El temps a Cerdanyola del Vallès

 Farmàcies de guàrdia

 


  Bus elèctic en probes a la nostra ciutat
   

Diumenge 28 d'abril

Dia Internacional de la dansa en Cerdanyola del Vallès



 
La UNESCO va proclamar el 29 d'abril com el Dia Internacional de la Dansa a proposta del Comitè Internacional de Dansa pertanyent a l'Institut Internacional del Teatre. El dia es va triar per ser l'aniversari del naixement de Jean-Georges Noverre, mestre i creador del ballet modern.

L'objectiu del Dia Internacional de la Dansa és reunir a tots els que han triat aquesta forma d'expressió per a superar tot tipus de barreres culturals, polítiques i ètiques i celebrar la dansa i la seva diversitat.

Cada any, organitzacions, companyies i escoles de dansa realitzen activitats obertes al públic: classes, assajos, conferències i espectacles de carrer.

Coincidint amb aquest dia Cerdanyola del Vallès ha organitzat la 18a Mostra de les Escoles de Dansa de la ciutat.

Es farà el diumenge 28 d'abril, a partir de les 11h i a la plaça de l'Abat Oliba oferiran actuacions els grups de ball de :

La Casa de Andalucía,
l'Escola Somnis,
l'Escola de Dansa de l'Ateneu,
Multi-Sport Escola de Ball,
l'Escola de Ball Le Duet,
l'Escola Roger's i
l'Esbart Sant Marçal.




  Programa d'actes


Un atropello en Barberà (Barcelona) causa retrasos en la R4 y R12 de Rodalies


 
El atropello este jueves de una persona en la estación de Barberà del Vallès (Barcelona) causa retrasos que pueden superar los 30 minutos en las líneas R4 y R12 de Rodalies.

El atropello este jueves de una persona en la estación de Barberà del Vallès (Barcelona) causa retrasos que pueden superar los 30 minutos en las líneas R4 y R12 de Rodalies.

Según ha informado Renfe en un comunicado, desde las 12.00 horas se circula por vía única entre las estaciones de Cerdanyola del Vallès y Sabadell Sud, ha informado Renfe en un comunicado.

El tren que ha causado el atropello había salido de Martorell a las 10.51 horas y debía llegar a Terrassa a las 12.17. (Europa Press)

(lavanguardia.com) 18 abril


Proyecto Melissa: un ecosistema para astronautas y vegetales espaciales.

La planta piloto de Melissa experimenta cómo dar soporte vital a las misiones tripuladas de larga duración. Estudiantes navarros investigarán el adn de plantas para adaptarlas a crecer en el espacio.


 
En 1989 un lote de algas verdeazules pasaron cinco días en el espa-cio, dentro de una cápsula que dio la vuelta al mundo. Así nacía hace 30 años el proyecto Melissa de la Agencia Espacial Europea, que ya por aquel entonces se planteaba cómo crear en una misión tripulada de larga distancia un ecosistema circular que pudiera sustentar a los astronautas. El proyecto Melissa cumple 30 años y la planta cons-truida con el mismo nombre Cerdanyola del Vallès acaba de cele-brar su décimo aniversario.

En esta planta de MELiSSA , acrónimo en inglés de Sistema Alterna-tivo Micro-Ecológico de Soporte a la Vida, se ponen a prueba las tecnologías idóneas para conseguir aire, agua y alimento a partir de materiales reciclados. Francesc Godià, catedrático de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), dirige la planta piloto de MELiSSA desde sus comienzos.

Plantas en el espacio

Las plantas que crezcan en el futuro a bordo de naves espaciales o en bases de Marte o la Luna deberán estar adaptadas a condiciones de gravedad y radiación diferentes a las de la Tierra, así como a otros tipos de suelo, de manera que tendrán que ser plantas modificadas genéticamente para vivir en un entorno al que no corresponden.

Ocho estudiantes navarros de cuarto de secundaria y de bachillerato participarán en un proyecto denominado IGEM Biogalaxy

IGEM son las siglas en inglés de una fundación internacional sin ánimo de lucro dedicada a la educación y al avance de la biología sintética. En su primer año, en 2003, trabajó con estudiantes del Ins-


tituto tecnológico de Massachiusets que consiguieron hacer par-padear células. En este nuevo proyecto, el equipo navarro va a investigar cómo hacer crecer plantas fuera de la Tierra y luego pre-sentará sus conclusiones en el prestigioso MIT.

Para ello cuentan con el asesoramiento del CSIC y la coordinación del equipo del Planetario de Pamplona. El Instituto de Agrobiotecno-logía es un centro mixto de la Universidad Pública de Navarra, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas y el Gobierno de Navarra. Javier Pozueta es uno de los investigadores que trabajarán con estas cuatro chicas y cuatro chicos.

(eitb.eus) 14 abril



La UAB, escollida per l’ESA
per dur a terme un projecte sobre smart cities



 

istockphoto/metamorworks

El grup de recerca Signal Processing for Communications and Navigation participa en el projecte HANSEL (Navigation and GNSS in Smart Cities), seleccionat i finançat per l’Agència Espacial Europea (ESA) per analitzar com les tecnologies de posicionament i navegació contribuiran a la creació de les ciutats intel·ligents i sostenibles. El projecte crearà un banc de proves per aplicar al campus de la UAB, dins de la iniciativa Smart Campus Living Lab.

Els Sistemes Globals de Navegació per Satèl·lit (GNSS) estan cridats a ser un element clau en el disseny dels nous serveis de les smart cities o ciutats intel·ligents i sostenibles, tal com han indicat l’Agència Europea de GNSS i l’Oficina d’Assumptes de l’Espai Exterior de l’Organització de Nacions Unides (ONU). Entre les seves aplicacions es troben la maquinària i vehicles autònoms, el control d’accés als centres de les ciutats, la gestió del tràfic o la provisió d’intel·ligència ambiental i de posicionament.

En aquest context, l’Agència Espacial Europea (ESA) ha seleccionat el projecte HANSEL – Navigation and GNSS in Smart Cities, en què participa la UAB, per desenvolupar un banc de proves dels futurs serveis de les ciutats intel·ligents relacionats amb la navegació i la localització. El banc de proves es validarà al campus de Bellaterra i esdevindrà una important contribució al concepte d’Smart Campus Living Lab que implementa la Universitat per fer del seu campus un entorn intel·ligent i sostenible.

HANSEL s’ha aconseguit com a resultat d’una convocatòria competitiva a nivell europeu on s’hi van presentar les principals empreses i centres de recerca en l’àmbit dels sistemes de posicionament de GNSS. En el projecte hi participen, a més de la UAB, les empreses catalanes Rokubun, que el lidera, i TrafficNow, així com la universitat Politecnico di Torino i la fundació italiana LINKS..

El processament de senyals al núvol, clau en el projecte

Entre les tecnologies de posicionament que integrarà el banc de proves destaca el receptor de GNSS al núvol, un treball dirigit pel professor José A. López-Salcedo del grup Signal Processing for  Communications and Navigation de l’Escola d’Enginyeria, també for-

mat pel professor Gonzalo Seco Granados, que esdevé la primera plataforma de processament remot de senyals GNSS.

Els receptors de senyals GNSS, tal com fan els GPS dels telèfons mòbils, reben el senyal dels satèl·lits que hi ha visibles i fan tota una sèrie d’operacions fins arribar a determinar la posició de l’usuari. Aquests càlculs són molt intensius i consumeixen ràpidament la bateria dels dispositius portàtils. El nou receptor creat per la UAB permet resoldre aquest inconvenient fent els càlculs remotament al núvol, oferint alhora major rapidesa, precisió i seguretat en les operacions.

“El processament remot de senyals GNSS al núvol és un dels serveis claus per al desenvolupament de les ciutats intel·ligents, perquè obre la porta al posicionament d’ultra-baix consum adequat per a dispositius petits que operen en l’Internet of Things (IoT) i que habitualment s'alimenten amb bateries. I també permet democratitzar l'accés a serveis avançats, com la detecció de potencials senyals falsos de GNSS, fent servir tècniques d'autenticació, essencials en aplicacions crítiques com els vehicles de conducció autònoma”, expliquen els investigadors.

A més dels receptors GNSS i de computació al núvol, durant el projecte HANSEL també s’avaluaran les prestacions de posicionament que ofereixen altres tecnologies terrestres (4G, 5G i WiFi). Les conclusions obtingudes ajudaran a comprendre millor com les tecnologies de navegació i posicionament poden actuar com a catalitzadors per a la creació de les ciutats intel·ligents.

El desenvolupament d’smart cities és un dels reptes fixats en l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible de l’ONU. La creació d’entorns urbans destinats a millorar la qualitat de vida de les persones, augmentant l’eficiència dels serveis i satisfent millor les seves necessitats per mitjà de l’ús de la tecnologia, ha de permetre fer front a la problemàtica actual de les ciutats. Tot i que només ocupen el 3% de l’extensió del planeta, representen entre el 60 i el 80% del consum mundial d’energia i el 75% de les emissions de carboni.

(uab.cat) 11 abril


Horaris Oficis de Setmana Santa a la Parróquia de
Sant Marti


 
 
 

Dimecres 17


19:00 h. Missa
19:30 h. Processó de Jesus Captiu

Dijous Sant

10 a 11 h. Confesions individuals
18 h. Missa de la Cena del Senyor
20 h. Missa Cena Señor del Senyor i lavatori de pes
22:30 h. Hora Santa. Vetlla al Monument 

Divendres Sant

10 h. Via Crucis (de mare de Deu del Roser a Sant Marti)
12:15 a 13:30 h. Confession individuals, Rosari
16:30 h. Celebració de la Passió del Senyor
17:45 h. Processó del Natzaré, Dolorosa i Sant Joan Evangelista

Dissabre

21:30h. Solemne Vigilia Pasqual

Diumenge

9-11-12:30 i 20 h.  Misses del diumenge de Resurrecció
 
 


             
          
       

                Tal mes d'abril de fa 50 anys











           Mesos anteriors





Expertos y municipios alertan de la urgencia de retirar el amianto

El material utilizado en la construcción es peligroso cuando se rompe pero también con el paso del tiempo



 
 
“El amianto está por todos lados. No podemos saber cuántos millo-nes de toneladas hay. Antes pensábamos que solo era peligroso cuando se rompía, pero ahora sabemos que si se degrada por su antigüedad o la climatología, también es nocivo”, explica Lluís Mallart, técnico higienista especialista en amianto. La degradación ya ha empezado porque la vida útil del amianto es de entre 30 y 40 años y su mayor uso en la construcción se produjo entre los años 60 y 90. Algunos municipios se han puesto manos a la obra para cono-cer la magnitud del problema, especialmente los afectados por la fábrica Uralita.

“La situación es preocupante. Tenemos que detectar dónde está el amianto y en qué condiciones está”, añade Mallart. El amianto se utilizó masivamente —hasta que fue prohibido en 2002— para fabri-car tejados, tuberías, pero también en paredes de aparcamientos, depósitos de agua... Los expertos insisten en la necesidad de tener un mapa de localización de esta sustancia tóxica —que puede provo-car cáncer de pleura y pulmón o graves dolencias respiratorias— y su nivel de degradación.

Según Mallart, la vida útil del amianto puede variar según su ubica-ción (exterior o interior, montaña o mar) y de la erosión que sufra. “La situación es especialmente grave en una tubería, que durante años sufre la circulación de agua a alta presión. Obviamente, su vida útil será menor”, tercia Mallart.

En Cerdanyola del Vallès, la fábrica Uralita estuvo operativa 90 años. Lo que en un primer momento fue una fuente de riqueza se ha con-vertido en una costosa factura: durante décadas la fábrica vertió sin control restos contaminados con amianto e incluso este se mezclaba con arena para el pavimiento de las calles. Consecuencia: constante-mente afloran restos de amianto en patios de escuelas o parques e incluso ha impedido realizar pasos subterráneos para salvar las vías del tren.

“Cerdanyola es la ciudad más castigada. Nos condiciona cualquier actuación porque cuando se hace una obra, la primera capa de tierra está contaminada por amianto”, admite el concejal de Urbanismo, Iván González.

Cerdanyola ha desplegado diferentes medidas para afrontar la pro-blemática: ha realizado un estudio para localizar el amianto en los edificios municipales, en las inversiones se dedica una partida espe-cial para retirar la sustancia y se han hecho catas en los patios de las escuelas. Pero se encuentran con dificultades cuando se pone el foco en las viviendas: “Que venga el Ayuntamiento a casa a decirte que lo retires no está bien visto porque es muy costoso”, tercia Gon-zález. En Ripollet, que también sufrió la presencia de Uralita, iniciará en las próximas semanas un estudio de los edificios públicos.

 
El problema afecta también a Badia del Vallès. “El 100% de las vivi-endas tienen amianto. Y son edificios con más de 45 años”, admite la alcaldesa, Eva Menor. El Ayuntamiento y los vecinos colaboran para hacer un mapa de localización del amianto y de su estado. “Así sabremos dónde hay que actuar con más urgencia”, añade la edil. De momento ya han intervenido en escuelas y edificios públicos, pero faltan los particulares.

“Nos estamos rodeando de lugares con amianto que emiten fibras. Hay que desamiantar el país porque podemos tener una segunda epidemia si no se hace nada”, urge el neumólogo especialista en patologías relacionadas con el amianto, Josep Tarrés, que aclara que la primera epidemia afectó a los trabajadores —y sus  familia-res— de la fábrica Uralita. De hecho, Tarrés lleva contabilizados 1.131 afectados solo en el Vallès Occidental, de los cuales 353 han muerto por enfermedades relacionadas con esta sustancia.

Municipios y expertos reclaman que el problema sea considerado un asunto de salud pública. “En España se trata como un asunto laboral y la normativa está enfocada a garantizar la seguridad de los trabaja-dores de las empresas que lo retiran”, se queja Mallart. Este consul-tor apunta que otras barreras en la gestión de esta sustancia son la falta de expertos que sepan identificarla y determinar su estado de degradación, así como una normativa “muy pobre y laxa” en cuanto a su retirada.

A ello se añade la falta de concienciación social. “Muchos albañiles rompen el fibrocemento sin miramientos y nos encontramos restos hechos pedazos”, denuncia Marcos González, gerente de gestión de residuos de la fundación Engrunes, empresa autorizada para retirar amianto.

En Badia del Vallès calculan que necesitan un millón de euros, un reto casi insalvable para un Consistorio con 12 millones de presupu-esto y con una escasa capacidad de inversión —100.000 euros—, por la nula actividad industrial del municipio, que es básicamente residencial.

Los municipios reclaman ayudas y corresponsabilidad a la Generali-tat. “Hemos tenido la desgracia de ser la capital mundial del amianto y necesitamos que otras administraciones nos ayuden, como pasa cuando hay otras catástrofes”, reclama el concejal de Cerdanyola. “No podemos crear alarma, pero tampoco fingir que no pasa nada porque el peligro potencial existe”, añade la alcaldesa de Badia. Este diario no ha logrado la versión de ningún portavoz oficial de la Gene-ralitat. Ivanna Vallespín

(elpais.com) 14 abril
 


Cap de Setmana


 


Futbol 3ª divisió
Sant Andreu - Cerdanyola                  3 - 0      

OK Lliga femenina  
Cerdanyola CH - Cuencas Mineros  12 - 0     

Accés Play-Off lliga Nac. Cat.           
Cerdanyola - Ripollet -                      3 - 2

 (El Cerdanyola es manté a la Lliga Nacional Catalana)
 


Voto para ciegos sólo en cinco ayuntamientos

Una asociación de invidentes urge a Ada Colau a garantizarlo
en Barcelona después de un aviso desfavorable de la
Junta Electoral


 
Queda un vacío por resolver en el voto habilitado para invidentes desde 2007. Aquel año, el Gobierno revisó la ley electoral para instaurar un método en braille que garantizase el secreto del sufragio a las personas ciegas en las elecciones generales, autonómicas, europeas y en caso de referéndum; no obstante, se excluyó a las municipales hasta que se evaluase si el sistema se demostraba viable y efectivo. Aunque han pasado 12 años, el procedimiento aún no se ha ampliado a las votaciones para renovar los ayuntamientos, previstas para el 26 de mayo, coincidiendo con los comicios al Europarlamento.

«Ese día tendremos el kit con los votos habilitados para las europeas y, en cambio, no lo tendremos para las municipales en la gran mayoría de poblaciones», lamenta José Ángel Carrey, presidente de la Asociación Catalana para la Integración del Ciego (ACIC). Según la entidad, solo los ayuntamientos de Barcelona, Cubelles, Ripollet, Cerdanyola del Vallès y Palau-Solità i Plegamans se han comprometido por primera vez en Cataluña a financiar los paquetes que, en el resto de convocatorias, el Ministerio de Interior proporciona a los presidentes de mesa para distribuirlos en la jornada electoral a los invidentes que los soliciten con antelación. Hasta ahora, los municipios no habían pasado de respaldar instancias para que Madrid corrija la deficiencia.

No obstante, una reciente resolución de la Junta Electoral Central puso en entredicho la previsión de los cinco ayuntamientos. La alcaldesa Ada Colau requirió una instrucción para que el sufragio adaptado estuviera disponible el 26-M en Barcelona, a lo que el órgano contestó con que «cualquier modificación» compete en «exclusiva» al Gobierno.

Ante el ambiguo dictamen, la ACIC ha contactado con los consistorios esta semana. Asegura que todos han reiterado su dispo-

nibilidad a facilitar el voto, mientras Barcelona estudia su respuesta, que previsiblemente anunciará la semana próxima, según fuentes municipales.

ACIC considera que el parecer de la Junta Electoral «no es una prohibición», por lo que emplaza al gobierno de Colau a que «tire adelante con su decisión». Barcelona y la Generalitat han reprobado que la Junta haya autorizado identificar a votantes discapacitados si la Mesa Electoral, interventores o apoderados sospechan que no ejercen su derecho de forma consciente y libre. La ACIC ha instado al Govern a que, del mismo modo, desapruebe la resolución desfavorable al voto para invidentes.

Su funcionamiento es simple: a los electores que lo requieran se les entrega unos envoltorios que incluyen unos sobres con el nombre de cada partido en braille y no tiene más que identificar por el tacto a la formación que apoya, extraer en un lugar reservado la papeleta convencional que contiene y depositarla en un sobre electoral común. Sin embargo, al no estar regulado, los invidentes siguen obligados en las municipales a revelar sus simpatías para obtener la papeleta correcta. El Ayuntamiento de Cubelles -el primero en dar el paso- prevé elaborar los kits a quienes se inscriban por teléfono, y los recibirán el 26-M mediante voluntarios.

Carrey juzga «increíble» que no esté establecido el sufragio adaptado en las municipales. «Se dijo que tienen mayor complejidad, al presentarse agrupaciones diferentes en cada municipio, pero es una excusa absurda. No es caro ni imposible», alega, y sostiene que la norma no se ajusta a la convención de la ONU de derechos de personas con discapacidad, que estipula que el voto asistido con una persona de confianza debe ser excepcional.

(elmundo.es) 14 abril


Mejoran la síntesis de materiales para hacer baterías de litio más potentes



 
Un grupo internacional de investigación ha desarrollado gracias al sincrotrón ALBA, una tecnología para sintetizar óxidos laminares ricos en litio, lo que permitirá hacer baterías de este producto con más carga y más potentes, prometedoras para los vehículos eléc-tricos y el almacenamiento de energía.

Las baterías de iones de litio, presentes en muchos de los dispositi-vos electrónicos que se usan a diario, se cargan y descargan cuando los iones de litio se desplazan entre el ánodo y el cátodo que conecta la batería.

Cuanto mayor es la cantidad de iones de litio que contiene el cátodo, mayor capacidad de almacenamiento de energía tiene la batería.

Una gran parte de estas baterías contienen un cátodo formado por litio y cobalto, un elemento difícil de obtener, altamente tóxico y la materia prima más cara de este tipo de baterías.

Además, los cátodos con cobalto tienen un rendimiento limitado, ya que solamente utilizan alrededor del 50 % de la capacidad total del material, de ahí que la comunidad científica busque nuevas solucio-nes para desarrollar cátodos ricos en litio sin cobalto.

Según ha informado este viernes el sincrotrón ALBA de Cerdanyola del Vallès (Barcelona), un grupo de investigación compuesto por el Instituto de Tecnología de Karlsruhe, el Centro de Investigación Jülich, la Universidad Técnica de Munich (Alemania), la Universidad de Sichuan (China), la Universidad de Wollongong (Australia), junto con científicos del Sincrotrón ALBA y DESY (Alemania), ha desarro-llado una tecnología para sintetizar óxidos laminares ricos en litio.

"Estos compuestos son muy prometedores para ser utilizados como

cátodos en la próxima generación de baterías de iones de litio porque funcionan a altos voltajes y ofrecen capacidades mayores. Eso signi-fica que baterías más pequeñas podrán entregar más energía", ha explicado Björn Schwarz, investigador del Instituto de Tecnología de Karlsruhe.

