El temps a Cerdanyola del Vallès 
 Farmàcies de guàrdia 





        
  
Continuant amb el repàs de les Masies del terme de Cerdanyola del Vallès que al 1948 va publicar en Jaume Mimó arribem al mas Bayell.
"Com que s'hi han fet, en el decurs del temps, moltes modificacions és difícil de precisar l’època de cada una d’elles, o sigui de cada cos d’edificació afegit.
El propietari actual a principis de segle va començar d’aprofitar els coberts i demés anexos del mas per fer-hi reformes i convertir-los en plantes i pisos per a llogar, sobretot a famílies que van a passar-hi l’estiu. Per tant> avui aquest mas és transformat del tot.
El cognom Bayell el trobem escrit amb diferents for¬mes: Bayell, Bahell i Vaell.
Baell és el cognom d’una família que va posseir aquest mas molt de temps. L’any 1785 trobem en un document el nom de Joan Baell.
El propietari actual (1948) és Joan Miró i Padró, domiciliat al mateix mas.















   


Festa Major del barri de Montflorit


 

DIVENDRES 21

18,30h. Apertura festa major Centre Civic de Montflorit.
18,30h. Traca de Festa Major Al carrer Mare de Deu dels Dolors, cruilla Sant Oleguer.
19.00h. Festa d'Escuma. Al carrer de la Mare de Deu dels Dolors, cruilla Sant Oleguer.
19.30h. Inauguració de la mostra de treballs del grup de costura.
22.00h. Festa musical dels 80/90 Centre Civic Montflorit Col labora Bar piscina Montflorit. Entrepà i consumició: 4€


DISSABTE 22

 08.00h. Caminada popular Col labora: CEM Cerdanyola Lloc: sortida i arribada: C.C. Montflorit.
10:00h Xocolatada amb melindros C.C.
De les 12,00h a les 14.00h. Jocs aquàtla a la piscina de Montflorit. Activitat dirigida per monitors.
De 17.00h a les 19.00h. Curses de Scalextric •ElIMINATORIA• Inscripcions: Telf. 606200253 - Col laboren: FERRAN Y NANI Al carrer de la
             Mare de Deu dels Dolors
18:00h. Missa de Festa Major. Recordatori difunts veïns de Montflorit. C.C.Montflorit
19,00h. Actuació Exhibicio grups de Ball de Saló Salsa. Barra de bar al carrer. Al carrer de la Mare de Deu dels Dolors,
19:00h. Campionat de dards Al bar El Racó (C/ los chopos, 6) Inscripció tel.: 628 282 896
22,00h. GRAN SOPAR DE FESTA MAJOR Al C.C. Montflorit Menú: Amanida de fruits secs i formatge i suquet de peix, postro i beguda)     
           Preu: 15€, socis-es: 13€, infantil: 8 € Reserves tel.: 936 915 262
23,00h. Ball del Fanalet. Amb el "Grup Animacio Maria". Al C. C. Montflorit.


DIUMENGE 23

10,00h. Campionat de ping-pong C.C. Montflorit Col.labora: Ping-pong per tothom
10,30h. Xocolatada amb melindros Carrer Angel Guirnera (Chopos) Col.labora: Cerveseria Montflorit i Pastisseria SUPAN.
De 11.00h. a 14.00h Festa infantil de l'aigua amb TOBOGAN GEGANT AQUATIC (no oblidis el banyador). Carrer Angel Gulmrà (Chopos)
De les 17,00h a les 19.00h. Jocs aquàtla. A la piscina de Montflorit Activitat dirigida por monitors Col.labora: Bar Restaurant Piscina Montflorit
De 17.00h a les 19.00h. Curses de ScalextrIc •FINAL• Col labora FERRAN Y NANI . Al carrer de la Mare de Deu dels Dolors
17:30h. Ballada de sardanes. AI carrer de la Mare de Deu dels Dolors
19.00 h. Ball de Sevillanes amb quadre flamenc. Al carrer de la Mare de Deu dels Dolors
22,00h. Fi de festa amb cantada de havaneres i rom crema. t A càrrec del grup Dolça Petxina C.C. Montflorit


Notes: Els dies 22 i 23 de juliol de 2017: La piscina serà de lliure accés.
Durant tota la Festa Major, al vestibul del Centre Civic: Mostra del taller de costura


La supervivència demogràfica
de més de 4.000 municipis espanyols penja d'un fil.



 
Un estudi del CED-UAB alerta del greu problema demogràfic que afecta 4.200 municipis per falta de població i de la necessitat de prendre mesures urgents per garantir la seva supervivència. 1.840 d'aquests municipis han estat identificats com a espais rurals en risc de despoblació irreversible.


L'estudi “La sostenibilitat demogràfica de l’Espanya buida” que publica avui el Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB en la revista Perspec-tives Demogràfiques alerta del greu problema de despoblació que afecta uns 4.200 municipis d'Espanya i de la necessitat de prendre mesures urgents per garantir la seva supervivència.

“En els últims anys les causes demogràfiques de la despoblació rural han canviat significativament. L'emigració ha perdut empenta i han cobrat més importància les pèrdues de població per una natalitat molt baixa i una major mortalitat per envelliment, però l'escenari s'ha agreujat i presenta ja un seriós problema de sostenibilitat demogràfi-ca”, explica Joaquín Recaño, professor del Departament de Geografia de la UAB i investigador del CED. “Una vegada que els efectes de la crisi econòmica han diluït la il·lusió de la immigració com a panacea per resoldre-ho, la crua realitat ens ofereix un espai que es debat entre la necessitat d'una transformació radical i el risc d'extinció” afegeix.

El 60% dels municipis espanyols té menys de 1.000 habitants, ocupa el 40% de la superfície del país però amb prou feines concentra el 3% de població. L'autor de l'estudi els ha analitzat per estudiar els factors que dibuixen el panorama demogràfic actual. En total ha identificat 4.925 municipis, caracteritzats per una gran heterogeneïtat.

L'envelliment, l'emigració i la proximitat a espais més poblats han marcat, per aquest ordre, les diferències demogràfiques entre ells. Els de el sud d'Espanya i els contigus a la costa mediterrània i a l'atlàntica gaudeixen d’estabilitat demogràfica. Suposen un 15% del total de la mostra -725- i van augmentar la seva població entre el 1981 i el 2016. Per contra, els gairebé 4.200 restants, situats al centre i nord del país, han vist reduïda la seva població des de principis de la dècada dels vuitanta del segle passat.

Una anàlisi més detallada dels gairebé 5.000 municipis estudiats mostra el desigual impacte de l'envelliment, la desnatalitat -manca de naixements- i l'escassetat de dones en els trams centrals de la seva piràmide demogràfica, la qual cosa permet establir tres tipologies ben diferenciades:

- Espais rurals de resiliència demogràfica: 1.463 municipis. Localitzats en la perifèria de la Meseta, de major grandària, majors densitats i menor impacte de l'emigració. Amb una certa estabilitat demogràfica.

- Espais rurals d'emigració: 1.622 municipis. Situats en una altitud elevada, amb 175 habitants de mitjana, pèrdua de població, nombre important de residents masculins, relatiu envelliment i alt impacte de l'emigració.

- Espais rurals en risc de despoblació irreversible: 1.840 municipis que poden arribar fins i tot a l'extinció demogràfica. Mitjana de 110 habi-tants, màxima altitud, molt baixa densitat, envelliment sever i emigra-ció femenina molt elevada.

L'Espanya buida

“L'anàlisi de les estructures demogràfiques d'aquests espais ens mostren dades molt contundents del problema que afecta els municipis de l'Espanya buida i condicionen el seu futur. En els dos últims grups estudiats, la seva supervivència està en joc”, assenyala Joaquín Recaño. “Els que estan en risc de despoblació irreversible són els que tenen les taxes de natalitat més baixes, les més altes de mortalitat, una major emigració neta i la menor atracció de la immigració exterior”, afegeix.

Els municipis amb pitjors perspectives de futur -segon i tercer tipus d'espais rurals- es localitzen a les àrees circumdants de Madrid. Especialment Castella-Lleó, amb totes les seves províncies implica-des en  major o menor  grau i Castella-la  Manxa, amb  una  situació



d'insostenibilitat demogràfica en els municipis més petits de Guadala-jara i Conca. També destaquen Aragó, amb especial protagonisme de Terol i, finalment, La Rioja.

Per contra, els que presenten una major resiliència demogràfica es troben a les províncies de la Vall de l'Ebre, l'espai al sud que uneix Càceres i Toledo, la muntanya pirinenca i les regions mediterrànies.

“Astúries i Galícia no han pogut ser estudiats perquè les dades agregades municipals no permeten constatar la veritable dimensió dels problemes demogràfics de les seves zones rurals, caracteritzades per un poblament dispers”, aclareix l'investigador.


El Miratge demogràfic de la immigració

El fenomen de la immigració estrangera sorgit en els anys de bonança econòmica ha passat de puntetes per la majoria de les àrees rurals espanyoles. El conjunt dels municipis analitzats ha captat només l'1,85% dels immigrants, un valor fins i tot menor del pes que represen-ta la seva població a Espanya (3,1%).

“El seu comportament ha generat un miratge demogràfic i les dades analitzades ens indiquen que molts dels qui van arribar als municipis amb més problemes demogràfics han tornat a marxar, probablement en experimentar els mateixos factors que expulsen la població autòctona”, assenyala Joaquín Recaño.

La clau de la supervivència

Les perspectives de futur dels municipis estudiats varien segons les àrees geogràfiques. En algunes zones, la seva capacitat per adaptar-se i superar les dificultats va lligada a activitats econòmiques relacionades amb el turisme rural, les segones residències o els recursos lligats al territori i, en menor mesura, al manteniment d'uns mínims de població.

Però la major part no poden retenir els habitants més joves, especial-ment les dones, i no són especialment atractius per als potencials immigrants.

“Aquest grup de població és l'únic que pot redreçar la malmesa situació demogràfica actual de la població rural, la clau de la seva supervivència”, indica l'investigador, “però no s'albiren canvis en aquesta direcció si no es potencia la inversió pública que fomenti el seu establiment i arrelament al territori”.

“Cercar solucions al problema passa per tenir en compte l'heteroge-neïtat dels municipis, avaluar ràpidament els factors que expliquen aquesta varietat i identificar aspectes que afavoreixin la seva supervi-vència demogràfica i econòmica”, conclou.

(UAB) 19/7



Viatge i vistes espectaculars
amb el Tren dels Llacs Panoràmic.



 
◘  Gràcies als vidres panoràmics, els viatgers poden gaudir d’unes vistes extraordinàries amb la màxima comoditat i confort.
◘  El Tren dels Llacs Panoràmic circularà al juliol, els dies 22 i 29, i a l’agost, el 5 i el 12.

Una temporada més, el Tren dels Llacs Panoràmics ofereix el màxim confort, gràcies a les noves unitats a la línia Lleida-La Pobla. Aquests nous trens, amb una longitud d’uns 50 metres, tenen una capacitat màxima per a 201 viatgers cadascun (104 els quals, asseguts).

Enguany, circularà els dies 22 i 29 de juliol i els dies 5 i 12 d’agost. El seu disseny interior és obert i diàfan, gràcies a les grans dimensiones de les finestres, les quals brinden unes vistes espectaculars de l’entorn que voreja tot el trajecte. El tren ofereix el màxim confort i comoditat als usuaris: amb el sistema de climatització, els usuaris poden gaudir del paisatge i tot el que ofereix el territori durant l’estiu. A més, compten amb servei d’informació al viatger amb equips de megafonia, intèrfons i endolls a l’interior per carregar qualsevol aparell electrònic.

Els trens estan adaptats per a persones amb mobilitat reduïda i disposen d’espais per col·locar cotxets de nadons, bicicletes i cadires de rodes.


El Tren dels Llacs no s’atura a l’estiu

A bord del Tren dels Llacs, gestionat pel Grup FGC, els usuaris s’embarquen en un viatge en el temps. Aquest tren turístic ofereix una experiència única i inoblidable dirigida a tota la família.

El servei, que enguany celebra la seva novena temporada, parteix des de Lleida fins a la Pobla de Segur i fa parada a Balaguer. Durant el trajecte travessa 41 túnels i 31 ponts d’una bellesa espectacular.

El Tren dels Llacs compta amb un servei de guiatge que explica els diferents punts per on que circula. Des del primer instant, els usuaris viuen un nou món de sensacions, ja que poden degustar productes


típics del territori i tastar coca de recapte. Els viatgers, a més, tenen l’oportunitat de descobrir altres atractius del territori amb l’oferta complementària de diferents visites, com, per exemple, el “Tast Pallars”: visita per assaborir els productes del Pallars; “Un Tomb per la Pobla de Segur”: sortida per gaudir els secrets modernistes d’aquesta localitat; “Les Botigues de Salàs”: viatge nostàlgic en el temps; “Gerri de la Sal”: visita dels salins; “La Llum de la Vall Fosca”: excursió per visitar el bressol de l’energia hidroelèctrica a Catalunya i “Montcortès.... l’últim llac”: excursió fins a l’Estany de Montcortès.

El Tren del Llacs situa en el mapa turístic les comarques per on circula. Aquest servei turístic va néixer l’any 2009 amb l'objectiu de convertir-lo en un referent que contribueixi a la dinamització econòmica de les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà.

Per a més informació: http://www.trendelsllacs.cat/


(Gencat)


Horaris de les línies urbanes i interurbanes durant l'agost


 
En les línies urbanes, el SU1 i SU3 tindran una freqüència de pas de 60 minuts i el SU2 romandrà sense servei.

Entre l'1 i el 31 d'agost, els horaris de les línies urbanes i interurbanes d'autobusos que passen per la ciutat es veuran alterats. La línia SU2 Bellaterra-Cerdanyola-Can Cerdà restarà sense servei entre les dates especificades. D'altra banda, les línies SU1 i SU3 modificaran els seus horaris habituals.

La SU1 Canaletes-Can Coll-Cerdanyola tindrà un interval de pas de 60 minuts de dilluns a dissabte. La primera sortida des de Can Coll serà a les 9:02h i l'última a les 20:02h. Des del CAP Canaletes (avinguda de Canaletes/carrer de la Clota) la primera sortida serà a les 8:30h i la darrera a les 19:30h. Aquesta línia no oferirà servei els diumenges i festius.

La SU3 Renfe – UAB – CAP Canaletes també tindrà un interval de pas de 60 minuts de dilluns a dissabte. La primera sortida des de Renfe-UAB serà a les 9:30h i l’última a les 20:30h. Des del CAP Canaletes, la primera sortida es produirà a les 9:00h i la darrera a les 20:00h. Tampoc hi haurà servei d’aquesta línia els diumenges i festius.

Pel que fa a les línies interurbanes A4 (Barcelona – Cerdanyola - Sant Cugat), B7 (Cerdanyola - Sant Cugat - Rubí), B1 (Cerdanyola – Badia – Barberà - Sabadell) i B2 (Sabadell – Cerdanyola - Ripollet), l'horari dels dies feiners passarà a ser l'habitual dels dissabtes de tot l'any. La línia e3 (Barcelona-Cerdanyola-UAB) tindrà un interval de pas de 45 minuts els dies feiners. Els diumenges i festius l'interval serà de 80 minuts. A més, els dissabtes, diumenges i festius els autobusos només arribaran fins a la ronda de Serraperera/Renaixença.


La UAB, en novena posició
al rànquing de Xangai
en l’àmbit de la veterinària



 
La UAB ocupa la novena posició mundial en l’àmbit de la veterinà-ria a l'Academic Ranking of World Universities (ARWU), el rànquing que elabora la Universitat Jiao Tong de Xangai.


La qualitat de la docència i la recerca en veterinària a la UAB l’ha situat en la novena posició mundial en l’edició de 2017 del rànquing de Xangai, l’Academic Ranking of World Universities (ARWU) que elabora la Universitat Jiao Tong de la ciutat xinesa. Es tracta d'una de les classificacions d’institucions d’educació superior més prestigioses.

La UAB apareix entre les 51 i 75 millors universitats en l’àmbit de les ciències agrícoles, entre la posició 76 i la 100 en matemàtiques, geografia, ecologia, economia i biotecnologia; entre les posicions 101 i 150 en física, instrumentació científica i tecnològica, biologia humana, farmacologia, ciència i enginyeria ambientals, nanociència i
nanotecnologia; i s'ha classificat entre les posicions 151 i 200 en química, biologia, medicina clínica, salut pública, tecnologia mèdica, ciència i tecnologia dels aliments, energia i ciència i enginyeria de materials.

L’Academic Ranking of World Universities (ARWU) es va publicar per primer cop el juny de 2003. ARWU considera sis indicadors objectius per classificar les universitats: el nombre d’estudiants i professors guardonats amb el Premi Nobel o amb la Medalla Fields, el nombre d’articles científics d’alt impacte seleccionat per Thomson Reuters, el nombre d’articles publicats a les revistes Nature i Science, el nombre d’articles indexats al Science Citation Index – Expanded and Social Sciences Citation Index, i el rendiment relatiu de cada universitat.

(UAB)



Els menuts viatgen gratis a l’agost en el Cremallera de Montserrat



 
 
A l’agost, el Cremallera de Montserrat ofereix una promoció espe-cial perquè els infants puguin viatjar gratuïtament durant tot el mes. D’aquesta forma, el Grup FGC acosta les famílies a la muntanya de Monsterrat i els brinda la possibilitat de viure, amb tots els sentits, un estiu ple d’activitats, cultura i oci sense límits.



Porta d’accés al Santuari de Montserrat.

En tan sols 15 minuts, els visitants arriben al centre del recinte del Santuari. Al llarg de tot el trajecte poden gaudir al màxim de la bellesa del paisatge, gràcies als vidres panoràmics del tren, que fan del recorregut una atracció en sí mateixa.

El Cremallera inicia el seu trajecte a l’estació de Monistrol de Montserrat, on s’enllaça amb els trens direcció Barcelona i Manresa. Hi ha la possibilitat d’aparcar el cotxe a l’aparcament gratuït de l’estació de Monistrol-Vila i aprofitar tots els avantatges del Cremallera. Els trens estan climatitzats per garantir el màxim confort dels usuaris. A més, estan totalment adaptats per a persones amb mobilitat reduïda i les andanes es troben en el mateix nivell del terra dels trens per facilitar l'accessibilitat.

Entre les diverses activitats que s’hi poden fer destaca especialment l’exposició del cremallera, ubicada a l’edifici de l’antiga estació de Monistrol-Vila, que permet descobrir la seva història a través de documents gràfics, objectes i audiovisuals.

Funiculars de Sant Joan i la Santa Cova.

El Grup FGC també és l’encarregat de gestionar els Funiculars de Sant Joan i la Santa Cova, transports que ofereixen increïbles vistes de la natura i l’entorn del Parc Natural de Montserrat.

El Funicular de Sant Joan porta als visitants als punts més alts del massís, des d’on es poden iniciar diferents excursions que permeten accedir al parc natural i endinsar-se en el conjunt eremític de Montserrat.

El Funicular de la Santa Cova, per la seva banda, apropa els visitants fins al punt d’inici del camí que condueix fins a l’ermita de la Santa Cova, on, segon explica la tradició, es va trobar la mare de Déu.

Bitllets combinats: Trans Montserrat i Tot Montserrat.

Per accedir a Montserrat, els visitants poden aprofitar els bitllets combinats Trans Montserrat i Tot Montserrat. El Trans Montserrat inclou bitllet d’anada i tornada en tren FGC fins a l'estació de Monistrol
enllaç (amb la línia de cremallera); bitllet d’anada i tornada en el Cremallera de Montserrat; bitllet per als Funiculars de Sant Joan i Santa Cova; bitllet de metro i entrada a l'Espai Audiovisual.

El Tot Montserrat brinda la possibilitat d’arribar a Montserrat des de Barcelona i d'altres indrets de l'àrea metropolitana, visitar els diferents indrets amb els funiculars i viure una increïble experiè-ncia gastronò-mica i cultural. Inclou els següents serveis: bitllet d’anada i tornada en tren FGC fins a l'estació de Monistrol enllaç (amb la línia de crema-llera); bitllet des de qualsevol de les estacions de Metro de la xarxa de Barcelona; bitllet d’anada i tornada en el Cremallera de Montserrat; bitllet per als Funiculars de Sant Joan i Santa Cova; dinar Self Service Montserrat; entrada al Museu i entrada a l'Espai Audiovisual.


Per a més informació:
http://www.cremallerademontserrat.cat/

17 juliol  
 


El col·legi Sant Marti
ha complert 51 anys
desde la seva creació


 
 
El passat 26 de gener es van complir 51 anys des que es posés la primera pedra del col·legi Sant Marti. 

El dimecres 26 de gener de 1966, el rector Joan Gili Doria beneïa l'acte de col·locació de la primera pedra, en presència de l'alcalde Domingo Fatjó i el jutge Antonio Tomás. (Foto)

Un públic molt nombros es va unir a l'acte.

El centre escolar constava de dotze seccions composta per 2 edificis restaurats sis aules cadascún.


Rull presenta al Grup de Peatges
el nou model de gestió de la xarxa viària catalana.



 
  El Govern treballa en la implementació, a partir de gener del 2019, del model de la vinyeta, una tarifa plana que permetrà aixecar totes les barreres de peatge a Catalunya
  Amb aquest sistema, àmpliament estès a Europa, s’alliberaran més de 300 milions d’euros anuals que s’invertiran en la millora del transport públic, la xarxa viària i la renovació del parc de vehicles
  El Grup de Peatges està format pel Govern, les administracions locals, concessionàries, entitats civils i grups parlamentaris

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha presentat avui al Grup de Peatges el nou model de gestió de la xarxa viària catalana basat en el model de la vinyeta, que permetrà aixecar totes les barreres de peatge a Catalunya a partir de gener de 2019. Amb aquest model s’alliberaran més de 300 milions d’euros a l’any de recursos pressupostaris que es podran invertir en la millora del transport públic, la xarxa viària i a la renovació del parc de vehicles. A partir d’aquesta proposta, i de les aportacions del Grup de Peatges, format per representants del Govern, les administracions locals, concessionàries, entitats civils i grups parlamentaris, la previsió és tramitar la llei durant l’any 2018 perquè entri en vigor l’1 de gener de 2019.

