Sant Ramon

 

Adreça : Plaça Sant Ramon, 6
Data construcció : segles XIX-XX
A l'origen aquesta casa era de planta baixa ampliant-se posteriorment fins a la seva estructura actual
 

Arquitecte : Probablement Eduard Maria Balcels (Títol d'arquitecte al 5/1/1905) o Ferran Cels o el mestre d'obres Josep Graner,  ja que entre els tres van construir gran part d'aquestes cases.

 

Casa de la Plaça Sant Ramon Adreça : Plaça Sant Ramon, 7
Data construcció : segles XIX-XX
També coneguda per  Casa Mimó. En aquesta casa va viure el primer alcalde republicà Jaume Mimó i Llobet  (Cerdanyola 1893-1964).
 

Arquitecte : Probablement Eduard Maria Balcels (Títol d'arquitecte al 5/1/1905) o Ferran Cels o el mestre d'obres Josep Graner, ja que entre els tres van construir gran part d'aquestes cases.

 

Casa de la Plaça Sant Ramon Adreça : Plaça Sant Ramon, 8-9
Data construcció : segles XIX-XX
 

Arquitecte : Probablement Eduard Maria Balcels (Títol d'arquitecte al 5/1/1905) o Ferran Cels o el mestre d'obres Josep Graner,  ja que entre els tres van construir gran part d'aquestes cases.
Casa de la Plaça Sant Ramon Adreça : Plaça Sant Ramon, 10
Data construcció : segles XIX-XX
 

Arquitecte : Probablement Eduard Maria Balcels (Títol d'arquitecte al 5/1/1905) o Ferran Cels o el mestre d'obres Josep Graner,  ja que entre els tres van construir gran part d'aquestes cases.
Casa de la Plaça Sant Ramon Adreça : Plaça Sant Ramon, 21
Data construcció : segles XIX-XX
 

Arquitecte : Probablement Eduard Maria Balcels (Títol d'arquitecte al 5/1/1905) o Ferran Cels o el mestre d'obres Josep Graner,  ja que entre els tres van construir gran part d'aquestes cases.
Casa de la Plaça Sant Ramon

 

Adreça : Plaça Sant Ramon, 30-31
Data construcció : segles XIX-XX
Estil : modernisme
 

Arquitecte : Probablement Eduard Maria Balcels (Títol d'arquitecte al 5/1/1905) o Ferran Cels o el mestre d'obres Josep Graner,
 ja que entre els tres van construir gran part d'aquestes cases.
Casa de la Plaça Sant Ramon Adreça : Plaça Sant Ramon, 32
Data construcció : segles XIX-XX
Estil : Eclèctic
 

Arquitecte : Probablement Eduard Maria Balcels (Títol d'arquitecte al 5/1/1905) o Ferran Cels o el mestre d'obres Josep Graner,  ja que entre els tres van construir gran part d'aquestes cases.
Casa en Carretera de Barcelona Adreça : Carretera de Barcelona, 164
Data construcció : Segles  XIX-XX
Edifici de tres plantes destacant una balconada-tribuna amb balustrades a la primera planta i en la rematada final de la tercera.
 

Arquitecte : sense referències
Casa Dolors Balcells Adreça : Passeig de Cordelles, 4
També coneguda per : Casa Diviu
Estil : modernista
 

Arquitecte : Eduard Maria Balcells, va ser l'arquitecte municipal de Cerdanyola.
Eduard M. Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965). Era fill del advocat tarragoní Eduard Balcells Guille i de Concepció Buïgas i Monrava, germana de l'arquitecte Gaietà Buïgas. Va ser el quart de nou fills. Era cosí segón de Joaquim Raspall que va néixer el mateix any.
De petit anava amb el seu tiet a les visites d'obra del monument a Colom fet que segurament va influir en la vocació professional de Balcells.
La seva obra està ubicada al Vallès i a Barcelona.
Era cunyat del també arquitecte Ferran Cels. El Museu d'Art de Cerdanyola del Vallès té una sala dedicada a la seva familia.
Casa Domingo Diaz Adreça : Carrer de Prat de la Riba, 60
Data construcció : 1910
Estil : modernista
Propietari original : Domingo Diaz Palou
 

Arquitecte : Melcior de Palau  i Simón. Arquitecte municipal de Mataró.
En aquesta població va deixar impremta amb un conjunt d'edificis projectats el 1914 per a ús en principi d'escorxador.