"Sin embargo -ha reconocido-, su ciclo de vida sigue siendo limitado, lo que reduce sus aplicaciones".

Los expertos han propuesto un método escalable para la síntesis de estos materiales: un sistema de coprecipitación seguido de un proce-so de calentamiento mediante microondas.

Además de describir detalladamente el proceso, el experimento ha demostrado que los materiales sintetizados con este método tienen una alta capacidad de almacenamiento de energía y una rápida velocidad de descarga, siendo aproximadamente 10 veces más rápido que las baterías convencionales.

"Esto es muy importante en dispositivos como los coches eléctricos, ya que para acelerar necesitan mucha energía en pocos segundos", han señalado los investigadores, que utilizaron varias técnicas de luz de sincrotrón en ALBA y DESY para comprender de manera integral la transformación de los precursores durante la síntesis de estos materiales.

"La luz de sincrotrón ha sido muy útil para seguir la reacción en tiem-po real y determinar cómo cambia su estructura", ha detallado Alek-sandr Missiul, investigador postdoctoral en la línea de luz de MSPD del Sincrotrón ALBA y coautor de la publicación, que ha aparecido en portada de la revista Advance Science News. EFE

(lavanguardia.com) 12 abril



Expertos y municipios alertan de la urgencia de retirar el amianto

El material utilizado en la construcción es peligroso cuando se rompe pero también con el paso del tiempo



 
“El amianto está por todos lados. No podemos saber cuántos millones de toneladas hay. Antes pensábamos que solo era peligroso cuando se rompía, pero ahora sabemos que si se degrada por su antigüedad o la climatología, también es nocivo”, explica Lluís Mallart, técnico higienista especialista en amianto. La degradación ya ha empezado porque la vida útil del amianto es de entre 30 y 40 años y su mayor uso en la construcción se produjo entre los años 60 y 90. Algunos municipios se han puesto manos a la obra para conocer la magnitud del problema, especialmente los afectados por la fábrica Uralita.

“La situación es preocupante. Tenemos que detectar dónde está el amianto y en qué condiciones está”, añade Mallart. El amianto se utilizó masivamente —hasta que fue prohibido en 2002— para fabricar tejados, tuberías, pero también en paredes de aparcamientos, depósitos de agua... Los expertos insisten en la necesidad de tener un mapa de localización de esta sustancia tóxica —que puede provocar cáncer de pleura y pulmón o graves dolencias respiratorias— y su nivel de degradación.

Según Mallart, la vida útil del amianto puede variar según su ubicación (exterior o interior, montaña o mar) y de la erosión que sufra. “La situación es especialmente grave en una tubería, que durante años sufre la circulación de agua a alta presión. Obviamente, su vida útil será menor”, tercia Mallart.

En Cerdanyola del Vallès, la fábrica Uralita estuvo operativa 90 años. Lo que en un primer momento fue una fuente de riqueza se ha convertido en una costosa factura: durante décadas la fábrica vertió sin control restos contaminados con amianto e incluso este se mezclaba con arena para el pavimiento de las calles. Consecuencia: constantemente afloran restos de amianto en patios de escuelas o parques e incluso ha impedido realizar pasos subterráneos para salvar las vías del tren.

“Cerdanyola es la ciudad más castigada. Nos condiciona cualquier actuación porque cuando se hace una obra, la primera capa de tierra está contaminada por amianto”, admite el concejal de Urbanismo, Iván González.

Cerdanyola ha desplegado diferentes medidas para afrontar la problemática: ha realizado un estudio para localizar el amianto en los edificios municipales, en las inversiones se dedica una partida especial para retirar la sustancia y se han hecho catas en los patios de las escuelas. Pero se encuentran con dificultades cuando se pone el foco en las viviendas: “Que venga el Ayuntamiento a casa a decirte que lo retires no está bien visto porque es muy costoso”, tercia González. En Ripollet, que también sufrió la presencia de Uralita, iniciará en las próximas semanas un estudio de los edificios públicos.

El problema afecta también a Badia del Vallès. “El 100% de las viviendas tienen amianto. Y son edificios con más de 45 años”, admite la alcaldesa, Eva Menor. El Ayuntamiento y los vecinos colaboran para hacer un mapa de localización del amianto y de su estado. “Así sabremos dónde hay que actuar con más urgencia”, añade la edil. De momento ya han intervenido en escuelas y edificios públicos, pero faltan los particulares.

“Nos estamos rodeando de lugares con amianto que emiten fibras. Hay que desamiantar el país porque podemos tener una segunda epidemia si no se hace nada”, urge el neumólogo especialista en patologías relacionadas con el amianto, Josep Tarrés, que aclara que la primera epidemia afectó a los trabajadores —y sus familiares— de la fábrica Uralita. De hecho, Tarrés lleva contabilizados 1.131 afectados solo en el Vallès Occidental, de los cuales 353 han muerto por enfermedades relacionadas con esta sustancia.

Municipios y expertos reclaman que el problema sea considerado un asunto de salud pública. “En España se trata como un asunto laboral y la normativa está enfocada a garantizar la seguridad de los trabajadores de las empresas que lo retiran”, se queja Mallart. Este consultor apunta que otras barreras en la gestión de esta sustancia son la falta de expertos que sepan identificarla y determinar su estado de degradación, así como una normativa “muy pobre y laxa” en cuanto a su retirada.

A ello se añade la falta de concienciación social. “Muchos albañiles rompen el fibrocemento sin miramientos y nos encontramos restos hechos pedazos”, denuncia Marcos González, gerente de gestión de residuos de la fundación Engrunes, empresa autorizada para retirar amianto.

En Badia del Vallès calculan que necesitan un millón de euros, un reto casi insalvable para un Consistorio con 12 millones de presupuesto y con una escasa capacidad de inversión —100.000 euros—, por la nula actividad industrial del municipio, que es básicamente residencial.

Los municipios reclaman ayudas y corresponsabilidad a la Generalitat. “Hemos tenido la desgracia de ser la capital mundial del amianto y necesitamos que otras administraciones nos ayuden, como pasa cuando hay otras catástrofes”, reclama el concejal de Cerdanyola. “No podemos crear alarma, pero tampoco fingir que no pasa nada porque el peligro potencial existe”, añade la alcaldesa de Badia. Este diario no ha logrado la versión de ningún portavoz oficial de la Generalitat.


(elpais.com) 14 abril


Programacio dia de Sant Jordi
a Cerdanyola del Vallès




  
   

Dimecres 17 a les 18 h. a la Llibreria Éfora
    Presentació del llibre "Disfraz de Héro" a càrrec de l’autor Josan Hatero

DEL DIVENDRES 19 AL DILLUNS 22 D’ABRIL
    Per Sant Jordi al Museu i Poblat de Ca n’Oliver Taller de punts de llibre i obsequi d’un llibre. Per a tots els públics

Dissabte dia 20 a les 12 h. a la Llibreria Éfora : Titelles d’Ombres "La Llegenda de Sant Jordi". A partir de 3 anys

Dimarts dia 23 : Durant tot el dia parades de llibres i roses. A la Pl. de l’Abat Oliba i Pl. de Josep Viladomat
    18ª Marató de lectura dedicada a l’Any Joan Brossa (Centenari del seu naixement) Consultar programació específica
    Horari: de 7.30 h a 9.00 h (RENFE, andana), de 9.30 h a 12.30 h (Pl. de Josep Viladomat) i de 9.00 h 19.30 h (Pl. de Francesc Layret)
    Signatura de llibres d’autores i autors locals : Aina Sastre, Anabel Alcaraz, Danny Romero, Esther Bayo, Isidre Grau, Jose Miguel Moras, 
    Miquel Estapé, Miquel Sánchez, Ramón Martos, Rafi Bonet, Robert Alvarez, Tessa Barlo, Vanessa Martínez, Eva Esther Pérez, Miriam
    Martínez i Victòria Lovaina.
    Horari: de 11 h a 15h i de 16h a 19 hores a la Pl. de l’Abat Oliba

    A les 10.30 h. a la Pl. de l’Abat Oliba : Mostra de cal·ligrafia de llengües amb alfabets no llatins
    Traduccions de noms i/o breus mis-satges a altres llengües i es repar- tiran punts de sobre els Serveis del Programa d’Immigració.

    A les 17.30 h. a la Pl. de Francesc Layret : Espectacle de màgia familar “Clàssic” amb Fèlix Brunet

    A les 18 h. a la Pl. de l’Abat Oliba : Taller i actuació castellera. Organitzat per Castellers de Cerdanyola, els Martinets

    A les 18.30 h. a la Pl. de Francesc Layret : Música i Graffiti amb Viatjazz

    A les 19.30 h. a la Pl. de Francesc Layret : Actuació de sardanes amb la cobla La Nova Vallès

Dimecres dia 24 a les 17.30 h i 18.30 h. : L’hora del conte menuts : "L’armariet de colors" a càrrec de Santi Rovira.
    A la BCC - Sala de Petits Lectors (Planta 1) Organitza: BCC

DE DIJOUS 25 A DIUMENGE 28
    Festival [C]Screen. Projecció de curtmetratges. Consultar programació. Al MAC i Ateneu. Organitza: Plat Artístic

Divendres 26 a les 21 h. : Teatre "Escape Room" de Joel Joan i Hèctor Claramunt. Al Teatre Ateneu

Dissabte 27 a les 12 h. : Presentació-contacontes en anglès de Little and the spring. A càrrec del seu autor Javier Segovia.
    Edat: a partir de 2 anys a la Llibreria Lilliput

Dissabte 27 a les 12.30 h. : Vermut Literari: Presentació del llibre "Historias Mínimas"
    A càrrec de l’autor Manel Kaizen.Literatura i música en directe. A la Llibreria Éfora

Dissabte 27 a les a les 12.30 h. : Assaig Obert a càrrec de GéDéCé. A l'Ateneu (Sala 4)

Diumenge 28 a les 12.30 h. : Entrega premis 4t concurs de Microrelats. A l'Esplanada central del Parc de la Riera



El parque de Collserola recibe cinco millones de visitas al año



 
 
Un estudio del Inefc-Lleida indica que la cifra que se manejaba, 3,5 millones, se queda muy corta

Una completa investigación del Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (Inefc) de Lleida ha cuantificado en más de 4,7 millones el número de personas que acceden cada año al parque natural de Collserola para realizar algún tipo de actividad, principalmente sen-derismo y ciclismo de montaña. Cabe matizar que esta cifra se limita a un ámbito de 5.087 hectáreas, el 62% de la superficie de este pulmón verde metropolitano, por lo que los usuarios en el conjunto de su extensión se elevarían a unos cinco millones, estima Estela Inés Farias, que ha liderado el estudio del Inefc junto con Serni Morera.

Hasta el momento, los gestores de Collserola, que reiteradamente han expresado su preocupación por la masificación de este espacio protegido, calculaban que eran unos 3,5 millones los ciudadanos que anualmente visitaban Collserola. Este nuevo número es un indicador más de la enorme presión que sufre Collserola. De media, las esca-padas a este enclave natural se prolongan 2,7 horas.

El enclave más solicitado
El 55% de las personas elige el paseo de las Aigües para practicar su actividad favorita

El Inefc ha llegado a esta conclusión tras analizar el resultado de diez contadores dispuestos en los accesos al parque; de realizar 1.561 encuestas a usuarios y de registrar 15.000 movimientos de otras tantas personas. Farias cuenta que los datos se han recopilado entre los años 2017 y 2018 en los términos municipales de Barcelona, Sant Cugat y Cerdanyola, y que el próximo mes de septiembre se completará la investigación en el resto del territorio (Molins de Rei, El Papiol, Montcada i Reixach, Esplugues, Sant Feliu de Llobregat y Sant Just Desvern), donde se prevé un ritmo inferior de público.

Que se hayan detectado más de 4.7 millones de personas no supone necesariamente que hayan aumentado los visitantes. Farias subraya que afinar los sistemas de conteo permite hacer un diagnóstico más ajustado a la realidad sobre el uso de Collserola.

Daños al medio ambiente
Sólo el 25% de los ciclistas opina que su acción puede producir un impacto negativo.

Hay contadores que incluso discriminan el paso de paseantes, de ciclistas y de coches y otros que sólo perciben los movimientos. La información que ofrecen estos aparatos se contrasta con el trabajo de campo realizado por un equipo de diez voluntarios en 32 puntos de Collserola.

 
Farias precisa que una evaluación de tales características es mucho más compleja en un parque adosado a Barcelona, con numerosos puntos de entrada y salida, que en otros destinos de montaña donde la mayoría de deportistas realiza una travesía, con inicio y final en el mismo sitio. Asimismo, en Collserola hay contadores en los que la desviación puede ser de hasta el 69%.

El equipo del Inefc ha determinado que el paseo de las Aigües, con 2,3 millones de entradas anuales, es el enclave más solicitado, y que el perfil del visitante responde al de un hombre en el 67% de los casos, de entre 35 y 54 años (52%), con estudios universitarios (56%) y residente en Barcelona.

El 44% va a Collserola a andar distancias de entre siete y once kiló-metros; el 35%, a montar en bicicleta culminando recorridos medios de 37 km, y el 13%, a correr (14 km). El restante 8% elige otro tipo de actividades recreativas, como ir a buscar setas.

Preservar los valores de Collserola es uno de los caballos de batalla en un parque pegado a Barcelona. A pesar de que el 88% de los ciu-dadanos que corren, andan o pedalean en sus senderos conoce el estatus de protección de Collserola, sólo una minoría, el 25% de los ciclistas, reconoce que “su actividad puede producir un impacto am-biental negativo”, detalla Farias. De hecho, desde la dirección de Collserola se ha expresado reiteradamente su preocupación por la acción de practicantes de ciclismo de montaña que a menudo se meten en senderos por los que está prohibido circular y perturban la fauna y erosionan el terreno. También provocan situaciones de con-flicto con paseantes a los que abordan a toda velocidad.

El hecho de que los guardas del parque no tengan potestad para sancionar, sumado a la escasa presencia de policías locales, alienta los comportamientos incívicos.

Farias también destaca que son pocos, el 25% de los entrevistados, los que opinan que Collserola está masificado. “Es un perfil de usua-rio al que la cantidad de gente no les molesta”.

La mayoría, el 60%, acude al parque al menos una vez a la semana, y el 62% lo hace los días festivos. Un 36% va solo, y el 73% prefiere acudir por la mañana. Los ciclistas permanecen tres horas en el par-que; los que eligen rutas a pie, dos horas y media, y los que corren, una y media.

La motivación de la visita es “entrar en contacto con la naturaleza para practicar algún deporte, relajarse o desconectar”.
 

(.lavanguardia.com)    12 abril



Les Fonts de Collserola :
Passat, Present i Futur.



 
Des de sempre, les fonts han estat llocs de trobada, d’estada, llocs frescals i agradables que han atret caminants i excursionistes. Són espais que els seus habitants, al llarg de la història, han anat cons - truint amb l’objectiu de captar i canalitzar, per a usos agrícoles, la poca quantitat d’aigua de què es disposa anualment a la serra, i que juntament amb les mines, canalitzacions i basses, constitueixen una veritable xarxa. Totes tenen més o menys valor constructiu, i els ele-ments inicials no sempre s’han conservat.

La major part d’aquestes estan situades en fondals on viuen espècies com els plàtans, verns, avellaners, etc., que l’aigua afavoreix i que difícilment trobem a la resta del Parc. En alguns d’aquests fondals encara hi podem trobar una vegetació de ribera una mica  desenvolu-pada, que les emmarca. En molts casos, allà mateix també hi ha alguns arbres singulars plantats per fer ombra.

Dins d’aquesta relació de beneficiaris, no ens podem oblidar de la fauna, per a la qual l’aigua és un recurs imprescindible sobretot dins del context mediterrani, on no és gens abundant. L’existència de les fonts ha fet possible la presència d’amfibis, i també d’altres espècies faunístiques. La supervivència de totes, però, no és gaire compatible amb una continuada i massiva presència humana.

Tot el que hem comentat ens porta a pensar, què cal fer amb els punts d’aigua? Cal arranjar-los tots com a fonts amb espais i cons-truccions per a l’ús dels visitants? La resposta sovint depèn d’on es posa l’accent. Una bona gestió implica conciliar en la mesura del possible, totes les funcions.

Les Fonts, espais de Patrimoni construït

Una de les tasques que va fer des del seu inici l’aleshores Patronat del Parc de Collserola va ser l’arranjament i el condicionament de les fonts de Collserola. Es va fer un inventari de totes les fonts existents i del seu estat de conservació, i es van tirar endavant projectes de més o menys envergadura com el realitzat a la font de la Budellera –un dels primers.
Amb els anys les actuacions han estat supeditades, sobretot, a la dis-ponibilitat de recursos econòmics i humans i s'han centrat en la rea-lització de tasques de recerca, conservació i manteniment.

Per la seva pròpia ubicació en fondals i torrenteres, quan plou aquests espais es rebleixen sovint de terres i pedres, i això demana un manteniment continuat. També són indrets que pateixen tota men-a de vandalisme, fet que demana molts esforços i recursos econò-mics extres de què les administracions sovint no disposen.

En tots aquests anys hi ha hagut ajuts de la Diputació de Barcelona i d’alguns ajuntaments que han permès fer obres de millora en algu-nes fonts, els seus espais i accessos. Totes aquestes tasques sem-pre s’han fet en col·laboració amb els propietaris, els mateixos ajun-taments i moltes entitats del territori del Parc.

L’any 2018 els ajuntaments de Barcelona, Sant Cugat i el Papiol, dins de diferents contexts, van decidir impulsar l’arranjament d’un total de 24 fonts. Cadascuna d’aquestes rebrà un tractament o altre, segons el seu estat i l’ús que es considera que cal que tingui. Els projectes s’es-tan acabant d’enllestir. A hores d’ara, les perspectives de futur són positives.

Les Fonts, espais del Patrimoni Natural

L’existència de l’aigua és vital per a la fauna i per a la viabilitat d’algunes espècies vegetals a Collserola. De fet, els ambients fonti-nals estan sent objecte d’estudis multidisciplinaris per tal de remarcar la seva biodiversitat. En el Parc es farà un estudi sobre l’ecosistema de quatre fonts del Parc Natural de Collserola.

Els resultats dels primers treballs realitzats han posat de relleu l’exis-tència d’un important nombre d’espècies lligades a les fonts. Estudis de caràcter comparatiu han posat de manifest a més que cadascuna d’aquestes presenta uns valors i unes característiques força pròpies.

Per aquest motiu, actualment s’està fent una revisió detallada de cadascun dels projectes de millora de les fonts que s’estan elaborant, per tal d’incorporar-hi, a més de tots els elements d’obra i manteniment tots aquells que puguin resultar rellevants de cara a la biodiversitat.

Algunes fonts com per exemple la del Bacallà, al districte d’HortaGui-nardó, amb una forta tradició d’us social, s’arranjarà per a l’ús públic, mentre que d’altres com la font dels Verns, a Mas Guimbau, rebrà un tractament diferent, perquè està absolutament naturalitzada i és de difícil accés. En aquests casos les actuacions se centraran a mantenir-les com a punts d’aigua, com a ambients fontinals naturals, prioritzant la conservació dels valors naturals.

A més, ara s’aprofitarà per instal·lar rampes d’accés i de sortida dels animals en fonts, safarejos i basses.

Espais viscuts i per repensar entre tots

Collserola ha comptat sempre amb la presència de persones, grups excursionistes, d’amics, etc. que han utilitzat i estimat les seves fonts, i que com a conseqüència, les han anat arranjant i mantenint.
A les feines realitzades pels tècnics del Consorci, cal sumar-hi les que des de l’inici del projecte Voluntaris de Collserola, van fer els seus participants. La catalogació, recuperació i el manteniment d’aquests espais va ser una de les tasques que més els va motivar. Des de l’any 1991 fins al 2016 es van catalogar vora un centenar de fonts.

Cap al 2008 algunes entitats també van començar a demanar de col·laborar amb el Consorci per fer aquest tipus d’actuacions, i cal remarcar que fins a l’actualitat més de 80 fonts estan apadrinades per alguna entitat, centre escolar, fundació o associació del món de lleure. Això suposa que de forma més o menys periòdica s’hi fan aquelles tasques que són necessàries a cada indret. També ha estat realment valuosa l’aportació de tots ells quant al coneixement dels indrets i l’entusiasme per recuperar els diferents racons.

La possibilitat de tirar endavant nous projectes d’arranjament ha fet que s’hagin obert diferents espais de participació en relació amb aquest tema. La necessitat de tenir informació gràfica, de saber com eren els espais a arranjar, d’intercanviar posicions i desitjos d’estudiosos, veïns, tècnics, etc., i finalment, consensuar els projectes, ha portat a la creació degrups de treball al voltant de les diferents fonts.  (Parc de Collserola) abril 2019


Horaris dels serveis municipals durant la Setmana Santa



 
•  Alguns serveis i equipaments municipals variaran els seus horaris amb motiu de la Setmana Santa. Els horaris d'atenció al públic d'alguns serveis i equipaments municipals patiran modifica cions coincidint amb la Setmana Santa.
•  A continuació es detalla els horaris que estaran en vigor.



