El temps a Cerdanyola del Vallès 
 Farmàcies de guàrdia 





     

 Construcció Times Square o Times Tower (New York) Any 1903. Dissenyat per Cyrus L. W. Eidlitz

   


Inscripcions obertes a les Jornades de Portes Obertes, Visites al campus i Visites als centres.


 
Obertes les inscripcions a les Jornades de Portes Obertes, Visites al Campus i Visites als Centres de Secundària. A banda d'aquestes tres activitats, hi ha moltes més oportunitats de conèixer què s'hi fa a la UAB i a les diferents Facultats i Escola que la formen.

Jornades de Portes Obertes

Els dies 6, 7 i 8 de febrer de 2018 hi haurà més de 200 xerrades repartides entre els diferents centres sobre els graus que oferim a la UAB, incloent-hi l'oferta de nous graus, a càrrec de professorat de la casa. És la millor manera de conèixer de primera mà de què va, com funciona... el grau que interessa a cada futur alumne. Inscripcions obertes.

Visites al Campus

Visiteu la Universitat: els centres, el campus, els serveis... El plantejament d'aquestes visites és diferent de les Jornades de Portes Obertes: no es tracta d'apuntar-se a una xerrada sobre un grau, sinó de conèixer la UAB en un matí.

Les visites tenen lloc entre les 10 i les 13 hores de dilluns a divendres entre els mesos de novembre del 2017 i juny del 2018. Inscripcions obertes.

Visites als Centres de Secundària

Si  resulta difícil venir a les activitats que es fan al Campus de la UAB, no cal patir! Un professor o professora de la Universitat visitarà el vostre institut o Ajuntament per explicar-vos-ho tot sobre els estudis que es fan a la UAB. S'ofereix una visió general de tot el que ofereix la UAB: els estudis, els campus, els serveis... si es vol conèixer a fons un grau en concret, es recoma que es realitzi la visita durant les Jornades de Portes Obertes. Inscripcions obertes.

Dia de les famílies

El dissabte 5 de maig de 2018 s'obrirà la universitat als futurs estudiants i les seves famílies perquè puguin conèixer els estudis, el Campus i els serveis que la Universitat posa al seu abast. Aquesta activitat està centrada en les facultats i els diferents graus que es pot cursar en cadascuna d'elles. És una bona oportunitat per descobrir un campus excepcional en companyia de la família. Les inscripcions s'obriran durant el mes de gener. Inscripcions obertes.

Més d'informació detallada sobre tots els graus, l'accés a la universitat, beques i molt més.

(UAB)




                                                  Tal mes de gener de fa 50 anys



 






           Mesos anteriors





Arrenca l'Any Pedrolo amb l'objectiu de donar a conèixer la seva dimensió.


 
 
Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (poeta, dramaturg, contista, novel·lista, articulista, traductor) va néixer a l'Aranyó (Segarra) l’any 1918 i va morir a Barcelona el 1990.

El Govern de la Generalitat ha aprovat el centenari del seu naixe-
ment com a commemoració oficial de l’any 2018. Manuel de Pedrolo és un dels escriptors més prolífics i fecunds de la història de la literatura catalana. Autor de més de 120 obres, va conrear tots els gèneres: teatre, poesia (inclosa la poesia visual), narrativa breu, novel·la (amb més de 70 títols), diaris, articles enpremsa.

Entre 1963 i 1970 va dirigir la col·lecció de novel·la policíaca “La Cua de Palla”. La seva intenció era normalitzar a tots els nivells la literatura en llengua catalana, la qual cosa volia dir acostar-la a tot tipus de lectors. Per això va experimentar amb totes les possibilitats, des del “negre” a la ciència-ficció, la novel·la eròtica o el teatre de l’absurd. També per aquest motiu la seva tasca com a traductor (va traduir nombroses obres d’autors contemporanis anglosaxons i francesos) resulta d’una gran importància. Tot i mantenir-se força allunyat de la vida pública i dels centres de poder, va ser un autor molt popular.

Va rebre una vintena de premis literaris, entre ells el Víctor Català, el Sant Jordi o el Prudenci Bertrana. El 1979 va ser guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. De fermes conviccions ideològiques, Manuel de Pedrolo va posar l’escriptura al servei del país, alhora que confegia una obra innovadora, valenta i transgres-sora que mai no va ajustar-se als cànons establerts. Els seus problemes amb la censura van ser greus i constants, i un bon nombre de les seves novel·les van veure la llum amb molts anys de retard.

Sense pretensió d’exhaustivitat, i a banda de les novel·les més conegudes ‒Mecanoscrit del segon origen i Joc brut‒ el corpus pedrolià conté projectes tan ambiciosos com els onze títols del cicle Temps obert, la tetralogia de La terra prohibida i d’altres obres tan importants com Cendra per Martina, Totes les bèsties de càrrega i els reculls de contes Crèdits humans i Trajecte final.  

(gencat.cat)
 


La UAB i el Barça creen
un màster en gestió de la comunicació i patrocini.


 
El Barça y la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) han firmado un convenio de colaboración para crear el Máster de Gestión de la Comunicación y de Patrocinios de las Organizaciones Deportivas. La universidad catalana ha informado de que la formación comenzará en septiembre de este año tras la firma del convenio en las instalaciones del club, por parte del presidente azulgrana, Josep Maria Bartomeu, y la rectora del centro, Margarita Arboix.

El acuerdo forma parte del Sport Communication Lab, una iniciativa que impulsan las dos entidades y que tiene como objetivo formar, investigar y organizar eventos vinculados al ámbito de la comunicación y el depor-te.

El club azulgrana participa en este proyecto educativo a través del Barça Innovation Hub, su plataforma de investigación, desarrollo, forma-ción e innovación, y tendrá como actividad principal la organización de este máster, que estará gestionado por el Centro de Estudios Olímpicos y del Deporte y el Barça Innovation Hub.
Profesionales del Barça

Este máster pretende formar profesionales con una visión "holística" de la comunicación en el deporte, lo que permite dar a conocer a los estudiantes los valores diferenciales de la comunicación desde las entidades deportivas. El principal objetivo es calificar profesionales que actúen estratégicamente con respecto a la comunicación y sean capaces de proponer acciones para conseguir ingresos para su organización y poder administrarlos.

El programa cuenta con el apoyo de profesionales del Barça, así como de otras empresas, federaciones o comités olímpicos y permite un aprendizaje e intercambio activo de las últimas estrategias y acciones de comunicación organizacional y patrocinio, junto a los protagonistas actuales del cambio en la comunicación.

(uab.cat)   15/1


Alimentem Collserola


 
El Consorci del Parc Natural de Collserola ha iniciat el procés per a la transició agroecològica del seu sistema alimentari. El projecte compta amb el suport dels diferents ajuntaments del Parc i el dinamitza l’Associació Arran de Terra, a partir dels principis de la dinamitzacló local agroecològica (DLAe).

Les zones agrícoles tenen un paper bàsic en la conservació dels espais naturals per la biodiversitat que aporten, pel seu rol en la configuració del paisatge i pels serveis ecosistèmics que brinden.

En el cas dels espais naturals periurbans, com Collserola, l'activitat agroecològica té algunes característiques pròpies: nombre molt reduït de persones que s'hi dediquen de forma professional, produccions de mida petita i un sector primari desarticulat (sense infraestructura agrària). Però sobretot destaca la important pèrdua de terres agràries a causa de l'abandonament, la industrialització o la urbanització. Aquesta reducció dels conreus és un dels factors actuals que afecten més negativament la pervivència dels valors naturals del Parc Natural de Collserola.

Amb l'objectiu de revertir aquesta situació i alhora fer-la compatible amb la conservació del Parc Natural de Collserola, l'any 2013 s'aprova el Pla agropecuari. Acomplint les vuit línies de treball del Plà s'han realitzat diferents projectes, com la creació de la marca de garantia Producte de Collserola o la potenciació dels ramats a diferents espais del Parc.

Dins aquest marc, neix l'any 2016 el projecte de "Promoció de la transició agroecològica a Collserola" centrat en la promoció de l'agricultura al Parc seguint els principis de la dinamitzacló local agroecològica (DLAe).

OBJECTIU: PROMOURE L'AGRICULTURA SOSTENIBLE AL PARC

El projecte 'Promoció de la transició agroecològica a Collserola" té per objectiu promoure sistemes alimentaris locals més justos i sostenibles en l'àmbit d'influència del Parc.

Mitjançant un procés participatiu ampli i transversal, s'identificaran els reptes i es dissenyaran i s'implementaran les accions necessàries per millorar el sistema alimentari local i, per tant, per promocionar una agricultura sostenible i compatible amb un Parc Natural com Collserola.

Els eixos principals de treball seran tots els vinculats als sistemes alimentaris locals, però també els relacionats amb la dimensió sociocultural del sistema. Alhora també es tindran presents dos elements transversals: els principis de l'economia social i solidària i la perspectiva de gènere.
La dinamitzacló local agroecològica és una estratègia per promoure sistemes alimentaris i comunitats locals més justes i sostenibles a través de prócessos partlcipatius.

La producció agropecuària al Parc, èl consum de proximitat i ecològic, l’educació ambiental o el patrimoni agrícola són alguns dels àmbits que es treballen durant tot él procés.

LA PARTíCiPACIÓ: EIX CENTRAL DEL PROJECTE

El procés inclou diferents òrgans formals de participació. Així, els òrgans creats són:

La comissió de seguiment, formada per representants de les entitats públiques impulsores i les entitats locals vinculades a l'àmbit agroalimentari. Té per objectiu monitorar el procés i aconseguir els recursos necessaris per impulsar-lo.

El grup motor, format per persones de perfil tècnic i per persones de la població local, sobretot de l'àmbit de la pagesia. Té la funció de dinamitzar el procés i promoure'n la implantació.

I els grups de treball sectorials, executors de les decisions preses durant el procés.

Cal destacar també el paper central de l'equip tècnic que dona suport i que està form membres de l'entitat impulsora. Arran de Terra, i tècnics del Consorci. Aquest equip també té la funció d'assessorar la pagesia del Parc Natural.

I TU, COM POTS PARTICIPAR?

El projecte està en plena marxa i ara és moment d'implicar-s'hi. El proper 26 de febrer es farà el taller participatiu obert a tothom on es definiran els eixos del Pla d'acció i els grups de treball sectorials que impulsaran les accions.

Segueix els diferents canals de comunicació del Parc i elcompte de Twitter @DLAeColiserola per estar al dia de l'actualitat del projecte!

EL CATALEG DE LA PAGESIA A COLLSEROLA

Un altre resultat del procés engegat ha estat la configuració del Catàleg de la pagesia del Parc Natural. Estarà disponible al web del Parc durant el primer trimestre del 2018. Hi trobareu tots els productors/es que actualment hi ha a Collserola, amb informació sobre quin tipus de producció tenen, així com els canals de distribució que utilitzen i les dades de contacte.

(Parc Natural Collserola)


La UAB edita un llibre sobre la correcció postdigital


 
Correctors ortogràfics, diccionaris i enciclopèdies en línia s'han convertit en eines imprescindibles: ja gairebé ningú fa públic un text sense haver-lo passat abans pel corrector digital, però sovint el resultat està ple encara d'errades lingüístiques. Detectar-les i solucionar-les és l'objectiu del libre Allò que el corrector no s'endugué. La correcció postdigital -escrit pels professors de Filologia Catalana de la UAB, Daniel Casals, Anna M.Torrent i Margarida Bassols-, que acaba de sortir al mercat i que es presenta el dimarts, 16 de gener.

La seu de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) acollirà el dimarts 16 de gener, a les 19.30 hores, la presentació del llibre Allò que el corrector no s'endugué. La correcció postdigital, editat pel Servei de Publicacions de la UAB i escrit pel professor Daniel Casals, i les professores jubilades Anna M.Torrent i Margarida Bassols, del Departament de Filologia Catalana de la UAB. A la presentació intervindran un dels autors, Daniel Casals, el membre de l'IEC Isidor Marí -que ha prologat el llibre-, i la vicepresidenta de la Secció Filològica de l'IEC Mila Segarra.

Els professors de la UAB es van adonar que amb l'aparició dels correctors en línia els estudiants se'n refiaven en excés i no s'adonaven del munt d'errades que no esmenaven. Els textos quedaven plens d'errors textuals, de coherència i d'estructura que els correctors eren incapaços de resoldre. Del recull de totes aquestes errades en sorgeix aquest manual. “Volíem que els estudiants fossin crítics amb aquests correctors”, diu el filòleg i professor Daniel Casals.

Els problemes més freqüents detectats per aquests docents són els que analitzen en el llibre: la puntuació, les convencions i els aspectes tipogràfics, els pronoms personals forts i febles, els possessius, les preposicions per i per a, els règims verbals, els verbs ser i estar, els adverbis amb -ment, els adjunts locatius, les datacions, l'ordre oracional i el sintagmàtic, els connectors, la correlació verbal i les interferències lingüístiques.

El llibre mira d'aclarir els dubtes que el corrector digital no respon, i
denuncia la “confiança ingènuament excessiva” que molts usuaris poden tenir en ells, fa notar Isidor Marí en el pròleg. "Ni està bé tot el que deixa de marcar el corrector, ni està malament tot allò que marca”, diu.

No és un manual tradicional ni una obra erudita per a especialistes, sinó una eina pràctica perquè el parlant o l’escriptor (estudiant, periodista, guionista, traductor, traductor o professor) pugui expresar-se.

“El llibre s’ha plantejat gairebé com un manual d’autoajuda, perquè vol facilitar,de la manera més sintètica i eficaç possible, la resolució de dubtes lingüístics que sorgeixen amb freqüència”, diu Daniel Casals.

Per això aborda els problemes més habituals. Cada unitat resumeix el tipus de problema que tracta, n'explica els paràmetres que el determinen, hi ofereix un seguit de solucions genuïnes i d'exercicis, i facilita bibliografia complementària per aprofundir-hi.