 

Casa Domingo Vendrell Adreça : Avinguda de Sant Iscle, 7
Data construcció : 1928
Propietari original : Domingo Vendrell
 

Arquitecte: Eduard Maria Balcells, va ser l'arquitecte municipal de Cerdanyola.
Eduard M. Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965). Era fill del advocat tarragoní Eduard Balcells Guille i de Concepció Buïgas i Monrava, germana de l'arquitecte Gaietà Buïgas. Va ser el quart de nou fills. Era cosí segón de Joaquim Raspall que va néixer el mateix any.
De petit anava amb el seu tiet a les visites d'obra del monument a Colom fet que segurament va influir en la vocació professional de Balcells.
La seva obra està ubicada al Vallès i a Barcelona.
Era cunyat del també arquitecte Ferran Cels. El Museu d'Art de Cerdanyola del Vallès té una sala dedicada a la seva familia.
Casa Josep Boniquet Adreça : Carrer de Sant Joan, 12
Data construcció : 1930
Estil . noucentista
Propietari original : Josep Boniquet
 

Arquitecte : Joan B. Serra

Casa Lluis Casanovas Adreça : Carrer de Sant Joan, 10
Data construcció : 1932
Estil . noucentista
Propietari original : Anton Lafont
 

Arquitecte : Nicolau Maria Rubio i Tudurí.
El 1920 va ser nomenat secretari de la Ciutat-Jardí, on va col · laborar amb Forestier en la realització del parc de Montjuïc, i el 1925 va dissenyar el primer jardí de paisatge de Catalunya a la plaça de Francesc Macià, a Barcelona, modalitat en què es va especialitzar .
El 1932 la Generalitat de Catalunya li va encarregar un projecte de planificació regional (regional planning); com a resultat va publicar, amb el seu germà Santiago, un Pla de Distribució en Zones del Territori Català. Simultàniament, el 1934 va construir l'edifici de la Metro Goldwyn Mayer a Barcelona.

Casa Manuel Baldiz Adreça : Carrer de Sant Joan, 6
Data construcció : 1931
Estil . noucentista
Propietari original : Manuel Baldiz Lanceta
 

Arquitecte : Josep Maria Abades i Blanchart

Casa Mañà Adreça : Carrer de Torre i Bages, 5
Data construcció : 1930
Propietari original : Jaume Mañà i Costa
Estil : noucentista
GPS : 41.48926 - 2.14048

Arquitecte
: Eduard Maria Balcells (si bé el signa el seu cosí Manuel Joaquim Raspall i Mayol). Raspall, arquitecte d'un modernisme tardà, no va arribar a tenir la fama dels seus predecessors i mestres Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch que havien gaudit de l'interès de les grans fortunes i els mecenes entre els seus clients. No obstant això, Raspall va saber adaptar-se a un temps canviant i la seva obra del modernisme noucentisme per acabar en un déco incipient, construint el que tocava en cada moment i evolucionant d'estil i de tipus d'edificació. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental.
Actualment l'ocupa la Oficina de Treball de la Generalitat de Catalunta.

Casa Mercè Balcells Adreça : Passeig de Cordelles, 86
Data construcció : 1932
Estil : regionalista
Propietari original : Mercè Balcells Buïgas
 

Arquitecte : Eduard Maria Balcells, va ser l'arquitecte municipal de Cerdanyola.
Eduard M. Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965). Era fill del advocat tarragoní Eduard Balcells Guille i de Concepció Buïgas i Monrava, germana de l'arquitecte Gaietà Buïgas. Va ser el quart de nou fills. Era cosí segón de Joaquim Raspall que va néixer el mateix any.
De petit anava amb el seu tiet a les visites d'obra del monument a Colom fet que segurament va influir en la vocació professional de Balcells.
La seva obra està ubicada al Vallès i a Barcelona.
Era cunyat del també arquitecte Ferran Cels. El Museu d'Art de Cerdanyola del Vallès té una sala dedicada a la seva familia.