Arxiu: Mantindrà el seu horari habitual de 9:30h a 15h, excepte el dijous 18 d’abril que l'arxiu romandrà tancat.

Ateneu: Els dies laborables, del 15 al 18 d’abril, el seu horari serà de 8h a 22h. Del 19 al 22 d’abril estarà tancat al públic.

Biblioteca Central de Cerdanyola: Entre el divendres 19 i el dilluns 22 d'abril estarà tancada. Els dies 15, 16, 17 d'abril l'horari serà de tarda, de 15:30h a 20:30h. El 17 i 18 d'abril estarà oberta de 10h a 14h.

Casal de Joves: Estarà tancat al públic entre el 15 i el 22 d'abril.

Centre d'Informació i Atenció a les Dones – La Caseta (CIARD): Romandrà tancat durant els dies de Setmana Santa, entre el 15 i el 22 d'abril.

Centres Cívics: romandran tancats entre el 19 i el 22 d’abril, ambdós inclosos. La resta de dies, el seu horari serà l’habitual.

Complex Esportiu Municipal de Can Xarau: Entre el 15 i el 22 d'abril no hi haurà activitats dirigides a la piscina i gimnàs. La instal·lació estarà oberta en el seu horari habitual de 7h a 22h del 15 al 18 d’abril. El dissabte 20 d’abril estarà oberta de 9:15h a 13:45h i de 16:15h a 19:45h. El diumenge 21 d'abril i els dies festius (19 i 22 d'abril) l'horari serà de 9:15h a 13:45h.

Espai Infantil: entre el 15 i el 18 d’abril oferirà un casal per a infants de 3 a 12 anys. L'horari del casal serà de 9h a 13h. Romandrà tancat del 19 al 22 d’abril.

Mercat Municipal de Les Fontetes: El dijous 18 d’abril l'horari serà de 7h a 14:30h. El 19 i el 22 d’abril el mercat estarà tancat. La resta de dies el seu horari serà l’habitual: dilluns 15 de 8:0h a 13:00h, dimarts 16 i dimecres 17 d’abril de 8:00h a 14:00h i el dissabte 20 d’abril de 7:00h a 14:30h.

Mercat Municipal de Serraperera: El dijous 18 d’abril l'horari serà de 7h a 14:30h. El 19 i el 22 d’abril el mercat estarà tancat. La resta de dies el seu horari serà l’habitual: dilluns 15, dimarts 16 i dimecres 17 d’abril de 8:00h a 14:00h i el dissabte 20 d’abril de 7:00h a 14:30h.

Mercadals: La festivitat del divendres 19 d’abril farà que els mercadals de Les Fontetes i Serraperera es facin el dijous 18 d’abril al matí a les seves ubicacions habituals.

Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver: El divendres 19 d’abril i el dilluns 22 d'abril, el museu estarà obert de 10:30h a 14:30h. El dissabte 20 d’abril, l'horari serà l'habitual d'11h a 14:30h i de 16:30h a 20h. I el diumenge 21 d’abril el museu es podrà visitar entre les 10:30h i les 14:30h.

Museu d'Art de Cerdanyola: El divendres 19 d’abril obrirà d’11h a 14h i el dilluns 22 d’abril romandrà tancat. La resta de dies, el museu mantindrà el seu horari habitual. De dimarts a dissabte de 17h a 20h i diumenges d'11h a 14h.

Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC): l'horari d'atenció al públic serà de 8:30h a 14h del 15 al 18 d’abril, ambdós inclosos. El dimarts 23 d’abril, l’horari serà només de matí, de 8:30h a 14h, perquè es durà a terme una actualització del programa de registre.

Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC): El servei funcionarà amb normalitat. Per a demanar hora s’ha de demanar cita prèvia trucant a l’Ajuntament al telèfon 935 808 888.

Parc Esportiu Municipal de Guiera: El divendres 19 d’abril l'instal·lació romandrà tancada i el dijous 18 d’abril tancarà a les 21h. La resta de dies, el seu horari serà l'habitual, 15, 16 i 17 d’abril obrirà de 7h a 23h, el dissabte 20 d’abril de 8h a 20h i el 21 i 22 d'abril de 9h a 15h.

Servei Local de Català: estarà tancat al públic del 15 al 18 d'abril, tots dos inclosos.

Servei d’Atenció Integral a les diversitats sexuals i de gènere (SAI): Romandrà tancat durant els dies de Setmana Santa, entre el 15 i el 22 d'abril.


Un estudio avala la eficacia de un fármaco de AbilityPharma 


 
Un estudio liderado por científicos del Instituto de Investigación del Vall d’Hebron y del Instituto de Investigación Biomédica de Lleida ha demostrado la eficacia de un nuevo fármaco desarrollado por Ability Pharma para luchar contra el cáncer de endometrio, sobre todo en su tipología más agresiva y mortal.

Aunque el cáncer de endometrio (la capa de mucosa que recubre el útero por dentro) presenta tasas de supervivencia del 75%, las tipolo-gías llamadas no endometrioides o endometrioides agresivas suelen ser resistentes a la quimioterapia. Por eso, la doctora Eva Colás, y una de las líderes del estudio, destacó ayer en rueda de prensa que es un fármaco “para las pacientes que se nos mueren”.

El fármaco está probándose en ensayos clínicos de fase II en 40 pa- cientes con cáncer de endometrio avanzado o con metástasis y en
combinación con quimioterapia, en centros de España y Francia.

El cáncer de endometrio es el más frecuente de los tumores del aparato reproductor femenino; en todo el mundo se diagnosticaron
más de 300.000 casos el año 2018, de los que 89.900 acabaron si-endo mortales. La tasa de mortalidad ha aumentado porque las mu-jeres tienen más esperanza de vida y los cánceres en edades avan-zadas son más agresivos. En España y Catalunya, hay de 10 a 12 casos por 100.000 pacientes por año .

La investigación ha contado con el apoyo económico del Ministerio de Economía, el Fondo Europeo de Desarrollo Regional y el Centro para el Desarrollo de Tecnología Industrial (CDTI) y con ayudas pos-
doctorales de la Generalitat, informa.    Efe.

(Expansión)  9 abril
___________________________


Ability Pharmaceuticals tiene sede en Cerdanyola del Vallès (Barce-lona, Cataluña, España) en el Parque Tecnológico del Vallès y el Parque de Investigación de la Universidad Autónoma de Barcelona.



La UAB y la ESA inician una fase "decisiva" en las pruebas para autoabastecer misiones espaciales.


 
 
La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) y la Agencia Espacial Europea (ESA, por sus siglas en inglés) han iniciado una fase "deci-siva" en las pruebas con ratones para autoabastecer de agua, oxíge-no y alimentos a la tripulación en una misión espacial de larga dura-ción, ha informado la universidad este jueves en un comunicado.

El proyecto empezó hace diez años con "resultados satisfactorios", que han permitido mantener en funcionamiento tres de los seis com-partimentos necesarios para completar el ciclo de vida sin ayuda exterior, en el laboratorio de segunda generación Planta Piloto Melis-sa --acrónimo de Micro-Ecological Life Support System Alternative--.

La propuesta de los expertos consiste en un sistema circular, con la generación de material comestible a partir de plantas y microalgas, la revitalización de la atmósfera para hacerla respirable, la recuperación del agua potable y el reciclaje de los residuos generados por la tripu-lación y por las plantas.

Esto implica dejar de usar el procedimiento actual y permite reducir la logística, ya que se ha estimado que para una misión de 1.000 días en Marte se necesitarían unas 30 toneladas de material.

MEJORAS EN LOS COMPARTIMENTOS

Para esta nueva fase del proyecto, "que será decisiva para el logro de los objetivos", los compartimentos se han mejorado para evitar la contaminación externa; la instalación se ha hecho más resistente con mejoras tecnológicas; se ha cambiado el techo de la planta, y se ha mejorado la eficiencia del sistema de iluminación de las microalgas con fuentes Led.

Han estimado que en los próximos cuatro o cinco años se cierre el ciclo con todos los compartimientos, y una vez superada esta fase se introducirá una población de entre 40 y 60 ratones, que equivalen a una persona en consumo de oxígeno, para que vivan de forma auto-suficiente durante dos años.

La Planta Piloto Melissa, situada en la UAB, es un proyecto interna-cional multidisciplinario y ha cumplido una década en el campus vallesano y es el único en Europa para la demostración de sistemas de apoyo a la vida de círculo cerrado, un sistema de regeneración circular que produce agua, alimentos y oxígeno recuperado de los residuos, dióxido de carbono y minerales. (EUROPA PRESS)

(lavanguardia) 4 abril 
 


Un equip d'investigadors ha demostrat que una substància quotidiana com la sal, NaCl, es pot utilitzar per protegir capes de grafè i desacoblar-les d'un substrat metàl·lic.


 
 
 
Des del primer cop que es va produir tot jugant amb una cinta adhesiva en un laboratori, el grafè ha tingut un impacte revolucionari en la ciència dels materials, així com en la física fonamental i aplicada. Aquest material bidimensional, un conductor d'una capa atòmica de carboni amb una mobilitat electrònica extremadament alta i una gran resistència mecànica, ha permès estudiar efectes quàntics macroscòpics i, com consideren els experts, podria accelerar una nova generació de dispositius electrònics petits i ràpids.

El treball, publicat recentment a la revista 2D Materials, el lidera un equip de l'Institut de Ciència de Materials de Madrid (ICMM-CSIC), en col·laboració amb el Sincrotró ALBA, el Donostia International Physics Center (DIPC) i el Centro de Física de Materiales (CSIC / UPV-EHU). El focus són les propietats electròniques del grafè, que, tot i que són molt prometedores, encara han de ser controlades de manera més eficient, especialment pel que fa al dopatge electrònic , per tal que pugui ser considerat com a nou material en la indústria dels semiconductors.

L'estudi demostra una forma senzilla d'intercalar sodi sota el grafè, que també és reversible i permet recuperar el grafè, situant-nos un pas més a prop d'aquella capa atòmica de carboni que podria substituir el silici en futurs dispositius electrònics. A més, "aquest mètode podria extrapolar-se a altres metalls alcalins i fomentar estudis molt interessants en bateries avançades", afegeix la Irene Palacio del ICMM-CSIC.

De la cuina al laboratori de ciència de materials

Els experiments realitzats al Sincrot´ro ALBA, al microscopi electrònic de foto emissió (PEEM) de la línia de llum CIRCE, van començar a partir de capes de grafè preparades sobre un substrat

d'iridi metàl·lic. Tot i que la interacció inicial del grafè amb l'iridi és més feble que amb altres substrats, encara és suficient per degradar les seves propietats electròniques. Es va dipositar una fina capa de NaCl sobre el grafè per provar-la com a potencial protecció contra les condicions ambientals barata i fàcil de treure. No obstant això, quan el NaCl s'exposa a la llum de sincrotró, el clor es desabsorbeix mentre que el sodi s'intercala sota el grafè, desacoblant-lo del substrat d'iridi i creant un dopatge n eficaç, és a dir, transformant-lo en un semiconductor.

El procés d'intercalació es va monitorar estructuralment mitjançant la difracció d'electrons (LEED) i químicament amb l'espectroscòpia de fotoemissió. Amb la primera (Fig. 1), es va veure com la superestructura moiré, creada per la interacció del grafè amb l'iridi, va desaparèixer. Amb la segona (Fig. 2), es va observar la transició del sodi des d'un cristall de sal al sodi metàl·lic, és a dir, del NaCl al Na. Finalment, mitjançant la fotoemissió d'angle resolt (ARPES), es va determinar la modificació de l'estructura electrònica del grafè a causa del desacoblament del substrat, és a dir, el seu dopatge n (Fig. 3).

Els experiments també van incloure un procés final de recuit, a 823 K, que permet recuperar el grafè inicial, sense danys i de nou acoblat al substrat d'iridi.

El microscopi PEEM de la línia de llum CIRCE de l'ALBA "va oferir la combinació perfecta de les diferents tècniques de caracterització de superfícies necessàries per a aquest estudi", explica Michael Foerster, científic de línia de llum de CIRCE. "Aquest és un exemple interessant on la radiació de sincrotró és més que una simple eina passiva, i també és el detonant de la fotodissociació del NaCl", conclou Michael. 

(cells.es)    4 abril
 


Dies Internacionals i Mundials


 
 
21 d'abril - Dia Mundial de les Botigues de Discos
22 d'abril - Dia Internacional de la Mare Terra
23 d'abril - Dia Mundial del Llibre i dels drets d'autor
23 d'abril - Dia de la llengua anglesa
24 d'abril - Dia nacional de la Fibrosi Quística
24
d'abril - Dia Mundial Contra la Meningitis
24 d'abril - Dia Internacional de Conscienciació sobre el Soroll
24
d'abril - Dia internacional del Multilateralisme i la Diplomàcia per la Pau
25
d'abril - Dia Mundial del Paludisme
26 d
'abril - Dia Mundial de la Propietat Intel·lectual
27
d'abril - Dia Internacional del Disseny Gràfic
28 d
'abril - Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el Treball
29 d
'abril - Dia Europeu de la Solidaritat i Cooperació entre Generacions
29 d
'abril - Dia Internacional de la Dansa
29 d
'abril - Dia de Commemoració de totes les víctimes de la guerra química
30
d'abril - Dia Internacional del Jazz
30 d'abril
- Dia del nen
 


Ercros amplía un 14 % la capacidad de producción
de su planta de Cerdanyola



 
La química catalana Ercros ha ampliado en un 14 % la capacidad de producción de polvos de moldeo en su planta de Cerdanyola del Vallès (Barcelona).

En un comunicado, esta empresa ha precisado que la producción de polvos de moldeo ha crecido en 3.000 toneladas al año, hasta las 25.000 toneladas anuales.

Los polvos de modelo termostables que se fabrican en Cerdanyola se usan en la producción de aparatos eléctricos, como interruptores o enchufes; en cubiertas y asientos de inodoros, así como en tapones para la industria cosmética y para la perfumería, entre otros usos.

El 85 % de la producción se exporta a más de 30 países, y el aumen-to de la producción se destinará a consolidar y ampliar la presencia de Ercros en América, Europa y Asia. EFE

(laVanguardia.com) 3 abril

 


Ercros de Cerdanyola


 


El centre de Cerdanyola -anteriorment Aicar- s'emmarca dins la Divisió de Química Intermèdia i a les seves instal·lacions es produeixen més de 260 varietats de compostos per emmotllar, un producte amb una gran varietat d'aplicacions, principalment en la fabricació de tapes de sanitaris; materials elèctrics, com interruptors o endolls; vaixelles i al-tres materials domèstics; taps per a la indústria cosmètica i de perfu-meria, entre d'altres.

El 85% de la seva producció s'exporta a més de 60 països a tot el món, sent el segon productor europeu d'aquests productes.

La fàbrica de Cerdanyola té acreditat el seu sistema de gestió de la prevenció, la qualitat i el medi ambient.

La fàbrica de Cerdanyola té homologat el seu sistema de gestió del medi ambient, segons la norma ISO 14001; de la qualitat, segons la norma ISO 9001, i de la prevenció, segons la norma OHSAS 18001.

Ercros està adherida voluntàriament des de 1994 al programa Responsible Care, que té per objecte aconseguir que les empreses químiques -en el desenvolupament de la seva activitat- assoleixin millores contínues en relació amb la seguretat i la protecció de la salut dels seus treballadors, la protecció de les persones i les instal·lacions, el medi ambient, la tutela del producte, la comunicació i transparència.

En 2017, el grau de compliment d'Ercros dels set codis de pràctiques de gestió del programa Responsible Care va ser del 97,7%, per sobre de la mitjana del conjunt de les empreses espanyoles adherides


Proponen agricultura urbana
como alternativa para
garantizar alimentació.




 
La implementación de huertos urbanos en las azoteas de edificios permitiría producir alimentos agrícolas para garantizar la soberanía alimentaria de las ciudades, asegura un reciente estudio de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB).

La institución informó que para 2050 se estima que 66 por ciento de la población mundial vivirá en núcleos urbanos y la demanda de alimentos aumentará en 30 por ciento, por lo que enfatiza la alternativa de la agricultura urbana.

Agrega que también constituye una herramienta para mejorar la calidad del aire y la temperatura, reducir el impacto ambiental del transporte de mercancías y apoyar las economías locales.

Es por ello que los especialistas de la UAB trabajan con académicos de la Universidad Politécnica de Cataluña (UPC) e impulsar un proyecto denominado Fertilecity, en el que impulsan este tipo de agricultura en los mismos edificios de la institución educativa e instalando invernaderos. El proyecto incluyó  el  cultivo de  vegetales
con  sustitutos  de tierra, aportando  nutrientes a  la  planta  con  agua
 además de riego procedente de la lluvia. Los resultados reportaron
que únicamente es necesario disponer de un metro cuadrado de cultivo para producir hasta 17 kilogramos de tomate.

Según los investigadores "los cultivos de fruto, como el tomate, tienen un impacto ambiental más bajo y mejores resultados económicos que los cultivos de hoja (como la lechuga) ya que las productividades son más altas".

En un comunicado, los expertos destacaron que los alimentos producidos mediante agricultura urbana en azoteas en invernaderos son percibidos positivamente por parte de los consumidores, por su calidad y por el sistema de producción.

La valoración es aún más favorable entre los encuestados que tenían conocimiento previo de los proyectos de agricultura urbana en cubierta que entre los que desconocían este modelo de producción.

(20minutos.com) 31 març


Formació de les meses Eleccions Generals del 28A



 
 
A partir de demà dilluns es notificarà a les persones que formaran part de les meses electorals que han estat escollides segons el sor-teig efectuat en el passat ple extraordinari

Les 43383 persones electores de Cerdanyola del Vallès podran exercir el seu dret en els col·legis electorals repartits per tot el muni-cipi. Les eleccions al Parlament de Catalunya es van convocar per Reial Decret del passat 4 de març.

En el ple extraordinari es van escollir els ciutadans i ciutadanes del municipi majors de 18 anys que faran les funcions de president, vocal o suplent, i que controlaran les 67 meses electorals repartides entre 13 col·legis electorals. La regidora més jove, Laura Benseny, i el regidor amb més edat, Fulgencio Yeste, han estat els encarregats d'activar el software que ha escollit les persones que formaran part de les meses electorals. Ho han fet seguint les indicacions de la secre-tària de l'Ajuntament i sota l'atenta mirada de bona part del consistori, que per l'ocasió s'ha assegut a les cadires habitualment reservades
per a la ciutadania que assisteix als plens municipals.
L'ordenament legal estableix que el President i els vocals de cada Mesa estan designats per sorteig públic entre la totalitat de les perso-nes incloses a la llista d’electors que sàpiguen llegir i escriure i siguin menors de setanta anys, si bé a partir dels seixanta-cinc anys podran manifestar la seva renúncia en el termini de set dies. El President haurà de tenir el títol de batxiller o el de formació professional de segon grau o subsidiàriament el de graduat escolar o equivalent.

Calendari del 28A

La campanya electoral començarà a la mitjanit del 12 d'abril i finalit-zarà a la mateixa hora del 26 d'abril. El dissabte 27 d'abril serà el dia de reflexió.

L'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès disposa d'un espai al web municipal http://www.cerdanyola.cat/eleccions en què es pot consultar el cens electoral, les seccions censals, un històric amb els comicis celebrats a la ciutat i el dia de les eleccions, es podrà accedir al pro-grama que farà el seguiment dels comicis a la ciutat . 
 


Per la Festa Major del Roser de Maig es tornarà a ballar la popular Polca de Cerdanyola


 
 
Per la Festa Major del Roser de Maig es tornarà a ballar la popular Polca de Cerdanyola. Es farà el diumenge 5 de maig a les 11.30 h a la plaça de l’Abat Oliba.

Aquesta ballada està oberta a tota la ciutadania que vulgui participar-hi. Per aquelles persones que no han ballat mai la Polca, es faran assaigs a l’Ateneu.

Enguany, a més, els músics interessats en participar en la ballada popular també ho poden fer. Cal adreçar-se al telèfon 627 902 920 per a obtenir la partitura i en el cas dels músics es farà un únic assaig.

Els horaris dels assaigs seràn els dimarts d'abril a les 21.15 hores a l'Ateneu, carrer de la indústria, 38. Espai organitzat per l'Esbart Sant Marçal.

La Polca de Cerdanyola fou estrenada l'any 1955. Composada pel mestre Sebastià Garriga, director musical de la colla de gitanes de l’època, fou coreografiada per Àlvar Francisco, director i coreògraf de la mateixa. La nova dansa ben aviat s’incorporà al repertori de danses ballades per entitats de la ciutat.

La polca viu des de fa tres anys una revifalla entre la ciutadania, auspiciada per entitats dedicades al manteniment i cura de les danses populars. Es treballa perquè tothom, sigui dansaire o no, faci seva la música i la dansa. 
 