Les propostes abracen el català central, però tenen en compte tant la llengua estàndard escrita com la llengua estàndard oral i els registres informals.

En el llibre hi ha col.laborat el Departament de Filologia Catalana de la UAB, l’Institut d’Estudis Catalans i el Servei de Publicacions de la UAB.

PER ADQUIRIR EL LLIBRE:

En la versió digital: plataformes Google Play i Unebook.es

En la versió a paper: “sota demanda” a la web del Servei de Publicacions de la UAB: www.uab.cat/publicacions

(uab.cat) 9/1


Esports Cap de Setmana


 
Futbol 3ª Divisió Grup 5 Cerdanyola CH - Prat                            1 - 0
OK Lliga.  (F) Cerdanyola CH - CP Alcorcón            7 - 5
Hoquei 1ª Catalana Andorra HC - Cerdanyola CH             3 - 6
Hoquei 1ª Catalana (F)

Cerdanyola CH - CP Vilanova B         2 - 0   


Ja han passat els 3 Toms 2018


 
 
 
 
 
 
 


El TSJC condena a la Generalitat
a pagar otros 16 millones a los ayuntamientos por las guarderías



 
 
 
♠  Una treintena de municipios denunciaron a Ensenyament por
    desentenderse de las escuelas infantiles públicas entre el
    2012 y el 2014
♠  La sentencia se suma a las ya conocidas de Cornellà, Esplu-
    gues, L'Hospitalet y Sant Joan Despí

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condena-do a la Generalitat a indemnizar con unos 16 millones de euros a una treintena de ayuntamientos catalanes a los que dejó de pagar las ayudas correspondientes a las escuelas infantiles entre los años 2012 y 2014, según recoge una sentencia hecha pública este viernes.

Entre los 26 municipios a los que deberá pagar la Conselleria d'Ensenyament se encuentran Tarragona, Lleida, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Viladecans y Cerdanyola, entre otros. Entre todos los beneficiarios, donde tam-bién hay pueblos de muy pequeño tamaño, suman una población de 1,1 millones de habitantes.

El pleito lo iniciaron también los ayuntamientos de Granollers, Les Masies de Voltregà, Riudarenes y Sant Cugat Sesgarrigues, que se desvincularon del proceso (por cambios en sus respectivas alcal-días), antes de que el TSJC dictara la sentencia, por lo que no recibirán ningún dinero.

1.300 euros anuales por plaza escolar

En concreto, la sala condena a la Conselleria d'Ensenyament a

 
abonar a los consistorios demandantes un importe de 1.300 euros
anuales por plaza de guardería durante el periodo reseñado, es decir los cursos escolares, 2012-2013, 2013-2014 y 2014-2015. La entonces 'consellera' Irene Rigau reconoció hace unos meses que,
como había adelantado este diario, el presupuesto consignado para las escuelas infantiles públicas fue desviado a colegios concerta-dos, para que estos pagaran las nóminas de sus empleados.


A partir deel 2015, la financiación de los parvularios de titularidad pública fue derivado a las diputaciones provinciales, que vienen haciéndose cargo de esta competencia desde entonces, aunque solo pagan 855 euros al año por plaza escolar.

Al goteo de sentencias en contra de Ensenyament por las guarde-rías se podría sumar muy pronto el caso de Sabadell, que también presentó un recurso de forma individual. Hasta ahora, ha habido sentencias favorables a los ayuntamientos de Cornellà, Esplugues y L’Hospitalet de Llobregat, de Terrassa y de Sant Joan Despí.

Los equipos de gobierno de Barcelona y de Badalona han anuncia-o que también ellos emprenderán medidas legales por estos impa-gos, pero fuentes judiciales han apuntado que no podrán reclamar el importe completo de la indemnización, porque la reclamación solo cubre un periodo de cuatro años, es decir no podrán exigir las ayu-das anteriores al 2014. María Jesús Ibáñez

(elPeriodico) 12/1

 

Activitats del Parc Natural  de Collserola.
Propòsta del Parc
sobre un Taller
de Marxa Nòrdica


 
Dissabte 20 de gener al centre d'Informació

Una fórmula per conèixer els beneficis d’aquesta pràctica esportiva, tot fent un recorregut pel entorns del Centre d’Informació i l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera.

Un taller teoricopràctic d'iniciació a la marxa nòrdica gaudint del patrimoni històric i natural proper. Realització d’un itinerari de marxa d’una hora de durada. Dos torns: 10 h i 12 hores.

A càrrec de Montserrat Ravetllat, tècnica esportiva. Organitzat en col·laboració amb el CEM Can Caralleu

Activitat gratuïta. Places limitades. Cal inscripció prèvia al telèfon 932 803 552. A partir de 12 anys. Horari: a les 10 i a les 12 hores
Retrats d'animals i mascotes del 12 de gener al 21 de març, al Centre d’Informació Exposició temporal que mostra de l’obra de Jordi Jover, il·lustració realista amb llapis de color. Entrada lliure. Entre setmana, consulteu la disponibilitat de la sala. 

La feixa dels ocells diumenges de gener i febrer.
Es poden contemplar els ocells més comuns dels nostres boscos, camps i jardins a la Feixa dels Ocells de Can Coll. Al Centre d’Informació també trobareu una menjadora on es poden fer observacions. 
Als dos centres, servei gratuït de préstec de prismàtics i de fitxes d'identificació.

Per a les activitats amb inscripció prèvia es pot trucar la mateixa setmana de l’activitat – de dilluns a divendres – al telèfon
del Centre d’Informació del Parc 932 803 552. Horari de 9.30 a 15 h.
   


El AMB instalará 230 nuevas marquesinas para autobuses metropolitanos.


 
La primera de ellas se instala en la población de Cervelló. A este municipio seguirán otros 14 del Área Metropolitana de Barcelona.
En este nuevo mobiliario destaca la iluminación, la accesibilidad y la comodidad.

Para la iluminación, la marquesina está dotada con un elemento identificador exterior en la parte superior de la parada e iluminación en el interior. Sobre accesibilidad, el nuevo modelo de parada, inspirada en el anterior, elimina barreras de la parte delantera. Además, incluye más asientos y apoyos isquiáticos, lo que mejora la comodidad de los usuarios durante el tiempo de espera del autobús.

A las obras de colocación de esta primera marquesina han asistido el vicepresidente de Mobilitat i Transport de l'AMB, Antoni Poveda, y el alcalde de Cervelló, José Ignacio Aparicio.

Los 15 municipios que han firmado el convenio para instalar dichas marquesinas son: Cornellà de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, Cervelló, el Papiol, el Prat de Llobregat, Gavà, Molins de Rei, Montgat, Sant Climent de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet y Tiana.



A las obras de colocación de esta primera marquesina han asistido el vicepresidente de Mobilitat i Transport de l'AMB, Antoni Poveda, y el alcalde de Cervelló, José Ignacio Aparicio.

(revistaviajeros.com)  8/1

Chiquito de la Calzada


 


(elPeriodico)   9/1



El Parc de la Riera. Collserola



 
El Parc de la Riera de Sant Cugat representa una porta d'entrada al Parc de Collserola. La riera dón'a el seu nom al parc i, en el seu pas pel terme municipal de Cerdanyola del Vallès, delimita la ciutat amb Collserola, a la vegada que constitueix un veritable nexe d'unió, cosa que permet un millor apropament a la Serra.

El parc es troba en una situació privilegiada i, per si mateix, repre-senta un espai natural i cultural molt important.
A més a més de la seva fauna i flora, destaquen: el poblat ibèric de Ca n'Olivé i el de Xercavins, la vil.la romana de Can Canaletes, l'ermita de Santa Maria de les Feixes, Sant Iscle, el turó de Ca n'Olivé, la Masia de Can Canaletes, la masia de Can Codina i l'aqüeducte que juntament amb el Parc de Collserola, constitueixen un entorn immillorable.

Vista de la Riera de Sant Cugat des de la passera dels Horts
La riera de Sant Cugat

La riera de Sant. Cugat forma part de la conca del riu Besòs. Amb 14 km de cur fluvial, travessa els termes rrunicipals de Sant Cugat, Cerdanyola i Montcada i Reixac, tots ells a la comarca del Vallés Occidéntal.

La riera recull les aigües de diversos torrents de Collserola i de Ia serra de Galliners. Des de l'època medieval finsal segle XVI va ser coneguda en català amb el nom de Riu Major.

La riera rep el seu nom, aproximadament, a l'alçada del Parc de la Pollancreda al municipi de Sant Cugat.

Al seu pas per Cerdanyola, amb 6 km dè curs fluvial, la riera cons-titueix un punt d'unió entre el Parc de Collserola i el nucli urbà.

Per a preservar el parc, es va aprovar al 1987 el Pla Especial  d'Or-
denacií i de Protecció del Medi Natural del Parc Collserola. El Con-
sorci del Parc de Collserola, es l'organisme encarregat de la gestió del parc.


Segueixen les obres
al Pavelló Xarau



 
 
 
Fotografia pressa el 3/1/18

Les obres al Pavelló de Can Xarau consisteixen la substitució de la coberta de l'edifici i l'adequació parcial del soterrani per a seu d'entitats i per al condicionament del bar-cafeteria. Després del desmuntatge del fals sostre que cobreix actualment la instal·lació i la posterior substitució de la coberta, s'aconseguirà reforçar l'estructura que la suporta.


El tortuoso camino de las víctimas del amianto
Primera sentencia que reconoce como perjudicados
a quienes sufrieron una exposición ambiental


 
La Audiencia Provincial de Madrid acaba de condenar a la empresa Uralita a indemnizar a 39 personas de Cerdanyola y Ripollet (Barcelona) por los daños sufridos a causa de la exposición al polvo de fibra de amianto (asbestos) que emitía la fabrica ubicada en Cerdanyola. Es la primera vez que se reconoce como víctimas a quienes sufrieron una afectación pasiva ambiental. Es el último episodio del largo y tortuoso camino de las víctimas del asbestos para que los tribunales les reconozcan el derecho a indemnización.

Cuando en Europa se discute sobre la importancia de aplicar el principio de precaución a las nuevas sustancias, conviene tener a mano algunos ejemplos para saber de qué estamos hablando. Nadie discute el principio de protección, que exige tomar medidas cuando ya hay evidencias científicas de que una sustancia o una tecnología implica un riesgo para la salud. Pero el de precaución, que exige tomarlas para reducir el impacto de un posible daño cuando solo se tienen indicios, encuentra muchas más resistencias.

En el caso del amianto, los especialistas en salud laboral tardaron décadas en lograr que se aceptara la evidencia científica. Ahora sabemos que la inhalación de partículas de ese microcemento provoca asbestosis —una insuficiencia respiratoria grave—, la totalidad de los casos de mesotelioma (cáncer de pleura) y entre un 5% y un 15% de los de pulmón. Pero mientras la ciencia libraba su batalla contra poderosos intereses económicos, cientos de miles de trabajadores y personas que vivían cerca de las fábricas
sufrían un envenenamiento silencioso. El problema es que el tumor provocado por el amianto tiene una latencia de más de veinte años sin dar síntomas, de modo que gran parte del daño causado está aún por emerger.

El primer caso descrito como asbestosis está datado en Londres en 1906. En 1935 se publicó el primer trabajo que vinculaba el amianto al cáncer de pulmón y en 1947, el que advertía de que podía ser la causa del cáncer de pleura. Numerosas investigaciones demostraron después esa relación. La OMS lo declaró sustancia cancerígena en 1970, pero hasta 2005 no se prohibió en toda la Unión Europea y aún ahora se utiliza en muchos países en desarrollo. En España fue prohibido en 2002. Algunos estudios estiman que en Europa pueden aparecer hasta 500.000 afectados antes de 2030.

La fábrica de Cerdanyola se cerró en 1997, pero en 2015 los servicios de salud tenían ya registradas 900 personas con patologías relacionadas con el amianto y se diagnosticaba un nuevo caso cada semana. De los 109 casos de mesotelioma, 43 no habían tenido exposición laboral. Eran esposas, familiares o vecinos que habían inhalado el polvo lavando la ropa de trabajo o limpiando los balcones que cada mañana aparecían cubiertos de blanco. Esta es la historia de las víctimas del amianto: primero sufrieron el retraso en aceptar la evidencia y ahora sufren el retraso de la justicia.

(elpais.com) 24/12
 
 


“La sentencia de Cerdanyola
crea jurisprudencia para vecinos enfermos por exposición al amianto”



 
Una sentencia judicial condena, por primera vez, a la empresa Uralita a indemnizar con dos millones de euros a 39 personas expuestas al amianto. Lo novedoso es que deberá pagar a vecinos o familiares -en su mayoría mujeres- , y no sólo a los trabajadores de la fábrica.

La sentencia, que aún no es firme, considera que el amianto de la fábrica de Uralita, que funcionó hasta 1997 en Cerdanyola del Vallés (Barcelona) está directamente vinculado con los mesoteliomas, un tipo de cáncer de pulmón, asbestosis o placas pleurales que sufrieron.

En Toledo, el portavoz de la Plataforma Mi Barrio Sin Amianto, Rafael García, cree que esta sentencia “servirá para que se visualice una problemática que es muy parecida a la nuestra” pero con una salvedad. La fábrica catalana funcionó desde 1907. Lo hizo durante 90 años. “Allí ya se pueden ver los resultados de la exposición al amianto. En el Polígono, el amianto, vamos a decirlo así, aún es joven porque su periodo de latencia hasta desarrollar la enfermedad está entre los 20 y los 40 años. Y lo que vemos allí, nos puede ocurrir aquí”.

“Sabemos que en Cerdanyola se diagnostica un enfermo por semana por su exposición al amianto y el 20% son vecinos, no trabajadores”, comenta Rafael García. En su opinión, la sentencia creará jurisprudencia “de cara a futuros enfermos por haber estado expuestos por vecindad porque podrán tener opciones de acudir a la vía judicial”.