Casa Mercè Garriga d'Arquer
 
Adreça : Avinguda Catalunya, 23
També coneguda per : Ca l'Arquer
Estil : modernista-noucentista
  Acull la Sala d'Art Buïgas

Arquitecte : Marcel.lí Coquillat. (1905)   reformat : Antoni Puig i Gairalt (1918)

Antoni Puig i Gairalt.
(l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1887 — Barcelona, 1935). Després d'unes reformes de cases que féu a Cerdanyola (1919-20) inicià una carrera que el situà entre els primers arquitectes catalans de la seva  generació.
El 1928 i el 1933 fou objecte de ressonants homenatges. Fou president del primer Congrés d'Arquitectes de Llengua Catalana (1932).
Ha deixat testimoni de les seves obres a Barcelona, Castelldefels, Sabadell, l'Ametlla del Vallès, Sant Salvador (Baix Penedès), Begues, Montevideo, etc.

Marcel.li Coquillat i Llofriu. (1869-1924) Altres obres son la capella del mas de Noguera, del 1922, casa Torruella  de Barcelona(reforma), el Mercat de Sarria (Barcelona) junt a Arnau Calvet.  La torre Vidua Comes (1913) y la "Villa Cristina" (1914), las dos en la calle Francesc Macià de Sant Joan Despí.

Casa Mongay Adreça : Sant Marti, 77
Data construcció : 1905 per Josep Plantada i Artigas
Data reforma : 1912 per Eduard Maria Balcells
Propietari original : Evarist López
 

Es tracta d'una reforma feta sobre unes tres cases propietat d'Evarist Lopez per a ser llogades. Actualment només en resta aquesta.

Casa Parroquial. Rectoria Adreça : Plaça Joan Pau II (carre Sant Martí, 80)
Data del projecte : 1908
Estil : modernista
GPS : 41.49142    2.13967

Arquitecte : Eduard Maria Balcells. - Nascut a Barcelona. Va estudiar a l'Escola d'Arquitectura d'aquesta ciutat i des de 1905 va ser arquitecte municipal de la ciutat de Cerdanyola del Vallès. Les seves obres més destacades són, la casa Lluch (1906), la casa Mir, la casa Calat, la casa Generalife i la casa Monés o casa Mònaco, totes elles a sant Cugat del Vallès, la casa Gual de Cardedeu (1910), la casa Carles Balcells (1913) i la casa Manuel Balcells (1923), aquestes dues últimes a Cerdanyola i d'un estil gairebé racionalista.

Casa Riera Adreça :  Avinguda de la Flor de Maig, 99 (Montflorit)
Data del proyecte : 1920
Estil : noucentista
Propietari original : Josep Riera Modolell (promotor de la urbanització de Montflorit)
 

Arquitecte : atribuït a Ignasi Mas i Morell. (Barcelona, 1881 - 1953). Arquitecte municipal de Sant Pol de Mar, on va realitzar un gran nombre d'edificis modernistes. Les seves obres poden trobar-se també a Barcelona, Sant Pol de Mar, Sitges i Sant Joan Despí.
 
Casa Soms Adreça : Passeig de Donya Amèlia, 4 (Montflorit)
Data projecte : 1933
Estil : noucentista
Propietari original : Francesc Soms
 

Arquitecte : Eduard Maria Balcells Buïgas, va ser l'arquitecte municipal de Cerdanyola.
Eduard M. Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965). Era fill del advocat tarragoní Eduard Balcells Guille i de Concepció Buïgas i Monrava, germana de l'arquitecte Gaietà Buïgas. Va ser el quart de nou fills. Era cosí segón de Joaquim Raspall que va néixer el mateix any.
De petit anava amb el seu tiet a les visites d'obra del monument a Colom fet que segurament va influir en la vocació professional de Balcells.
La seva obra està ubicada al Vallès i a Barcelona.
Era cunyat del també arquitecte Ferran Cels. El Museu d'Art de Cerdanyola del Vallès té una sala dedicada a la seva familia.