Un monolito recuerda las víctimas del amianto en Cerdanyola y Ripollet


 
 
 
Un monolito rectangular instalado en el límite entre Cerdanyola del Vallès y Ripollet recordará las hasta ahora 353 vidas que se ha co-brado el amianto en la comarca. El fibrocemento, que durante el pasado siglo fue un lucrativo negocio, está dejando una costosa herencia en forma de enfermedades respiratorias, parte de las cuales han acabado en muertes. Según un estudio del neumólogo especia-lizado en amianto, Josep Tarrés, en los últimos 40 años se han detectado 1.131 casos de patologías relacionadas con esta sustancia tóxica en el Vallès Occidental, 220 de los cuales han sido mesote-liomas o tumores de pleura.

Pero este experto se muestra seguro de que este número seguirá creciendo, ya que el periodo de latencia es de hasta 30 años, y la fábrica Uralita de Cerdanyola echó el cierre hace dos décadas. La presencia de esta industria durante casi un siglo en el municipio ha dejado secuelas tanto en los extrabajadores y sus familias, como en los vecinos. Col·lectiu Ronda, el despacho de abogados que ha centralizado muchas de las demandas en contra de la empresa, ha emprendido desde 2011 un total de 422 procedimientos judiciales. Hasta ahora ha logrado indemnizaciones de 21,2 millones para exempleados y sus familias y 3,7 millones para compensaciones a 53 vecinos sin relación con la fábrica, pero que vivían en los alrede-dores.

“El amianto hoy en día es un problema de salud pública y ambiental”, sentencia Tarrés, recordando que el fibrocemento se encuentra en muchas edificaciones públicas y privadas. Pero destaca especial-mente el hecho de que el material está llegando al fin de su vida útil y cuando se empieza a degradar también desprende las fibras tóxi-cas que se incrustan en los pulmones y provocan graves dolencias respiratorias y cáncer de pleura y pulmón.

De este extremo son conscientes los municipios, especialmente los cercanos a la antigua Uralita, que han impulsado censos de los edi-ficios públicos y privados para cuantificar el problema. “Cerdanyola es la ciudad más castigada”, admite Iván González, concejal de Urbanismo de la ciudad, que explica que en el momento de hacer inversiones tienen en cuenta esta problemática para aprovechar y retirar el fibrocemento de las edificaciones antiguas. Con todo, su presencia está tan extendida que el municipio se ve incapaz de afrontarlo. “Nos sentimos solos ante esta problemática. Hemos tenido la desgracia de ser la capital mundial del amianto y necesi-tamos que otras administraciones nos ayuden, igual que pasa cuando suce-den unas inundaciones o una catástrofe natural”, zanja González.   IVANNA VALLESPÍN

(elpais.com) 26 març 
 


Eurecat lanza una plataforma de teleasistencia que personaliza el cuidado a los mayores



 
 
El centro tecnológico Eurecat ha desarrollado una plataforma de so-porte remoto, denominada eKauri, que utiliza la información enviada por pequeños sensores ambientales para establecer patrones de comportamiento, a partir de la actividad cotidiana de personas mayo-res o dependientes, con la finalidad de ofrecer nuevas herramientas de apoyo a la toma de decisión del cuidador.

Se trata de una solución sencilla cuya “aplicación en el entorno resi-dencial permitirá personalizar el cuidado y ayudará a mejorar la efi-ciencia de los cuidadores y a dar la mayor autonomía posible al resi-dente”, explica el director de eHealth de Eurecat, Felip Miralles, con ocasión de su participación en las Jornadas Interdisciplinares de Residencias de Mayores, que han tenido lugar en Barcelona.

eKauri, que combina la sensórica, la analítica de datos y el trabajo con patrones de comportamiento, “permite aprender del día a día de los usuarios con el fin de detectar cambios en sus rutinas o situacio-nes de riesgo”, lo que la convierte en una “herramienta idónea para favorecer una mayor independencia y una personalización del cui-dado de aquellas personas que se encuentran en centros residen-ciales”, agrega Miralles.

“Una de las claves de eKauri es que el sistema permite incrementar la autonomía de los usuarios durante más tiempo, su calidad de vida, tanto para seguir viviendo más tiempo en casa como para hacer más cómoda la vida en una residencia”, añade el responsable de ekauri y experto en desarrollo de productos digitales de Eurecat, Enrique de La Vega, del equipo de Valorización del centro tecnológico.

Según indica, el sistema “analiza los datos y genera automáticamen-mente avisos personalizados, de forma que los cuidadores pueden
saber en tiempo real la situación de cada usuario, lo que también
ayuda a mejorar la gestión de recursos y servicios de los responsa-bles del cuidado”.

Además de hacer posible que los pacientes estén seguros las 24 horas, eKauri ofrece control de riesgos, mediante la detección auto-mática de incidencias y aviso a los cuidadores. Se puede consultar el estado en el que se encuentra cada persona en todo momento a través del móvil o del ordenador y es también un instrumento eficaz como ayuda al diagnóstico y seguimiento de determinadas enferme-dades, como

Miembro de Tecnio, el centro tecnológico Eurecat aglutina la expe-riencia de más de 650 profesionales que generan un volumen de ingresos de 51 M€ anuales y presta servicio a más de 1.500 empre-sas. I+D aplicado, servicios tecnológicos, formación de alta especia-lización, consultoría tecnológica y eventos profesionales son algunos de los servicios que Eurecat ofrece tanto para grandes como para pequeñas y medianas empresas de todos los sectores.

Cuenta con instalaciones en Barcelona, Canet de Mar, Cerdanyola del Vallès, Girona, Lleida, Manresa, Mataró, Reus, Tarragona, Am-posta y Vila-seca, participa en 160 grandes proyectos consorciados de I+D+i nacionales e internacionales de alto valor estratégico y cuenta con 81 patentes y 7 spin-off. El valor añadido que aporta Eurecat acelera la innovación, disminuye el gasto en infraestructuras científicas y tecnológicas, reduce los riesgos y proporciona conoci-miento especializado a medida de cada empresa.

(alimarket.es) 29 març
  


Activitats Xiscnèfils


 




Dijous   d'abril :
 
 


Trobada de Ball de Gitanes
del Vallès


 


Roda de Gitanes del Vallès que organitza cada any la Colla de Gitanes i Antics Dansaires amb la participació de les colles de Santa Perpètua, Lliça de Vall, Lliça d'Amunt i l'Esbart Sant Marçal.







CAMPUS SETMANA SANTA 2019


 
TECNIFICACIO DE SETMANA SANTA 2019
HOQUEI PATINS CERDANYOLA CH



DATES : 15, 16, 17, 18, 19 i 22 d’abril.

HORARI : De 9:00 a 17:00

CATEGORIES

Escola: nens i nenes fins als 7 anys

Pre-benjamins: nens i nenes de 8 i 9 anys

Benjamins: nens i nenes de 10 i 11 anys

Alevins: nens i nenes de 12 i 13 anys

Infantils: nens i nenes de 14 a 15 anys

PREU DE L’ACTIVITAT

20 euros per dia ( dinar inclòs )

15 euros per dia ( sense dinar )

10 euros Mitja activitat ( mati o tarda sense dinar )




FORMA D’INSCRIPCIÓ

Enviant un mail a marcmirandallansana@gmail.com amb les dades del nen/a: nom i cognoms, data de naixement, telèfons de contacte i dies a fer el campus. Cal indicar si el jugador pateix algun tipus d’al.lèrgia.

El pagament es podra fer efectiu dins el primer dia del Campus.

DIRECCIÓ TÈCNICA:

Mario Nuñez: Entrenador del Cerdanyola CH

MONITORS: Entrenadors del club




Donar sang, un gest que salva vides.
Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50 quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden condicionar.



Al món cada dia hi ha 310.000 donacions de sang, de les quals 1.000 són a Catalunya i 6.000 a tot l’Estat espanyol.

L’Organització Mundial de la Salut celebra des de fa 15 anys el Dia Mundial del Donant de Sang.

L’objectiu és sensibilitzar sobre la necessitat de donar de forma regular i d’aconseguir l’autosuficiència de cada país per atendre els malalts que requereixen teràpies que només poden aconseguir-se amb les donacions de sang.

Cada any hi ha 113 milions de donacions de sang al món, la meitat en països desenvolupats. A Catalunya, sumem prop de 250.000 donacions i som autosuficients en sang.

Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50 quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden condicionar.




Visites de la Unitat Movil del Banc de Sang

 
Cerdanyola del Vallès
Diumenge, 21 d'abril de 10 a 14
Unitat Mòbil: Avinguda Canaletes entre Gatosa i Pedrera




Cerdanyola del Vallès
Dissabte 4 de maig  de 10 a 14 i de 17 a 21 h.
Unitat Mòbil: Lluís Companys con Altimira, 48-50





Les universitats públiques catalanes preveuen una quinzena de nous graus el proper curs.


 
Les universitats públiques catalanes preveuen oferir una quinzena de nous graus de cara al curs 2019-2020, amb titulacions de tres anys, dobles graus i carreres íntegrament en anglès entre ells, han informat Europa Press fonts de les universitats.

La Universitat de Barcelona (UB) incorporarà una doble titulació de Sociologia-Administració i direcció d'empreses (ADE), així com el màster d'Humanitats Digitals i de Diplomàcia i Organitzacions Internacionals.

L'Autònoma de Barcelona (UAB) oferirà els nous graus de Comuni-cació de les Organitzacions i de Comunicació Interactiva, tots dos de 240 crèdits, i el d'Estudis del Món Actual/Contemporary World Stu-dies, de 180 i impartit en anglès.

L'Escola Universitària Salesiana de Sarrià, adscrita a la UAB, estre-narà el grau en Enginyeria Renovable i Eficiència Energètica, de quatre anys, i la UAB s'incorporarà al grau en Bioinformática, que s'ofereix juntament amb la UB, la Pompeu Fabra (UPF) i la Politèc-nica de Catalunya (UPC).

La UPC oferirà el grau en Paisatgisme, de 240 crèdits, una iniciativa conjunta de dues de les escoles del centre: l'Escola Superior d'Agri-cultura de Barcelona i la Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.


MÉS DOBLES GRAUS

La Pompeu Fabra estrenarà un doble grau en Dret al costat del King's College de Londres, que permetrà obtenir el grau en dret espanyol i el 'Bachelor of Laws' anglès en quatre anys, sent els dos primers cursats a Londres, on es gestionarà l'accés i l'administració, i els dos segons a Barcelona.

La Universitat Rovira i Virgili (URV) preveu, mancant aprovació definitiva, tres nous dobles graus: Enginyeria Biomèdica i Enginyeria de Sistemes i Serveis de Telecomunicacions; Enginyeria Química i Tècniques de Bioprocesos Alimentaris, i Administració i direcció d'empreses i Tècniques de Desenvolupament d'Aplicacions Web i Mòbils.

La Universitat de Girona (UdG) oferirà una nova modalitat semipre-sencial del grau en Arquitectura Tècnica i Edificació --titulació que ja imparteix-- i un grau en Logística Industrial i Serveis Comercials, al seu centre adscrit Escola Universitària Mediterrani de Barcelona, mentre que la Universitat de Lleida (UdL) oferirà el nou grau en Disseny i Tecnologies Creatives, de 180 crèdits.

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) estrenarà dos graus de 180 crèdits, que estan pendents de rebre l'aprovació definitiva: Tècniques de Desenvolupament de Programari, que s'impartirà íntegrament en anglès, i Cinematografia digital. (EUROPA PRESS)

(aldia.cat) 3 març


El Instituto Rei Sejong de Corea
del Sur instala su primera sede
en Catalunya en la UAB.




 
El Instituto Rei Sejong de Corea del Sur ha inaugurado este miércoles su primera sede en Catalunya, instalando una oficina en el edificio MRA del Parc de Recerca del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Se trata de una medida dentro del convenio de colaboración que firmaron ambas instituciones en 2017 para fomentar, promocionar y divulgar conocimientos sobre la lengua y la cultura coreana, ha informado la UAB en un comunicado.

La universidad catalana ha acogido y enviado a más de 300 estudiantes en los últimos tres años al país asiático --mediante programas de intercambio-- y, como ha destacado el vicerrector de Relaciones Internacionales, Màrius Martínez, "el Instituto Rei Sejong tendrá una antena en Barcelona, porque así será más fácil promocio-
nar y divulgar" la lengua y cultura coreana.

El embajador de Corea del Sur, Hong-jo Chun, ha afirmado que la UAB "tiene una larga historia en establecer clases sobre Corea" y ha manifestado su esperanza de que haya más estudiantes surcoreanos cursando en el campus vallesano.

El embajador surcoreano en España se ha reunido con la rectora de la UAB, Margarita Arboix, además de acudir a la inauguración de la sede del instituto, que depende del Ministerio de Cultura de Corea del Sur y que difunde la lengua y la cultura coreanas en todos el mundo. (EUROPA PRESS)

(lavanguardia.com) 27 febrer


Detectan una planta acuática invasora muy peligrosa
para el ecosistema




 
Botánicos de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) han encontrado en la cuenca del río Mogent a su paso por La Roca del Vallès (Barcelona), por primera vez en Cataluña, una de las plantas acuáticas invasoras que representan una grave amenaza para el medio natural.

Según ha informado el departamento de Territorio y Sostenibilidad, se trata de la Alternanthera philoxeroides, una especie exótica invasora originaria de Sudamérica que prolifera en la superficie del agua e impide la penetración de luz, por lo que altera la calidad del agua y evita el crecimiento de plantas autóctonas.

La especie ha sido localizada gracias al aviso de un profesor de Biología Animal, Biología Vegetal y Ecología, del Área de Botánica de la UAB, y los Agentes Rurales de la Generalitat ya están haciendo un muestreo para determinar el tramo de río afectado.

El Departamento de Territorio y Sostenibilidad, en colaboración con el Ayuntamiento de La Roca, la Agencia Catalana del Agua, la Diputación de Barcelona y la UAB ya ha comenzado a redactar un Plan de gestión para erradicar la especie, que variará según el tramo de río afectado y las posibilidades de actuación.

Siguiendo el protocolo, la Generalitat ya ha comunicado oficialmente la detección de la especie, en el marco de la red de alerta europea

de especies exóticas invasoras.

El Alternanthera philoxeroidesés, que está incluida dentro del catálogo español de especies exóticas invasoras y en el listado del Reglamento del Parlamento Europeo y del Consejo de Europa, desplaza la vegetación autóctona, altera la calidad del agua y crea un hábitat favorable para los mosquitos.

Aunque su tenencia está prohibida en Europa, el origen más probable de su aparición en el Vallès Oriental se relaciona con la limpieza de acuarios y estanques de agua ornamentales, porque esta especie se utiliza en acuariofilia.

La Generalitat ha recordado que las especies invasoras son la segunda causa de pérdida de biodiversidad en el mundo y que Cataluña es uno de los territorios donde esta problemática es más acusada.

En Cataluña se han contabilizado 1.235 especies exóticas, de las que 177 (el 14%) tienen un comportamiento invasor, que provoca impactos considerables en los ecosistemas naturales, a otras especies o a las actividades humanas y económicas, según el Exocat, la base de datos de las especies exóticas de Cataluña. EFE

(lavanguardia) 25 febrer


Conveni per a la promoció
de la Transició Agroecològica
a Collserola.



 
 
Els ajuntaments de Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant Just Desvern, Barcelona, Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès, ha signat un conveni de col·laboració amb el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola per a la promoció de la transició agroecològica

Amb aquest conveni es consolida el compromís d’aquestes adminis-tracions locals per la promoció de l’agroecologia al Parc Natural de Collserola, i la dinamització del procés participatiu que es va iniciar l’any 2016 dins el projecte Alimentem Collserola.

L’any 2016 ja es va elaborar un diagnòstic tècnic de la situació de la pagesia al Parc Natural de la Serra de Collserola i al 2017 es va fer una diagnosi participativa amb productors, consumidors i entitats. Seguidament, el primer trimestre del 2018, es va dissenyar un Pla d’Acció consensuat amb els agents econòmics locals.

Actualment s’estan implementant les actuacions prioritàries del Pla i cercant finançament per les que encara no tenen assegurats els ingressos necessaris per dur-les a terme. 

(Parc Collserola)
 


Observa en directe
els ocells de Collserola



 
 
Al llindar del bosc, ben embolcallada per les alzines i a tocar del centre d’informació, hi ha instal·lada una de les menjadores del parc. Gràcies a la webcam que hi ha instal·lada, podeu veure en directe, des d’ara i fins al començament del mes de març, aquesta instal·lació d’ajuda a la fauna que facilita l’alimentació hivernal als ocells i, a la vegada, constitueixen un mitjà excel·lent per poder-los conèixer i observar i extreure’n una informació privilegiada.

Per tal d’identificar més fàcilment els ocells que veurem atansar-se a la menjadora, la pàgina web conté una sèrie de fotografies de les aus que hi acostumen a menjar (gaigs, picasoques blau, mallerengues, pit-roig…). Al web també hi trobareu petits vídeos dels ocells que s’apropen al centre d’informació.

Connecteu-vos i no us perdeu l’espectacle!

Us convidem també a que vingueu al Centre d’Informació observar els ocells que visiten la menjadora. El trobareu obert tots els dies de la setmana, de 9.30 a 15 h. A Can Coll CEA (Cerdanyola del Vallès) també trobareu oberta, tots els diumenges de 10.30 a 13.30 la Feixa dels Ocells. Ambdues instal·lacions estaran en funcionament fins a principis de març. 


(Parc Collserola)
 
             




Donar sang, un gest que salva vides.
Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50 quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden condicionar.



Al món cada dia hi ha 310.000 donacions de sang, de les quals 1.000 són a Catalunya i 6.000 a tot l’Estat espanyol.

L’Organització Mundial de la Salut celebra des de fa 15 anys el Dia Mundial del Donant de Sang.

L’objectiu és sensibilitzar sobre la necessitat de donar de forma regular i d’aconseguir l’autosuficiència de cada país per atendre els malalts que requereixen teràpies que només poden aconseguir-se amb les donacions de sang.

Cada any hi ha 113 milions de donacions de sang al món, la meitat en països desenvolupats. A Catalunya, sumem prop de 250.000 donacions i som autosuficients en sang.

Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50 quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden condicionar.





Diversos investigadors de la UAB descobreixen un procés de resistència a fàrmacs en bacteris.


 
Una investigació liderada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha descobert un procés que és capaç de generar resistència als fàrmacs antibacterians sintètics en poblacions bacterianes molt abans del seu ús clínic.

Els experts han observat els genomes bacterians per identificar l'origen dels elements genètics mòbils portadors de resistència i, amb la comparativa de seqüències i tècniques filogenètiques, han pogut trobar l'existència de dues famílies, els bacteris del sòl Rhodobiaceae i Leptospiraceae, segons ha informat la UAB en un comunicat.

L'investigador del grup de Microbiologia Molecular de la UAB que ha liderat el treball, Jordi Barbé, ha destacat que la hipòtesi és que "la ingent variabilitat genètica dels bacteris hauria afavorit la mutació dels gens de resistència identificats, sense necessitat que existís" la pressió selectiva de la sulfamida --el primer antibacterià sintètic intro-

duït clinicament la primera meitat del segle passat-- o una altra substància de la mateixa naturalesa.

D'aquesta manera, ha subratllat Barbé, "es pot permetre seleccionar i mobilitzar ràpidament les resistències ja existents davant de la introducció d'un fàrmac de nova síntesi".

L'investigador del treball del Departament de Biologia de la Universitat de Maryland Baltimore County (Estats Units) Ivan Erill ha posat l'accent en la importància de la troballa perquè confirma la necessitat de fer servir una teràpia combinada multi-fàrmac que "ataqui diversos mecanismes de resistència" en l'àmbit hospitalari, i ha aconsellat reduir l'ús d'antibacterians, perquè els bacteris s'han trobat en el subsòl i en aqüífers.  Europa Pess

(aldia.cat)    21 gener
 



Gaudir de Collserola en bicicleta.
Recórrer els camins de Collserola en bicicleta ens permet, en poc temps, descobrir diferents hàbitats naturals i gaudir-ne dels contrastos.



 
El Parc Natural de Collserola acull milions devisitants a l’any. Segons les dades de l’últim estudi de freqüentació, elaborat al terme munici-pal de Barcelona, el Parc rep gairebé 4.500.000 visites anuals, de les quals més d’un milió i mig circulen en bicicleta.

La normativa sobre l’ús de la bicicleta al Parc, vigent des de l’any 2000, en regula la velocitat i els espais per on es pot circular.

L’important volum de ciclistes i la constatació, d’una banda, del desco-neixement d’aquesta regulació, i de l’altra, del seu incompliment cons-cient per una part d’aquest col·lectiu, han fet necessari iniciar noves accions encaminades a millorar la informació i la implementació d’un marc sancionador.