Pese a lo “positivo” de la sentencia, Rafael García apunta que el problema de las enfermedades derivadas del amianto es que “están infra diagnosticadas y mucha gente se va a morir sin ser consciente de que el culpable es el amianto”. En el caso de Toledo, “todavía es peor” porque “hemos estado expuestos a la materia prima sin encapsular que está tirada a cascoporro por todo el barrio”.

Y es que la desaparecida Ibertubo, origen de los residuos de amianto en el toledano barrio del polígono, cerró en 2002, el mismo en el que se prohibió su utilización en España, pero no fue desmantelada en su totalidad hasta el año 2005. Había funcionado
desde 1975. Pero sus restos no desaparecieron del todo. No se encapsularon sino que fueron esparcidos en distintas parcelas del barrio, algunas a apenas 300 metros de zonas habitadas. Hoy 90.000 toneladas de fibrocemento permanecen en este barrio de más de 20.000 habitantes.

Piden protocolos sanitarios para detectar posibles casos
“Teniendo en cuenta que no existen protocolos sanitarios para detectar las enfermedades que se confunden fácilmente con otros tipos de cánceres de pulmón, los vecinos estaremos infra diagnosticados y eso nos genera indefensión”, lamenta el portavoz del colectivo ciudadano. Recuerda que la plataforma ha solicitado, hasta en tres ocasiones, una reunión con el consejero de Sanidad, Jesús Fernández, sin respuesta hasta la fecha. “No tenemos ni la cobertura legal que pueda tener un trabajador al sufrir una enfermedad laboral. Y el consejero no nos escucha. No vamos contra nadie, se trata de prevenir”.

Su petición es clara ante una sentencia que, dice, “nos arma de razones” y por eso los vecinos instan al Servicio de Salud de Castilla-La Mancha (SESCAM) a que los centros de salud más cercanos a los depósitos de amianto (actualmente el centro de salud en el barrio y en unos años el nuevo complejo hospitalario de Toledo que se construye en esta zona de la ciudad) dispongan de protocolos “para que los profesionales puedan detectar vinculación o no con la exposición al amianto en aquellas personas que lleguen con problemas pulmonares”.

Lamenta que pese a que la propia Fiscalía de Medio Ambiente advertía en un oficio en 2016 de la “peligrosidad” de los residuos en este barrio toledano “no se nos está mirando, ni se va a mirar y creemos que se debe actuar de forma precoz ¿Por qué si nosotros estamos respirando fibras de amianto no tenemos derecho a ese seguimiento? Que al menos tu médico de cabecera lo tenga en el expediente”.

Preguntada por esta cuestión, la Consejería de Sanidad castellano-manchega ha declinado hacer declaraciones "hasta disponer de más información".

(eldiario.es) 18/12


Millor Battery abrirá en Cerdanyola su fábrica de baterías para vehículos eléctricos

 

Millor Battery anuncia que fabricará en Barcelona baterías de ion litio más ligeras, con mayor autonomía y más vida útil que las existentes en el mercado.

Tras 5 años de desarrollo de tecnología propia, la startup Millor Battery está lista para dar el salto: el próximo mes de febrero comenzará la producción en serie de sus baterías para bicicletas, motos, camiones y autobuses eléctricos en Cerdanyola del Vallès. La empresa catalana asegura que es capaz de crear baterías de ion litio más ligeras, con mayor autonomía y más vida útil que las existentes en el mercado.

La actividad de la nueva fábrica se centrará en la industrialización de tres de los proyectos en los que sus ingenieros han estado trabajando en los últimos tres años. Cuando la planta esté a pleno rendimiento, tendrá una capacidad de producción por encima de las 50.0000 unidades anuales.

El ingeniero industrial Baltasar López, fundador y CEO de la empresa, explicó que han optado por emplazar su centro de I+D y su fábrica en Cerdanyola del Vallès, a 20 kilómetros de Barcelona, “por su localización estratégica y su proximidad al Centro Tecnológico Eurecat, que dispone del principal laboratorio de baterías de España y que es un partner clave del proyecto”.

López ha remarcado también que “sin una apuesta como la que ha hecho el centro tecnológico Eurecat, con la creación de este laboratorio, una empresa como la nuestra, que basa su fortaleza en la tecnología de desarrollo propio, estaría obligada a recurrir al extranjero”.

Los responsables de Millor Battery reconocen que no es fácil ser competitivo en un mercado tan exigente y globalizado fabricando en Europa, pero cuentan con una tecnología de gestión electrónica y térmica muy potente y una agilidad de desarrollo y de fabricación con proveedores locales que les permite ofrecer muy buenas soluciones a nivel de prestaciones y de calidad en tiempo record.

Algunos de los proyectos en los que trabaja actualmente la joven empresa tecnológica son el de las baterías para scooters eléctricos con mayor densidad de energía del mundo y el proyecto de baterías para minibuses eléctricos que está desarrollando con la colaboración de Transports Metropolitans de Barcelona, IDIADA, Eurecat, Indcar y ACCIÓ.

De momento la start up mantendrá también sus instalaciones de Terrassa, dónde empezó su actividad, por la vinculación de su fundador a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial i Aeronàutica de Terrassa de la Universitat Politècnica de Catalunya, dónde fundó en 2008 junto a otros compañeros de universidad el equipo de competición de coches híbridos y eléctricos UPC ecoRacing, con el que cosecharon importantes triunfos en competiciones de ingeniería de todo el mundo.

Acerca de Millor Battery

Millor Battery fue fundada en 2015 con vocación de liderar el mercado de las baterías para vehículos eléctricos fabricadas en pequeñas y medianas series a nivel internacional. A pesar de su juventud, ha despertado el interés de fabricantes de países como China, India, Canadá o Estados Unidos y ya cuenta con varios acuerdos con clientes del sector de los autobuses urbanos, bicicletas eléctricas, scooters y coches de lujo.

Recientemente la Comisión Europea ha seleccionado a Millor Battery para el programa de aceleración SME Instrument, ayudándola a financiar el desarrollo de su tecnología y su plan de crecimiento. La empresa ya cuenta con 7 ingenieros de diferentes especialidades, un equipo con experiencia en proyectos de multinacionales como General Electric, Altran, Seat, BMW, Nissan o HP, y espera multiplicar su plantilla en los próximos dos años hasta los 25 trabajadores.

(.hibridosyelectricos.com) 20/17


Uralita, condenada por primera vez por los daños del amianto a los vecinos de la fábrica de Cerdanyola.
La sentencia considera que la empresa “no actuó con la diligencia exigible al hacer emisiones sin el control adecuado al ambiente exterior”

 
La Audiencia de Madrid ha condenado por primera vez la empresa Uralita a indemnizar con más de 2 millones de euros a un conjunto de vecinos afectados por el amianto de su fábrica de Cerdanyola del Vallès. En total son 39 personas afectadas de Cerdanyola y Ripollet, sin relación laboral directa con la empresa, o sea, perso-nas que vivían y/o trabajaban cerca de la empresa.

La sentencia considera que la empresa “no actuó con la diligencia exigible al hacer emisiones sin el control adecuado al ambiente exterior de fibras de amianto de su explotación industrial, con lo cual incurrió en responsabilidad por los daños causados ​​a las poblaciones circundantes de Cerdanyola y Ripollet al inhalar sus habitantes las fibras de amianto emitidas al ambiente exterior sin el debido control por la actividad industrial desarrollada por la demandada“.

Los habitantes de Cerdanyola y Ripollet inhalaron fibras de amianto emitidas sin el debido control

Según el colectivo Ronda, que ha llevado el caso, se trata de la primera resolución judicial que hace responsable a Uralita de las enfermedades y defunciones de personas sin vinculación laboral directa con la empresa causadas por la exposición al amianto procedente de lo fue su mayor centro productivo en España, en funcionamiento entre los años 1907 y 1997.

Para las abogadas del Colectivo Ronda Esther Pérez y Esther Costa, “se trata de una resolución pionera que reconoce, por primera vez, el legado de muerte y sufrimiento que la empresa Uralita ha dejado en las localidades donde se asentó“.

Primera resolución por enfermedades y defunciones de personas sin vinculación laboral directa con la empresa

Así lo ha establecido por primera vez la Audiencia de Madrid en respuesta a la demanda colectiva que exigía el reconocimiento de la responsabilidad de la empresa sobre las patologías, incluidas diversas formas de cáncer, derivadas de la inhalación de fibras de amianto por parte de personas que eran familiares de trabajadores o, sin serlo, personas que residían o trabajaban en las inmediaciones de la fábrica.

De este modo, la Audiencia de Madrid revoca la sentencia dictada por el Juzgado de Primera Instancia número 96 de Madrid en diciembre de 2015 que condenó a la empresa por la afectación sobre las personas que habían convivido con trabajadores de la fábrica pero desestimaba la responsabilidad respecto a la inhala-ción de fibras de amianto de aquellos vecinos la causa de exposi-ción de los cuales había sido mantener su residencia o lugar de trabajo en las proximidades de la fábrica.

Demanda colectiva que exigía el reconocimiento de la responsa-bilidad de la empresa sobre las patologías

Para las abogadas de Colectivo Ronda “afortunadamente , ya hace años que existe una sólida jurisprudencia que establece la respon-sabilidad de Uralita por las enfermedades y los fallecimientos de sus exempleados y familiares al haber existido una permanente vulneración de la normativa laboral de protección de la salud, pero no había nada parecido en cuanto a los llamados pasivos ambien-tales, que han pagado con la salud y la vida por el solo hecho de vivir junto a unas fábricas donde se actuó con reiterado desprecio hacia a la obligación de impedir que las fibras de amianto


de amianto fueran emitidas hacia el exterior. Esta sentencia acaba con la impunidad al respecto“.

La Audiencia considera que ”se ha estudiado científicamente que la mayor exposición a la inhalación de fibras de amianto en Cerdanyo-la y Ripollet ha provocado una mayor incidencia de las
enferme-dades relacionadas con la inhalación de fibras de amianto“.

El cáncer de pleura o mesotelioma es una enfermedad mortal y sin cura vinculada a la exposición al amianto


Y esto, como consecuencia de que ”la demandada Uralita, cono-ciendo el peligro que comportaba la utilización e inhalación de fibras de amianto, no actuó con la diligencia exigible en emitir sin el control adecuado al ambiente exterior las fibras de amianto de su explotación industrial, con lo cual incurrió en responsabilidad civil de carácter extracontractual por los daños causados ​​a las poblaciones de Cerdanyola y Ripollet al inhalar sus habitantes las fibras de amianto emitidas en el exterior sin el debido control por la actividad industrial desarrollada por la demandada“.

Según el tribunal, ”Uralita no ha acreditado suficientemente que adoptara por su parte, no ya las medidas legales obligadas, sino aquellas conforme a los conocimientos habidos en el momento que se produjeron los hechos, entre 1962 y 1992, se tenían que haber adoptado con una diligencia y cuidado que le era exigible en desarrollar su actividad productiva con materiales que sabía menos desde 1940 que eran especialmente peligrosos“.

“Uralita, conociendo el peligro del uso e inhalación de fibras de amianto, no actuó con la diligencia exigible”

”Lo que se ha vivido en Cerdanyola y Ripollet, como sucede en otras localidades donde se establecieron grandes fábricas dedicadas a la fabricación y manipulación de fibrocemento y derivados, como es el caso de Castelldefels, es un verdadero drama que, desgraciada-mente, perdurará durante décadas -explican las abogadas- y que hasta ahora no gozaba del reconocimiento merecido, ya que únicamente se consideraba probada la responsabilidad de las empresas por lo que respecto a sus extrabajadores ya las personas que convivían con ellas, expuestas al amianto por la negativa de Uralita a hacerse cargo de la limpieza de la ropa de trabajo, doble taquilla, y otros incumplimientos“.

Las localidades de Cerdanyola y Ripollet han sido consideradas a menudo la ‘zona cero’ del amianto en España por la extrema incidencia de las enfermedades causadas por el amianto entre su población. Mientras lo habitual es que estas enfermedades no afecten más de 10 personas por año y millón de habitantes, esta cifra se eleva hasta 95 en el caso de Ripollet y Cerdanyola del Vallès.

Una proporción que todavía aumenta más si tenemos en cuenta la incidencia del cáncer de pleura o mesotelioma -enfermedad mortal y sin esperanza de cura con la única causa posible en la exposición al amiant- que no se da más que entre uno y tres casos por millón de habitantes. En la zona que acogió a la Uralita, esta cifra se eleva hasta los 47 casos por millón.

Cerdanyola y Ripollet han sido consideradas a menudo la ‘zona cero’ del amianto en España.

(laVanguardia)   18/12
Mes informació:

Público
El Pais Catalunya
El MUndo
Cataluntapress
Confilegal
Cope
LaSexta
Tu otro diario



Nou cartipas
del govern municipal

 
L’entrada de Laura Benseny com a regidora del govern municipal, substituint a Maurici Jaumandreu, ha produït canvis en el cartipàs

Laura Benseny s’ha fet càrrec de Transparència i Bon Govern. També ha assumit les Relacions Institucionals amb l’Entitat Muni-cipal Descentralitzada de Bellaterra i Esports.

En aquest darrer servei ha substituït a Contxi Haro, que ara afegirà a les seves responsabilitats, les de Finances i Serveis Econòmics i Contractació i Gompres.

Haro seguirà portant també Seguretat Ciutadana, Protecció Givil i Mobilitat, Promoció Econòmica i Treball.

El servei de Participació, fins ara a l’Àrea d’Alcaldia, queda inclòs dins l’Àrea de Polítiques Socials i l’assumeix Elvi Vila, qui també encapçala Drets Civils, Educació, Cultura i Serveis Socials, Ivan Gonzalez seguirà al capdavant d’Activitat Urbanística, Espai Públic i Medi Ambient, i a més, serà el portaveu del grup Compromís per Cerdanyola, substituint en aquesta funció a Contxi Haro.