Casa Valenti Castanys Adreça : Carrer de Sant Joan, 8
Data construcció : 1931
Estil : noucentista
Propietari original : Valentí Castanys
 

Arquitecte : Juan Ventura

Casa Verges Adreça : Carrer de Provença, 2
Data projecte : 1930
Estil : noucentista
Propietari original :  Joan Verges
 

Arquitecte :  Eduard Maria Balcells Buïgas (si bé el signa el seu cosí Manuel Joaquim Raspall i Mayol)

Casa Vidal Adreça : Avinguda de Joan Fàbregas, 2  (Bellaterra)
Data projecte : 1934
Estil : racionalista
Propietari original : Climent Vidal
 

Arquitecte : Josep Firmat i Serramalera. (Manresa, 1889-1970) va ser un arquitecte manresà d'estil modernista i noucentista.
Del periode modernista es conserva a Manresa el quiosc de l'Arpa a la plaça de Sant Domènec i la decoració de la farmàcia Esteve. És una peça de 1917 inspirada en l'estil de Domènech i Montaner.
Posteriorment la seva obra és plenament noucentista de entre la que destaca el Teatre Kursaal de Manresa de 1927.


 
Casa en Plaça del Greco Adreça : Plaça del Greco, 16   (Bellaterra)
Data projecte : 1931
Propietari original : Florencio Santiago Latorre
 

Arquitecte : Josep Domènech i Mansana, (Barcelona, 1885-1973). Arquitecte modernista titulat el 1910. Fou fill de Josep Domènech i Estapà. Va ser arquitecte del Ministeri d'Instrucció Pública des de 1917 i professor de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona. Fou arquitecte municipal de Sant Celoni, on va construir l'ajuntament i l'escorxador (1925).
Era fill del arquitecte Domènech i Estepà.

 

 

 

Cases del carrer de Prat de la Riba Adreça : Carrer de Prat de la Riba, 42 i 44
Data construcció : Principis segle XX
Estil : modernista
 

Arquitecte : Josep Graner i Prat. (Casserres, Berguedà, 1844-1930) fou un mestre d'obres català, títol que obtingué el 1872.
Les seves primeres obres tenen una concepció més clàssica, i posteriorment evolucionà i aplicà als edificis decoracions amb ornaments vegetals que trencaven la rigidesa.[1] Va ser molt actiu a Barcelona, Montcada i Reixac, Sitges i altres poblacions catalanes. A Barcelona és autor de la Casa Fajol, coneguda també com la Casa de la Papallona (1912), situada davant de la plaça de toros de les Arenes, d'estil modernista i coronada amb un trencadís de múltiples colors.

Cases del carrer de Prat de la Riba Adreça : carrer de Prat de la Riba, 54-56-58
Data construcció : Principis segle XX
Estil : modernista
Romanen en peus les façanes. Els interiors han estat demolits per deixar pas a habitatges de nova construcció.
 

Arquitecte : sense referències

Cases del carrer Mare de Deu de Montserrat Adreça : Carrer de la Mare de Deu de Montserrat, 35-37
Data construcció : Principis segle XX
Estil : modernista
 

Arquitecte : Josep Graner i Prat, (Casserres, Berguedà, 1844-1930) fou un mestre d'obres català, títol que obtingué el 1872.
Les seves primeres obres tenen una concepció més clàssica, i posteriorment evolucionà i aplicà als edificis decoracions amb ornaments vegetals que trencaven la rigidesa.[1] Va ser molt actiu a Barcelona, Montcada i Reixac, Sitges i altres poblacions catalanes. A Barcelona és autor de la Casa Fajol, coneguda també com la Casa de la Papallona (1912), situada davant de la plaça de toros de les Arenes, d'estil modernista i coronada amb un trencadís de múltiples colors.
Cases del carrer Santa Teresa Adreça : Carrer de Santa Teresa  6 al 12
Estil : eclèctic (Que està compost d'elements, opinions, estils, etc.
De caràcter divers)
Pràcticament deshabitades
GPS : 49211 - 2.14723
 
Arquitecte : sense referències
 

Cases Juan Aloy Adreça : Carrer Sant Francesc, 11 al 19
Data construcció : 1916
Estil : modernista
Propietari original : Juan Aloy (per llogar)
 

Arquitecte : Mestre d'obres Morral i Pujol
Cases Uralita Adreça : la Sinia, 10 i 12 i Adam i Eva, 20 A i 20 B
Data de construcció : 1925
Propietari original : Josep M. Roviralta Alemany
 

Arquitecte : sense referències
 

Castell de Sant Marçal Adreça :
Data de construcció : Al voltant de principis del segle XII.
Reformat el 1895 per Gaità Buïgas i Monravà.