Un dels primers resultats és el mapa d’ús ciclista del Parc, que recull tots els camins i les pistes aptes per a l’ús ciclista (més de 250 km), a més de les carreteres i carrers pavimentats de les zones urbanitzades a l’interior i a la perifèria del Parc. Aquest mapa s’amplia amb 70 km respecte de la versió anterior, publicada a la Guia BTT del Parc de Collserola (actualment exhaurida). El nou mapa està disponible al web del Parc i es pot visualitzar mitjançant el visor de mapes ArcGIS Online o bé descarregar en format PDF.

El plànol s’ha elaborat tenint en compte les zones d’especial protecció del Parc, les reserves naturals parcials de la Rierada-Can Balasc i de
la Font Groga, així com altres espais d’especial interès. La major part dels camins que incorpora són els que componen la Xarxa de Preven-ció d’Incendis del Parc. Aquesta xarxa està marcada amb unes pla-ques vermelles que incorporen un codi de lletres i números blancs, i té un pla de manteniment per tal que els camins estiguin sempre opera-tius per als vehicles de prevenció d’incendis.

La publicació del mapa forma part de les accions complementàries de la implantació de la nova regulació de l’ús de la bicicleta al Parc.
 Aquesta regulació incorpora un marc sancionador que els diferents ajuntaments amb territori a Collserola estan en procés de tramitar i aprovar per incloure-la en les seves ordenances. Els ajuntaments de Sant Cugat del Vallès i Molins de Rei són els primers que han forma-litzat els tràmits. Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat han apro-vat inicialment la proposta, i a la resta d’ajuntaments la tramitació encara està pendent.

Tota la informació sobre la circulació en bicicleta al Parc (normativa, recomanacions, itineraris...) queda recollida al nou espai web sobre la bicicleta al Parc. Per donar a conèixer els antecedents, la motivació i la finalitat d’aquesta nova regulació, així com les actuacions dutes a terme en els últims anys, també hi ha disponible un comunicat elaborat des dels Serveis Tècnics.

(Parc Natural de Collserola)


Calendari laboral del 2019
a Catalunya



 
Aquests són els 12 festius del calendari laboral del 2019 per a tot Catalunya aprovats pel CRL:

   1 de gener: Any Nou
19 d'abril: Divendres Sant
22 d'abril: Dilluns de Pasqua
   1 de maig: Dia del Treballador
24 de juny: Sant Joan
15 d'agost: Assumpció de la Mare de Déu
11 de setembre: Diada Nacional de Catalunya
12 d'octubre: Festa Nacional d'Espanya
   1 de novembre: Tots Sants
   6 de desembre: Dia de la Constitució
25 de desembre: Nadal
26 de desembre: Sant Esteve

El calendari laboral de l'any 2019 a Catalunya tindrà 14 festius. A les 12 dates previstes pel Consell de Relacions Laborals (CRL), els ajuntaments afegiran dues festes locals, retribuïdes i no recuperables.

El nou conseller d'Empresa i Ocupació, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, va presidir el 25 de juliol del 2018 el primer ple de l'any del Consell de Relacions Laborals, en el qual es va aprovar el calendari de festes laborals del 2019.

Els integrants del Consell (Govern de la Generalitat i les organitza-cions sindicals i empresarials més representatives de Catalunya) van donar la seva conformitat.

(elperiodico.com)

Las ayudas para las víctimas del amianto no llegarán hasta 2020... “como pronto”

 
La Comisión de Trabajo, Migraciones y Seguridad Social está debatiendo actualmente las enmiendas presentadas por los partidos políticos a la Proposición de ley presentada hace un año por el Parlamento Vasco en el Congreso de los Diputados sobre la creación en España de un fondo de compensación para las víctimas del amianto.

Aunque se ha desbloqueado la tramitación, tras ampliarse en numerosas ocasiones los plazos de presentación de enmiendas, las plataformas de afectados dudan de su aprobación y puesta en marcha y mantienen un sabor agridulce. En declaraciones a ConSalud.es, el presidente de la Federación de Asociaciones de Víctimas del Amianto (Avida), Juan Carlos Paul, ha valorado “que los partidos políticos hayan tomado la decisión de ponerse del lado de los trabajadores”, pero se muestra algo escéptico.

"La aprobación o no de la ley depende de la estabilidad del Gobierno. Si se celebraran elecciones anticipadas y la tramitación no se completara, habría que reiniciar otra vez todo el procedimiento"
Y es que, en el mejor de los casos, las primeras ayudas llegarían hasta dentro de dos años. “Si todo va perfecto, hasta 2020 no tendríamos aprobado el fondo de indemnización”. Para que eso ocurra, explica Paul, debería haber “consenso” entre partidos, sindicatos y asociaciones para finalizar la tramitación de la ley en 2019, después de pasar por la aprobación de Congreso y Senado. No obstante, el texto indica que entraría en vigor con los presupuestos siguientes.

Además de esta circunstancia, a las víctimas les preocupa que se convoque nuevas elecciones generales. “La aprobación o no de la ley depende de la estabilidad del Gobierno. Si se celebraran unas elecciones anticipadas y la tramitación de la ley no se completara, habría que reiniciar otra vez todo el procedimiento", ha lamentado Juan Carlos Paul.

LENTOS, EN COMPARACIÓN A OTROS PAÍSES

"Llega muy tarde. En el Reino Unido, el fondo se aprobó a finales de los 80; en Francia en 2001; en Bélgica en 2006. Mientras en España, en 2018 aún estamos debatiendo si se crea o no"
Las plataformas de afectados muestran esperanza pero, al mismo tiempo ven como otros países llevan la delantera a España. “Llega muy tarde. En el Reino Unido, el fondo de indemnizaciones se aprobó a finales de los 80; en Francia en 2001; en Bélgica en 2006. Mientras en España estamos en 2018 y aún estamos debatiendo si se crea o no”.

Y mientras todo esto ocurre, tal y como ha denunciado el presidente de Avida, “se están perdiendo muchas vidas, muchos están falleciendo sin recibir la ayuda necesaria”. En este sentido, Paul ha lamentado que “al final son víctimas de una acción empresarial y de una mala planificación del Gobierno a la hora de preservar la salud de los trabajadores”.

DEBATE DE ENMIENDAS

Según ha explicado a este medio Juan Carlos Paul, son tres cuestiones las que están centrando los debates entre partidos en torno a las enmiendas presentadas. Por un lado, la financiación del fondo. Finalmente se ha llegado a un “consenso” para que, por una parte, el dinero llegue de los Presupuestos Generales del Estado (PGE) y, por otra, por el Fondo de Contingencia que las empresas dotan para atender a los casos de incumplimiento de medidas de seguridad.

Asociaciones y sindicatos han logrado incorporar en las enmiendas la creación de una comisión de seguimiento el plan con la presencia de la administración, comunidad científica, sindicatos y afec- tadosPor otra parte, se ha decidido los colectivos que pueden acogerse al fondo: trabajadores que han estado expuestos; otros empleados que no tienen un tercero (autónomos o quienes no pueden identificar dónde estuvieron expuestos); y enfermos ambientales o personas que en su vida cotidiana han estado expuestos por vivir cerca de espacios con uralita, de vertederos o fábricas.

Finalmente, tanto Avida como los sindicatos mayoritarios (UGT y CC.OO.) han logrado incorporar en las enmiendas a la ley la creación de una comisión de seguimiento del plan con presencia de la administración, la comunidad científica, sindicatos y asociaciones de víctimas. Como ocurre en los fondos de otros países, recuerda Juan Carlos Paul, “es importante estar ahí, incorporar nuevas patologías y saber cuánta gente se está atendiendo y de qué manera”.
La Comisión de Trabajo, Migraciones y Seguridad Social está debatiendo actualmente las enmiendas presentadas por los partidos políticos a la Proposición de ley presentada hace un año por el Parlamento Vasco en el Congreso de los Diputados sobre la creación en España de un fondo de compensación para las víctimas del amianto.

Aunque se ha desbloqueado la tramitación, tras ampliarse en numerosas ocasiones los plazos de presentación de enmiendas, las plataformas de afectados dudan de su aprobación y puesta en marcha y mantienen un sabor agridulce. En declaraciones a ConSalud.es, el presidente de la Federación de Asociaciones de Víctimas del Amianto (Avida), Juan Carlos Paul, ha valorado “que los partidos políticos hayan tomado la decisión de ponerse del lado de los trabajadores”, pero se muestra algo escéptico.

"La aprobación o no de la ley depende de la estabilidad del Gobierno. Si se celebraran elecciones anticipadas y la tramitación no se completara, habría que reiniciar otra vez todo el procedimiento"
Y es que, en el mejor de los casos, las primeras ayudas llegarían hasta dentro de dos años. “Si todo va perfecto, hasta 2020 no tendríamos aprobado el fondo de indemnización”. Para que eso ocurra, explica Paul, debería haber “consenso” entre partidos, sindicatos y asociaciones para finalizar la tramitación de la ley en 2019, después de pasar por la aprobación de Congreso y Senado. No obstante, el texto indica que entraría en vigor con los presupuestos siguientes.

Además de esta circunstancia, a las víctimas les preocupa que se convoque nuevas elecciones generales. “La aprobación o no de la ley depende de la estabilidad del Gobierno. Si se celebraran unas elecciones anticipadas y la tramitación de la ley no se completara, habría que reiniciar otra vez todo el procedimiento", ha lamentado Juan Carlos Paul.

LENTOS, EN COMPARACIÓN A OTROS PAÍSES

"Llega muy tarde. En el Reino Unido, el fondo se aprobó a finales de los 80; en Francia en 2001; en Bélgica en 2006. Mientras en España, en 2018 aún estamos debatiendo si se crea o no"
Las plataformas de afectados muestran esperanza pero, al mismo tiempo ven como otros países llevan la delantera a España. “Llega muy tarde. En el Reino Unido, el fondo de indemnizaciones se aprobó a finales de los 80; en Francia en 2001; en Bélgica en 2006. Mientras en España estamos en 2018 y aún estamos debatiendo si se crea o no”.

Y mientras todo esto ocurre, tal y como ha denunciado el presidente de Avida, “se están perdiendo muchas vidas, muchos están falleciendo sin recibir la ayuda necesaria”. En este sentido, Paul ha lamentado que “al final son víctimas de una acción empresarial y de una mala planificación del Gobierno a la hora de preservar la salud de los trabajadores”.

DEBATE DE ENMIENDAS

Según ha explicado a este medio Juan Carlos Paul, son tres cuestiones las que están centrando los debates entre partidos en torno a las enmiendas presentadas. Por un lado, la financiación del fondo. Finalmente se ha llegado a un “consenso” para que, por una parte, el dinero llegue de los Presupuestos Generales del Estado (PGE) y, por otra, por el Fondo de Contingencia que las empresas dotan para atender a los casos de incumplimiento de medidas de seguridad.

Asociaciones y sindicatos han logrado incorporar en las enmiendas la creación de una comisión de seguimiento el plan con la presencia de la administración, comunidad científica, sindicatos y afectados
Por otra parte, se ha decidido los colectivos que pueden acogerse al fondo: trabajadores que han estado expuestos; otros empleados que no tienen un tercero (autónomos o quienes no pueden identificar dónde estuvieron expuestos); y enfermos ambientales o personas que en su vida cotidiana han estado expuestos por vivir cerca de espacios con uralita, de vertederos o fábricas.

Finalmente, tanto Avida como los sindicatos mayoritarios (UGT y CC.OO.) han logrado incorporar en las enmiendas a la ley la creación de una comisión de seguimiento del plan con presencia de la administración, la comunidad científica, sindicatos y asociaciones de víctimas. Como ocurre en los fondos de otros países, recuerda Juan Carlos Paul, “es importante estar ahí, incorporar nuevas patologías y saber cuánta gente se está atendiendo y de qué manera”. Paco Cordero

(consalud.es) 28 nov.




L'Església vella de Sant Martí ja ha finalitzat la seva restauració


 
 
 
   
   


Inyección millonaria de la Diputació de Barcelona para preservar el patrimonio arquitectónico.


 
La inversión servirá para la rehabilitación, reforma y consolida-ción de edificios monumentales y yacimientos arqueológicos en 12 comarcas.

La Diputació de Barcelona destinará 23,5 millones de euros para preservar el patrimonio arquitectónico con un total de 201 actuacio-nes en la demarcación. Un programa que apoya la rehabilitación, reforma y consolidación de edificios monumentales y yacimientos arqueológicos en 12 comarcas.

El presidente de la Diputació de Barcelona, Marc Castells, ha desta-cado este lunes que “es una apuesta sin precedentes” que permitirá “poner en valor todo el legado patrimonial del territorio que es mu-cho”. De hecho, esta es la inversión más importante hecha, en un solo año, por la Diputació de Barcelona en actuaciones del Servicio de Patrimonio Arquitectónico Local (SPAL).

Desde castillos, iglesias, ateneos hasta museos

Castells ha dicho que se da un salto económico en un programa que incluye todo tipo de patrimonio, desde castillos, iglesias, atene-os hasta museos. El apoyo ofrecido a los ayuntamientos tiene la finalidad de garantizar la pervivencia del patrimonio arquitectónico y arqueológico local con el fin de poder usarlo o mejorar el uso actual.

El presidente de la Diputació de Barcelona ha señalado que se pondrá en valor la identidad local de los municipios y que eso permitirá “un retorno económico y social en base a la generación de actividad económica vinculada a la recuperación arquitectónica” y permitirá, a la vez, crear rutas y relatos que aumenten el turismo.

Castells también ha ubicado la acción en las demandas que hacían los ayuntamientos “para potenciar, preservar y mantener estos edificios, yacimientos y museos en el territorio”. Según ha explicado, todo eso provocará que “muchos de estos bienes que la Diputació ayudará a restaurar se podrán utilizar, cosa que hasta ahora era imposible”. Ha destacado la Diputació, con respecto a los edificios o edificaciones de interés histórico, cultural, arquitectónico o paisajís-tico, que las obras tienen el objetivo de garantizar la seguridad del equipamiento, mejorar la funcionalidad, reducir el consumo energé-tico y, al mismo tiempo, implantar las energías renovables. Además también se trabaja para evitar la degradación.

 
En total se recibieron unas 300 solicitudes, de las que se aceptaron 201. El director del Servicio de Patrimonio Arquitectónico Local de la Diputació de Barcelona, Joan Closa, ha explicado que los criterios de elección de proyectos que se han valorado eran cuatro: un criterio de calidad, “entendido como el proyecto presentado evaluado po el grado de elaboración, por la concreción y coherencia dentro del mundo de la recuperación de patrimonio;” el criterio de viabilidad, que “permitía valorar aquellas actuaciones que puedan ser viables en el futuro después de esta inyección económica”; el criterio de la idoneidad por su relevancia y urgencia, y el último criterio es el de cofinanciamiento con “la implicación del ente local con la ayuda a cofinanciar la actuación que se diera y que permitía evaluar que hay un interés por parte del ente local”.

92% de cofinanciamiento con el propio municipio

Asimismo Closa ha aclarado sobre este último punto que no es el mismo el cofinanciamiento que pueda hacer una ciudad de 200.000 habitantes a un municipio de 200. En este contexto, ha manifestado que ha habido un cofinanciamiento del 92% de las actuaciones que se llevarán a cabo el próximo año. Del 92%, hay un 25% que son de municipios de menos de 1.000 habitantes y su parte de cofinanciami-ento es cero porque son municipios pequeños y pocos recursos y las actuaciones en patrimonio valen lo mismo ya sea grande o pequeño el municipio”.

Entre las 201 actuaciones, está la adecuación a la visita pública del yacimiento ibérico de la Font de la Canya de Avinyonet del Penedès; la reparación de la cubierta del edificio municipal de la Torre Codina de Badalona; la restauración del Castell de Queralt de Bellprat; la rehabilitación envolvente Mas Maria de Cabrils; las mejoras de la eficiencia energética del Palau Tolrà de Castellar del Vallès; las obras de rehabilitación del edificio de la Torre Vermella para uso administrativo de Cerdanyola del Vallès; la conservación y mantenimiento de Can Mercader Exterior de Cornellà de Llobregat; mejora y obras de contención en el antiguo matadero de Esparreguera; conservación, recuperación y preservación de elementos paleontológicos del yacimiento de Fumanya sur en Fígols; la rehabilitación de fachadas del edificio histórico de Cant Puntes de Granollers; así como la rehabilitación parcial del castillo de Palafolls.

(lavanguardia.com)   29/10


Donar sang,
un gest que salva vides.

Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50 quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden condicionar.





LAS VICTIMAS DEL AMIANTO RECLAMAN JUSTICIA EN BARCELONA

Los afectados por el mineral prohibido piden a la administración que reconozcan sus enfermedades

 

Concentración de las víctimas del amianto en la plaza de Sant Jaume / AVAAC

Las víctimas del amianto se han concentrado este sábado en la plaza de Sant Jaume para hacer visible su reclamación, que incumbe a toda la sociedad.

Decenas de personas han llegado a las 11h de la mañana a la plaza del Ayuntamiento, donde se han unido con otras tantas, ligadas a algunos colectivos que trabajan por la inertización de este mineral declarado cancerígeno por la Organización Mundial de la Salud (OMS) en 1977. Entre los carteles de su reivindicación, se podía leer 'Basta' y 'El amianto sigue matando'.

Su principal objetivo es que las administraciones públicas reconozcan sus enfermedades crónicas como un daño colateral de sus años de trabajo en centros industriales durante las décadas de los 60', 70 y 80', donde manipulaban amianto sin (o con escasas) medidas de protección También preclaman que se reconozcan las enfermedades de sus familiares directos derivadas del amianto, que han tenido contacto con este material de bajo coste o las personas que han vivido y aún viven cerca de un foco de producción de este mineral cancerígeno.

Desde el Colectivo Ronda, formado por abogados, han obtenido algunas sentencias favorables a sus demandas. La última, el 8 de
septiembre, condenaba a la empresa Uralita a indemnizar con 1,7 millones de euros a 14 vecinos de los municipios de Cerdanyola del Vallès y Ripollet.

La convocatoria de esta mañana, organizada por l'Associació de Víctimes Afectades per l'Amiant de Catalunya (AVAAC) y el Colectivo Ronda ha contado con la presencia de algunos afectados que han llegado desde Francia, Inglaterra, Italia y Bélgica.

EL AMIANTO, PROHIBIDO DESDE 2002

La producción y el consumo de amianto se prohibió en España en 2002 pero las consecuencias de la exposición de este material despiertan ahora, dado que los síntomas tardan entre 20 y 40 años en manifestarse. Así, se han retrasado hasta ahora las consecuencias de su exposición.

Según un estudio de la Unión Europea, de aquí a 2030 medio millón de personas morirán en Europa de cáncer por la exposición al amianto. Solo la transformación de su estructura cristalina lo hará seguro para posteriores generaciones. AROA ORTEGA

(metropoliabierta.com) 6/10/18


El Govern agilitza la realització del mapa municipal de Catalunya i els corresponents mapes comarcals i veguerials que se'n deriven.

 
La modificació del decret regulador ha de permetre reduir de forma significativa la durada de la tramitació dels expedients de delimitació municipal

El Govern ha acordat impulsar i agilitzar la realització del mapa municipal de Catalunya i els corresponents mapes comarcals i veguerials que se’n deriven. L’experiència adquirida en la gestió administrativa i tècnica dels procediments de delimitació i d’alteració municipals i la necessitat de completar el mapa municipal de Catalunya, en el termini més breu possible, per dotar els municipis d’uns límits precisos, demanen una sèrie de canvis en la regulació de la delimitació dels termes municipals, d’acord amb els principis d’eficàcia i eficiència rectors de l’actuació administrativa.

Per això, el Consell Executiu ha aprovat la modificació del decret que regula la delimitació dels municipis, validant els paràmetres de precisió geomètrica i restitució sobre cartografia actual a escala 1:5000 o més gran de les delimitacions existents, incorporant els criteris jurisprudencials sobre els documents que convé emprar per ajudar a dirimir les delimitacions, i simplificant el procediment administratiu de delimitació municipal, sempre tenint en compte les competències municipals en aquest àmbit.

La disposició d’unes línies municipals precises és indispensable per


a la correcta planificació i gestió del territori, atès que el municipi és l’entitat bàsica de l’organització territorial de Catalunya i l’element primari de participació ciutadana.

El projecte Mapa Municipal que s’està duent a terme per part de la Generalitat de Catalunya té com a finalitat la determinació, fixació i aprovació dels termes municipals dels 947 municipis de Catalunya. El Mapa Municipal és un projecte dinàmic i en constant evolució. En l’actualitat es disposa d’un terç dels mapes municipals considerats per la Comissió de Delimitació Territorial, així com més de la meitat de les línies de terme en procés de finalització de la seva delimitació. En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments col·laboren de manera estreta en la delimitació municipal i des de l’any 2017, amb la voluntat de finalitzar el Mapa en el període 2017-2021.

La modificació del decret ha de permetre reduir de forma significativa la durada de la tramitació dels expedients de delimitació municipal, tot millorant-ne l’eficiència, i contribuir a completar el Mapa Municipal de Catalunya en el termini més breu possible, per dotar els municipis d’uns límits precisos, clars, i també coherents, d’acord amb les necessitats actuals de la nostra societat.

