El temps a Cerdanyola del Vallès

 Farmàcies de guàrdia

 

 

Ahir i avui. La Torre codorniu a la cruïlla dels carrers Sant Marti i Santiago.
   


La Pallassada
Dissabte 16 i diumenge 17



 
 
 


Comença de
Setmana del bacallà
a Cerdanyola del Vallès




 
 


Carnaval 2019
S'acosta carnaval i els aparadors
s'omplen de disfresses i caretes




 

PROGRAMACIÓ DEL ACTES


Dijous dia 28

17:00 h. Arribada del Tei Carnestoltes a la Plaça de l'Abat Oliba

Divendres dia 1 de març

18:00 h. Animació infantil de Carnaval a la Plaça de l'Abat Oliba amb
              
Els Farsants i Xocolatada
Dissabte dia 2

16:00 h, Concentració de comparses a l'av. de Roma cantonada
           A la Plaça Abat Oliba
17:00 h. Sortida de la Rua des del barri de Serraperera, davant de
           l'escola Saltells i arribada al parc del Turonet.
           L'inici de la Rua s'anunciarà amb tres petards: 10 minuts i 5
           minuts abans, i a l’hora la sortida de la Rua.

Recorregut de la Rua: Av. d'Espanya cantonada av. Roma, c. de Francolí, pg. de Cordelles, pl. de Francesc Layret, av. de Catalunya, av. de la Primavera, pl. de l'Estatut i parc del Turonet.

18.30 h, Ball de Carnaval amb l'orquestra THE MILKERS i lliurament dels premis del concurs de disfresses al parc del Turonet.

De les 18:00 h. a les 22:00 h. hi haurà servei de bar.

Dissabte dia 2

18:30 a 22:00 h. al Parc del Turonet : A partir de les 18.30 h el grup THE MILKERS interpretarà els millors èxits de tots els temps perquè ningú pugui parar de ballar!


La Copa de la Reina 2019
d'hoquei sobre patins.
Del 21 al 24 de febrer.



 
 
 
El sorteig es va realitzar el passat dia 7 al Pavelló Olímpic Municipal de Reus.

Els equips que participen en aquesta copa són quips que del 21 al 24 de febrer jugaran la Copa de la Reina a Reus: Generalitat HC Palau Plegamans, CP Manlleu, Telecable Hoquei Club, CP Voltregà Stern Motor, CP Vila-Sana, Cerdanyola CH i CP Las Rozas.


Quadre de competició

Quarts de final
1. CP Voltregà - CP Las Rozas (15: 15h) - Dijous 21 de febrer
2. CP Manlleu - CH Cerdanyola (17: 15h) - Dijous 21 de febrer
3. Generalitat HC Palau - CP Vila-sana (15: 15h) - divendres 22 de febrer
4. Telecable HC - CHP Bigues i Riells (17: 15h) - divendres 22 de febrer

Semifinals
5. Guanyador partit 1 - Guanyador partit 2 (11: 00h) - Dissabte 23 de febrer
6. Guanyador partit 3 - Guanyador partit 4 (13: 00h) - Dissabte 23 de febrer

Final
Guanyador partit 5 - Guanyador partit juny (15: 00h) - diumenge 24 de febrer

* Horaris susceptibles de modificació causa de la cobertura televisiva.

En aquesta edició s'ha posat en marxa la millor cobertura mediàtica que s'ha ofert mai, ja que serà TV3 l'encarregada de transmetre dues de les millors competicions a nivells de club que existeixen a dia d'avui, oferint també Teledeporte les finals de tots dos tornejos . Properament s'informarà de la retransmissió en streaming, que abastarà totes les competicions.  


Una quincena de confluencias locales de izquierdas ultiman
un pacto para frenar la extrema derecha en las municipales



 
Badalona. Una quincena de candidaturas de confluencia municipal de izquierdas se han juntado para crear un nuevo espacio político que supere los propios municipios y tenga voz propia a nivel nacio-nal.

Impulsados ​​por los líderes de Guanyem Badalona, Dolors Sabater; Guanyem Cerdanyola, Carles Escolà, y Decidim Ripollet, José M. Osuna, el nuevo espacio se propone "frenar el avance de la extrema derecha" en las próximas elecciones municipales superando la lógica de los partidos tradicionales y haciendo frentes comunes de izquierdas por todo el territorio.

Además, a partir del 26 de mayo se crearán grupos propios en las Diputaciones y Consejos Comarcales. Sin embargo, aseguran que no se impondrá a las candidaturas la cesión de los votos en el nuevo espacio, que se acabarán repartiendo también entre ERC, Comuns y CUP, en función de las negociaciones entre partidos en cada muni-cipio.

Objetivos comunes

Garantizar la justicia social, combatir la pobreza y la precariedad de las clases populares y dar salida al anhelo de autodeterminación del pueblo catalán. Estos son los grandes objetivos y rasgos distintivos del nuevo espacio político de las confluencias municipalistas, que se han presentado en sociedad este jueves en Badalona.

El espacio elegido no es casual y, según han afirmado sus impulso-res, Badalona es un claro ejemplo de la "involución democrática" que representa en esta ciudad el liderazgo del PP, que "amenaza" el conjunto de Catalunya. Es por ello que desde 'Municipalistes per la república des de baix' llaman a replicar experiencias como la de Guanyem en todo el territorio.

"Hacen falta grandes acuerdos populares y interpelamos a partidos y movimientos sociales y políticos de izquierdas, demócratas y republi-canos a construir grandes confluencias que hagan de dique de conte-nción contra el avance del autoritarismo y el fascismo y que sirvan como palancas para construir alternativas sólidas y valientes", ha exclamado la exalcaldesa de Badalona, Dolors Sabater.

Los impulsores del nuevo espacio, ven los ayuntamientos como un último "refugio" para "garantizar derechos y libertades", como apunta la portavoz de Guanyem Girona, Carla Costa, pero también son una institución con "limitaciones" que requiere de "nuevos pasos "para llevar las reivindicaciones de las confluencias a niveles superiores, detalla el alcalde de Ripollet, José M. Osuna.

Dolors Sabater asegura que es justamente para hacer "más efectivo" el trabajo de las confluencias municipalistas que se proyecta el nuevo espacio político en "escalas territoriales superiores". Así, a partir de los resultados de las elecciones municipales las confluen-cias tendrán la opción de ceder sus votos en el nuevo espacio políti-co a las Diputaciones o Consejos comarcales, aunque no será obligatorio.





Las confluencias

Conscientes de las diferentes dinámicas de cada municipio y de las negociaciones entre partidos a la hora de confeccionar las confluenci-as, en cada caso se decidirá si los votos a los ayuntamientos acaban, en administraciones supramunicipales a los grupos de ERC, de la CUP, los Comuns o los Municipalistes per la República.

"No somos un nuevo partido, somos la experiencia de las confluen-cias que rompen justamente las costuras de los partidos para superar el partidismo de corto vuelo", ha espetado Sabater. El alcalde de Cerdanyola del Vallès, Carles Escolà pide que "no se pongan trabas" a nuevas confluencias de cara a las municipales de 2019 y pide "generosidad" a los partidos a la hora de buscar acuerdos.

"Pongamos por delante los intereses de la sociedad y no los de las estructuras de los partidos", destaca Escolà. Actualmente, forman parte del nuevo espacio un total de quince confluencias, pero la puerta está abierta a que se añadan nuevas o se incorporen otros ya existen-tes que hoy por hoy no han hecho todavía este paso.

Las quince candidaturas que hoy se cobijan en el nuevo espacio son Guanyem Badalona en Comú, Guanyem Cerdanyola, Decidim Ripollet, Guanyem Girona, SOM Gramenet, Sant Adrià en Comú, Assemblea Ciutadana de Sentmenat, Guanyem Sant Boi, Totes Fem Badia, Guanyem Sitges, Les Franqueses Imagina, Crida Premianenca, Acció Ciutadana de Santa Coloma de Cervelló i Unitat Argentona per la República.


(elperiodico.com)    14 febrer


El Sincrotrón Alba analiza residuos mineros de la costa de Murcia para detectar contaminación


 
El Sincrotrón Alba está analizando residuos vertidos en la bahía de Portmán (Murcia), donde durante más de 40 años se lanzaron al mar más de 60 millones de toneladas procedentes del tratamiento de minerales extraídos de la Sierra Minera de Cartagena, para obtener información de la contaminación por metales pesados.

Es una parte más de la investigación que desde 2014 está llevando a cabo el Grupo de Investigación Consolidado en Geociencias Marinas de la Universitat de Barcelona (UB), ha informado este jueves en un comunicado.

El trabajo busca arsénico para "reconstruir los procesos geoquímicos de alteración de los minerales portadores de este metal" y definir la disponibilidad en el ecosistema marino de este elemento tóxico, ha explicado el profesor del Departamento de Mineralogía, Petrología y Geología Aplicada de la UB, Josep Roqué.

En la línea de luz Claess del Sincrotrón se están examinando con la técnica de espectroscopia de rayos X y la energía que emite y abso-rbe, para deducir qué elementos químicos la forman y en qué estado de oxidación se encuentran.

El científico de la línea, Carlo Marini, ha expresado que "es la primera vez que se analiza un problema así con estas herramientas tan poten-tes", y ha afirmado que se está obteniendo información inédita sobre Portmán.

En esta línea, se espera encontrar pistas valiosas para conocer la distribución, movilidad y disponibilidad del arsénico en el ecosistema

 marino y los efectos potenciales sobre el medio natural y la biodiver-sidad de la costa litoral en Murcia.

El trabajo ha extraído material perforando el fondo marino con tubos de hasta cuatro metros y de esta manera, pueden obtener muestra de sedimentos en columnas, ya que hasta el momento se han hecho estu-dios de la parte emergida de los residuos.

En la línea de luz Claess del Sincrotrón se están examinando con la técnica de espectroscopia de rayos X y la energía que emite y absorbe, para deducir qué elementos químicos la forman y en qué estado de oxidación se encuentran.

El científico de la línea, Carlo Marini, ha expresado que "es la primera vez que se analiza un problema así con estas herramientas tan poten-tes", y ha afirmado que se está obteniendo información inédita sobre Portmán.

En esta línea, se espera encontrar pistas valiosas para conocer la distribución, movilidad y disponibilidad del arsénico en el ecosistema marino y los efectos potenciales sobre el medio natural y la biodiversi-dad de la costa litoral en Murcia.

El trabajo ha extraído material perforando el fondo marino con tubos de hasta cuatro metros y de esta manera, pueden obtener muestra de sedimentos en columnas, ya que hasta el momento se han hecho estudios de la parte emergida de los residuos. (EUROPA PRESS)

(lavanguardia.com) 14 febrer


La china Lily continúa apostando por talento español y ficha un ex Mango para pilotar la expansión en Europa.


 
La compañía, propiedad del gigante Shanghai Silk, ha fichado a Lluís del Campo Sabán como responsable de la estrategia del grupo en Europa y Oriente Próximo. El pasado octubre la empresa nombró a un ex Inditex para pilotar su red de tiendas.

Lily continúa armando su cúpula con talento español. La compañía china, propiedad del gigante asiático Shanghai Silk, ha fichado a Lluís del Campo Sabán para pilotar la expansión del grupo en Europa y Oriente Medio.

El directivo ha desarrollado el grueso de su trayectoria en el sector de la moda donde ha trabajado para grupos como Macson o Mango. MBA por NYU Stern School of Business e Iese Business School, Del Campo inició su trayectoria en Mango en 2013 como area manager de las franquicias del grupo, cargo que ocupó hasta 2015.

Posteriormente el directivo se incorporó a la compañía de bebidas Dietox como director de operaciones. En junio de 2017, Del Campo volvió al sector de la moda al incorporarse como responsable de la expansión del grupo de moda masculina Macson, cargo que ha ocupado hasta ahora.

Lily ha fichado a Lluís del Campo Sabán, hasta ahora director de expansión de Macson

Del Campo no es el único español que ha fichado la compañía chi-na. Hace cinco meses, Lily incorporó a su equipo a Alexis Cáceres, ex Inditex y ex Textil Lonia, como nuevo director del desarrollo de su red de tiendas. El ejecutivo, que está basado en Shanghái, coordina los ochocientos establecimientos de la compañía, el grueso de ellos en China.

El fichaje de del Campo Sabán se produce en plena ofensiva de Lily en el mercado europeo. El grupo puso en marcha en septiembre de 2017 una filial propia en España para iniciar su desarrollo en el Viejo Continente. El domicilio de la sociedad se encuentra en la localidad barcelonesa de Cerdanyola del Vallès, donde está basado del Campo Sabán.

Después de la constitución de su filial en España, la compañía inició su expansión en el país con la apertura de su primera tienda en Barcelona. A corto plazo, la empresa también planea extender su presencia en España con un establecimiento en Madrid y acelerar su desarrollo con franquicias. Además, el grupo tiene previsto dar el salto a Europa con la entrada en mercados como Portugal, Alemania y Francia.

La cadena concentra el grueso de su red de tiendas en China y también tiene presencia en Oriente Próximo y el Sudeste Asiático

Shanghai Silk, matriz de Lily, es uno de los mayores productores de prendas de vestir en China. La empresa nació en 1949 y cuenta entre sus clientes a compañías como Mango, Inditex, Calvin Klein o Dillard’s.

El grupo, que es propiedad al 49% delGobierno chino, factura alrededor de 800 millones de dólares. En el 2000, Shanghai Silk decidió diversificar y lanzar Lily, su primera marca propia. Aunque concentra el grueso de sus ochocientas tiendas en China, la cadena también tiene presencia en Oriente Próximo y el Sudeste Asiático.

(modaes)     13 febrer


Quatre detinguts per robatoris a propietaris de botigues de compravenda d’or a Cerdanyola



 
Segons han informat els Mossos d’Esquadra, quatre individus han estat detinguts per robatoris a persones vinculades a establiments de compravenda d’or el 5 de febrer. El passat 7 de febrer, els detinguts van passar a disposició judicial. Tres d’ells van quedar en llibertat amb càrrecs, i un va ingressar a un Centre d’Internament d’Estrangers (CIE), per ordre del Jutjat de Guàrdia de Cerdanyola.

Els quatre detinguts són de nacionalitat colombiana i residents a Hospitalet de Llobregat, Sant Boi i Palau Solità i Plegamans. Se’ls imputa un delicte per robatori amb violència i intimidació consumat, i un altre en grau de temptativa.

El primer delicte el van cometre el passat 5 de desembre, quan van
robar la bossa a la propietària d’una d’aquestes botigues a l'aparca-
l’aparcament del seu immoble. Quan la dona va aparcar el cotxe i es


disposava a sortit, un home la va abordar i, mentre la distreia, un altre li va estirar la bossa de mà. Segons explica la policia catalana, la dona va intentar resistir-se, però va patir la intimidació dels lladres i va deixar anar la bossa. Els dos homes van fugir amb un vehicle que els esperava a l’exterior.

A partir d’aquest fet, els Mossos d’Esquadra van iniciar una investigació i van activar un dispositiu de prevenció al voltant d’aquests establiments. El passat 5 de febrer, dos agents de paisà van veure als quatre homes preparant-se per dur a terme un altre robatori. Els agents van demanar reforços i, quan van arribar vehicles policials, el grup va intentar fugir sense èxit, ja que va ser interceptat.

(diaridesabadell.com) 12 febrer


Els experts observen uns boscos catalans verds malgrat la gran presència de processionària


 
Els boscos de Catalunya es mantenen verds malgrat la gran presència de processionària, segons han detectat els experts de la plataforma Alerta Forestal, un projecte de ciència ciutadana coordinat pel Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Els experts han arribat a aquesta conclusió després d'analitzar un centenar de fotografies enviades per la ciutadania, i que l'han atribuït al fet que la tardor freda i humida ha retardat el cicle de vida de les erugues, permetent l'aspecte actual dels boscos, ha informat el Creaf aquest dimarts en un comunicat.

No obstant això, han determinat que "els propers mesos seran claus", i el manteniment de la situació dependrà de si la primavera arrenca calorosa i les erugues allarguen la seva vida abans d'enterrar-se, la
qual cosa suposaria que l'estat de salut dels boscos empitjorés.

En aquest sentit, els especialistes han previst fer un pronòstic més precís quan els Agents Rurals de la Generalitat facin la seva campanya de seguiment, perquè la informació que recullin juntament amb la de la d'Alerta Forestal podrà "servir per tenir una fotografia fidel de l'estat".

El Creaf va començar a finals del 2018 amb la iniciativa de recollir instantànies per fer càlculs sobre l'afectació d'aquest insecte i superar les 400, a més d'arribar a zones com les comarques de l'Alt Emporà, la Garrotxa, l'Alt Urgell, l'Alta Ribagorça, el Tarragonès, l'Alt Camp i el Baix Penedès. (EUROPA PRESS)

(aldia.cat) 12 febrer



Nuevas funcionalidades en móviles, wearables, robots,
drones y objetos domésticos destacarán en el MWC19,
junto con el vehículo conectado.



 
▬ La inteligencia artificial y la analítica de datos estarán muy presentes como tecnologías transversales en un gran número de productos y servicios.
▬ Se esperan nuevos modelos de negocio vinculados a las aplicacio-nes 5G y de Internet de las Cosas.
▬ También se esperan nuevas aplicaciones en tecnología Digital Twin para simular, monitorizar y actuar a distancia.


La presente edición del Mobile World Congress abre las puertas a novedades tecnológicas que, según el centro tecnológico Eurecat (miembro de Tecnio), estarán marcadas, por los objetos inteligentes y el Internet de las Cosas (IoT), un apartado que incluye a los móviles y wearables con funcionalidades novedosas en cuanto a diseño, mate-riales y prestaciones, a los robots y drones, a los artefactos domésti-cos, y a los automóviles conectados y con autonomía.

De acuerdo con la directora científica de Tecnologías Digitales de Eurecat, María Eugenia Fuenmayor, la realidad virtual también seguirá presente en el Mobile World Congress, en muchos casos asociada a los videojuegos, a las actividades culturales y de recreación, al elea-ning y a la tecnología “Digital Twin” (Gemelo Digital), centrada en réplicas virtuales de objetos o procesos que simulan el comportamiento de sus homólogos reales.

Según indica, la inteligencia artificial y la analítica de datos “estarán también muy presentes como tecnología transversal en un gran número de productos y servicios”.

Durante la presente edición de la feria móvil, el 5G, ya a punto de desplegarse comercialmente, será casi una constante, tanto en redes y componentes hardware, como en tecnologías y plataformas cloud, dispositivos y aplicaciones en diferentes ámbitos.

A este respecto, remarca Fuenmayor, “más interesante que lo que ya sabemos que estará, es lo que esperamos ver”, en relación a “nuevos modelos de negocio vinculados a las aplicaciones 5G y de Internet de las Cosas, en sectores como la agricultura, la seguridad, la salud, la gestión de las ciudades y la interacción entre personas”.

En relación a la tecnología Digital Twin, “esperamos ver aplicaciones comerciales orientadas a simular, monitorizar y actuar a distancia, y siendo ambiciosos, ver aparecer las primeras herramientas para desarrolladores” y, “si además las aplicaciones Digital Twin, incluyen realidad virtual, mejor aún”, agrega la investigadora de Eurecat.
En cuanto a robots, el Mobile World Congress mostrará avances significativos en inteligencia, autonomía, co-operación en enjambres de robots e interfaces más naturales y avanzadas en la interacción con las personas.

Muy posiblemente, también se verán nuevos sensores, cada vez más pequeños, embebidos en materiales de diferentes tipos y con sistemas de carga energética duraderos, robustos y sostenibles.

De acuerdo con la directora científica de Tecnologías Digitales de Eurecat, “una interrogante interesante para la presente edición de la feria móvil es si se verán adelantos significativos en relación a capacidades táctiles, ergonomía y accesibilidad”, dado el impulso que las nuevas velocidades de transmisión que vendrán (5G, Wifi 6) darán al desarrollo de aplicaciones de realidad virtual y de control a distancia en donde la tecnología háptica tendría un papel muy importante.

Sobre Eurecat

Eurecat, Centro Tecnológico de Cataluña (miembro de Tecnio), aglutina la experiencia de más de 650 profesionales que generan un volumen de ingresos de 51 millones de euros anuales y presta servicio a más de 1.500 empresas. I+D aplicado, servicios tecnológicos, formación de alta especialización, consultoría tecnológica y eventos profesionales son algunos de los servicios que Eurecat ofrece tanto para grandes como para pequeñas y medianas empresas de todos los sectores. Con instalaciones en Barcelona, Canet de Mar, Cerdanyola del Vallès, Girona, Lleida, Manresa, Mataró, Reus, Tarragona, Amposta y Vila-seca, participa en 160 grandes proyectos consorciados de I+D+i nacionales e internacionales de alto valor estratégico y cuenta con 81 patentes y 7 spin-off. El valor añadido que aporta Eurecat acelera la innovación, disminuye el gasto en infraestructuras científicas y tecnológicas, reduce los riesgos y proporciona conocimiento especializado a medida de cada empresa. Más información en www.eurecat.org.

(arboldenoticias.com) 11 febrer




Mobile World Congress 2019
Del 25 al 28 de febrer
Barcelona; Fira Barcelona Gran Vía


Jornada esportiva


 

Futbol. 3ª divisió -                 Granollers - Cerdanyola FC                                  
OK Lliga femenina -             Cerdanyola CH
                                                Cerdanyola CH                      
OK Lliga femenina                Cerdanyola CH                   
Lliga Nnal. Catalana             Cerdanyola CH
Lliga Nnal. Catalana Fem.   Cerdanyola CH               


Huelva protagonizará el Día de Andalucía en Cataluña.

Las jornadas de la Federación de Entidades Culturales Andaluzas se prolongará del 9 de febrero al 23 de marzo en
Barcelona, Cerdanyola del Vallès y Terrassa.



 
El alcalde de Huelva, Gabriel Cruz, ha recibido esta mañana en su despacho consistorial al presidente de la Federación de Entidades Culturales Andaluzas en Cataluña, Daniel Salinero, que, acompaña-do por la secretaria de la entidad, Paquita Marín, se han desplazado hasta la capital onubense para notificar oficialmente la dedicación de las Jornadas Conmemorativas del Día de Andalucía, en su XXXV edición, a la provincia de Huelva.

Gabriel Cruz, ha agradecido a la federación lo que ha calificado como “un homenaje a nuestra tierra”, aprovechando para “mandar un saludo a los andaluces residentes en Cataluña y especialmente a los originarios de Huelva”, recordándoles “que esta ciudad les espera siempre con los brazos abiertos, como el buen amigo, que por mucho tiempo que pase, te acoge a la vuelta como si fuera el día anterior”.


El alcalde de Huelva ha aprovechado para presentarles una ciudad que “en estos últimos años ha cambiado y está demostrando de lo que es capaz, abriendo paso a una Huelva más pujante, moderna, dinámica y con más calidad de vida con un futuro optimista y generoso” en el que -ha dicho- “contamos con ustedes, los que marcharon un día, soñando con volver y llevan Huelva en el corazón”.

Las XXXV Jornadas Conmemorativas del Día de Andalucía, dedicadas este año a la provincia de Huelva, se celebrarán con diversas actividades desde el 9 de febrero al 23 de marzo en Barcelona, Cerdanyola del Vallès y Terrassa. La Federación de Entidades Culturales Andaluzas en Cataluña, Fecac, se fundó 1982 y acoge actualmente a más de cien entidades, básicamente Casas de Andalucía, centros y asociaciones culturales, hermandades rocieras, hermandades penitentes y peñas flamencas.

(andaluciainformacion)


La UAB dona la benvinguda als estudiants del Grau en Filosofia, Política i Economia.



 
L'11 de febrer, la UAB donarà la benvinguda a l'alumnat del Grau en Filosofia, Política i Economia que, per primer cop, estudiarà a l'Autònoma durant aquest semestre. Es tracta d'una titulació interuniversitària impartida a través de l'Aliança 4 Universitats, formada per, a més de la UAB, les universitats Autònoma de Madrid, Carlos III i Pompeu Fabra.

El Grau de Filosofia, Política i Economia compta amb una àmplia i prestigiosa tradició acadèmica al món anglosaxó. Els titulats obtenen una sòlida formació en ciències polítiques i economia, amb una base important en l’anàlisi crítica i moral que proporcionen les humanitats. La particularitat del grau recau en la mobilitat dels estudiants, que han de cursar els estudis entre Barcelona i Madrid i poden també fer una estada a una universitat estrangera.

La UAB s'ha incorporat aquest curs al grau i, durant el segon semestre, acollirà per primer cop els estudiants. Els seixanta alum-
nes que seran rebuts el dia 11 estan cursant el primer curs del grau i seguiran durant aquest semestre assignatures sobre govern i polítiques públiques, microeconomia, ètica i història del pensament econòmic, a més d'un seminari interdisciplinari. Durant el primer semestre d'aquest curs, han seguit altres matèries a la UPF, i passaran el segon curs, a partir del setembre, a l'Autònoma de Madrid i a la Carlos III.

L'acte de benvinguda es desenvoluparà a la sala d'actes de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia, a partir de les 9 h. Hi intervindran el vicerector de Programació Acadèmica i Qualitat, Josep Ros, i els degans de les tres facultats implicades en el grau: Laura Feliu (Ciències Polítiques i Sociologia), Joan Carbonell (Filosofia i Lletres) i Héctor Sala (Economia i Empresa).

(UAB)


Un estudio halla más de 800 nuevas regiones del genoma humano "relevantes" para la adaptación.

 
Un estudio del grupo de investigación Bioinformática de la Diversidad Genómica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), publicado en la revista 'Nucleic Acids Research', ha hallado 873 nuevas regiones del genoma humano "relevantes" para la adaptación humana.

Un estudio del grupo de investigación Bioinformática de la Diversidad Genómica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), publicado en la revista 'Nucleic Acids Research', ha hallado 873 nuevas regiones del genoma humano "relevantes" para la adaptación humana.

El trabajo ha acercado a nuevas señales genómicas relacionadas con la hibridación de la especie humana con los neandertales y otras especies de homínidos como por ejemplo adaptaciones locales humanas como las producidas en la región que contiene el gen LCT, que codifica la enzima responsable de la degradación de la lactosa, según ha informado la UAB este lunes en un comunicado.

Asimismo, hay "otro clásico ejemplo" situado en la región que contiene el gen EGLN1, que estaría relacionado con la capacidad de vivir en altas altitudes como las poblaciones del Tíbet.

Los autores prevén que el estudio futuro de "las nuevas señales genómicas detectadas" permitirá explicar nuevos ejemplos de adaptación humana, así como el conocimiento sobre la introgresión de genomas arcaicos ha modelado a los actuales de los humanos, acercándose a un total de 2.859 regiones del genoma.

Estas 873 nuevas regiones descubiertas se suman a las 1986 que se habían detectado hasta el momento, suponiendo por tanto esta novedad un aumento en un 40% de nuevas señales genómicas relevantes en la adaptación humana, y se han compilado en el nuevo catálogo 'PopHumanScan'. (EUROPA PRESS)

(lavanguardia.com) 4 febrer


Mercadona busca conductores para reparto por toda España con sueldos desde los 1.327 euros

El crecimiento de las ventas por internet y la ampliación del servicio a los clientes disparan las vacantes para cubrir plazas de repartidores



 
Mercadona ha lanzado una nueva oferta de empleo en varias provin-cias españolas en la que busca conductores para el reparto a domi-cilio de compras con el objetivo de ampliar el servicio a sus «jefes», conforme denomina a sus clientes.