Amb la vinyeta, el Departament de Territori i Sostenibilitat planteja un nou model de mobilitat intel·ligent, just i ambientalment i econòmicament sostenible a través d’un sistema que ja funciona a bona part d’Europa, tant per a vehicles lleugers com per a pesants. La vinyeta catalana és una tarifa plana anual per a tots els vehicles, que podran utilitzar totes les vies d’altes prestacions, amb una clàusula d’excepcionalitat per a aquells que circulen poc. Amb aquest nou sistema s’acabarà amb els actuals greuges entre territoris que paguen més que altres, entre corredors amb vies de peatge i d’altres sense i amb preus per quilòmetre diferent.

“Hem plantejat un punt de partida per anar cap a un model català propi que s’acosti al que ens demana Europa; un model harmònic, homologat, transparent i equilibrat territorialment que ens porti cap a una mobilitat més eficient, sostenible i de futur”, ha explicat el conseller. “Ens tornarem a reunir a l’octubre amb les aportacions de tothom per tal de trobar el consens. Tenim, per tant, dos mesos i mig per treballar a fons aquesta proposta que ens portarà a tramitar la llei durant l’any vinent” ha exposat. Rull ha indicat que amb la vinyeta “superem el model actual i anem cap a un model més equitatiu, més equilibrat territorialment, que pensa en el conjunt del sistema i ens situa en la zona més avançada d’Europa”.

Pel que fa a la tarifa, el Govern treballa amb una forquilla que va dels 40 als 110 euros, que són els preus que s’apliquen als diferents països europeus que ja tenen aquest model. Per als vehicles de pas, es planteja una vinyeta que es podrà adquirir per setmanes, mesos o també anual. Actualment, vuit països europeus disposen de vinyeta per temps en vehicles lleugers. Són Àustria, Suïssa, Eslovàquia, Txèquia, Eslovènia, Hongria, Romania i Bulgària. N’hi ha nou que l’apliquen a vehicles pesants (Regne Unit, Dinamarca, Holanda,

Suècia, Luxemburg, Bulgària, Romania, Letònia i Lituània). Alemanya té previst implantar una vinyeta per temps als vehicles lleugers.

Millora del transport públic i renovació dels vehicles

L’objectiu de la vinyeta catalana és aconseguir un model únic i harmònic i alliberar més de 300 milions d’euros l’any de recursos pressupostaris que actualment es destinen a pagar peatges a l’ombra (uns 200 milions), a manteniment de carreteres (70 milions) i a bonificacions de peatges (45 milions).

Aquests diners s’invertirien en la millora del transport públic, tant dels serveis com de la pròpia xarxa; a millorar i modernitzar la xarxa viària per fer-ne una gestió integral, millorar-ne la seguretat, digitalitzar-la, resoldre els principals colls d’ampolla i millorar camins i accessos a nuclis; i a l’ambientalització del parc de vehicles, amb ajuts per a l’adquisició de cotxes i camions de baixes emissions i elèctrics, així com per a la instal·lació d’infraestructures de recàrrega.


El 59% de les vies ràpides són de peatge

A Catalunya hi ha 1.719 quilòmetres de vies d’altes prestacions dels quals 676 (39%) són de peatge explícit; 346 (20%) són de peatge a l’ombra, i 697 (41%) són vies no concessionades. Gairebé la meitat de la xarxa (46%) és de titularitat de la Generalitat. L’altre 54% és de l’Estat.

Pel que fa a les concessions, entre finals de 2019 i mitjans de 2021 finalitzen les concessions de les principals vies de peatge explícit de Catalunya:



Final de les concessions de les autopistes:

31 de desembre de 2019:
Ø AP-7. Vila-seca – Castelló

31 d'agost de 2021:
Ø AP-7. Vila-seca – Frontera francesa
Ø AP-2. El Vendrell-Saragossa
Ø C-32. Maresme
Ø C-33. Barcelona – Montmeló (peatge de La Llagosta)

Any 2037:
Ø Túnel del Cadí
Ø Túnel de Vallvidrera

Any 2039:
Ø C-32. Autopista Pau Casals
Ø C-16. Sant Cugat-Terrassa-Manresa


El primer equip masculí,
que aquesta temporada vinent competirà a Primera Catalana,
es reforça amb l’incorporació de Roger Riba i Xavi Pastó, ambdós amb passat verd i blanc.



 
Roger Riba, jugador de 28 anys, format a la casa que va jugar al primer equip les temporades 2007-2008 i 2008-2009 a la lliga Nacional Espanyola, torna a Cerdanyola després d’haver militat al Vilafranca, el Sant Cugat i el Vilanova la temporada passada.

Xavi Pastó, jugador de 27 anys, ja va jugar al primer equip del Cerdanyola Club d’Hoquei durant les temporades 2008-2009 (coincidint amb el Roger Riba) i 2009-2010, d’on venia procedent del Forte dei Marmi. És un jugador amb una claríssima experiència a les pistes. Torna a Cerdanyola després d’haver jugat a equips com el Mataró, el Sant Just i el Vilanova, equip on va debutar a l’OkLliga i on va jugar la temporada passada.

Tant en Xavi com en Roger, la temporada passada van jugar al Club Pati Vilanova i van aportar en la Lliga Nacional Espanyola un total de 7 gols cadascú.

Ara tornen al Cerdanyola Club d’Hoquei per ajudar a l’equip entrenat per Albert Zanón a recuperar la categoria perduda.




FGC canvia el nom i dota d'identitat pròpia a quatre línies de tren


 
◘  A partir del 20 de juliol els usuaris podran viatjar en els trens de les noves línies S3 Can Ros, S6 U. Autònoma, S7 Rubí i S9 Quatre Camins
◘  Aquests canvis eviten la duplicitat en les nomenclatures actuals i milloren la comprensió general de la xarxa de Ferrocarrils


A partir del dia 20 de juliol, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) canvia el nom d’algunes línies per evitar duplicitats de nomenclatura i facilitar la mobilitat de l’usuari per la xarxa d’FGC.
A la línia Barcelona-Vallès, les actuals S55 U. Autònoma i S5 Rubí canvien el seu nom i gamma cromàtica, i passen a anomenar-se S6 U. Autònoma i S7 Rubí. D’aquesta manera, s’evita que dues línies tinguin el mateix número a la nomenclatura i el mateix color, i es dota d’identitat pròpia cadascuna de les línies.

A la línia Llobregat-Anoia, l’actual S33 canvia el seu nom i gamma cromàtica, i passa a anomenar-se S3 Can Ros. D’aquesta manera, s’evita la nomenclatura amb dos dígits i es diferencia la línia de la L8 dotant-la d’un nou color.

D’altra banda, FGC ha ampliat recentment el servei de trens a l’estació de Quatre Camins amb noves circulacions per millorar el flux de viatgers i facilitar l’intercanvi modal. Per fomentar aquestes noves circulacions, es crea una nova línia anomenada S9 Quatre Camins.



A partir del dia 20 de juliol, aprofitant l’inici del servei de les tres noves estacions de Sabadell, els nous noms s’integraran en tots els elements de senyalització de la xarxa de Ferrocarrils, tant a estacions com a l’interior dels trens.

Per familiaritzar els usuaris d’FGC amb les noves nomenclatures, Ferrocarrils emprendrà en els propers dies una campanya per donar a conèixer les noves línies. Cal tenir en compte que els canvis de nom no suposaran alteracions en els horaris de trens ni en les freqüències dels trens.


Jordi Mateu, nou fitxatge del Cerdanyola FC.


 
El Cerdanyola FC ha reforçat la seva defensa amb el fitxatge de Jordi Mateu, futbolista que arriba procedent del Josep Maria Jané.
 


Tot preparat per debutar
al Torneig d’Històrics
del Futbol Català.



 
Del 31 de juliol al 6 d'agost el Cerdanyola FC participarà en la XXXII edició del Torneig d'Historics del Futbol Català. El Cerdanyola FC que participa per primer cop, es veurà les cares amb els ja coneguts
CE Júpiter i EC Granollers en la primera fase d'aquest torneig triangular.

Els guanyadors dels triangulars dels quatre grups s’enfrontaran dissabte dia 5 d’agost en les semifinals, mentre que la gran final es viurà a la tarda del dia 6 d’agost.
Aquests són els equips participants en l’edició d’enguany:
UA Horta
UE Vilassar de Mar
UE Sant Andreu
CE Júpiter
EC Granollers
FC Martinenc
CE Europa
CF Badalona
UE Sants
UE Castelldefels
FC Vilafranca
Cerdanyola FC.


Crean material que reduce al mínimo el consumo de energía de los celulares.


 
El material, creado por investigadores de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) en colaboración con el Instituto Catalán de Nanociencia y Nanotecnología (ICN2), es nanoporoso, con una estructura similar a la de una esponja pero con unos poros nanométricos, que permite manipular y registrar información con muy poco gasto energético.

Según el profesor del Departamento de Física de la UAB, Jordi Sort, que ha dirigido la investigación, “estas nanoesponjas pueden ser la base de nuevas memorias magnéticas en computadoras o teléfonos celulares con mucha más eficiencia energética que las actuales”.

Sort explicó que para registrar la información en las memorias magnéticas convencionales de los dispositivos electrónicos, los pequeños dominios magnéticos de los materiales actúan como imanes, que se orientan utilizando campos magnéticos.

Para generar estos campos hay que producir corrientes eléctricas, pero éstas calientan el material y provocan gasto energético.

Así, prácticamente el 40% de la energía eléctrica que llega a las computadoras se disipa en forma de calor por este motivo.

En 2007, unos científicos franceses observaron que cuando los materiales magnéticos están dispuestos en capas ultra-delgadas, y si se aplica un voltaje, la cantidad de corriente y de gasto energético necesario para orientar los dominios magnéticos disminuía en un 4%.

Ahora, el equipo dirigido por Jordi Sort buscó una solución basada en las propiedades magnéticas del nuevo material nanoporoso para incrementar esta superficie.

El desarrollo del nuevo material, que publica hoy la revista Advanced Functional Materials, consiste en capas nanoporosas de una

aleación de cobre y níquel, organizadas de tal manera que en su interior forma superficies y agujeros similares a los del interior de una esponja, donde los poros tienen separaciones de tan sólo 5 o 10 nanómetros, lo que significa que en las paredes de los poros sólo hay lugar para unas decenas de átomos.

“Hay muchos investigadores aplicando los materiales nanoporosos en la mejora de procesos físico-químicos, como el desarrollo de nuevos sensores, pero nosotros hemos investigado qué pueden aportar estos materiales al electromagnetismo”, señaló Sort.

“Los nanoporos en su interior ofrecen una gran cantidad de superficie. Con esta inmensa superficie concentrada en un espacio muy pequeño podemos aplicar el voltaje de una pila y disminuir enormemente la energía necesaria para orientar los dominios magnéticos y registrar los datos”, detalló el físico.

Según Sort, “esto supone un nuevo paradigma para el ahorro energético en las computadoras y en la computación y manipulación de datos magnéticos en general”.

Los investigadores de la UAB han hecho los primeros prototipos de memorias magnéticas nanoporosas basadas en la aleación de cobre y níquel con resultados muy satisfactorios, ya que han conseguido reducir un 35% el gasto energético necesario para reorientar los dominios magnéticos y registrar datos.

“Implementar este material en las memorias de las computadoras y celulares tendría muchas ventajas, principalmente un ahorro económico directo en la facturación de consumo eléctrico de las computadoras y un incremento considerable en la autonomía de los celulares”, concluyó Sort.

(estrategiaynegocios.net) 14/7


Horaris dels CAPs
durant el mes d'agost



 
Com és habitual, els horaris dels Centres d’Atenció Primària es reestructuren durant l'estiu.

Horaris CAPs

CAP La Farigola: de l’l d’agost al 2 de setembre, horari de 8h a 15h Consultori Les Fontetes: de l’l d’agost al 2 de setembre, tancat
CAP Canaletes: de dilluns a divendres de 8h a 20h
CAP Serraperera: de dilluns a divendres de 8h a 20h
CAP II Cerdanyola-Ripollet: de dilluns a divendres de 8h a 20h
CAP II (Urgències): de dilluns a divendres de 20h a 8h. Dissabtes, diumenges i festius les 24h.

Telèfons

Cita prèvia atenció primària: 937 284 444
CAP Canaletes: 935 910 740
CAP Fontetes: 935 944 470
CAP La Farigola: 936 919 589
CAP Serraperera: 935 806 363
CAP II (Visites): 935 942 111
CAP II (Urgències): 935 942 216
 


Altres horaris d'estiu


 
OAC
L’Oficina d’Atenció Ciutadana atendrà al públic de 8:30h a 14:30h
Fins al 31 d’agost
Passatge de l’Ajuntament, s/n

Biblioteca Central
El seu horari és de dilluns a dijous de 15:30h a 20:30h i els dimecres i divendres de 10h a 14h. Fins al 2 de setembre Plaça d’Enric Granados,

Jardí Ca n’Ortadó
Ei seu horari és tots els dies de 10:30h a 20h
Fins al 15 de setembre
Plaça de Sant Ramon, 23

Museu i Poblat Ibèric
El seu horari és dimecres, dijous i divendres de 17h a 20h, dissabtes d’11h a 14:30h i de 16:30h a 20h i diumenges i festius de 10:30h a 14:30h Carrer de València, 19

Museu d’Art de Cerdanyola
El seu horari és de dimarts a dissabte de 17h a 20h i diumenges i festius d’11h a 14h. A l’agost dissabtes de 17h a 20h i diumenges i festius d’11h a 14h. Carrer de Sant Martí, 88

Piscina Bosc Tancat. L’horari és d’10h a 19h. piscines@bosctancat.cat. Tef. 935.805.919. Fins a I’ll de setembre. Carrer del Riu Sec, 53

Piscina CC Montflorit. L’horari és d’11h a 19h. piscina@montflorit.cat. Telf. 936.915.262. Fins al 3 de setembre. Carrer de Sant Oleguer, 5

Piscina del Turonet. L’horari és d’10:30h a 19:30h. recepcioturonet@gmail.com - Telf. 607.783.769. Fins al 3 de setembre. Carrer de Pizarro s/n
 


Dissabte 22 i diumenge 23
II Open Internacional Ciutat de Cerdanyola. 12 Hores de Petanca Masculí.

 
El Club Petanca Unión Cerdanyola Atlético Serraparera organiza el II Open Internacional Ciutat de Cerdanyola, les 12 hores de petanca masculina.

Presentació i sorteig de les hores a les 17 h del divendres 21 de juliol en les instal·lacions del Club en la Zona Esportiva Municipal de Montflorit (Carrer dels Boters, s/n)

Horari  19:00 hores
 


La rectora de la UAB reprocha
a Puigdemont la falta de financiación de las universidades



 
La rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Margarita Arboix, ha transmitido este martes al presidente de la Generalitat, Carles Puigdemont, su preocupación por la falta de financiación que sufre la universidad catalana y ha reivindicado su papel primordial en la sociedad.

En un encuentro institucional en el Palau de la Generalitat, ha transmitido problemas como la pérdida de talento, la falta de relevo generacional o el envejecimiento de las infraestructuras, lo que, según ella, "hace más urgente que nunca" establecer un sistema estable de financiación justo y perdurable, ha informado la UAB en un comunicado.

Arboix ha invitado a Puigdemont a participar en los actos de conmemoración del 50 aniversario de la UAB que se iniciarán el 21 de septiembre, con la ceremonia de inauguración del curso 2017-2018 en el Monestir de Sant Cugat --como fue la primera en 1968-- y con Federico Mayor Zaragoza haciendo la lección inaugural.

(catalunyapress.es) 11/7
 


800.000 firmas y 300 organizaciones piden que la Constitución blinde
las pensiones.



 
La Mesa Estatal ha lanzado un manifiesto por el blindaje de las pensiones (MERP). Este pide que en la Constitución se blinde las pensiones. Hasta ahora, la propuesta cuenta con el respaldo de más de 300 organizaciones y 80 personalidades.

En 2013 se constituyó la plataforma. Las organizaciones que la forman reclaman el blindaje constitucional. Durante el día de hoy, se presentará la campaña y se celebrarán actos de recogida de firmas en 40 capitales simultáneamente.

Reclaman que la reforma de la Constitución incluya "la prohibición expresa de que cualquier Gobierno, actual o futuro, pueda tocar, recortar o privatizar, total o parcialmente, el Sistema Público de Pensiones y que recoja como obligación constitucional el mantenimiento del poder adquisitivo real de las pensiones".

Sindicatos, autónomos y pymes, jubilados y jóvenes, partidos y asociaciones LGTBI y religiosas apoyan la reforma. La Unión Sindical Obrera, ATTAC, Los Verdes, Juventud Obrera Cristiana, la Confederación Estatal de Pensionistas, Yayoflautas, Coalición de Centro Democrático, la PAH o la Parroquia de San Carlos Borromeo son algunos de los que se han sumado al manifiesto.


También lo respaldan organizaciones como Unificación Comunista de España o el Colectivo LGTBI Lambda, así como el sindicato de estibadores de los puertos de Valencia y Barcelona, Las Kellys, la Chunta Aragonesista, la Federación de Mayores de Asturias, la Federación de Asociaciones de Vecinos de Valencia, Izquierda Abierta, o el Movimiento Contra la Intolerancia.

PERSONALIDADES

Miguel Ángel Revilla, el presidente de Cantabria, los escritores Juan José Millás y Rosa Montero, las actrices Aitana Sánchez Gijón, Ana Belén y Charo López, y el director Raúl Arévalo se han sumado a la causa.

50 ayuntamientos apoyan ya la moción de la MERP por el blindaje constitucional de las pensiones, como el de Santiago de Compostela, Oviedo, Pamplona o Zaragoza, y el del Parlamento de Cantabria.

El Manifiesto por el blindaje de las pensiones ha entregado casi 800.000 firmas. Su objetivo es llegar a los dos millones.

(catalunyapress.es) 13/7


El Delegat del Govern Espanyol
a Catalunya visita l'Alba



 
El Delegat del Govern Espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha visitat avui les instal·lacions del Sincrotró ALBA. Durant la visita ha estat acompanyat per la directora d'ALBA, Caterina Biscari, l'expresident de la Comissió Executiva del Consorci del Sincrotró ALBA, Ramon Pascual, i el responsable d'Administració, Mariano Sazatornil.

Enric Millo ha tingut l'oportunitat de passejar per l'Àrea Experimental així com de veure les vuit línies de llum que actualment té en marxa l'ALBA. De la mà de Caterina Biscari i Ramon Pascual, ha pogut conèixer com funciona el sincrotró i les seves aplicacions en camps com la medicina, l'electrònica o la química.

Durant la visita, Millo ha pogut parlar amb els científics que estaven
realitzant els seus experiments en les línies de llum en aquell moment i ha tingut l'oportunitat de preguntar-los sobre les seves investigacions.

A més, els ha felicitat per la seva feina i també ha destacat la rellevància d'infraestructures com el Sincrotró ALBA per afavorir el coneixement i la competitivitat científica del país.

Tanmateix, els responsables del Sincrotró ALBA han valorat el paper de les administracions per garantir el manteniment de la recerca de qualitat.

12/7


Diumenge 16 a les 21:30h.
33a Nit d'Havaneres
amb rom cremat


 


Aquest any La Nit d'Havaneres permetrà a les persones assistents escoltar en primícia el primer concert del disc 'La Cobla a la Taverna', un treball conjunt de l'orquestra Montgrins i el grup de cançó marinera Port Bo.

El concert s'inclou dins el programa L'estiu és gran, que inclou un ampli ventall de propostes per al col·lectiu de la gent gran de la ciutat.

Presentació del disc 'La cobla a la taverna. Reacoblats' a càrrec de la Cobla Montgrins amb el Grup Port Bo

Lloc: Plaça de l'Abat Oliba

 


Preparan la edición XVI
del workshop sobre Métodos rápidos y automatización
en microbiología alimentaria.



 
La Facultad de Veterinaria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB; Bellaterra, Cerdanyola del Vallès) acogerá la celebración del XVI workshop sobre Métodos rápidos y automatización en microbiología alimentaria entre el 21 y el 24 de noviembre.

El objetivo de estas jornadas es ampliar y difundir los conocimientos teóricos y prácticos sobre métodos innovadores para detectar, contar, aislar y caracterizar rápidamente los microorganismos, y sus metabolitos, habituales en los alimentos y el agua.

El workshop está destinado a directores y técnicos de industrias consultorías y laboratorios agroalimentarios, y de otros sectores (microbiológico, biotecnológico, clínico, farmacéutico, cosmético, químico, medioambiental, etc.); inspectores y demás personal de la administración; estudiantes de grado y postgrado, personal técnico y profesores universitarios; personal de otros centros de investigación; etc.