LAIcalde, Garles Escolà, seguirà liderant directament Relacions Institucionals, Organització, Planificació Estratègica, Serveis Jurídics i Recursos Humans.


Un estudio muestra cómo la sequía ha cambiado los bosques en últimos 25 años


 
 
Un estudio realizado por científicos de la Universidad Autónoma de Barcelona y del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) constata que la sequía ha cambiado los bosques de la Península Ibérica en los 25 últimos años.

Los autores destacan que las tendencias de cambio de los bosques corresponden al periodo comprendido entre 1987 y 2012 y que se han observado gracias a imágenes de teledetección obtenidas por satélite y computación estadística.

El estudio, publicado en la revista especializada Forest Ecology and Management, muestra la dinámica y cómo ha cambiado la vegetación de tres grandes zonas de la península: una que abarca buena parte de Catalunya, otra de Aragón y la última en Andalucía, incluyendo Sierra Nevada y buena parte del sistema Penibético.

"Tras el abandono de muchas zonas rurales y el cambio de uso de la tierra, la sequía y las variables topográficas que condicionan la disponibilidad de agua juegan un papel muy importante en los cambios de los bosques en los últimos años", explica el autor principal del estudio, el investigador de la Universidad Autónoma de Barcelona Juan José Vidal Macua.

El artículo destaca la disminución de las coníferas, especialmente pinos, y la expansión de los planifolios mediterráneos, los cuales podrían convertirse en dominantes en muchas áreas del Mediterráneo si continúa la tendencia climática de aumento de temperaturas y menos agua.

A las coníferas en general les afectan mucho las sequías largas, y es por este motivo que especies como el pino rojo, mejor adaptado a latitudes frías del norte de Europa, han ido quedando relegadas a

zonas húmedas y cotas altas de las montañas, favoreciendo a especies como la encina, la coscoja y el roble pubescente.

De hecho, los resultados muestran que, bajo condiciones de sequía, los bosques mixtos de planifolios y coníferas es más fácil que pasen a ser de sólo planifolios con el tiempo, mientras que en zonas con pocos episodios de sequía algunas coníferas siguen dinámicas activas.

Al norte, en las zonas de Catalunya y Aragón, la encina y la coscoja se han visto favorecidas en aquellas zonas más afectadas por la sequía, y en zonas de baja radiación solar en Cataluña, las sequías han favorecido una frondosa caduca como el roble pubescente.

Sin embargo, las transiciones a bosques caducifolios necesitan disponibilidad de agua y humedad en el suelo, por lo que suelen ser más frecuentes en el norte de la Península, y de forma más testimonial en el sur, donde el clima es más cálido y seco.

En Aragón, la zona del río Cinca ha tenido una transición importante de coníferas hacia caducifolios, dado que este río ofrece unos suelos mucho más adecuados para los árboles de hoja caduca.

"Que los bosques cambien y las especies más resistentes a la sequía terminen dominando las comunidades forestales podría alterar el ritmo de captura de carbono y el régimen de incendios en el Mediterráneo", alerta Cristina Domingo, una de las autoras del estudio.

Esta investigación se enmarca dentro del proyecto ACAPI, que está estudiando la dinámica de las cubiertas de los suelos y del clima en toda la Península Ibérica durante los últimos 45-65 años. JEC - Efe

 
 


Torna a obrir-se
la Sala d'Estudi Nocturna
a la Biblioteca Central



 
 
La Biblioteca Central de Cerdanyola obre un nou període de la Sala d'estudi nocturn amb motiu de la proximitat de l'època d'exàmens universitaris.

Aquesta sala tornarà a estar habilitada a la planta -1 de la biblioteca del 8 de gener al 3 de febrer. Entre aquestes dates es podrà fer ús de la sala de dilluns a dissabte de 20:30h a 01:00h.

Per accedir-hi només cal presentar el DNI o el carnet de la biblioteca per tal de poder fer un control a l'entrada. Els usuaris disposen de Wifi i poden fer consultes a la sala del fons biblio-gràfic, tot i que no s'ofereix servei de préstec



Les dessalinitzadores catalanes incrementen la seva producció arran del descens de reserves dels embassaments.


 
• Amb els volums del sistema Ter-Llobregat al 49% i 300 hm3 , s’ha potenciat l’ús d’aigua dessalinitzada com a mesura preventiva
• La planta del Llobregat està funcionant al voltant del 70% de la seva capacitat, mentre que la dessalinitzadora de la Tordera produeix   al 75%, destinant una part de l’aigua a l’àrea de Barcelona.
• L’objectiu d’aquesta mesura, que ha evitat extreure 50 hm3 dels embassaments del Ter i el Llobregat, fa possible alentir la reducció   d’aigua dels pantans.
• Les mesures es complementen amb l’increment de l’extracció d’aigua subterrània de l’aqüífer del delta del Llobregat fins arribar a
  1,77 hm3 cada mes.
 
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha potenciat en les darreres setmanes l’ús d’aigua dessalinitzada per compensar el descens de les reserves embassades. Amb els embassaments del sistema TerLlobregat al 49% i 300 hm3 , la dessalinitzadora del Llobregat està funcionant al voltant del 70% de la seva capacitat, mentre que la planta de la Tordera produeix al 75%, destinant una part de la seva producció a l’àrea de Barcelona (la resta de l’aigua produïda és per satisfer les demandes de la seva zona d’influència).

Cal tenir en compte que habitualment, quan els embassaments estan alts, el seu funcionament és baix (un 10% la del Llobregat i un 20% la de Tordera), però aquestes incrementen producció precisament quan els embassaments comencen a baixar de volum.

L’objectiu d’activar aquestes plantes és alentir el descens de reserves. Arran del’increment de producció de les dessalinitza-dores s’ha evitat extreure 50 hm3 dels embassaments del sistema Ter-Llobregat, una xifra que equivaldria al consum d’aigua de cinc milions de persones per a un període de dos mesos. Si la situació de descens de reserves persisteix, aquestes plantes incrementa-rien més la producció.

Al llarg dels darrers anys s’han recuperat els volums disponibles de l’aigua subterrània de l’aqüífer del delta del Llobregat, amb el que ara es pot incrementar el seu ús aportant 1,77 hm3 cada mes.

Situació de la resta d’embassaments de les conques internes


Pel  que  fa  a  la resta  d’embassaments,  Darnius  Boadella  (Alt
Empordà)  està  al  voltant  del  37%,  amb  22,4  hm3 ,  un volum
similar al de fa un any. Amb aquests volums, les demandes domèstiques de la zona estan garantides durant tot un any i caldrà esperar a les pluges que caiguin en els propers mesos per saber si es podrà garantir la campanya de reg prevista per a l’estiu vinent.

En una situació similar estarien els embassaments de Siurana i Riudecanyes (12,5% i 18,4% respectivament). El primer, amb els volums actuals, garanteix les demandes domèstiques per dos anys a la zona del Priorat però caldrà esperar a les pluges per saber si es pot garantir la campanya de reg de l’estiu vinent. En la mateixa situació estaria el pantà de Riudecanyes.

El Pla Especial de Sequera

Aquestes són les mesures que s’estan duent a terme actual-ment i que es van revisant diàriament. De cara a la primavera es preveu tenir aprovat el Pla Especial de Sequera, l’eina que farà possible la gestió d’una possible sequera (ara estaríem en una fase de pre-alerta, la qual no comporta restriccions d’usos, i s’entraria en una hipotètica fase d’alerta quan els embassa-ments del Ter-Llobregat arribessin al 34% de la seva capacitat).

Actualment, tenim més recursos que en la sequera de 2007 i 2008, uns 122 hm3 provinents de la dessalinització, la recupe-ració de captacions en desús i la millora en els tractaments de potabilització. En cas d’agreujar-se la sequera i arriba al 25%, es recorreria a l’aportació d’aigua regenerada en el tram final del Llobregat per incrementar el cabal del riu i així disposar de més aigua per ser potabilitzada.

5/12/2017 
(gencat.cat)
 
Dessalinitzadora del Llobregat


Comença la preparació
de l'Any Pompeu Fabra 2018, commemoració oficial de la Generalitat de Catalunya



 
El catedràtic de filologia catalana de la Universitat Rovira i Virgili Jordi Ginebra en serà el comissari .

L'any 2018 estarà dedicat a commemorar la figura i l'obra de Pompeu Fabra. Així ho va acordar el Govern de Catalunya l'agost passat per celebrar el 150è aniversari del naixement del lingüista i gramàtic català més il·lustre. El Departament de Cultura, per mitjà de la Direcció General de Política Lingüística, i el Departament de la Presidència de la Generalitat han començat la preparació de l'Any Pompeu Fabra amb el disseny de les primeres accions i el nomenament del gramàtic i lexicògraf Jordi Ginebra com a comissari.

Al llarg de l'any s'organitzaran diverses activitats en memòria i reconeixement de qui fou un científic brillant, que va codificar i modernitzar la llengua i la va fer apta per als diversos estils i funcions. La celebració farà especial incidència en la seva aportació a la llengua, i també posarà en valor el gran arrelament social de la seva figura i obra arreu de Catalunya.

La Direcció General de Política Lingüística convida les institucions i organismes del país a compartir col·lectivament la celebració de l’Any Fabra 2018 amb actes que reconeguin el Mestre i la seva obra, que siguin també estímul per reforçar la vitalitat de la llengua i la projectin amb força cap al futur. Amb aquesta finalitat, prepara una primera reunió per al desembre. La cooperació serà especialment estreta amb l'Institut d'Estudis Catalans, de la Secció Filològica del qual Fabra va ser president i va assumir la tasca de codificació de la llengua catalana

Jordi Ginebra i Serrabou (Barcelona, 1961) és catedràtic de filologia catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Va obtenir el doctorat en Filologia Catalana, amb premi extraordinari, per la Universitat de Barcelona (1991), sota la direcció de Joan Solà i Cortassa. Junt amb ell, també va publicar Pompeu Fabra: vida i obra. Ha estat membre del Consell Consultiu del Programa de la Gramàtica Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans.


L'Any Pompeu Fabra serà presentat públicament la segona quinzena de de gener.










Parc de l'alba.
Dos nous itineraris
pel corredor Verd


 
El passat diumenge 11 de juny es van inaugurar dos nous itineraris coincidents amb la Setmana de la Natura, dins el corredor verd del Parc de l'Alba.

La meitat de la superfície del Parc de l’Alba es destina a la creació del Corredor Verd, afavorint la continuïtat del sistema d'espais naturals metropolitans, concretament entre el Parc Natural de Coliserola al sud, i el de Sant Llorenç del Munt i l'Obac al nord.

El corredor verd es situa a la plana del Vallès, una zona altament afec-
tada per elements que fragmenten el territori. Però té un paper clau
en el manteniment de la connectivitat ecològica de la xarxa d'Espais Naturals Protegits (ENP).

El projecte d’ordenació del corredor verd del qual ja s'ha executat la primera fase, preveu entre d'altres actuacions, l'execució de mesures per restablir i garantir la connectivitat ecològica entre ambdós espais naturals: passos de fauna, restauració de sòls ocupats per usos poc compatibles amb la funció connectora de l'espai, restauració de lleres i d'altres hàbitats naturals.


Can Coll, Centre d'Educació Ambiental


 
Parc Natural de la serra de Collserola

La serra de Collserola, declarada Parc Natural des del 2010, s'alça com a talaia enmig de l'àrea metropolitana de Barcelona. Un magnífic massís, proper, familiar i valuós, que esdevé un privilegi per a la gran població que viu al seu voltant. Més de 8.000 ha d'espai natural preservat, on predominen els espais forestals però amb una varietat de formacions vegetals que li confereixen una rica diversitat biològica.

Collserola també és un espai de descoberta d'aprenentat-ge, de trobada i de lleure. Això fa que la gestió, a càrrec del Consorci del Parc, tingui com a finalitat última promoure l'ús respectuós i sostenible d'aquest espai, bo i preservant els seus valors naturals.


Can Coll, Centre d'Educació Ambiental

Instal·lat en una antiga masia del segle XV, el centre d'educació ambiental Can Coll facilita el contacte del Parc amb les escoles bressol, d'educació infantil (3-6 anys), primària (6-12 anys), secundària (12-16 anys) i cicles formatius.

Desenvolupa també programes dirigits als estudiants de ciències de l'educació i als mestres en actiu. Les escoles d'educació especial reben un tracte preferent, amb programes dissenyats específicament.

Les activitats, d’una jornada de durada, se centren en el coneixement de temes concrets. Així, els petits poden fer una activitat sobre l’entorn natural, la granja o el bosc, i els grans sobre vegetació, fauna, geografia, història o món rural.

Els mestres i professors han de preparar les activitats en una reunió prèvia a Can Coll amb els educadors. Les inscripcions comencen el primer dia laborable de setembre. Trobareu detallades les diferents propostes educatives a l'apartat el Curs al Parc.

Els diumenges, el centre s'obre al públic de 9.30 a 14:30h, (tancat juliol, agost, de Nadal a Reis, i Pasqua). Es pot visitar la masia, que mostra la manera de viure de la pagesia dels segles XVIII i XIX; veure l'exposició "L'home i el medi a Collserola" i els audiovisuals del Parc; i fer els itineraris senyalitzats dels voltants.

A les 11:15 i a les 12:15h s'ofereixen visites guiades a la granja (preu de la visita a la granja: 1,75 € per persona, adults i nens a partir de 3 anys). Es visiten diferents espais: la incubadora, el tancat dels conills i el dels ànecs i els corrals de la somera, la truja, la vaca i l’aviram. Cal inscriure's el mateix dia al taulell d'informació, places limitades. De 13 a 13:30 h hi ha visita lliure i gratuita només als corrals exteriors.
Del primer diumenge de novembre a l'últim diumenge d'hivern , de 10:30 a 13:30 h es poden fer observacions d'aus hivernants a la Feixa dels Ocells.