En concreto, la compañía presidida por Juan Roig busca repartidores en Madrid, Barcelona, Valencia, Álava, y las islas Baleares. La cade-na de supermercados ofrece contratos indefinidos desde el momento de la incorporación y un sueldo inicial de 1.327 euros al mes con una progresión salarial al cuatro año que supera la nómina de 1.800 euros.

Los puestos corresponden a plazas con jornada completa en un sec-tor, el de los conductores de reparto, en expansión por el incremento de las ventas por internet.

Al respecto, Mercadona implantó el pasado año su nuevo modelo de venta online en la provincia de Valencia y prepara su extensión para 2020 en Madrid, Barcelona y sus respectivas áreas metropolitanas.

La empresa, que opera bajo la enseña de Mercadona Tech, cuenta con una plantilla específica para su centro de distribución en Valen-

cia, denominado «colmena» en su jerga interna, entre los que se incluyen los conductores encargados del reparto en los códigos postales de la provincia en los que opera con su nuevo modelo de comercio electrónico. Para el resto de zonas, precisa de repartidores para distribuir los pedidos que se canalizan a través de su red de más de 1.600 supermercados en toda España.

La oferta de empleo para repartidores que acaba de lanzar la cadena de capital valenciano contempla a día de hoy sesenta puestos de trabajo en localidades como Madrid, Barcelona, Valencia, Vitoria, Palma de Mallorca, Cerdanyola del Vallés, Ripollés, Montcada i Reixac, Badalona y Marratxí. Con todo, las vacantes se actualizan a diario a través del portal habilitado por la compañía para sus procesos de selección.

En este caso, los aspirantes deben acreditar como requisitos para optar al puesto de trabajo unos estudios mínimos equivalentes a la Educación Secundaria Obligatoria (ESO); tener disponibilidad para trabajar de lunes a sábado en jornada semanal de cuarenta horas; don de gentes; y carné de conducir con experiencia de al menos un año, además de residir en la provincia en la que se oferta el empleo. Alberto Caparrós

(abc.es) 7 febrer


Cheops: la ESA pone su foco científico en los exoplanetas



 
La Agencia Espacial Europea (ESA), dentro de su programa de ciencia y exploración, lanza una misión al año y en 2019 toca Cheops, un proyecto para estudiar exoplanetas con un fuerte peso de la tecnología española y que se lanzará entre octubre y noviembre.


Su objetivo, tomar mediciones precisas de centenares de exoplanetas -fuera de nuestro sistema solar- que orbitan estrellas brillantes cercanas; la misión se centrará especialmente en aquellos cuerpos en el rango de tamaños de la Tierra a Neptuno.

Al determinar el tamaño de estos planetas y combinar la información con datos ya conocidos de sus masas, Cheops permitirá calcular la densidad de cada planeta y caracterizarlos como, por ejemplo, cuerpos de lava o de roca -como la Tierra-, o gaseosos.

Así lo han señalado en una sesión informativa celebrada hoy en la sede de la ESA en Madrid, el director de Ciencia de la agencia, Günther Hasinger, y el recientemente incorporado jefe de Operaciones Científicas de la ESA, Markus Kissler-Patig.

Desde que en 1995 se descubriera el primer planeta extrasolar, se han confirmado casi 4.000 que orbitan una estrella distinta al Sol.

Cheops, diseñada para que dure tres años y medio extensibles a cinco años, se fijará en un centenar de planetas y lo hará, en parte, gracias a una fuerte contribución de la ciencia e ingeniería españolas.

La plataforma de Cheops está basada en la de Ingenio (satélite español óptico de observación de la Tierra, aún por lanzar) y su contratista principal es Airbus Defense & Space España, que lidera un consorcio de 24 empresas de 11 países; 7 son españolas (además de Airbus, GMV, Crisa, Rymsa, Iberespacio, Invertia y HV Sistemas).

Una misión “low cost”

Se trata de una misión “low cost” (de unos 50 millones de euros) y es la primera de clase S (small -pequeña-) que la ESA pone en marcha.



 Aunque está liderada por astrónomos suizos, es el primer satélite de la ESA que se ha construido mayormente en España (la participación española está entre el 50 y 60 por ciento).

En las instalaciones de Airbus en Madrid ya se han hecho ensayos ambientales del modelo estructural, se han montado todos los equipos de vuelo de la plataforma y se ha validado el software.

Además, se han hecho ensayos con los paneles solares y de navegación, y pruebas de baterías; todas con éxito, según la compañía.

El telescopio con un fotómetro para medir la luz de las estrellas se ha realizado en la Universidad de Ginebra y Airbus España lo tiene ya en sus instalaciones, integrado en la plataforma; fuentes de la ESA creen que Cheops podría transportarse al puerto espacial europeo de Kurú, en Guayana Francesa, en verano.

Se lanzará en un cohete Soyuz, junto con un satélite italiano: la ventana de lanzamiento es del 15 de octubre al 14 de noviembre.

A 800 kilómetros de la Tierra

Cheops, que orbitará a 800 kilómetros de la Tierra, tiene forma de cilindro y tamaño parecido al de un frigorífico mediano (el satélite completo, plataforma y telescopio, mide 1,5 metros de alto y 1,5 metros de diámetro); el peso es de unos 280 kilogramos.

El equipo científico de esta misión está formado por 60 investigadores, cuatro españoles del Centro de Astrobiología (CAB), en Madrid, del Instituto de Astrofísica de Canarias e Instituto de Ciencias del Espacio (Cerdanyola del Vallès, Barcelona). También participa el Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial (INTA), que hará seguimiento al satélite desde Torrejón de Ardoz.

Esta misión, que también cuenta con una importante contribución portuguesa, será la antesala de otras dos misiones de exoplanetas, Plato y Ariel, que la ESA prevé lanzar en la próxima década. NOEMÍ G. GÓMEZ

(efefuturo.com) 7 febrer


El conseller d'Educació ha visitat avui dos centres de Cerdanyola



 
El conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha visitat aquest matí dos centres educatius de Cerdanyola, l’Institut Pere Calders i l’Escola Bellaterra, i ha afirmat que les visites als centres dels diferents territoris “són per dues coses: per conèixer el projecte educatiu del centre, per avaluar el projecte, però també conèixer quines són les tendències de millora educativa i innovació que hi ha al país. També ens permet conèixer altres realitats dels barris dels municipis en temes d’infraestructures”.

En primer lloc, el conseller ha arribat a l’Institut Pere Calders, un centre amb 425 alumnes matriculats d’ESO i batxillerat. Entre els projectes que es duen a terme a l’Institut, destaquen #SOMELQUE-ESCRIVIM, una iniciativa per promoure l’ortografia entre l’alumnat del centre –sota el lema La nostra ortografia és la nostra imatge-; o el Projecte Senegal, on anualment s’organitza un concert i d’altres activitats per recollir fons per un poblat senegalès.

Posteriorment, el titular d’Educació s’ha traslladat a l’Escola Bellaterra L’Escoleta, i n’ha visitat algunes aules. El conseller ha avançat que, després de veure alguns del dèficits d’infraestructures del centre, el Departament d’Educació farà les actuacions pertinents: “El que hem dit a la direcció de l’escola de comú acord amb l’Ajuntament és que el departament -que n’és responsable- presentarà a l’Ajuntament, a la direcció de l’escola i a l’Ampa, en un termini de temps curt, una planificació de totes les obres que cal fer, i quan es farà cadascuna d’elles”.

L’Escoleta és un centre de 462 alumnes entre P3 i 6è de primària, que fomenta el treball per projectes i es dona una especial atenció a l’educació artística. El centre forma part de la xarxa d’escoles Unesco i desenvolupa projectes vinculats amb valors relacionats amb els drets humans, la cultura de la pau, la pluralitat cultural, o la sostenibilitat.


Les Escoles i Instituts oferiran jornades de portes obertes durant el mesos de febrer i març

 
Com cada any per aquestes dates els centres d'ensenyament obren les seves portes per a donar a conèixer les característiques dels centres i la seva oferta educativa.

Febrer és el mes dedicat per a portes obertes als centres educatius de segon cicle per al curs 2019/2020, mentre que els instituts el portaràn a terme durant el mes de març.

A finals de febrer, es farà la reunió informativa amb les famílies amb
infants nascuts el 2016, per aclarir tots els dubtes sobre el procés de preinscripció i matrícula pel curs 2019-2020.

Portes obertes per a donar a conèixer les característiques dels centres i la seva oferta educativa. Els dies establerts, les famílies interessades rebran informació sobre el funcionament del centre així com els tràmits a seguir per poder fer la preinscripció i la matriculació del proper curs.
Calendari amb les dates de les jornades de portes ober-tes 


Escoles Púbiques. Educació infantil i primària

Escola Bellaterra: 15 de febrer, a les 15h, 22 de febrer, a les 15h i Dijous 7 de març, a les 9:15h. (Cal trucar al tel 93 581 10 30 per inscriure’s a una de les sessions.)

Escola Carles Buïgas:

  • 22 de març, a les 15:15h
  • 23 de març, a les 11h

Escola Collserola:

  • 20 de març, a les 16:45h
  • 21 de març, a les 16:45h

Escola Municipal La Sínia: cal trucar al tel 93 580 88 88 ext. 3931 per inscriure’s a una de les sessions

  • 18 de març, a les 9:15h i a les 15:15h
  • 20 de març, a les 9:15h
  • 22 de març, a les 9:15h i a les 15:15h

Escola les Fontetes:

  • 16 de març, a les 11:30h
  • 19 de març, a les 15:15h

Escola Saltells:

  • 11 de març matí
  • 15 de març tarda

Escola Sant Martí:

  • 15 de març, a les 15:15h
  • 18 de març, a les 9:15h

Escola Serraparera:

  • 16 de març, a les 10:30h
  • 21 de març, a les 15:15

Escola Turó de Guiera:

  • 16 de febrer, al matí
  • 20 de febrer, a les 15h

Escola Xarau: cal confirmar assistència per telèfon al 93 692 64 04 o per correu electrònic a ceipxarau@xtec.cat

  • 24 de març, a les 11h
  • 26 de març, a les 15:10h
  • 27 de març, a les 15:10h
  • 28 de març, a les 15:10h

Centres concertats i privats Educació infantil, primària i secundària obligatòria (ESO)

Escaladei: contacteu amb l'escola per concertar visita

FEDAC-Cerdanyola:

  • 10 de març, a les 11h

Jornades AULES OBERTES

  • 5 de març de 15 a 17h
  • 7 de març de 9,30 a 12h
  • 13 de març de 9,30 a 12h
  • 15 de març de 15 a 17h

Montserrat:

  • 16 de març, a les 10h

Ramon Fuster: contacteu amb l'escola per concertar visita

Waldorf-Steiner El Til·ler:

  • 16 de febrer, de les 10h a les 15h

 

Instituts públics. Educació secundària obligatòria (ESO)

Institut Banús:

  • 18 de març, a les 18h

Institut Forat del Vent:

  • 26 de març, a les 18h.

Institut Gorgs:

  • 18 de març, a les 18h.

Institut Jaume Mimó: Aneu a la web del centre per reservar hora

  • 23 de març, a les 10h i a les 12h

Institut Pere Calders:

  • 25 de març, a les 18h






Podeu trobar informació actualitzada relacionada amb la preinscripció per al curs 2019-2020 a http://www.cerdanyola.cat/educacio/preinscripcio



Música de Cambra
al Museu d'Art de Cerdanyola



 
Els concerts es podràn gaudir els propers dijous 10, 17 i 24 a les 12:00 hores a la sala d'actes del Museu d'Art de Cerdanyola.

El Cicle de Música de Cambra de Cerdanyola ens porta en aquesta ocasió a tres grups instrumentals de cambra. La formen un quartet de saxofons, un quartet de corda i un trio de veu, piano i saxo baríton.

Internum Quartet oferirà el primer concert, el 10 de febrer. Es tracta d’una formació de música de cambra integrada per un quartet de saxòfons, un dels quals és el saxo tenor Josep Mas que va començar els seus estudis musicals a l'escola municipal de música Aulos.

El sextet de corda Mitjanit es presentarà el diumenge 17 de febrer. Arriban de Berlín i el forma un grup que ha actuat per nombrosos països amb magnífic èxit. Una de les integrants és la xel·lista cerdanyolenca Elisabet Iserte, qui va començar els seus estudis musicals tambè a l'escola municipal de música Aulos de la ciutat.

Finalitzarà el cicle el dia 24 el trio de Angie Rodríguez amb una tria dels temes La seva proposta artística farà un recorregut pels principals temes dels seus darrers discs Canciones i Our Love is here to Stay on el saxo baríton, Ivan Sáez, fon la veu amb el piano d’Elisabet Raspall i el treball vocal d’Angie Rodríguez. El resultat crea la profunditat necessària per a fer un trio delicatessen que regalarà l’oïda del públic assistent.

L'accés és gratuït.


El fármaco ABTL0812 de la biofarmacéutica Ability Pharmaceuticals para el tratamiento de tumores biliares


 


Territori i Sostenibilitat millora el servei de bus exprés e3 entre la
UAB, Cerdanyola i Barcelona.



 
A partir d’aquest dilluns, 4 de febrer, hi haurà 12 noves expedi-cions d’anada i 12 més de tornada.

El Departament de Territori i Sostenibilitat millorarà a partir d’aquest dilluns, 4 de febrer, el servei de bus exprés.cat e3 que comunica la Universitat Autònoma d’entrada a Barcelona ja que s’eliminarà la parada Av. Meridiana – c. S’agaró, com ja s’ha realitzat en altres serveis exprés amb molt bon resultat.

Amb les millores, la línia de bus exprés e3 tindrà, de dilluns a divendres feiners, 56 expedicions d’anada i 55 de tornada cada dia. De les 12 noves expedicions, dues d’anada i una de tornada són directes  entre Barcelona i la UAB  sense  passar  per  Cerdanyola,
quatre d’anada i sis de tornada són entre Cerdanyola i la UAB i sis
d’anada i cinc de tornada són noves expedicions que fan tot el recorre-gut.

Els dissabtes, diumenges i festius s’ajustaran els horaris per donar més fiabilitat al servei.

Aquesta línia va donar servei a 887.824 usuaris l’any 2018, amb un creixement anual entre 2017 i 2018 d’un 5,85%.

Aquestes comunicacions són ateses per l’empresa concessionària Sarbus, del Grup Moventis.
             


El Cerdanyola CH participa
a la Copa de la Reina


 
Del 21 al 24 de febrer l'equip d'OK Lliga femení del Cerdanyola CH estarà participant a la Copa del Reina que es disputarà al Pavelló Olímpic de Reus.

En aquesta edició destaca el fet que és la primera vegada en què les competicions masculina i femenina se celebraran en el mateix esce-nari i en el mateix cap de setmana. Un dels avantatges d'aquesta nova fórmula és que assegura un nombre de públic important a les grades, ja que es van a alternar els partits masculins i femenins.

Amb el final de la primera volta ja es coneixen els vuit equips que del 21 al 24 de febrer jugaran la Copa de la Reina a Reus: Generalitat HC Palau Plegamans, CP Manlleu, Telecable Hoquei Club, CP Voltregà Stern Motor, CP Vila-Sana ,
Cerdanyola CH i CP Las Rozas.

El sorteig de competició: dijous 7 de febrer a les 20:00 hores, en directe per Esport3.




11a edició del Premi Solidari
Josep Rosell



 




Donar sang, un gest que salva vides.
Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50 quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden condicionar.



Al món cada dia hi ha 310.000 donacions de sang, de les quals 1.000 són a Catalunya i 6.000 a tot l’Estat espanyol.

L’Organització Mundial de la Salut celebra des de fa 15 anys el Dia Mundial del Donant de Sang.

L’objectiu és sensibilitzar sobre la necessitat de donar de forma regular i d’aconseguir l’autosuficiència de cada país per atendre els malalts que requereixen teràpies que només poden aconseguir-se amb les donacions de sang.

Cada any hi ha 113 milions de donacions de sang al món, la meitat en països desenvolupats. A Catalunya, sumem prop de 250.000 donacions i som autosuficients en sang.

Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50 quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden condicionar.


Calendari de visites de la Unitat Movil del Banc de Sang

Dimecres, 13 de febrer de 10 a 14.30 h. - Bellaterra

Rectorat UAB (vestíbul davant cafeteria) Campus UAB

Dilluns, 18 de febrer de 9.30 a 14 / 16.30 a 20 h - Bellaterra
Al Vestíbul UAB Veterinària

Dilluns, 18 de febrer de 10 a 14.30 / 16.30 a 20 h. - Bellaterra
Vestíbul del pis de dalt UAB. Facultat de Dret

Dijous, 21 de febrer de 10 a 14.30 / 16.30 a 20 h. - Bellaterra
Vestíbul del pis de dalt. UAB Facultat de Dret

Divendres, 22 de febrer de 10 a 14 h. - Cerdanyola del V.
Unitat Mòbil - Mercat Serraparera (c. Sant Casimir, s / n)

Dilluns, 25 de febrer de 10 a 14 / 16.30 a 20 h. - Bellaterra
Facultat de Ciències-Vestíbul davant consergeria. UAB Ciències

Dimarts, 26 de febrer de 10 a 14 / 16.30 a 20 h. - Bellaterra
Facultat de Ciències-Vestíbul davant consergeria. UAB Ciències
  

 


Dies Internacionals i Mundials


 
12 de febrer - Dia de la Independència de Xile
12 de febrer - Dia de la Joventut de Veneçuela
13 de febrer - Dia Mundial de la Ràdio 
13 de febrer - Dia Mundial de l'Solter
14 de febrer - Dia Europeu de la Salut Sexual
14 de febrer - Dia dels Enamorats (Sant Valentí)
15 de febrer - Dia Internacional del Nen amb Càncer 
20 de febrer - Dia Mundial de la Justícia Social 
20 de febrer - Dia Internacional del Gat 
21 de febrer - Dia Internacional de la Llengua Materna                                          
22 de febrer - Dia del Pensament Scout
22 de febrer - Dia Mundial de l'Encefalitis
26 de febrer - Dia Mundial del Festuc
27 de febrer - Dia Nacional del Trasplantament
28 de febrer - Dia Mundial de les Malalties Rares


L'epidèmia de grip va a l'alça a Catalunya per tercera setmana consecutiva


 
 
 
   ◘ La taxa d’incidència s’ha elevat fins als 302,66 casos per 100.000 habitants entre el 21 i el 27 de gener
   ◘ El 75,2% dels casos greus per grip no estaven vacunats

  
L’activitat gripal ha augmentat a Catalunya per tercera setmana con-secutiva i la taxa d’incidència s’ha elevat entre el 21 i el 27 de gener fins als 302,66 casos per 100.000 habitants, una xifra que supera el llindar epidèmic establert per a aquesta temporada en els 110,7 casos.

Segons el Pla d’informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya (PIDIRAC), les taxes d’incidència han estat més altes entre els nens de 5 a 14 anys i gairebé doblen la taxa respecte la setmana anterior. La resta de grups d’edat mostren un lleuger descens o es mantenen estables respecte de la setmana anterior.

En aquesta setmana, del 21 i el 27 de gener, hi ha hagut 59 ingres-sos hospitalaris de casos greus per virus de la grip als hospitals de la xarxa sentinella i des de l’inici de la temporada (a principis d’octubre) un total de 390. El 75,2% dels casos no estaven vacunats.

Segons el model predictiu elaborat amb dades corresponents a la setmana 4 (del 21 al 27 de gener), l’activitat gripal durant les setma-nes 5 i 6 presenta un nivell epidèmic moderat.

Aquestes són algunes de les dades destacades del PIDIRAC (tem-porada gripal 2018-2019), elaborat per l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT).

Activitat als centres sanitaris

Durant la setmana del 21 al 27 de gener de 2019, els professionals sanitaris dels hospitals han atès un total de 71.981 urgències, de les quals 8.121 han requerit ingrés hospitalari (11,28% del total). Respecte la setmana anterior, les urgències ateses als hospitals han disminuït un 2,52% i els ingressos hospitalaris han baixat un 0,02%. En comparació amb la mateixa setmana de l’any 2018, l’activitat urgent ha augmentat un 1,57% i el nombre d’ingressos ha disminuït un 0,54%.

Del total de les urgències ateses als hospitals, el 76,63% són paci-ents adults (55.162), mentre que la resta correspon a població pedià-trica (16.812). En relació amb la setmana anterior ha augmentat un 0,79% la proporció de pacients pediàtrics.

Durant aquesta setmana els hospitals han atès un total de 27.705 visites de nivell de prioritat I, II i III, és a dir, de major gravetat, que representen un 38,49% del total de les urgències, un 0,50% més que la setmana anterior.

Pel que fa als equips d’atenció primària, durant la setmana del 21 al 27 de gener, s’han atès un total de 926.292 visites, un 2,55% menys que la setmana anterior. Del total de visites realitzades aquesta setmana, 892.200 s’han fet als centres d’atenció primària i 34.092 al domicili del pacient.

Per grups d’edat, l’11,31% de les visites han estat d’infants de fins a

15 anys; el 50,82% d’adults d’entre 15 i 65 anys i el 37,87% restant de persones majors de 65 anys. En comparació amb la mateixa setmana de l’any anterior, els equips d’atenció primària han fet un 9,76% més de visites.

Pel que fa als centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) durant la setmana del 21 al 27 de gener han atès un total de 23.774 visites, un 0,98% més que la setmana anterior.

Finalment, el 061 CatSalut Respon ha atès 37.699 casos aquesta setmana dels quals 2.530 han requerit l’atenció d’un metge a domicili. En relació amb la setmana anterior suposa un augment dels casos d’un 0,46% i un augment de les visites domiciliàries del 3,10%.

Principals actuacions

Les millores previstes per aquest hivern s’emmarquen en el desplega-ment del Pla Nacional d’Urgències de Catalunya (PLANUC) aprovat pel Departament de Salut el maig del 2017. Per respondre a aquest increment d’activitat estacional, i tal i com es va fer l’any passat, s’han posat en marxa 23 plans d’acció territorials que tenen com a objectiu que l’atenció continuada i urgent s’ajusti millor a les necessitats assistencials específiques de les persones de cada territori, per aconseguir que la ciutadania sigui atesa en el dispositiu més adequat i garantint la millor qualitat possible.

Aquests plans constitueixen la concreció, en cada àmbit territorial, de les accions que caldrà desenvolupar a mesura que pugui augmentar la pressió assistencial i realitzen una descripció dels recursos territo-rials, l’organització, l’activitat i les diferents actuacions que es preveu realitzar per fer front al període hivernal. Els plans s’aproven, cadascun en el seu àmbit territorial, per part del Comitè operatiu d’urgències i emergències (COUE) formats per professionals sanitaris que interve-nen en el procés d’atenció a les urgències del territori: hospitals, CAP, CUAP, centres sociosanitaris i SEM.

Mesures de prevenció

La millor manera de protegir-se i evitar la propagació de la grip és la vacunació i el manteniment d’unes bones pràctiques d'higiene, com rentar-se les mans de manera regular.

Per a més informació es recomana trucar al 061 CatSalut Respon, el telèfon de Salut de Catalunya, les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. I també al web de Canal Salut.

És important que la població utilitzi el dispositiu assistencial més adequat per al seu problema de salut. La major part dels processos virals respiratoris remeten espontàniament, amb pocs dies de durada i amb símptomes d’intensitat lleu o moderada, i habitualment no requereixen atenció sanitària .

 (govern.cat)
   


Territori i Sostenibilitat incrementa l’oferta de bus entre Olesa de Montserrat - Terrassa - Bellaterra-UAB


 
 
A partir del 4 de febrer, s’oferiran 8 sortides diàries més de dilluns a divendres feiners lectius, 5 més el juliol i 10 més durant l’agost, i es reforcen les connexions amb la Universitat Autònoma de Barcelona, amb 5 serveis més.

El Departament de Territori i Sostenibilitat millora a partir del 4 de febrer l’oferta de servei de transport públic entre Olesa de Montserrat, Terrassa i Bellaterra, i s’incrementen les connexions amb la Univer-sitat Autònoma de Barcelona (UAB). Concretament, s’incorporen 8 noves expedicions de dilluns a divendres feiners de setembre a juny (4 d’anada i 4 de tornada), 5 noves sortides de dilluns a divendres feiners del mes de juliol (3 d’anada i 2 de tornada), i 10 noves expedi-cions de dilluns a divendres del mes d’agost (5 d’anada i 5 de tornada).

L’objectiu de la mesura és cobrir les necessitats de mobilitat detec-tades en aquest corredor, i oferir les persones usuàries del servei una oferta de qualitat que comuniqui especialment punts d’especial rellevància, com ara centres educatius que concentren una deman-

da elevada de desplaçaments.

Millora de la connexió amb la UAB 


En horari lectiu, de setembre a juny, es posarà a disposició de les persones usuàries noves sortides des d’Olesa de Montserrat a les 6.35 hores, les 12 hores, les 17 hores i les 18 hores, i en sentit contrari, des de Terrassa/UAB, s’oferiran noves sortides a les 7:55 hores, les 8.55 hores, les 17.30 hores i les 19.00 hores.

També milloraran les comunicacions amb la UAB, en tant que 5 serveis més (2 d’anada i 3 de tornada) arribaran també a la universitat, que s’afegiran a les 5 expedicions actuals.

En concret, des d’Olesa de Montserrat, en total sortiran autobusos fins a la UAB a les 6.55 hores, les 7.55 hores, les 13.30 hores, les 18 hores i les 20 hores, mentre que en sentit contrari, sortiran a les 7.55 hores, les 8.55 hores, les 14.30 hores, les 19.00 hores i les 21.00 hores.
 


Un abocament de peixos exòtics posa en perill la biodiversitat del panta de Vallvidrera.


 
 
 
 Pantà de Vallvidrera, 4/12/2018. Font: CPNSC
Per primera vegada ha estat necessari organitzar un dispositiu de pesca elèctrica al Parc per retirar més d’un miler de carpins (Carassius auratus), que van aparèixer a finals del mes d’agost al pantà de Vallvidrera. L’alliberament d’espècies exòtiques en un espai natural protegit, constitueix un delicte ecològic.


El passat 30 d’agost, es va detectar la presència d’un nombre elevat de carpins (Carassius auratus) al pantà de Vallvidrera. En aquesta ocasió, s’ha constatat que aquest fet correspon a un abocament il·legal de més d’un miler d’individus, que molt probablement procedeixen d’una bassa, i per tant, el trasllat fins al pantà no va ser una operació senzilla.

Des dels serveis tècnics, i desprès de valorar el fort impacte d’aquest abocament sobre l’ecosistema, s’ha iniciat una actuació de retirada que ha requerit l’organització d’un dispositiu especial de pesca elèctrica, tècnica que permet recollir d’una forma ràpida i no cruenta el màxim d’individus vius.

L’actuació s’ha portat a terme per entitats especialitzades, l’Associació Galanthus i l’empresa Sorelló. Galanthus és una entitat que a més del vessant educatiu també treballa en el camp de la recerca i la gestió ambiental, per a la recuperació d’hàbitats i espais alterats per la introducció d’espècies exòtiques que ja ha fet altres actuacions al pantà. L’empresa Sorelló està especialitzada en serveis
de consultoria tècnica-científica per a la gestió i conservació d’espècies i ecosistemes aquàtics continentals.