Ponentes y ponencias

• Dr. José Juan Rodríguez Jerez (UAB): “Visión general de los métodos rápidos y miniaturizados, y la automatización en microbiología”
• Dr. Armand Sánchez Bonastre (UAB): “La polymerase chain reaction (PCR) y la secuenciación genómica masiva aplicadas a la seguridad alimentaria”
• Sra. Rosella Brozzi (EFSA, Parma, Italia): “Evaluación de los aditivos a base de microorganismos usados en alimentación animal. Abordando el riesgo de resistencias a los antimicrobianos”
• Sr. Joan Roquet-Jalmar Pàmies (Kellogg Manufacturing España, Valls): “Implantación de un sistema de verificación de limpieza basado en bioluminiscencia”
• Sr. Pascal Monzó Martos (Productos Florida, Vila-real): “Campylobacter y Salmonella: dos intrusos en productos avícolas”
• Sra. Ana Torres Rubio (Florette Ibérica, Milagro): “Control microbiológico en alimentos de IV gama. Muestreo, criterios, tendencias”
• Sr. Armando Marín Martínez (Eurofins Análisis Alimentario Nordeste, Tudela): “Control microbiológico en alimentos de V gama. Normativa, riesgos, técnicas”
• Dr. Seppo Ilmari Niemelä (University of Helsinki, Helsinki, Finlandia): “Incertidumbre de la medida de los recuentos microbiológicos”
• Sr. Xavier Lizana Alcazo (ACONSA, Sant Joan Despí): “Herramienta para la gestión de auditorías de higiene alimentaria”

Además, se celebrarán una serie de talleres con las siguientes temáticas.
• ¿Peligros microbiológicos en los sistemas APPCC? ¡Por fin, identifícalos correctamente en tu empresa!
• El fraude alimentario en los esquemas de certificación. Un nuevo reto para las industrias
• Uso de los recursos para microbiología predictiva disponibles en internet
• Alérgenos alimentarios: métodos para su detección y cuantificación

Y también:

• Sesiones prácticas en laboratorio durante 3 días.
• Exhibiciones a cargo de 11 empresas de microbiología (se explica y muestra el funcionamiento de equipos y productos).
• Mesas redondas: El día a día del control microbiológico en la industria / Instrumentación en microbiología de los alimentos, tendencias del mercado mundial, y otros temas de actualidad del sector.

Los interesados pueden obtener toda la información sobre el workshop
aquí.

(eurocarne.com)   12/7


Dies Internacionals
i Mundials juliol 2017



 
18 de juliol - Dia Internacional de Nelson Mandela
28 de juliol - Dia Mundial contra l'Hepatitis
30 de juliol - Dia Mundial contra el Tràfic de Persones
30 de juliol - Dia Internacional de l'Amistat
 


Sant Cugat traspassa la presidència del Catalonia Innovation Triangle
a Cerdanyola fins el 2019



 
L'Ajuntament ha formalitzat aquest dimarts el traspàs de la presidència del Catalonia Innovation Triangle (CIT) al consistori de Cerdanyola, que hi estarà al capdavant durant els propers dos anys. La trobada ha servit també per acordar suspendre el pagament de les quotes de 2016 dels municipis integrants del CIT per l'existència de recursos suficients de l'organisme.

A banda de l'alcaldessa, Mercè Conesa, a la trobada han assistit els alcaldes de Cerdanyola, Carles Escolà, i de Rubí, Ana María Martínez.

El CIT, a punt de fer 10 anys

El CIT es va formar el 2008 amb l'objectiu d'impulsar el creixement econòmic de la zona, promocionar aquest territori a l'exterior i afavorir la cooperació entre Sant Cugat, Cerdanyola i Rubí.

El CIT representa la integració i desenvolupament de l'activitat econò-mica, científica i tecnològica d'una àrea que comprèn 200.000 habi-ants, 10.000 empreses i 90.000 treballadors; i on es genera el 3% de l'activitat econòmica de Catalunya. La presència dels 58.600 estudi-
ants, 4.130 investigadors i 242 empreses de recerca el posicionen


 com un dels clústers en recerca i innovació amb més potencial del Sud d’Europa.

(cugat.cat)   11/7


La nidificació al Parc Natural
de Collserola


 
L’època de cria esdevé un dels moments més delicats i compromesos per a la fauna. Tirar endavant la criança delspolls, si parlem dels ocells, requereix un esforç extraordinari i perillós. És una època “d’alta vulnerabilitat”. Si l’emplaçament del niu és descobert per qualsevol predador, tot se’n pot anar en orris.

Els animals quan crien requereixen disposar de l’hàbitat en les millors condicions, per tal de poders’hi moure i expressar, bastir-hi caus o nius i obtenir la gran quantitat d’aliment que pujar els polls requereix, i, per fer tot això, els cal molta tranquil·litat i pocs ensurts.

L’elevada freqüentació de les persones pot trencar aquesta tranquil·litat i encara més si s’adopten comportaments inadequats sense ser-ne conscients. Així per exemple la mateixa afició a l’observació de les aus el birdwatching, cada cop més popular, o la fotografia faunística, si es porten a l’extrem amb l’anhel d’obtenir les imatges més espectaculars
poden ocasionar abandonaments de la cria.

Dur gossos deslligats ocasiona un impacte molt més greu del que no sembla sobretot per a aquelles espècies que crien a terra com els enganyapastors, els sibocs o les perdius i alguns mamífers com els eriçons.
.
■ EL CAS DELS RAPINYAIRES

Hi ha algunes espècies a més que per les seves característiques són especialment sensibles. El cas dels rapinyaires forestals és paradig-màtic. Per la seva mida i el seu paper en l’ecosistema com a preda-dors al capdamunt de la piràmide tròfica, la presència d’aquests ocells emblemàtics només és possible quan disposen d’una gran extensió d’espai, d’abundància de preses i de la seguretat suficient per poder caçar.

Tant és així que la seva presència és un signe de qualitat ambiental i d’elevada naturalitat.

Dintre dels treballs de seguiment poblacional que du a terme el Parc Natural, es dedica una atenció particular al seguiment de la nidifi-cació dels rapinyaires: l’astor, l’espar ver, l’aligot, l’àliga marcenca... Aquests darrers anys a més, l’evolució de la tecnologia digital ha fet possible sistemes de monitoratge més sofisticats i precisos, com la gravació continuada de so que ja s’aplica de manera pilot en el cas dels astors.

Els resultats en l’àmbit del Parc revelen una densitat enganyosa de nius, ja que molts d’aquests en realitat estan abandonats i això indica que la dificultat que tenen per ubicar-se en indrets de manera estable, com fan en paisatges menys pressionats per la freqüentació.

■ ILLES DE TRANQUIL·LITAT

Des de l’Administració es treballa en diferents àmbits per tal d’afavorir l’estabilitat de les poblacions i evitar els impactes. En aquest sentit, cal recordar l’existència d’una llei a escala estatal sobre la conserva-ció de la biodiversitat (42/2007) que prohibeix explícitament “molestar o inquietar la fauna sigui quin sigui el mètode utilitzat o la fase del seu cicle biològic”, mentre que pel que fa al Parc la clau està en la zonifi-cació i la regulació dels usos.

La fauna ha de poder disposar “d’illes de tranquil·litat” en l’espai i en el temps (èpoques de reproducció, nits) per tal de desenvolupar la seva activitat. El mapa de camins autoritzables per a les activitats col·lec-tives és, des de fa un temps, una eina concreta que entre els seus criteris recull precisament aquesta qüestió.

Però, més enllà de la regulació i la normativa, el que cal és prendre consciència de la incidència del problema. Només així podrem seguir gaudint durant molts anys del majestuós vol dels rapinyaires sobrevo-lant uns boscos i camps de Collserola plens de riquesa i vitalitat natural.

(Parc Natural Collserola)


Comença un estudi de jaciments arqueològics de Catalunya
amb les tècniques genètiques
més innovadores.



 
Arqueòlegs, antropòlegs i genetistes treballaran braç a braç en l'anàlisi de diversos jaciments arqueològics de Catalunya. El projecte es posa-rà en marxa aquest mes de juliol i estudiarà restes arqueològiques de fins a set mil anys d'antiguitat fent ús de les tècniques de seqüenciació genètica més avançades. L'equip multidisciplinari està format per investigadors de la UAB, la UPF, l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CISC-UPF) i les empreses Antropòlegs LAB i Tríade Serveis Culturals, i compta amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

L'escassa quantitat d'ADN que s'obté de les mostres, el seu mal estat de conservació i la contaminació amb DNA d'altres organismes o de qualsevol persona que hi hagi estat en contacte són algunes de les dificultats que presenta l'estudi genètic de mostres arqueològiques.

Mentre que les noves tècniques d'anàlisi genètica ja s'apliquen de manera rutinària a mostres actuals, en el cas de les restes antigues ha calgut dur a terme un procés d'optimització de la tecnologia.

"La millora en les tècniques de seqüenciació massiva de DNA ens permetrà analitzar detalladament els jaciments, que corresponen a
èpoques compreses entre el Neolític i la primera edat de ferro", comenta Ferran Casals, cap del Servei de Genòmica de la UPF. "Amb aquests mètodes s'obté molta més informació i més detallada de les mostres que amb les tècniques utilitzades fins ara, ja que analitzen un nombre més gran de regions genòmiques", assenyala Assumpció Malgosa, catedràtica d'Antropologia Física i cap de Grup  de Recerca en Osteobiografia de la UAB.


L'estudi es portarà a terme, entre d'altres, als jaciments de la Cova dels Voltors o de Montanissell (Alt Urgell) i als sepulcres de Mas d'En Boixos (Alt Penedès), i permetrà aprofundir en les relacions de parentesc entre els individus, els nivells de consanguinitat i diversitat genètica i l'origen d'alguns individus. "Aquests resultats, juntament amb les dades arqueològiques i antropològiques, ajudaran a comprendre aspectes culturals, socials i poblacionals dels habitants de Catalunya en diferents èpoques prehistòriques", conclou Jaume Bertranpetit, catedràtic de Biologia Evolutiva a la UPF, cap del Grup de Recerca en Biologia de Sistemes Evolutius de l'IBE (CSIC-UPF) i membre de l'IEC.
(UAB)


Dimarts 18
Donació de sang a Cerdanyola


 
 
 

A Catalunya calen cada dia unes mil donacions de sang per fer front a les necessitats dels pacients ingressats en clíniques i hospitals. I es calcula que una de cada cinc persones necessitarà sang o derivats de la sang al llarg de la vida.

Dimarts dia 18 de 17:00 a 21:00 hores podeo donar a l'Ateneu de Cerdanyola (carrer de la indústria, 38-40) on estarà instal.lada la Unitat Mòbil del Banc de Sang.

 


Tretze cares noves
al Cerdanyola FC



 

    (Sport)   9/7


Cinc estudiants de l'Institut Gorgs de Cerdanyola del Vallès viatgen a Silicon Valley en un viatge formatiu


 
Els cinc estudiants de l'Institut Gorgs de Cerdanyola del Vallès que van guanyar un viatge formatiu a Silicon Valley, en els "Premios Desafio Emprende" impulsats per l'Obra Social "la Caixa", surten avui cap a aquest destí del nord de Califòrnia.

En total van ser seleccionats cinc equips, compostos per cinc estudiants cadascun, d'altres tants centres escolars d'Espanya.

Juntament amb el de Cerdanyola, els altres quatre equips seleccionats procedeixen del Col·legi Claret de Barcelona, ​​La Salle Bilbao Ikastetxea de Gorliz (Biscaia), el Colegio Salesianos d'Atocha de Madrid i el  Instituto de Enseñanza Secundaria Galileo Galilei de Navia

Aquests cinc equips van resultar guanyadors al Campus Desafio Emprende 2017, en què van participar 35 equips preseleccionats d'entre els 1.392 que es van presentar a tot Espanya.

Els guanyadors viatgen a costat dels seus professors a Silicon Valley, on tindran l'oportunitat de conèixer diferents formes de treballar, participar en tallers i treballar en equip, a més d'aprendre dels professionals del sector.

Els projectes desenvolupats pels alumnes han estat proposats pels 'partners' dels Premis: la Fundació everis, Eurest, SegurCaixa, Adeslas, DXC Tecnology i KPMG, d'acord amb la naturalesa dels projectes i els objectius de la seva entitat.

Des de l'Institut Gorgs de Cerdanyola del Vallès (Barcelona), han promogut amb KPMG 'Aira Pulita', estructures d'acer inoxidable de quatre metres d'altura amb plaques metàl·liques i moviment mecanitzat semblant al dels gira-sols que faciliten la reproducció de microalgues que capten CO2 .

(7/7)


Més de la meitat del que es diu en un judici amb intèrpret no es tradueix a la persona jutjada



 
Un estudi realitzat per investigadores del grup de recerca MIRAS (Mediació i Interpretació en l’Àmbit Social) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha constatat greus mancances en la quantitat i la qualitat de la informació interpretada en els judicis a persones de parla estrangera.

Els resultats de la primera fase del projecte TIPp (Traducció i Interpretació en els Processos penals) els han donat a conèixer avui a la VII Jornada sobre interpretació als serveis públics a Catalunya, que ha tingut lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

“La interpretació judicial és un element clau per evitar qualsevol estat d’indefensió de la persona jutjada, que té dret per llei a ser informat i a un procés públic amb totes les garanties i dret de defensa, explica Mariana Orozco, investigadora de la UAB i una de les coordinadores del projecte. “En aquest estudi hem vist que hi ha una proporció molt elevada d’informació que no s’interpreta, entre la qual parts clau per a l’acusat, com les conclusions provisionals, els informes finals o la sentència in voce, i també que es produeixen errors greus de traducció, que poden estar influint el resultat del judici”.

Intervencions no traduïdes i errors greus

Les investigadores han analitzat vistes interpretades en anglès, francès i romanès i han comprovat que,de mitja, no s’interpreta el 54% de la informació parlada -51% en anglès, 39% en francès i 61% en romanès-. Aquest percentatge comprèn tant la interpretació en veu alta, que queda enregistrada a les gravacions, com la que fa l’intèrpret a l’acusat a cau d’orella, que no resta gravada. Si només es té en compte la part que s’interpreta en veu alta, el percentatge mitjà del què no es tradueix arriba fins al 70%.

El nombre mig d’intervencions senceres per minut que no es tradueixen és de 2,7 (1,8 en anglès, 1,6 en francès i 3,7 en romanès), una xifra considerada alarmant per les autores de l’estudi.

Es produeixen també solapaments freqüents entre els operadors judicials, que dificulten una interpretació precisa i completa, així com una velocitat de parla molt alta -de fins a 240 paraules per minut- en alguns fragments importants del judici, com l’informe final o la sentencia in voce.

Pel que fa a la qualitat de la interpretació, es cometen una mitjana de 21 errors greus per hora. Aquests errors solen ser adicions, falsos sentits i omissions, tot i que també es produeixen d’altres relacionats amb el llenguatge judicial, com un registre inadequat o manca de precisió.

També han detectat intervencions dels intèrprets per expressar idees pròpies, aconsellar l’acusat o advertir-lo, amb una mitja de 45,5 vegades per hora -50,2 en anglès, 11,9 en francès i 65,7 en romanès-.

“Els resultats ens confirmen que les persones que fan d'intèrprets judicials no entenen quin és el seu rol i mostren un gran desconeixement del llenguatge jurídic i judicial i de les seves conseqüències. Per tant, independentment del nivell lingüístic que tin-
guin, no poden oferir un servei de qualitat”, afirma Carme Bestué, qui també ha coliderat l’estudi.

Les autores consideren igualment que els intèrprets i les empreses proveïdores d’aquest servei desconeixen o no apliquen el codi deontològic existent i fan una crida a que s’apliqui en la seva totalitat la Llei Orgànica del 2015, que reconeix la traducció i la interpretació com a part de nucli essencial dels drets a obtenir la tutela judicial efectiva. “Tot plegat està produint una situació de violació dels drets dels acusats, que són principalment immigrants amb pocs recursos”, expliquen les investigadores.

Pel que fa als operadors judicials, conclouen que no entenen completament la tasca de l’intèrpret i la dificulten sense ser-ne conscients.

Metodologia pionera amb dades reals

L’estudi ha analitzat un nombre representatiu de processos, en concret 55 vistes amb interpretació de l’anglès, francès i romanès de 10 Jutjats Penals de Barcelona, celebrades l’any 2015. Això representa gairebé la meitat dels Jutjats Penals que hi ha a la ciutat.

És la primera vegada que s’ha pogut utilitzar informació directa i treballar amb un corpus de dades autèntiques -les transcripcions de les gravacions en vídeo de les vistes- per fer un estudi sobre la realitat de la interpretació als jutjats d’Espanya.

La interpretació judicial ha estat un àmbit poc explorat al context espanyol fins fa poc. La recerca prèvia realitzada s’ha basat principalment en entrevistes i qüestionaris per obtenir la informació empírica dels judicis. Això suposa una limitació important a l’hora d’analitzar els aspectes lingüístics de les interaccions interpretades.

Una plataforma web i una app per al mòbil

Arran dels resultats de l’estudi, les investigadores estan desenvolupant una plataforma informàtica i una aplicació per al mòbil. A partir d’una sola interfície, ambdues solucions comprenen diverses eines: un protocol d’actuació en les situacions habituals a què s’enfronta l’intèrpret, una guia per a funcionaris de l’administració de justícia sobre el paper de l’intèrpret i la seva interacció amb ells i un tesaurus amb glossaris monolingües que inclouen els termes més habituals dels contextos en què es troba l’intèrpret judicial. A més, han creat cinc bases de dades amb els termes més freqüents, amb comentaris i opcions de traducció entre les llengües que sovint s’empren en els judicis a Espanya: l’àrab, el romanès, el xinès, el francès i l’anglès.

“Les recomanacions són molt concretes i aplicables, perquè es basen, per primera vegada, en dades reals i no en simulacions. Volem que ajudin l’intèrpret judicial a fer la seva tasca amb major rigor i eficàcia i que tingui un impacte als principals usuaris dels seus serveis, que solen trobar-se en situacions de desigualtat, exclusió i pobresa”, conclouen les investigadores.

(uab.cat)   7/7


Municipalizar sin indemnizar tiene efectos penales.

GESTIÓN PÚBLICA/ La UE impide rescatar concesiones sólo por “motivos políticos”, según un informe de la Cámara.


 
D. C. Barcelona. Remunicipalizar es una palabra que hasta hace pocos años era prácticamente desconocida por la opinión pública. Sin  embar-go, ha arraigado con mucha fuerza tras la llegada de Ada Colau a la alcaldía de Barcelona hace poco más de dos años. En su programa electoral, figuraba el rescate de servicios públicos que están concesio-nados, como la gestión del agua en baja o la televisión municipal, betevé.

Un estudio editado por la Cámara de Barcelona, presentado ayer, asegura que las municipalizaciones únicamente pueden hacerse si se indemiza al concesionario, puesto que se interrumpe de forma unilate-ral un contratode prestación de servicios que está vigente. Si no se indemnizase, se trataría de una “expropiación ilegal”, lo que, según el Código Penal, implicaría posibles delitos de prevaricación adminis-trativa, coacciones y usurpación. El artículo 541 prevé para estos casos penas de inhabilitación de entre uno y cuatro años y el pago de una multa de entre seis y doce meses.

Estas son algunas de las conclusiones de un estudio sobre las conse-cuencias de las municipalizaciones, que ha elaborado el catedrático de Derecho Administrativo José María Gimeno, el catedrático de Derecho Penal Gonzalo Quintero Olivares y el exprsesidente del Tribunal Constitucional (TC) y del Tribunal Supremo (TS), Pascual Sala. El estudio pone de manifiesto que es incorrecto hablar de “remunicipali-zación”, ya que un serivicio sigue siendo de titularidad pública pese a
que su gestión se concesione a una empresa privada. También indica que una municipalización sólo puede hacerse si se demuestra que es la mejor opción en términos económicos y administrativos, y que no basta con “motivos políticos” o ideológicos. “A la UE, no le gusta que en función de argumentos políticos, se hagan o desagan opciones que pongan en peligro inversiones; ello es contrario a la estabilidad de un país”, agregó Gimeno.

Municipalizar implica también indemnizar a la empresa que gestiona un servicio, porque se está haciendo una expropiación forzosa, un proce-dimiento que queda regulado a través del sistema de Responsabilidad
Social Administrativa y en la Ley de Contratatos del Sector Público.

Si lo que quiere la administración es mejorar las condiciones laborales de los trabajadores de la concesionaria, el estudio asegura que la mejor manera de hacerlo es “la reformulación jurídica” del contrato.

Mientras que el gobierno liderado por Barcelona en Comú sigue traba-jando en la municipalización del agua, un proceso que comanda el concejal de Presidencia y activista de Aigua és Vida, Eloi Badia, en el Parlament se acordó tramitar el pasado junio una proposición de ley de la CUP para “proteger” estos procesos.

(Expansion Catalunya)  6/7


El director científico del Sincrotrón Alba será el presidente del Consejo de la ESRF


 
El director científico del Sincrotrón Alba, Miguel Ángel García Aranda, ha sido elegido como nuevo presidente del Consejo de la Instalación Europea de Radiación Sincrotrón --en inglés European Synchrotron Radiation Facility (ESRF)--, que se encuentra en Grenoble (Francia).

Así lo han escogido en la reunión del organismo, celebrada en Lund (Suecia) el 26 y 27 de junio, aunque García Aranda desempeñará el cargo a partir de enero durante los años 2018 y 2019, según ha informado el Sincrotrón Alba este jueves en un comunicado.

García Aranda ha sido vicepresidente del Consejo de la ESRF desde 2014 a 2017 y es Doctor en Química por la Universidad de Málaga, además de ser docente en esta misma universidad, donde está desplazado desde 2013 temporalmente.

En el Sincrotrón Alba, ubicado en Cerdanyola del Vallès (Barcelona) coordina el programa de usuarios para las técnicas de análisis disponibles a Alba, diseña el futuro uso científico de la instalación y tiene bajo su mando a más de 65 científicos y tecnólogos procedentes de 15 países.

La ESRF es la primera instalación de luz de sincrotrón de tercera generación que dispone de 43 estaciones experimentales y actual-

mente está desarrollando la segunda fase del programa de
renovación, llamado ESRF-EBS para producir rayos X aún más brillantes, coherentes y estables.

(lainformacion.com) EuropaPress 7/7


Parc de l'alba.
Dos nous itineraris
pel corredor Verd


 
El passat diumenge 11 de juny es van inaugurar dos nous itineraris coincidents amb la Setmana de la Natura, dins el corredor verd del Parc de l'Alba.

La meitat de la superfície del Parc de l’Alba es destina a la creació del Corredor Verd, afavorint la continuïtat del sistema d'espais naturals metropolitans, concretament entre el Parc Natural de Coliserola al sud, i el de Sant Llorenç del Munt i l'Obac al nord.

El corredor verd es situa a la plana del Vallès, una zona altament afec-
tada per elements que fragmenten el territori. Però té un paper clau
en el manteniment de la connectivitat ecològica de la xarxa d'Espais Naturals Protegits (ENP).