(gencat)


¿Por qué hay sincrotrones?



 
¿Por qué hay un sincrotrón en España? La respuesta es simple: es una consecuencia de la madurez de la física española. Después del destrozo de la guerra, el ámbito de la física es de los primeros que se recupera. Lo hace por la vía de la internacionalización, y en parti-cular de la Organización Europea para la Investigación Nuclear ( CERN). El papel de esta institución en la formación de grupos de calidad, tanto teóricos como experimentales, y en la apreciación de la importancia de las grandes instalaciones, no se puede subesti-mar. Llegada la democracia, la comunidad de la física fue un referente en ciencia y en política científica. Tenía todo el sentido del mundo que una señal de un nuevo compromiso con el progreso científico fuera la ambición de disponer de una instalación de las características del sincrotrón.

¿Y por qué el sincrotrón en Cerdanyola, al lado de la Universitat Autònoma (UAB)? Pues porque la comunidad física de Catalunya, y aquí el nombre clave es el de Ramon Pascual, rector de la UAB y fundador del Institut de Física d’ Altes Energies ( IFAE), lideró el impulso español hacia el sincrotrón. Y porque las autoridades políticas catalanas, empezando por el presidente Pujol, adoptaron el proyecto e hicieron bandera de él como símbolo de la vocación científica de Catalunya. Y, claro está, porque expresaron la voluntad de cofinanciar el proyecto. Al final, y aquí fueron decisivos los nombres de Anna Birulés, ministra, y de Ramon Marimon, secretario de estado, el gobierno central vio la virtud de dotar a la ciencia española con este instrumento y aceptó el ofrecimiento de la Generalitat.

La presencia del sincrotrón en Catalunya genera externalidades y contribuye a configurar el carácter y el tono del país

Con una gobernanza que ha sido armónica, la Generalitat y el Esta-do financian al 50% la inversión y el gasto corriente. Eso no implica ninguna reserva de uso. En las convocatorias participan investiga-dores no españoles (hay reciprocidad en eso) y por descontado de toda España. La asignación es por mérito.

Ciertamente, Catalunya financia en una proporción superior a la de los usuarios catalanes. Pero eso no nos tiene que preocupar. La presencia
del sincrotrón en Catalunya tiene valor en sí misma. Genera externa- lidades y contribuye, podríamos decir, a configurar el carácter y el tono del país. Es algo que los promotores científicos y políticos supieron ver.

El desarrollo de un sincrotrón es progresivo. Cada línea de luz que se va añadiendo requiere inversión y preparación. De hecho, todo el pro-ceso de construcción de un sincrotrón comporta un aprendizaje que nos hace mejores y que nos permite participar en la empresa mundial de expandir la frontera tecnológica. En el diseño de nuestro sincrotrón participaron técnicos de todas partes. Ahora nosotros estamos en disposición de estar en proyectos de otros.

Dicho este, es evidente que la crisis económica ha hecho que el despliegue fuera demasiado lento.

Como consecuencia, la relación rendimiento/precio por el estableci-miento rápido de las nuevas líneas de luz previstas es ahora muy alta. Optimizar la inversión requiere que explotemos la máquina más inten-samente, con un ritmo de creación de líneas más vivo.

La crisis económica ha hecho que el despliegue fuera demasiado lento

También sería bueno que, como se hace en otros lugares, las instala-ciones físicas del sincrotrón jugaran un papel en la provisión de servi-cios científicos de altas capacidades relacionados con la observación, por ejemplo en la microscopia.

El edificio del sincrotrón está bien acondicionado (pensemos en la necesidad de evitar vibraciones) para acoger estos equipamientos.

Y, hablando del edificio, también quiero expresar la satisfacción de que sus impulsores tuvieran la sensibilidad de comprender que en inversio-nes de este tipo conviene que el edificio tenga calidad arquitectónica. Es, en parte, por ella que hoy la imagen del sincrotrón es un icono representativo de la recuperación científica de Catalunya así como de España.

(laVanguardia) 3/9


El sincrotrón se amplía
4 Cuatro nuevas líneas de luz aumentarán en un 50% la capacidad de Alba



 
El sincrotrón Alba tiene actualmente en construcción cuatro nuevas líneas de luz con las que aumentará su capacidad en un 50%, ya que pasará de las ocho líneas actuales a doce.

Tres de las nuevas líneas de luz deben entrar en servicio en el 2020. Una de ellas, la línea Xaira, estará destinada a dilucidar la estructura tridimensional de proteínas y otras moléculas de interés biológico. Esta aplicación representa el principal uso de la luz de sincrotrón en Europa, ya que ayuda a comprender cómo funcionan las células y desarrollar nuevos tratamientos médicos.

La línea Lorea tendrá un diseño diferente para poder visualizar las propiedades de los electrones en diferentes materiales. Su objetivo es investigar fenómenos físicos complejos que pueden tener aplica-ciones tecnológicas interesantes, como la superconductividad a alta temperatura (que permite conducir electricidad sin pérdidas de energía en forma de calor) o las posibilidades del grafeno (un mate-rial de carbono con un gran potencial para aplicaciones tecnoló-gicas).

La línea Notos, por su parte, se dedicará a mejorar la tecnología de los sincrotrones, así como a experimentos de química y de ciencia de materiales.

“Estas nuevas líneas complementarán algunas de las técnicas ya existentes con capacidades más avanzadas”, destaca Caterina Biscari, directora del sincrotrón Alba. Aumentar el número de líneas de luz –añade– “tiene también una ventaja económica, ya que supo-ne rentabilizar la inversión inicial”.

Las líneas que entrarán en servicio en el 2020 se dedicarán al estudio de proteínas y a investigaciones de física

La línea número doce, la cuarta que se está construyendo, se desti-nará a observar la estructura íntima de distintos materiales con rayos X de alta energía. Dado que será una línea de luz versátil, está previsto utilizarla en campos tan diversos como la ciencia de materiales, la tecnología de alimentos, la industria del automóvil, el estudio de fósiles preservados en ámbar o la formación de burbujas en la lava volcánica. Llamada Faxtor, debe entrar en servicio en el 2022 o el 2023.

Según los cálculos del equipo de dirección de Alba, cuando las doce líneas de luz estén operativas, el coste de un día de experi-mento será un 25% más bajo que en la actualidad. Para “optimizar el rendimiento al máximo –apunta Biscari–, convendría llegar a veinte líneas en funcionamiento”.

En este momento hay ocho líneas ya operativas, cuatro en construc-ción y otras tres que han sido definidas como las próximas que se deberán instalar, pero cuya financiación todavía no ha sido aproba-da.

Con una plantilla de 210 personas y 1.800 visitas anuales de investigadores de otras instituciones, el sincrotrón Alba se ha convertido en una de las principales infraestructuras científicas y tecnológicas del área de Barcelona. Da servicio a investigadores académicos de toda España –que representaron en 2017 el 67% de sus usuarios académicos–, así como del resto de Europa –que representaron el 30%, mientras que el 3% restante correspondió a países no europeos–.

Alrededor de la mitad de las peticiones de uso del sincrotrón deben ser rechazadas porque las ocho líneas actualmente en servicio no permiten atender toda la demanda.

El criterio de selección de las que se aceptan es meritocrático, como es habitual en las grandes instalaciones científicas. Se evalúan todas las propuestas y se eligen las que se consideran mejores.

Las próximas tres líneas de luz que se deben instalar están definidas, pero su financiación aún no está aprobada

Alba da servicio también a usuarios de la industria, como estaba pre-visto desde que se inauguró la instalación en el 2010.

Aproximadamente la mitad de los usuarios industriales, que abonan unos 500 euros por cada hora de uso de luz de sincrotrón, son empre-sas farmacéuticas. La otra mitad está formada por empresas de distin-tos sectores como química, automoción y energía.

Dado que Alba forma parte de la red de Infraestructuras Científicas y Técnicas Singulares de España, y que tanto el Gobierno como la Generalitat forman parte de su consejo rector, la buena sintonía entre los responsables de política científica de la administración central y autonómica ha sido esencial para acordar la construcción de las nuevas líneas de luz.

“En los últimos años hemos tenido una colaboración muy positiva con Carmen Vela [secretaria de Estado de Investigación de 2011 a 2018] y con Arcadi Navarro [secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat del 2016 al 2018]”, destaca Biscari. Su primera reunión con represen-tantes del nuevo ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades ha tenido lugar el 30 de agosto. Con la nueva consellera d’Empresa i Coneixement, Maria Àngels Chacón, “todavía no nos conocemos personalmente”, señala Biscari, pero “estoy convencida de que la relación será tan buena y con el mismo espíritu de colaboración que con los anteriores ejecutivos”.

El apoyo coordinado de ambas administraciones ha facilitado que se haya aprobado una nueva línea de luz cada año desde el 2014. De media pasan cuatro o cinco años entre la aprobación de una línea y su entrada en servicio. Pero como algunas son más complejas que otras, el tiempo de construcción es variable y en el 2020 coincidirá la entrada en servicio de tres de ellas.

Cada una de estas líneas tiene un presupuesto de construcción de entre 4 y 7 millones de euros y están financiadas principalmente con fondos Feder aportados por la Comisión Europea. Una vez entren en servicio, cada una tendrá un coste de mantenimiento del orden de un millón de euros anual.

“Una instalación como Alba es un proyecto de largo alcance cuyo desarrollo debe ser sostenido en el tiempo, incluyendo planes de renovación y expansión”, declara Biscari. “Tras estos primeros años de operación, que básicamente han explotado el plan de inversión desarrollado hace una década, ahora es el momento de reinvertir para mantener en la frontera de la tecnología los instrumentos útiles para la comunidad científica nacional e internacional con los que resolver los retos a los que nuestra sociedad se enfrenta en ámbitos como la salud, alimentación, medio ambiente o producción de energía”.

(laCada una de estas líneas tiene un presupuesto de construcción de entre 4 y 7 millones de euros y están financiadas principalmente con fondos Feder aportados por la Comisión Europea. Una vez entren en servicio, cada una tendrá un coste de mantenimiento del orden de un millón de euros anual.

“Una instalación como Alba es un proyecto de largo alcance cuyo desarrollo debe ser sostenido en el tiempo, incluyendo planes de renovación y expansión”, declara Biscari. “Tras estos primeros años de operación, que básicamente han explotado el plan de inversión desarrollado hace una década, ahora es el momento de reinvertir para mantener en la frontera de la tecnología los instrumentos útiles para la comunidad científica nacional e internacional con los que resolver los retos a los que nuestra sociedad se enfrenta en ámbitos como la salud, alimentación, medio ambiente o producción de energía”.

(laVanguardia) 3/9


Donar sang, un gest que salva vides.
Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50 quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden condicionar.

A Cerdanyola del Vallès



Al món cada dia hi ha 310.000 donacions de sang, de les quals 1.000 són a Catalunya i 6.000 a tot l’Estat espanyol.

L’Organització Mundial de la Salut celebra des de fa 15 anys el Dia Mundial del Donant de Sang.

L’objectiu és sensibilitzar sobre la necessitat de donar de forma regular i d’aconseguir l’autosuficiència de cada país per atendre els malalts que requereixen teràpies que només poden aconseguir-se amb les donacions de sang.

Cada any hi ha 113 milions de donacions de sang al món, la meitat en països desenvolupats. A Catalunya, sumem prop de 250.000 donacions i som autosuficients en sang.

Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50 quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden condicionar.

Dona el millor de tu. Dona sang

 
A Cerdanyola
,  la unitat mòbil es situarà junt a
  


  
  Anima més persones  a donar
   


Calendaris
esports Cerdanyola


 
 
Lliga Nacional Catalana Grup B 
Hoquei - Calendari

Lliga Nacional Catalana (F)
Hoquei - Calendari
 

Futbol Tercera Divisió Grup 5
Calendari


Basquet Categoría: Lliga femeniba. Grup: "A"
Calendari
 


El Parc de la Riera.
Collserola



 
El Parc de la Riera de Sant Cugat representa una porta d'entrada al Parc de Collserola. La riera dón'a el seu nom al parc i, en el seu pas pel terme municipal de Cerdanyola del Vallès, delimita la ciutat amb Collserola, a la vegada que constitueix un veritable nexe d'unió, cosa que permet un millor apropament a la Serra.

El parc es troba en una situació privilegiada i, per si mateix, repre-senta un espai natural i cultural molt important.
A més a més de la seva fauna i flora, destaquen: el poblat ibèric de Ca n'Olivé i el de Xercavins, la vil.la romana de Can Canaletes, l'ermita de Santa Maria de les Feixes, Sant Iscle, el turó de Ca n'Olivé, la Masia de Can Canaletes, la masia de Can Codina i l'aqüeducte que juntament amb el Parc de Collserola, constitueixen un entorn immillorable.
Vista de la Riera de Sant Cugat des de la passera dels Horts
 
La riera de Sant Cugat

La riera de Sant. Cugat forma part de la conca del riu Besòs. Amb 14 km de cur fluvial, travessa els termes rrunicipals de Sant Cugat, Cerdanyola i Montcada i Reixac, tots ells a la comarca del Vallés Occidéntal.

La riera recull les aigües de diversos torrents de Collserola i de Ia serra de Galliners. Des de l'època medieval finsal segle XVI va ser coneguda en català amb el nom de Riu Major.
La riera rep el seu nom, aproximadament, a l'alçada del Parc de la Pollancreda al municipi de Sant Cugat.

Al seu pas per Cerdanyola, amb 6 km dè curs fluvial, la riera constitu-eix un punt d'unió entre el Parc de Collserola i el nucli urbà.

Per a preservar el parc, es va aprovar al 1987 el Pla Especial  d'Orde-
nacio i de Protecció del Medi Natural del Parc Collserola. El Consorci del Parc de Collserola, es l'organisme encarregat de la gestió del parc.
   


Parc de l'alba.
Dos nous itineraris
pel corredor Verd



 
El 11 de juny de l'any passat es van inaugurar dos nous itineraris coincidents amb la Setmana de la Natura, dins el corredor verd del Parc de l'Alba.

La meitat de la superfície del Parc de l’Alba es destina a la creació del Corredor Verd, afavorint la continuïtat del sistema d'espais naturals metropolitans, concretament entre el Parc Natural de Coliserola al sud, i el de Sant Llorenç del Munt i l'Obac al nord.

El corredor verd es situa a la plana del Vallès, una zona altament afec-
tada per elements que fragmenten el territori. Però té un paper clau  en el manteniment de la connectivitat ecològica de la xarxa d'Espais Naturals Protegits (ENP).

El projecte d’ordenació del corredor verd del qual ja s'ha executat la primera fase, preveu entre d'altres actuacions, l'execució de mesures per restablir i garantir la connectivitat ecològica entre ambdós espais naturals: passos de fauna, restauració de sòls ocupats per usos poc compatibles amb la funció connectora de l'espai, restauració de lleres i d'altres hàbitats naturals.
 


Can Coll, Centre d'Educació Ambiental


 
 
Parc Natural de la serra de Collserola

La serra de Collserola, declarada Parc Natural des del 2010, s'alça com a talaia enmig de l'àrea metropolitana de Barcelona. Un magnífic massís, proper, familiar i valuós, que esdevé un privilegi per a la gran població que viu al seu voltant. Més de 8.000 ha d'espai natural preservat, on predominen els espais forestals però amb una varietat de formacions vegetals que li confereixen una rica diversitat biològica.

Collserola també és un espai de descoberta d'aprenentat-ge, de trobada i de lleure. Això fa que la gestió, a càrrec del Consorci del Parc, tingui com a finalitat última promoure l'ús respectuós i sostenible d'aquest espai, bo i preservant els seus valors naturals.


Can Coll, Centre d'Educació Ambiental


Instal·lat en una antiga masia del segle XV, el centre d'educació ambiental Can Coll facilita el contacte del Parc amb les escoles bressol, d'educació infantil (3-6 anys), primària (6-12 anys), secundària (12-16 anys) i cicles formatius.

Desenvolupa també programes dirigits als estudiants de ciències de l'educació i als mestres en actiu. Les escoles d'educació especial reben un tracte preferent, amb programes dissenyats específicament.

Les activitats, d’una jornada de durada, se centren en el coneixement de temes concrets. Així, els petits poden fer una activitat sobre l’entorn natural, la granja o el bosc, i els grans sobre vegetació, fauna, geografia, història o món rural.
Els mestres i professors han de preparar les activitats en una reunió prèvia a Can Coll amb els educadors. Les inscripcions comencen el primer dia laborable de setembre. Trobareu detallades les diferents propostes educatives a l'apartat el Curs al Parc.

Els diumenges, el centre s'obre al públic de 9.30 a 14:30h, (tancat juliol, agost, de Nadal a Reis, i Pasqua). Es pot visitar la masia, que mostra la manera de viure de la pagesia dels segles XVIII i XIX; veure l'exposició "L'home i el medi a Collserola" i els audiovisuals del Parc; i fer els itineraris senyalitzats dels voltants.

A les 11:15 i a les 12:15h s'ofereixen visites guiades a la granja (preu de la visita a la granja: 1,75 € per persona, adults i nens a partir de 3 anys). Es visiten diferents espais: la incubadora, el tancat dels conills i el dels ànecs i els corrals de la somera, la truja, la vaca i l’aviram. Cal inscriure's el mateix dia al taulell d'informació, places limitades. De 13 a 13:30 h hi ha visita lliure i gratuita només als corrals exteriors.
Del primer diumenge de novembre a l'últim diumenge d'hivern , de 10:30 a 13:30 h es poden fer observacions d'aus hivernants a la Feixa dels Ocells.


Ubicació: Ctra. de Cerdanyola a Horta Km.2
Telèfon fix: 93 692 03 96        Telèfon mobil: 638 56 52 77
Fax: 93 580 76 54
Adreça postal: Ctra. de Cerdanyola a Horta Km.2; 08290 Cerdanyola del Vallés

E-mail: activitatscancoll@collserola.cat
Coordenades: lat.41.473554, long.2.124503
Google Maps: Can Coll Centre d'Educació Ambiental


Declarat bé cultural d'interès
nacional el jaciment ibèric 
de Ca n'Oliver,

a Cerdanyola del Vallès



 
 
 El Govern ha aprovat declarar bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, el jaciment ibèric de Ca n’Oliver, a Cerdanyola del Vallès. El poblat ibèric de Ca n’Oliver està situat al sud del nucli urbà de Cerdanyola, a la comarca del Vallès Occidental, al turó de Ca n’Oliver, al barri de Montflorit, i és per tant dins del Parc Natural de Collserola. És un enclavament rellevant de l’antic territori de la Laietània i del món ibèric català.

La seva ubicació geogràfica al mig d’un estratègic nus de comunica-cions, dominant un territori agrari i ramader molt productiu, i el fet que el poblat hagués disposat d’estructures defensives complexes (un mur de tanca, torres i fossats articulats, dues portes amb poternes laterals i, en un cas, protegida per un avantmur), fa pensar que va constituir un nucli vertebrador d’un ampli territori i que va ser un centre de captació i redistribució de la producció.

La presència de fragments d’escultures zoomorfes, possiblement d’algun monument funerari, denota la presència d’elits socials i que podria haver estat un assentament aristocràtic. Els fragments escultò-rics i una estela gravada apunten a l’existència d’una necròpolis en algun indret proper encara per localitzar.
 
Les recerques arqueològiques que s’hi ha fet han permès establir que el jaciment ibèric va viure diverses fases cronològiques que van dels anys 550 aC, en el període ibèric antic, fins a l’alta edat mitjana. És a dir, el jaciment abasta la gènesi de l’iberisme i tota la vigència del món ibèric fins a la seva desaparició dins del procés de la romanització. El darrer assentament, que data dels segles VIII a l’XI, tanca l’ocupació d’aquest turó en el passat.

D’altra banda, el Govern també ha aprovat acceptar part del recurs sobre el termes establerts en la declaració de bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona paleontològica, del Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella. El recurs havia estat presentat per una particular que demana-va tenir en compte les activitats agrícoles preexistents en la finca Mas Pol, afectada parcialment per la declaració de BCIN, i que, en el cas que aquestes activitats no poguessin ser permeses, se’n fixés una indemnització.