Els peixos es traslladaran al Centre de Camadoca, gestionat per l’Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona (ADEFFA). En aquest centre es porta a terme, entre d’altres actuacions, la recuperació d’ocells ferits de la família dels Ardeids (bernats, martinets o agrons) per poder-los retornar al medi natural, aquests ocells s’alimenten únicament de peix viu. D’aquesta manera es pot resoldre, en part, la problemàtica de l’abocament il·legal i col·laborar en la recuperació d’espècies amenaçades, tancant així un cicle biològic.

Cal recordar que l’alliberament d’espècies exòtiques en un espai natural protegit, com ho són els carpins i d’altres espècies que a més són invasores, com les tortugues de Florida i similars (Trachemys, Pseudemys y Graptemys) constitueix un delicte ecològic. Les espècies exòtiques són una de les principals causes de pèrdua de biodiverstitat.

La recuperació del pantà de Vallvidrera, iniciada el 1999, tenia un doble objectiu, per una banda, recuperar el patrimoni construït, i per l’altra, la consolidació d’un espai humit, escassos a la serra, potenciant especialment les espècies d’amfibis, un grup faunístic amenaçat a nivell mundial. Actuacions com la desenvolupada busquen retornar l’equilibri ecològic al pantà per tal que acompleixi la seva funció.  

(Parc Natural de Collserola)



La UAB obre les portes als futurs universitaris del 5 al 7 de febrer




 
 
Del 5 al 7 de febrer, la UAB organitza les jornades de portes obertes, que permetran als futurs estudiants i al professorat de secundària prendre contacte amb l'oferta d'estudis per al curs 2019-2020, en el qual, la Universitat impartirà nous graus de diferents àmbits acadèmics.

Durant les jornades, hi haurà xerrades sobre tots els estudis de la UAB impartides pel professorat de cada titulació. A més, cada dia s'organit-zarà al Rectorat una xerrada informativa per als docents de secundària sobre la nova oferta acadèmica del curs 2019-2020. D'altra banda, du-rant les jornades de portes obertes es podrà també visitar la Vila Uni-versitària.

Enguany, els estudiants que publiquin una foto a Instagram amb les etiquetes #FuturUABer i #PortesObertesUAB s'emportaran la carpeta de la UAB. Se'n repartiran mil carpetes cada dia a la plaça Cívica (fins que s'esgotin les existències).

La informació sobre els horaris i l'ubicació de les xerrades es pot con-sultar a la pàgina www.uab.cat/portesobertes.

Nous graus per al proper curs

El curs 2019-2020, la UAB oferirà graus de nova creació de diferents àmbits acadèmics. D'una banda, la Facultat de Ciències de la Comuni-cació començarà a impartir el proper curs els graus en Comunicació de les Organitzacions i en Comunicació Interactiva, tots dos de 240 crèdits ECTS (quatre cursos). El Grau en Comunicació de les Organitzacions formarà professionals en la gestió de la comunicació d'empreses, institucions i organitzacions. Els estudiants coneixeran en profunditat conceptes com identitat corporativa, marca, imatge o reputació, es prepararan per afrontar tant la comunicació externa com interna de les entitats i s'enfocaran cap als sectors de la comunicació corporativa, els gabinets de premsa, la comunicació política, etc.

Pel que fa al Grau en Comunicació Interactiva, formarà els estudiants en els àmbits de la comunicació digital, els continguts generats per ordina-dor, les dades massives (big data), els videojocs, la realitat augmentada i la creació d'entorns immersius. Es desenvoluparan habilitats per trac-tar dades massives per generar productes periodístics, o crear perso-natges i històries per materialitzar-los en continguts generats per ordina-dor. Els graduats podran incorporar-se a sectors profesionals relacio-nats amb les xarxes socials, els videojocs i els projectes interactius en general.

I la Facultat de Filosofia i Lletres incorporarà a la seva oferta d'estudis el Grau en Estudis del Món Actual / Contemporary World Studies, de tres anys de durada (180 crèdits ECTS) i impartit en anglès. Aquesta carrera combinarà coneixements d'història, política i economia amb la finalitat de formar professionals capaços d'interpretar de manera crítica el fenòmens socials del segle XX. Les persones graduades en aquests estudis podran esdevenir consultors o analistes al servei d'organismes públics nacionals i internacionals, organitzacions socials i empresarials, cambres de comerç, think tanks, ONG, mitjans de comunicació, etc.

D'altra banda, hi haurà dues novetats acadèmiques més. L'Escola Universitària Salesiana de Sarrià, centre adscrit a la UAB, estrenarà el Grau en Enginyeria en Energies Renovables i Eficiència Energètica, de quatre anys de durada, que formarà enginyers dedicats al disseny d'instal·lacions de generació amb fonts d'energia renovable. I la Facultat de Biociències de la UAB s'incorporarà aquest curs al Grau en Bioinformàtica, estudis interuniversitaris que s'oferiran conjuntament amb la UB, la UPF i la UPC. Es tracta d'un grau de tres anys impartit en anglès, l'únic arreu d'Espanya dedicat a la bioinformàtica.

Més informació: Jornades de portes obertes 2019 

(uab.cat)


Diversos investigadors de la UAB descobreixen un procés de resistència a fàrmacs en bacteris.


 
Una investigació liderada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha descobert un procés que és capaç de generar resistència als fàrmacs antibacterians sintètics en poblacions bacterianes molt abans del seu ús clínic.

Els experts han observat els genomes bacterians per identificar l'origen dels elements genètics mòbils portadors de resistència i, amb la comparativa de seqüències i tècniques filogenètiques, han pogut trobar l'existència de dues famílies, els bacteris del sòl Rhodobiaceae i Leptospiraceae, segons ha informat la UAB en un comunicat.

L'investigador del grup de Microbiologia Molecular de la UAB que ha liderat el treball, Jordi Barbé, ha destacat que la hipòtesi és que "la ingent variabilitat genètica dels bacteris hauria afavorit la mutació dels gens de resistència identificats, sense necessitat que existís" la pressió selectiva de la sulfamida --el primer antibacterià sintètic intro-



duït clinicament la primera meitat del segle passat-- o una altra substància de la mateixa naturalesa.

D'aquesta manera, ha subratllat Barbé, "es pot permetre seleccionar i mobilitzar ràpidament les resistències ja existents davant de la introducció d'un fàrmac de nova síntesi".

L'investigador del treball del Departament de Biologia de la Universitat de Maryland Baltimore County (Estats Units) Ivan Erill ha posat l'accent en la importància de la troballa perquè confirma la necessitat de fer servir una teràpia combinada multi-fàrmac que "ataqui diversos mecanismes de resistència" en l'àmbit hospitalari, i ha aconsellat reduir l'ús d'antibacterians, perquè els bacteris s'han trobat en el subsòl i en aqüífers.  Europa Pess

(aldia.cat)    21 gener
 


L’empremta catalana en les ales que redueixen emissions de CO2.


 
 
Eurecat i Aritex participen en un projecte d’Airbus per fer avions nets.

Quan puges a un avió i seus a la finestra que dona a l’ala, si t’hi fixes una mica veus que està feta de plaques de metall plenes de reblons que ajunten les diferents peces. Aquestes unions provoquen unes turbulències que fan que es cremi més combustible: una ala llisa, sense reblons, permetria evitar aquestes turbulències i, com a conseqüència immediata, disminuiria el consum de carburant i, per tant, reduiria les emissions de CO 2. L’empresa europea fabricant d’aeronaus Airbus treballa en un projecte per aconseguir-ho. Però aquests projectes tecnològics requereixen molta participació de socis, fins a 21 en aquest cas, i cadascun hi aporta la seva experiència i el seu coneixement. En aquest cas hi ha dos protagonistes catalans: el centre tecnològic Eurecat i l’empresa de Badalona Aritex.

El projecte, cofinançat amb Brussel·les, suposa una inversió de 180 milions d’euros. La participació catalana és inferior, d’uns 3,5 milions d’euros. Però la seva aportació ha estat clau: sense la feina d’Eurecat i Aritex no s’haurien pogut fer les primeres proves. I si haguessin fallat, el projecte se n’hauria anat en orris, perquè no hi havia, almenys a curt termini, una segona oportunitat. Aritex és una mostra de la gran capacitat tecnològica de les empreses catalanes. “Al món, les empreses que podien fer aquesta feina es poden comptar amb els dits d’una mà”, explica Ángel Lagraña, director del mercat aeronàutic d’Eurecat.

Lagraña explica el projecte. Es tracta de fer ales d’avió llises, sense cap rebló que provoqui turbulències. Això és possible gràcies als nous materials. Es tracta, en el fons, de fer la pell de l’ala d’una sola peça perquè l’aire hi pugui lliscar sense cap impediment. El projecte, anomenat ala laminar BLADE (Breakthrough Laminar Aircraft Demonstrator in Europe), consistia en fer aquestes ales i posar-les a un avió Airbus A-340. El projecte, fins a arribar al primer vol, va ser llarg. Els treballs van començar el 2011.

I aquí és on entren els socis catalans. Eurecat i Aritex van desenvolupar les plantilles, utillatges i accessoris per desmuntar les ales de l’avió i muntar les noves. La cosa no era fàcil. Hi ha aspectes tècnics de gran complexitat. Per exemple, la temperatura. Les ales metàl·liques d’un avió es poden arribar a dilatar fins a 15 mil·límetres. I l’aparell que es va fer anar per a les proves és el número 1 de la sèrie A-340, és a dir, el primer que es va fer i, per tant, amb 37 anys de vida. Durant el temps que porta volant, els materials es torcen. Muntar-hi les ales és bastant més difícil que en un avió nou, on tot encaixa a la perfecció.

Eurecat i Aritex van anar a un concurs internacional convocat per Airbus per fer aquesta feina. La seva proposta va ser l’escollida. Una quarantena de persones del centre tecnològic i de l’enginyeria de Badalona s’hi van posar a treballar, coordinats per Lagraña. Eurecat feia el disseny dels utillatges i Aritex es va encarregar de la fabricació




la instal·lació a la localitat francesa de Tarba, on es va modificar l’avió.

EL camí va ser llarg, però també molt productiu, explica Ángel Lagraña. I, sobretot, va culminar amb èxit. L’avió ja vola i fa proves. A les noves ales s’hi han instal·lat sensors i càmeres infraroges que permeten fer el seguiment del seu comportament, de les turbulències que es generen, i la prova sembla que ha reeixit. Airbus es planteja utilitzar aquesta tecnologia en el model que substituirà l’A-320. Però, al marge de l’èxit, participar en un projecte d’aquesta mena aporta molt més a les empreses catalanes: la transferència de coneixement. “Ens reuníem trimestralment (un cop ho vam fer a Cerdanyola) per fer el seguiment”, explica el coordinador de la part catalana del projecte. “Sempre hi ha tensions, però Airbus està orgullosa del resultat”, explica Lagraña. Un resultat que es tradueix en números: la fricció de l’aire, segons les proves, es redueix un 50%; el consum de combustible, entre un 6% i un 7%; i les emissions de CO 2, un 5%. I va tenir el seu premi: el projecte va rebre l’Aviations Week Laureate Awards (els Oscars de l’aviació) a la millor tecnologia comercial.

La clau de la participació catalana en el projecte és saber qui són els socis. Eurecat és un centre tecnològic que té com a funció principal estimular les empreses perquè innovin a través de projectes de recerca i proves pilot. Té instal·lacions a Barcelona, Canet de Mar, Cerdanyola del Vallès, Girona, Lleida, Manresa, Mataró, Reus, Tarragona i Amposta, a més d’una seu al Brasil. Eurecat participa actualment en 160 projectes consorciats de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+i), tant nacionals com internacionals i d’alt valor estratègic. 

notícia original
 
   


Barberà, Cerdanyola y Ripollet quieren la oncología infantil
en el Taulí.



 
Los alcaldes de Cerdanyola, Ripollet y Barberà, Carles Escolà, José María Osuna y Sílvia Fuster, respectivamente, piden al Departamento de Salud que no traslade la oncología infantil del hospital Parc Taulí de Sabadell al Vall d'Hebron de Barcelona.

Los representantes municipales se han reunido con el director del CatSalut, Adrià Comella, y los doctores Àlex Guarga y José María Borràs para tratar las informaciones que hacen referencia al traslado de la especialidad de oncología pediátrica del Taulí al Vall d'Hebron de Barcelona.

Los alcaldes han comunicado a la dirección del CATSalut que no están "de acuerdo en perder la oncología infantil del Taulí ni en hacer ningún tipo de recorte de los recursos, ni en rebajar la calidad del servicio de esta especialidad".

Desde la dirección del CatSalut han asegurado que "no se está hablando en ningún momento de hacer recortes, sino de aplicar la pla-

nificación sanitaria que concentra este servicio para dar una mejor calidad, como es el caso de oncología pediátrica", según destacan los
consistorios en un comunicado.

En este sentido, apuntan que la justificación del CatSalut pasa por que se llegue a un momento de "la enfermedad en la que es muy importante que se concentre todo el servicio, en este caso en el Vall d'Hebron".

Los alcaldes y la alcaldesa han pedido a la dirección del CatSalut y la dirección médica de Oncología que se informe adecuadamente a la ciudadanía dado que la falta de información ha creado una cierta alarma.

En cuanto a los profesionales de la especialidad de oncología pediátrica del Parc Taulí se trasladarán a la Vall d'Hebron y los enfermos podrán seguir teniendo su oncólogo como hasta ahora. EFE.

(lavanguardia) 25 gener


Amics de Lluís Clapés el recorden
a través d’una triple exposició



 

El Museu d’Art de Sabadell i l’Espai FOC reten homenatge al ceramista sabadellenc Lluís Clapés en una doble exposició, a la que se suma el Museu d’Art de Cerdanyola. La mostra, inaugurada el passat dijous sota el nom In amicorum. Lluís Clapés (1945-2018), s’estendrà fins al 16 de febrer.

La columna vertebral de la mostra és l’energia d’un grup d’amics que han volgut deixar testimoni de l’obra de Lluís Clapés. La seva força ha permès que tres espais acullin els diferents aspectes de la trajectòria de l’artista, alhora que es fa un reconeixement a la seva figura.

Les obres que el Museu d’Art de Sabadell (MAS) ofereix parteixen de la creació conjunta amb altres artistes de la ciutat. Entre ells es poden trobar en Ramiro Fernández, l’Agustí Puig, l’Alfons Borrell, en Pep Sallés, l’Isidre Manils o en Josep Madaula. La majoria d’ells, pintors, i és d’aquesta manera com s’observa la confluència de dues disciplines, la pintura i la ceràmica, per crear peces úniques.

D’altra banda, l’Espai FOC centra la seva mirada en el procés més que en l’obra final. A més a més, mostra una selecció de petites peces en gres i porcellana que demostren la delicadesa i precisió de l’artista.


A aquestes les acompanyen escultures totèmiques, de llenguatge primitiu, enteses com una síntesi del seu recorregut, arribant des del volum fins al gest, i des de l’alquímia a l’expressió més primitiva.

Finalment, el Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) se suma a la mostra com un petit apèndix. Dins la seva exposició permanent lluirà una columna totèmica que va rebre com a donació després de la mostra que van dedicar a Lluís Clapés el 2016. Aquesta es trobarà al costat de les peces d’en Marian Burguès, un altre artista sabadellenc.

Nascut el 1945 a Sabadell, va ésser un ceramista que es va formar inicialment a l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat. Més endavant va ampliar els seus coneixements amb estades arreu d’Europa, com a Itàlia, França, Dinamarca o Anglaterra. La seva trajectòria està marcada per l’experimentació amb diferents terres, òxids o pastes (com la porcellana, el gres o les refractàries), fet que va anar configurant una obra molt diversa i enriquidora. Això li va permetre mostrar les seves peces en diverses exposicions arreu del territori. Tot i que també s’ha de destacar la seva tasca pedagògica, transmetent una gran sèrie de coneixements als seus alumnes, com va fer a l’Escola Illa.        Escrit per Raúl Cañadas

(isabadell.cat) 18 gener


Amianto en dependencias municipales de Cerdanyola donde hay 60 trabajadores y trabajadoras realizando sus faenas.

El equipo de gobierno de la izquierda transformadora no toma medidas.



 
Unos sesenta trabajadores y trabajadoras de la brigada municipal de obras del ayuntamiento de Cerdanyola, realizan sus trabajos en un local con amianto, según informes del propio ayuntamiento y del Comité de Salud laboral, se constata que hay peligro para los trabajadores por la presencia del agente cancerigeno.

El riesgo se produce como consecuencia de las deficiencias que afectan al edificio del Carrer Camp Nº 56, propiedad del ayuntamiento de Cerdanyola,y que vienen siendo denunciadas desde hace años.

En concreto la degradación en la cubierta del edificio, se remonta al menos, al mes de octubre de 2015, tal como se recoge en el informe técnico “…l´estructura de ferro que suporta el sostre está patint una deterioració important tant amb els posibles perills que podría emportar..”

Los peligros descritos se referían a la proximidad de humedades a las instalaciones eléctricas. A pesar de le existencia de placas de fibrocemento en la cubierta, su posible peligrosidad no se evalúa, hasta tres años después en que, en fecha 23 de noviembre de 2018 el informe técnico emitido por el arquitecto técnico municipal recoge
sin lugar a dudas los riesgos de exposición al amianto derivados de la degradación de las placas de fibrocemento.

El informe propone el traslado de la plantilla. El comité de seguridad acuerda por unanimidad, el día 11 de diciembre que se aborden las medidas preventivas antes de un mes, para que nadie siga expuesto al riesgo y se insta al traslado a un local adecuado.

A pesar de todo ello, a fecha 16 de enero de 2019 desde CGT desconocemos que se haya tomado medida alguna para salvaguardar la salud y la vida de los trabajadores. Mientras, la plantilla continúa trabajando en el local, prolongando de esa manera su exposición a un mineral cancérigeno, como es el amianto y que se viene dando ya durante demasiado tiempo.

CGT exigimos que se cierren las dependencias con amianto y que se reubique a la plantilla en un lugar que ir a trabajar no suponga jugarse la vida ni la salud. Es intolerable la pasividad de los politicos de la izquierda transformadora que gestionan el ayuntamiento. Jose Luis Ortega

(rojoynegro.info) 17 gener


Famílies francòfones que fan tribu

Una quinzena de famílies del Vallès amb nens en què un dels progenitors és francès es troben regularment per permetre
que els seus fills parlin la llengua materna



 
Són una quinzena de famílies, totes amb canalla: des dels pocs mesos fins als nou anys. I la majoria mixtes: un pare és d’origen francès i l’altre autòcton. Viuen a Sabadell i també en localitats veïnes: Sant Quirze i Cerdanyola del Vallès, incloent-hi Bellaterra. Els uneix el desig de llegar la llengua de Molière a la pròxima generació. “Francòfons de Sabadell és (de moment) un grup de famílies que parlem francès i que el volem transmetre. Ens vam conèixer tots amb amics d’amics, a través de l’Alliance Française de Sabadell, i, molts de nosaltres, de casualitat, pel carrer o a la biblioteca! Tots tenim nens i, en sentir parlar en francès, ens vam presentar i vam començar a conversar i a fer trobades”. Parla (en català) l’organitzadora d’esdeveniments corporatius Virginie Le Vaillant, bretona de 36 anys, líder oficiosa d’aquesta tribu tricolor, instal·lada al país fa 13 anys després de “provar de viure” un any a Noruega: “Necessitava un lloc amb sol, calor, prop del mar, i els records de les vacances a Barcelona i Sitges em van fer decidir a començar una nova vida aquí”. Hi va conèixer el seu marit Jordi, amb qui cria la Mathilde, de sis anys, i l’Àgata, de tres.

“Francòfons de Sabadell és (de moment) un grup de famílies que parlem francès i que el volem transmetre"
Virginie Le Vaillant - organitzadora

“Ens trobem amb els mateixos problemes cada dia; sobretot, a l’hora de transmetre la llengua francesa als fills. Les trobades que organitzem tenen com a primer objectiu parlar en francès, que els nens vegin que n’hi ha més que es troben en la mateixa situació”. Reunir tothom no és fàcil, però es comuniquen a través d’una pàgina de Facebook (Francophones de Sabadell) i, sobretot, d’un grup de WhatsApp: “Anem afegint-hi els nous membres a mesura que ens anem coneixent”. Així, l’ambient en què els menuts poden perfeccionar l’idioma va creixent: “Per molt que parlis a un nen en francès des del naixement, arriba un moment en què cal ser més perquè pugui desenvolupar la parla”.

PARLEM FRANCÈS!
Per mirar d’aconseguir-ho ja compten amb ajuda professional: “Hem començat les classes de francès per als nens a partir de cinc anys amb una professora nativa. Ho vam haver de fer a mida perquè, per un cantó, no hi havia oferta, i, per l’altre, havia de ser un curs orientat específicament a alumnes que ja saben parlar la llengua”. El resultat

és un petit miracle: “Les nenes (són totes nenes, de moment!) conver-sen entre elles en francès, tot i que totes saben tant català com caste-llà i, en aquest sentit, ja és un bon començament”.

S’emmirallen en la potent comunitat francesa de la capital (el barri marítim, en argot sabadellenc). Aviat es constituiran com a associació, gestió imprescindible perquè la República Francesa els doni suport econòmic per ensenyar l’idioma als seus fills, tenint en compte que no estudien en un liceu francès. Ciutats amb més presència gal·la com ara Barcelona (els francesos són el 0,9%) i Girona (el 0,3%) ja acullen aquesta mena d’associacions, anomenades FLAM (Français Langue Maternelle), i una de les dues entitats barcelonines, La Langue de Molière, no només funciona al Cap i Casal, sinó també a Sant Cugat, on gairebé un de cada cent empadronats entona 'La marsellesa'.

El quart nucli FLAM català, doncs, podria néixer ben aviat a Sabadell: “Per això -explica Le Vaillant- hem de ser una entitat sense ànim de lucre, amb un mínim de deu alumnes a partir de cours préparatoire (primer de primària). Aviat -avança- serem prou per poder muntar una classe subvencionada”. Estan oberts a noves incorporacions: “Volem que el grup continuï per bon camí: més enllà del llenguatge, els nostres nens es fan amics i nosaltres també”. Vive l’amitié!

L’experiència de pertànyer a l’u per mil

El 2017 només hi havia 218 francesos empadronats a Sabadell; tan sols un de cada mil sabadellencs té passaport francès, una proporció quatre cops més baixa que la del conjunt del país. Famílies com els Giralt-Le Vaillant, els Ortega-Bustos i els Vera-Munganga són casos raríssims. Però l’exotisme no ha impedit l’anècdota que explica la Virginie: “Em vaig trobar amb la Magali Le Guen que, de pura casualitat, també és de Lorient [An Oriant, en bretó]! Fins i tot havíem anat a la mateixa classe a l’institut”. I és que en qualsevol causa compartida, la unió fa la força, però gairebé és obligatòria quan s’és poca colla. I encara més quan tan sols un de cada cent estrangers de la cocapital vallesana prové de l’Hexàgon, tres vegades menys del que passa al conjunt del Principat.           MARC SERRANO I ÒSSUL

(criatures.ara.cat) 19 gener


Una decena de universidades europeas ultiman en el campus
de la UAB una nueva
"European University"



 
El campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha acogido, este jueves y viernes, una decena de universidades europeas para impulsar la 'European University', ha informado en un comunicado.

Se trata de una iniciativa fruto de la convocatoria de la Comisión Europea que busca construir estructuras universitarias transnacionales y la propuesta de la UAB, de la mano de la red 'European Consortium of Innovative Universities' (ECIU), que pide la participación de la industria, las organizaciones públicas, la sociedad, los académicos y los actuales y futuros estudiantes.

La candidatura de ECIU, que trabaja desde hace más de medio año en su proyecto y que presentará a finales de febrero, persigue facilitar la movilidad, el desarrollo de una formación superior innovadora y la generación de más proyecto conjunto entre universidades.

En esta primera convocatoria, que es una prueba piloto, contempla ayudas de hasta cinco millones de euros a seis iniciativas con una duración de tres años.

La red ECIU está formada, además de por la UAB, por las universidades de Aalborg (Dinamarca), Aveiro (Portugal), Dublin(Irlanda), Tecnología de Hamburgo (Alemania), Linköping (Suecia), Tecnología de Kaunas (Lituania), Nottingham (Reino Unido), Stavanger (Noruega), Trento (Italia), Tampere (Finlandia), Twente (Países Bajos) Tecnológica de Monterrey. Europa Press

(lavanguardia.com) 18 gener


En marxa ARRELA'T

Servei de suport a la pafesia de Collserola




 
El servei neix amb l’objectiu de donar suport als productors i producto-res en la millora de la viabilitat econòmica, ecològica i social de les produccions de l’àmbit del Parc Natural de Collserola.

El passat 10 d’octubre , es va engegar Arrela’t!, Servei de Suport a la Pagesia de Collserola, un dels principals resultats del Pla d’Acció d'"
Alimentem Collserola”, dissenyat conjuntament amb la pagesia per atendre les necessitats detectades durant el procés participatiu.

Arrela’t està obert a la pagesia de l’àmbit d’influència del Parc Natural de Collserola i treballa des de les perspectives de la producció agrària ecològica, l’agroecologia, l’economia social, solidària i cooperativa, i la perspectiva de gènere Les visites d’assessorament en producció i planificació les duu a terme principalment l’associació L’Espigall, entitat especialitzada en aquest tipus d’iniciatives i que ja té l’experiència d’Agrorienta’t, Servei de Suport a la Pagesia que funciona a Cardedeu.

El servei dona suport en cinc àmbits: producció i planificació de cultius, tramitació administrativa, creació i consolidació d’empreses, ajuts pú-blics i Banc de Terres de Collserola. En els àmbits de la tramitació administrativa i els ajuts públics, es treballa amb Agroxarxa, i en creació i consolidació d’empreses, amb els ateneus cooperatius del Vallès

 Occidental i el Baix Llobregat, i Coòpolis a Barcelona. També es col·labora amb altres agents i experts de forma puntual quan els casos ho requereixen.

Actualment es fa assessorament agronòmic a cinc projectes productius de Collserola. També es dona suport a l’articulació dels productors d’horta, que ja abasteixen set menjadors escolars de Sant Cugat del Vallès. Així mateix, també es fa acompanyament en un nou projecte de producció en matèria de viabilitat i cerca de terra per desenvolupar-lo en l’àmbit del Parc.

Aquest servei és una de les accions publicades al Pla d’Acció del pro-jecte “
Alimentem Collserola”, que incorpora, dins el bloc de suport a la pagesia, altres propostes, com el Banc de Terres o la investigació participativa en finca. Es pot consultar el document complet del Pla d’Acció al web del projecte.


Si formes part d’un projecte agrari professional o tens intenció d’enge-gar alguna activitat als municipis del Parc Natural de Collserola, pots accedir al servei posant-te en contacte amb el Consorci o a través d’
info@arrandeterra.org https://www.parcnaturalcollserola.cat/jornada-alimentem-collserola/alimentem/


El conseller ha visitat l’Institut Forat del Vent i l’Escola Xarau



 
El conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha visitat avui dos centres educatius a Cerdanyola i n’ha destacat els projectes educatius: “El sistema escolar de Cerdanyola és fonamentalment públic i té una diversitat de projectes educatius que són a la vegada molt potents. Per exemple, l’Institut Forat del Vent està a punt de fer una oferta de batxillerat internacional en anglès, i per tant se situa a l’avançada d’aquesta diversitat de batxillerat del nostre país. També destaquem les escoles d’infantil i primària, on hi ha projectes educatius molt diversos però molt innovadors”.