El projecte d’ordenació del corredor verd del qual ja s'ha executat la primera fase, preveu entre d'altres actuacions, l'execució de mesures per restablir i garantir la connectivitat ecològica entre ambdós espais naturals: passos de fauna, restauració de sòls ocupats per usos poc compatibles amb la funció connectora de l'espai, restauració de lleres i d'altres hàbitats naturals.


UAB. El declivi de les abelles
és una realitat.


 
Moltes investigacions demostren que les abelles estan patint una davallada de les seves poblacions i que, fins i tot, algunes espècies estan en perill d’extinció. Les causes principals són la urbanització dels camps, la introducció de noves espècies, el canvi climàtic i l’ús de pesticides. Aquest últim, un factor que ha estat obert a debat recentment. Mentre que algunes ONGs com Greenpeace insten a prohibir un tipus determinat de pesticides, els neonicotinoides, els organismes encarregats de fer-ho consideren que hi ha una mancança d’estudis.

Els ecòlegs del CREAF i de la UAB, Jordi Bosch i Anselm Rodrigo, defensen que hi ha proves suficients per demostrar que els neonicoti-noides són perjudicials per les abelles. I a més, posen de relleu el veritable escenari que es troben aquests insectes als camp de conreu: un còctel de productes que actuen simultàniament. “No només es tracta de la intoxicació per insecticides. L’agricultura intensiva se serveix també de fungicides i altres tractaments. De fet, alguns dels que s’anuncien com a innocus per les abelles, en combinació amb altres productes químics passen a ser perillosos” explica el Dr. Rodrigo.

Els efectes dels plaguicides no són només la mortalitat d’abelles

En un estudi recent, Jordi Bosch i altres investigadors d’Itàlia i Polònia analitzaven l’efecte de dosis baixes (no letals) del fungicida propiconazol i el neonicotinode clotianidina. “És important analitzar dosis semblants a les que les abelles experimenten en el camp, per trobar un resultat realista de com els hi afecten els productes químics. En aquest cas vam comparar-ho en l’abella de la mel (Apis melifera), el borinot (Bombus terrestris) i una espècie d’abella silvestre (Osmia bicornis)” comenta l’investigador del CREAF. I segueix: “Els resultats mostren que, a les dosis utilitzades, els dos productes per separat no eren tòxics, però quan l’abella els ingereix tots dos es produeix una mortalitat molt significativa. De les tres espècies, la més perjudicada és l’abella silvestre”.

Però no només es tracta de mesurar quantes abelles moren a causa dels insecticides, sinó que els efectes van més enllà. Segons Anselm Rodrigo, “L’ús de plaguicides als camps de conreu també tenen conseqüències prèvies a la mort, com pot ser atordiment o canvis de comportament. Per exemple, en camps fumigats, les abelles de la mel fan menys balls per orientar-se abans de sortir del rusc i això provoca que orientin a menys companys per forejar, que algunes es perdin i no tornin al rusc o que necessitin més temps per buscar les flors ―i per tant siguin menys productives―”. Això podria explicar, entre altres motius, perquè molts apicultors es troben els ruscs cada cop més buits,
un fenomen que es coneix com a síndrome del despoblament del rusc.


Abelles de la mel a Espanya: una d’entre mil

“Un error comú que es comet al posar aquests temes sobre la taula és parlar només de les abelles de la mel. El nombre de ruscos de l’abella mel·lífera ha disminuït en alguns països, però si s’estudia l’espècie a nivell global no podem dir que estigui en perill d’extinció. Són les abelles silvestres les que estan patint un fort declivi” aclareix el Dr. Bosch. I sorprèn amb una dada “A Espanya en concret, la proporció entre abelles silvestres i l’abella de la mel és 1000 a 1. És evident que hem d’estudiar-la, però no de manera aïllada, perquè les altres espècies també intervenen en la pol·linització i la producció dels camps, i també es veuen afectades pels insecticides”.

Dels efectes locals als efectes a gran escala

Perjudicar les abelles no acaba en la mort d’aquests insectes, sinó que té implicacions a gran escala. Aquest declivi significa una pèrdua de biodiversitat, perjudicar una peça clau dels ecosistemes i les seves xarxes alimentàries, i disminuir la pol·linització dels camps de conreu.

No podem oblidar també que els neonicotinoides romanen al sòls i, per tant, poden arribar als aqüífers o a l’aire, a través de la pols que aixequen els tractors. El cicle, doncs, també podria suposar un problema per a la salut humana. “El futur passa per canviar l’agricul-tura intensiva i el monocultiu per una agricultura cada cop més ecològica i basada en els serveis ecosistèmics” coincideixen els investigadors del CREAF i la UAB

(UAB) Sara Reverté 4/7


Baixada de l’atur a Terrassa per vuitè més consecutiu amb 620 persones menys que al maig


 
 A 30 de juny hi havia a la ciutat 14.488 persones sense feina. Són 620 menys que al maig, un descens del 4,1 per cent. La taxa d’atur local és ara del 13,45 per cent. En el darrer any el col·lectiu de persones sense feina ha baixat en 2.759, és a dir, un 16 per cent.

Al conjunt del Vallès Occidental l’atur ha disminuït en 1.869 persones respecte al maig, el que equival a un 3,5 per cent. A 30 de juny hi havia a la comarca 51.849 persones sense feina. Si ho comparem amb la situació de fa 12 mesos, el col·lectiu de desocupats ha disminuït en 8.393 persones, un 13,9 per cent.

La taxa d’atur comarcal ha quedat en l’11,94 per cent.

L’atur ha baixat al juny a tota la comarca excepte a Rellinars i Gallifa, on s’ha mantingut. Ullastrell ha estat l’única població on ha pujat la desocupació però ho ha fet en només 5 persones.

Malgrat la tendència a la baixa de l’atur registrat, Terrassa continua sent la localitat amb un nombre més alt de desocupats al Vallès Occidental. Sabadell és la segona ciutat amb més persones sense feina, amb 12.880. Rubí ocupa el tercer lloc amb 4.887 aturats. A la franja entre els 2.000 i 3.000, se situen Cerdanyola, Ripollet, Sant Cugat i Montcada i Reixac.

Al conjunt de Catalunya s’ha registrat un descens de l’atur de 18.102 persones al mes de juny. En termes interanuals, la baixada ha estat de 58.672 persones.

La Cecot considera les dades del mes de juny positives, sobretot pel que fa a la disminució de l’atur en el sector de la indústria , a més de l’augment en un 12% dels contractes indefinits.

(http://terrassadigital.cat)   4/7


Estrena desigual

 
Copa Catalunya. El Barça B i el Santboià, campions de segona B i del grup 1 de primera catalana respectivament, s’enfrontaran en una prime-ra fase en què el Gavà ha quedat exempt.

Tancada la temporada 2016/2017, la FCF ja mira al futur i ahir es va fer el sorteig de la pròxima copa Catalunya, en què van entrar en escena els equips que el darrer any van jugar a segona B i tercera que es van apuntar a la competició, més els campions de primera catalana –en aquest cas, només el Santboià per la condició de filial del Reus B.

I precisament, serà el Santboià el rival del Barça B, flamant nou equip de segona divisió, en el que serà l’eliminatòria a priori més desequili-brada en aquesta primera fase que tindrà lloc el darrer cap de setmana
de juliol. Les dues següents eliminatòries, en què encara no hi haurà els equips de segona divisió –el Girona, el Nàstic i el Reus s’incorporen als quarts de final, encara amb data per determinar–, es disputaran els dos caps de setmana següents, just abans de l’inici de les competicions de lliga.

En aquesta primera eliminatòria, el Gavà ha quedat exempt i no s’estre-narà fins a la segona fase, en què s’enfrontarà al guanyador de l’elimi-natòria entre el Castelldefels i el Santfeliuenc, mentre que el guanyador del JúpiterLlagostera quedarà alliberat en la segona eliminatòria i passarà directament a la tercera. Els enfrontaments, sempre que sigui possible, es jugaran al camp de l’equip de menys categoria i les elimi-natòries seran a partit únic. ■

(l'Esportiu)    4/7

  

El partit del Cerdanyola es disputarà el 30 de juliol a les 19.30 h.   


El Cerdanyola CH femení
incorpora a Joana Xicota
del Mataró.

 
Xicota formava part de l’equip fem 16 i juga de davantera. Carles Marín continua treballar per incorporar una portera amb experiència contrastada.

El primer equip femení del Cerdanyola Club d’Hoquei ha confirmat la incorporació de Joana Xicota davantera del Mataró que formava part de l’equip fem 16 i que ha participat amb el primer equip durant la darrera temporada. Amb l’incoporació de Joana Xicota l’equip està pràcticament tancat en quant a jugadores de pista. El tècnic del Cerdanyola continua treballant en la incorporació d’una portera que acompanyi sota els pals a Mariona Surós.

El planter queda format per Mariona Surós i les jugadores de pista Vanessa García, Laia Pera, Paula García,Noelí Paredes, Laura Manzanares, Andrea Massons i les dues incorporacions Gemma Solé (Manlleu) i Joana Xicota (Mataró).

En el capítol de baixes estan confirmades les de Mireia Cabestany, Sílvia Montoro (Sant Cugat) i Alba Ambrós(Vilanova).

Ahir van dur a terme el darrer entrenament de la temporada i tornaran als entrenaments el divendres 1 de setembre per començar la preparació de la propera temporada.

(cerdanyolach.cat) 


Natura Bissé mira a China y abrirá 20 tiendas en dos años.

La empresa de la familia Fisas quiere que el gigante asiático se convierta en su segundo mercado, sólo por detrás de Estados Unidos, y suponga el 30% de la cifra de negocio en el año 2022.


 
○ Natura Bissé destina un 7% de su facturación a invertir en innovación.

○ La firma de cosmética creció un 14,7% en 2016 y alcanzó los 57
   millones de euros.

Natura Bissé pone el foco en China. La compañía de la familia Fisas abrirá su primer establecimiento en el gigante asiático el próximo septiembre.

Esta tienda será la prueba piloto para la red de veinte puntos de venta que la firma quiere poner en marcha en el país. El objetivo de la empre-sa de cremas y productos para la piel es que China sea su segundo mercado en importancia para 2022, sólo por detrás de Estados Unidos, y suponga el 30% de la facturación.

Natura Bissé registró unos ingresos de 57 millones en 2016, un 14,7% más.

La firma catalana de cosmética Natura Bissé abrirá su primer punto de venta en China el próximo septiembre. Estará ubicado en Shanghái y será la prueba piloto para la red de veinte establecimientos que quiere poner en marcha la enseña en el gigante asiático en los próximos dos años.

Actualmente, Natura Bissé tiene presencia en el país a través de centros de belleza y hoteles. Este casi un 15% del total de su negocio a nivel mundial. Con la apertura de puntos de venta propios, la firma propiedad de la familia Fisas pretende impulsar su marca para acelerar su expansión en China. El objetivo es que el gigante asiático represen-te un 30% de su facturación en 2022 y se convierta en su segundo mercado más importante, sólo por detrás de Estados Unidos (actual-mente con un 36%) y superando así a España, que ocupa ahora la segunda posición, con un peso del 23%.

Natura Bissé registró un alza del 14,7% en su facturación en 2016 y alcanzó los 57 millones de euros. El beneficio neto se situó en 4,7 millones de euros y crció un 28%. “Estos resultados nos permiten seguir
creciendo de acuerdo con nuestra política de endeudamiento cero”,

indicó ayer la consejera delegada de Natura Bissé, Verónica Fisas.

La compañía también ha reclutado nuevo talento para dar apoyo al ambicioso plan de crecimiento que se ha propuesto para los próxi-mos cinco años. Sólo en la sede central, ubicada en
Cerdanyola del Vallès, Natura Bissé ha contratado a 40 personas en el último año y ha alcanzado un equipo de 150 personas. En conjunto, la empresa emplea en todo el mundo a casi 300 trabajadores.

Además, Natura Bissé podrá proseguir con su política de invers
ión en I+D. La firma destina el 7% de su facturación a actividades de innovación para seguir lanzando nuevos productos de tratamiento
de la piel.

Según Fisas, Natura Bissé prevé duplicar su factura ción en los próximos cinco años y alcanzar los 120 millones en 2022. El creci-miento se prevé que proceda de sus tres áreas principales: la consolidación del canal profesional, a través de los salones de belleza y los hoteles; la innovación, ya que un 50% del crecimiento anual proviene del lanzamiento de nuevos productos; y finalmente, los nuevos tratamientos experienciales en cabina, como la combinación de la cosmética con realidad virtual y mindfulness.


Entre los productos más exitosos que se han lanzado últimamente, Fisas destaca la cosmética complementaria a tratamientos de medicina estética como infiltraciones o intervenciones médicas. “Este tipo de productos están funcionando muy bien en países como Estados Unidos y Corea”, apunta Fisas, quien aprovecha para destacar que en 2016 España fue uno de los mercados del grupo que más creció, junto con México.

En China, explica la consejera delegada, triunfa la cosmética blanqueante y también los productos de limpieza de la piel. Además, el perfil de las consumidoras es mucho más joven que en Occidente,
puesto que “antes de los treinta años ya están usando cremas antiedad”, indica la también consejera independiente de CaixaBank.


(Expansion)   30/6


Applus+ se acerca a los
19.000 empleados



 


El grupo de certificación, ensayos, ingeniería e inspección de vehículos Applus+ alcanzó en el pasado ejercicio una plantilla media de 18.574

empleados, casi un 2,5% más que en 2015. Algo más del 80% de
los profesionales de la corporación son hombres, frente a cerca de un 20% de personal femenino, una proporción que apenas ha variado con relación al ejercicio anterior.

Por categorías, el número medio de directivos, mandos intermedios y jefes de departamento, producto o servicio se redujo con relación a 2015, mientras que aumentó un cinco por ciento el personal operativo hasta 16.966 trabajadores.

Pese al incremento de la plantilla media, Applus+ recortó el pasado ejercicio sus gastos de personal; la cifra se situó en 840,39 millones de euros, un 2,65% menos que en 2015. La compañía, que tiene su sede en Cerdanyola del Vallès, desarrolla su actividad en setenta países de los cinco continentes a través de una red de 350 oficinas y laboratorios.

(Expansion)   29/6


Les dames de Cerdanyola

El museu de la ciutat vallesana, plaça d'estiueig burgès a principis del segle XX, custodia el cim de l'art del vidre modernista



 
El 1911, Enric Granados va escriure 'Goyescas' a Cerdanyola del Vallès. Assabentar-se’n és preguntar-se què feia allà el músic. El muni-cipi no passa per ser el millor dels destins per trobar la inspiració. Però hi ha resposta: la Cerdanyola de llavors era una altra Cerdanyola. Res a objectar a l’actual municipi, víctima del desarrollismo dels anys 60, però és que fa un segle era un petit i atractiu nucli rural que l’arriba-da del tren va convertir en lloc d’estiueig dels burgesos de Barcelona. La concentració d’industrials practicant l’oci potser no és la panacea per a molts però és que hi havia més coses: talent creatiu. Amb els burgesos va arribar l’arquitectura modernista i una gran colònia d’artistes. Així que Cerdanyola va guanyar la partida a altres places d’esbarjo, com la Garriga, pel que fa a ambient i activitats culturals. 

 Allà tenien casa banquers, polítics, industrials i comerciants. Sí. Però també molts artistes. Els primers a arribar-hi van ser els  Buïgas que, a més a més, van exercir d’instigadors de la migració burgesa d’estiu al reformar Gaietà Buïgas (el mateix que va projectar el monument a Colom) el Castell de Sant Marçal en un palauet per als marquesos de Cerdanyola. ElsTogores, la família del pintor, i els Roviralta, que a més d’amos de l’empresa Uralita exercien de grans mecenes, eren altres amb casa pròpia al municipi. I aquests van atraure creadors que hi van passar llargues temporades com a convidats, com Ismael Smith, Enric Granados, Pau Casals, Adrià Gual, Caterina Albert i Alexandre de Riquer, per citar-ne alguns; i altres que hi van anar puntualment, com Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Eugeni d’Ors i Josep Puig i Cadafalch. I tots junts es van dedicar a les tertúlies, els concerts i les festes. A partir de 1915, al Gran Casino; a l’arribar la dècada dels anys 30, al Cordelles Club.

Abans, les cites culturals, i socials, per descomptat, van tenir lloc al Teatre Casino que el mateix Buïgas va aixecar el 1894. L’ocàs d’aquest escenari va tenir com a raó una disputa política, que va arribar a les mans, entre els partidaris del Partit Conservador i els seguidors de la
Lliga. La baralla va provocar l’actuació policial i va comportar el tancament del local. Però l’edifici ha sobreviscut fins a l’actualitat, una


 cosa que no poden dir les nombroses torres modernistes que es van aixecar llavors: un 80% de les quals van caure sota la piqueta entre els anys 60 i 90 del segle passat. Llavors, ja feia molt temps que Cerdanyola havia deixat de ser destí d’estiueig i que els burgesos no competien per tenir-hi la casa més rica i sumptuosa. En això hi va tenir molt a veure la guerra civil.

 El vell Teatre Casino és actualment el Museu d’Art de Cerdanyola, un centre que recupera, i manté, la memòria de la colònia d’artistes que hi van pul·lular durant el modernisme i el noucentisme; a més de custodiar un gran tresor: 'Les dames de Cerdanyola', un tríptic considerat el cim de l’art del vidre del modernisme català. La idea s’atribueix a l’arquitecte Eduard M. Balcells, els dibuixos, a Alexan-dre de Riquer, i la seva construcció, a l’únic que tenia la tècnica per fer-ho: l’alsacià Ludwig Dietrich von Bearn.

¿Què converteix el tríptic en obra mestra? L’excel·lència tècnica i que és un dels conjunts més grans que es conserven al mateix lloc per al qual va ser concebut. Però no sempre ha estat allà. Després del tancament del Teatre Casino, l’edifici va ser adquirit pel joier Evaristo López, que en va encarregar la reforma a Balcells i no va escatimar en luxes. El que va ser més impressionant van ser les citades vidrieres, i moltes altres. 

 El 1961, la casa es va convertir en seu dels laboratoris Domènech, i allà van seguir Les dames fins que el 1984 es van desmuntar per a una exposició, El vitrall modernista, a la Fundació Miró. I ja no hi van tornar fins al 2009. La família Domènech les va guardar en un magatzem del Maresme, i allà va anar a buscar-les l’Ajuntament després de la seva compra, simbòlica. Hi va haver sorpresa. 'Les Dames' no estaven soles, tenien la companyia de la resta de vidrie-res de la casa, que també van tornar a Cerdanyola

(elPeriodico) Natàlia Farré   27/6


Ismael Smith, un «enfant terrrible» grotesco y satírico en el MNAC

El museo barcelonés dedica una completa exposición al escultor, pintor y dandi



 
El diplomático Enrique García-Herráiz y su mujer pasean por las salas de la exposición de Ismael Smith en el MNAC. Nadie mejor que él conoce las aventuras y desventuras que ha vivido el legado de este artista que nació en una familia acomodada de Barcelona en 1886 y murió olvidado en un sanatorio mental en Nueva York en 1972.

«Yo conocía a su hermano Paco, que un buen día me regaló muchas obras de Ismael porque nadie estaba interesado en ellas -recuerda García Herráiz-. No fui su albacea, pero casi. Me ocupé de la documentación y busqué instituciones que estuvieran interesadas como el MNAC, el Reina Sofía, la Biblioteca Nacional y el museo de Arte de Cerdanyola». De aquel trabajo laborioso nace el proyecto de esta exposición que abarca toda la trayectoria del escultor, ilustrador, diseñador, pintor, grabador y dandi.

«Smith fue famoso en Cataluña durante los primeros años de su carrera, de 1903 a 1919, después se marchó a vivir a Estados Unidos y donde tuvo la mala suerte de que su apellido era muy común en esas tierras. Le costó mucho despuntar y sólo se hizo un hueco como exlibrista», puntualiza Josep Casamartina y Parassols, comisario de la muestra. Pero siempre fue un «enfant terrible», añade Pepe Serra. «Su bis expresionista y grotesca y su ambigüedad sexual no encajaba
 con el clasicismo y academicismo de la época».

Un artista total

«Él quería ser un artista total, quería hacer arte incluso con su físico», subraya García-Herráiz. Una de sus obsesiones a lo largo de su vida profesional fue Don Quijote y por ende Cervantes. «Unió a Cervantes y Don Quijote en uno», concreta el comisario. De los muchos dibujos que hizo del hidalgo caballero destacan los bocetos que hizo para participar en un concurso de una escultura de Don Quijote en la plaza de España de Madrid. «No ganó aquel concurso como tampoco llevó a cabo el monumento a Milà i Fontals que había empezado pero que fue derrumbado para empezar un nuevo grupo escultórico de otro artista».

Fue adorado por Eugeni D’Ors, Josep Pijoan y Francesc Cambó y cultivó amistad con Enrique Granados a quien escribió sucesivas cartas desde el sanatorio para que le rescatase. Casi todo en él era curioso, desde su pasión por el flamenco y los toros (veremos un retrato suyo vestido de torero) hasta su obsesión por el personaje de Salomé del Nuevo Testamento. Smith, el gran desconocido.

(abc.es) MARÍA GÜELL 26/06


 L'Estiu és gran


 
 
Del 28 de juny al 30 de juliol es portarà a terme el programa L'Estiu és gran, amb una programació variada, d'activitats fresques i divertides on la gent gran de Cerdanyola pugui triar, d'acord als seus interessos, i gaudir de l'estiu. Aquesta proposta d'activitats ha estat treballada per la Comissió de participació del Consell Municipal de la Gent Gran.   
 



El Sincrotró Alba promou la formació Professional Dual

 
Dotze estudiants de formació professional dual de centres educatius de Catalunya s'han incorporat a la instal·lació científica per aprendre un ofici a la vegada que realitzen la seva formació.