El castell de Sant Marçal o de Cerdanyola del Vallès, té una vida que sembla s'inicia en l'any 1111 fruit de la necessitat de protegir els terrenys pròxims a Barcelona de les tropes enemigues.

Podem trobar també obres de Buïgas a Vic dins de la Plaça Major: la casa Cortina (1893) i el Palau Comella (on hi ha el Casino). A Sitges, el Mercat Municipal (1890) i l'Escorxador. Tambè la Vil-la Avelina (1900) en el carrer de  l'Illa de Cuba.
A El Masnou troben la Casa Benèfica del Masnou (1899). En Vilassar de Mar també va deixar la seva empremta pryectando al Cementiri Municipaldiversos panteons de llenguatge modernista.
Cooperativa la Constància Adreça : Carrer de Sant Ramon, 159
Data : 1922
Estil : noucentista
 

Arquitecte : sense referències
Construït com a edifici de la Cooperativa la Constància, durant la República va ser la seu de l'Ateneu Cultural Popular. En l'actualitat continua com botiga de queviures : Can Solanet.
Escoles Públiques Adreça : Carrer de les Escoles, 7
Data construcció : 1914
Estil : modernista
GPS : 41.48957 - 2.13666
     Primea Escola Pública construïda a Cerdanyola.

Arquitecte : Eduard Maria Balcells Buïgas - Neix a Barcelona. Va estudiar a l'Escola d'Arquitectura d'aquesta ciutat i des de 1905 va ser arquitecte municipal de la ciutat de Cerdanyola del Vallès. Les seves obres més destacades són, la casa Lluch (1906), la casa Mir, la casa Calat, la casa Generalife i la casa Monés o casa Mònaco, totes elles a sant Cugat del Vallès, la casa Gual de Cardedeu (1910), la casa Carles Balcells (1913) i la casa Manuel Balcells (1923), aquestes dues últimes a Cerdanyola i d'un estil gairebé racionalista.
Actualment Centre de Documentació i Experimentació en Ciències i Tecnologia (CDECT) del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
 
Església Parroquial Sant Martí Adreça : Plaça Joan Pau II (carrer Sant Martí, 80)
Reforma : Eduard Maria Balcells Buïgas (1947)
Estil : neomedieval
GPS : 41.49144    2.13992

Arquitecte : Claudi Duran Ventosa (1902). Entre les seves obres, cal esmentar la nova església parroquial, començada el 1892 a la vila d'Artés

A l'interior del temple es conserven també altres elements modernistes com la reixa del baptisteri, els vitralls i l'estendard de les Filles de Maria realitzat per la casa Esteve i Cia. i els dos mosaics de Lluís Bru que es poden observar a banda i banda de l'altar major.

Estació Ferrocarril de Bellaterra Adreça : Plaça del Pi  s/n  (Bellaterra)
Data construcció : 1930
Estil : noucentista
GPS : 41.50061 - 2.0904

Arquitecte : sense referències











 
Estació Ferrocarril RENFE Adreça : Avinguda de la Primavera, s/n
Data construcció 1a estació : 1851-1855
Data construcció 2a estació : 1908-1929
Darrera reforma : 1995
GPS : 41.49259 - 2.14747

Arquitecte
: sense referències
Estança Mercè Adreça : Carrer de Santiago, 15
Data construcció : 1927
Estil : noucentista
 

Arquitecte : Eduard Maria Balcells Buïgas (si bé el signa el seu cosí Manuel Joaquim Raspall i Mayol).