Bargalló ha fet aquestes declaracions durant la visita a l’Institut Forat del Vent, un centre de gairebé 700 alumnes d’ESO i batxillerat –ofe-reix també batxillerat nocturn-, que potencia el treball per projectes i competencial a l’ESO a través de les matèries STEAM i la tecnologia.

El conseller ha destacat també el treball conjunt amb l’Ajuntament del municipi i ha avançat futures inversions en funció dels pressupostos

que s’aprovin al Parlament: “Si no tenim nou pressupost el nostre compromís d’inversions pot ser un, si tenim pressupostos en pot ser un altre. Ara, aquelles inversions urgents que cal fer a Cerdanyola es faran enguany i altres actuacions per un futur. Les inversions que pu-guem fer les farem, tot i les dificultats com és el dels pressupostos prorrogats. Però el treball conjunt d’Ajuntament i Generalitat en coor-dinació és indiscutible i les inversions que cal fer es faran”.

A continuació, Bargalló s’ha traslladat a l’Escola Xarau, on ha recorre-gut les instal·lacions i ha mantingut una breu trobada amb l’equip di-rectiu del centre. L’escola té 325 alumnes matriculats, i es fonamenta en el treball per projectes i en potenciar la relació entre alumnes i escola. De fet, el centre va obtenir el 2017 un premi de la Fundació Bofill per la crida #ReunióFamílies, basada en enfortir els vincles entre l’escola i l’entorn familiar.

(govern.cat)   16 gener


             
                                                               
       

                Tal mes de gener de fa 50 anys









        Mesos anteriors



Charlas de ALBA -
Massimo Tallarida "ARPES: la técnica experimental de LOREA"



 
Amb Massimo Tallarida, responsable de la línia de llum Lorea el divendres 2 de gener al Sincrotró ALBA, Auditori Maxwell.

Aquesta xerrada té com a objectiu donar una introducció a Arpes, la tècnica que s'utilitzarà en la línia de llum Lorea, la novena línia d'ALBA, en construcció. S'explicarà com funciona Arpes i quin tipus d'informació es pot obtenir amb aquesta tècnica. S'utilitzaran alguns conceptes bàsics de física d'estat sòlid per explicar els fonaments de la tècnica i es donaran alguns exemples pràctics d'experiments que es poden realitzar. La xerrada està dirigida principalment a persones que no són expertes i a tots aquells interessats en saber perquè s'està construint Lorea a ALBA

ALBA Talks - Seminaris interns

Basats en la sèrie prèvia de seminaris interns que van tenir lloc entre els anys 2012-2013, arriba un nou cicle de seminaris dirigits a tot el personal d'ALBA. L'objectiu del projecte és compartir coneixement sobre les activitats que duen a terme les diferents divisions del Sincrotró ALBA i enriquir la cultura científica de tots els membres del personal.

Els seminaris tindran lloc un divendres de cada mes a les 12h, amb una durada de menys d'una hora.

Xerrada en anglès a les 12 hores.




Gaudir de Collserola en bicicleta.
Recórrer els camins de Collserola en bicicleta ens permet, en poc temps, descobrir diferents hàbitats naturals i gaudir-ne dels contrastos.



 
El Parc Natural de Collserola acull milions devisitants a l’any. Segons les dades de l’últim estudi de freqüentació, elaborat al terme munici-pal de Barcelona, el Parc rep gairebé 4.500.000 visites anuals, de les quals més d’un milió i mig circulen en bicicleta.

La normativa sobre l’ús de la bicicleta al Parc, vigent des de l’any 2000, en regula la velocitat i els espais per on es pot circular.

L’important volum de ciclistes i la constatació, d’una banda, del desco-neixement d’aquesta regulació, i de l’altra, del seu incompliment cons-cient per una part d’aquest col·lectiu, han fet necessari iniciar noves accions encaminades a millorar la informació i la implementació d’un marc sancionador.

Un dels primers resultats és el mapa d’ús ciclista del Parc, que recull tots els camins i les pistes aptes per a l’ús ciclista (més de 250 km), a més de les carreteres i carrers pavimentats de les zones urbanitzades a l’interior i a la perifèria del Parc. Aquest mapa s’amplia amb 70 km respecte de la versió anterior, publicada a la Guia BTT del Parc de Collserola (actualment exhaurida). El nou mapa està disponible al web del Parc i es pot visualitzar mitjançant el visor de mapes ArcGIS Online o bé descarregar en format PDF.

El plànol s’ha elaborat tenint en compte les zones d’especial protecció del Parc, les reserves naturals parcials de la Rierada-Can Balasc i de
la Font Groga, així com altres espais d’especial interès. La major part dels camins que incorpora són els que componen la Xarxa de Preven-ció d’Incendis del Parc. Aquesta xarxa està marcada amb unes pla-ques vermelles que incorporen un codi de lletres i números blancs, i té un pla de manteniment per tal que els camins estiguin sempre opera-tius per als vehicles de prevenció d’incendis.

La publicació del mapa forma part de les accions complementàries de la implantació de la nova regulació de l’ús de la bicicleta al Parc.
 Aquesta regulació incorpora un marc sancionador que els diferents ajuntaments amb territori a Collserola estan en procés de tramitar i aprovar per incloure-la en les seves ordenances. Els ajuntaments de Sant Cugat del Vallès i Molins de Rei són els primers que han forma-litzat els tràmits. Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat han apro-vat inicialment la proposta, i a la resta d’ajuntaments la tramitació encara està pendent.

Tota la informació sobre la circulació en bicicleta al Parc (normativa, recomanacions, itineraris...) queda recollida al nou espai web sobre la bicicleta al Parc. Per donar a conèixer els antecedents, la motivació i la finalitat d’aquesta nova regulació, així com les actuacions dutes a terme en els últims anys, també hi ha disponible un comunicat elaborat des dels Serveis Tècnics.

(Parc Natural de Collserola)



Montcada i Reixac avisa del estado de los parques de bomberos que dan servicio al municipio.



 
La alcaldesa de Montcada i Reixac, Laura Campos, ha alertado del estado "precario" en el que se encuentran los parques de Bombers de la Generalitat ubicados en Cerdanyola del Vallès y Badalona , que dan servicio al municipio vallesano.

Campos ha hecho esta queja pública este jueves en un comunicado, después de recibir una notificación del cuerpo de no "poder garantizar una actuación inmediata" en caso de alguna posible emergencia durante las fiestas navideñas.

Asimismo, ha asegurado que los bomberos le han aventurado que la situación "podría agravarse en los próximos días" si los pocos opera-rios deben cubrir otras localidades.

La alcaldesa ha exigido saber si "se ha puesto en peligro a la ciuda-danía" durante estos días por el insuficiente número de personal y recursos, y ha apuntado hacia el conseller de Interior, Miquel Buch, a quién le ha pedido una reunión urgente.

El propósito de este encuentro, ha relatado Campos, es conocer "la gravedad" de la situación y las soluciones que hay previstas para aplicar en Montcada i Reixac.    Europa Press

(lavanguardia.com) 3 Gener

 


Calendari laboral del 2019
a Catalunya



 
Aquests són els 12 festius del calendari laboral del 2019 per a tot Catalunya aprovats pel CRL:

   1 de gener: Any Nou
19 d'abril: Divendres Sant
22 d'abril: Dilluns de Pasqua
   1 de maig: Dia del Treballador
24 de juny: Sant Joan
15 d'agost: Assumpció de la Mare de Déu
11 de setembre: Diada Nacional de Catalunya
12 d'octubre: Festa Nacional d'Espanya
   1 de novembre: Tots Sants
   6 de desembre: Dia de la Constitució
25 de desembre: Nadal
26 de desembre: Sant Esteve

El calendari laboral de l'any 2019 a Catalunya tindrà 14 festius. A les 12 dates previstes pel Consell de Relacions Laborals (CRL), els ajuntaments afegiran dues festes locals, retribuïdes i no recuperables.

El nou conseller d'Empresa i Ocupació, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, va presidir el 25 de juliol del 2018 el primer ple de l'any del Consell de Relacions Laborals, en el qual es va aprovar el calendari de festes laborals del 2019.

Els integrants del Consell (Govern de la Generalitat i les organitza-cions sindicals i empresarials més representatives de Catalunya) van donar la seva conformitat.

(elperiodico.com)


La vespa asiàtica.
Què hem de saber?



 
La vespa asiàtica se la mal anomena vespa assassina…una comparació lluny de la realitat. No és una espècie més verinosa ni més agressiva que les vespes autòctones, potser la picada és una mica més dolorosa, però en general davant de la presència d’individus i/o nius cal actuar com faríem amb qualsevol vespa o abella. Cal tenir en compte que si estem davant d’un niu i les vespes se senten amenaçades, l’atac pot ser de molts exemplars i per tant el més prudent és no apropar-se i sobretot no manipular-lo.

Per què és una espècie preocupant?

La vespa asiàtica (Vespa velutina nigrithorax) és una espècie exòtica invasora que ha vingut per quedar-se. El principal perill de la vespa asiàtica és cap als altres insectes del nostre ecosistema, especialment les abelles de la mel, de les quals se n’alimenta.

Té un efecte indirecte sobre la pol·linització de plantes conreades i de flora silvestre que també acaba afectant a la producció de mel, cera i altres productes apícoles.

I també té un efecte indirecta sobre la biodiversitat del Parc, fet preocupant.

He d’anar en compte si…

Els col·lectius que han d’anar més en compte són:

• Les persones al·lèrgiques
• Els apicultors
• Les persones que treballen fent tasques de jardineria, de treballs forestals i en l’agricultura.

Alhora, també cal tenir prudència quan realitzem treballs de jardineria a casa.

Al Parc Natural de Collserola hi ha vespa asiàtica?

A Collserola s’ha detectat la presència d’obreres i reines, sobretot a zones on hi ha apiaris (ruscos artificials per a la producció de mel i derivats) . De moment no tenim cap niu detectat dins el Parc, però, degut a l’alt nombre d’individus identificats, cal suposar que sí que n’hi ha, dins la zona forestal o a les zones urbanes properes





Què faig si em pica una vespa asiàtica?

• Primer cal assegurar-se que sigui vespa asiàtica. (veure esquemes)
• Si rebem una picada, i no som al·lèrgics, en principi no cal fer res.
• Hem de trucar al 061 si…
   • Tenim més d’una picada
   • No sabem si som al·lèrgics
   • Tenim al·lèrgia a les vespes o altres insectes.


On fan els nius les vespes?

Les vespes asiàtiques fan dos tipus de nius, els primaris (més petits i resguardats de la pluja) i els secundaris (molt més grans i generalment a un lloc alçat, però també poden estar a nivell de terra ).

Nius primaris o embrionaris.
A la primavera les reines que han passat l’hivern amagades inicien una nova colònia, construint petits nius. En ell, la reina cria les primeres vespes obreres, que seran les que més endavant, desprès de l’estiu, construiran el niu secundari o definitiu. Aquests nius es poden col·locar a cornises de les teulades, garatges, porxos o apiaris abandonats, i per tant a llocs habitats.

Nius secundaris.
Són com una gran bola de paper i poden arribar a fer més de 60cm de diàmetre. Normalment els construeixen a les branques més altres d’arbres, però també es poden trobar en edificacions abandonades o fins i tot a terra.

Què faig si trobo un niu?

Si detectem un niu cal avisar al l’Ajuntament corresponent. També, és recomanable avisar als Agents Rurals al correu velutinacar@gencat.cat o al telèfon 93 561 70 00

Cal tenir en compte que si estem davant d’un niu i les vespes se senten amenaçades, l’atac pot ser de molts exemplars i per tant el més prudent és no apropar-se i sobretot no manipular-lo.

Per tal d’evitar el risc de picades es recomana eliminar els nius a través d’una empresa especialitzada:

• Si el niu està a un edifici privat, caldrà que el propietari contracti aquest servei a una empresa de control de plagues.
• Si el detecteu a la via pública o en espais que poden suposar un perill, com en escoles bressol, etc… els ajuntaments / Agents rurals es faran càrrec de la seva eliminació.


Què puc fer perquè no vinguin a casa?

No hi ha cap mètode per evitar la presència de vespes a les nostres cases. A més no es recomana la instal·lació indiscriminada de trampes amb líquid atraient per tal que no vagin a casa. Aquest mèrode no és gens selectiu i atrapen a moltíssimes espècies d’invertebrats. A més, qualsevol acció de captura dins d’un espai natural cal que tingui l’autorització de l’òrgan competent.

(parcnaturalcollserola)




El impacto de la procesionaria en Catalunya podría bajar por tratamientos y la lluvia de 2018



 
Las lluvias caídas a lo largo de 2018, con registros elevados en varias zonas de Catalunya, y los tratamientos aéreos llevados a cabo en los bosques por la Generalitat abren la puerta a que el perjuicio por la oruga procesionaria sea más leve.

Las lluvias caídas a lo largo de 2018, con registros elevados en varias zonas de Catalunya, y los tratamientos aéreos llevados a cabo en los bosques por la Generalitat abren la puerta a que el perjuicio por la oruga procesionaria sea más leve.

Pero hasta dentro de unos días no se sabrá si ha tenido efecto, ya que se ha acabado de actuar sobre 20.000 hectáreas y es cuando se podrá observar si hay "grandes cantidades de bolsas y defoliaciones en los pinos", según un comunicado del Centro de Investigación Ecológica y Aplicaciones Forestales (Creaf) de la UAB.

Por eso, el proyecto de ciencia ciudadana Alerta Forestal, coordinado con el Creaf, ha vuelto a poner en marcha la campaña contra la procesionaria con la finalidad de recoger el máximo de imágenes, vídeos e información posible de esta especie para hacer una evaluación.

Los miembros de esta iniciativa buscan fotos de paisajes en que se vean afectada una parte del bosque o un grupo numeroso de árboles, ya sea con bolsas o desfoliados, con el fin de elaborar un mapa de alertas, saber el estado de salud de los bosques y hacer predicciones.

El objetivo para 2019 es superar las 400 instantáneas y cubrir otras zonas como las comarcas del Alt Empordà, Garrotxa, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Tarragonès, Alt Camp y Baix Penedès.

(lavanguardia.com) 20 des.


La UAB aprova un pressupost
de 321 milions d'euros per a
l'any 2019.



 
El pressupost de la UAB estableix els ingressos i les despeses de la institució al llarg d'un any natural i s’elabora amb criteris d'equilibri, efici-ència i sostenibilitat econòmica. El document aprovat per a l’any 2019 recull un increment del pressupost genèric d’un 4,5% i una disminució de l’específic d’un 3,6%.

Pel que fa a la despesa, l’increment de la partida de personal és deu als increments retributius del 2018 i 2019 i a l’increment vegetatiu (trams de professorat i triennis). La previsió d’increment de la transfe-rència per part de la Generalitat per fer front a l’increment de les despe-ses de personal no ha estat, però, compromesa pel govern de la Gene-ralitat, el que podria dificultar l’execució del pressupost i el desenvolu-pament de les activitats universitàries.

El pressupost recull també una contenció de les despeses de funciona-ment, la congelació del Pla d’Inversions Universitàries i la disminució de la despesa anual per l’amortització del finançament del parc científic i tecnològic.

Pel que fa als ingressos, es contempla un lleuger increment pel que fa a la matrícula i una estabilitat d’ingressos per cànon de recerca i formació continuada.

El document que recull els pressupostos està dividit en diferents capítols que reflecteixen detalladament cada aspecte dels ingressos previstos (transferències corrents de les administracions públiques, matrícula, finançament de la recerca, etc.) i de les despeses (personal, contract-ació de serveis, manteniment, adquisició de materials i eines de recer-ca, etc.)

Els capítols més importants d’ingressos són els de transferències corrents i el de taxes, preus públics i altres ingressos. Pel que fa a les despeses, els més importants són el de personal, i el de compra de béns corrents i de serveis.

(uab.cat)


La xifra de població de Catalunya assoleix el màxim històric de 7.543.825 habitants, a 1 de gener de 2018.

La població ha augmentat a 27 comarques i l’Aran.


 
La població resident a Catalunya és de 7.543.825 persones a 1 de gener de 2018, segons les estimacions de població de l’Institut  d’Esta-dística de Catalunya (Idescat). Aquesta xifra supera el màxim històric que es va assolir l’any 2012 i representa un augment de 47.549 habi-tants respecte d’un any enrere. La migració amb l'estran- ger ha estat el principal component del creixement de la població el2017 (43.108 pers-ones). - més, l’aportació del saldo migratori amb la resta d’Espanya ha estat de 4.216 persones i la del creixement natural, de 638 (66.803 nai-xements menys 66.165 defuncions).
L’any 2017 la població ha crescut a 27 comarques i l’Aran, i ha dismi-nuït a 14. El Baix Penedès (15,9 per mil habitants), el Gironès (12,6‰), l’Alt Penedès (12,0‰) i Osona (11,6‰) són les comarques amb els creixements més grans en termes relatius. D’altra banda, la Terra Alta (-12,3‰), el Pallars Jussà (-11,0‰), les Garrigues (-8,2‰) i la Ribera d’Ebre (-7,5‰) són les comarques que han perdut més població en termes relatius.

La xifra de població major de 65 anys, a 1 de gener de 2018, és d’1.417.311 habitants, 21.106 persones més que l’any anterior per efecte de l’elevada esperança de vida i de generacions cada cop més
nombroses que arriben als 65 anys. La població de 15 a 64 anys també ha augmentat l’any 2017 i és de 4.938.813 persones, 26.705 més que l’any anterior. En canvi, la població de 0 a 14 anys és d’1.187.701 habi-tants, 262 persones menys que l’any anterior.

El procés d’envelliment de la població catalana ha continuat el 2018, com a resultat de la combinació d’una natalitat baixa i una esperança de vida alta. El percentatge de població de 65 anys i més ha passat del 18,6% el 2017 al 18,8% el 2018. La composició per edats dels majors de 65 anys també envelleix, i la ràtio entre majors de 85 anys i majors de 65 anys (índex de sobreenvelliment) ha passat de 16,4 el 2017 a 16,7 el 2018.

El pes de la gent gran en relació amb els adults ha augmentat. L’índex de dependència de la gent gran (nombre de persones de 65 anys i més per cada 100 persones de 15 a 64 anys) ha passat de 28,4 el 2017 a 28,7 el 2018. També ha augmentat el pes de la gent gran en
relació amb els joves. A 1 de gener de 2018 hi ha 119,3 persones majors de 65 anys per cada 100 menors de 15 anys (índex d’envelliment).

El saldo migratori amb l’estranger és el component que ha aportat creixement a un major nombre de comarques.

El Barcelonès destaca clarament respecte a les altres comarques, amb un saldo migratori amb l’estranger de 21.884 persones. La s
egue
ixen el Vallès Occidental (4.360), el Baix Llobregat (3.217) i el Maresme (2.074). En canvi, hi ha tres comarques amb saldo migratori amb l’estranger negatiu: la Cerdanya (-214), el Montsià (-107) i el Pallars Sobirà (-3).

El saldo migratori interior (migracions amb la resta de Catalunya i la resta d’Espanya) ha estat positiu en un total de 28 comarques. Destaquen les comarques del Maresme (1.759), el Vallès Occidental
(1.578) i el Vallès Oriental (1.481). Les altres 13 comarques i l’Aran han registrat un saldo migratori interior negatiu. Entre aquestes destaquen el Barcelonès (-7.169), el Baix Ebre (-264) i el Segrià (-192).

Si es considera la totalitat de les migracions, tant amb la resta de Catalunya i la resta d’Espanya com amb l’estranger, a un total de 33 comarques i a l’Aran el creixement migratori ha estat de signe positiu,
mentre que en les 8 restants ha estat negatiu. Les comarques amb major creixement migratori total són el Barcelonès, per la contribució de la migració amb l’estranger, i el Vallès Occidental, el Maresme i el Baix Llobregat, per la contribució tant de la migració interna com de la migració externa.

Pel que fa al creixement natural, ha estat positiu a 15 comarques i a l’Aran. Les comarques amb major creixement natural l’any 2017 han estat el Vallès Occidental (1.541), el Baix Llobregat (713) i el Gironès
(695). En canvi, en 25 comarques la xifra de defuncions ha estat superior a la de naixements. El Barcelonès (-1.523), el Berguedà (-277) i el Baix Ebre (-221) són les comarques amb menys creixement
natural.

L’envelliment de la població presenta diferències importants en el territori. En cinc comarques, més d’una quarta part de la població té 65 anys i més: la Terra Alta (29,3%), el Pallars Jussà (25,6%), el
Ripollès (25,6%), les Garrigues (25,4%) i el Priorat (25,4%). En canvi, l’Aran (14,1%) i les comarques del Gironès (15,3%), el Vallès Occidental (16,4%), el Tarragonès (16,5%) i el Vallès Oriental (16,5%)
són les que tenen menor percentatge de població de 65 anys i més.
 

                 (govern.cat)



El Cerdanyola campió europeu


 

L’equip femení sub 17 del Cerdanyola CH ja és campió d’Europa! 

Les jugadores verd-i-blanques van completar un campionat europeu perfecte amb un ple de victòries que els va permetre aixecar la Copa Quima Jimeno al pavelló de Can Xarau Paco Arpide. Així, el conjunt que dirigeix José Emilio Borregan va sumar un total de 18 punts i es va alçar com a vencedor de la cinquena edició del Campionat Europeu femení sub 17 que impulsa la federació World Skate Europe i que enguany ha organitzat el nostre club.

El podi es va completar amb el Stuart HCM de Portugal en segona posició amb 15 punts, seguit del CH Mataró que va acabar en tercera posició amb 10 punts. La taula de resultats finals segueix amb l’Eagle Team d’Alemanya (9 punts), el Telecable Gijón HC (7 punts), el Swiss Future de Suïssa (1 punt) i el Pink Revolution d’Itàlia (1 punt).

Esclat d’alegria a Can Xarau

La victòria del Cerdanyola CH davant el CH Mataró el dissabte 15 de desembre va donar el títol de campiones d’Europa a l’equip local.
Guanyant 2-1 a les del Maresme, el Sarda es col·locava amb 15 punts i es proclamaven campiones matemàticament a falta d’una jornada de competició. La victòria final 2-0 davant el Pink Revolution Progetto italià va ser el colofó d’un campionat esplèndid.

Les verd-i-blanques van començar la competició guanyant 0-6 al Swiss Future i van completar la primera jornada imposant-se 4-0 al Telecable Gijón HC. En el segon dia de competició van seguir guanyant: primer 5-0 al Eagle Team d’Alemanya i 7-1 després al Stuart HCM de Portugal.

Felicitats a tot l’equip format per: Andrea Massons, Txell Gimeno, Joana Xicota, Anna Martin, Ariadna Carrion, Maria Martin, Nerea Garrido, Mariona Hernàndez, Julia Birbe i Clara Puiggalí.

(cerdanyolach.cat/hockey/campiones-deuropa/)



SEPA reconvierte una piscina ensayos marítimos en una planta de cosmética


 
La empresa SEPA Laboratories abrirá una nueva planta de fabrica-ción de cosméticos en el espacio que ocupó una antigua piscina de ensayos marítimos en Cerdanyola del Vallès.

Estas instalaciones estuvieron especializadas en tecnología de mode-lización a gran escala de proyectos marítimos y portuarios, mediante la generación de oleaje y corrientes marítimas artificiales, y fueron un icono de la ingeniería civil catalana hasta la gran crisis de 2008.

Las instalaciones continuaron activas de 2010 a 2017 bajo el paraguas de un grupo de ingeniería con sede en Madrid, que daba servicio prin-cipalmente al mercado internacional.

A partir de mañana, las máquinas retroexcavadoras entrarán para demoler la emblemática instalación, donde se levantará una nueva planta de cosmética de SEPA. EFE

(lavanguardia.com) 13 des.


Una investigación apunta que cada vez habrá menos nitrógeno para las plantas.

 
Una investigación, publicada en 'Nature Ecology and Evolution', con la aportación de los investigadoras del Centro de Investigación Ecológica y Aplicaciones Forestales (Creaf) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Sara Marañón y Rossela Guerrieri, ha concluido que cada vez habrá menos nitrógeno para las plantas.

El trabajo del equipo internacional lo ha atribuido a dos motivos, al aumento del CO2 en la atmósfera que provoca más crecimiento de los bosques y más demanda de nitrógeno, y al cambio climático, según ha informado el Creaf este jueves en un comunicado.

No obstante, la observación ha precisado que en Estados Unidos y Europa a estas dos justificaciones hay que sumarle las regulaciones de las centrales eléctricas de carbón, ya que pese a que mejoró la calidad del aire, se redujo la cantidad de nitrógeno que llegaba a los

ecosistemas.

La investigación ha detallado que casi en los últimos 40 años se ha perdido un 9% de nitrógeno, por esta razón, se ha apuntado que ha frenado el crecimiento de plantas y puede tener un efecto cascada que acabe comprometiendo las necesidades nutricionales de los animales herbívoros que se alimentan de ellas.

Para llegar a esta conclusión, los expertos han creado una base de datos con más de 43.000 entradas en las que se han analizado la concentración de nitrógeno en las hojas de isotopos, procedentes de todos los climas y biomas del mundo entre 1980 y 2017. (EUROPA PRESS)

(lavanguardia.com) 13 des.


El Vallès reabre el debate sobre su fusión en una entidad supramuni- cipal.

Sabadell encabeza la reivindicación de una Àrea metropolitana propia y busca apoyos para refrendarla




 
Se ha puesto encima de la mesa en varias ocasiones pero hasta ahora ningún alcalde se había atrevido a encabezar la propuesta de unir las dos comarcas del Vallès Oriental y Occidental para crear un Área Metropolitana del Vallès. El primer edil de Sabadell, Maties Serracant, ha relanzado la propuesta y ahora está dispuesto a arriar esta bandera para unificar las dos comarcas en un solo proyecto. “Es necesario e imprescindible poder contar con otros instrumentos para potenciar el territorio”, esgrime Serracant que apela al potencial de este territorio considerado uno de los polos industriales más grandes del sur de Europa.

El alcalde de Sabadell ha hecho llegar la propuesta de este manifiesto a las 62 alcaldías del Vallès. Un documento trabajado y consensuado con los ideólogos del proyecto, la plataforma Fem Vallès, para sentar las bases e impulsar el Área Vallès. “Hace falta una apuesta conjunta desde los municipios para dar un paso adelante en la ordenación y organización administrativa, para la vertebración y la cohesión territo-rial”, subraya Serracant. Plantea el proyecto con la voluntad de mejorar la eficiencia y la eficacia de las administraciones que actúan en el territorio.

El alcalde de Sabadell pone de manifiesto que las reivindicaciones supramunicipales del territorio “estan ahí y son muchas” y pide llevar-las a cabo conjuntamente a través de la unificación de las dos comar-cas. “El Vallès es una realidad metropolitana que necesita gobernar-se”, señala Serracant que quiere abrir el debate municipal “al conjunto delos municipios”. En este sentido el manifiesto que han hecho públi-co este martes reivindica la necesidad de “avanzar hacía la vertebra-ción y cohesión territorial” y para ello reclama convertirse en una centralidad reconocida y con competencias propias en el territorio catalán.