En aquest sentit , el Govern ha estimat que, mentre es mantinguin els cultius actuals, en no haver-hi alteració de la cota de profunditat, no caldrà cap tipus d’autorització prèvia com la que es requeria en la pro-mulgació de la declaració de BCIN i, per això, ha determinat modificar l’Acord de la declaració
 


CALENDARI DE PAGAMENT
DE LES TAXES I IMPOSTOS MUNICIPALS  PER AL 2018



 
 
 


DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT
DE CATALUNYA
Festes generals i locals de Catalunya

Per a l’any 2018:



 
     1/1 Cap d'Any
     6/1 Reis
  30/3 Divendres Sant
    2/4 Dilluns de Pasqua Florida
    1/5 Festa del Treball
    7/5 FESTA LOCAL
  15/8 L'Assumpció
  11/9 Diada Nacional de Catalunya
12/10 Festa Nacional d'Espanya
  1/11 Tots Sants
12/11 FESTA LOCAL
  6/12 Dia de la Constitució
  8/12 La Immaculada
25/12 Nadal
26/12 Sant Esteve
 


HORARI DE CORREUS


 
-Sant Iscle, 23-25, 08290. Cerdanyola del Vallès
paqueteria.correos.es
Tfn. 936 91 37 57
Dilluns a divendres:  08:30 a 20:30 hores
Dissabtes:                 09:30 a 13:00 hores
Diumenges i festius  TANCAT

Del 18 de juliol al 16 de setembre l'horari es:
Dilluns a divendres:  08:30 a 14:30 hores
Dissabtes:                 09:30 a 13:30 hores


TRANSPORT LOCAL


 



     Línies i horaris 
 
 
SALILLAS.NET   NO TÉ CAP SUPORT  COMERCIAL, NO CONTÉ RES DE PUBLICITAT  I  LES DESPESES SÓN SOSTINGUDES PEL SEU AUTOR. GRÀCIES

a.salillas@gmail.com 
 
   
   

Plaça d'Enric Granados al voltant de 1900

Passseig de Cordelles al voltant de 1900
 
Modernització i ampliació del pont de l'estació al voltant dels anys 80-90
 
Vil.la Ignasia en l'espai que avui ocupa la Pl.Abat Oliva. Es pot veure que el campanar encara no està acabat. Anterior a 1920
 
 
Passeig Cordelles anys 1920, cantonada plaça Abat Oliba.  
 
                    FOTOGRAFIES DE
         CERDANYOLA DEL
            PASSAT SEGLE

 
 
 


Agenda Política



Dimecres 24 a les 9 h. : Junta de Govern Local. Periodicitat: 2n i 4t de cada mes - Amb Sr. Carles Escolà Sánchez , Sr. Ivan González Galdeano , Sra. Concepción Haro Pardo , Sra. Elvira Vila Caelles , Sra. Laura Benseny Cases

Dimecres 24 a les 10 h. : Consell Centre Normalització Lingüís-tica Vallès Occidental. A la Biblioteca del Casal de Cultura Barberà del Vallès - Amb la Sra. Elvira Vila Caelles

Dimecres 24 a les 14 h. : Reunió del Pla Local d'Habitatge. A la Sala reunions Oficina Habitatge - Amb el Sr. Ivan González Galdeano , Sra. Elvira Vila Caelles

Dijous 25 a les 18 h. Ple Municipal (darrer dijous de mes)
   18.00 h Audiència pública "plenillo"
   19.00 h Celebració del Ple
Amb Sr. Carles Escolà Sánchez , Sr. Ivan González Galdeano , Sra. Concepción Haro Pardo , Sra. Elvira Vila Caelles , Sra. Laura Benseny Cases

Divendres 26 de 17 a 19 h. : Presentació Fires Modernistes. Al Recinte Modernista de Sant Pau - Amb la Sra. Elvira Vila Caelles

Diumenge, 28 a les 12:30 h.: Lliurament premis 4t Concurs de microrelats AAVV de Canaletes. Al Parc de la Riera - Amb Sr. Carles Escolà Sánchez , Sra. Elvira Vila Caelles

Dilluns 29 a les 9 h. : Ple extraordinari sorteig meses electorals. A la Sala de Plens de l'Ajuntament - Amb el Sr. Carles Escolà Sánchez , Sr. Ivan González Galdeano , Sra. Concepción Haro Pardo , Sra. Elvira Vila Caelles , Sra. Laura Benseny Cases

Junta de Govern

Carles Escolà Sánchez - Alcalde
Elvira Vila Caelles - Primera Tinenta d'Alcaldia
Concepción Haro Pardo - Segona Tinenta d'Alcaldia
Laura Benseny Cases - Tercera Tinenta d'Alcaldia
Ivan González Galdeano - Quart Tinent d'Alcaldia
 
 


Properes activitats
 


PROGRAMA GENT GRAN : "Taller i activitats adreçades a les persones de més de 60 anys" Informació: trucant al 935.808.888 ext 2141 de dilluns a divendres de 10:00 a 14:00 h.

CINEFÒRUM : "Sessions de Xiscnèfils amb la projecció de pel·lícules en VO" - Més info http://www.xisc.org/ Hora: 21:30 h. Lloc: Teatre Ateneu Organitza: Xiscnèfils
 
Jam Session al Bar de l'Ateneu
Tots els dimecres a les 21 h. hi haurà una Jam Session al Bar de l'Ateneu, porta el teu instrument i participa. 
 
La Marea Pensionista de Cerdanyola del Vallès, Cada dissabte a les 11 h. el col·lectiu convoca  concentracións davant de l'Ajunta-ment de Cerdanyola, per reclamar una actualització de les pensions en funció de l'IPC. 

 
ABRIL 
 
Diumenge 19 d'abril a les 12:00 h. : VISITA GUIADA al Museu d’Art Cerdanyola

Dilluns dia 23 Sant Jordi

Inauguració de la Marató de Lectura “Sabíeu que...?”
Curiositats sobre Joan Brossa
De 7.30 a 9 h. Lloc: RENFE (andana direcció Barcelona)

Les escoles llegeixen Joan Brossa.
De 9.15 a 13 h. A la Pl. de Francesc Layret

Les escoles llegeixen Joan Brossa
De 9.45 a 12 h. A la Pl. de Josep Viladomat

Fes-te la teva bossa estampada
D’11 a 14 h. A la Pl. de Francesc Layret

Tastets literaris
De 12.30 a 13.30 h. A la Pl. de Francesc Layret

Vermut literari. Amb lectura, música i il·lustració en directe
De 13.30 a 14.30 h. A la Pl. de Francesc Layret

Fes-te la teva bossa estampada i dissenya’t la teva xapa
De 14.30 a 17 h. A la Pl. de Francesc Layret

Cafè Literari. Amb lectura, música i dansa
De 15.30 a 16 h. A la Pl. de Francesc Layret

“Poesia escènica”
De 16 a 16.30 h. A la Pl. de Francesc Layret

“Brossa i les lletres”. Amb lectura, música i dansa
De 16.30 a 17.30 h. A la Pl. de Francesc Layret

Espectacle de màgia familar. “Clàssic” Amb Fèlix Brunet
De 17.30 a 18.30 h. A la Pl. de Francesc Layret

Acte de Cloenda: música i Graffiti amb Viatjazz
De 18.30 a 19.30 h. A la Pl. de Francesc Layret
Organitza: Servei de Cultura

Afectacions a la circulació per la celebració de Sant Jordi
La celebració de la festa de Sant Jordi el proper dimarts 23 d'abril comportarà el tall de la circulació de vehicles d'alguns carrers de la ciutat així com l'alteració de les línies d'autobusos e3 i B2.
Comportarà el tall a la circulació de vehicles en el tram del passeig de Cordelles (entre F. Layret i Santa Marcel·lina), Francesc Layret (entre Foment i pl. Abat Oliba) i Lluís Companys (entre F. Layret i ptge. Ajuntament).
Les línies urbanes i interurbanes d’autobusos que circulen pel carrer de F.Layret es desviaran pel passeig del Pont, avinguda de la Primavera, avinguda de Sant Iscle i Lluís Companys.
Les línies e3 i B-2 en direcció Sabadell – UAB circularan per l’avinguda de Catalunya, Santa Anna i Francolí.
Les línies e3 i B-2 en direcció Barcelona i Ripollet circularan pel passeig de Cordelles, Foment, Acàcies i avinguda de la Primavera.
Divendres 26 a les 21:00 h.   Teatre : "Escaperoom" 
Autors i direcció: Joel Joan i Héctor Claramunt; Intèrprets: Joel Joan, Ágata Roca, Oriol Vila i Paula Vives.   Durada: 90 min.
Quatre amics, una scape-room i un cadàver. Què pot sortir malament?
PREU: Taquilla 24€; anticipat 18€; Joves i pensionistes 15€
Al Teatre Ateneu
 
MAIG
 
Fins al 5 de maig : EXPOSICIO. "Vallès. Fabricar passats, fabricar futurs" - Horari MAC. Al Museu d’Art de Cerdanyola

Dijous dia 23 a les 19:30 h.
 Cafe amb Lletres : "Aprendre a parlar amb les plantes" de Marta Orriols. A la Sala d'Enric Granados de la Biblioteca Central de Cerdanyola.
 
Diumenge 12 a les 19:00 h.  Concert de Primavera
Orquestra de Cambra de Cerdanyola.  Direcció : Kai Gleusteen.
Venda anticipadand'entrades a : www.occerdanyola.cat
PREU: Taquilla 13€; anticipat 11€: Jubiltats, estudiants menors de 16 anys i alumnes d'AULOS 9€: Socis OCC 5€: Menors acompanyats per un adult Gratuït.    Al Teatre Ateneu 
 
Dissabte dia 25 el grup sabadellenc de rock "BB Sin Sed" actuarà en ACME. El grup es va formar el 1985 a la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i està integrat per Xavi Vendrell, veu i lletres; Jaume Avellaneda, baix; Josep Maria Recordà 'Remember' i Simó Valls, guitarres; i Feliu Pla, bateria.

Diumenge 27 octubre entre 12 i 13 h. : Contes als parcs : el cargol Mossi i el cuc (**). Parc del Turonet. Espectacle infantil. Públic familiar (infants a partir de 3 anys.
 
JUNY
 
L'edició núnero 25 de mercats-HAM se celebrarà els dies 15 i 16 de juny de 2019 a les instal·lacions del "Parc Esportiu Municipal Guiera", a l'Avinguda de Guiera, 6; 08290 Cerdanyola del Vallès
 


Activitats estables

 
 
Cada primer diumenge de mes el Museu de Ca n’Oliver obrirà les seves portes als visitants perquè puguin visitar l’exposició permanent sobre la Cultura Ibèrica

Cerdanyola, terra d'Ibers

2n diumenge de mes a les 12 hores
Visita guiada amb l’entrada - Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver

Sant Martí, una església per a la pagesia
2n diumenge de mes
Església Vella de Sant Martí Obert de 10.30 a 13.30 h
Visita guiada gratuïta a les 12 h. Església Vella de Sant Martí


Activitats a Can Catà Natura
És obert el 1r i 3r diumenges de cada mes. Excepte els festius i durant el mes d'agost.
Preu: Adults 3 €, nens 2 €  -   Telf: 627 433 462 i 600 259 084

Sant Iscle, una parròquia medieval
3r diumenge de mes
Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Oberta de 10 a 14 h Visita guiada gratuïta a les 12 h Agost tancat

Portes obertes al MAC
Cada primer diumenge de mes, accés gratuït al Museu d'Art de
Cerdanyola de 11 a 14 hores.
 

1r i 3r diumenges de cada mes. De 10 a 14 h.
Activitats a Can Catà.
Activitats familiars o per a adults de descoberta del bosc. Es poden fer dos itineraris a peu:
- Fem el camí de la font nova!
- Anem cap a la font vella!
Possibilitat de fer els itineraris fotogràfics. Mínim 10, màxim 25 perso-nes. És obert el 1r i 3r diumenges de cada mes. Excepte els festius i durant el mes d'agost. Telf: 627 433 462 i 600 259 084 - Preu: Adults
3 €, nens 2 €


Can Coll, un mas al bosc. Tots els diumenges.  Visita lliure a la masia i a l’exposició L’home i el medi a Collserola Can Coll - CEA Oberta de 9.30 a 14.30 h.

La granja de Can Coll. Tots els diumenges. Visita guiada a les 11 i 12 h Can Coll - CEA Inscripcions el mateix dia Preu per persona: 1,80 euros

La feixa dels ocells. Tots els diumenges. Activitat d’observació d'aus per a majors de 8 anys Can Coll - CEA Fins el 24 de febrer Horari de 10.30 a 13.30 h.

Jugateca ambiental. Tots els diumenges. Activitats familiars Parc del Turonet Horari: 11.30 a 13.30 h.  Del 24 febrer al 9 de juny

 

Activitats al Museu d'Art (MAC)


Diumenge 21 d'abril : "Visita guiada al Museu del MAC"

Dijous 25, Div 26 i Diss. 28 d'abril
: Festival Iciscreen de Prima-vera
.

Dijous 2 de maig a les 19 h. : Parlem de Modernisme El Jardi Modernista

Dissabte 4 i Diu. 5 de maig
: Festa Modernista del Roser de Maig "Fira Modernista", "Mostra de bonsais" - "Instal.lació de vestits de paper de Mollerusa"

Dissabte 4 de maig
: Concurs de pintura ràpida


Diumenge dia 5 de maig a les 12 h
. Itinerari per la Cerdanyola Modernista


Dijous 9 de maig a les 19 h.
Parlem de Modernisma Els Misteris de la Torre Vermella

Diumenge 12 de maig a les 11:30 i 12:30 h
. Taller Familiar Vestits de paper

Divendres 17, Diss. 18 i Diu. 19 de maig
.
Dia Internacional dels Museus - Durant aquest cap de setmana l'accés al MAC serà gratuït.

Dissabte 18 de maig a les 18 h
. Àfrica en femení . Documental i Xerrada

Dissabte 18 de maig de 22 a 24 h. Nit dels museus - La Visa es Curta VII Mostra de Curtmetratges de Cerdanyola. El MAC restarà obert al públic fins la mitjanit.

Diumenge 19 de maig a les 12 hores
: Visita guiada al Museu

Diumenge 9 de juny a les 11 h. : Taller familiar Taller de Gravat

Diumenge 16 de juny a les 12 h.
: Visita guiada al museu

Del 25 juny al 5 de juliol  I tu que menges? Casals d’estiu
que tenen com a eix temàtic l’alimentació en tota la seva varietat d’aspectes: la conservació dels aliments, la cuina, els restaurants, les intoleràncies, etc. Per a nens i nenes de 6 a 10 anys. Museu de Ca n’Oliver (Carrer de València, 19) Preu: 90 €  (*)

Dijous 27 de juny a les 18 h.
: Identitats(S) al Museu.
Visita taller sobre Diversitats Sexuals i de Gènere

Dissabte 13 de juliol a les 19 h. Fantosfreak Off Festival . Sessió de Cinema com a clausira dels Festival
Diumenge 21 de juliol a les 12 h. : Visita guiada al Museu

Diumenge 18 d'agost a les 12 h. Visita Guiada al Museu

Del 2 al 10 de setembre  Contes al jardí.  Casals d’estiu que tenen com a eix temàtic els contes des de qualsevol punt de vista: històries orals, contes tradicionals i moderns, els personatges, els llibres, etc. Per a nens i nenes de 4 a 10 anys. Museu Ca n’Ortadó (Plaça de Sant Ramon, 23-24) Preu: 70 €  (*)


(*) Horari: de 9 a 13 h. Servei de acollida : 8 a 9 h. i de 13 a 15 h.
     Informació i inscripción a partir de 7 de maig al 935 804 500
     museucanoliver@cerdanyola.cat



EXPOSICIONS 


Fins al 31 de maig. ANA MARIA SMITH. Una artista esborrada - Al MAC
Fins al 5 de maig. VALLÈS. Fabricar passats. Fabricar futurs. Al MAC
Del 12 d'abril al 31 d'agost. 1939. L'abans i el després
Del 10 de maig al 31 d'agost. DE PARÍS A NOVA YORK. Gravats col.lecció gelonch Viladegut. Al MAC
Del 17 de maig al 28 de juliol. DIÀLEGS PRIMIGENIS. Col.lecció Adell. Al MAC



Activitats al Poblat de Ca n'Oliver 
 
 
Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver. Carrer de València, 19  Cerdanyola del Vallès Telèfon. 93 692 33 22 / 93 580 45 00
a/e museucanoliver@cerdanyola.cat www.cerdanyola.cat/museucanoliver
Poblat Ibèric de Ca n'Oliver a Cerdanyola del Vallès
Es convenient assegurar-se que no s'ha produït cap canvi en el programa.

Visita guiada al Museu de Ca n’Oliver
Cada segon diumenge de mes : Visita guiada a l'exposició permanent Cerdanyola, Terra d’Ibers. Hora : a les 12 h. Preu : activitat gratuïta, inclosa en el preu de l'entrada.

L’entrada al jaciment és gratuïta i la del Museu és de pagament:

Entrada general: 3 €
Entrada reduïda: 2 € (estudiants menors de 18 anys i jubilats no empadronats a Cerdanyola).
Entrada gratuïta: menors de 8 anys i jubilats de Cerdanyola.
Famílies: 6 € (2 adults i 3 infants)
Grups: 30 € i 22,50 € la reduïda. Aplicable a grups de 15 persones.

HORARIS
De l'1 d'Octubre al 30 de Març :
Dijous i divendres de 16.30 a 19.30h
Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20h
Diumenges i festius de 10.30 a 14.30h

De l'1 d'Abril al 30 de Setembre:
Dimecres, dijous i divendres de 17 a 20h
Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20h
Diumenges i festius de 10.30 a 14.30

Tancat:
25 i 26 de Desembre, 1 i 6 de Gener i 1 de Maig
 
ABRIL - JUNY 
Primer diumenge de mes, 12 h. : Ca n'Oliver, un poblat ibèric laietà .Jornada de Portes Obertes al Museu i visita guiada al jaciment

Segon diumenge de mes 12 h : Cerdanyola, terra d’ibers. Visita guiada a l’exposició permanent. Gratuïta amb l’entrada. Activitat per a majors de 10 anys

Divendres 19 a dilluns 22 d'abril : Vine al Museu per Sant Jordi
Taller de punts de llibre i obsequi d'un llibre. Activitat per a tots els públics

Dissabte 4 de maig, 12.30 h. Contes de Festa Major. Contacon- tes a càrrec de Susana Navó per a infants Parc de Can Xarau

Dissabte 4 i diumenge 5 maig : Obrim per Festa Major. Jornada
de portes obertes

Del 17 al 19 maig : Dia Internacional dels Museus - Ca n'Oliver, un poble iber laietà. Jornada de Portes Obertes

Dissabte 18 maig, 18.30 h. : Dia Internacional dels Museus - Laietà- nia, terra d’Ibers . Visita guiada al Museu i al poblat. Activitat per a majors de 10 anys

Diumenge 19 maig, 11.30 h. : Dia Internacional dels Museus - En Bilos i la Betinin ens ensenyen el seu poble. Visita guiada teatralitzada. Activitat per a majors de 10 anys
Diumenge 19 de maig : Els temples de la vall de les Feixes.  Jornada de portes obertes: 10.00 a 14.00 h Visites guiades:
Ermita de Sta Maria de les Feixes a les 11.00 h Església de St Iscle i Sta Victòria a les 12.30 h

Divendres 24 de maig, 19 h. : El mestre que va prometre el mar
Acte al voltant de la figura d’Antoni Benaiges Església Vella de Sant Martí Organitza: La Constància

Diumenge 26 de maig a les  12 h. : Teatre al jardí amb Bambalina
Espectacle teatral per a públic familiar Jardí del Museu Ca n’Ortadó Preu: 3,00 euros Organitza: Bambalina

Divendres 7 juny, 21 h. Nit d'estels a Ca n'Oliver - Xerrada sobre el cel nocturn i tast a la terrassa. Activitat de pagament amb ins-cripció.

Diumenge 16 juny, 11.30 h. : De llana i de lli; de bronze i de ferro
Taller d'indumentària ibèrica. Activitat familiar .

Diumenge 23 de juny a les  18 h : Contes màgics per Sant Joan.
Conta contes i taller per a tots els públics. Al Jardí del Museu Ca n’Ortadó

 

                  EXPOSICIONS A CA N'OLIVER


Del 2 de maig al 30 de juny
: "Repressió i mort a la reraguarda"

Del 2 de maig al 28 de juliol : "Menús de Guerra. Cuina d'avant-guarda i Supervivència"
 
 

Activitats a la Biblioteca Central

 
 Horaris matins: dimecres i divendres de 10 a 14h.
 Horaris Tardes: de dilluns a dijous de 15:30 a 20:30h.
 Telf. 935807602
 www.bibliotecacerdanyola.cat

 b.cerdanyola@diba.cat
 Pl. Enric Granados, 1 Cerdanyola del Vallès
 
 
 
EXPOSICIONS

Horaris :

Matins : DIMECRES I DIVENDRES DE 10.00 h.a 14.00 h.
Tardes : DE DILLUNS A DIJOUS DE 15.30 h..a 20.30 h.
 
Fins al 26 d’abril
Superwoman. Exposició amb 25 retrats de dones que van destacar aportant invents a la història. A la Biblioteca Central de Cerdanyola
 

Activitats a la Sala Enric Granados

 
Horaris MATINS de dimarts a dissabtes de 10:00 a 14:00 h.
              TARDES de dilluns a divendres de 15:30 a 20:30 h.