Manuel J. Raspall, (Barcelona 1877 - La Garriga 1937) Dirigí la construcció del cementiri, on s'han seguit sempre les seves directrius emprant la pedra de granit i el ferro forjat.
Arquitecte municipal de Cardedeu, posteriorment va ocupar el mateix càrrec a les poblacions següents: l'Ametlla del Vallès, la Garriga, Granollers, Caldes de Montbui, Montmeló i la Roca.
El primer estil dels edificis de Raspall va ser el Modernisme, però posteriorment va evolucionar cap al Noucentisme  i finalment el Art Decó en les seves últimes obres.

 

Fàbrica Uralita Adreça : Carretera de Barcelona,133-135-218.
Carrer  Barberà, 81-87 /  Carrer Concordia, 2-12.
Carrer de Sant Francesc, 22-24-24B-26-35-39 a 45 i 45A.
Data construcció : De 1916 a 1943
Estil : noucentista
 

Arquitectes : Santiago Balcells i Gorina, Antoni de Ferrater Bofill, Joan Baptista Serra i d'altres.

Antoni Maria de Ferrater Bofill. Se tituló en Arquitectura en el año 1918, y al año siguiente ya se le documentan las primeras obras, en Sitges. En 1922 construyó el gran edificio de la Via Laietana de Barcelona que acoge el Colegio de Ingenieros Industriales de Cataluña.

Hostal de Sant Pancraç Adreça : Plaça del Pi, 2    (Bellaterra)
Data construcció : 1930
Data reforma : 1944
GPS : 41.50065 - 2.08956

Arquitecte reforma
: Emili Sala Pibernat. A principi dels anys 30 de dedica a construir algunes cases de segona residència a Bellaterra, a la zona de Can Domenech.
El projecte oficial d'urbanització de la zona no s'aprovaria fins uns anys després, el 1934.







 
Torre Ribas Adreça : Carrer de la Sínia, 6
Data construcció : 1919
Estil : noucentista
Propietari original : Josep Ribas Farrès
 

Arquitecte : sense referències

Torre Vermella Adreça : Carrer de Sant Ramon, 14
Data construcció : 1879
Propietaris originals : Josep Mª Planes i Casals, Manuel Planes i Casals i Marcel Planes i Casals
Estil : modernista
Propietari Original : Magí Viñals
GPS : 41.49077 - 2.13749

Arquitecte : Gaietà Buïgas (Cerdanyola del Vallès, 1851 - 1919) fou cap de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. És conegut per ser l'autor del monument a Colom de Barcelona i va ser pare de l'enginyer Carles Buïgas i Sans que va dissenyar i construir la Font màgica de Montjuïc. Arquitecte municipal o assessor als ajuntaments de Masnou, Alella, Barberà del Vallès, Vilassar de Dalt, Cardona, Tortosa i Sitges. Pel seu monument a Colom, fet coincident amb l'Exposició Universal de 1888 va obtenir la medalla d'or de l'esmentada exposició. Va tenir una àmplia activitat en la seva maduresa a L'Argentina i l'Uruguai. Durant el 2011 se li va dedicar una exposició retrospectiva a la Biblioteca de Catalunya.
 
Torre Vinyals Adreça : Carrer Sant Enric / Santa Maria
Estil : modernista-noucentista
Data construcció : 1915
GPS : 41.48947 - 2.13456
També coneguda per : Torre Lloberes
Actualment : Escola Municipal de Música

Arquitecte : Ramon Puig i Gairalt

Villa Celina Adreça : carrer de Jaume Mimó i Llobet, 13
També coneguda per : Torre Fernandez
Data construcció : 1930
Propietari original  : Ramon Fernàndez
Estil : noucentista
 

Arquitecte : Gaietà Buïgas
Reformat per : Eduard Maria Balcells Buïgas.
Gaietà Buïgas (Cerdanyola del Vallès, 1851 - 1919) fou cap de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. És conegut per ser l'autor del monument a Colom de Barcelona i va ser pare de l'enginyer Carles Buïgas i Sans que va dissenyar i construir la Font màgica de Montjuïc.
Era cosí de l'arquitecte modernista Joaquim Raspall. Arquitecte municipal o assessor als ajuntaments de Masnou, Alella, Barberà del Vallès, Vilassar de Dalt, Cardona, Tortosa i Sitges. Pel seu monument a Colom, fet coincident amb l'Exposició Universal de 1888 va obtenir la medalla d'or de l'esmentada exposició.