Durant un any, combinaran els seus estudis de formació professional dual amb pràctiques remunerades al Sincrotró ALBA, ubicat a Cerdan-yola del Vallès. Els estudiants ampliaran els seus coneixements en àrees com el desenvolupament d'aplicacions web, el disseny i la producció de fabricació mecànica, administració i finances, tècniques de laboratori i control de qualitat, instal·lacions frigorífiques i climatit-zació, el manteniment elèctric o la prevenció de riscos.

L'ALBA acull estudiants de Formació Professional des del 2014. Les peculiars característiques de la instal·lació, a l'avantguarda científica,
fan que sigui un entorn en què estudiants amb diferent formació puguin ampliar els seus coneixements. Mitjançant el seu programa de pràcti-ques per estudiants de formació professional i universitària, cada any atorga beques d'estudi a quasi trenta estudiants. Des de la seva posada en marxa el 2014, ja han passat per la instal·lació més de setanta estudiants, dels quals cinc han estat contractats a l'ALBA posteriorment.

"A més de formar i millorar la preparació laboral dels alumnes, creiem que aquests programes són un caldo de cultiu per cobrir possibles vacants en la nostra instal·lació o altres centres d'investigació", segons Gastón García, subdirector del Sincrotró ALBA i responsable del programa d'estudiants de l'ALBA.

(Alba)


Baixes i altes del Cerdanyola FC


 
 


Neix el Motor Club Cerdanyola


 


Cinquanta anys separen aquestes dues imatges. La primera va ser presa el passat dia 2 de juny moment en què es va constituir oficiosa-ment l'entitat Motor Club Cerdanyola.

Jordi Renú Espasa, és el nou president elejido per a un Mandat de quatre anys.

La seu social del Club, estarà en una zona dins de de la Masia Corde-lles, tot i que l'accés serà pel carrer de la Clota  l’espai encara no s’està remodelat del tot, però en breu s’intentarà fer la inauguració oficial. L'espai encara no s'està remodelat del tot, però en breu s'intentarà Fer la inauguració oficial.

Aquesta entitat ja ha estat treballant durant un any per donar-se a conèixer i té en el seu haver durant la Festa major del Roser de Maig,  la Baixada de carretons, a la festa de Sant Martí amb la concentració de cotxes clàssics del programa de Cerdanyola ràdio "Cop de Gas"...



L'antic Local Social es trobava a l'avinguda de Catalunya número 31 que anys després ocuparia la Caixa de Sabadell, després BBVA i actualment la botiga Can Ametller.

La fotografia es prendria amb força seguretat el 1961.


Rita Blasi recibe el reconocimiento como ganadora del Stockholm Junior Water Prize España


 
 
 
El Lunes 20 de junio tuvo lugar en el ayuntamiento de Cerdanyola del Vallès, el acto de reconocimiento a la ganadora del capítulo español del Stockholm Junior Water Prize, premio internacional de investigación juvenil en agua y medio ambiente, organizado en España por la Escuela del Agua con el patrocinio de la Fundación Aquae.

El evento estuvo presidido por el alcalde de Cerdanyola del Vallès Carles Escolà, la regidora de Educación de la misma localidad, Elvi Vila y el director de la Escuela del Agua Eduard Pallejà, quienes hicieron entrega de los diplomas a la estudiante Rita Blasi, alumna del IES Gorgs y Maricruz Carazo , tutora del proyecto.

El presidente del Jurado, Dr. Rafael Mujeriego, quiso destacar el carácter innovador, la correcta definición conceptual, el intenso y estructurado trabajo de campo y la alta consistencia científica como
 
puntos clave del proyecto vencedor. A continuación, Rita Blasi expuso los aspectos clave de su trabajo, titulado “Las microalgas y los purines, una nueva fuente de recursos” y que tiene por objetivo solventar dos retos medioambientales de máxima actualidad en la gestión de las explotaciones ganaderas porcinas: el consumo energético y la contaminación del agua.

En su intervención, Eduard Pallejà, director de la Escuela del Agua animó a todos los jóvenes a interesarse por los retos que hoy en día presenta la gestión del agua, mientras que el alcalde de Cerdanyola Carles Escolà, deseó lo mejor a Rita Blasi en el certamen Internacional que tendrá lugar en Estocolmo durante la celebración de la World Water Week a finales de agosto, donde estarán presentes los ganadores de cerca de 30 países de todo el mundo.

(iagua.es)
 




Cerdanyola entre las ciudades con menores tasas medias de paro


 
Pozuelo de Alarcón (Madrid) y Sant Cugat del Vallès (Barcelona) son las dos ciudades de España con menores tasas medias de paro estimadas para 2016, con un 8% y 8,9%, respectivamente, mientras que Linares (Jaén) y Sanlúcar de Barrameda (Cádiz) presentan las mayores tasas, con un 44,5% y un 37,9%.

Así lo refleja la estadística Indicadores Urbanos 2017 publicada este martes por el Instituto Nacional de Estadística (INE). Esta publicación se compone de 126 ciudades, 17 más que el año pasado, tras actualizarse la información con las cifras de población del Censo de 2011.

Tras Pozuelo y Sant Cugat destacan también por sus bajas tasas de paro las ciudades de San Sebastián y Las Rozas de Madrid (ambas con un 9,2%), Majadahonda (9,7%), Getxo (10,2%), Vitoria (12,4%), Castelldefels y Barcelona (12,5%), Burgos y Rivas-Vaciamadrid (12,6%), Alcobendas (12,8%), Irún (13%), San Sebastián de los Reyes (13,6%) y Cerdanyola del Vallès (13,9%).

De esta forma, de las 15 ciudades con menores tasas medias de paro estimadas para 2016, seis se encuentran en la Comunidad de Madrid, cuatro en Cataluña, cuatro en País Vasco y una en Castilla y León.

En el lado contrario, las cinco primeras ciudades con más paro se ubican en Andalucía: Linares, en Jaén, con una tasa del 44,5%; Sanlúcar de Barrameda (Cádiz), con un 37,9%; Jerez de la Frontera (Cádiz), con un 36,1%; La Línea de la Concepción (Cádiz), con un 35,2%; y Chiclana de la Frontera (Cádiz), con un 35,1%.

Les siguen Talavera de la Reina (Toledo) y Córdoba, con un 34,5% de paro; Alcalá de Guadaíra (Sevilla), con un 34,4%; Jaén (33,4%); Cádiz (32,7%); Granada (32,1%); Mérida (31,9%); San Fernando, en Cádiz (31,8%), y Dos Hermanas (Sevilla) y Huelva, con tasas del 31,7% en ambos casos.

De esta forma, de entre las 15 ciudades con más paro, 13 pertenecen a la Comunidad de Andalucía, una a Extremadura y otra a Castilla-La Mancha.








(ine.es)


En homenatge a
Carles Buïgas i Sans



 
 

Aquests dies està oberta una exposició al Museu d'Art de Cerdanyola: "La Maleta Buïgas", una de les darreres donacions que ha rebut el Museu d'Art de Cerdanyola. Conté 182 plaques de vidre amb fotografies i projectes de l'enginyer Carles Buïgas sobre la tasca que va fer a Montjuïc per a l’exposició Internacional de Barcelona de 1929 i d’altres projectes visionaris.  

Carles Buïgas i Sans neix al carrer Escudillers de Barcelona, el 18 de gener de 1898 fill de Cayetano Buigas Monravá i Rosario Sans.

El 1916 ingressa a l'escola d'Enginyers Industrials i mentre cursava els seus estudis passa a formar part de l'oficina tècnica de l'Exposició de Barcelona, més coneguda per Exposició Internacional de Barcelona, cosa que l'obliga a abandonar una mica la facultat i continuar com alumne lliure, aconseguint el diploma d'enginyer electricista a l'École de Génie Civil de París.

Aquesta exposició va necessitar urbanitzar 118 hectàrees a la muntanya de Montjuïc i moure terres i aixecar enormes pavellons. L'exposició va ser inaugurada el 19 de maig de 1929 per el rei Alfons XIII i va romandre funcionant fins el 15 de gener de de 1930.

La lluita per aconseguir el seu somni de decorar l'exposició va ser esgotadora. Impressionant salt si tenim en compte que quan lluitava per persuadir els membres del Comitè Executiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929; no tenia tot just en el seu haver cap historial que avalés la seva fantàstica visió de procer mag. Tan sols tres petites fonts lluminoses, més alguns assajos realitzats en el propi Montjuïc. Total poca cosa.

No obstant això, l'entusiasta admiració que va merèixer el senyor Miguel Primo de Rivera, la meritòria decisió en assumir responsabilitats de don Mariano de Foronda i del Baró de Viver, van fer possible que Barcelona es enorgulleciera de poder sorprendre i emocionar a propis i estranys amb les seves instal·lacions d'aigua i llum.

En l'exposició de 1929 hi havia 80 fonts lluminoses independents. (Un cop finalitzada l'exposició algú va donar l'ordre i amb massa pressa es van iniciar els treballs d'enderroc d'aquestes fonts. Tan sols una va aconseguir Buigas salvar, la qual tots admiren a la Plaça de la Font Màgica). Cert que, si bé només ens resta una, aquesta és la més important. Més de 560 fonts lluminoses repartides pels quatre punts cardinals del planeta, són la més poderosa garantia de la fructífera tasca creadora d'Buïgas.

El recinte de l'Exposició començava a les dues torres existents, encara avui, a la Plaça de Espanya, i que constituïen l'entrada principal. En creuar de nit aquesta entrada la ciutat canviava fantàsticament a il·luminar-se amb tons canviants, mitjançant 116 obeliscs de vidre.

Entre ells, s'intercalaven 42 fonts lluminoses, amb jocs d'emulsió i polvorització, i il·luminades en tons canviants, d'àmplia gamma, que es combinaven amb totes les altres harmonies cromàtiques. A la plaça de  la Gran Font es van disposar 234 columnes i obeliscs cristal·lins de cinc tipus diferents, la majoria dels quals irradiaven, a més, llum projectada cap a les copes dels arbres propers. Altres 32 obeliscs, de tres tipus diferents, van ser instal·lats a la plaça de Belles Arts.

Es van muntar a més 28 obeliscs cristal·lins, segons quatre models diferents, a la Plaça dels Bells Oficis; més altres 51, de tres tipus diferents, a l'Avinguda d'igual nom, i 20 al passeig estès davant del Palau Nacional.

Afegim 72 obeliscs cristal·lins i lluminosos, ben distribuïts sobre els sòcols de les balustrades en la gran perspectiva; i quatre més a llocs apartats. En total, doncs, es van instal·lar 647 obeliscs i columnes lluminoses de vidre, segons 24 tipus diferents, la major part dels quals canviaven de coloració, en harmoniosa combinació amb les variacions cromàtiques de tota la resta.

En la il·luminació del Palau Nacional, es van emprar 648 poderosos projectors, només per a les cúpules i torres. La façana s'il·luminava separadament; i cadascuna de les dues parts amb quatre matisos, més les seves barreges. Procurar que prevalguessin els tons que, tot i ser vius, es troben, naturalment, en diverses índoles de pedres. Tota aquesta il·luminació no funciona en l'actualitat.

Un altre motiu luminotècnic que va cridar molt l'atenció era el gegantí ventall lluminós, que s'obre l'esquena del Palau Nacional, per irradiar cap al més alt. Aquest efecte es va aconseguir mitjançant nou potentíssims projectors d'arc, instal·lats al terrat del Palau (nou per les nou lletres de la paraula Barcelona), a una alçada de 19 metres sobre el sòl i a gairebé cent metres sobre del nivell del mar. L'abast de l'aurèola ara considerable. Segons els informes recollits, els seus raigs eren encara ben visibles, en el firmament, a 130 quilòmetres.

Durant la guerra d'alliberament, van desaparèixer els nou reflectors, quedant minvada, un cop més, la màgica il·luminació de Montjuïc. Les autoritats municipals van acordar reinstal·lar nous projectors, que estan en funcionament des de 1957.

La gran Font Lluminosa completava, de manera magistral, l'esplèndid conjunt descrit. Estava situada a la Plaça de la Font Màgica, i afortunadament, va ser restaurada el 1954, sota la direcció del mateix Carles Buïgas, havent-se pogut salvar, per a Barcelona, ​​la més important de les instal·lacions d'Aigua-Llum que van donar prez i glòria a tan inoblidable certamen. 

 

Acte inaugural de la plaça de Carles Buïgas amb assistència del Governador Civil de la província de Barcelona l'11 de novembre de 1967. Monument que les nostres autoritats haurien de tornar a troba a la mateixa plaça per laque va ser construïda. Actualment està desapareguda.


Obeliscos cristal·lins i petites fonts lluminoses en l'Avinguda de MªCristina


El Palau Nacional i les dues cascades superiors. Aquí, com per tot arreu, no es percebia ni una sola làmpara. Per il·luminar les escalinates es van fabricar grans gerros de vidre opal. 

La gran Font Lluminosa completava, de manera magistral, l'esplèndid conjunt descrit. Estava situada a la Plaça de la Font Màgica, i afortuna-dament, va ser restaurada el 1954, sota la direcció del mateix Carles Buïgas, havent-se pogut salvar, per a Barcelona, ​​la més important de les instal·lacions d'Aigua-Llum que van donar prez i glòria a tan inoblidable certamen.

 


Durant el segon semestre del 1971 vaig ser rebut per don Carles Buïgas a la seva casa-estudi de l'Av. Primavera on es va iniciar una cordial amistat i em va permetre publicar una petita biografia de la seva vida des de la infantesa i que vaig publicar a la Revista de Cerdanyola al desembre del mateix any. I ara publico en el meu web a partir de demà

Andreu Salillas
   

                  
                                                      Tal mes de juny de fa 50 anys








   Mesos anteriors

 


Ja comencen a obrir les piscines
a Cerdanyola.


 


La piscina municipal de Montflorit celebrarà la Jornada de portes obertes el proper dissabte dis 17 i farà el començament de temporada el dimecres 21 de juny.

c / Mare de Déu dels Dolors, 19 Montflorit        
 www.ccmontflorit.cat  Telf.  684.398.958 
La piscina del Bosc Tancat va inaugurar aquesta temporada el passat divendres dia 9 i romandrà oberta fins al 11 de septiempre.

c / Riu Sec - Pol. Polizur www.bosctancat.com      Telf. 935.805.919 
La piscina del Turonet va obrir el 16 de juny. El preu de les entrades general d'adult per un dia serà de 5:50€ els dies feiners i de 7€ els dissabtes i festius. Gent gran, infantils i grups es podran beneficiar de diversos abonaments.


Dues noves jugadores
per al Cerdanyola CH.



 
 
 
El Cerdanyola Club d’Hoquei va presentar ahir al vespre dos reforços per a l’equip femení d’OK Liga, Noelia de la Peña i Gemma Solé.

Noelia juga de portera i militava en el primer equip de l’Sferic de Terrassa a la màxima categoria de l’hoquei estatal.

En el cas de Gemma ja va jugar fa dues temporades en el primer equip del Cerdanyola Club d’Hoquei. La passada temporada va jugar en el Manlleu a l’Ok Liga on va ser la màxima golejadora de l’equip amb 18 gols.

Solé van començar a jugar a hoquei patins en el Claret de Barcelona i

ha jugat en clubs com el Martinenc, Sferic de Terrassa i Manlleu i ara torna al Cerdanyola CH.

Totes dues van jugar els 26 partits de competició oficial a l’Ok Liga femenina la passada temporada.

En el capítol de baixes estan confirmades les de Sílvia Montoro que va decidir deixar l’equip a falta de dues jornades per finalitzar la lliga i la de la portera Mireia Cabestany.


Font: Cerdanyola.info 
 


El conseller Rull inaugura el Montserrat Classic Express d’FGC, l’únic tren restaurant turístic
de Catalunya



 
 
◘  El tren està format por quatre cotxes restaurats de finals del segle XIX, amb taules i una barra de servei de bar.

◘   Els usuaris poden degustar gastronomia local amb vins i caves catalans durant el trajecte de Sant Boi de Llobregat a Montserrat.


El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha inaugurat aquest matí el Montserrat Classic Express 1890, que Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i Trentur, S.L. han posat en marxa, un projecte totalment innovador i únic a Catalunya. Es tracta d’una autèntica joia ferroviària modernista propietat d’FGC, totalment restaurada i que conserva la seva essència original modernista i
històrica. En aquest sentit, Rull ha remarcat que “aquesta serà una experiència d’èxit. Permetrà que FGC torni a tocar l’excel·lència, no només en la mobilitat sostenible, sinó també generant valor afegit”.

Composen el Montserrat Classic Express quatre cotxes: el C-36 datat del 1893, el C117 del 1923, i el C31 i C103, del 1925. A la seva singularitat de compartiments amb taula per a quatre persones, se li afegeix una exclusiva barra de servei de bar. Els cotxes són de fusta i tenen balcons d’accés en els seus extrems, característiques ambdues típiques de finals del segle XIX i principis del XX.

El comboi serà conduit per una locomotora Alstom del 1955, fabrica-da a França, i amb uns colors blau i grocs molt característics. La capacitat total de viatgers és 157.

Gastronomia sobre rails

Tots els diumenges i dimecres, iniciarà el seu recorregut a Sant Boi de Llobregat.

La primera parada serà a Martorell on s’oferirà un tast de productes tradicionals catalans, així com una visita al Museu del Vapor. Tot seguit, reprendrà el seu trajecte fins a Monistrol, on els passatgers embarcaran el Cremallera de Montserrat fins al Monestir, i disposa-
ran d’una hora i mitja per a passejar i visitar l’entorn.
A la tornada, novament al Montserrat Classic Express, els viatgers gaudiran d’un dinar, basat en una proposta de productes locals, marinat amb vins i caves catalans. El trajecte serà amenitzat per autèntics guies de l’època, que dinamitzaran i evocaran el trasllat al segle XIX.

Els 7 trens turístics d’FGC

Ferrocarrils ofereix múltiples opcions turístiques amb els seus trens, més enllà de l’ús diari que en puguin fer els usuaris per motius de feina o necessitat, una oferta lúdica consolidada i d’èxit.

Així, el Tren dels Llacs (tren turístic Lleida-La Pobla) va tancar el 2016 amb un índex d’ocupació del 99,08%, superant el balanç del 2015 (98,89%), mentre que el Tren del Ciment (tren turístic centenari entre La Pobla de Lillet i Castellar de N’Hug) va tancar l’última temporada amb 21.208 visitants, 540 passatgers més que al 2015. Per la seva banda, el Cremallera i funiculars de Montserrat han
superat un any més el milió de visitants.

Amb el Montserrat Classic Express, FGC amplia l’oferta per donar valor al factor lúdic i a les possibilitats turístiques del tren, atraient nous sectors de públic i estenent la finalitat del viatge en tren.
 Possibilitats que també ofereix als usuaris de Ferrocarrils l’Enotren, a la línia Llobregat-Anoia, una nova iniciativa a la comarca del Bages i que apropa la cultura del vi de la D.O. Pla de Bages a partir de les visites a les zones vinícoles del territori i el turisme religiós i cultural, a partir dels centres espirituals i de pelegrinatge, sobretot, de la ciutat de Manresa.

L’oferta turística es completa amb els bitllets combinats de Turistren (viatge + entrada a museu) que permeten als usuaris d’FGC visitar museus, espais arquitectònics o diferents espais de lleure propers a la xarxa de trens de Ferrocarrils.

Els bitllets es poden adquirir a través dels webs
www.turistren.cat i
www.montserratclassicexpress.com.
 


Can Coll, Centre d'Educació Ambiental


 
Parc Natural de la serra de Collserola

La serra de Collserola, declarada Parc Natural des del 2010, s'alça com a talaia enmig de l'àrea metropolitana de Barcelona. Un magnífic massís, proper, familiar i valuós, que esdevé un privilegi per a la gran població que viu al seu voltant. Més de 8.000 ha d'espai natural preservat, on predominen els espais forestals però amb una varietat de formacions vegetals que li confereixen una rica diversitat biològica.

Collserola també és un espai de descoberta d'aprenentat-ge, de trobada i de lleure. Això fa que la gestió, a càrrec del Consorci del Parc, tingui com a finalitat última promoure l'ús respectuós i sostenible d'aquest espai, bo i preservant els seus valors naturals.

Can Coll, Centre d'Educació Ambiental

Instal·lat en una antiga masia del segle XV, el centre d'educació ambiental Can Coll facilita el contacte del Parc amb les escoles bressol, d'educació infantil (3-6 anys), primària (6-12 anys), secundària (12-16 anys) i cicles formatius.

Desenvolupa també programes dirigits als estudiants de ciències de l'educació i als mestres en actiu. Les escoles d'educació especial reben un tracte preferent, amb programes dissenyats específicament.

Les activitats, d’una jornada de durada, se centren en el coneixement de temes concrets. Així, els petits poden fer una activitat sobre l’entorn natural, la granja o el bosc, i els grans sobre vegetació, fauna, geografia, història o món rural.

Els mestres i professors han de preparar les activitats en una reunió prèvia a Can Coll amb els educadors. Les inscripcions comencen el primer dia laborable de setembre. Trobareu detallades les diferents propostes educatives a l'apartat el Curs al Parc.

Els diumenges, el centre s'obre al públic de 9.30 a 14:30h, (tancat juliol, agost, de Nadal a Reis, i Pasqua). Es pot visitar la masia, que mostra la manera de viure de la pagesia dels segles XVIII i XIX; veure l'exposició "L'home i el medi a Collserola" i els audiovisuals del Parc; i fer els itineraris senyalitzats dels voltants.

A les 11:15 i a les 12:15h s'ofereixen visites guiades a la granja (preu de la visita a la granja: 1,75 € per persona, adults i nens a partir de 3 anys). Es visiten diferents espais: la incubadora, el tancat dels conills i el dels ànecs i els corrals de la somera, la truja, la vaca i l’aviram. Cal inscriure's el mateix dia al taulell d'informació, places limitades. De 13 a 13:30 h hi ha visita lliure i gratuita només als corrals exteriors.
Del primer diumenge de novembre a l'últim diumenge d'hivern , de 10:30 a 13:30 h es poden fer observacions d'aus hivernants a la Feixa dels Ocells.