En la base de la propuesta está generar espacios metropolitanos para la competitividad y la innovación y de apoyo al tejido productivo o la red universitaria y de investigación. La organización de la movilidad, las infraestructuras, las políticas ambientales y la gestión de los espacios agroforestales en el Vallès son otros de los aspectos.

La propuesta vallesana se ha dado a conocer oficialmente con un acto público este martes en Sabadell. La presentación ha contado con la presencia de varios alcaldes y alcaldesas de Santa Perpètua de Mogoda, Cerdanyola, Ripollet, Matadepera y Sant Quirze del Vallès que han respaldado la iniciativa. Maties Serracant lleva varios meses reuniéndose con trece alcaldes y también ha presentado la idea a las patronales con el fin de conseguir más firmas en el Manifiesto por una Àrea del Vallès, que por el momento cuenta con los apoyos de Sabadell, Fem Vallès y la entidad Via Vallès.

El alcalde de Sabadell también ha contado con los que en su momen-to plantearon la propuesta por primera vez. La plataforma Fem Vallès -que está compuesta por sindicatos, la patronal CECOT y Via Vallès, una agrupación de técnicos vinculados al urbanismo- lleva años defendiendo este proyecto y poniéndolo sobre la mesa a diferentes administraciones.El presidente de FEM Vallès y también de la patronal CECOT, Antoni Abad, ha definido esta iniciativa como “una necesidad” para el territorio y aplaude que Serracant haya asumido el reto de liderarla para ponerla en el debate político.

Des de Via Vallès, el urbanista Manel Larrosa señala que el Área Vallès debería tener un peso específico en temas como el transporte público entre municipios, los polígonos industriales, la formación profesional, los espacios agrícolas y forestales. En ese sentido, Larrosa visualiza el Área Vallès como una especie de lobby que pueda tener un mayor peso e influencia en el diálogo con la Generali-tat y el Estado.

Una propuesta que rechazan las grandes ciudades

La propuesta de Serracant no ha generado una mayoría clara y el proyecto de la unificación del Vallès de momento tiene tantos defensores como detractores. Los alcaldes socialistas son especial-mente escépticos a la creación de un organismo como el Àrea Metropolitana del Vallès y expresan su rechazo a la constitución de una nueva administración que, por ahora, no consideran necesaria.

“Yo no veo que esto sea la solución”, apunta el alcalde de Terrassa, Alfredo Vega, a pesar de que admite que el debate está “muy vivo” en la ciudad. El socialista plantea una propuesta distinta a la de hace
varios meses en la que defiende una “visión integral de Región Metro-politana”. El primer edil de Terrassa considera que las dos comarcas tienen una interacción permanente con el Área Metropolitana de Barce-
lona (AMB) y que por eso terminan sufriendo los mismos problemas de vivienda y movilidad que se generan en este territorio.

El alcalde de Terrassa comparte, en cierto modo, el objetivo de la propuesta de Serracant que pasa por tener una “visión compartida” de las necesidades del territorio vallesano, aunque rechaza la forma planteada. “No estoy pensando en tener más estructuras políticas, ya hay bastantes”, señala Vega, que considera que la propuesta “no aporta nada”. El socialista defiende un proyecto de región Metropolita- na como el que tienen París, Londres o Roma para construir una “visión global” de un territorio que, considera, “está muy fragmentado”.

Por su parte Sant Cugat no ha querido posicionarse sobre esta propuesta y se ha quedado al margen de la iniciativa, como tampoco lo han hecho otros municipios del Vallès Occidental. Otros de la órbita de la CUP, como Cerdanyola del Vallès o Ripollet si que han dado el visto bueno al proyecto que plantea Serracant. “Es un momento interesante para tener este debate aprovechando la integración en la zona 1”, señala el primer edil de Cerdanyola, Carles Escolà, uno de los munici-pios dentro del Vallès Occidental que forman parte de la AMB. Escolà aprovechó para cargar contra la AMB alegando que allí “este debate no se está haciendo, sino que se está imponiendo” con lo que considera que la propuesta de Serracant puede ayudar a “cohesionar esta gran Región”.

Escasos apoyos en el Vallès Oriental

En la vertiente Oriental del Vallès los apoyos escasean un poco más. Des de el Ayuntamiento de Granollers, su acalde Josep Mayoral ha respondido a la propuesta de Serracant con otra negativa contundente. “No es el momento de hablar de nuevas administraciones”, defiende Mayoral. Considera que existen otros “movimientos estratégicos” en los que las dos comarcas pueden trabajar juntas.

La postura de Mayoral se asemeja a la de Vega, en la que, a pesar de coincidir en la reivindicación de unidad de Serracant, difiere de la necesidad que plantea el sabadellense de crear una nueva estructura. “Tenemos que avanzar a través de proyectos conjuntos, trabajando en red, pero desde las estructuras existentes”, afima Mayoral, que subraya también que “no hay espacio para una nueva estructura, pero si para estrategias conjuntas”.

En cuanto al resto de municipios de la cara Oriental, son pocos los que ven con buenos ojos la propuesta de Serracant. Muchos de ellos temen que la unificación de las dos comarcas termine castigando a los municipios más pequeños. En este sentido cabe recordar que el Vallès Occidental cuenta con 23 municipios, mientras que en Vallès Oriental hay 39. Sin embargo en cuanto a cifras de población, mientras en el Vallès Occidental cuenta con 910.031 habitantes, en el Oriental apenas pasan de los 430.000, menos de la mitad. Unas cifras que también repercuten directamente en el producto interior bruto, dejando de media al Vallès Oriental 14 mil euros más pobres que su vecino, que factura en torno a los 25.300 euros.

“No veo la unión de una única comarca, hay demasiadas diferencias”, constata la alcaldesa de La Garriga, Mertixell Budó. Expresa su preocupación ante cómo podría afectar esta unificación en el Vallès Oriental, “una de las comarcas con más municipios y la mayoría de ellos pequeños”. Considera que fusionarse con una comarca con ciudades grandes como Sabadell, Terrassa o Sant Cugat no sería una buena solución para estos municipios.

La propuesta de Maties Serracant, a pesar de no haber generado una mayoría clara a favor o en contra de crear una Área Metropolitana del Vallès, seguirá su camino. El alcalde de Sabadell ha abierto el debate respaldado por algunos ayuntamientos y entidades empresariales de referencia y ahora hará falta que los 62 ayuntamiento que conforman las dos comarcas suscriban también el manifiesto. Quedará por ver si la propuesta consigue sumar más adeptos o termina muriendo antes de empezar a caminar.

En Granollers rechazan la creación de la AMV, mientras que en Terrassa reivindican una Región Metropolitana. JOSEP BLANCH

(lavanguardia.com) 5/12


Bellaterra busca deixar Cerdanyola i integrar-se a Sant Cugat.

Una comissió de veïns inicia una recollida de signatures per canviar de municipi



 
Bellaterra podria deixar de pertànyer a Cerdanyola del Vallès i in-corporar-se a Sant Cugat del Vallès. Aquest és el desig d'un grup de veïns, que impulsaran una recollida de signatures a partir del 15 de desembre per sol·licitar el traspàs de manera oficial.

El descontentament de Bellaterra ve de lluny. Se senten  “descon-nectats” físicament i socialment de Cerdanyola. “La construcció de la Universitat Autònoma i de l'AP-7 ens en va desconnectar física-ment”, assegura Ramon Andreu, president de l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra. Els gestors de l'EMD mante-nen relacions tenses amb l'Ajuntament, que han acabat en litigis judicials.

El 2015 van organitzar una consulta ciutadana en la qual va guanyar
l'opció de convertir-se en municipi independent. Es tracta d'una pos-
sibilitat que ara Andreu descarta després de la garrotada judicial del Constitucional que va rebre Medinyà (Gironès), al qual se li va impedir constituir-se com a poble. Com a alternativa, demanen integrar-se a Sant Cugat, una ciutat amb la qual tenen més connexió física (per la línia de Ferrocarrils) i social (el 65% dels veïns compra allà, segons una enquesta de consum del 2012). “Amb Sant Cugat estem molt cohesionats”, explica Andreu. IVANNA VALLESPÍN

Una comissió de veïns creada aquest diumenge ex professo ha de recollir el 50% de signatures del cens de Bellaterra (uns 2.200 veïns) i els informes dels dos ajuntaments afectats. L'última paraula, no obstant això, la té la Generalitat. L'Ajuntament de Cerdanyola va expressar la seva sorpresa dijous durant el ple quan Andreu va anunciar la iniciativa. Sant Cugat, de moment, no s'ha pronunciat.

(cat.elpais.com) 3/12


Las ayudas para las víctimas del amianto no llegarán hasta 2020... “como pronto”

 
La Comisión de Trabajo, Migraciones y Seguridad Social está debatiendo actualmente las enmiendas presentadas por los partidos políticos a la Proposición de ley presentada hace un año por el Parlamento Vasco en el Congreso de los Diputados sobre la creación en España de un fondo de compensación para las víctimas del amianto.

Aunque se ha desbloqueado la tramitación, tras ampliarse en numerosas ocasiones los plazos de presentación de enmiendas, las plataformas de afectados dudan de su aprobación y puesta en marcha y mantienen un sabor agridulce. En declaraciones a ConSalud.es, el presidente de la Federación de Asociaciones de Víctimas del Amianto (Avida), Juan Carlos Paul, ha valorado “que los partidos políticos hayan tomado la decisión de ponerse del lado de los trabajadores”, pero se muestra algo escéptico.

"La aprobación o no de la ley depende de la estabilidad del Gobierno. Si se celebraran elecciones anticipadas y la tramitación no se completara, habría que reiniciar otra vez todo el procedimiento"
Y es que, en el mejor de los casos, las primeras ayudas llegarían hasta dentro de dos años. “Si todo va perfecto, hasta 2020 no tendríamos aprobado el fondo de indemnización”. Para que eso ocurra, explica Paul, debería haber “consenso” entre partidos, sindicatos y asociaciones para finalizar la tramitación de la ley en 2019, después de pasar por la aprobación de Congreso y Senado. No obstante, el texto indica que entraría en vigor con los presupuestos siguientes.

Además de esta circunstancia, a las víctimas les preocupa que se convoque nuevas elecciones generales. “La aprobación o no de la ley depende de la estabilidad del Gobierno. Si se celebraran unas elecciones anticipadas y la tramitación de la ley no se completara, habría que reiniciar otra vez todo el procedimiento", ha lamentado Juan Carlos Paul.

LENTOS, EN COMPARACIÓN A OTROS PAÍSES

"Llega muy tarde. En el Reino Unido, el fondo se aprobó a finales de los 80; en Francia en 2001; en Bélgica en 2006. Mientras en España, en 2018 aún estamos debatiendo si se crea o no"
Las plataformas de afectados muestran esperanza pero, al mismo tiempo ven como otros países llevan la delantera a España. “Llega muy tarde. En el Reino Unido, el fondo de indemnizaciones se aprobó a finales de los 80; en Francia en 2001; en Bélgica en 2006. Mientras en España estamos en 2018 y aún estamos debatiendo si se crea o no”.

Y mientras todo esto ocurre, tal y como ha denunciado el presidente de Avida, “se están perdiendo muchas vidas, muchos están falleciendo sin recibir la ayuda necesaria”. En este sentido, Paul ha lamentado que “al final son víctimas de una acción empresarial y de una mala planificación del Gobierno a la hora de preservar la salud de los trabajadores”.

DEBATE DE ENMIENDAS

Según ha explicado a este medio Juan Carlos Paul, son tres cuestiones las que están centrando los debates entre partidos en torno a las enmiendas presentadas. Por un lado, la financiación del fondo. Finalmente se ha llegado a un “consenso” para que, por una parte, el dinero llegue de los Presupuestos Generales del Estado (PGE) y, por otra, por el Fondo de Contingencia que las empresas dotan para atender a los casos de incumplimiento de medidas de seguridad.

Asociaciones y sindicatos han logrado incorporar en las enmiendas la creación de una comisión de seguimiento el plan con la presencia de la administración, comunidad científica, sindicatos y afec- tadosPor otra parte, se ha decidido los colectivos que pueden acogerse al fondo: trabajadores que han estado expuestos; otros empleados que no tienen un tercero (autónomos o quienes no pueden identificar dónde estuvieron expuestos); y enfermos ambientales o personas que en su vida cotidiana han estado expuestos por vivir cerca de espacios con uralita, de vertederos o fábricas.

Finalmente, tanto Avida como los sindicatos mayoritarios (UGT y CC.OO.) han logrado incorporar en las enmiendas a la ley la creación de una comisión de seguimiento del plan con presencia de la administración, la comunidad científica, sindicatos y asociaciones de víctimas. Como ocurre en los fondos de otros países, recuerda Juan Carlos Paul, “es importante estar ahí, incorporar nuevas patologías y saber cuánta gente se está atendiendo y de qué manera”.
La Comisión de Trabajo, Migraciones y Seguridad Social está debatiendo actualmente las enmiendas presentadas por los partidos políticos a la Proposición de ley presentada hace un año por el Parlamento Vasco en el Congreso de los Diputados sobre la creación en España de un fondo de compensación para las víctimas del amianto.

Aunque se ha desbloqueado la tramitación, tras ampliarse en numerosas ocasiones los plazos de presentación de enmiendas, las plataformas de afectados dudan de su aprobación y puesta en marcha y mantienen un sabor agridulce. En declaraciones a ConSalud.es, el presidente de la Federación de Asociaciones de Víctimas del Amianto (Avida), Juan Carlos Paul, ha valorado “que los partidos políticos hayan tomado la decisión de ponerse del lado de los trabajadores”, pero se muestra algo escéptico.

"La aprobación o no de la ley depende de la estabilidad del Gobierno. Si se celebraran elecciones anticipadas y la tramitación no se completara, habría que reiniciar otra vez todo el procedimiento"
Y es que, en el mejor de los casos, las primeras ayudas llegarían hasta dentro de dos años. “Si todo va perfecto, hasta 2020 no tendríamos aprobado el fondo de indemnización”. Para que eso ocurra, explica Paul, debería haber “consenso” entre partidos, sindicatos y asociaciones para finalizar la tramitación de la ley en 2019, después de pasar por la aprobación de Congreso y Senado. No obstante, el texto indica que entraría en vigor con los presupuestos siguientes.

Además de esta circunstancia, a las víctimas les preocupa que se convoque nuevas elecciones generales. “La aprobación o no de la ley depende de la estabilidad del Gobierno. Si se celebraran unas elecciones anticipadas y la tramitación de la ley no se completara, habría que reiniciar otra vez todo el procedimiento", ha lamentado Juan Carlos Paul.

LENTOS, EN COMPARACIÓN A OTROS PAÍSES

"Llega muy tarde. En el Reino Unido, el fondo se aprobó a finales de los 80; en Francia en 2001; en Bélgica en 2006. Mientras en España, en 2018 aún estamos debatiendo si se crea o no"
Las plataformas de afectados muestran esperanza pero, al mismo tiempo ven como otros países llevan la delantera a España. “Llega muy tarde. En el Reino Unido, el fondo de indemnizaciones se aprobó a finales de los 80; en Francia en 2001; en Bélgica en 2006. Mientras en España estamos en 2018 y aún estamos debatiendo si se crea o no”.

Y mientras todo esto ocurre, tal y como ha denunciado el presidente de Avida, “se están perdiendo muchas vidas, muchos están falleciendo sin recibir la ayuda necesaria”. En este sentido, Paul ha lamentado que “al final son víctimas de una acción empresarial y de una mala planificación del Gobierno a la hora de preservar la salud de los trabajadores”.

DEBATE DE ENMIENDAS

Según ha explicado a este medio Juan Carlos Paul, son tres cuestiones las que están centrando los debates entre partidos en torno a las enmiendas presentadas. Por un lado, la financiación del fondo. Finalmente se ha llegado a un “consenso” para que, por una parte, el dinero llegue de los Presupuestos Generales del Estado (PGE) y, por otra, por el Fondo de Contingencia que las empresas dotan para atender a los casos de incumplimiento de medidas de seguridad.

Asociaciones y sindicatos han logrado incorporar en las enmiendas la creación de una comisión de seguimiento el plan con la presencia de la administración, comunidad científica, sindicatos y afectados
Por otra parte, se ha decidido los colectivos que pueden acogerse al fondo: trabajadores que han estado expuestos; otros empleados que no tienen un tercero (autónomos o quienes no pueden identificar dónde estuvieron expuestos); y enfermos ambientales o personas que en su vida cotidiana han estado expuestos por vivir cerca de espacios con uralita, de vertederos o fábricas.

Finalmente, tanto Avida como los sindicatos mayoritarios (UGT y CC.OO.) han logrado incorporar en las enmiendas a la ley la creación de una comisión de seguimiento del plan con presencia de la administración, la comunidad científica, sindicatos y asociaciones de víctimas. Como ocurre en los fondos de otros países, recuerda Juan Carlos Paul, “es importante estar ahí, incorporar nuevas patologías y saber cuánta gente se está atendiendo y de qué manera”. Paco Cordero

(consalud.es) 28 nov.




Rodalies pierde un 7,2% de viajeros en 12 años por la falta de inversiones y el mal servicio según la Cambra de Comerç


 
* Rodalies y el Cuarto Cinturón son las infraestructuras clave catalanas más deficientes para la entidad.
* Solo 5 de los 28 servicios viarios y ferroviarios considerados estratégicos por la entidad en 2006 están operativos.


Desde que en 2006 la Cambra de Comerç de Barcelona planteara 28 infraestructuras viarias y ferroviarias clave para el desarrolllo económico y social de la región metropolitana de Barcelona, que acumula el 66% del PIB catalán, 12 años después solo cinco están operativas.

El presidente de la Cambra, Miquel Valls, ha atribuido este déficil en infraestructuras estratégicas para la comunidad a "la falta de coordi-nación y de actuación" entre las administraciones públicas implica-das.

De ahí que se acumulen retrasos de 12 años en proyectos como el Túnel de Horta, la B-40, el nuevo acceso ferroviario al Aeropuerto de Barcelona, el túnel Barcelona-Vallès o las ampliaciones de la C-3 (Montcada-Vic) y C-4 (Cerdanyola-Sabadell).

Respecto a la autovía orbital B-40, también conocida como Cuarto Cinturón, de momento solo hay un compromiso para finalizar las obras entre Olesa de Montserrat y Viladecavalls, y queda pendiente de eje-cución el tramo entre Terrassa y Sabadell, del cual hay en redacción un estudio informativo. La Cambra calcula que la inversión necesaria asciende a 403 millones de euros.

A día de hoy, únicamente están ejecutados el tercer carril de la auto-pista C-32, la ronda Oest de Sabadell, la ampliación del metro del Baix Llobregat y las prolongaciones de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC).

En cuanto a la red de Rodalies Renfe, de las 14 actuaciones plantea-das por la Cambra de Comerç en 2006, solo tres se han desarrollado y siete están paralizadas. Entre ellas las prolongaciones de la C-3 (Montcada-Vic) y de la C-4 (Cerdanyola-Sabadell).

Crece la demanda en el transporte público y baja en Rodalies

El transporte público ha superado al privado en la región metropolitana de Barcelona y el volumen de desplazamientos se ha vuelto a colocar a niveles previos al estallido de la crisis económica. En concreto, en los últimos 12 años la demanda de transporte público ha crecido un 5%.

Sin embargo, Rodalies ha perdido un 7,2% de viajeros en el periodo entre 2006 y 2017. En cambio, el metro ha crecido un 10,5% en usuarios, el autobús un 8,6% y Ferrocarrils de la Generalitat un 8,1%.

Por su parte, el Aeropuerto de Barcelona ha pasado de 30 millones de viajeros en 2006 a 47,3 millones en 2017. Y espera alcanzar los 50 millones a finales de este 2018.

Valls ha atribuido la caída de viajeros en Rodalies a "la falta de inver-siones en esta infraestructura"mientras que los autobuses interurbanos se están posicionando como una "excelente solución para la conecti-vidad" entre poblaciones donde Renfe no está dando un buen servicio.

El presidente de la Cambra espera que los buses interurbanos sigan afianzándose como transporte público en estas áreas con la mejora de los carriles prioritarios, con más y mejores espacios de parada y con intercambiadores más seguros y accesibles.

La Cambra pide una nueva línea orbital en el área metropolitana que ha presupuestado en 900 millones de euros así como la ampliación de las líneas R1 (Molins de Rei-Maçanet), R3 (L'Hospitalet de Llobregat-Puigcerdà) y R4 (Sant Vicenç de Calders-Manresa), con una inversión aproximada de 1.750 millones de euros. PURI CARO

(20minutos.es)


Es presenta l'"Atles de salut de la població de 50 i més anys a Catalunya"


 
L'Atles de salut de la població de 50 i més anys a Catalunya -dirigit per l'investigador del CED-UAB, Jeroen Spijker i realitzat en el marc d'un projecte de Recercaixa- es va presentar el dilluns, 26 de novem-bre, a Barcelona, en el marc d'una jornada sobre desigualtats socioe-conòmiques de la salut entre les persones de 50 i més anys. Segons l’estudi, les dones en edats madures constitueixen el grup que ha vist incrementada la bretxa de desigualtat social en la salut durant els primers anys de la crisi.

“En els anys de crisi econòmica no es van modificar les grans tendèn-cies en els avanços en la longevitat i en les millores en la salut global de la població, amb l’excepció d’aspectes concrets com el consum de medicaments o la salut mental”. És la principal conclusió de l’Atles de salut de la població de 50 i més anys a Catalunya que es presenta el proper dilluns 26 de novembre a la jornada‘Desigualtats socioeconò-miques de la salut entre les persones de 50 i més anys en el context de l’última crisi econòmica’ al Palau Macaya de l’Obra Social “la Caixa” de Barcelona.

Aquest treball s’ha realitzat en el marc del projecte “Anàlisi demogrà-fica de les desigualtats socioeconòmiques de la salut a Catalunya en el context de la darrera crisi econòmica: gènere, generació i territori”, que s’emmarca dins del programa RecerCaixa el dirigeix Jeroen Spijker,investigador “Ramon y Cajal” del Centre d’Estudis Demogrà-fics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

L’obra recull els resultats d’un estudi realitzat amb les dades de vuit edicions de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), on s’analitzen les associacions entre variables socioeconòmiques per edats i sexe, per cinc indicadors de salut (salut autopercebuda, discapacitat, salut mental, consum de medicaments i sedentarisme), a més d’un anàlisi menys detallat per a 29 altres indicadors de salut.

L’objectiu de la jornada que va tenir lloc el dilluns és comprendre millor la situació actual de la salut de les persones majors de 50 anys en funció del seu perfil socioeconòmic i durant els darrers quinze anys, amb una atenció específica als efectes de la crisi econòmica. Va comptar amb experts de diferents àmbits en l’àrea de salut que van exposar les seves reflexions sobre el tema, des de la seva vessant professional. A més de Jeroen Spijker, que va presentar l’Atles, Anna Mompart, sub-directora general de la Cartera de Serveis i el Mapa Sanitari de la Direcció General de Planificació en Salut del Departament de Salut va pronunciar la ponència ‘L’Enquesta de Salut de Catalunya’.

Conclusions de l’Atles de salut de la població de 50 i més anys a Catalunya

L’Atles conclou que no s’ha pogut establir una relació clara entre crisi econòmica i estat de salut de la població obtenint-se, fins i tot, resultats contradictoris, com que malgrat la duresa de la crisis

econòmica, la població va experimentar millores en la seva salut. Tanmateix, els efectes de la crisi sí que es van manifestar en les condi-cions de salut de certs col·lectius o bé en aspectes concrets com el consum de medicaments o la salut mental.

En els anys de bonança econòmica es donen pocs canvis en la salut autopercebuda dels homes de 50 i més anys, en canvi, s’observa un empitjorament substancial en les dones. Al mateix temps, en els anys de la crisi, s’observen millores tant en la discapacitat com en la per-cepció que la població de 50 i més anys té de la seva salut en els dos sexes i especialment entre les categories socioeconòmiques més baixes. En les diferències d’edat, s’observa un lleuger major impacte del nivell socioeconòmic entre la població d'edats madures (50-64) que entre la població més gran (65 o més anys).

La variable que major desigualtat genera en aquest període és la relació amb l'activitat laboral. Pel que fa a diferències de sexe, les dones en edats madures constitueixen el grup que aparentment ha vist incrementada la bretxa de desigualtat social en la salut durant els primers anys de la crisi. Mentre que, en sentit oposat, els homes madurs són els que en major mesura presenten una disminució de la desigualtat social o fins i tot la convergència de la salut en funció dels indicadors de salut i factors socioeconòmics considerats. D'altra banda, per a elles, les variables discriminants inclouen també els ingressos i la doble cobertura sanitària, el que suggereix que el seu estat de salut no depèn només de la seva situació personal sinó també de la de la llar, és a dir, dels recursos compartits.

Per contra, el risc de mala salut mental és més reactiu a un context econòmic advers, ja que va empitjoraren el primer període de la crisi, encara que posteriorment va tenir un comportament menys negatiu, especialment entre la població resident a les llars amb menys ingres-sos. El sedentarisme va seguir l’evolució oposada, amb un increment de l’activitat de la població durant els primers anys de la crisi i un nou augment del sedentarisme en el període 2013-15.

Per la seva banda, el consum de medicaments presenta una tendència a l'alça d’ençà 2002, possiblement per la medicalització de l’angoixa emocional i el màrqueting agressiu per part de les farmacèutiques, encara que el seu consum es va moderar al darrer període entre la població de 50-64 anys, especialment entre les dones jubilades i mestresses de casa.

A escala de les regions sanitàries, i amb l’excepció de l’obesitat i el sedentarisme, es constata una certa dicotomia espacial que contrapo-sa la Catalunya Central, una gran part de la Corona de Barcelona (exceptuant la capital) i les dones de Tarragona, totes elles amb una pitjor salut relativa; amb les zones de l’oest de Catalunya (sobretot a les regions sanitàries de Lleida i de l’Alt Pirineu–Aran).

(uab.cat)


Endesa cierra una anilla eléctrica en el Vallès Occidental (Barcelona) para mejorar el servicio



 
Endesa ha cerrado una anilla eléctrica en la comarca barcelonesa del Vallès Occidental para aumentar la calidad y la continuidad del suministro, ha informado este martes en un comunicado.

Endesa ha cerrado una anilla eléctrica en la comarca barcelonesa del Vallès Occidental para aumentar la calidad y la continuidad del suministro, ha informado este martes en un comunicado.

Esta actuación beneficiará a 3.700 clientes de los municipios de Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Sabadell y Terrassa.

Los trabajos han supuesto una inversión de 35.000 euros por parte de la compañía eléctrica y tienen como objetivo dotar a la red de avances tecnológicos. (EUROPA PRESS)

(laVanguardia)
 


50 ANIVERSARIO

La UAB, de estar a punto de ser cerrada a una universidad de referencia internacional.

La universidad celebra medio siglo de vida reivindicando su papel como espacio de debate político y de lucha social


 
El 6 de junio de 1968 se publicaba en el BOE el decreto que hacía oficial el nacimiento de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

El siguiente otoño comenzaría su actividad académica con los estudios de Filosofía y Letras y de Medicina. De este hito han pasado ya 50 años, una efeméride que la universidad celebra este 2018 con una marcada agenda de actos que reivindican el papel que ha tenido la institución a lo largo de este tiempo.