Ubicació: Ctra. de Cerdanyola a Horta Km.2
Telèfon fix: 93 692 03 96
Telèfon mobil: 638 56 52 77
Fax: 93 580 76 54
Adreça postal: Ctra. de Cerdanyola a Horta Km.2; 08290 Cerdanyola del Vallés
E-mail: activitatscancoll@collserola.cat
Coordenades: lat.41.473554, long.2.124503
Google Maps: Can Coll Centre d'Educació Ambiental

 
 

 Creix la quantitat de contenidors    
per a l'oli.

 Els de color taronja.


 
Els carrers de Cerdanyola del Vallès comptaran amb 9 nous conte-nidors per a la recollida d'oli usat; que sumats amb els actuals, faran un total de 15. La totalitat es localitzaran en els punts següents:

-C/de Clos cruïlla amb la Gran Via Prat de la Riba
-C/del Torrent n° 5
-Psg. de la Riera cruïlla amb la PI. de la Pau -Av. de la Primavera
   cruïlla amb la PI. de Marconi
-C/ de les Escoles cruïlla amb la PI. de Frederica Montseny
-C/ del Camp cruïlla amb el c/ de Sebastià Garriga
-C/ de Galícia cruïlla amb el c/ Josep Tarradellas
-C/de Felip II cruïlla amb l'Av.del Turó
-Ctra. de Barcelona n° 163
-Av. de Canaletes amb c/ de la Pedrera.
 Pla de les Alsines con Av. de la Primavera.
 PI. de sant Medir amb carrer Ample
-C/ de Sant Casimir, davant del Mercat de Serra perera
-C/ de París amb l'Av. de l'Argentina
-C/ de Santa Rosa amb l'Av. de Flor de maig


Aquests contenidors, estan operatius desde el mes de maig.

La instal·lació dels nous contenidors permetrà que Cerdanyola del Vallès passi de 6 a 15 receptacles per recollir l'oli domèstic, ubicats a la via pública. D'aquesta manera es vol oferir a la ciutadania més facilitats a l'hora de reciclar aquesta fracció, que resulta molt conta-minant si es llença a la pica de la cuina.

A Cerdanyola del Vallès es van recollir l'any passat un total de 12.303,10 litres d'oli usat.


 

 Declarat bé cultural d'interès
 nacional el jaciment ibèric 
 de Ca n'Oliver,

 a Cerdanyola del Vallès



 
 
 El Govern ha aprovat declarar bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, el jaciment ibèric de Ca n’Oliver, a Cerdanyola del Vallès. El poblat ibèric de Ca n’Oliver està situat al sud del nucli urbà de Cerdanyola, a la comarca del Vallès Occidental, al turó de Ca n’Oliver, al barri de Montflorit, i és per tant dins del Parc Natural de Collserola. És un enclavament rellevant de l’antic territori de la Laietània i del món ibèric català.

La seva ubicació geogràfica al mig d’un estratègic nus de comunicacions, dominant un territori agrari i ramader molt productiu, i el fet que el poblat hagués disposat d’estructures defensives complexes (un mur de tanca, torres i fossats articulats, dues portes amb poternes laterals i, en un cas, protegida per un avantmur), fa pensar que va constituir un nucli vertebrador d’un ampli territori i que va ser un centre de captació i redistribució de la producció.

La presència de fragments d’escultures zoomorfes, possiblement d’algun monument funerari, denota la presència d’elits socials i que podria haver estat un assentament aristocràtic. Els fragments escultòrics i una estela gravada apunten a l’existència d’una necròpolis en algun indret proper encara per localitzar.


 Les recerques arqueològiques que s’hi ha fet han permès establir que el jaciment ibèric va viure diverses fases cronològiques que van dels anys 550 aC, en el període ibèric antic, fins a l’alta edat mitjana. És a dir, el jaciment abasta la gènesi de l’iberisme i tota la vigència del món ibèric fins a la seva desaparició dins del procés de la romanització. El darrer assentament, que data dels segles VIII a l’XI, tanca l’ocupació d’aquest turó en el passat.

D’altra banda, el Govern també ha aprovat acceptar part del recurs sobre el termes establerts en la declaració de bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona paleontològica, del Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella. El recurs havia estat presentat per una particular que demanava tenir en compte les activitats agrícoles preexistents en la finca Mas Pol, afectada parcialment per la declaració de BCIN, i que, en el cas que aquestes activitats no poguessin ser permeses, se’n fixés una indemnització.

En aquest sentit , el Govern ha estimat que, mentre es mantinguin els cultius actuals, en no haver-hi alteració de la cota de profunditat, no caldrà cap tipus d’autorització prèvia com la que es requeria en la promulgació de la declaració de BCIN i, per això, ha determinat modificar l’Acord de la declaració

 
 

 CALENDARI DE PAGAMENT
 DE LES TAXES I IMPOSTOS MUNICIPALS
 PER AL 2018

 
 
 

HORARI DE CORREUS 



-Sant Iscle, 23-25, 08290. Cerdanyola del Vallès
paqueteria.correos.es
Tfn. 936 91 37 57

Dilluns a divendres:  08:30 a 20:30 hores
Dissabtes:                   09:30 a 13:00 hores
Diumenges i festius  TANCAT

Del 18 de juliol al 16 de setembre l'horari es:
Dilluns a divendres:  08:30 a 14:30 hores
Dissabtes:                   09:30 a 13:30 hores

DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT
DE CATALUNYA

Festes generals i locals de Catalunya


 
 
Per a l’any 2018:

     1/1 Cap d'Any
     6/1 Reis
  30/3 Divendres Sant
    2/4 Dilluns de Pasqua Florida
    1/5 Festa del Treball
    7/5 FESTA LOCAL
  15/8 L'Assumpció
  11/9 Diada Nacional de Catalunya
12/10 Festa Nacional d'Espanya
  1/11 Tots Sants
12/11 FESTA LOCAL
  6/12 Dia de la Constitució
  8/12 La Immaculada
25/12 Nadal
26/12 Sant Esteve




   

 TRANSPORT LOCAL
 
 
 

    Línies i horaris 
   
   
     visitantes total   Des de 31/10/16
   
 SALILLAS.NET   NO TÉ CAP SUPORT  COMERCIAL,
 NO CONTÉ RES DE PUBLICITAT  I  LES DESPESES
 SÓN SOSTINGUDES PEL SEU AUTOR. GRÀCIES

 

a.salillas@gmail.com
Antiga escala d'accés a l'estació de "Cerdanyola-Ripollet"
Canaletes anys 1992
Passeig Cordelles anys 1920, cantonada plaça Abat Oliba. 
 
            FOTOGRAFIES DE
         CERDANYOLA DEL
          
 PASSAT SEGLE
                    
 
 Properes activitats
D'EXCURSIÓ AMB...
Us proposem descobrir el Parc de la mà d’alguna de les entitats del territori que se’l coneixen abastament.
Itinerari matinal. Activitat gratuïta. Places limitades. Més informació i inscripcions al telèfon del Centre d’Informació: 932 803 552

COLLSEROLA VERDA

Cursos de català per a adults. Curs inicial de català, de grup de conversa i de reforç d'ortografia. Inscripcions de dilluns a dijous de 10 a 13 h.- Servei Local de Català de Cerdanyola del Vallès, -Plaça de Sant Ramon, 23-24 - Tel. 93 580 27 51
Més informació:
www.cpnl.cat/xarxa/cnlvallesoccidental3

Jam Session al Bar de l'Ateneu
Tots els dimecres a les 21 h. hi haurà una Jam Session al Bar de l'Ateneu, porta el teu instrument i participa.

GENER
Dijous 18 a les 19:30 h. Cafe anb Lletres amb Vicenç Pagès Jordà que presenta el seu llibre "Robinson" obra seleccionada per a l'premi Òmnium a la Millor Novel.la de l'any 2017. Un dia, el protago- nista entra a la casa d’una família que se’n va de vacances i s’hi queda a viure. Així comença aquesta novel·la claustrofílica, que és també una història d’amor i una reflexió sobre els límits de la imaginació. Aquest Robinson és introspectiu: no conquereix una illa, sinó franges de temps. A la Biblioteca Central de Cerdanyola

Dissabte 20 a les 23h. Original Pasiegos (Funk, covers i temes propis) Al The 1916 Irish Pub.  c/ Església 9

Diumenge 21 de gener a les 11:30h. al Museu de Ca n'Oliver. El Museu de Ca n'Oliver conjuntament amb el CRAC (Col·lectiu de Recerque Arqueològiques de Cerdanyola) ofereixen un Taller de Disfresses sobre Indiana Jones.

Divendres 26  a les 21 h. "L'Electre".  Una comèdia dramàtica sobre els efectes de la política i les teràpies psiquiàtriques. Un jove polític acaba de ser escollit president. En poques hores ha de pronunciar el seu discurs d’investidura però, cada vegada que l’assaja, un terrible tic deforma la seva cara de forma tan ridícula com hilarant. El psiquia-tra només té unes poques hores per resoldre aquest aparent trastorn i evitar que el president faci un ridícul espantós en la seva primera compareixença. L’Electe es converteix en una batalla entre el president i el psiquiatra. Que amaga cadascú?
Al Teatre Ateneu (carrer de la indústria, 38-40)

Diumenge 28 a les 19:30h. Atomic Leopards (Classic Rock & Roll/Rockabilly).  Al The 1916 Irish Pub.  c/ Església 9

FEBRER 
Dijous 15  a les 19:30 h.  Cafe anb Lletres amb Jordi Puntí qui ens presentarà el llibre "Això no és Amèrica" de Editorial Empúries. Està compost per nou històries de l'edat adulta, exercicis d'amor i desamor, retrats de personatges en fuga i rebels a la recerca d'un lloc en el món. A la Biblioteca Central de Cerdanyola

MARÇ 
Diumenge 4 a les 18:30 h. Teatre "Claudia". Basada en la història de Claudia Victòria Poblete Hlaczik, una enginyera de sistemes, aficionada a la ciència ficció, que viu a Buenos Aires i que, amb vint-i-Dues-anys anys, va descobrir que era filla de desapareguts i que havia viscut una vida inventada amb uns pares que, en realitat, no eren els seus. L'experiència vital de Claudia arriba a escena en forma d'un relat fragmentari conduït per ella mateixa. Al Teatre Ateneu (carrer de la Indústria, 38-40). Les entrades es poden comprar a eWeb!

Dijous 15 a les 19:30 h. Cafè amb lletres.  Carme Martí recupera la història de la seva àvia, cuinera per a la burgesia, els soldats republicans i una fonda, a "El camí de les aigües". A la Biblioteca Central de Cerdanyola.

Divendres 16 a les 21 h. Teatre "El Metge de Lampedusa". Pietro Bartolo porta trenta anys sent el metge de Lampedusa. La seva auto-
biografia, Llàgrimes de sal, relata una vida dedicada a l'atenció als exiliats que naveguen fins a l'illa des de les costes africanes. Xicu Masó (intèrpret) s'ha apoderat d'ella i, amb la complicitat del director Miquel Gorriz, ens l'ofereix en primera persona. Al Teatre Ateneu (carrer de la Indústria, 38-40). Les entrades es poden comprar a eWeb!
ABRIL
Dijous 19 a les 19:30 h. Cafè amb lletres. "La fada negra" de Xavier Theros. Estrenar-se en el món de la Literatura amb un premi deu de ser un somni a l’abast de ben poca gent.
"La fada negra" és novel·la històrica però també és una història de crims i misteri, perquè situa a la Barcelona del 1843, en els convulsos anys de regnat de la nena-reina Isabel II i la regència del general Espartero, el protagonista de la novel·la, el capità Llampades, que es veu empès a investigar uns crims estranys on nens de poca edat apareixen morts en circumstàncies poc normals. A la Biblioteca Central de Cerdanyola

Divendres 27 a les  21 hores.  Teatre "Cyrano". Lluís Homar, recentment guardonat amb el Premi Butaca al millor actor, es posa a la pell de Cyrano acompanyat de Joan Anguera, Aina Sánchez, Albert Prat i Àlex Batllori i de l'equip artístic que ja va triomfar amb 'Terra Baixa': Pau Miró a la dramatúrgia i direcció, Lluc Castells en l'escenografia i vestuari i Sílvia Pérez Cruz a la música original.
Lluís Homar protagonitza el clàssic d'Edmond Rostand, per posar-se el nas d'un dels soldats poetes més famosos de la història del teatre: Cyrano de Bergerac. Al Teatre Ateneu (carrer de la Indústria, 38-40). Les entrades es poden comprar a eWeb!
MAIG 
Dijous 17 a les 19:30 h. Martí Gironell serà el protagonista de la sessió, presentant la seva última novel·la de la qual no s'a concretat el títol. A l'Espai d'Enric Granados de la Biblioteca Central de Cer-danyola

Divendres 18 a les 21 h. Teatre "Adossants". 23 d'abril. Sant Jordi. Una urbanització de cases adossades al Vallès Occidental. El dia s'allarga, comença el bon temps. Els veïns surten al arreglar el jardí, a fer l'hort, a menjar fora. Una família de classe mitjana catalana es troba al jardí de la casa d'en Jordi i Carme. El pare de Jordi -el avi- es diu Jordi; el fill de Jordi -el nét- també es diu Jordi. Tres generacions de Jordis celebren junts el dia del nostre patró. Però ho faran envoltats de roses plenes d'espines, de dracs que treuen foc, de cavallers que potser no són tan valents i de princeses que es reserven un fort caràcter. Al Teatre Ateneu (carrer de la Indústria, 38-40). Les entrades es poden comprar a eWeb!
 