Ubicació: Ctra. de Cerdanyola a Horta Km.2
Telèfon fix: 93 692 03 96
Telèfon mobil: 638 56 52 77
Fax: 93 580 76 54
Adreça postal: Ctra. de Cerdanyola a Horta Km.2; 08290 Cerdanyola del Vallés
E-mail: activitatscancoll@collserola.cat
Coordenades: lat.41.473554, long.2.124503
Google Maps: Can Coll Centre d'Educació Ambiental



Els Centres del Parc,
espais cardioprotegits

 
Des de finals del 2016 dos centres de visitants del Parc de Collserola, el Centre d'Informació i el Centre d'Educació Ambiental Can Coll, disposen de desfibril·ladors externs automàtics (DEA)

El Consorci del Parc Natural ha millorat els punts d'informació del Parc amb la instal·lació de desfibril·ladors externs automàtics a dos punts d'atenció als visitants, el Centre d'Informació del Parc, situat a la carretera de Vallvidrera a Sant Cugat, i el Centre d'Educació Ambiental Can Coll, al municipi de Cerdanyola del Vallès, a la carretera BV1415. Els dos equipaments reben anualment més de 70.000 visitants, essent importants espais d'acollida dels usuaris del Parc.

Durant l'horari d'obertura dels centres els desfibril·ladors estaran disponibles en cas de necessitat.

La instal·lació també ha comportat la realització d'un curs de primers auxilis i ús d'aquests aparells a les persones que realitzen tasques d'atenció al públic als centres.

Les aturades cardíaques extrahospitalàries són una de les primeres causes de mortalitat en la població. Segons les dades actuals, un 30% dels afectats per infart agut de miocardi mor abans de ser atès en un hospital.

El DEA analitza el ritme del cor i només realitza descàrregues elèctriques si detecta que és necessari realitzar la reanimació cardiopulmonar.



Ajuda a salvar vides, ja que l’atenció precoç de les aturades  cardía-ques entre els primers 3 i 5 minuts redueix la mortalitat un 49%-75%. Tenir aquest aparell a l’abast és determinant per poder actuar imme-diatament.


El Parc de Recerca UAB celebra deu anys.


 
Divendres, 26 de maig, el Parc de Recerca UAB commemora el seu desè aniversari amb una jornada en què es debatrà el futur dels parcs científics i el seu paper en l'economia del coneixement. L'acte reunirà els socis fundadors del Parc -UAB, CSIC i IRTA-, directors de centres de recerca i empreses.

El Parc de Recerca UAB (PRUAB) compleix enguany deu anys de la seva creació com a aliança estratègica de tres entitats punteres en recerca –la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA)- per enfortir les relacions entre la recerca i el teixit empresarial. D'ençà a l'actualitat, el PRUAB ha esdevingut un eix vertebrador de les sinèrgies entre institucions i empreses.

Durant aquests 10 anys, el Parc ha donat servei als departaments i grups de recerca de la UAB, així com als centres i instituts ubicats al campus de Bellaterra, per tal de facilitar l’ús, l’aplicació i l’explotació del coneixement i les capacitats en R+D de la Universitat fora de

l’àmbit acadèmic, ja sigui per altres institucions d’R+D, el sector productiu o la societat en general.

Per commemorar aquest aniversari, el dia 26 de maig a l'edifici Eureka del campus de la UAB, el PRUAB ha organitzat un acte a la sala Polivalent de l'edifici Eureka, que comptarà amb la participació de la presidenta del Patronat i rectora de la UAB, Margarita Arboix; del president del CSIC, Emilio Lora-Tamayo i del director general de l'IRTA, Josep Maria Monfort.

La jornada inclourà una taula rodona sobre "El futur dels parcs científics i el seu paper en l'economia del coneixement", moderada pel director del PRUAB i vicerector d'Innovació i de Projectes Estratègics de la UAB, Javier Lafuente, i que comptarà amb el president de la International Association of Science Parks and Areas of Innovation, Josep Miquel Piqué; la directora d'Innovació Empresarial d'ACCIÓ, Mariona Sanz; la fundadora de l'empresa Fuelium, Neus Sabaté, i el director de Scytl, Pere Vallès.

(UAB)



Estàtua dedicada a Pere Quart a Ripollet obra de Salvador Mañosa


 
Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 1899-1986), que signava la seva obra lírica amb el pseudònim Pere Quart; ha rebut de la població de Ripollet l'homenatge en forma de monument, obra de l'artista cerdanyolenc Salvador Mañosa.

L'obra situada a la plaça Pere Quart es troba sobre una peanya de formigó de dues tones i la figura de l'escriptor tona i mitja.
 


 Ajuts per al pagament
de lloguer 2017


 
S'ha obert el termini per demanar l'ajut al pagament de lloguer MIFO per l'any 2017. Les sol·licituds es podran presentar fins al 19 de juny.

Els ajuts estan destinats al titular d'un contracte de lloguer de l’habitatge que constitueix el seu domicili habitual i permanent a Catalunya.

Per poder accedir a aquest ajut cal acreditar la residència legal a Catalunya, que l'import del lloguer no sigui superior a 600€ mensuals, que els pagaments dels rebuts de lloguer s'hagin fet mitjançant la intervenció d'una entitat financera (ingrés en compte, domiciliació bancària o transferència) o bé amb un rebut emès per un administrador de finques i que els ingressos de la unitat de
convivència no superin els límits establerts a les bases reguladores dels ajuts al pagament de lloguer de l'any 2017.

L'ajut es dóna per l'any de la convocatòria. L'import de l'ajut és del 40% del total del lloguer amb un màxim de 2.400€ i si el contracte s'ha signat durant l'any 2017 serà d'un màxim de 200€ al mes pel total de mensualitats que tingui vigència el contracte de lloguer.

Per a més informació poseu-vos en contacte amb l'Oficina Local d'Habitatge de Cerdanyola del Vallès, al carrer de Lluís Companys, núm.8. Telèfon 935 808 888

Full informatiu  
 
   


 Nova bassa per potenciar
la biodiversitat del pantà
de Vallvidrera.



 
El Consorci del Parc Natural de Collserola i Aigües de Barcelona, empresa metropolitana de gestió del cicle integral de l’aigua, sig-nen un conveni de col·laboració per a la construcció d'una bassa per a amfibis a la capçalera del pantà de Vallvidrera.

L'objectiu de l'acord és la construcció d'una nova bassa a la cua del pantà de Vallvidrera. Les obres s'han iniciat al mes d'abril i està previst deixar a punt l'espai abans de l'estiu, període més delicat per a la fauna de la zona.

Aquesta instal·lació servirà per captar una part de l'aigua d'esco-rrentia permetent la generació d'un punt d'aigua permanent que afavorirà la recuperació de les diferents espècies d'amfibis que tradicionalment han viscut al pantà, però que actualment han vist minvar molt les seves poblaci¬ons, i en alguns casos, han pràc-ticament desaparegut. Alho¬ra també ha de servir com a espai de refugi i hàbitat per a altres grups faunístics com invertebrats i aus. Cal destacar que les basses en els ambients mediterranis on habiten i es reprodueixen els amfibis estan considerades hàbitats priori- taris per la Unió Europea.

L'acord també inclou un seguiment estret d'aquest hàbi¬tat per part dels serveis tècnics del Consorci, tant pel que fa al procés de naturalització i revegetació, com sobretot, pel paper que han de tenir com a punt reproductiu i de refugi de les diferents espècies d'amfibis potencials de la zona.

La construcció d'aquesta nova bassa, situada al mateix punt on actualment hi  ha una  petita zona  humida, forma  part d'un seguit
de mesures necessàries per millorar i potenciar la biodiversitat



Bassa actual, abans de la intervenció de millora. Font: CPNSC

 d'aquest important espai humit.

També hi ha en projecte altres actuacions a l'espai com la millora del camí que enllaça la presa amb la cua del pantà pel marge dret, el tancament del perímetre per evitar l'accés per part de les persones i els gossos a la làmina d'aigua, la restauració de la vegetació dels vessants o el reforç de la senyalització per revertir alguns dels usos poc respectuosos que es fan del pantà de Vallvidrera.

Aquesta bassa actuarà de suport i de punt permanent d'aigua quan calgui buidar el pantà a l'estiu per raons de manteniment o de control de la fauna exòtica.

 (Parc de Collserola)


Estels, ermites i esglesioles
de Collserola.




 
Estels, ermites i esglesioles és una obra fotogràfica que recull l’arquitectura religiosa del Parc Natural de Collserola i el seu
entorn, des d’una perspectiva nocturna i creativa.

L’autor, Mariano Pagès d’Urso, ha creat un treball estètic i visual, on el patrimoni és el protagonista, i els estels, el fil conductor.

Totes les fotografies s’han fet durant la nit i en condicions de fos-cor total. La il·luminació dels edificis és feta in situ pel mateix autor amb criteris luminotècnics.

Des d’un vessant artístic, s’interactua amb el paisatge, l’arquitec-tura i el llegat cultural disseminats per camins, valls i turons a la serra de Collserola.

L'obra té format de llibre i es complementa amb una exposició fotogràfica que serà itinerant per tots els municipis que confor-men el Parc de Collserola.

Ambdues iniciatives han rebut el suport del Consorci i del Distric-te d’Horta Guinardó de l’Ajuntament de Barcelona. 

(Parc de Collserola)
 
 

 Creix la quantitat de contenidors    
per a l'oli.

 Els de color taronja.


 
Els carrers de Cerdanyola del Vallès comptaran amb 9 nous conte-nidors per a la recollida d'oli usat; que sumats amb els actuals, faran un total de 15. La totalitat es localitzaran en els punts següents:

-C/de Clos cruïlla amb la Gran Via Prat de la Riba
-C/del Torrent n° 5
-Psg. de la Riera cruïlla amb la PI. de la Pau -Av. de la Primavera
   cruïlla amb la PI. de Marconi
-C/ de les Escoles cruïlla amb la PI. de Frederica Montseny
-C/ del Camp cruïlla amb el c/ de Sebastià Garriga
-C/ de Galícia cruïlla amb el c/ Josep Tarradellas
-C/de Felip II cruïlla amb l'Av.del Turó
-Ctra. de Barcelona n° 163
-Av. de Canaletes amb c/ de la Pedrera.
 Pla de les Alsines con Av. de la Primavera.
 PI. de sant Medir amb carrer Ample
-C/ de Sant Casimir, davant del Mercat de Serra perera
-C/ de París amb l'Av. de l'Argentina
-C/ de Santa Rosa amb l'Av. de Flor de maig


Aquests contenidors, estaran operatius en el mes de maig.

La instal·lació dels nous contenidors permetrà que Cerdanyola del Vallès passi de 6 a 15 receptacles per recollir l'oli domèstic, ubicats a la via pública. D'aquesta manera es vol oferir a la ciutadania més facilitats a l'hora de reciclar aquesta fracció, que resulta molt conta-minant si es llença a la pica de la cuina.

A Cerdanyola del Vallès es van recollir l'any passat un total de 12.303,10 litres d'oli usat.


 La cuota del impuesto del IBI
 baja un 8 %
 en Cerdanyola del Vallès



 
 
 La cuota del Impuesto de Bienes Inmuebles (IBI) ha experimentado una reducción total del 8 % en Cerdanyola del Vallès.

Si a esta bajada se suma la del 2016, que fue del 2,5 %, el IBI se ha reducido en la ciudad más de un 10 % en dos años, consiguiendo mayor progresividad del impuesto.


Según informa el consistorio vallesano en un comunicado, este es el porcentaje que el gobierno quería reducir a lo largo de los cuatro años de mandato y que finalmente ha alcanzado en sólo dos.

El consistorio ha destacado que durante el período 2011-2015 este impuesto había experimentado un crecimiento en Cerdanyola del Vallès de un 13,23 %.

El impuesto de bienes inmuebles se calcula teniendo en cuenta los valores catastral del inmueble y un tipo de gravamen, por lo que este año el valor catastral de los inmuebles urbanos de la ciudad ha bajado un 8 % y no ha variado el tipo de gravamen, que sigue siendo del 0,569 %, reduciendo la cuota del IBI un 8 %.

(laVanguardia) 9/3 EFE 
 


 Els monuments i jaciments del
 patrimoni cultural de Catalunya,
 georeferenciats en un únic
 portal web.



 
◘  Per primera vegada es pot accedir de forma conjunta a tota la informació geogràfica dels patrimoni de Catalunya.

◘  Es poden consultar més de 25.000 monuments, 12.000 jaciments arqueològics i més de 300 jaciments paleontològics.

◘  La principal funció del Geoportal és la de publicar i difondre informació geogràfica relativa al patrimoni cultural.




El Departament de Cultura ha dissenyat un nou geoportal que, per primera vegada, permet accedir, de forma conjunta i en obert, a tota la informació geogràfica dels monuments i jaciments arqueològics d’arreu de Catalunya. Una eina que mostra més de 25.000 monuments, 12.000 jaciments arqueològics i prop de 400 jaciments paleontològics amb el dibuix del seu polígon, les dades bàsiques que l’identifiquen i el seu grau de protecció.

El Geoportal del Patrimoni Cultural

(http://sig.gencat.cat/portalsigcultura.html) neix amb la voluntat de tenir en un únic visor web tota la informació rellevant del patrimoni cultural i anar afegint nous recursos i serveis. L’objectiu és el d’oferir un instrument bàsic amb informació fonamental per a la planificació i la gestió del patrimoni cultural, però també essencial per a altres sectors, com l’urbanisme i el turisme.


La funció principal és la de difondre informació geogràfica relativa al patrimoni cultural a través d’un sistema de navegació per tot el territori català, de fàcil ús per a tots els públics, i posar a la seva disposició informació visual completa i detallada sobre disciplines molt variades. Per això, fa ús de tecnologies estàndards de l’Open Geospatial Consortium (OGC), que permeten la interoperabilitat de la informació geogràfica més rellevant.

El Geoportal forma part del sistema corporatiu de georeferenciació de la Generalitat de Catalunya, la qual cosa li permet compartir informació amb la resta de departaments. També ha estat dissenyat, segons els estàndards internacionals, d’acord amb la Directiva Inspire, que té per objectiu que les infraestructures de dades espacials dels Estats membres de la Unió Europea siguin compatibles i interoperables.

A través del visor, l’usuari pot navegar, analitzar i consultar la informació geogràfica de forma conjunta, mitjançant diferents eines i carregar serveis externs. A l’ajuda es descriuen les principals funcionalitats d’aquesta aplicació, cosa per la qual es recomana llegir-la per tal d’obtenir el màxim partit del sistema.

La informació es presenta per capes sobreposades, que mostren la disposició real sobre el territori dels béns que componen el patrimoni cultural català, i permet que estudiants, professionals, empreses, administracions i públic en general puguin visualitzar, consultar i analitzar informació de forma intuïtiva i àgil.

 Declarat bé cultural d'interès
 nacional el jaciment ibèric 
 de Ca n'Oliver,

 a Cerdanyola del Vallès



 
 
 El Govern ha aprovat declarar bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, el jaciment ibèric de Ca n’Oliver, a Cerdanyola del Vallès. El poblat ibèric de Ca n’Oliver està situat al sud del nucli urbà de Cerdanyola, a la comarca del Vallès Occidental, al turó de Ca n’Oliver, al barri de Montflorit, i és per tant dins del Parc Natural de Collserola. És un enclavament rellevant de l’antic territori de la Laietània i del món ibèric català.

La seva ubicació geogràfica al mig d’un estratègic nus de comunicacions, dominant un territori agrari i ramader molt productiu, i el fet que el poblat hagués disposat d’estructures defensives complexes (un mur de tanca, torres i fossats articulats, dues portes amb poternes laterals i, en un cas, protegida per un avantmur), fa pensar que va constituir un nucli vertebrador d’un ampli territori i que va ser un centre de captació i redistribució de la producció.

La presència de fragments d’escultures zoomorfes, possiblement d’algun monument funerari, denota la presència d’elits socials i que podria haver estat un assentament aristocràtic. Els fragments escultòrics i una estela gravada apunten a l’existència d’una necròpolis en algun indret proper encara per localitzar.

 Les recerques arqueològiques que s’hi ha fet han permès establir que el jaciment ibèric va viure diverses fases cronològiques que van dels anys 550 aC, en el període ibèric antic, fins a l’alta edat mitjana. És a dir, el jaciment abasta la gènesi de l’iberisme i tota la vigència del món ibèric fins a la seva desaparició dins del procés de la romanització. El darrer assentament, que data dels segles VIII a l’XI, tanca l’ocupació d’aquest turó en el passat.

D’altra banda, el Govern també ha aprovat acceptar part del recurs sobre el termes establerts en la declaració de bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona paleontològica, del Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella. El recurs havia estat presentat per una particular que demanava tenir en compte les activitats agrícoles preexistents en la finca Mas Pol, afectada parcialment per la declaració de BCIN, i que, en el cas que aquestes activitats no poguessin ser permeses, se’n fixés una indemnització.

En aquest sentit , el Govern ha estimat que, mentre es mantinguin els cultius actuals, en no haver-hi alteració de la cota de profunditat, no caldrà cap tipus d’autorització prèvia com la que es requeria en la promulgació de la declaració de BCIN i, per això, ha determinat modificar l’Acord de la declaració

 Calendari Fiscal 2017


 
 
 

 La Federació Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, declarada associació
d'interès cultural


 
 
El Govern ha acordat declarar la Federació Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya com a associació d’interès cultural. Amb seu social a Sant Feliu de Llobregat, la Federació és una entitat sense ànim de lucre constituïda l'any 1984 a partir de la unió de 27 colles geganteres.

En l’actualitat, l’entitat té 400 colles federades amb un total apro-ximat de 12.000 persones associades.

És una de les 32 federa-cions nacionals integrants del Consell de l‘Associacionisme Cultural, màxim òrgan consultiu del Departa-ment de Cultura en matèria de cultura popular i associacionisme cultural.

Va rebre el Premi Nacional de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya l'any 2000.

La Federació publica, des de l'any 1986, la revista trimestral Gegants, única en el món especialitzada sobre aquest tema, i organitza els certàmens anuals següents: la Ciutat Gegantera de Catalunya, la Fira del Món Geganter i la Trobada Nacional de Capgrossos.

A més, conserva el seu arxiu administratiu, amb informació sobre les entitats geganteres,  històric, que conté valuosos fons documen-tals sobre imatgeria.

(GenCat) 
 
 


 Actual cartipàs municipal
format per cinc regidors



 


El “PRODUCTE DE COLLSEROLA”  ja surt al mercat.

 
Un cop aprovats els reglaments específics per al xai, el cabrit, les mandarines, el tomàquet, el vi i la mel, s’ha iniciat la comercialització dels productes amb el segel.

Des del mes de desembre ja trobem al mercatproductes etiquetats amb el segell de la marca de garantia “Producte de Collserola”. Els primers que s’han comercialitzat han estat les mandarines de Can Carlets i el vi de Can Calopa.

Al mes d’octubre la recentment creada comissió de segui-ment de la marca de garantia Producte de Collserola va aprovar els reglaments específics del xai, cabrit, mandarines, tomàquet, vi i mel. Amb aquest pas, i un cop ratificats aquest mes de desembre pels òrgans de govern del Parc, els productes que segueixin l’estàndard de la marca ja es poden comercialitzar amb el segell. Està previst que el llistat de productes de la marca de garantia es vagi ampliant amb d’altres de nous que s’hi vulguin acollir.

A la comissió de seguiment hi són representats tots els sectors implicats en el procés: productors, restauradors i administracions (Generalitat de Catalunya i els serveis tècnics del Parc).

Cal destacar que només podran utilitzar la marca i el seu logotip aquells productes produïts, elaborats, transformats i envasats en l’àmbit territorial del Parc Natural de Collserola, sempre que hi hagi infraestructures existents dins la serra per a la seva manipulació.

El Consorci, com a titular de la marca de garantia Producte de Collserola, la posa a disposició de tots els productors/es del Parc que tinguin interès a fer-ne ús i que compleixin amb els requisits establerts en els reglaments d’ús i els regla-ments específics. Alhora, també ofereix assessorament i suport en el procés administratiu.




Aquest segell forma part de les accions previstes dins el Pla agropecuari del Parc Natural de la Serra de Collserola (aprovat al mes de desembre del 2013).


(parcnaturalcollserola)




Dies Festius a
Cerdanyola del Vallès el 2017



 
 
 17 de abril - Dilluns de Pasqua 
  1 de maig - Festa del Treball
  8 de maig - Festa Local
24 de juny - Sant Joan
15 d'agost - Assumpció de la Mare de Déu
11 de setembre - Diada
12 d'octubre - Festa Nacional d'Espanya
  1 de novembre - Dia de tots Els Sants
13 de novembre - Festa Local
  6 de desembre - Dia de la Constitució Espanyola
  8 de desembre - La Immaculada Concepció
25 de desembre - Nativitat del Senyor
26 desembre 26 - Sant Estebán 

 

La Generalitat aprova
el calendari definitiu d'obertura comercial autoritzada a Catalunya per al 2017



 
 
Els dies 8 de gener, 2 de juliol, 1 de novembre i 6, 8, 10, 17 i 24 de desembre de 2017, seran festius d’obertura autoritzada a Catalunya, d’acord amb la normativa catalana vigent d’horaris comercials

El Departament d’Empresa i Coneixement, a través de la Direcció General de Comerç, estableix un total de vuit festius anuals dels quals els ajuntaments poden substituir-ne dues dates. També poden fixar dos festius més per al seu àmbit municipal

Més d’un centenar d’ajuntaments catalans han afegit i o modificat el calendari de festius amb obertura comercial autoritzada per l’any vinent. Els comerços de la ciutat de Barcelona podran obrir al públic els dies 8 de gener, 23 d’abril, 2 de juliol, 1 de novembre i 3, 6, 8, 10, 17 i 24 de desembre de 2017

Per a tots aquells municipis catalans que no hagin designat els dos dies addicionals d’obertura, s’entenen com a dates escollides el 12 d’octubre i el 3 de desembre de 2017

La Generalitat ha aprovat el calendari comercial definitiu d’obertura comercial autoritzada a Catalunya per al 2017.