La UAB ha decidido recoger la historia de estos 50 años de vida con la edición de un libro que en el que se relatan algunos de las claves que la han llevado a convertirse en uno de los centros de referencia a nivel estatal e incluso europeo. El proyecto que han dirigido los historiadores Borja de Riquer y Carme Molinero y en el que han participado más de 90 personas lleva por título La audacia del conocimiento. 50 años UAB. La publicación hace una reflexión sobre la trayectoria del centro y su crecimiento en un recorrido que profundiza en la efeméride de la institución pero que también repasa el perfil de “la gente de la UAB” que han acabado definiendo también la universidad, los estudiantes y el profesorado.

Según Molinero el contexto político de su nacimiento fue un factor clave en el desarrollo del carácter de la universidad. “La UAB nace con el espíritu de romper con la universidad anquilosada de la época franquista”, detalla. Molinero también destaca el talante de “libertad democrática” que marca el momento del nacimiento de la universidad. Las convicciones con las que la UAB empieza a caminar acaban desembocando en la redacción del Manifiesto de Bellaterra de 1975, el primer documento que reivindica una universidad autónoma, democrática y socialmente responsable.

“La UAB molestó mucho al régimen y estuvieron a punto de cerrarla”

CARLOS SÁNCHEZ Vicerrector de Relaciones Institucionales y de Cultura de la UAB
Precisamente este espíritu rompedor fue el que puso contra las cuerdas la recién estrenada universidad barcelonesa por su carácter político. “La UAB molestó mucho al régimen y estuvieron a punto de cerrarla”, comenta Carlos Sánchez, vicerrector de Relaciones Institucionales y de Cultura de la UAB. El ambiente que se estableció en la universidad barcelonesa contribuyó a la oposición a la dictadura franquista que entraba en un momento de declive. “Aquí surgieron distintos grupos políticos contra el régimen”, señala el vicerrector.

Sánchez recuerda que en aquella época en la universidad se gestó “un ambiente que favorecía mucho el debate” y donde también había “un sistema muy asambleario”. Este sistema iba en contra del régimen pero que era tolerado por la dirección de la universidad que “también se la jugó”. En este sentido el vicerrector apunta que cuando nació la UAB aquí vino gente muy diversa que había sido represaliada en otras universidades, que no tenía cabida en otros centros o incluso gente de fuera de España. “Este cóctel le dio un espíritu especial a la UAB”, comenta Sánchez.

Es en esta época en la que la universidad se convierte en la incubadora de líderes políticos, activistas y artistas que al cabo de los años asumirán cargos de responsabilidad en la sociedad catalana.

Personas como Quim Torra, Oriol Junqueras o Narcís Serra se sen-
 
 taron en los pupitres de la UAB antes de sentarse en el Parlament. También Pasqual Maragall pasó por la autónoma, en su caso como profesor de economía. Fuera de la esfera política, personajes como Lluís Pasqual o el dramaturgo Sergi Belbel compartieron aulas con muchos otros referentes. “Estoy convencido dee que la gente de la UAB ha aportado mucho a la sociedad”, relata Sánchez que reivindica la UAB como un centro “de formación de ciudadanos, no de graduados”.

La metamorfosis de la UAB

El momento de “madurez” de la UAB llega a la época de los años 90 y principios del siglo XX, cuando se completa su desarrollo como universidad de campus. Durante estos años se inaugura la Ciutat Universitaria y la plaza Cívica se convierte en el centro de la vida cultural y asociativa de la universidad. Además, en septiembre de 1999 se estrena uno de los símbolos más emblemáticos de la institución: las columnas de la UAB, obra del escultor Andreu Alfaro.

Pero el reconocimiento de la UAB llega definitivamente a través de los proyectos de investigación. En este sentido Molinero destaca el potencial de los equipos de la institución que lo han convertido en un referente internacional, situándola entre las doscientas universidades más destacadas de Europa. “La gente la conoce como una universidad de investigación”, detalla la coautora del libro.

Precisamente el tema de las inversiones en investigación abre un nuevo capítulo de la publicación que plantea los retos que debe afrontar en estos momentos la UAB. Según Molinero, la universidad está pasando por unos “momentos delicados” por la falta de recursos, una situación que se vive también en buena parte de facultades de todo el Estado. Una situación que dificulta especialmente los trabajos de investigación y búsqueda que tan prestigio le han reportado.

Otro de los interrogantes que plantea Molinero es el envejecimiento de buena parte de su profesorado, que llega a la edad de jubilación sin haberse plasmado un tránsito generacional. “Hemos estado más de diez años sin renovar profesorado y el relieve está siendo muy difícil”, explica la autora del libro que apunta la “necesidad urgente” de hacer esta renovación de manera proporcional.

Los retos de 2030

La necesidad de buscar fuentes de financiación y el relevo del profesorado son algunos de los retos de futuro que aborda la UAB a través de la elaboración de un plan estratégico 2018-2030. El objetivo de este proceso es definir una visión de cuál es el camino a seguir de la institución a través de un proceso participativo que quiere interpelar a toda la comunidad universitaria, desde el personal docente y administrativo hasta los mismos estudiantes .

De esta manera la universidad quiere identificar los cambios y las tendencias del entorno para actualizar su visión y adaptarla a las nuevas necesidades pasando por reenfocar algunos de los elementos clave de su actividad como la programación académica, la estructura organizativa o el arraigo al territorio.

JOSEP BLANCH, CERDANYOLA DEL VALLÈS

(laVanguardia)    13 nov.





Els municipis del Vallès Occidental amb més comerços


 
El Vallès Occidental és la segona comarca catalana amb més comerços, després del Barcelonès. En total, la comarca vallesana compta amb 10.438 establiments comercials, segons un estudi de la Cambra de Terrassa i de Sabadell encarregat pel Consell Comarcal. Això suposa que el Vallès Occidental disposa d'11,47 comerços per cada mil habitants i converteix la regió en la comarca amb una densitat de comerç més petita.

Sabadell i Terrassa concentren poc més del 50% de l'oferta comercial de tot el Vallès Occidental i onze municipis (Sabadell, Terrassa, Sant Cugat, Rubí,
Cerdanyola, Ripollet, Montcada i Reixach, Barberà del Vallès, Santa Perpètua i Castelar) acaparen més del 90% de tots els comerços. En tota la comarca hi ha 1.633.525 metres quadrats dedicats al sector comercial.

Terrassa i Sabadell lideren la classificació amb més comerços, 2.649 i 2.630 respectivament, seguits de Sant Cugat, amb 1.024 establiments comercials. Pel que fa a la densitat, Palau Solità i Plegamans és el municipi amb una major concentració comercial, amb 14,15 comerços per cada mil habitants. El segueixen Barberà, que compta amb el centre comercial Baricentro, Sabadell i Cerdanyola.

Gallifa és l'unic municipi del Vallès Occidental sense comerços

Gallifa, Rellinars, Vacarisses, Ullastrell i Viladecavalls són les poblacions del Vallès Occidental amb major concentració de comerços, amb menys de sis botigues per cada miler de ciutadans. Gallifa, que té poc menys de 200 habitants, no disposa de cap establiment.

La mitjana de les superfícies comercials del Vallès Occidental és de 156 metres quadrats. Destaquen la grandària a Barberà del Vallès, influït pel centre comercial, amb una mitjana de 211 metres quadrats i de Sant Quirze, amb gairebé locals de 240 metres quadrats de mitjana. A Rellinars i Ullastrell és es troben els locals més petits, amb mitjanes per sota dels 70 metres quadrats.




FONT: Estudi sobre el comerç de Cambra de Terrassa i Cambra de Sabadell             ELABORACIÓ: Viaempresa


(viaempresa.cat)


Devicare conquista terreno asiático tras cerrar su acuerdo con Exeltis.


 
La compañía médica, especializada en la mejora de la calidad de vida del paciente crónico, ha entrado en los mercados de Singapur y Malasia.

Devicare conquista terreno asiático. La compañía médica, especializada en la mejora de la calidad de vida del paciente crónico, prosigue su plan de expansión internacional cerrando nuevos acuerdos de distribución en Singapur y Malasia. La compañía, instalada en el Parc de Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha entrado en estos dos países a través de una compañía farmacéutica, de la que no ha trascendido el nombre. Este último movimiento se produce después de que hace dos semanas Devicare cerrara un acuerdo con Exeltis para comercializar Lit-Control, un tratamiento médico digital, basado en el manejo efectivo del pH urinario, indicado para enfermedades urológicas como la litiasis renal. Ambos acuerdos de distribución comercial se cierran por un periodo de cinco años, renovable, según ha explicado Rosendo Garganta, consejero delegado de Devicare, a PlantaDoce. De esta manera, ya son 22 los países en los que la firma especializada en terapias digitales en el campo de la urología ha firmado acuerdos de distribución con compañías farmacéuticas.

Devicare cerró hace dos semanas un acuerdo con Exeltis para comercializar Lit-Control

Devicare fue fundada en 2012 a partir de los estudios del doctor Félix Grases, del laboratorio de litiasis renal de la Universitat de les Illes Balears, y está vinculada a la UAB. Tras casi seis años de rodaje, la empresa emplea a 25 personas y dispone de 49 patentes registradas y seis estudios clínicos.
La firma médica y tecnológica ha levantado, hasta la fecha, siete millones de euros entre inversores privados e instituciones públicas como Avançsa, el Institut català de Finances o Enisa. La empresa confía en incrementar su plantilla hasta los sesenta trabajadores en un periodo de cinco años, sumar más de cincuenta acuerdos de licencia con distribuidores comerciales, con una cartera de cien patentes.

Tras Garganta, fundador y principal accionista de Devicare, son socios relevantes Caixa Capital Risc, algunos family offices como Emesa Capital, Tandem Capital, Perox Invest, Boyser o Corbera D’Or, entre otros. La empresa confía en alcanzar break even en 2021, según asegura Garganta.


Entre los inversores de Devicare se encuentran Caixa Capital Risc, Emesa Capital o Perox Invest


En paralelo a Devicare, Rosendo puso en marcha el pasado junio un pledge fund, la sociedad Medical Explorer Capital Partners, junto a Josep Gatell, ex directivo de la compañía de productos sanitarios Werfen.
Cinco meses después, la empresa ha entrado en el capital de Adan Medical Innovation, junto con Capitall Cell y Ship2B en una ronda de más de 500.000 euros. Esta start up desarrolla soluciones digitales en tratamiento contra la anafilaxia, una reacción alérgica.

(plantadoce.com)  7/11


El principal centro comercial de Europa, situado en Cerdanyola, se juega su futuro en el TSJC


 

Los magistrados de lo contencioso-administrativo del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) deben decidir en breve si aceptan o no el recurso planteado por el Ayuntamiento de Cerdanyola del Vallès para sacar adelante el último ordenamiento urbanístico de una zona muy sensible para la actividad económica de la zona. La planificación de los terrenos que están situados al lado del Sincrotrón Alba, el Centro Direccional, y que permitirán que esta ciudad albergue el principal centro comercial de Europa.

“La reserva de suelo para este fin podría implicar la construcción de hasta 11 Maquinistas”, indican fuentes conocedoras del lío urbanístico en el municipio. Las alegaciones que deberán estudiar los magistrados hacen referencia a la propuesta que se presentó en marzo de 2014 (la aprobación definitiva se hizo en abril de ese mismo año). El entonces responsable de Territorio, Santi Vila (ex-PDeCAT), dio a conocer los usos que se daban a más de cuatro millones de metros cuadrados de suelo.

Apoyo de Damià Calvet

Presentó este plan junto a la exalcaldesa de Cerdanyola Carme Carmona (PSC) y al actual consejero del ámbito, Damià Calvet (PDeCAT), que en ese momento ocupaba la dirección del Incasòl. Será este último el que se encargue de la resolución del conflicto, aunque es el consistorio el encargado de promover el Plan Director Urbanístico (PDU) local.

La hoja de ruta que se plantó hace cuatro años despertó el interés de grandes operadores del sector. No querían dejar pasar la oportunidad que se abría en una ubicación privilegiada. El suelo que se permitía edificar está ubicado en el Área Metropolitana de Barcelona, donde hay saturación de parcelas para uso comercial, y discurre alrededor de la B-30 y la AP-7.

Macrozona de ocio comercial

El plan urbanístico afecta al llamado Parc de l’Alba y el Sector Can Costa, dos parcelas de terreno que se ubican entre la parada de Renfe de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) y las zonas limítrofes de este municipio con Bellaterra y Sant Cugat del Vallès.

Incluso se abría las puertas a un proyecto con una macrozona de ocio comercial para atraer a los habitantes del sur de Francia o a los turistas que pasan por la autopista del Mediterráneo.

La oportunidad empresarial ha motivado que la multinacional Unibail Rodamco Steam haya participado de forma activa en la pugna judicial.

 La propuesta urbanística ha chocado desde el primer momento contra las entidades ambientalistas de la zona, aglutinadas en la Associació Cerdanyola Vía Verda que desapareció como tal en 2015. Este grupo defendía la existencia de un corredor ambiental entre el Parque Natural de Sant Llorenç y la sierra de Collserola que pasaba, precisamente, por este terreno del Vallès Occidental.

Planificación de 2009

Sus movimientos judiciales ya se llevaron por delante un primer PDU que planteó Antoni Morral, entonces en ICV-EUiA, en 2009. De hecho, la propuesta actual es una actualización del primer plan que impulsaron los ecosocialistas cuando estaban en el gobierno local.

La segunda anulación del TSJC vino por un punto que denunciaron los ambientalistas: la falta de planificación de movilidad interna en el terreno. La sección tercera del alto tribunal catalán consideró en febrero de 2017 que no se había trabajado de forma correcta esta planificación y declaró “nula de pleno derecho” la ordenación. El recurso presentado por el Ayuntamiento de Cerdanyola se dirige, precisamente contra esta resolución.

Viviendas y Parque de la Ciencia

Además de la parcela de terreno comercial, el PDU del Centro Direccional permitía la construcción de 4.634 viviendas en la zona. Un total de 1.200 se debían destinar a pisos de protección oficial.

También se incluía el llamado Parque de la Ciencia, un área industrial que debía desarrollar entre la Universidad y el Sincrotrón Alba, una infraestructura puntera en Europa. La pretensión de los impulsores de la regulación urbanística era poner en contacto a la UAB, el Parque Tecnológico del Vallès, el Parque de I+D de la Universidad y EsadeCreápolis, donde se ubican tanto estudiantes de máster como start ups que nacen de la escuela de negocios.

Elecciones municipales

Será el actual gobierno de Cerdanyola el que deberá gestionar la resolución del TSJC. Fuentes municipales señalan que los mandatarios locales, encabezados por Carles Escolà (Compromís per Cerdanyola-CUP), no son unos entusiastas del PDU que está en los tribunales. Consideran que incluye demasiada actividad comercial, aunque han mantenido el litigio vivo hasta la fecha.

Las fuentes consultadas no descartan que la proximidad de las elecciones locales deje para el próximo mandato la resolución del lío urbanístico en Cerdanyola del Vallès. De hecho, se puede convertir en un elemento central de la próxima campaña de las municipales.

(cronicaglobal.elespanol.com)


L'Església vella de Sant Martí ja ha finalitzat la seva restauració


 
 
 
   
   


Inyección millonaria de la Diputació de Barcelona para preservar el patrimonio arquitectónico.


 
La inversión servirá para la rehabilitación, reforma y consolida-ción de edificios monumentales y yacimientos arqueológicos en 12 comarcas.

La Diputació de Barcelona destinará 23,5 millones de euros para preservar el patrimonio arquitectónico con un total de 201 actuacio-nes en la demarcación. Un programa que apoya la rehabilitación, reforma y consolidación de edificios monumentales y yacimientos arqueológicos en 12 comarcas.

El presidente de la Diputació de Barcelona, Marc Castells, ha desta-cado este lunes que “es una apuesta sin precedentes” que permitirá “poner en valor todo el legado patrimonial del territorio que es mu-cho”. De hecho, esta es la inversión más importante hecha, en un solo año, por la Diputació de Barcelona en actuaciones del Servicio de Patrimonio Arquitectónico Local (SPAL).

Desde castillos, iglesias, ateneos hasta museos

Castells ha dicho que se da un salto económico en un programa que incluye todo tipo de patrimonio, desde castillos, iglesias, atene-os hasta museos. El apoyo ofrecido a los ayuntamientos tiene la finalidad de garantizar la pervivencia del patrimonio arquitectónico y arqueológico local con el fin de poder usarlo o mejorar el uso actual.

El presidente de la Diputació de Barcelona ha señalado que se pondrá en valor la identidad local de los municipios y que eso permitirá “un retorno económico y social en base a la generación de actividad económica vinculada a la recuperación arquitectónica” y permitirá, a la vez, crear rutas y relatos que aumenten el turismo.

Castells también ha ubicado la acción en las demandas que hacían los ayuntamientos “para potenciar, preservar y mantener estos edificios, yacimientos y museos en el territorio”. Según ha explicado, todo eso provocará que “muchos de estos bienes que la Diputació ayudará a restaurar se podrán utilizar, cosa que hasta ahora era imposible”. Ha destacado la Diputació, con respecto a los edificios o edificaciones de interés histórico, cultural, arquitectónico o paisajís-tico, que las obras tienen el objetivo de garantizar la seguridad del equipamiento, mejorar la funcionalidad, reducir el consumo energé-tico y, al mismo tiempo, implantar las energías renovables. Además también se trabaja para evitar la degradación.

 
En total se recibieron unas 300 solicitudes, de las que se aceptaron 201. El director del Servicio de Patrimonio Arquitectónico Local de la Diputació de Barcelona, Joan Closa, ha explicado que los criterios de elección de proyectos que se han valorado eran cuatro: un criterio de calidad, “entendido como el proyecto presentado evaluado po el grado de elaboración, por la concreción y coherencia dentro del mundo de la recuperación de patrimonio;” el criterio de viabilidad, que “permitía valorar aquellas actuaciones que puedan ser viables en el futuro después de esta inyección económica”; el criterio de la idoneidad por su relevancia y urgencia, y el último criterio es el de cofinanciamiento con “la implicación del ente local con la ayuda a cofinanciar la actuación que se diera y que permitía evaluar que hay un interés por parte del ente local”.

92% de cofinanciamiento con el propio municipio

Asimismo Closa ha aclarado sobre este último punto que no es el mismo el cofinanciamiento que pueda hacer una ciudad de 200.000 habitantes a un municipio de 200. En este contexto, ha manifestado que ha habido un cofinanciamiento del 92% de las actuaciones que se llevarán a cabo el próximo año. Del 92%, hay un 25% que son de municipios de menos de 1.000 habitantes y su parte de cofinanciami-ento es cero porque son municipios pequeños y pocos recursos y las actuaciones en patrimonio valen lo mismo ya sea grande o pequeño el municipio”.

Entre las 201 actuaciones, está la adecuación a la visita pública del yacimiento ibérico de la Font de la Canya de Avinyonet del Penedès; la reparación de la cubierta del edificio municipal de la Torre Codina de Badalona; la restauración del Castell de Queralt de Bellprat; la rehabilitación envolvente Mas Maria de Cabrils; las mejoras de la eficiencia energética del Palau Tolrà de Castellar del Vallès; las obras de rehabilitación del edificio de la Torre Vermella para uso administrativo de Cerdanyola del Vallès; la conservación y mantenimiento de Can Mercader Exterior de Cornellà de Llobregat; mejora y obras de contención en el antiguo matadero de Esparreguera; conservación, recuperación y preservación de elementos paleontológicos del yacimiento de Fumanya sur en Fígols; la rehabilitación de fachadas del edificio histórico de Cant Puntes de Granollers; así como la rehabilitación parcial del castillo de Palafolls.

(lavanguardia.com)   29/10


VOLUNTARIAT AL PARC NATURAL DE COLLSEROLA


 



ELS CAMPS DE TREBALL, UNA OPORTUNITAT DE FER VOLUNTARIAT AL PARC NATURAL.

Aquest juliol passat el Centre Cruïlla i la Fundació Collserola van organitzar diversos camps de treball que van tenir, entre altres objectius, col·laborar amb el Parc Natural de Collserola Com ja va fent des de l’any 2014, el Centre Cruïlla de Ciutat Meridiana va organitzar aquest any quatre torns de camp de treball, des de la darrera setmana de juny fins a la tercera de juliol.

Més de 40 nois i noies coordinats per tres educadors del centre i un tècnic del Consorci van dedicar vuit dies a fer diferents tasques de millora i condicionament dels espais i accessos de la font Muguera i del mirador del carrer Perafita. També van esmerçar esforços a recuperar l’antic camí entre la font Muguera i la font de l’Alba. En aquest segon indret van estar fent recerca d’antigues construccions i van trobar restes d’un antic safareig i de la canalització d’aigua, la qualcosa ens ajuda a saber com era aquesta font de cara a recuperar-la en un futur.

En una altra zona del Parc, del 16 al 20 de juliol, un altre grup de joves també van col.laborar amb la millora del Parc dins del primer camp de treball que la Fundació Collserola organitzava a Collserola. Van fer dues tasques: una de les quals de suport a la recuperació de la font del Funicular i una altra molt diferent: col·laborar en la divulgació porta a porta de la problemàtica de l’ailant als veïns i veïnes del barri de la font del Mont i de promoure la seva implicació en els tractaments que el Consorci farà aquesta tardor.

Des d’aquí volem agrair-los l’esforç realitzat malgrat la calor de l’estiu!

COL·LABOREM AMB EL PARC

Des que es va començar a desenvolupar el programa Col·laborem amb el Parc al setembre del 2006, algunes entitats del món educatiu
han vist en aquest context, una possibilitat Alumnes de l'INS Gorgs


col·laborant en el manteniment del Museu-Poblat Ibèric de Ca n'Oliver Font: CPNSC de participar de forma activa en la conservació i la millora del Parc Natural.

Tot i que es tracta d’un programa pensat per donar resposta a les demandes de col·laboració de les entitats del territori del Parc i crear un espai de coneixement mutu i treball conjunt, els centres escolars i els del món del lleure, també hi tenen cabuda. L’important és sumar esforços i crear complicitats en la divulgació dels valors del Parc, en la seva gestió i en la seva conservació.

Les col·laboracions poden ser periòdiques o puntuals. Gairebé totes les entitats opten per les primeres i apadrinen una zona, amb la qual s’estableix un vincle especial i on realitzen totes les actuacions. Aleshores s’acorda un projecte a realitzar i un pla de treball de curs.

Una altra possibilitat és fer una actuació dins d’un dels projectes de gestió que el Consorci du a terme. En el cas dels centres escolars el marc de la col·laboració és ben divers: el servei comunitari, els mòduls formatius, l’aula oberta, la tutoria, la setmana cultural, etc.

Durant l’any 2017 i el que va del 2018 han participat en aquest programa 16 entitats de l’àmbit educatiu (11 centres escolars, 2 AMPAS i 3 entitats del món del lleure) que han desenvolupat 12 projectes i 78 actuacions.

En total han estat més de 1.500 les persones implicades. El passat dia 19 de setembre es va fer una reunió de valoració dels projectes que s’han desenvolupat durant del curs 2017-18 amb el professorat dels centres educatius, i que va resultar molt interessant.

Aquest nou curs 2018-19 tots ells segueixen amb el mateix projecte o amb algun altre de nou, i el més important, amb moltes ganes de participar!
 

(Parc Natural Collserola)


Donar sang,
un gest que salva vides.

Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50 quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden condicionar.

A
Bellaterra el dimecres
dia 13 de febrer de 10 a 14:30 h.

(Rectorat UAB (vestíbul davant cafeteria)
Campus UAB)







Materiales que imitan
el cuerpo humano



 
Los injertos óseos sintéticos de Mimetis Biomaterials se inspiran en la naturaleza y replican los procesos ya presentes en el cuerpo para regenerar el hueso de las personas que lo requieran. Este proceso se conoce como biomimetismo, de aquí el nombre de esta spin-off de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Mimetis trabaja con una tecnología patentada única en el mundo. Su producto MimetikOss, disponible para toda Europa, es usado en el sector ortopédico, el craneomaxilofacial y el dental (antes de colocar un implante dental). Ahora la empresa, con sede en Cerdanyola del Vallès, está trabajando en el desarrollo de una tecnología biomimética de impresión 3D que “permite adaptar la forma del injerto óseo a la anatomía de cada paciente”, explica Maria Pau Ginebra, presidenta de la empresa y profesora catedrática en ciencia de los materiales.

Para impulsar el lanzamiento de la nueva tecnología de impresión
D, entre otros objetivos, Mimetis ha empezado una campaña de

3 financiación colectiva de 120.000 euros a través de la plataforma de crowdfunding Seedrs. Por otro lado, para principios de año la spin-off de la UPC planea una segunda ronda de financiación de dos millones de euros, según avanza David Pastorino, cofundador de la empresa. Estas aportaciones de dinero se suman a los 800.000 euros de inversión que ha supuesto el proyecto hasta día de hoy.

Mimetis Biomaterials es el resultado de más de 15 años de investigación y desarrollo desde la UPC hasta el mercado. Cuenta con el soporte del gobierno Español (CDTI), de las escuelas de negocio (Iese, Esade y Eada), de cirujanos reconocidos y de inversores activos como el doctor Aparicio. La empresa ha sido premiada en varias ocasiones (premio Emprendedor XXI de La Caixa, finalista del premio Europeo de Mujeres Innovadoras, medalla de la Asociación Europea de Economía y Competitividad).

(lavanguardia.com) 6/10/18

LAS VICTIMAS DEL AMIANTO RECLAMAN JUSTICIA EN BARCELONA

Los afectados por el mineral prohibido piden a la administración que reconozcan sus enfermedades

 

Concentración de las víctimas del amianto en la plaza de Sant Jaume / AVAAC

Las víctimas del amianto se han concentrado este sábado en la plaza de Sant Jaume para hacer visible su reclamación, que incumbe a toda la sociedad.

Decenas de personas han llegado a las 11h de la mañana a la plaza del Ayuntamiento, donde se han unido con otras tantas, ligadas a algunos colectivos que trabajan por la inertización de este mineral declarado cancerígeno por la Organización Mundial de la Salud (OMS) en 1977. Entre los carteles de su reivindicación, se podía leer 'Basta' y 'El amianto sigue matando'.

Su principal objetivo es que las administraciones públicas reconozcan sus enfermedades crónicas como un daño colateral de sus años de trabajo en centros industriales durante las décadas de los 60', 70 y 80', donde manipulaban amianto sin (o con escasas) medidas de protección También preclaman que se reconozcan las enfermedades de sus familiares directos derivadas del amianto, que han tenido contacto con este material de bajo coste o las personas que han vivido y aún viven cerca de un foco de producción de este mineral cancerígeno.

Desde el Colectivo Ronda, formado por abogados, han obtenido algunas sentencias favorables a sus demandas. La última, el 8 de
septiembre, condenaba a la empresa Uralita a indemnizar con 1,7 millones de euros a 14 vecinos de los municipios de Cerdanyola del Vallès y Ripollet.