 
 Activitats estables
Cerdanyola, terra d'Ibers
2n diumenge de mes a les 12 hores
Visita guiada amb l’entrada
Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver

Sant Martí, una església per a la pagesia
2n diumenge de mes
Església Vella de Sant Martí Obert de 10.30 a 13.30 h
Visita guiada gratuïta a les 12 h Tancat fins gener de 2017


Activitats a Can Catà Natura
És obert el 1r i 3r diumenges de cada mes. Excepte els festius i durant el mes d'agost.
Preu: Adults 3 €, nens 2 €
Telf: 627 433 462 i 600 259 084


Sant Iscle, una parròquia medieval
3r diumenge de mes
Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Oberta de 10 a 14 h Visita guiada gratuïta a les 12 h Agost tancat

Portes obertes al MAC
Cada primer diumenge de mes, accés gratuït al Museu d'Art de
Cerdanyola de 11 a 14 hores.
 
 Activitats al Museu d'Art (MAC)

Carrer de Sant Martí, 88 / Passatge del Llorer, 11
mac@cerdanyola.cat
Tel: 93 591 41 30

HORARI

Dimarts a dissabte de 17 a 20 h - Diumenges i festius d'11 a 14 h
Dilluns tancat - Agost obert només els caps de setmana
Tancat 1 i 6 de gener; 1 de maig; 24 de juny; 24, 25, 26 i 31 de desembre.

TARIFES

Entrada general: 2 €
Entrada reduïda: 1,5 € per estudiants i jubilats de fora de Cerdanyola.
Entrada familiar: 3 € (dos adults amb un màxim de 3 infants)
Entrada gratuïta: menors de 16, estudiants i jubilats de Cerdanyola, professorat, aturats, personal de premsa i de cultura amb acreditació.
Grups: a partir de 15 persones, 25 €
​Exposicions temporals gratuïtes


Exposicions

Fins al 2 de febrer
Pessebre de l’Escola d’Arts Plàstiques de l’Ateneu. Els cursos de plàstica infantil de l'escola d’arts plàstigues de l'Ateneu fa cada any un pessebre, els personatges i la decoració del gual són el fruit del treball de diversos tallers. Inauguració: 13 de desembre a les EEQ amb la participació d'una coral. - Al vestíbul de l'Ateneu


Fins al 12 de febrer
Presentació d'originals per als premis literaris 2018. Més informació: Servei de Cultura -Ajuntament de Cerdanyola del Vallès Tel. 935 808 888 ext. 4043 - http://premis-literaris.uab.cat



 
 Activitats al
Poblat de Ca n'Oliver
 
Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver. Carrer de València, 19  Cerdanyola del Vallès Telèfon. 93 692 33 22 / 93 580 45 00
a/e museucanoliver@cerdanyola.cat www.cerdanyola.cat/museucanoliver
Poblat Ibèric de Ca n'Oliver a Cerdanyola del Vallès
Totes les activitats són gratuïtes. Es convenient assegurar-se que no s'ha produït cap canvi en el programa.


Horari
L'1 d'Octubre al 30 de març
Dijous i divendres de 16.30 a 19.30 h
Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20.00 h
Diumenges i festius de 10.30 a 14.30 h

L'1 d'abril al 30 de setembre
Dimecres, dijous i divendres de 17 a 20 h
Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20 h
Diumenges i festius de 10.30 a 14.30 h

Tancat: 25 i 26 de desembre, 1 i 6 de gener i 1 de maig
Segon diumenge de mes: 12 h visita guiada gratuïta amb l'entrada

GENER
 
FEBRER  
Diumenge 19 de febrer, 11.30 h
Calcetes i calçotets abans i ara

El diumenge 19 de febrer a les 11.30 h es farà la segona activitat especial programada amb motiu de l'exposició "ITaller d’indumentària. Activitat per a tots els públicsntimitats" que acull el Museu de Ca n'Oliver des del 13 de gener: Calcetes i calçotets abans i ara. Es tracta d'una proposta adreçada a tot tipus de públic on aprendrem les diferències entre la roba interior que portaven ibers, grecs i romans i la que portem ara. També dissenyarem la nostra pròpia peça amb paper i la decorarem seguint les modes d’abans i les actuals deixant anar la nostra imaginació.
Taller d’indumentària. Activitat per a tots els públics
MARÇ
Diumenge 19 de març, 11.30 h
En Bilos i la Betinin ensenyen casa seva

Es farà una visita teatralitzada al poblat ibèric de Ca n’Oliver durant la qual dos personatges ibèrics, en Bilos i la Betinín, ens explicaran com eren el seu poble i les cases on vivien les famílies ibèriques en el segle III aC i una infinitat d’aspectes relacionats amb la vida quotidia-na dels seus habitants. Els  partici-pants podran aprofitar l’ocasió per preguntar-los tot el que vulguin sobre la Cultura Ibèrica i, potser, des-cobrir alguns dels seus misteris, com l’escriptura o els enterra-ments infantils. Si volen o poden ells ens contestaran. Visita teatralitzada. Majors de 8 anys
ABRIL
Diumenge 9 d’abril, 11.30 h
A l’Antiguitat, plantes per a tot

El Museu d’Història de Cerdanyola ens fa una nova proposta per donar la benvinguda a la primavera. De la mà de l’Esteve Padullés, enguany farem un taller per conèixer les plantes que ens envolten i els seus diferents usos des de l’antiguitat fina ara. L’activitat es realitzarà a la terrassa del Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver i té una durada aproximada de 3 h. L’activitat està recomanada per a majors de 8 anys.Demostració de l’ús tradicional de les plantes. Activitat per a tots els públics
MAIG
Diumenge 21 de maig, 11.30 h
Vinya i vi a l’Antiguitat

El Museu Ca n'Oliver acollirà una nova edició del programa 'La vinya i el vi a Collserola', organitzat conjuntament pel Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola i tots els municipis de l'àmbit del Parc. Aquest any l'activitat girarà al voltant dels que els clàssics grecs i romans ens han deixat escrit sobre la producció i el consum del vi i s'acabarà amb la degustació de vins a la romana i alguna altra sorpresa. Xerrada, taller i tast de vins. Activitat per a tots els públics.
JUNY
Diumenge 18 de juny, 11.30 h
Arqueòleg per un dia

El programa d’activitats del Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver proposa una visita guiada pel director de les excavacions arqueolò-giques a l’àrea del jaciment què s’està excavant. Els participants descobriran les noves dades que els treballs arqueològics han aportat al coneixement del poblat de Ca n’Oliver, i, fins i tot, veuran el treball que s’està fent amb el materials localitzats en la campanya. L’activitat és gratuïta i està recomanada per a majors de 12 anys.
JULIOL
Divendres 14 de juliol, 21 h
Ca n’Oliver a la nit

Activitat nocturna. Majors de 10 anys
Pendent de concretar.
SETEMBRE
Dissabte 30 setembre i diumenge 1 d’octubre
XVII Cap de Setmana Ibèric

Novament el Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver participa de la festa de la cultura ibèrica que celebren tots els jaciments arqueològics que integren la Ruta dels Ibers. Com cada any la festa del Cap de Setmana Ibèric gira al voltant d’un tema específic. A Ca n’Oliver, durant tot el cap de setmana, es farà jornada de portes obertes i visites guiades a les exposicions del Museu i una gran diversitat d’activitats familiars que es desenvoluparan al poblat i que han preparat conjuntament el CRAC i els tècnics del Museu. Jornada de portes obertes i activitats diverses. Activitat per a tots els públics
NOVEMBRE
Diumenge 19 de novembre, 11.30h
Indiana Jones i el museu maleït

Aquest dia es farà una de les activitats especials programades amb motiu de l'exposició " A la recerca dels tresors perduts. Homenatge a l’arqueòleg cinematogràfic Indiana Jones" que acull el Museu de Ca n'Oliver. Es tracta d'una proposta adreçada a tot tipus de públic on ens endinsarem en l’univers de l’Indiana Jones tot jugant a ser aventu-rers dins un misteriós museu d’arqueologia. L’activitat és gratuïta i no cal inscripció prèvia per participar. Joc de rol. Activitat per a tots els públics.
DESEMBRE
Diumenge 17 de desembre, 11.30h
Jugar com abans

El Museu de Ca n’Oliver acull una proposta adreçada a tots els públics. A partir de les 11.30 h els participants descobriran diferents jocs des de l’antiguitat fins a l’edat mitjana, la majoria dels quals encara hi juguem. Després adults i nens i nenes faran un taller per construir un joc de viatge com els que portaven els legionaris romans i que després es podran endur a casa. L’activitat és farà al museu, és gratuïta, no cal inscripció i està recomanada per a tot tipus de públic.
Taller de jocs de taula de l’Antiguitat. Activitat per a tots els públics
 
 
 Activitats del Parc Natural
 Collserola
 

Podreu visitar l'edifici, les seves exposicions i els seus
entorns (visita autoguiada). (activitat gratuita)

ESPECIAL HIVERN

TALLER MARXA NÒRDICA
DISSABTE, 20 DE GENER,
al Centre d’Informació Us convidem a conèixer els beneficis d’aquesta pràctica esportiva participant en una sessió teoricopràctica tot gaudint del patrimoni històric i natural proper. Realització d’un itinerari d’una hora de durada. Organitzat en col·laboració amb el CEM Can Caralleu. n A càrrec de Montserrat Ravetllat, tècnica esportiva. a les 10 i a les 12 h.
Activitat gratuita. Edat recomanada 12 anys. Cal inscripció prèvia

EL POBLE D’ALÀGIA DIUMENGE,
18 DE FEBRER, a Can Coll Espectacle de teatre per a famílies. Dins d’un bosc preciós, dalt de la branca de l’arbre més alt, en una de les seves fulles... hi trobarem el poble d’Alàgia. Ens endinsarem en una aventura màgica.  A càrrec de Companyia Les Boscaires. d'11 a 13 h
Activitat gratuita.

ALIMENTEM COLLSEROLA
DISSABTE, 24 DE FEBRER Com podem millorar l’agricultura al Parc? Quin és el nostre paper com a consumidors? Taller participatiu dins el Projecte de promoció de la Transició Agroecològica a Collserola. Entre tots definirem el pla d’acció! Més informació al web del Parc. Inscripcions a info@arrandeterra.org n Dinamitzat per Arran de terra. Tot el dia - Activitat gratuita.  Cal inscripció prèvia

L’AIGUA ENS INSPIRA, APRENEM A DIBUIXAR AL PANTÀ DIUMENGE, 11 DE MARÇ, al pantà de Vallvidrera
Us agrada la natura i també dibuixar? Doncs apropeu-vos al dibuix naturalístic en un espai singular. Cal que porteu el vostre llapis de grafit (HB, 2B, 4B) i paper, o si voleu, les aquarel·les i els seus estris n A càrrec de Lucia Gómez Serra, il·lustradora. de 10.30 a 13.30 h.
Activitat gratuita. Edat recomanada 7 anys. Cal inscripció prèvia

RETRATS D’ANIMALS I MASCOTES
FINS AL 21 DE MARÇ, al Centre d’Informació Exposició temporal que mostra de l’obra de Jordi Jover, il·lustració realista amb llapis de color. Entrada lliure.(*) (*) Entre setmana, consulteu la disponibilitat de la sala.

LA FEIXA DELS OCELLS
DIUMENGES, DE GENER I FEBRER Podreu contemplar els ocells més comuns dels nostres boscos, camps i jardins a la Feixa dels Ocells de Can Coll. Al Centre d’Informació també trobareu una menjadora on es poden fer observacions.

Als dos centres, servei gratuït de préstec de prismàtics i de fitxes d'identificació.



EXCURSIONS AMB VOLUNTARIS


Itineraris per la serra conduïts per Voluntaris de Collserola.
4 a 5 hores de durada. Mès de 7 anys. Cal inscripció prèvia. (activitat gratuita)


(*) La inscripció de les sortides dels dimarts s'obre el dilluns de la setmana anterior a l'activitat.

DESCOBERTES EN FAMILIA
Una passejada, pels entorns del Centre d'Informació, acompanyada d’un petit taller o d’un joc per conèixer millor Collserola. A càrrec dels Guies del Parc. Cal inscriure’s al Centre el mateix dia. Menors de 3 anys gratuït. Places limitades, 20 persones per sortida. 
Preu 1,75€  Horari de 11 h i 12.30 h.

27 GENER
Un conte d'hivern

10 FEBRER
El bosc fantàstic

10 MARÇ
No perdem el nord!


LA GRANJA DE CAN COLL

Els diumenges, visites guiades de 45 minuts. Es mostren diferents espais de la granja: la incubadora i els pollets i el tancat dels conills i el dels ànecs. Així com els corrals amb la somera, la truja, la vedella i l’aviram.

Horari: 11:15 h i 12:15 h. Preu: 1,75 € per persona (adults i nens a partir de 3 anys).

Cal inscriure’s el mateix dia al taulell d’informació de Can Coll. Places limitades, màxim 25 persones per visita. 

De 13 h a 13.30 h visita lliure i gratuïta només als corrals.         



ESPAI D'INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA

Obert el 2n diumenge de cada mes de 10.30 a 14 h, excepte els mesos de gener, agost i desembre. Camí del pantà, s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera. Es poden concertar visites guiades a l’equipament, per a grups, durant tot l’any. Tel. per reserves. 932 803 552. Lat. 41.4146818, long.2.0972868,17

Exposició permanent: El pantà i els seus entorns. Visites comentades. Itineraris senyalitzats pels entorns. La passejada temàtica Aigua! Un regal del bosc inclou la visita a l'Espai (consulteu calendari de passejades).