Els dies 8 de gener, 2 de juliol, 1 de novembre i 6, 8, 10, 17 i 24 de desembre de 2017, seran festius d’obertura autoritzada a Catalunya, d’acord amb la normativa catalana vigent d’horaris comercials.

 
El Departament d’Empresa i Coneixement, a través de la Direcció General de Comerç, estableix un total de vuit festius anuals dels quals, els ajuntaments poden substituir-ne fins a dues dates. D’acord també amb la Llei d’horaris comercials, s’afegeix dos dies més al calendari comercial, que els municipis han de fixar en funció del màxim aprofitament comercial i d’acord amb els comerciants.

Més d’un centenar d’ajuntaments catalans han afegit i o modificat el calendari de festius amb obertura comercial autoritzada per al 2017 (que es recullen a la resolució EMC/2915/2016, de 21 de desembre publicada avui al DOGC). Entre ells, el consistori de Barcelona ha establert que els comerços de la ciutat podran obrir al públic els dies 8 de gener, 23 d’abril, 2 de juliol, 1 de novembre i 3, 6, 8, 10, 17 i 24 de desembre de 2017.

Pel que fa als dos dies festius addicionals d’obertura comercial autoritzada que poden fixar els ajuntaments, en el cas dels consistoris que no hagin designat cap data específica, s’entendran com a dates escollides i aplicables en els seus àmbits territorials el 12 d’octubre, i el 3 de desembre de 2017.


Calendari comercial per al municipi de Cerdanyola del Vallès

8 de gener
2 de juliol
1 de novembre
3, 6, 8, 10, 17, 24 i 31 de desembre
 

 
 

 CALENDARI DE PAGAMENT
 DE LES TAXES I IMPOSTOS MUNICIPALS
 PER AL 2017

 
 
 

HORARI DE CORREOS 



-Sant Iscle, 23-25, 08290. Cerdanyola del Vallès
paqueteria.correos.es
Tfn. 936 91 37 57

Dilluns a divendres:  08:30 a 20:30 hores
Dissabtes:                   09:30 a 13:00 hores
Diumenges i festius  TANCAT

Del 18 de juliol al 16 de setembre l'horari es:
Dilluns a divendres:  08:30 a 14:30 hores
Dissabtes:                   09:30 a 13:30 hores

DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT
DE CATALUNYA

 
  ORDRE EMO/156/2015, de 22 de maig, per la qual s'estableix el calendari d'obertura dels establiments comercials en diumenge  i dies festius per al 2017.


Per a l’any 2017:

  8 de gener.
  2 de juliol
  1 de novembre.
  6, 8, 10, 17 i 24 de desembre. 

 

 
   

 TRANSPORT LOCAL
 
 


    Línies i horaris 
   
   
     visitantes total   Des de 31/10/16
   
 SALILLAS.NET  NO TÉ CAP SUPORT  COMERCIAL,
 NO CONTÉ RES DE PUBLICITAT  I  LES DESPESES
 SÓN SOSTINGUDES PEL SEU AUTOR. GRÀCIES

 

 
Antiga escala d'accés a l'estació de "Cerdanyola-Ripollet"
Canaletes anys 1992
Passeig Cordelles anys 1920, cantonada plaça Abat Oliba. 
 
            FOTOGRAFIES DE
         CERDANYOLA DEL
          
 PASSAT SEGLE
                    
 
 Properes activitats
D'EXCURSIÓ AMB...
Us proposem descobrir el Parc de la mà d’alguna de les entitats del territori que se’l coneixen abastament.
Itinerari matinal. Activitat gratuïta. Places limitades. Més informació i inscripcions al telèfon del Centre d’Informació: 932 803 552
COLLSEROLA VERDA
Súper Campus Guiera. - Fins al 28 de juliol i del 28 d'agost al 8 de setembre. Al Parc Esportiu Municipal de Guiera
Edat: de 3 a 15 anys - Horaris: opcions a escollir entre matí de 9h a 13h; matí més dinar de 9h a 14:30h; i tot el dia de 9h a 17h
Inscripció a partir del 15 de maig de dilluns a divendres de 10h a 14h i de 16h a 20h. - PEM Guiera (avinguda de Guiera, 6). - Tel. 935 863 636 - Més informació: www.cerdanyola.cat/guiera

Cursos de català per a adults. Curs inicial de català, de grup de conversa i de reforç d'ortografia. Inscripcions de dilluns a dijous de 10 a 13 h.- Servei Local de Català de Cerdanyola del Vallès,
-Plaça de Sant Ramon, 23-24 - Tel. 93 580 27 51
Més informació: www.cpnl.cat/xarxa/cnlvallesoccidental3

  JULIOL  
Del 04/07/2017 al 09/07/2017. XXXIV Mostra Internacional de Dansa Popular
L'Esbart Sant Marçal celebra la 34a edició de la Mostra de Dansa amb la següent programació:

Del 17 al 21 de iuliol. Fantosfreak.XVIII Festival Internacional de Curtmetratges Fantàstics i Freaks . Parc del Turonet.

Dimecres 19 a les 19h. Xerrada . Remeis naturals pel dolor i altres malalties. Activitat emmarcada al programa L’Estiu és Gran.
Sala Enric Granados. Biblioteca

Divendres 21 a les 22h. Liceu a la Fresca. II Trovatore. Projecció de l’òpera en una pantalla gegant. Plaça Jaume Grau i Altayó.
Projeccció a través d'una pantalla gegant de l'opera Il trovatore que s'estarà fent al Teatre Liceu.
Organitza: Gran Teatre Liceu i Ajuntament

Del 21 al 23 El barri de Montflorit celebra la seva festa major amb diverses activitats. Veure programa a part

Dissabte 22 a les 19h. Petanca. II Open Internacional Ciutat de Cerdanyola. 12 Hores de Petanca. ZEM Montflorit. Organitza: Club Petanca Cerdanyola Atlético Serraparera

El dilluns dia 24 inicia la Pretemporada el Cerdanyola FC

Del 26 al juny al 28 de juliol i del 28 d'agost al 8 de setembre.
Súper Campus Guiera.
 Al Parc Esportiu Municipal de Guiera
Edat: de 3 a 15 anys - Horaris: opcions a escollir entre matí de 9h a 13h; matí més dinar de 9h a 14:30h; i tot el dia de 9h a 17h
Inscripció a partir del 15 de maig de dilluns a divendres de 10h a 14h i de 16h a 20h. - PEM Guiera (avinguda de Guiera, 6). - Tel. 935 863 636 - Més informació: www.cerdanyola.cat/guiera

Divendres 28 a les 22h. Cinema a la fresca : Projecció ‘Cuerpo de élite’. Activitat emmarcada al programa L’Estiu és Gran. Plaça de Sant Ramon

Diumenge 30 a les 20:30h. Ball amb l’Orquestrina Franquesina.
Activitat emmarcada al programa L’Estiu és Gran. A la Plaça de l’Abat Oliba

Diumenge 30 el Cerdanyola FC jugarà el partit de primera ronda de la Copa Catalunya

Del 3 al 31 de juliol - Espai Infantil -
De 16:30 a 20h
Per infants de 3 a 12 anys. - Descripció: activitats lúdiques per a nens i nenes. - Informació i inscripcions:Espai Infantil Cerdanyola (carrer de les Escoles, 5-7) - Més informació: 673 624 530

Cursets de natació intensius,
Del 3 al 31 de juliol al Parc Esportiu Municipal de Guiera. Per infants a partir de 7 mesos i adults.
Horari: opcions a escollir entre 1, 2 o 3 dies a la setmana de dilluns a divendres. Inscripció: a partir del 22 de maig de dilluns a divendres de 10h a 14h i de 16h a 20h.
Parc Esportiu Municipal Guiera (avinguda de Guiera, 6) Tel. 935 863 636.      Més informació: www.cerdanyola.cat/guiera

Del 3 al 28 de juliol - Casal poliesportiu Can Xarau - De 9:05h a 13:55h. - Edats: de 3 a 12 anys - Lloc: Complex Esportiu Municipal Can Xarau. - Descripció: el Casal oferirà activitats aquàtiques, psicomotricitat, esports, jocs, tallers i sortides. Informació i inscripcions: Complex Esportiu Municipal Can Xarau (carrer de les Camèlies, s/n) - Tel. 936 917 704 e-mail: canxarau@cerdanyola.cat


 
 AGOST 
Diumenge 13 a les 12h. Visita guiada a l’exposició permanent Cerdanyola, terra d’ibers. Al Museu de Ca n''Oliver
 
 SETEMBRE 
Els dies 1-2-i 3 de setembre es celebrarà la Festa Major de Bellaterra.

Dissabte 2 de setembre a les 19h. Vespres Literaris. Es comen-tarà el llibre "Tierra desacostumbrada". Al Centre Civic Montflorit

Dissabte, 16 de setembre de 10 a 13 hores a Can Balasc.
BIODIVERSITAT INSECTA
Una ruta per conèixer el projecte Biodiversitat Insecta Collserola sobre els artròpodes del bosc mediterrani. A càrrec de Jorge Mederos, biòleg. Al Parc Natural de Collserola. Centre d'Informació del Parc   932.803.552. 
 
 octubre 
Diumenge 8 d'octubre:Festa dels Ocells, una matinal per aprendre i gaudir amb tot un seguit d'activitats que tindran com a protagonista el món de les aus. A Can Coll. Activitats per a tots els públics i gratuïtes

Dissabte dia 28 "Les herbes remeieres de Collserola"  al Parc del Turonet. Itinerari Guiat. Públic adult.

 NOVEMBRE 
 
DESEMBRE
 
 
 Activitats estables
Cerdanyola, terra d'Ibers
2n diumenge de mes a les 12 hores
Visita guiada amb l’entrada
Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver

Sant Martí, una església per a la pagesia
2n diumenge de mes
Església Vella de Sant Martí Obert de 10.30 a 13.30 h
Visita guiada gratuïta a les 12 h Tancat fins gener de 2017

Activitats a Can Catà Natura
És obert el 1r i 3r diumenges de cada mes. Excepte els festius i durant el mes d'agost.
Preu: Adults 3 €, nens 2 €
Telf: 627 433 462 i 600 259 084

Sant Iscle, una parròquia medieval
3r diumenge de mes
Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Oberta de 10 a 14 h Visita guiada gratuïta a les 12 h Agost tancat

Portes obertes al MAC
Cada primer diumenge de mes, accés gratuït al Museu d'Art de
Cerdanyola de 11 a 14 hores.
 
 Activitats al Museu d'Art (MAC)
 JULIOL 
De dilluns 17 al divendres 21
XVIII FESTIVAL FANTOSFREAK a les 21:30 h. 
A la sala d'actes del MAC.

Sessió Off Festival  el dissabte 22

Exposicions
Fins al 28 de juliol
L’Estètica del Circ. Exposició de fotografies de 12 fotògrafs sobre l’emblemàtic Circ Raluy.  Biblioteca de Cerdanyola Organitza: AFOCER

Fins al 20 d'agost.
El cel dels ibers i Paisatges nocturns de Collserola. Dues exposicions per conèixer el cel actual i passat.   Al Museu de Ca n’Oliver

Fins al 31 d'agost
Escultures en gres refractari
ISMAEL SMITH. NUDE AND NAKED, DESPULLANT ISMAEL SMITH
Tot coincidint amb l’exposició que èl Museu Nacional d’Art de Catalunya dedica a Ismael Smith, el MAC proposa una revisió a partir d'una de les temàtiques més habituals a l’obra de l'artista, el nu, tot abordant diversos temes que es relacionen amb estereotips de la sexualitat i la personalitat de l’artista. L’equip "El Palomar' donarà el contrapunt des de la perspectiva del moviment Queer. SMITH. DIÀLEGS CONTEMPORANIS 
Per altra banda, els joves artistes emergents Gaietà Mestieri i Ivonne Navarro plantejaran, des d'una visió actual, un diàleg a partir d'algunes de tes disciplines i temes més recurrents del polifacètic artista.  Al Museu d'art Cerdanyola

Fins al 31 d'agost
Activitat familiar
Decorem la sala petits lectors. Ajudeu a invertir la sala en un gran fons marí. A la Biblioteca de Cefrdanyola

Fins al 31 d'agost
BBC Tours. Exposició bibliogràfica sobre destinacions per aquest estiu. A la Biblioteca de Cerdanyola

Fins al 30 de setembre
Nude and naked i Tot revisant Smith.
Dues exposicions sobre l’artista i l’obra d’Ismael Smith
Al Museu d’Art de Cerdanyola


 
 
 Activitats al Poblat de Ca n'Oliver 
Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver. Carrer de València, 19  Cerdanyola del Vallès Telèfon. 93 692 33 22 / 93 580 45 00
a/e museucanoliver@cerdanyola.cat www.cerdanyola.cat/museucanoliver
Poblat Ibèric de Ca n'Oliver a Cerdanyola del Vallès
Totes les activitats són gratuïtes. Es convenient assegurar-se que no s'ha produït cap canvi en el programa.

JULIOL
Dilluns 17 al 21 de juliol. - XVIII FESTIVAL FANTOSFREAK
Sessió Off Festival el dissabte 22 a les 21:30h a sala d’actes del MAC


agost
Diumenge 13 d'agost a les 12 h.  Cerdanyola, terra d’ibers
Visita guiada a l’exposició permanent amb l’entrada
Majors de 8 anys  Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver

SETEMBRE
Diumenge 17 de setembre, 9 h Lauro, un poblat ibèric al Montseny. Visita al jaciment ibèric de Samalús
Activitat per a tots els públics.

Dissabte 30 de setembre i diumenge 1 d'octubre. XVII Cap de Setmana Ibèric.
Jornada de portes obertes i activitats diverses per a tots els públics.
NOVEMBRE
Diumenge 19 de novembre, 11.30 h. Indiana Jones i el museu maleït - Joc de rol.
Activitat per a tots els públics.
DESEMBRE
Diumenge 17 de desembre, 11.30 h. Jugar com abans - Taller de jocs de taula de l'Antiguitat.
Activitat per a tots els públics.
 
 Activitats del Parc Natural Collserola
 

Podreu visitar l'edifici, les seves exposicions i els seus entorns (visita autoguiada). (activitat gratuita)
 
EXCURSIONS AMB VOLUNTARIS


Itineraris per la serra conduïts per Voluntaris de Collserola.
4 a 5 hores de durada. Mès de 7 anys. Cal inscripció prèvia. (activitat gratuita)

(*) La inscripció de les sortides dels dimarts s'obre el dilluns de la setmana anterior a l'activitat.

DESCOBERTES EN FAMILIA

Una passejada, pels entorns del Centre d'Informació, acompanyada d’un petit taller o d’un joc per conèixer millor Collserola. A càrrec dels Guies del Parc. Cal inscriure’s al Centre el mateix dia. Menors de 3 anys gratuït. Places limitades, 20 persones per sortida.
Preu 1,75€  Horari de 11 h i 12.30 h.

Diumenge 23 de setembre.
L’estiu s’acaba! Ep, preparem-nos per l’hivern.
Recorregut per detectar els rastres més habituals que deixen alguns animals del bosc en la seva activitat frenètica a la recerca d’aliment, que comença en acabar l’estiu i que durarà tota la tardor.


ESPECIAL ESTIU

29a OBSERVACIÓ DE LA MIGRACIÓ DE LES AUS RAPIN-
YAIRES.
Caps de setmana i festius del 9 de setembre a l’1 d’octubre, al turó de la Magarola. Us conviden a gaudir d’un magnífic espectacle. Al mirador de la Magarola trobareu monitors especialitzats que us ajudaran a identificar les aus de pas. Podreu reconèixer les diferents siluetesdels ocells que es desplacen cap a terres africanes.
Activitat gratuïta, oberta a tothom. L’accés fins a dalt del turó és a peu. Cal que porteu prismàtics. Horari de 10 a 13 h

Biodiversitat insecta
Dissabte, 16 de setembre, a Can Balasc.  Una ruta que ens permetrà conèixer de prop el projecte Biodiversitat Insecta Collserola, que des del 2009 i aplicant diferents metodologies d’estudi, fa recerca sobre els artròpodes del bosc mediterrani.
A càrrec de Jorge Mederos, biòleg. Activitat gratuïta. Places limitades. Cal inscripció prèvia al telèfon del Centre d’Informació: 932 803 552.A partir de 7 anys.Horari: de 10 a 13 h.


DESCOBERTES EN FAMILIA
Una passejada, pels entorns del Centre d'Informació, acompanyada d’un petit taller o d’un joc per conèixer millor Collserola. A càrrec dels Guies del Parc. Cal inscriure’s al Centre el mateix dia. Menors de 3 anys gratuït. Places limitades, 20 persones per sortida. 
Preu 1,75€  Horari de 11 h i 12.30 h.

LA GRANJA DE CAN COLL

Els diumenges, visites guiades de 45 minuts. Es mostren diferents espais de la granja: la incubadora i els pollets i el tancat dels conills i el dels ànecs. Així com els corrals amb la somera, la truja, la vedella i l’aviram.

Horari: 11:15 h i 12:15 h. Preu: 1,75 € per persona (adults i nens a partir de 3 anys).

Cal inscriure’s el mateix dia al taulell d’informació de Can Coll. Places limitades, màxim 25 persones per visita. 

De 13 h a 13.30 h visita lliure i gratuïta només als corrals.         


ESPAI D'INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA
Obert al públic el 2n diumenge de cada mes (excepte els mesos de gener, agost i desembre). Horari de 10:30 a 14 hores
Les passejades temàtiques al pantà de Vallvidrera inclouen la visita al centre. El Centre acull l'exposició sobre el pantà i els seus entorns.
Reserves per a grups tot l'any al telèfon 932 803 552

VISITES AL CASTELL DE TORRE BARÓ
De dilluns a divendres de 10 a 13 hores
Dissabtes de 10 a 17 hores. El mirador resta tancat de les 13 a les 15 hores 
Diumenges de 10 a 14 hores
Situat a la carretera Alta de Roquetes, 328 (Nou Barris-Barcelona). Es pot descarregar la programació i fer les inscripcions a castell_torrebaro@bcn.cat

CONEGUEM LA GRANJA DE CAN COLL
Per als més petits. Una activitat de descoberta del medi rural a través del contacte directe amb els animals de la granja. Edat: d'1 a 3 anys. Preu: 107,45 Horari: de 10 a 13 h Durada: per a 2 grups de 20 infants: 1,15 h per grup en dos toms consecutius. Per a 1 grup de 20: torm únic de 2,15 h. 

VISITA EL PARC A L'ESTIU, AL CENTRE D'INFORMACIÓ.
Activitat lúdica guiada. A la frescor de l'alzinar, mitjançant jocs i activitats, es fa una descoberta dels elements de la natura que ens envolta. És una activitat curta, per a 2 grups consecutius. Edat: de 4 a 7,o de 8 a 12 anys.. Preu: 107,45 per a 2 grups de 25 p.(nens i nenes de la matexa edat) Horari: el 1r grup, de 10:00 a 12, i el , i el 2n grup de 12 a 13,30 hores. Màxim d'assistents 4 grups de 25 persones Durada: 1hora i mitja cada grup 

LA GRANOTA DEL PANTÀ, AL PANTÀ DE VALLVIDRERA.
Activitat lúdica guiada. Als entorns del pantà, mitjançant jocs i activitats, es fa una descoberta d'un ambient aquàtic. És una activitat curta, per a 2 grups consecutius. Edat de 4 a 7 anys. Horari: el 1r grup de10,30 a 12 h i el 2n grup de 12 a 13:30 hores. Màxim d'assistents 4 grups de 25 persones Durada: 1hora i mitja cada grup

JUGUEM A L'ESTIU, AL CENTRE D'INFORMACIÓ.
Activitat lúdica guiada. Dins del bosc, mitjançant jocs i activitats, es fa una descoberta dels elements de la natura que ens envolta. 
Edat : de 8 a 12 anys.  Preu: 107,45 € per cada grup de 25 persones.  Horari: de 10:30 a 13:30 h. Màxim d'asistents 4 grups de 25 persones 

MATINALS A COLLSEROLA
Si voleu caminar i fer esport a Collserola, conèixer els diversos ambients de la serra i descobrir indrets amagats... us oferim una excurSIó dela mà dels nostres guies.

Edat: su n'or a 12 a 5. Preu: 107.45 6 per cada grup de 25.
Horari: e 10,30 a 13. 0 hores. Màxim d'assistents: 4 grups de 25 Durada: 3 hores

Al Centre d'informació
Itinerari 1: Des del Centre d'informació a la font de la Budellera i retorn a Santa Maria de Vallvidrera.
Itinerari 2: Des del Panta de Vallvidrera fins al ïuró d'en Cors i el coll de Can Cuiàs i retorn al Baixador de Vallvidrera.

A Can Coll
Itinerari 1
: Des de la masia de Can Coll a la Font de Sant Pau i retorn.
Itinerari 2: Des de l'àrea de lleure de Can Coll al Puig de la Guàrdia, torrent de Can Coll i retorn.

VISITA A LA GRANJA DE CAN COLL
Activitat guia a on els nens i nenes podran veure els animals de la gran'a de Can Coll, saber de què i`s'alimenten i observar com es comporten. És una activitat curta adreça a a 2 grups consecutius.
Del 24 de juny a l'11 de setembre resta tancada
Edat: o de 4 a 7, o de 8 a 12 anys ' Preu: 107.45 6 per a 2 grups de 25 persones.
Horari: el 1r grup de 10,30 a 12 h, i el 2n grup de 12 a 13.30 hores. Calen 2 grups de 25 p. (de la mateixa edat)
Durada: 1 hora i mitja cada grup /


VISITA A LA GRANJA I AL BOSC DE CAN COLL
Visita guiada a la gran'a de Can Coll i itinerari pels boscos de l'entom on mitjançant jocs i activitats, es fa una descoberta els elements de la natura que ens envolta.
Edat: de 4a 7 o de 8 a 12 anys * Preu: 107. 56 per cada grup de 25 p. (de la mateixa edat)
Horari: de 10,30 a 13.30 h Màxim d'assistents 2 grups de 25 Durada: 3 hores.  Aquestes activitats es preparen per a una única franja d'edat, o de 4 a 7 anys, o de 8 a 12 anys.