La convocatoria de esta mañana, organizada por l'Associació de Víctimes Afectades per l'Amiant de Catalunya (AVAAC) y el Colectivo Ronda ha contado con la presencia de algunos afectados que han llegado desde Francia, Inglaterra, Italia y Bélgica.

EL AMIANTO, PROHIBIDO DESDE 2002

La producción y el consumo de amianto se prohibió en España en 2002 pero las consecuencias de la exposición de este material despiertan ahora, dado que los síntomas tardan entre 20 y 40 años en manifestarse. Así, se han retrasado hasta ahora las consecuencias de su exposición.

Según un estudio de la Unión Europea, de aquí a 2030 medio millón de personas morirán en Europa de cáncer por la exposición al amianto. Solo la transformación de su estructura cristalina lo hará seguro para posteriores generaciones. AROA ORTEGA

(metropoliabierta.com) 6/10/18


Els boscos que emmagatzemen més carboni també tenen més biodiversitat

 
Un equip de recerca liderat pel CREAF amb participació de la UAB ha descobert que els boscos que emmagatzemen més carboni a Espanya són sovint els boscos on també resideix més diversitat d’espècies d’arbres i d’ocells forestals, i viceversa. L'estudi ha per-mès elaborar un mapa amb les zones de valors màxims d'aquestes dues propietats.

L’estudi, liderat per Judit Lecina-Diaz i publicat a la revista Ecological Applications, ha permès obtenir un mapa en què es poden veure les zones boscoses on coincideixen els valors màxims de les dues propietats a la península: molta biodiversitat i molt carboni segrestat. Segons la investigadora, aquestes zones, denominades hotspots en la terminologia anglesa, són de màxima prioritat i cal gestionar-les o protegir-les per conservar el seu gran valor natural i la seva capacitat d’esmorteir els efectes del canvi climàtic. A més, sabent que les dues característiques es relacionen de forma directa, l’estudi recomana implementar estratègies de gestió i conservació conjuntes que millorin o preservin tant els estocs de carboni com la biodiversitat d’arbres i ocells que contenen.

L’equip de recerca, en què ha participat l’investigador del CREAF i de la UAB Javier Retana, ha pogut comprovar que un hotspot es dóna on hi ha molts arbres junts i on les espècies que hi viuen tenen estructures diferents (arbres alts, baixos, amb més branques o amb menys). "Com més arbres té un bosc, més carboni pot acumular. Si a això li sumes que els arbres siguin diferents entre ells, competiran menys pel sol i per altres recursos, creixeran més i hi haurà lloc per més espècies.
En el cas dels ocells forestals, un bosc més atapeït i divers els ofereix més varietat de menjar i de llocs on fer el niu”, comenta Lecina-Diaz. Així mateix, han trobat que les zones de muntanya aïllades i amb fortes pendents és on hi ha també més estoc de carboni i més diversitat tant d’arbres com d’ocells forestals. “En aquests llocs normalment no pot accedir l’ésser humà i els boscos i les espècies d’ocells que hi viuen creixen millor que si estiguessin sotmesos a la pressió humana”, conclou l’autora principal.

On hi ha els boscos més preuats?

Judit Lecina-Diaz i un equip format per investigadors i investigadores del CREAF, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), la Universidade de Santiago de Compostela i la UAB acompanyen la publicació amb un mapa on es poden veure els boscos més preuats per la seva capacitat de retenir carboni i d’acollir biodiversitat. Aquests boscos es troben a la costa Cantàbrica, majoritàriament a zones del País Basc, nord de Navarra, Astúries i punts de Galícia; als Pirineus, Prepirineu, Serralada Prelitoral catalana i als Ports de Catalunya i València; més a l’interior destaquen els espais de la Sierra de Cebollera, a la Rioja; la Sierra de Grazalema, a Andalusia; la Serranía de Cuenca, a Castilla la Mancha; la Cuenca Alta del Manzanares i la Sierra de Guadarrama a Madrid.

L’estudi també s’ha dut a terme al Canadà, amb un equip de col·laboradors internacionals portuguesos i canadencs que ha obtingut resultats equivalents però per a la zona del Québec.

(UAB) 3/10


El Govern agilitza la realització del mapa municipal de Catalunya i els corresponents mapes comarcals i veguerials que se'n deriven.

 
La modificació del decret regulador ha de permetre reduir de forma significativa la durada de la tramitació dels expedients de delimitació municipal

El Govern ha acordat impulsar i agilitzar la realització del mapa municipal de Catalunya i els corresponents mapes comarcals i veguerials que se’n deriven. L’experiència adquirida en la gestió administrativa i tècnica dels procediments de delimitació i d’alteració municipals i la necessitat de completar el mapa municipal de Catalunya, en el termini més breu possible, per dotar els municipis d’uns límits precisos, demanen una sèrie de canvis en la regulació de la delimitació dels termes municipals, d’acord amb els principis d’eficàcia i eficiència rectors de l’actuació administrativa.

Per això, el Consell Executiu ha aprovat la modificació del decret que regula la delimitació dels municipis, validant els paràmetres de precisió geomètrica i restitució sobre cartografia actual a escala 1:5000 o més gran de les delimitacions existents, incorporant els criteris jurisprudencials sobre els documents que convé emprar per ajudar a dirimir les delimitacions, i simplificant el procediment administratiu de delimitació municipal, sempre tenint en compte les competències municipals en aquest àmbit.

La disposició d’unes línies municipals precises és indispensable per


a la correcta planificació i gestió del territori, atès que el municipi és l’entitat bàsica de l’organització territorial de Catalunya i l’element primari de participació ciutadana.

El projecte Mapa Municipal que s’està duent a terme per part de la Generalitat de Catalunya té com a finalitat la determinació, fixació i aprovació dels termes municipals dels 947 municipis de Catalunya. El Mapa Municipal és un projecte dinàmic i en constant evolució. En l’actualitat es disposa d’un terç dels mapes municipals considerats per la Comissió de Delimitació Territorial, així com més de la meitat de les línies de terme en procés de finalització de la seva delimitació. En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments col·laboren de manera estreta en la delimitació municipal i des de l’any 2017, amb la voluntat de finalitzar el Mapa en el període 2017-2021.

La modificació del decret ha de permetre reduir de forma significativa la durada de la tramitació dels expedients de delimitació municipal, tot millorant-ne l’eficiència, i contribuir a completar el Mapa Municipal de Catalunya en el termini més breu possible, per dotar els municipis d’uns límits precisos, clars, i també coherents, d’acord amb les necessitats actuals de la nostra societat.

(gencat)


Sincrotrón ALBA: dentro del ‘microscopio’ más grande
de España



 
Los girasoles de Van-Gogh se marchitan. Su amarillo se apaga con los años y desde 2015 se sabe por qué. El virus de la hepatitis también marchita a las células. Y desde 2016 se ha podido ver cómo. Ambas respuestas se conocen gracias a una técnica llamada luz de sincrotrón, que no es sino un conjunto de rayos salidos de un mastodóntico aparato, a medio camino entre un microscopio, un TAC y una máquina de radiografías. La instalación, cuyo principio físico es como el de un antiguo televisor a enorme energía, está en Cerdanyola del Vallés y, envuelto en un caparazón gigantesco con forma de ovni, acaba de ponerse en marcha tras un parón veranie-go.

Para tener un sincrotrón es necesario fabricar electrones y ponerlos a gran velocidad, 100.000 vueltas cada microsegundo en los 270 metros de perímetro de la instalación. “Necestas que circulen por un tubo donde no hay aire”, explica Gastón García, subdirector del Sincrotrón ALBA. “Deben dar varias veces vueltas a un anillo y para eso aplicamos campos magnéticos con electroimanes con hilos de cobre. Acelerar electrones a más de 3 GigaelectronVoltios, se les da más energía en cada vuelta y, cuando es suficientemente elevada, producen de manera espontánea esta luz tan singular. En concreto es una luz que no se ve. Son un tipo de rayos X mucho más preci-sos que los de una radiografía médica.

El Independiente visita las tripas de esta instalación puntera en donde se fabrican electrones de manera análoga a como lo hacían los antiguos televisores. Se ponen a la velocidad de de la luz y se dirigen los rayos a objetos microscópicos e incluso a escalas cuánticas para ver las entrañas de la materia. | Vídeo: M.V.

En ALBA trabajan 210 personas y recibe unas 1.800 visitas anuales de otras instituciones. Los investigadores se quedan allí entre uno y tres días, normalmente, realizando los experimentos que les han sido aprobados. “Trabajamos con una antelación de aproximada-mente un año”, explica García. Da servicio a la comunidad acadé-mica de todo el mundo (el 97% proviene de países comunitarios, incluida España), pero también al sector privado. Hay “proyectos de la industria química y de materiales que son seleccionados” y donde, ahí sí, las empresas tienen que pagar para realizar sus pruebas. Un comité elige los proyectos conforme a su mérito.

¿Para qué queremos un sincrotrón? Dentro ejemplos:

En la actualidad, ALBA tiene ocho líneas de luz, es decir, ocho terminales de ese haz de rayos en cada uno de los cuales se puede realizar un experimento. Dependiendo de la equipación que hay en esos terminales son más adecuados para explorar unos y otros materiales. Estos son algunos ejemplos de usos dados en Cerdanyola desde 2012.

Hongos en obras de arteEn las pinturas murales, del siglo XIV, de la capilla de Sant Miquel del Monasterio de Pedralbes de Barcelona se descubrió que las pequeñas manchas oscuras eran hongos y se pudo corregir. También se ha actuado en los vitrales de iglesias y catedrales, debido a que el paso del tiempo no todas las obras se conservan igual.
Por otro lado, un equipo de investigación de la Universidad de Isfahan, en Irán, analizó la composición de unos antiguos vidrios iraníes de hace más de 4.000 años. Estas piezas decorativas fueron encontradas en el templo zigurat de Chogha-Zanbil. Gracias a eso se pudo saber cómo los fabricaron.

Investigadores del Centro Nacional de Biotecnología (CNB-CSIC) consiguieron observar en tres dimensiones el interior de una célula infectada por hepatitis C. El virus deforma profundamente algunas de sus estructuras.
“Es como si nos hubiéramos introducido dentro de la célula infec-tada”, explicó en su momento el investigador Pablo Gastaminza.
En otro experimento, pudieron ver cómo la bacteria de la legionela trampea a nivel molecular para imitar a la célula que infecta y pasar desapercibida, gracias a una proteína que pudieron observar con la luz de sincrotrón.

Evaluar el cambio climático en las algasLos cocolitóforos son algas marinas microscópicas abundantes en los océanos que se caracterizan por producir pequeñas estructuras de carbonato de calcio, conocidas como cocolitos. Al ver cómo se distribuyen en sus células da pistas sobre cómo el calentamiento global está alterando ecosistemas, pues la formación de estos cocolitos se relacionan con la temperatura del agua.

Ver cómo el Sol daña tu pelo

Un equipo de investigación del Institut de Química Avançada de

Catalunya (IQAC-CSIC) investigó los daños que provoca en nuestra
piel y cabello la luz ultravioleta. Han usado la tecnología del Sincrotrón ALBA para ver con gran resolución los cambios que tienen lugar a nivel molecular, no solo en la superficie de la piel y el pelo, sino también en sus capas internas. En paralelo, han tratado las muestras con una sustancia llamada resveratrol, un antioxidante, para comprobar su eficacia y así poder desarrollar nuevos y mejores fotoprotectores.

Ahorrar en la factura de la luz

Fue el primero de sus grandes experimentos. Investigadores de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) y del Instituto de Ciencia de Materiales de Barcelona estudiaron las propiedades magnéticas de partículas minúsculas que se incorporan a materiales superconductores para mejorar sus propiedades. Con ello buscaron incrementar la eficiencia de la red de distribución eléctrica, como si de la red de aguas se tratase, evitando fugas y goteras. Pudieron ver al microscopio el comportamiento de este material, que se puede refrigerar con facilidad, transmitiendo la corriente eléctrica de un punto a otro casi sin pérdidas, con una eficiencia mucho mayor que los cables eléctricos convencionales.

Comer mejor

Un equipo de la UAB pudo observar la cantidad de selenio que hay en la planta de trigo. Hay zonas del planeta donde el suelo es pobre en este elemento que es fundamental en la dieta humana. Si se puede observar microscópicamente cómo funciona la espiga de trigo, podre-mos introducirlo de forma generalizada en la dieta, ya que no siempre se toma la cantidad recomendada, aunque se encuentre en diversos productos.

A por las 12 líneas

Dirigida por Caterina Biscari, es la mayor infraestructura científica del país. Su historia se remonta a 2003, cuando Generalitat de Catalunya y Gobierno de España crean el Consorcio para la Construcción, Equipamiento y Explotación del Laboratorio de Luz de Sincrotrón (CELLS). La primeras pruebas, ya con el anillo instalado, datan de 2010 y en 2012 se publica en una revista científica el resultado de su primer experimento.

En la actualidad hay cuatro líneas de luz nuevas proyectadas, con lo que la idea es llegar a doce desde las ocho actuales, para 2022. Se trata de superar el paréntesis de la crisis, que ha ralentizado los objetivos iniciales (en teoría, podría albergar hasta 32 líneas de luz). Las nuevas se orientarán sobre todo a física de materiales, el estudio de proteínas y otras moléculas de la vida en 3D para el diseño de fármacos.

Una de las líneas trabajará fundamentalmente en el campo de los superconductores a alta temperatura o materiales como el grafeno, con cualidades en ese sentido. Con todas estas líneas en marcha se espera optimizar la instalación y rebajar los costes de cada experimento hasta en una cuarta parte. Ni que decir tiene que para poner en marcha el sincrotrón y hacer girar los electrones a esas velocidades hace falta potencia eléctrica y voltajes inusuales. “Contamos con instalaciones propias”, recuerda Gastón García, así como convenios con las compa-ñías eléctricas para optimizar los recursos.

En general parar y arrancar no es una buena idea desde el punto de vista energético, “así que tratamos de que los parones sean lo más breve posible”. Hay paradas técnicas de mantenimiento y cuando hay errores. Es entonces cuando en ALBA trabajan como en la Fórmula 1. Cada segundo es vital, “si todo va bien, se resuelve en minutos”. Posteriormente se evalúa qué ha pasado para ir reduciendo cada vas más los tiempos de parada.

España, en este sentido, es puntera en lo que imágenes de lo más pequeño se refiere. Esta semana se inauguraba en Salamanca una nueva línea de láser, uno de los diez más potentes del mundo, en el Campus de Villamayor. Allí está el Centro de Láseres Pulsados que, gracias a ráfagas más cortas que una milbillonésima parte de segundo, permiten el estudio de reacciones químicas difíciles de ver el labora-torios convencionales, entre otras aplicaciones.

El mundo de la imagen de lo minúsculo (sobre todo, si lo minúsculo está vivo) se ha revolucionado en las últimas dos décadas y en ello, también, tiene que ver un invento que, por el momento, no está dispo-nible en España. La críomicroscopía. Técnicas, todas ellas, que han permitido a la física de lo minúsculo elevarse a la categoría de obra de arte. MARIO VICIOSA

(elindependiente.com) 23/9


Sentencia
Uralita deberá indemnizar con 1,7 millones a vecinos de Cerdanyola y Ripollet afectados por el amianto


 
Uralita "no actuó con la diligencia debida siendo conocido el eleva-do riesgo del uso del amianto desde mediados del siglo XX" y por ello el juzgado de Primera Instancia número 5 de Madrid ha conde-nado a la empresa a indemnizar con 1,7 millones de euros a 14 vecinos y familiares de trabajadores de Cerdanyola del Vallès y Ripollet.

Esta es la segunda vez que la justicia castiga a la multinacional por los daños que causó el amianto no solo en quienes trabajaban en la fábrica o eran sus allegados, sino también en quienes residían alre-dedor de la factoría. A finales del año pasado fue la Audiencia Pro-vincial de Madrid la que condenó a la firma por los daños ambien-tales y en residentes de la zona y ahora es un juzgado de primera
instancia el que falla a favor de los denunciantes, que vivían en un radio de dos kilómetros del complejo fabril, según ha recordado el Col·lectiu Ronda en un comunicado.

En la sentencia, el juez reprocha la "ausencia de medidas efectivas de prevención y protección de la salud" en las instalaciones de Uralita y establece su responsabilidad en las defunciones de los vecinos de una ciudad donde "las calles se asfaltaron con restos de la fábrica y, al secarse, el amianto quedaba en el ambiente y, también, bajo el asfalto, de manera que el contacto con el mismo era evidente".

(elperiodico.com)   18/9


Desarrollan el primer fármaco del mundo que bloquea la metástasis.


 
Golpe certero de la ciencia al cáncer de colon, el tumor maligno con mayor incidencia en nuestro país. Investigadores españoles han ensayado con éxito en animales un nanofármaco capaz de bloquear la expansión de la enfermedad, lo que se conoce como metástasis. Un proceso que afecta al cuarenta por ciento del millón de casos de este tipo de cáncer que se diagnostican cada año en el mundo, y que representa la causa principal de muerte.

La investigación, que publica la revista científica «EMBO Molecular Medicine», abre una nueva vía para prevenir la metástasis en el cáncer colorrectal en los seres humanos, utilizando una nanomedi-cina que elimina selectivamente las células madre metastásicas.

El nuevo fármaco funciona como un dron que identifica un receptor (CXCR4) en las células madre metastásicas. Una vez localizadas, administra el fármaco y las destruye, bloqueando la metástasis, según precisan fuentes de la investigación. Al actuar sólo sobre las células tumorales metastásicas, el nuevo nanofármaco evita la toxicidad general asociada a los tratamientos habituales contra el cáncer y preserva las células sanas. Aunque hasta ahora se ha ensayado con éxito en animales que padecen cáncer colorrectal, los investigadores que han realizado el ensayo creen que se podría utilizar en 20 tipos de tumores adicionales, que también expresan CXCR4, como en los de próstata, mama, ovario y otros.

Los investigadores han destacado que se trata del «primer fármaco en el mundo, selectivamente antimetastásico, que aborda la necesi-dad médica de bloquear la diseminación metastásica». Esta es la principal causa de muerte en pacientes oncológicos, «a la vez que elimina la toxicidad y los efectos adversos de los tratamientos convencionales»

El Hospital de Sant Pau de Barcelona podría ser el primer centro en el mundo en llevar a cabo ahora ensayos clínicos que evalúen este nuevo fármaco en pacientes, previamente a su posible introducción en la terapéutica clínica.

El trabajo ha sido llevado a cabo conjuntamente por investigadores del Institut d’Investigació Biomèdica de Sant Pau (IIB Sant Pau), del Hospital Sant Pau, de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB), del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) y del Centro de Investigación Biomédica en Red de Bioingeniería, Biomateriales y Nanomedicina (CIBER-BBN), que han sido los creadores del nanofármaco. Además, la investigación ha sido liderada por Ramon Mangues (IIB Sant) y Antonio Villaverde y Esther Vázquez, ambos de la UAB, y todos ellos miembros del Ciber-BBN.

Los científicos han detallado que el fármaco actúa solo sobre las células iniciadoras de metástasis, a través de su interacción específica, entre un péptido presente en la nanopartícula proteica que lo transporta y el receptor celular CXCR4 que se encuentra sobreexpresado en las células tumorales.

«Esto permite atacar solamente a las células tumorales, bloqueando su diseminación en estadios tempranos, de manera que previene la aparición de metástasis, a la vez que evita los efectos adversos derivados de los tratamientos habituales», explican los investiga-dores.

Alto Impacto

Los científicos creen que la nanopartícula se puede dirigir para tratar diferentes tipos de neoplasias (tumores), convirtiéndola en un vehículo muy versátil que puede transportar diferentes moléculas terapéuticas de elevada potencia para diversos tipos de cáncer.

Actualmente no existen fármacos en el mercado que eliminen selectivamente las células madre metastásicas, por lo que este descubrimiento podría tener un alto impacto clínico cuando ya se hayan superado los ensayos necesarios y pueda aplicarse en humanos. E.Armora

(abc.es/salud) 9/9


¿Por qué hay sincrotrones?



 
¿Por qué hay un sincrotrón en España? La respuesta es simple: es una consecuencia de la madurez de la física española. Después del destrozo de la guerra, el ámbito de la física es de los primeros que se recupera. Lo hace por la vía de la internacionalización, y en parti-cular de la Organización Europea para la Investigación Nuclear ( CERN). El papel de esta institución en la formación de grupos de calidad, tanto teóricos como experimentales, y en la apreciación de la importancia de las grandes instalaciones, no se puede subesti-mar. Llegada la democracia, la comunidad de la física fue un referente en ciencia y en política científica. Tenía todo el sentido del mundo que una señal de un nuevo compromiso con el progreso científico fuera la ambición de disponer de una instalación de las características del sincrotrón.

¿Y por qué el sincrotrón en Cerdanyola, al lado de la Universitat Autònoma (UAB)? Pues porque la comunidad física de Catalunya, y aquí el nombre clave es el de Ramon Pascual, rector de la UAB y fundador del Institut de Física d’ Altes Energies ( IFAE), lideró el impulso español hacia el sincrotrón. Y porque las autoridades políticas catalanas, empezando por el presidente Pujol, adoptaron el proyecto e hicieron bandera de él como símbolo de la vocación científica de Catalunya. Y, claro está, porque expresaron la voluntad de cofinanciar el proyecto. Al final, y aquí fueron decisivos los nombres de Anna Birulés, ministra, y de Ramon Marimon, secretario de estado, el gobierno central vio la virtud de dotar a la ciencia española con este instrumento y aceptó el ofrecimiento de la Generalitat.

La presencia del sincrotrón en Catalunya genera externalidades y contribuye a configurar el carácter y el tono del país

Con una gobernanza que ha sido armónica, la Generalitat y el Esta-do financian al 50% la inversión y el gasto corriente. Eso no implica ninguna reserva de uso. En las convocatorias participan investiga-dores no españoles (hay reciprocidad en eso) y por descontado de toda España. La asignación es por mérito.

Ciertamente, Catalunya financia en una proporción superior a la de los usuarios catalanes. Pero eso no nos tiene que preocupar. La presencia
del sincrotrón en Catalunya tiene valor en sí misma. Genera externa- lidades y contribuye, podríamos decir, a configurar el carácter y el tono del país. Es algo que los promotores científicos y políticos supieron ver.

El desarrollo de un sincrotrón es progresivo. Cada línea de luz que se va añadiendo requiere inversión y preparación. De hecho, todo el pro-ceso de construcción de un sincrotrón comporta un aprendizaje que nos hace mejores y que nos permite participar en la empresa mundial de expandir la frontera tecnológica. En el diseño de nuestro sincrotrón participaron técnicos de todas partes. Ahora nosotros estamos en disposición de estar en proyectos de otros.

Dicho este, es evidente que la crisis económica ha hecho que el despliegue fuera demasiado lento.

Como consecuencia, la relación rendimiento/precio por el estableci-miento rápido de las nuevas líneas de luz previstas es ahora muy alta. Optimizar la inversión requiere que explotemos la máquina más inten-samente, con un ritmo de creación de líneas más vivo.

La crisis económica ha hecho que el despliegue fuera demasiado lento

También sería bueno que, como se hace en otros lugares, las instala-ciones físicas del sincrotrón jugaran un papel en la provisión de servi-cios científicos de altas capacidades relacionados con la observación, por ejemplo en la microscopia.

El edificio del sincrotrón está bien acondicionado (pensemos en la necesidad de evitar vibraciones) para acoger estos equipamientos.

Y, hablando del edificio, también quiero expresar la satisfacción de que sus impulsores tuvieran la sensibilidad de comprender que en inversio-nes de este tipo conviene que el edificio tenga calidad arquitectónica. Es, en parte, por ella que hoy la imagen del sincrotrón es un icono representativo de la recuperación científica de Catalunya así como de España.

(laVanguardia) 3/9


El sincrotrón se amplía
4 Cuatro nuevas líneas de luz aumentarán en un 50% la capacidad de Alba



 
El sincrotrón Alba tiene actualmente en construcción cuatro nuevas líneas de luz con las que aumentará su capacidad en un 50%, ya que pasará de las ocho líneas actuales a doce.

Tres de las nuevas líneas de luz deben entrar en servicio en el 2020. Una de ellas, la línea Xaira, estará destinada a dilucidar la estructura tridimensional de proteínas y otras moléculas de interés biológico. Esta aplicación representa el principal uso de la luz de sincrotrón en Europa, ya que ayuda a comprender cómo funcionan las células y desarrollar nuevos tratamientos médicos.

La línea Lorea tendrá un diseño diferente para poder visualizar las propiedades de los electrones en diferentes materiales. Su objetivo es investigar fenómenos físicos complejos que pueden tener aplica-ciones tecnológicas interesantes, como la superconductividad a alta temperatura (que permite conducir electricidad sin pérdidas de energía en forma de calor) o las posibilidades del grafeno (un mate-rial de carbono con un gran potencial para aplicaciones tecnoló-gicas).

La línea Notos, por su parte, se dedicará a mejorar la tecnología de los sincrotrones, así como a experimentos de química y de ciencia de materiales.

“Estas nuevas líneas complementarán algunas de las técnicas ya existentes con capacidades más avanzadas”, destaca Caterina Biscari, directora del sincrotrón Alba. Aumentar el número de líneas de luz –añade– “tiene también una ventaja económica, ya que supo-ne rentabilizar la inversión inicial”.

Las líneas que entrarán en servicio en el 2020 se dedicarán al estudio de proteínas y a investigaciones de física

La línea número doce, la cuarta que se está construyendo, se desti-nará a observar la estructura íntima de distintos materiales con rayos X de alta energía. Dado que será una línea de luz versátil, está previsto utilizarla en campos tan diversos como la ciencia de materiales, la tecnología de alimentos, la industria del automóvil, el estudio de fósiles preservados en ámbar o la formación de burbujas en la lava volcánica. Llamada Faxtor, debe entrar en servicio en el 2022 o el 2023.

Según los cálculos del equipo de dirección de Alba, cuando las doce líneas de luz estén operativas, el coste de un día de experi-mento será un 25% más bajo que en la actualidad. Para “optimizar el rendimiento al máximo –apunta Biscari–, convendría llegar a veinte líneas en funcionamiento”.

En este momento hay ocho líneas ya operativas, cuatro en construc-ción y otras tres que han sido definidas como las próximas que se deberán instalar, pero cuya financiación todavía no ha sido aproba-da.

Con una plantilla de 210 personas y 1.800 visitas anuales de investigadores de otras instituciones, el sincrotrón Alba se ha convertido en una de las principales infraestructuras científicas y tecnológicas del área de Barcelona. Da servicio a investigadores académicos de toda España –que representaron en 2017 el 67% de sus usuarios académicos–, así como del resto de Europa –que representaron el 30%, mientras que el 3% restante correspondió a países no europeos–.

Alrededor de la mitad de las peticiones de uso del sincrotrón deben ser rechazadas porque las ocho líneas actualmente en servicio no permiten atender toda la demanda.

El criterio de selección de las que se aceptan es meritocrático, como es habitual en las grandes instalaciones científicas. Se evalúan todas las propuestas y se eligen las que se consideran mejores.

Las próximas tres líneas de luz que se deben instalar están definidas, pero su financiación aún no está aprobada

Alba da servicio también a usuarios de la industria, como estaba pre-visto desde que se inauguró la instalación en el 2010.