Vil.la Madrona Adreça : Passeig de Cordelles, 65
Arquitecte : sense referències
Data construcció : 1918
Estil : modernista-noucentista
 

Arquitecte : sense referències
Actualment l'ocupa l'Escola Bressol i Llars d’Infants Cordelles) 
Vil.la Sant Jordi Adreça : Passeig de Donya Amèlia, 3
Data projecte : 1922
Data ampliació : 1924
Estil : noucentista
Propietari original : Ramon Capdevila
 

Arquitecte : Eduard Maria Balcells Buïgas

Eduard Mª Balcells també compta entre els seus edificacions diverses sepultures que es poden veure al cementiri de Sant Nicolau de Sabadell. El mausoleu de Joan Carol Prat (1918), el mausoleu de Sallarés Deu (1916), el mausoleu de Joaquim Carol Artigas (1918) i el sepulcre de Pere Gorina Pujol.

Villa Conxita Adreça : carrer d'Angel Guimerà, 42
Data legalització projecte : 1930
Estil : noucentista
Propietari original : Encarnació Martí
 

Arquitecte
: Probablement Eduard Maria Balcells. Les obres van ser legalitzades per el seu cosí Manuel Josep Raspall.
Manuel Raspall, a més, dirigí la construcció del cementiri de Cardedeu, on s'han seguit sempre les seves directrius emprant la pedra de granit i el ferro forjat
 

Villa Maria Adreça : Carrer Lluis Companys,1
Propietari original : Maria Roca
Mes tard de Maria Roca pasa a Domingo de Gomar (casat amb Engràcia Fatjó.
També coneguda per : Torre Fatjó
Data construcció : segles XIX -XX
Data reforma : 1944 per Josep Vila Juanico
Estil : modernista amb dependència del neogòtic.
Actualment : Guarderia Patufet
GPS : 41.49128 - 2.14113

Arquitecte : sense referències

Villa Montecarlo Adreça : Passeig de Cordelles, 88
Data construcció : 1933
Propietari original : Antoni Mas
Estil : noucentista
 

Arquitecte : Melcior Viñals i Muñoz.(1878-1938)  Germanastre del prolífic mestre d’obres i arquitecte barceloní Salvador Viñals i Sabaté. Va obtenir el titol en 1905.
Per desavinences amb ell, es trasllada a Terrassa. L’any 1906 és nomenat arquitecte municipal interí de Terrassa, plaça que no aconsegueix definitivament fins al 1917. El 1909 és nomenat professor auxiliar de l’Escola d’Indústries. Fou un arquitecte amb molta producció local, tant d’edificis públics com de particulars, sobretot magatzems fabrils i habitatges.
 
Xalet Dasca Adreça : Carrer Sant Joan, 2
Data construcció : 1932
 

Arquitecte : Eduard Maria Balcells Buïgas (si bé el signa el seu cosí Manuel Joaquim Raspall i Mayol).

Manuel J. Raspall, a més, dirigí la construcció del cementiri, on s'han seguit sempre les seves directrius emprant la pedra de granit i el ferro forjat

Xalet Guillem Adreça : Avinguda de la Flor de Maig, 80
Data construcció : 1928
Estil : noucentista
Propietari original : Agustí Bricall
 

Arquitecte : Carles Martínez Sanchez

 
Altres obres de Eduard Maria Balcells Buïgas a Cerdanyola del Vallès.
 
 1906 Casa Brugueroles (Passeig Cordelles) (desapareguda)
 1907 Casa Jaume Mestres   (Plaça Oliba)  (desapareguda)
 1912-13 Casa Carles Balcells (Santa Anna)  (desapareguda)
 1917 Dipòsit d'Aigua a la Casa Llopis
 1919 Edifici d'habitatges per Francesc Renom
 1923 Casa Manuel Balcells (desapareguda)
 1928 Can Benagues
 1934 Casino al Barri de Montflorit