Programació : http://www.bibliotecacerdanyola.cat/events/
 
 

Activitats del Parc Natural  Collserola
 
 
 
Podreu visitar l'edifici, les seves exposicions i els seus entorns (visita autoguiada). (activitat gratuita)  
 
ESPECIAL PRIMAVERA
 
UN MATÍ DE PRIMAVERA A PAGÈS

Diumenge 12 de maig a Can Coll, de 10.30 a 13.30 h.
Una matinal per feinejar al mas, fer un taller d’hort, aprendre a fer planter, embotellar el vi de Can Coll i gaudir del racó de llibres i contes de l’hort. T’hi esperem!

NIT DE RATOLINS

Divendres dia 24 de maig de 19.30 a 21.30 h al Centre d'Informació
Sessió familiar de descoberta dels micromamífers que habiten a Collserola. Un taller, una xerrada divulgativa i una passejada pel bosc.
A càrrec d’Alfons Raspall, tècnic del Parc.

PLANTES I ANIMALS QUE INSPIREN VERDAGUER

Dissabte 1 de juny de 11.30 a 13.30 h. al Centre d'Informació
Itinerari literari-naturalístic per descobrir Collserola a través de l’obra d’aquest autor. A càrrec de Pere Alzina, comunicador i consultor ambiental i de Gemma Sangerman, filòloga i actriu.

PAPALLONES A COLLSEROLA

Diumenge 2 de juny de 10 a 13 h. A Can Coll. Xerrada i itinerari de descoberta de les espècies principals de papallones diürnes de Collserola.
A càrrec de Joan Cueto, tècnic del Parc.

Diumenge 26 de maig i 2 de juny .A Can Coll i al Centre d'Informació. Hi trobareu informació especialitzada, recull de llibres i contes i petits tallers autoguiats en el marc del Dia de les papallones.

2050: PAISATGES DE COLLSEROLA MODELATS PEL CANVI CLIMÀTIC

Dissabte 8 de juny de 10 a 13 h. Sortida interpretativa per reflexionar sobre el futur del nostre entorn i com pot afectar el canvi climàtic als nostres boscos.
A càrrec de Patrícia Rovira, biòloga i educadora ambiental.

 
DESCOBERTES EN FAMILIA

Una passejada, pels entorns del Centre d'Informació, acompanyada d’un petit taller o d’un joc per conèixer millor Collserola. A càrrec dels Guies del Parc. Cal inscriure’s al Centre el mateix dia. Menors de 3 anys gratuït. Places limitades, 20 persones per sortida. 
Preu 1,80€  Horari de 11 h i 12.30 h.
 

LA GRANJA DE CAN COLL

Els diumenges, visites guiades de 45 minuts. Es mostren diferents espais de la granja: la incubadora i els pollets i el tancat dels conills i el dels ànecs. Així com els corrals amb la somera, la truja, la vedella i l’aviram.

Horari: 11:15 h i 12:15 h. Preu: 1,75 € per persona (adults i nens a partir de 3 anys). Cal inscriure’s el mateix dia al taulell d’informació de Can Coll. Places limitades, màxim 25 persones per visita. 

De 13 h a 13.30 h visita lliure i gratuïta només als corrals.  

 
ESPAI D'INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA

Obert el 2n diumenge de cada mes de 10.30 a 14 h, excepte els mesos de gener, agost i desembre. Camí del pantà, s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera. Es poden concertar visites guiades a l’equipament, per a grups, durant tot l’any. Tel. per reserves. 932 803 552. Lat. 41.4146818, long.2.0972868,17

Exposició permanent: El pantà i els seus entorns. Visites comentades. Itineraris senyalitzats pels entorns. La passejada temàtica Aigua! Un regal del bosc inclou la visita a l'Espai (consulteu calendari de passejades).
 
 
VISITES AL CASTELL DE TORRE BARÓ

Obert tots els dies. Horari de dilluns a divendres de 10 a 13 hores ; dissabtes de 10 a 13 h i de 15 a 19 h; diumenges de 10 a 14 hores; Carretera alta de Roquetes 309. Barcelona. Lat. 41.45184326, long.2.17628893 Visites comentades i activitats per a escoles. Informació i reserves:  castell_torrebaro@bcn.cat
Gestionat per l’Ajuntament de Barcelona
 
 
CONEGUEM LA GRANJA DE CAN COLL

Per als més petits. Una activitat de descoberta del medi rural a través del contacte directe amb els animals de la granja. Edat: d'1 a 3 anys. Preu: 107,45 Horari: de 10 a 13 h Durada: per a 2 grups de 20 infants: 1,15 h per grup en dos toms consecutius. Per a 1 grup de 20: torm únic de 2,15 h.  
 
MATINALS A COLLSEROLA



Recorreguts guiats adreçats a grups que volen passar un matí passejant i descobrint el valors socioambientals del Parc. L’itinerari es desenvolupa principalment pels entorns del Centre d’Informació del Parc o de Can Coll, tot i que es poden programar per altres àmbits de la serra segons les necessitats i els interessos.
Durada 3 hores       Horari: de 10:00 a 13:00 h
De dilluns a dissabte. Cal concertar data al tel 932 803 552
Màxim 25 persones per grup     Preu per grup 109,10 €. 

Al Centre d'informació. Itinerari 1: Des del Centre d'informació a la font de la Budellera i retorn a Santa Maria de Vallvidrera.
Itinerari 2: Des del Panta de Vallvidrera fins al ïuró d'en Cors i el coll de Can Cuiàs i retorn al Baixador de Vallvidrera.

A Can Coll
Itinerari 1: Des de la masia de Can Coll a la Font de Sant Pau i retorn.
Itinerari 2: Des de l'àrea de lleure de Can Coll al Puig de la Guàrdia, torrent de Can Coll i retorn.
 
 
VOLS COL·LABORAR?

Què et semblaria venir un dia al Parc a col·laborar en la millora d’algun dels seus espais? Si tens temps i ganes, et convidem a participar-hi!
De 10 a 13 h. Mès de 12 anys. Cal inscripció prèvia.

VOLUNTARIAT AGRÍCOLA

Dissabte 27 abril de 10 a 13 h. : Actuació de voluntariat a una de les finques agrícoles del Parc.

LES PLANTES EXÒTIQUES INVASORES.QUÈ HI PODEM FER?

Dijous 2 de maig a les les 17.30 h.
Xerrada sobre les espècies invasores.

Dissabte 4 de maig de 10 a 13 h.
Mapatge, caracterització i eliminació d'alguns dels focus existents a la zona de Torre Baró (Nou Barris, Barcelona).

Diumenge 25 de maig d'11 a 13 h.
Mapatge, caracterització i eliminació d'alguns dels focus existents a la zona de Can Soler (Horta-Guinardó, Barcelona).

MANTENIMENT DEL POBLAT IBÈRIC DE CA N'OLIVER
Amb els tècnics d’aquest jaciment arqueològic del Museu d’Història de Cerdanyola del Vallès farem el manteniment dels diferents espais
del poblat per posar-los a punt, de cara al VXIII Cap de Setmana Ibèric del 6 i 7 d’octubre.
 
 
NITS D'ASTRONOMIA 
 
 
 
Sessions d'iniciació  a l'observació d'estels, constel-lacions i altres cossos celestes. L’activitat combina explicacions teòriques: què són les estrelles diferencies amb els planetes, mitologia associada; amb observacions a l’exterior: identificació de constel·lacions a ull nu i observació amb telescopi. En cas de mal temps o menys de 10 inscrits se suspendrà l'activitat.
Aquestes sessions es programen una nit al mes, en divendres de 21 a 23 h, tot l’any, excepte a l’agost. Consulteu dates a l’Agenda d’activitats. Lloc: al Centre d'informació del Parc.
Cal inscripció prèvia
la mateixa setmana de l’activitat, de dilluns a divendres, al tel 932 803 552.  Places limitades.
Preu : 5,15€  
Edat recomanada: + de 12 anys.

 
Divendres, 3 de maig :
El triangle de primavera es situa al zenit
 
Divendres 7 de juny :
Vega i Polaris: l’etern cara a cara
 
D'EXCURSIÓ AMB...



Us proposem descobrir el Parc de la mà d'alguna de les entitats del territori que se'l coneixen abastament. Cal inscripció prèvia.
De 4 a 5 hores de durada. Activitat gratuita. Edat recomanada 7 anys .

DEPANA. CAMINANTS COLLSEROLA

Dimarts 21 de maig : Can Catà, una joia de Collserola

Dimarts 11 de juny :Fotografiem Barcelona
 
EL CLUB MUNTANYENC DE SANT CUGAT

Diumenge 5 de maig : La vall de Sant Vicenç del Bosc

COLLSEROLA VERDA

Diumenge 7 d'abril : Colors i olors a la Vall de Sant Just

Diumenge 16 de juny : Les ermites

 
PASSEJADES TEMÀTIQUES 
 
 
 
Un dissabte al mes us proposem una passejada tranquil·la pels entorns del Centre d’Informació per conèixer els valors del Parc, de la mà d’un delss Guies del Parc.
A càrrec dels Guies del Parc. Cal inscriure’s el mateix dia al Centre. Places limitades, 20 persones per sortida. 
Una de les millors maneres de conèixer i gaudir del Parc és, sens dub-te, la passejada. El ritme de les nostres passes ens permet la desco-berta d’indrets que d’altra manera ens passarien per alt. Així podem reconèixer formes i olors de plantes molts diverses, sons i senyals dels animals que viuen als diferents ambients, fonts amagades als indrets ombrívols, ermites i masies a les vores del bosc…Tot plegat ens fami-liaritza amb un entorn que malgrat la seva proximitat no coneixem prou. Tot caminant, podreu contemplar la riquesa del patrimoni natural i cul-tural del Parc. Mes de 12 anys - Preu 1,80 € - Horari de 11 a 13:30 h.

Mès informació

27 abril : Collserola, pas a pas, mot a mot

11 maig : Cants dalt les branques

8 juny : 8 SOS, invasors!


  
PER A LES ACTIVITATS AMB INSCRIPCIÓ PRÈVIA. Truqueu la mateixa setmana de l'activitat -de dilluns a divendres- al telèfon del Centre d'Informació del Parc   932.803.552. 
Horari de 9.30 a 15 hores 
 
TURÓ DE MONTCADA 
 
Informació de les activitats i inscripcions al web de l'associació
Activitats el 21/10, 18/11 i 2/12. Més informació i inscripcions a www.acer-associacio.org

PUNT D’INFORMACIÓ DEL CASTELL DE TORRE BARÓ

Obert tots els dies de la setmana. Horari de dilluns a divendres de 10 a 13 h; dissabtes de 10 a 17 h (tancat de 13 a 15 h); diumenges de 10 a 14 h. - Carretera alta de Roquetes 309. Barcelona.
Lat. 41.45184326, long.2.17628893. - Visites comentades i activitats per a escoles. Informació: castell_torrebaro@bcn.cat i tel. 664 044 079 - Gestionat per l’Ajuntament de Barcelona
 
 
QUÈ TROBAR ALS CENTRES

CENTRE D’INFORMACIÓ*
Exposició permanent: Collserola parc natural, pensada per fer pensar. Itineraris senyalitzats al voltant del Centre. Itinerari de les fonts, accessible per a persones amb mobilitat reduïda: des de l’estació fins a la font Nova, i accessible per a persones cegues, fins al Centre. La menjadora dels ocells tots els dies, de gener a febrer. Audiovisuals del Parc. Consulta i venda de publicacions.

CAN COLL, CENTRE D'EDUCACIÓ AMBIENTAL*
Masia del segle XV i voltants rurals. Exposició permanent: L’home i el medi a Collserola. Itineraris senyalitzats als entorns de l’equipament. Audiovisuals del Parc.Consulta i venda de publicacions.
La Feixa dels ocells, de 10.30 a 13.30 h els diumenges de gener a febrer. Consulta i venda de publicacions. La granja: els diumenges, visites guiades de 45 minuts. Es mostren els diferents espais: la
incubadora, els tancats dels conills i els ànecs, i els corrals. Cal inscriure’s el mateix dia al Centre. Preu: 1,80 € per persona. Menors de 3 anys gratuït. Places limitades 25 persones per visita. Horari: 11 h i 12 h.(*) - (*) De 13 a 13.30 h visita lliure i gratuïta només als corrals.

ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRE-RA*
Exposició permanent: El pantà i els seus entorns. Visites comentades. Itineraris senyalitzats als entorns. La passejada temàtica L'arribada d'aigua a Sarrià al segle xix inclou la visita a l'equipament.

CENTRES D'ATENCIÓ ALS VISITANTS


CENTRE D’INFORMACIÓ*
Obert tots els dies de la setmana de 9.30 a 15 h. Excepte el 25 i 26 de desembre, i l’1 i el 6 de gener. Carretera de l’Església, 92 (ctra. de Vallvidrera a Sant Cugat, km 4,7). Tel. 932 803 552. ci@parccollserola.net
Lat. 41.419696, long. 2.100994. Estació del Baixador de Vallvidrera dels FGC. Entre setmana, visites i activitats concertades per a escoles i públic en general. Cafeteria i serveis adaptats.

CAN COLL, CENTRE D’EDUCACIÓ AMBIENTAL*
Obert els diumenges de 9.30 a 14.30 h. excepte de Nadal a Reis i Pasqua i del 24 de juny a l’11 de setembre. Carretera de Cerdanyola a Horta, km 2. Cerdanyola del Vallès. Tel. 936 920 396
activitatscancoll@parccollserola.net. - Lat. 41.473554, long. 2.124503 - Entre setmana, activitats educatives concertades.

ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA*
Obert els diumenges de 10.30 a 14 h. excepte del 16 de juliol al 15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Camí del pantà, s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera. Es poden concertar visites guiades a l’equipament, per a grups, durant tot l’any. Tel. per reserves. 932 803 552 - Lat. 41.4146818, long.2.0972868,17

PUNT D’INFORMACIÓ DEL CASTELL DE TORRE BARÓ
Obert tots els dies de la setmana. Horari de dilluns a divendres de 10 a 13 h. Dissabtes de 10 a 17 h (tancat de 13 a 15 h); diumenges de 10 a 14 h. Carretera alta de Roquetes 309. Barcelona.- Lat. 41.45184326, long.2.17628893 - Visites comentades i activitats per a escoles. Informació: castell_torrebaro@bcn.cat i tel. 664 044 079.Gestionat per l’Ajuntament de Barcelona.

PUNT D’INFORMACIÓ DEL PARC DE LA RIERA
Obert diumenges i festius de 10 a 14 h. Excepte el 25 i 26 de desem-bre, i l’1 i el 6 de gener. Passeig d’Horta –Parc de la Riera. Cerdanyola del Vallès - Lat. 41.48136703, long. 2.14299510 - Gestionat per l’Ajuntament de Cerdanyola.

PUNT D’INFORMACIÓ MÒBIL DEL PLA DELS MADUIXERS*
Operatiu tots els diumenges de 10 a 14 h. excepte del 15 de juny al 15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Pla dels Maduixers (passeig de les Aigües) - Lat. 41.417219, long. 2.128874

* Gestionats pel Consorci
 
 

LLOCS D'INTERÈS   (amb Google Maps)

 
Cases modernistes als carrers de Sant Ramon i Sant Martí.
41.490398º, 2.136200º
Cases modernistes al carrer de Sant Francesc
41.494483º, 2.143034º
Castell de Sant Marçal.
41.490684º, 2.114799º
Escultures modernistes i noucentistes del cementiri mun.
41.487103º, 2.124565º
Ermita de Santa Maria de les Freixes.
41.479020º, 2.142564º
Ermita de Sant Iscle
41.467756º, 2.150546º
Església i rectoria de Sant Martí.

41.491344º, 2.139979º
Església vella gòtico-renaixentista de Sant Martí.
41.487479º, 2.123503º
Masia de Can Canaletes i aqüeducte.
41.479157º, 2.142362º
Masia de Can Catà
41.469872º, 2.149952º
Masia de Can Coll i Àrea de Can Coll
41.473393º, 2.128351º
Masia de Can Fatjó del Molí.
41.484013º, 2.127144º
Masia de Can Miró.
41.501460º, 2.102093º
Masia de Can Serraparera.
41.496042º, 2.130091º
Paratge de Canaletes.
41.483073º, 2.143356º
Bosc Gran de Can Catà
41.469872º, 2.149952º
Monument a Europa
41.485378º, 2.128094º
Parc Esportiu Guiera    -Avda. de Guiera 6-8
41.483350º, 2.139192º

Parc Tecnològic del Vallès

41.484886º, 2.127711º
Jutjats
41.484005º, 2.143957º
Monument a Francesc Macià.   Final Av. Primavera
41.489279º, 2.144290º

FESTA MAJOR
Primer cap de setmana del maig

MUSEUS 
Ca N’Olivé
(Montflorit): Horari: Diumenges d’11 a 14 hores. 41.480617º, 2.134068º
Museu de Ca n’Ortadó:
Plaça de Sant Ramon, 23-24.
Tel.:93 692 33 22. (actualment tancat) Accés lliure als jardins.
41.488767º, 2.135999º

Museu i Poblat ibèric
41.480617º,2.134068º

OFERTA CULTURAL:
Festival de Blues  (octubre)

VARIS
Ajuntament 
 -Pl. Francesc Layret, s/n
41.491027º,2.140686º
Pavelló d'esports
(Compleix Esportiu Municipal Can Xarau)
41.494471º, 2.139991
L'Ateneu.
-Carrer Indústria, 38-40
41.488106º,2.140945º

Biblioteca Central 
-Avda de Catalunya
41.492544º, 2.142231º
Pl. Sant Ramon i Monument Republica
41.489107º, 2.136014º
Columnes d'Alfaro (UAB)
41.497103º, 2.110553º
Parc de Cordelles
41.496174º, 2.133794º
Estació Renfe de Cerdanyola (Av de Catalunya)
41.492656º, 2.147392º
Estació Renfe Cerdanyola-Universitat
41.497040º, 2.115583º
Estació Ferrocarrils de Catalunya Bellaterra
41.500968º, 2.090583º
Estació Ferrocarrils de Catalunya Universitat Autònoma
41.502824º, 2.102540º
Zona Esportiva Municipal Les Fontetes.  Pg. d'Horta s/n
41.486486º, 2.144069º
Àrea de Can Coll  (restaurant, àrea de lleure) Montflorit
41.472626º, 2.127352º 
Zona Esportiva del Bosc Tancat  -carrer Riu Sec s/n
41.501639º, 2.130923º
 

Sobre la Serra de Collserola
 
 
Patrimoni construït

 Castells medievals
        Fortificació medieval Penya del Moro
       Castellciuró
       Castell del Papiol
       Castell de Torre Baró

 Ermites i esglésies
        Santa Maria de Valldonzella
        Sant Cebrià i Santa Justina
        Santa Creu d'Olorda
        Santa Maria de Vallvidrera
        Santa Maria de les Feixes
        La Salut de Sant Feliu de Llobregat
        Temple del Tibidabo
         La Salut o Santa Eulàlia de Madrona
         Sant Adjutori
         Sant Medir
         Sant Pere de Romaní
         Sant Bartomeu de la Quadra

 Masies
         Ca n'Abadal (Sant Feliu de Llobregat)
         Ca n'Albareda (Sant Feliu de Llobregat)
         Can Balasc (Barcelona)
         Can Baró (Sant Just Desvern)
         Can Bell (Sant Cugat del Vallès)
         Can Borrell (Sant Cugat del Vallès)
         Can Bosquets (Sant Cugat del Vallès)
         Can Bova (Sant Cugat del Vallès)
         Can Calopa de Dalt (Barcelona)
         Can Campmany (Molins de Rei)
         Can Candeler (Sant Just Desvern)
         Can Carbonell (Sant Just Desvern)
         Can Castellví (Barcelona)
         Can Catà (Cerdanyola del Vallès)
         Coll (Cerdanyola del Vallès)
         Can Cortès (Sant Cugat del Vallès)
         Can Coscoll (Sant Just Desvern)
         Can Fatjó (Sant Just Desvern)
         Can Gelabert (Sant Just Desvern)
         Can Maimó (El Papiol)
         Can Masdeu (Barcelona)
         Can Monmany (Sant Cugat del Vallès)
         Can Padrosa (Sant Just Desvern)
         Can Pahissa (Sant Feliu de Llobregat)
         Can Ribes (Molins de Rei)
         Can Tintorer (Molins de Rei)
         Can Valldaura (Cerdanyola del Vallès)
         Can Vila (Sant Just Desvern)
         Can Vilagut (Molins de Rei)
         Granja Can Llevallol (Barcelona)
         Torre del Bisbe (Sant Feliu de Llobregat)
         Vil·la Joana (Barcelona)
         Torre Negra (Sant Cugat del Vallès)

 Fonts
          Font de la Budellera
          Font del Bacallà
          Font de Can Lloses
          Font Groga
          Font d'en Llevallol
          Font Joana
          Font de la Maduixera
          Font d'en Ribes
          Font de la Rabassada
          Font d'en Sert
          Font de la Salamandra
          Font de Sant Medir o del Manyos
          Font de Santa Pau