VISITES AL CASTELL DE TORRE BARÓ
Obert tots els dies. Horari de dilluns a divendres de 10 a 13 h ; dissabtes de 10 a 13 h i de 15 a 19 h; diumenges de 10 a 14 h; Carretera alta de Roquetes 309. Barcelona. Lat. 41.45184326, long.2.17628893 Visites comentades i activitats per a escoles. Informació i reserves:  castell_torrebaro@bcn.cat
Gestionat per l’Ajuntament de Barcelona



CONEGUEM LA GRANJA DE CAN COLL
Per als més petits. Una activitat de descoberta del medi rural a través del contacte directe amb els animals de la granja. Edat: d'1 a 3 anys. Preu: 107,45 Horari: de 10 a 13 h Durada: per a 2 grups de 20 infants: 1,15 h per grup en dos toms consecutius. Per a 1 grup de 20: torm únic de 2,15 h. 



MATINALS A COLLSEROLA
Si voleu caminar i fer esport a Collserola, conèixer els diversos ambients de la serra i descobrir indrets amagats... us oferim una excursIó dela mà dels nostres guies.

Edat: su n'or a 12 a 5. Preu: 107.45 6 per cada grup de 25.
Horari: de 10,30 a 13. 0 hores. Màxim d'assistents: 4 grups de 25 Durada: 3 hores

Al Centre d'informació
Itinerari 1: Des del Centre d'informació a la font de la Budellera i retorn a Santa Maria de Vallvidrera.
Itinerari 2: Des del Panta de Vallvidrera fins al ïuró d'en Cors i el coll de Can Cuiàs i retorn al Baixador de Vallvidrera.

A Can Coll
Itinerari 1
: Des de la masia de Can Coll a la Font de Sant Pau i retorn.
Itinerari 2: Des de l'àrea de lleure de Can Coll al Puig de la Guàrdia, torrent de Can Coll i retorn.



VISITA A LA GRANJA I AL BOSC DE CAN COLL
Visita guiada a la gran'a de Can Coll i itinerari pels boscos de l'entom on mitjançant jocs i activitats, es fa una descoberta els elements de la natura que ens envolta.
Edat: de 4a 7 o de 8 a 12 anys * Preu: 107. 56 per cada grup de 25 p. (de la mateixa edat)
Horari: de 10,30 a 13.30 h Màxim d'assistents 2 grups de 25 Durada: 3 hores.  Aquestes activitats es preparen per a una única franja d'edat, o de 4 a 7 anys, o de 8 a 12 anys.



VOLS COL·LABORAR?
Què et semblaria venir un dia al Parc a col·laborar en la millora d’algun dels seus espais? Si tens temps i ganes, et convidem a participar-hi!
De 10 a 13 h. Mès de 12 anys. Cal inscripció prèvia

MANTENIMENT D’UNA PLANTACIÓ
DIMECRES, 28 DE FEBRER
Anirem amb l’Associació Alnus de Sant Just Desvern, a fer el manteniment de la petita plantació que el 1998 es va fer al torrent de Can Cortés.

 



NITS D'ASTRONOMIA



Sessions d'iniciació  a l'observació d'estels, constel-lacions i altres cossos celestes. L’activitat combina explicacions teòriques: què són les estrelles diferencies amb els planetes, mitologia associada; amb observacions a l’exterior: identificació de constel·lacions a ull nu i observació amb telescopi. En cas de mal temps o menys de 10 inscrits se suspendrà l'activitat.
Aquestes sessions es programen una nit al mes, en divendres, tot l’any, excepte a l’agost. Consulteu dates a l’Agenda d’activitats.
Durada 2 h.  Horari: Estiu: de les 22:00 a les 24:00 h. Hivern: de les 21:00 a les 23:00 h.
Inscripcions la mateixa setmana de l’activitat, de dilluns a divendres, al tel 932 803 552.  Places limitades 
Preu : 5,15€   Edat recomanada: + de 12 anys.
Divendres de 21 a 23 h.  Cal inscripció prèvia

26 GENER
 
El caçador Orió domina el cel, al Centre d’Informació

16 FEBRER
L'espectacle de Sírius, a Can Coll

16 MARÇ
 
L'agredolça història dels bessons, al Centre d’Informació


D'EXCURSIÓ AMB...

Us proposem descobrir el Parc de la mà d'alguna de les entitats del territori que se'l coneixen abastament.
De 4 a 5 hores de durada. Activitat gratuita. Edat recomanada
7 anys. Cal inscripció prèvia.


DEPANA. CAMINANTS COLLSEROLA
Dimarts 23 de gener
Etapa I : Vistes de Barcelona.
Torre Baró-Vallvidrera


Dimarts 20 de març
Etapa II: Del centre a ['oest
Vallvidrera - Sant Feliu de Üobregaí


EL CLUB MUNTANYENC DE SANT CUGAT
Diumenge 11 de febrer
Descobreix les serres de Torre Cendrera i de Sant Medir

COLLSEROLA VERDA
Diumenge 4 de març
Camins d'aigua


PASSEJADES TEMÀTIQUES



Una passejada tranquil·la pels entorns del Centre d'Informació, per conèixer els valors del Parc de la mà d'un guia especialitzat.
Hivern i estiu, dissabtes alterns Primavera i tardor, tots els dissabtes (no festius) 
Horari: De les 11:00 a les 13:30 h
Inscripcions el mateix dia de la passejada, al taulell del Centre d’Informació. (No es fan reserves prèvies)
Màxim de 20 persones per sortida. Preu: 1,75€ per persona

24 FEBRER
Acomiadem la menjadora

24 MARÇ
L’arquitectura de l’aigua: el camí de la Budellera*
* Activitat gratuïta en motiu de la celebració del Dia
Mundial de l’Aigua


PER A LES ACTIVITATS AMB INSCRIPCIÓ PRÈVIA. Truqueu la mateixa setmana de l'activitat -de dilluns a divendres- al telèfon del Centre d'Informació del Parc   932.803.552. 
Horari de 9.30 a 15 hores


TURÓ DE MONTCADA

Informació de les activitats i inscripcions al web de l'associació ACER: www.acer-associacio.org




RESTAURANTS

Can Borrell
Adreça: Ctra. d'Horta a Cerdanyola (BV-1415), Km. 3
Municipi: 08290 Cerdanyola del Vallès
Telefon: 93 692 97 23 / encàrrecs 93 692 40 57
Web: www.can-borrell.com



Can Sardà
Adreça: Ctra. d'Horta a Cerdanyola, Km. 4,5
Municipi: 08290 Cerdanyola del Vallès
Telefon: 93 692 61 85 / 93 591 02 29
Web: www.cansarda.com/cat/restaurant/index.html



Asador Casa Juaco
Adreça: Ctra. d'Horta a Cerdanyola, Km. 8
Municipi: 08290 Cerdanyola del Vallès
Telefon: 93 428 48 61 / 617 47 22 70
Web: www.casajuaco.com



Tito Carlos
Adreça: Passatge Oliver, 2 - Montflorit
Municipi: 08290 Cerdanyola del Vallès
Telefon: 93 692 34 16
Web: www.titocarlos.com



Ca n'Oliver
Adreça: Avgda. Flor de Maig, 122 - Montflorit
Municipi: 08290 Cerdanyola del Vallès
Telefon: 93 580 88 39


Xerolivé Restaurant
Adreça: Ctra. Cerdanyola a Sant Cugat (BP-1513), Km. 3
Municipi: 08290 Cerdanyola del Vallès
Telefon: 93 580 31 29



Pizzeria Braseria “La Bruixa”
Adreça: Avgda. Flor de Maig, 125 - Ctra. Horta a Cerdanyola, Km. 1 - Montflorit (abans Rte. El Niu)
Municipi: 08290 Cerdanyola del Vallès
Telefon: 93 691 68 62 / 647 53 62 21



Braseria “El Castellet”
Adreça: Avgda. Flor de Maig, 57
Municipi: 08290 Cerdanyola del Vallès
Telefon: 93 691 58 00

Restaurant Torrent de Can Coll
Adreça: Ctra. de Cerdanyola a Horta, Km 2
Municipi: 08290 Cerdanyola del Vallès
Telefon: 93 580 69 86
Web: www.cansarda.com/cancoll/

 Activitats a la Sala
Enric Granados
Hores del Conte

Activitats fins 31 de desembre a la Sala Enric Granados
A les 12:00 hores. No cal inscripció prèvia. Aforament limitat.


 
 Activitats a la
Biblioteca Central
 

 Horaris matins: dimecres i divendres de 10 a 14h.
 Horaris Tardes: de dilluns a dijous de 15:30 a 20:30h.
 Telf. 935807602
 www.bibliotecacerdanyola.cat

 b.cerdanyola@diba.cat
 Pl. Enric Granados, 1 cerdanyola del Vallès


GENER
Fins al 30 abril. Joc de l'okka (2a edició). Tornen Martina, Sam, ZT2 i Ka amb noves aventures i sorpreses al món de l'Okka.

24 gener. De 17:30 a 18:30 h. Hora del conte menuts
Pastís d’aniversari, amb la Mercè Rubí .A la granja tots els animalets estan de festa preparant l’aniversari del més petits. Però ningú no ha convidat el llop i quan es troben tots se n’adonen que falta i el van a buscar. Públic: De 1 a 4 anys. Lloc de realització: Sala de petits lectors (planta 1) Inscripció prèvia: A partir del 8 de gener (telèfon, web o presencialment). Places limitades.

Del 27 gener/10:00 a 10 febrer/20:00. Sang i tinta
Exposició bibliogràfica de novel·la negra. En aquesta època tot pren tints negres. Els amants de les histories de detectius i policies gaudiran amb aquesta selecció. Públic: Adults. Lloc de realització: Planta 0

 
 LLOCS D'INTERÈS   (amb Google Maps)
 
Cases modernistes als carrers de Sant Ramon i Sant Martí.
41.490398º, 2.136200º
Cases modernistes al carrer de Sant Francesc
41.494483º, 2.143034º
Castell de Sant Marçal.
41.490684º, 2.114799º
Escultures modernistes i noucentistes del cementiri mun.
41.487103º, 2.124565º
Ermita de Santa Maria de les Freixes.
41.479020º, 2.142564º
Ermita de Sant Iscle
41.467756º, 2.150546º
Església i rectoria de Sant Martí.

41.491344º, 2.139979º
Església vella gòtico-renaixentista de Sant Martí.
41.487479º, 2.123503º
Masia de Can Canaletes i aqüeducte.
41.479157º, 2.142362º
Masia de Can Catà
41.469872º, 2.149952º
Masia de Can Coll i Àrea de Can Coll
41.473393º, 2.128351º
Masia de Can Fatjó del Molí.
41.484013º, 2.127144º
Masia de Can Miró.
41.501460º, 2.102093º
Masia de Can Serraparera.
41.496042º, 2.130091º
Paratge de Canaletes.
41.483073º, 2.143356º
Bosc Gran de Can Catà
41.469872º, 2.149952º
Monument a Europa
41.485378º, 2.128094º
Parc Esportiu Guiera    -Avda. de Guiera 6-8
41.483350º, 2.139192º

Parc Tecnològic del Vallès

41.484886º, 2.127711º
Jutjats
41.484005º, 2.143957º
Monument a Francesc Macià.   Final Av. Primavera
41.489279º, 2.144290º

FESTA MAJOR
Primer cap de setmana del maig

MUSEUS 
Ca N’Olivé
(Montflorit): Horari: Diumenges d’11 a 14 hores. 41.480617º, 2.134068º
Museu de Ca n’Ortadó:
Plaça de Sant Ramon, 23-24.
Tel.:93 692 33 22. (actualment tancat) Accés lliure als jardins.
41.488767º, 2.135999º

Museu i Poblat ibèric
41.480617º,2.134068º

OFERTA CULTURAL:
Festival de Blues  (octubre)

VARIS
Ajuntament 
 -Pl. Francesc Layret, s/n
41.491027º,2.140686º
Pavelló d'esports
(Compleix Esportiu Municipal Can Xarau)
41.494471º, 2.139991
L'Ateneu.
-Carrer Indústria, 38-40
41.488106º,2.140945º

Biblioteca Central 
-Avda de Catalunya
41.492544º, 2.142231º
Pl. Sant Ramon i Monument Republica
41.489107º, 2.136014º
Columnes d'Alfaro (UAB)
41.497103º, 2.110553º
Parc de Cordelles
41.496174º, 2.133794º
Estació Renfe de Cerdanyola (Av de Catalunya)
41.492656º, 2.147392º
Estació Renfe Cerdanyola-Universitat
41.497040º, 2.115583º
Estació Ferrocarrils de Catalunya Bellaterra
41.500968º, 2.090583º
Estació Ferrocarrils de Catalunya Universitat Autònoma
41.502824º, 2.102540º
Zona Esportiva Municipal Les Fontetes.  Pg. d'Horta s/n
41.486486º, 2.144069º
Àrea de Can Coll  (restaurant, àrea de lleure) Montflorit
41.472626º, 2.127352º 
Zona Esportiva del Bosc Tancat  -carrer Riu Sec s/n
41.501639º, 2.130923º
 
 
Durant segles, la serra de Collserola ha atret l’atenció de cultures ben diverses, la intervenció de les quals ha deixat empremtes en el paisatge, en els camins, en les edificacions…, que constitueixen un patrimoni valuós que convé preservar i gestionar per al coneixement i l’admiració de les generacions actuals i futures.

La serra ha estat habitada des de temps prehistòrics, com ens ho demostra la gran quantitat de vestigis arqueològics i arquitectònics trobats. Des dels primitius pobladors ibers fins a les modernes torres modernistes, s’han identificat més de dos-cents elements construïts, entre xarxa viària, edificació agrícola i elements d’interès històric.

Aquest patrimoni destaca per:
— l’elevada qualitat arquitectònica d’un gran nombre d’edificacions
— la diversitat dels elements construïts
— l’adaptació al medi de totes les construccions

Les restes més antigues de la serra conegudes són uns estris de sílex, de fa uns 100.000 anys, trobats a Ca n’Albareda, a Sant Feliu de Llobregat, que ens parlen de l’existència dels primers caçadors a la serra.