VOLS COL·LABORAR?
Què et semblaria venir un dia al Parc a col·laborar en la millora d’algun dels seus espais? Si tens temps i ganes, et convidem a participar-hi!
De 10 a 13 h. Mès de 12 anys. Cal inscripció prèvia

 



NITS D'ASTRONOMIA



Sessions d'iniciació  a l'observació d'estels, constel-lacions i altres cossos celestes. L’activitat combina explicacions teòriques: què són les estrelles diferencies amb els planetes, mitologia associada; amb observacions a l’exterior: identificació de constel·lacions a ull nu i observació amb telescopi. En cas de mal temps o menys de 10 inscrits se suspendrà l'activitat.
Aquestes sessions es programen una nit al mes, en divendres, tot l’any, excepte a l’agost. Consulteu dates a l’Agenda d’activitats.
Durada 2 h.  Horari: Estiu: de les 22:00 a les 24:00 h. Hivern: de les 21:00 a les 23:00 h.
Inscripcions la mateixa setmana de l’activitat, de dilluns a divendres, al tel 932 803 552.  Places limitades 
Preu : 5,15€   Edat recomanada: + de 12 anys.
Divendres de 21 a 23 h.  Cal inscripció prèvia

Divendres 21 de juliol al Centre d'Informació : El cel dominat per Júpiter i Saturn
Les nits d’estiu ens oferiran l’espectacle de poder contemplar els planetes Júpiter i Saturn al mateix temps. Els Rei dels Déus i el Déu del Temps es mostraran esplendorosos als nostres ulls.

Divendres 15 de setembre al Centre d'Informació. El triangle d'estiu al zenit
Les estrelles Vega, Deneb i Altaïr formen l’anomenat triangle d’estiu, una figura imaginària que ens ajuda a conèixer el cel a ull nu. A finals de l’estació d’estiu encara el podrem observar en una posició privilegiada.
 
PASSEJADES TEMÀTIQUES



Una passejada tranquil·la pels entorns del Centre d'Informació, per conèixer els valors del Parc de la mà d'un guia especialitzat.
Hivern i estiu, dissabtes alterns Primavera i tardor, tots els dissabtes (no festius) 
Horari: De les 11:00 a les 13:30 h
Inscripcions el mateix dia de la passejada, al taulell del Centre d’Informació. (No es fan reserves prèvies)
Màxim de 20 persones per sortida. Preu: 1,75€ per persona


Dissabte 30 de setembre. Els ocells del Parc de Vallvidrera *
Recorregut des de Vil·la Joana fins al pantà de Vallvidrera per descobrir la diversitat d’ocells que hi habiten.
(*) Activitat gratuïta en motiu de la celebració del Dia dels Mundial dels Ocells

Opció per a grups organitzats (associacions de pares i mares, grups d'excursionistes, esplais, etc.) consulteu la proposta "Matinals a Collserola". Aquesta activitat no es pot reservar per a grup,

Algunes propostes de Passejades temàtiques:
Brolles i màquies
Els ocells de mida mitjana
El pantà de Vallvidrera
Pins, pinyes i pinyons
Rere el rastre del senglar.


PER A LES ACTIVITATS AMB INSCRIPCIÓ PRÈVIA. Truqueu la mateixa setmana de l'activitat -de dilluns a divendres- al telèfon del Centre d'Informació del Parc   932.803.552. 
Horari de 9.30 a 15 hores



TURÓ DE MONTCADA

Informació de les activitats i inscripcions al web de l'associació ACER: www.acer-associacio.org

 
 Activitats a la Sala Enric Granados
 
Hores del Conte 2016

Activitats fins 31 de desembre a la Sala Enric Granados
A les 12:00 hores. No cal inscripció prèvia. Aforament limitat.

 
 Activitats a la Biblioteca Central
 

 Horaris matins: dimecres i divendres de 10 a 14h.
 Horaris Tardes: de dilluns a dijous de 15:30 a 20:30h.
 Telf. 935807602
 www.bibliotecacerdanyola.cat

 b.cerdanyola@diba.cat
 Pl. Enric Granados, 1 cerdanyola del Vallès


 
 LLOCS D'INTERÈS   (amb Google Maps)
 
Cases modernistes als carrers de Sant Ramon i Sant Martí.
41.490398º, 2.136200º
Cases modernistes al carrer de Sant Francesc
41.494483º, 2.143034º
Castell de Sant Marçal.
41.490684º, 2.114799º
Escultures modernistes i noucentistes del cementiri mun.
41.487103º, 2.124565º
Ermita de Santa Maria de les Freixes.
41.479020º, 2.142564º
Ermita de Sant Iscle
41.467756º, 2.150546º
Església i rectoria de Sant Martí.

41.491344º, 2.139979º
Església vella gòtico-renaixentista de Sant Martí.
41.487479º, 2.123503º
Masia de Can Canaletes i aqüeducte.
41.479157º, 2.142362º
Masia de Can Catà
41.469872º, 2.149952º
Masia de Can Coll i Àrea de Can Coll
41.473393º, 2.128351º
Masia de Can Fatjó del Molí.
41.484013º, 2.127144º
Masia de Can Miró.
41.501460º, 2.102093º
Masia de Can Serraparera.
41.496042º, 2.130091º
Paratge de Canaletes.
41.483073º, 2.143356º
Bosc Gran de Can Catà
41.469872º, 2.149952º
Monument a Europa
41.485378º, 2.128094º
Parc Esportiu Guiera    -Avda. de Guiera 6-8
41.483350º, 2.139192º
Parc Tecnològic del Vallès

41.484886º, 2.127711º
Jutjats
41.484005º, 2.143957º
Monument a Francesc Macià.   Final Av. Primavera
41.489279º, 2.144290º

FESTA MAJOR
Primer cap de setmana del maig

MUSEUS 
Ca N’Olivé
(Montflorit): Horari: Diumenges d’11 a 14 hores. 41.480617º, 2.134068º
Museu de Ca n’Ortadó:
Plaça de Sant Ramon, 23-24.
Tel.:93 692 33 22. (actualment tancat) Accés lliure als jardins.
41.488767º, 2.135999º
Museu i Poblat ibèric
41.480617º,2.134068º

OFERTA CULTURAL:
Festival de Blues  (octubre)

VARIS
Ajuntament 
 -Pl. Francesc Layret, s/n
41.491027º,2.140686º
Pavelló d'esports
(Compleix Esportiu Municipal Can Xarau)
41.494471º, 2.139991
L'Ateneu.
-Carrer Indústria, 38-40
41.488106º,2.140945º
Biblioteca Central 
-Avda de Catalunya
41.492544º, 2.142231º
Pl. Sant Ramon i Monument Republica
41.489107º, 2.136014º
Columnes d'Alfaro (UAB)
41.497103º, 2.110553º
Parc de Cordelles
41.496174º, 2.133794º
Estació Renfe de Cerdanyola (Av de Catalunya)
41.492656º, 2.147392º
Estació Renfe Cerdanyola-Universitat
41.497040º, 2.115583º
Estació Ferrocarrils de Catalunya Bellaterra
41.500968º, 2.090583º
Estació Ferrocarrils de Catalunya Universitat Autònoma
41.502824º, 2.102540º
Zona Esportiva Municipal Les Fontetes.  Pg. d'Horta s/n
41.486486º, 2.144069º
Àrea de Can Coll  (restaurant, àrea de lleure) Montflorit
41.472626º, 2.127352º 
Zona Esportiva del Bosc Tancat  -carrer Riu Sec s/n
41.501639º, 2.130923º
 
 
Durant segles, la serra de Collserola ha atret l’atenció de cultures ben diverses, la intervenció de les quals ha deixat empremtes en el paisatge, en els camins, en les edificacions…, que constitueixen un patrimoni valuós que convé preservar i gestionar per al coneixement i l’admiració de les generacions actuals i futures.

La serra ha estat habitada des de temps prehistòrics, com ens ho demostra la gran quantitat de vestigis arqueològics i arquitectònics trobats. Des dels primitius pobladors ibers fins a les modernes torres modernistes, s’han identificat més de dos-cents elements construïts, entre xarxa viària, edificació agrícola i elements d’interès històric.

Aquest patrimoni destaca per:
— l’elevada qualitat arquitectònica d’un gran nombre d’edificacions
— la diversitat dels elements construïts
— l’adaptació al medi de totes les construccions

Les restes més antigues de la serra conegudes són uns estris de sílex, de fa uns 100.000 anys, trobats a Ca n’Albareda, a Sant Feliu de Llobregat, que ens parlen de l’existència dels primers caçadors a la serra.

Patrimoni construït

 Castells medievals
        Fortificació medieval Penya del Moro
       Castellciuró
       Castell del Papiol
       Castell de Torre Baró

 Ermites i esglésies
        Santa Maria de Valldonzella
        Sant Cebrià i Santa Justina
        Santa Creu d'Olorda
        Santa Maria de Vallvidrera
        Santa Maria de les Feixes
        La Salut de Sant Feliu de Llobregat
        Temple del Tibidabo
         La Salut o Santa Eulàlia de Madrona
         Sant Adjutori
         Sant Medir
         Sant Pere de Romaní
         Sant Bartomeu de la Quadra

 Masies
         Ca n'Abadal (Sant Feliu de Llobregat)
         Ca n'Albareda (Sant Feliu de Llobregat)
         Can Balasc (Barcelona)
         Can Baró (Sant Just Desvern)
         Can Bell (Sant Cugat del Vallès)
         Can Borrell (Sant Cugat del Vallès)
         Can Bosquets (Sant Cugat del Vallès)
         Can Bova (Sant Cugat del Vallès)
         Can Calopa de Dalt (Barcelona)
         Can Campmany (Molins de Rei)
         Can Candeler (Sant Just Desvern)
         Can Carbonell (Sant Just Desvern)
         Can Castellví (Barcelona)
         Can Catà (Cerdanyola del Vallès)
         Coll (Cerdanyola del Vallès)
         Can Cortès (Sant Cugat del Vallès)
         Can Coscoll (Sant Just Desvern)
         Can Fatjó (Sant Just Desvern)
         Can Gelabert (Sant Just Desvern)
         Can Maimó (El Papiol)
         Can Masdeu (Barcelona)
         Can Monmany (Sant Cugat del Vallès)
         Can Padrosa (Sant Just Desvern)
         Can Pahissa (Sant Feliu de Llobregat)
         Can Ribes (Molins de Rei)
         Can Tintorer (Molins de Rei)
         Can Valldaura (Cerdanyola del Vallès)
         Can Vila (Sant Just Desvern)
         Can Vilagut (Molins de Rei)
         Granja Can Llevallol (Barcelona)
         Torre del Bisbe (Sant Feliu de Llobregat)
         Vil·la Joana (Barcelona)
         Torre Negra (Sant Cugat del Vallès)

 Fonts
          Font de la Budellera
          Font del Bacallà
          Font de Can Lloses
          Font Groga
          Font d'en Llevallol
          Font Joana
          Font de la Maduixera
          Font d'en Ribes
          Font de la Rabassada
          Font d'en Sert
          Font de la Salamandra
          Font de Sant Medir o del Manyos
          Font de Santa Pau

 Barraques de vinya
           Les barraques de vinya de Collserola presenten un gran 
           ventall de tipologies a causa, principalment, de la diversitat
           geomorfològica de la mateixa serra, on els tipus de terrenys
           i de roques són molt variats, tot i que també hi influeix
           l’època de  construcció i el mateix constructor.


Llegat cultural


 Aplecs i romeries

            Aplec de Sant Medir
            Aplec de St. Iscle
            Aplec de La Salut de Sant Feliu de Llobregat 


Els arbres singulars a Collserola


Avui, la serra de Collserola és un Parc Natural extensament boscós, però, històricament no sempre ha estat així. A finals del segle XIX bona part del territori estava ocupat per masies i àrees agrícoles que és dedicaven principalment al conreu de la vinya. Amb el segle XX, es va iniciar un procés d’expansió urbanística i d’abandonament agrícola que, lligat a un creixent ús de lleure, ha anat transformant profundament el paisatge, fins als nostres dies. Fruit d’aquests processos i transformacions trobem, per tota la serra, una sèrie d’elements patrimonials construïts per la mà de l’home. Al seu costat hi ha uns altres elements que, tot i ser naturals, també han estat condicionats per la mà de l’home: els arbres singulars. Així, els arbres singulars no només estan enmig dels boscos sinó que, també, els trobem al costat de masies, camins, fonts, àrees agrícoles, etc. Molts d’ells són plantats, altres són naturals, però darrera la majoria de casos hi ha, o hi ha hagut, una voluntat de conservació. D’una manera o altra tots ells formen part del nostre patrimoni natural, cultural i històric i com a tals són mereixedors de protecció. (Parc de Collserola)


 Llegendes

Llegenda de St. Medir

Les circumstàncies en què es crea aquesta llegenda fan creure que es tracta d’una barreja de llegendes locals sorgida arran de la confusió de sant Medir amb sant Emeteri i la necessitat d’ornamentar la llegenda de sant Sever.
Segons la tradició, sant Medir era un pagès que vivia cap a l’any 303 a la vall de Gausac (avui anomenada vall de Sant Medir). Durant el domini romà, els cristians van ser perseguits arreu, entre d’altres, Sever, bisbe de Barcelona. Perseguit pels romans, va fugir per l’antic camí de Barcino (Barcelona) cap a Castrum Octavianum (Sant Cugat). A la vall de Gausac es trobà Medir que plantava faves a prop del camí. Li explicà el motiu de la seva fugida i, decidit a morir per la seva fe, li demanà que si preguntaven per ell respongués amb la veritat.
Quan Sever marxà, les llavors de les faves, miraculosament, van créixer i florir com si ja fes mesos que les haguessin plantades. Poc després, els perseguidors romans van trobar Medir i li van preguntar pel bisbe. Ell els respongué la veritat: que mentre ell sembrava les faves, el bisbe havia passat per allà. Els romans pensaren que Medir es burlava d’ells i protegia el bisbe, de manera que se l’endugueren pres i, quan van capturar Sever, els van martiritzar tots dos, i van degollar sant Medir.


Llegenda de la Mare de Déu de la Salut

Segons la llegenda, la imatge de la Mare de Déu fou trobada per una cabra. La família Través de Sarrià era famosa pels ramats de cabres que tenien i que feien pasturar per Sant Feliu. El pastor es va adonar que una de les cabres furgava amb les potes, cada dia, al mateix racó, al costat d’un gran arbre. Quan ho va explicar a l’amo, i aquest ho va comprovar, van excavar en aquest lloc i va aparèixer la imatge.
Era una època de fam i misèria en què molta gent moria a causa d’una pesta virulenta. Quan van saber que s’havia trobat una imatge de la Mare de Déu van creure que era un signe per retornar-los la fe que havien abandonat, i van començar a encomanar-s’hi amb gran devoció i sacrificis. Molts es van guarir, les collites van començar a ser més abundants i els matrimonis eren beneïts amb els fills que havien demanat. Així va ser que aquella Mare de Déu va ser anomenada de la Salut.
En aquell indret es va erigir un santuari, origen de l’ermita actual, i des d’aleshores, en agraïment, s’hi puja en pelegrinatge un cop l’any.
Segons Joan Amades, a la part exterior del santuari hi ha la Pedra dels Fills, una pedra sagrada que feia de seient i que, estranyament, permetia ser mare a tota dona que s’hi asseia…
 
 CASTELLERS DE CERDANYOLA
Castellers de Cerdanyola
Fundat l'1 de octubre de 1998
Una colla creada el 1998 a partir de la il·lusió d'un grup de persones (algunes amb experiència castellera i altres sense) de tenir una colla a la seva ciutat. Tot i que el bressol dels castells és el Camp de Tarragona, són moltes les colles que a dia d'avui existeixen a la província de Barcelona. Nosaltres som una d'elles, modesta i relativament jove, però sempre amb ganes de superar-nos i d'assolir nous reptes!

Informació assaigs:
Local d’assaig: Carrer del Remei, nº 15 08290 Cerdanyola del Vallés (darrere Mercadona)
Dilluns 20.00 - 22.00h Tronc i Canalla
Dimecres 20.00 - 22.00h General
Divendres 20.00 - 23.00h General

Assaig musics:
Dilluns de 19:00 - 21:00h al Casal de Joves -Pg. del pont, s/n

Contacte:
Mail: info@castellersdecerdanyola.cat
Telf: 699 990 058
http://www.castellersdecerdanyola.cat/
 
 ADRECES
Ateneu de Cerdanyola
Servei de Cultura
Teatre Ateneu -carrer de la Indústria, 38-40
93 580 88 88 Ext. 4043

Biblioteca Central de Cerdanyola (BCC)
PI. d’Enric Granados, 1
93 580 76 02

Centre cívic Montflorit
C. de Mare de Déu dels Dolors, 17-19
93 691 52 62

Llibreria L’Aranya
C. de Santa Anna, 1
93 580 95 35

Llibreria Lilliput
C. de Sant Ramon, 126
93 515 01 80

Museu d’Art de Cerdanyola (MAC)
C. de Sant Martí, 88
93 580 41 30
www.cerdanyola.cat/mac

Museu i Poblat de Ca n’Oliver
C. de València, 19
93 692 33 22 / 93 580 45 00
www.cerdanyola.cat/museucanoliver

OFICINA D'ATENCIÓ CIUTADANA

L'OAC es troba a la planta baixa de la seu central de l’Ajuntament
i té una entrada pel passatge de l’A juntament.

Horari del servei:

  • Horari habitual (de setembre a juny): de dilluns a divendres,
    de 8.30 a 19.00 h
  • Horari en períodes de vacances (juliol, agost, dues setmanes de Setmana Santa i dues setmanes de Nadal): de dilluns a divendres, de 8.30 a 14.00 h.
  • Excepcionalment, també hi ha dies especials (laborables entre dos festius) en els que l’horari és de 8:30 a 14:00 h.
 
NETEJA DE CARRERS I PLACES A LA NOSTRA CIUTAT 
Neteja diària - de dilluns a divendres - de la zona centre de Bellaterra. Això és Estació, Plaça Maragall, Plaça del Pi, carrer Joan Fàbregas i vies properes. Bellaterra està dividida en cinc sectors. Cada dia se'n neteja un. La zona centre està inclosa en tots els sectors.
Escombrada manual de les places interiors als sectors Banús, Diagonal i Cerdanyola 2000.
Escombrada manual d’interiors i zones verdes a places com Sant Ramon, Jaume Mimó, Servei Català d’Ocupació i d’altres de la zona centre.
Escombrada de manteniment al sector de Banús – Bonasort. Zona delimitada pel passeig Cordelles, carrer de Santa Marcel·lina, fins a zona plaça de sant Medir, Felicià Xarau, Torrent i Togores.
Escombrada de vials a la zona centre. Carrers de Sant Ramon, Francesc Layret, Avinguda de Catalunya, Plaça de l’Abat Oliba i passeig de l’Ajuntament.
Escombrada manual de vials al sector Canaletes.
Escombrada mixta de vials a diverses zones de la ciutat. Es fa amb màquines durant diversos dies de la setmana (no cada dia). Es farà neteja mecanitzada als sectors Banús (dilluns, dimecres i dijous), Serraperera (dimarts i divendres), Fontetes (dilluns, dimecres i dijous), Montflorit zona baix (amb 2 màquines, una dimecres i l’altra, dimecres i divendres), sector Epson (dimecres, una màquina, i divendres, una altra), Martinica (dimarts, dijous), sector Ateneu (dimarts, dimecres i divendres), Canaletes (dilluns, dimecres i dijous), Montflorit alt (dilluns i dijous), Santa Anna (dimarts, dimecres i divendres), Turó (dilluns i dijous), Carretera de Barcelona (dimarts i divendres)
Escombrada i manteniment de zones de jocs infantils.
Neteja de papereres. Escombrada zones properes i manteniment, si s’escau.  
 
DEIXALLERIA DE CERDANYOLA
Deixalleria de Cerdanyola del Vallès
Carretera de Cerdanyola a Sant Cugat BP-1413 km 2,2.
Telèfon: 936 917 442
Horari d'obertura al públic:
Dilluns: de 16:30 a 19:30h
Dimarts a divendres: de 10 a 14h i de 16:30 a 19h
Dissabte: de 10 a 13h i de 16:30 a 19:30h 

Fluorescents i llums de vapor de mercuri; Bateries; Dissolvents; Pintures; Vernissos; Piles i acumuladors; Neveres i electrodomèstics que contenen substàncies perilloses; Olis minerals usats.
Paper i cartró; Vidre; Plàstics Ferralla i metalls; Fustes; Tèxtils; Electrodomèstics que no contenen substàncies perilloses; Pneumàtics; Enderrocs d'obres menors i reparació domiciliària; Olis vegetals; Voluminosos; Residus verds (esporga).
 
LOCALITZACIONS DE CONTENIDORS D'OLI.  Els de color taronja.
-C/de Clos cruïlla amb la Gran Via Prat de la Riba
-C/del Torrent n° 5
-Psg. de la Riera cruïlla amb la PI. de la Pau -Av. de la Primavera
   cruïlla amb la PI. de Marconi
-C/ de les Escoles cruïlla amb la PI. de Frederica Montseny
-C/ del Camp cruïlla amb el c/ de Sebastià Garriga
-C/ de Galícia cruïlla amb el c/ Josep Tarradellas
-C/de Felip II cruïlla amb l'Av.del Turó
-Ctra. de Barcelona n° 163
-Av. de Canaletes amb c/ de la Pedrera.
 Pla de les Alsines con Av. de la Primavera.
 PI. de sant Medir amb carrer Ample
-C/ de Sant Casimir, davant del Mercat de Serra perera
-C/ de París amb l'Av. de l'Argentina
-C/ de Santa Rosa amb l'Av. de Flor de maig