Patrimoni construït

 Castells medievals
        Fortificació medieval Penya del Moro
       Castellciuró
       Castell del Papiol
       Castell de Torre Baró

 Ermites i esglésies
        Santa Maria de Valldonzella
        Sant Cebrià i Santa Justina
        Santa Creu d'Olorda
        Santa Maria de Vallvidrera
        Santa Maria de les Feixes
        La Salut de Sant Feliu de Llobregat
        Temple del Tibidabo
         La Salut o Santa Eulàlia de Madrona
         Sant Adjutori
         Sant Medir
         Sant Pere de Romaní
         Sant Bartomeu de la Quadra

 Masies
         Ca n'Abadal (Sant Feliu de Llobregat)
         Ca n'Albareda (Sant Feliu de Llobregat)
         Can Balasc (Barcelona)
         Can Baró (Sant Just Desvern)
         Can Bell (Sant Cugat del Vallès)
         Can Borrell (Sant Cugat del Vallès)
         Can Bosquets (Sant Cugat del Vallès)
         Can Bova (Sant Cugat del Vallès)
         Can Calopa de Dalt (Barcelona)
         Can Campmany (Molins de Rei)
         Can Candeler (Sant Just Desvern)
         Can Carbonell (Sant Just Desvern)
         Can Castellví (Barcelona)
         Can Catà (Cerdanyola del Vallès)
         Coll (Cerdanyola del Vallès)
         Can Cortès (Sant Cugat del Vallès)
         Can Coscoll (Sant Just Desvern)
         Can Fatjó (Sant Just Desvern)
         Can Gelabert (Sant Just Desvern)
         Can Maimó (El Papiol)
         Can Masdeu (Barcelona)
         Can Monmany (Sant Cugat del Vallès)
         Can Padrosa (Sant Just Desvern)
         Can Pahissa (Sant Feliu de Llobregat)
         Can Ribes (Molins de Rei)
         Can Tintorer (Molins de Rei)
         Can Valldaura (Cerdanyola del Vallès)
         Can Vila (Sant Just Desvern)
         Can Vilagut (Molins de Rei)
         Granja Can Llevallol (Barcelona)
         Torre del Bisbe (Sant Feliu de Llobregat)
         Vil·la Joana (Barcelona)
         Torre Negra (Sant Cugat del Vallès)

 Fonts
          Font de la Budellera
          Font del Bacallà
          Font de Can Lloses
          Font Groga
          Font d'en Llevallol
          Font Joana
          Font de la Maduixera
          Font d'en Ribes
          Font de la Rabassada
          Font d'en Sert
          Font de la Salamandra
          Font de Sant Medir o del Manyos
          Font de Santa Pau

 Barraques de vinya
           Les barraques de vinya de Collserola presenten un gran 
           ventall de tipologies a causa, principalment, de la diversitat
           geomorfològica de la mateixa serra, on els tipus de terrenys
           i de roques són molt variats, tot i que també hi influeix
           l’època de  construcció i el mateix constructor.


Llegat cultural


 Aplecs i romeries

            Aplec de Sant Medir
            Aplec de St. Iscle
            Aplec de La Salut de Sant Feliu de Llobregat 


Els arbres singulars a Collserola


Avui, la serra de Collserola és un Parc Natural extensament boscós, però, històricament no sempre ha estat així. A finals del segle XIX bona part del territori estava ocupat per masies i àrees agrícoles que és dedicaven principalment al conreu de la vinya. Amb el segle XX, es va iniciar un procés d’expansió urbanística i d’abandonament agrícola que, lligat a un creixent ús de lleure, ha anat transformant profundament el paisatge, fins als nostres dies. Fruit d’aquests processos i transformacions trobem, per tota la serra, una sèrie d’elements patrimonials construïts per la mà de l’home. Al seu costat hi ha uns altres elements que, tot i ser naturals, també han estat condicionats per la mà de l’home: els arbres singulars. Així, els arbres singulars no només estan enmig dels boscos sinó que, també, els trobem al costat de masies, camins, fonts, àrees agrícoles, etc. Molts d’ells són plantats, altres són naturals, però darrera la majoria de casos hi ha, o hi ha hagut, una voluntat de conservació. D’una manera o altra tots ells formen part del nostre patrimoni natural, cultural i històric i com a tals són mereixedors de protecció. (Parc de Collserola)


 Llegendes

Llegenda de St. Medir

Les circumstàncies en què es crea aquesta llegenda fan creure que es tracta d’una barreja de llegendes locals sorgida arran de la confusió de sant Medir amb sant Emeteri i la necessitat d’ornamentar la llegenda de sant Sever.
Segons la tradició, sant Medir era un pagès que vivia cap a l’any 303 a la vall de Gausac (avui anomenada vall de Sant Medir). Durant el domini romà, els cristians van ser perseguits arreu, entre d’altres, Sever, bisbe de Barcelona. Perseguit pels romans, va fugir per l’antic camí de Barcino (Barcelona) cap a Castrum Octavianum (Sant Cugat). A la vall de Gausac es trobà Medir que plantava faves a prop del camí. Li explicà el motiu de la seva fugida i, decidit a morir per la seva fe, li demanà que si preguntaven per ell respongués amb la veritat.
Quan Sever marxà, les llavors de les faves, miraculosament, van créixer i florir com si ja fes mesos que les haguessin plantades. Poc després, els perseguidors romans van trobar Medir i li van preguntar pel bisbe. Ell els respongué la veritat: que mentre ell sembrava les faves, el bisbe havia passat per allà. Els romans pensaren que Medir es burlava d’ells i protegia el bisbe, de manera que se l’endugueren pres i, quan van capturar Sever, els van martiritzar tots dos, i van degollar sant Medir.


Llegenda de la Mare de Déu de la Salut

Segons la llegenda, la imatge de la Mare de Déu fou trobada per una cabra. La família Través de Sarrià era famosa pels ramats de cabres que tenien i que feien pasturar per Sant Feliu. El pastor es va adonar que una de les cabres furgava amb les potes, cada dia, al mateix racó, al costat d’un gran arbre. Quan ho va explicar a l’amo, i aquest ho va comprovar, van excavar en aquest lloc i va aparèixer la imatge.
Era una època de fam i misèria en què molta gent moria a causa d’una pesta virulenta. Quan van saber que s’havia trobat una imatge de la Mare de Déu van creure que era un signe per retornar-los la fe que havien abandonat, i van començar a encomanar-s’hi amb gran devoció i sacrificis. Molts es van guarir, les collites van començar a ser més abundants i els matrimonis eren beneïts amb els fills que havien demanat. Així va ser que aquella Mare de Déu va ser anomenada de la Salut.
En aquell indret es va erigir un santuari, origen de l’ermita actual, i des d’aleshores, en agraïment, s’hi puja en pelegrinatge un cop l’any.
Segons Joan Amades, a la part exterior del santuari hi ha la Pedra dels Fills, una pedra sagrada que feia de seient i que, estranyament, permetia ser mare a tota dona que s’hi asseia…
 
 CASTELLERS DE CERDANYOLA
Castellers de Cerdanyola
Fundat l'1 de octubre de 1998
Una colla creada el 1998 a partir de la il·lusió d'un grup de persones (algunes amb experiència castellera i altres sense) de tenir una colla a la seva ciutat. Tot i que el bressol dels castells és el Camp de Tarragona, són moltes les colles que a dia d'avui existeixen a la província de Barcelona. Nosaltres som una d'elles, modesta i relativament jove, però sempre amb ganes de superar-nos i d'assolir nous reptes!

Informació assaigs:
Local d’assaig: Carrer del Remei, nº 15 08290 Cerdanyola del Vallés (darrere Mercadona)
Dilluns 20.00 - 22.00h Tronc i Canalla
Dimecres 20.00 - 22.00h General
Divendres 20.00 - 23.00h General

Assaig musics:
Dilluns de 19:00 - 21:00h al Casal de Joves -Pg. del pont, s/n

Contacte:
Mail: info@castellersdecerdanyola.cat
Telf: 699 990 058
http://www.castellersdecerdanyola.cat/
 
 ADRECES
Ateneu de Cerdanyola
Servei de Cultura
Teatre Ateneu -carrer de la Indústria, 38-40
93 580 88 88 Ext. 4043

Biblioteca Central de Cerdanyola (BCC)
PI. d’Enric Granados, 1
93 580 76 02

Centre cívic Montflorit
C. de Mare de Déu dels Dolors, 17-19
93 691 52 62

Escola Somnis
C. de Sant Ramon, 132
671 22 97 00

Llibreria Éfora
Pg. de Cordelles, 18
93 594 97 26

Llibreria L’Aranya
C. de Santa Anna, 1
93 580 95 35

Llibreria Lilliput
C. de Sant Ramon, 126
93 515 01 80

Vinoteca "Espai Vi"
C. de les Belles Arts, 2
605 54 54 47

Museu d’Art de Cerdanyola (MAC)
C. de Sant Martí, 88
93 591 41 30
Horaris de dimarts a dissabte de 17 a 20 h.
              diumenges i festius d'11 a 14 h.
              dilluns : tancat

www.cerdanyola.cat/mac

Museu i Poblat de Ca n’Oliver
C. de València, 19
93 692 33 22 / 93 580 45 00
www.cerdanyola.cat/museucanoliver


OFICINA D'ATENCIÓ CIUTADANA

L'OAC es troba a la planta baixa de la seu central de l’Ajuntament
i té una entrada pel passatge de l’A juntament.

Horari del servei:

  • Horari habitual (de setembre a juny): de dilluns a divendres,
    de 8.30 a 19.00 h
  • Horari en períodes de vacances (juliol, agost, dues setmanes de Setmana Santa i dues setmanes de Nadal): de dilluns a divendres, de 8.30 a 14.00 h.
  • Excepcionalment, també hi ha dies especials (laborables entre dos festius) en els que l’horari és de 8:30 a 14:00 h.
 
NETEJA DE CARRERS I PLACES A LA NOSTRA CIUTAT 
Neteja diària - de dilluns a divendres - de la zona centre de Bellaterra. Això és Estació, Plaça Maragall, Plaça del Pi, carrer Joan Fàbregas i vies properes. Bellaterra està dividida en cinc sectors. Cada dia se'n neteja un. La zona centre està inclosa en tots els sectors.
Escombrada manual de les places interiors als sectors Banús, Diagonal i Cerdanyola 2000.
Escombrada manual d’interiors i zones verdes a places com Sant Ramon, Jaume Mimó, Servei Català d’Ocupació i d’altres de la zona centre.
Escombrada de manteniment al sector de Banús – Bonasort. Zona delimitada pel passeig Cordelles, carrer de Santa Marcel·lina, fins a zona plaça de sant Medir, Felicià Xarau, Torrent i Togores.
Escombrada de vials a la zona centre. Carrers de Sant Ramon, Francesc Layret, Avinguda de Catalunya, Plaça de l’Abat Oliba i passeig de l’Ajuntament.
Escombrada manual de vials al sector Canaletes.
Escombrada mixta de vials a diverses zones de la ciutat. Es fa amb màquines durant diversos dies de la setmana (no cada dia). Es farà neteja mecanitzada als sectors Banús (dilluns, dimecres i dijous), Serraperera (dimarts i divendres), Fontetes (dilluns, dimecres i dijous), Montflorit zona baix (amb 2 màquines, una dimecres i l’altra, dimecres i divendres), sector Epson (dimecres, una màquina, i divendres, una altra), Martinica (dimarts, dijous), sector Ateneu (dimarts, dimecres i divendres), Canaletes (dilluns, dimecres i dijous), Montflorit alt (dilluns i dijous), Santa Anna (dimarts, dimecres i divendres), Turó (dilluns i dijous), Carretera de Barcelona (dimarts i divendres)
Escombrada i manteniment de zones de jocs infantils.
Neteja de papereres. Escombrada zones properes i manteniment, si s’escau.  
 
DEIXALLERIA DE CERDANYOLA
Deixalleria de Cerdanyola del Vallès
Carretera de Cerdanyola a Sant Cugat BP-1413 km 2,2.
Telèfon: 936 917 442
Horari d'obertura al públic:
Dilluns: de 16:30 a 19:30h
Dimarts a divendres: de 10 a 14h i de 16:30 a 19h
Dissabte: de 10 a 13h i de 16:30 a 19:30h 

Fluorescents i llums de vapor de mercuri; Bateries; Dissolvents; Pintures; Vernissos; Piles i acumuladors; Neveres i electrodomèstics que contenen substàncies perilloses; Olis minerals usats.
Paper i cartró; Vidre; Plàstics Ferralla i metalls; Fustes; Tèxtils; Electrodomèstics que no contenen substàncies perilloses; Pneumàtics; Enderrocs d'obres menors i reparació domiciliària; Olis vegetals; Voluminosos; Residus verds (esporga).
 
LOCALITZACIONS DE CONTENIDORS D'OLI.  Els de color taronja.
-C/de Clos cruïlla amb la Gran Via Prat de la Riba
-C/del Torrent n° 5
-Psg. de la Riera cruïlla amb la PI. de la Pau -Av. de la Primavera
   cruïlla amb la PI. de Marconi
-C/ de les Escoles cruïlla amb la PI. de Frederica Montseny
-C/ del Camp cruïlla amb el c/ de Sebastià Garriga
-C/ de Galícia cruïlla amb el c/ Josep Tarradellas
-C/de Felip II cruïlla amb l'Av.del Turó
-Ctra. de Barcelona n° 163
-Av. de Canaletes amb c/ de la Pedrera.
 Pla de les Alsines con Av. de la Primavera.
 PI. de sant Medir amb carrer Ample
-C/ de Sant Casimir, davant del Mercat de Serra perera
-C/ de París amb l'Av. de l'Argentina
-C/ de Santa Rosa amb l'Av. de Flor de maig