Aproximadamente la mitad de los usuarios industriales, que abonan unos 500 euros por cada hora de uso de luz de sincrotrón, son empre-sas farmacéuticas. La otra mitad está formada por empresas de distin-tos sectores como química, automoción y energía.

Dado que Alba forma parte de la red de Infraestructuras Científicas y Técnicas Singulares de España, y que tanto el Gobierno como la Generalitat forman parte de su consejo rector, la buena sintonía entre los responsables de política científica de la administración central y autonómica ha sido esencial para acordar la construcción de las nuevas líneas de luz.

“En los últimos años hemos tenido una colaboración muy positiva con Carmen Vela [secretaria de Estado de Investigación de 2011 a 2018] y con Arcadi Navarro [secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat del 2016 al 2018]”, destaca Biscari. Su primera reunión con represen-tantes del nuevo ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades ha tenido lugar el 30 de agosto. Con la nueva consellera d’Empresa i Coneixement, Maria Àngels Chacón, “todavía no nos conocemos personalmente”, señala Biscari, pero “estoy convencida de que la relación será tan buena y con el mismo espíritu de colaboración que con los anteriores ejecutivos”.

El apoyo coordinado de ambas administraciones ha facilitado que se haya aprobado una nueva línea de luz cada año desde el 2014. De media pasan cuatro o cinco años entre la aprobación de una línea y su entrada en servicio. Pero como algunas son más complejas que otras, el tiempo de construcción es variable y en el 2020 coincidirá la entrada en servicio de tres de ellas.

Cada una de estas líneas tiene un presupuesto de construcción de entre 4 y 7 millones de euros y están financiadas principalmente con fondos Feder aportados por la Comisión Europea. Una vez entren en servicio, cada una tendrá un coste de mantenimiento del orden de un millón de euros anual.

“Una instalación como Alba es un proyecto de largo alcance cuyo desarrollo debe ser sostenido en el tiempo, incluyendo planes de renovación y expansión”, declara Biscari. “Tras estos primeros años de operación, que básicamente han explotado el plan de inversión desarrollado hace una década, ahora es el momento de reinvertir para mantener en la frontera de la tecnología los instrumentos útiles para la comunidad científica nacional e internacional con los que resolver los retos a los que nuestra sociedad se enfrenta en ámbitos como la salud, alimentación, medio ambiente o producción de energía”.

(laCada una de estas líneas tiene un presupuesto de construcción de entre 4 y 7 millones de euros y están financiadas principalmente con fondos Feder aportados por la Comisión Europea. Una vez entren en servicio, cada una tendrá un coste de mantenimiento del orden de un millón de euros anual.

“Una instalación como Alba es un proyecto de largo alcance cuyo desarrollo debe ser sostenido en el tiempo, incluyendo planes de renovación y expansión”, declara Biscari. “Tras estos primeros años de operación, que básicamente han explotado el plan de inversión desarrollado hace una década, ahora es el momento de reinvertir para mantener en la frontera de la tecnología los instrumentos útiles para la comunidad científica nacional e internacional con los que resolver los retos a los que nuestra sociedad se enfrenta en ámbitos como la salud, alimentación, medio ambiente o producción de energía”.

(laVanguardia) 3/9


Donar sang, un gest que salva vides.
Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50 quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden condicionar.

A Cerdanyola del Vallès



Al món cada dia hi ha 310.000 donacions de sang, de les quals 1.000 són a Catalunya i 6.000 a tot l’Estat espanyol.

L’Organització Mundial de la Salut celebra des de fa 15 anys el Dia Mundial del Donant de Sang.

L’objectiu és sensibilitzar sobre la necessitat de donar de forma regular i d’aconseguir l’autosuficiència de cada país per atendre els malalts que requereixen teràpies que només poden aconseguir-se amb les donacions de sang.

Cada any hi ha 113 milions de donacions de sang al món, la meitat en països desenvolupats. A Catalunya, sumem prop de 250.000 donacions i som autosuficients en sang.

Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50 quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden condicionar.

Dona el millor de tu. Dona sang

 
A Cerdanyola
,  la unitat mòbil es situarà junt a
  


  
  Anima més persones  a donar


Llum de Sincrotró per estudiar
com la radiació del sol danya la
pell i el cabell



 
Un equip de recerca de l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC) investiga els danys que provoca en la nostra pell i ca-bell la llum ultraviolada del sol. Per fer-ho, han usat la tecnologia del Sincrotró ALBA que els permet veure amb gran resolució i detall els canvis que es donen a nivell molecular, no només a la superfície de la pell i el cabell, sinó també a les seves capes internes. Les mos-tres han estat tractades prèviament amb resveratrol, reconegut anti-oxidant, per comprovar-ne la seva eficàcia de cara a desenvolupar nous i millors tractaments fotoprotectors.

Que la radiació ultraviolada del sol (UV) és perjudicial per la pell és més que sabut. També ho és pel nostre cabell. Un equip del grup d’investigació d’Innovacions Cosmètiques i Tèxtils de l’IQAC-CSIC porta temps estudiant els efectes dels UV i han comprovat com l’exposició al sol causa danys químics i mecànics al cabell: pèrdua de color, de brillantor i de resistència mecànica. Aquest desgast es deu a que quan la fibra de cabell absorbeix la llum, l’impacte provo-ca la degradació de proteïnes, bàsicament queratina, lípids i melani-na. Es formen radicals lliures que oxiden i degraden aquest pigment de manera que s’observa una certa decoloració. Pel que fa a la pell, els UV afecten l’organització lipídica de l’estrat corni, la capa més externa.

Sabudes les afectacions dels UV a les capes més externes de la pell i el pèl (la cutícula), el grup de l’IQAC-CSIC ara vol saber espe-cíficament quins canvis moleculars s’esdevenen en les seves parts més internes: pel cabell, el còrtex i la medul·la; per la pell, les diver-ses capes que la conformen. Com comenta la investigadora Clara Barba, "la llum de sincrotró ens dóna molta més resolució per veure com afecta la llum solar, avaluar on s’han produït els danys i obtenir informació més detallada dels seus efectes nocius". Conèixer què provoquen específicament els UV en cada capa dels teixits ajudaria a desenvolupar potencials fotoprotectors millors que protegeixin i reparin els danys.

El producte escollit per valorar-ne l’efecte, el resveratrol, és un cone-gut antioxidant que es troba de forma natural en fruites com el raïm. Fa temps que es parla dels seus efectes saludables en diversos aspectes i els investigadors ja van demostrar que aplicat tòpicament reforça el sistema antioxidant de l’estrat corni de la pell i esdevé un mitjà eficaç per augmentar els nivells d’antioxidants en el teixit de l’epidermis humana.

Mostres de pell i cabell sota la llum del sincrotró

Per dur a terme aquests estudis, l’equip de l’IQAC-CSIC ha analitzat amb la llum del Sincrotró ALBA mostres de pell de porc, tractades i no tractades amb resveratrol. De la mateixa manera han dut mostres de cabell humà, tant caucàsic com blanc, també tractats amb aquest antioxidant. Totes les mostres han estat exposades a radiació UV   amb una dosi equivalent a estar sota el sol durant dos dies de juny a
Catalunya. Han observat aquestes mostres de teixit amb el micros-
copi de llum infraroja de la línia de llum MIRAS de l’ALBA.

Aquesta llum tan potent proporciona una resolució espacial molt alta i els permet obtenir informació no només de la superfície sinó també de les capes internes de la pell i el cabell, cosa que pot ser de vital impor-tància en determinar fins on penetra el dany per radiació i de quina manera afecta. Amb aquest microscopi, s’obté informació de tipus bioquímic, és a dir permet conèixer la composició química de la mostra, a partir de la qual es pot deduir quines molècules hi ha i com es troben.

D’aquesta manera podran veure què passa exactament en les diferents capes de la pell i el cabell després de l’exposició als rajos UV, així com comparar els efectes en les mostres que van ser tractades amb el resveratrol i les que no. L’equip científic espera veure diferències en els resultats obtinguts en les protegides pel resveratrol i també entre els cabells caucàsics i els blancs, degut a que aquests darrers no contenen tant pigment melanina que els pugui protegir. La melanina absorbeix l’energia de la llum, per això el cabell blanc és més susceptible i necessita una fotoprotecció més alta.


Imatge de la secció d'un pèl on s'aprecia la distribució dels lípids dins de les capes de la fibra. Aquests lípids s'oxiden amb el sol i comparant el seu estat entre els diversos cabells es pot veure quins estan més afectats per la radiació.

(cells.es)
   


Calendaris
esports Cerdanyola


 
 
Lliga Nacional Catalana Grup B 
Hoquei - Calendari

Lliga Nacional Catalana (F)
Hoquei - Calendari
 

Futbol Tercera Divisió Grup 5
Calendari


Basquet Categoría: Lliga femeniba. Grup: "A"
Calendari
 


El Parc de la Riera.
Collserola



 
El Parc de la Riera de Sant Cugat representa una porta d'entrada al Parc de Collserola. La riera dón'a el seu nom al parc i, en el seu pas pel terme municipal de Cerdanyola del Vallès, delimita la ciutat amb Collserola, a la vegada que constitueix un veritable nexe d'unió, cosa que permet un millor apropament a la Serra.

El parc es troba en una situació privilegiada i, per si mateix, repre-senta un espai natural i cultural molt important.
A més a més de la seva fauna i flora, destaquen: el poblat ibèric de Ca n'Olivé i el de Xercavins, la vil.la romana de Can Canaletes, l'ermita de Santa Maria de les Feixes, Sant Iscle, el turó de Ca n'Olivé, la Masia de Can Canaletes, la masia de Can Codina i l'aqüeducte que juntament amb el Parc de Collserola, constitueixen un entorn immillorable.
Vista de la Riera de Sant Cugat des de la passera dels Horts
 
La riera de Sant Cugat

La riera de Sant. Cugat forma part de la conca del riu Besòs. Amb 14 km de cur fluvial, travessa els termes rrunicipals de Sant Cugat, Cerdanyola i Montcada i Reixac, tots ells a la comarca del Vallés Occidéntal.

La riera recull les aigües de diversos torrents de Collserola i de Ia serra de Galliners. Des de l'època medieval finsal segle XVI va ser coneguda en català amb el nom de Riu Major.
La riera rep el seu nom, aproximadament, a l'alçada del Parc de la Pollancreda al municipi de Sant Cugat.

Al seu pas per Cerdanyola, amb 6 km dè curs fluvial, la riera constitu-eix un punt d'unió entre el Parc de Collserola i el nucli urbà.

Per a preservar el parc, es va aprovar al 1987 el Pla Especial  d'Orde-
nacio i de Protecció del Medi Natural del Parc Collserola. El Consorci del Parc de Collserola, es l'organisme encarregat de la gestió del parc.
   


Parc de l'alba.
Dos nous itineraris
pel corredor Verd



 
El 11 de juny de l'any passat es van inaugurar dos nous itineraris coincidents amb la Setmana de la Natura, dins el corredor verd del Parc de l'Alba.

La meitat de la superfície del Parc de l’Alba es destina a la creació del Corredor Verd, afavorint la continuïtat del sistema d'espais naturals metropolitans, concretament entre el Parc Natural de Coliserola al sud, i el de Sant Llorenç del Munt i l'Obac al nord.

El corredor verd es situa a la plana del Vallès, una zona altament afec-
tada per elements que fragmenten el territori. Però té un paper clau  en el manteniment de la connectivitat ecològica de la xarxa d'Espais Naturals Protegits (ENP).

El projecte d’ordenació del corredor verd del qual ja s'ha executat la primera fase, preveu entre d'altres actuacions, l'execució de mesures per restablir i garantir la connectivitat ecològica entre ambdós espais naturals: passos de fauna, restauració de sòls ocupats per usos poc compatibles amb la funció connectora de l'espai, restauració de lleres i d'altres hàbitats naturals.
 


Can Coll, Centre d'Educació Ambiental


 
 
Parc Natural de la serra de Collserola

La serra de Collserola, declarada Parc Natural des del 2010, s'alça com a talaia enmig de l'àrea metropolitana de Barcelona. Un magnífic massís, proper, familiar i valuós, que esdevé un privilegi per a la gran població que viu al seu voltant. Més de 8.000 ha d'espai natural preservat, on predominen els espais forestals però amb una varietat de formacions vegetals que li confereixen una rica diversitat biològica.

Collserola també és un espai de descoberta d'aprenentat-ge, de trobada i de lleure. Això fa que la gestió, a càrrec del Consorci del Parc, tingui com a finalitat última promoure l'ús respectuós i sostenible d'aquest espai, bo i preservant els seus valors naturals.


Can Coll, Centre d'Educació Ambiental


Instal·lat en una antiga masia del segle XV, el centre d'educació ambiental Can Coll facilita el contacte del Parc amb les escoles bressol, d'educació infantil (3-6 anys), primària (6-12 anys), secundària (12-16 anys) i cicles formatius.

Desenvolupa també programes dirigits als estudiants de ciències de l'educació i als mestres en actiu. Les escoles d'educació especial reben un tracte preferent, amb programes dissenyats específicament.

Les activitats, d’una jornada de durada, se centren en el coneixement de temes concrets. Així, els petits poden fer una activitat sobre l’entorn natural, la granja o el bosc, i els grans sobre vegetació, fauna, geografia, història o món rural.
Els mestres i professors han de preparar les activitats en una reunió prèvia a Can Coll amb els educadors. Les inscripcions comencen el primer dia laborable de setembre. Trobareu detallades les diferents propostes educatives a l'apartat el Curs al Parc.

Els diumenges, el centre s'obre al públic de 9.30 a 14:30h, (tancat juliol, agost, de Nadal a Reis, i Pasqua). Es pot visitar la masia, que mostra la manera de viure de la pagesia dels segles XVIII i XIX; veure l'exposició "L'home i el medi a Collserola" i els audiovisuals del Parc; i fer els itineraris senyalitzats dels voltants.

A les 11:15 i a les 12:15h s'ofereixen visites guiades a la granja (preu de la visita a la granja: 1,75 € per persona, adults i nens a partir de 3 anys). Es visiten diferents espais: la incubadora, el tancat dels conills i el dels ànecs i els corrals de la somera, la truja, la vaca i l’aviram. Cal inscriure's el mateix dia al taulell d'informació, places limitades. De 13 a 13:30 h hi ha visita lliure i gratuita només als corrals exteriors.
Del primer diumenge de novembre a l'últim diumenge d'hivern , de 10:30 a 13:30 h es poden fer observacions d'aus hivernants a la Feixa dels Ocells.


Ubicació: Ctra. de Cerdanyola a Horta Km.2
Telèfon fix: 93 692 03 96        Telèfon mobil: 638 56 52 77
Fax: 93 580 76 54
Adreça postal: Ctra. de Cerdanyola a Horta Km.2; 08290 Cerdanyola del Vallés

E-mail: activitatscancoll@collserola.cat
Coordenades: lat.41.473554, long.2.124503
Google Maps: Can Coll Centre d'Educació Ambiental


Declarat bé cultural d'interès
nacional el jaciment ibèric 
de Ca n'Oliver,

a Cerdanyola del Vallès



 
 
 El Govern ha aprovat declarar bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, el jaciment ibèric de Ca n’Oliver, a Cerdanyola del Vallès. El poblat ibèric de Ca n’Oliver està situat al sud del nucli urbà de Cerdanyola, a la comarca del Vallès Occidental, al turó de Ca n’Oliver, al barri de Montflorit, i és per tant dins del Parc Natural de Collserola. És un enclavament rellevant de l’antic territori de la Laietània i del món ibèric català.

La seva ubicació geogràfica al mig d’un estratègic nus de comunica-cions, dominant un territori agrari i ramader molt productiu, i el fet que el poblat hagués disposat d’estructures defensives complexes (un mur de tanca, torres i fossats articulats, dues portes amb poternes laterals i, en un cas, protegida per un avantmur), fa pensar que va constituir un nucli vertebrador d’un ampli territori i que va ser un centre de captació i redistribució de la producció.

La presència de fragments d’escultures zoomorfes, possiblement d’algun monument funerari, denota la presència d’elits socials i que podria haver estat un assentament aristocràtic. Els fragments escultò-rics i una estela gravada apunten a l’existència d’una necròpolis en algun indret proper encara per localitzar.
 
Les recerques arqueològiques que s’hi ha fet han permès establir que el jaciment ibèric va viure diverses fases cronològiques que van dels anys 550 aC, en el període ibèric antic, fins a l’alta edat mitjana. És a dir, el jaciment abasta la gènesi de l’iberisme i tota la vigència del món ibèric fins a la seva desaparició dins del procés de la romanització. El darrer assentament, que data dels segles VIII a l’XI, tanca l’ocupació d’aquest turó en el passat.

D’altra banda, el Govern també ha aprovat acceptar part del recurs sobre el termes establerts en la declaració de bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona paleontològica, del Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella. El recurs havia estat presentat per una particular que demana-va tenir en compte les activitats agrícoles preexistents en la finca Mas Pol, afectada parcialment per la declaració de BCIN, i que, en el cas que aquestes activitats no poguessin ser permeses, se’n fixés una indemnització.

En aquest sentit , el Govern ha estimat que, mentre es mantinguin els cultius actuals, en no haver-hi alteració de la cota de profunditat, no caldrà cap tipus d’autorització prèvia com la que es requeria en la pro-mulgació de la declaració de BCIN i, per això, ha determinat modificar l’Acord de la declaració
 


CALENDARI DE PAGAMENT
DE LES TAXES I IMPOSTOS MUNICIPALS  PER AL 2018



 
 
 


DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT
DE CATALUNYA
Festes generals i locals de Catalunya

Per a l’any 2018:



 
     1/1 Cap d'Any
     6/1 Reis
  30/3 Divendres Sant
    2/4 Dilluns de Pasqua Florida
    1/5 Festa del Treball
    7/5 FESTA LOCAL
  15/8 L'Assumpció
  11/9 Diada Nacional de Catalunya
12/10 Festa Nacional d'Espanya
  1/11 Tots Sants
12/11 FESTA LOCAL
  6/12 Dia de la Constitució
  8/12 La Immaculada
25/12 Nadal
26/12 Sant Esteve
 


HORARI DE CORREUS


 
-Sant Iscle, 23-25, 08290. Cerdanyola del Vallès
paqueteria.correos.es
Tfn. 936 91 37 57
Dilluns a divendres:  08:30 a 20:30 hores
Dissabtes:                 09:30 a 13:00 hores
Diumenges i festius  TANCAT

Del 18 de juliol al 16 de setembre l'horari es:
Dilluns a divendres:  08:30 a 14:30 hores
Dissabtes:                 09:30 a 13:30 hores


TRANSPORT LOCAL


 



     Línies i horaris 
 
 
SALILLAS.NET   NO TÉ CAP SUPORT  COMERCIAL, NO CONTÉ RES DE PUBLICITAT  I  LES DESPESES SÓN SOSTINGUDES PEL SEU AUTOR. GRÀCIES

a.salillas@gmail.com 
 
   
   

Plaça d'Enric Granados al voltant de 1900

Passseig de Cordelles al voltant de 1900
 
Modernització i ampliació del pont de l'estació al voltant dels anys 80-90
 
Vil.la Ignasia en l'espai que avui ocupa la Pl.Abat Oliva. Es pot veure que el campanar encara no està acabat. Anterior a 1920
 
 
Passeig Cordelles anys 1920, cantonada plaça Abat Oliba.  
 
                    FOTOGRAFIES DE
         CERDANYOLA DEL
            PASSAT SEGLE

 
 
 


Agenda Política



Diumenge 17 a les 12:30 h. : Matinal Flamenca .Programa Día de Andalucía a la Casa de Andalucía. Amb la presencia de l' Alcalde Sr. Carles Escolà i Sra. Elvira Vila
______________________________________

Junta de Govern

Carles Escolà Sánchez - Alcalde
Elvira Vila Caelles - Primera Tinenta d'Alcaldia
Concepción Haro Pardo - Segona Tinenta d'Alcaldia
Laura Benseny Cases - Tercera Tinenta d'Alcaldia
Ivan González Galdeano - Quart Tinent d'Alcaldia
 
 


Properes activitats
 

 
Fins al 31 de març. Exposició "La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis"
La mostra presenta el resultat de 30 anys de recerca continuada al jaciment a través de la Joana, una estudiant d’arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, que marxa a excavar a La Draga.

FEBRER  
Diumenge dia 17 a Can Coll de 10 a 13 h : TALLER D'INICIACIÓ A LA FOTOGRAFIA D'OCELLS. Gaudireu de la fotografia tot retra-tant les aus de la Feixa dels Ocells. Cal tenir coneixements previs en fotografia. Imprescindible disposar d’una càmera que permeti dispa-rar en mode manual (rèflex, bridge o micro 4/3).  Al Parc Natural de Collserola

Diumenge 17 : Sant Iscle, una parròquia medieval.
Jornada de portes obertes a l'església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Lactivitat és gratuïta per a tothom. Obert de 10 a 14 h i visita guiada a les 12h.

Diumenge 17 Matinal flamenca :  "Día de Andalucía 2019". Acte del programa del 'Día de Andalucía 2019' a la Sala d'actes de l'entitat. Matinal flamenca amb Perico, El Pañero, al cante, I Antonio Carrión, al toque. Presenta els actes, Antonio González Morillas. A les 12.30h a la seu de l'entltat.

Dimarts 19 a les 19:00 h. : Presentació del llibre "El fil invisible"
amb la seva autora Gemma Lienas. A la Sala d'Enric Granados de la Biblioteca Central de Cerdanyola. Activitat de Vespres Litararis

Dijous 21 a les 19:30 h. Cafe amb Lletres : "Permagel" d'Eva Baltasar. A la Sala d'Enric Granados de la Biblioteca Central de Cerdanyola.

Dissabte dia 23 a les 12:00 h. : Suc amb Lletres "Als núvols", amb la presència del tamdem Anna & Subi.
A la Sala d'Enric Granados de la Biblioteca Central de Cerdanyola.

Diumenge 24 a les 12:00 h. Concert del Trio Angie Rodríguez
dins del Cicle Música de Cambra. A la sala d'Actes del MAC. Activitat gratuïta

Dissabte 23 i diumenge 24 : XVIII Trofeu de l'Amistat de patinatge artístic. III Memorial Paco Arpide. El dissabte a la tarda i el diumenge al matí, el Pavelló d'Esports Paco Arpide acollirà la competició per a patinadores i patinadors de certificat i iniciació.
Al Pavelló Municipal de Can Xarau (carrer de les Camèlies, s/n)

Del 21 al 24 de febrer l'equip d'OK Lliga femení del Cerdanyola CH estarà participant a la Copa del Rei que es disputarà al Pavelló Olímpic de Reus. En aquesta edició destaca el fet que és la primera vegada en què les competicions masculina i femenina se celebraran en el mateix escenari i en el mateix cap de setmana. Un dels avantat-ges d'aquesta nova fórmula és que assegura un nombre de públic important a les grades, ja que es van a alternar els partits masculins i femenins.

 
Jam Session al Bar de l'Ateneu
Tots els dimecres a les 21 h. hi haurà una Jam Session al Bar de l'Ateneu, porta el teu instrument i participa. 
 
Cada dissabte a les 11 h. el col·lectiu La Marea Pensionista de Cerdanyola del Vallès, convoca  concentracións davant de l'Ajuntament de Cerdanyola, per reclamar una actualització de les pensions en funció de l'IPC. 

MARÇ 
 
Dissabte 9 de març a les 21:00 h. Cobla "Si són flors, floriran" 
Intèrprets: Cobla Catalana dels Sons Essencials. Durada: 80 min.
Rumba, sardana, jotes i fandangos vesteixen un seguit de cançons de Marcel Casellas amb un plantejament agosaradament desacomplexat. PREU: Taquilla 12 €: socis de l'Agrupació Sardanista 6 €. A l'Ateneu
 
Diumenge dia 10 a les 16:30 h.   XLV Aplec de la Sardana.
Al Pavelló Municipal Can Xarau - Paco Arpide 
 
Dimecres dia 13 a les 19:00 h. Presentació del llibre "L'home que perseguia la veritat en va trobar una". D'Isidre Grau a la Sala Enric Granados. Biblioteca Central de Catalunya.
 
Divendres 15 a les 21:00 h.  Teatre :"Shirley Valentine" 
Autor: Willy Russell; Direcció: Miquel Gorriz; Intèrpret: Mercè Arànega Durada: 90 min.  PREU: Taquilla 20€; anticipat 16€; Joves i Pensionistes 12€ .  Al Teatre Ateneu
 
Diumenge 17 a les 12:00 h. Teatre Musical "Els cistells de la caputxeta" - CIA. SAMFAINA DE COLORS. Direcció: Mima Vilassis; Intèrprets: Mima Vilasis (veu, acordió diatònic, guitarro, piano i percussions), Xavi Múrcia (veu, guitarra, guitarro, sac de gemecs, flabiol i tambori, tarota i percussions); Durada 60 min. Venda online anticipada: entrades.bambalina.cat/ - PREU: 7€, socis 4€ - 1 hora abans de l'espectacle (no s'accepten targetes de crèdif) . Al Teatre Ateneu. 
 
ABRIL 
 
El Cerdanyola CH informa que els dies 12 i 13 d'abril el Pavelló de can Xarau serà l'escenari seleccionat per oferir el Campionat de Patinatge Artístic, Campionat d'Espanya de Figures Obligatòries. 
 
Divendres 26 a les 21:00 h.   Teatre : "Escaperoom" 
Autors i direcció: Joel Joan i Héctor Claramunt; Intèrprets: Joel Joan, Ágata Roca, Oriol Vila i Paula Vives.   Durada: 90 min.
Quatre amics, una scape-room i un cadàver. Què pot sortir malament?
PREU: Taquilla 24€; anticipat 18€; Joves i pensionistes 15€
Al Teatre Ateneu
 
MAIG
 
Diumenge 12 de maig a les 19:00 h.  Concert de Primavera
Orquestra de Cambra de Cerdanyola.  Direcció : Kai Gleusteen.
Venda anticipadand'entrades a : www.occerdanyola.cat
PREU: Taquilla 13€; anticipat 11€: Jubiltats, estudiants menors de 16 anys i alumnes d'AULOS 9€: Socis OCC 5€: Menors acompanyats per un adult Gratuït.    Al Teatre Ateneu 
 
 


Activitats estables

 
 
Cerdanyola, terra d'Ibers
2n diumenge de mes a les 12 hores
Visita guiada amb l’entrada
Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver

Sant Martí, una església per a la pagesia
2n diumenge de mes
Església Vella de Sant Martí Obert de 10.30 a 13.30 h
Visita guiada gratuïta a les 12 h Tancat fins gener de 2017


Activitats a Can Catà Natura
És obert el 1r i 3r diumenges de cada mes. Excepte els festius i dura el mes d'agost.
Preu: Adults 3 €, nens 2 €
Telf: 627 433 462 i 600 259 084


Sant Iscle, una parròquia medieval
3r diumenge de mes
Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Oberta de 10 a 14 h Visita guiada gratuïta a les 12 h Agost tancat

Portes obertes al MAC
Cada primer diumenge de mes, accés gratuït al Museu d'Art de
Cerdanyola de 11 a 14 hores.
 

1r i 3r diumenges de cada mes. De 10 a 14 h.
Activitats a Can Catà.
Activitats familiars o per a adults de descoberta del bosc. Es poden fer dos itineraris a peu:
- Fem el camí de la font nova!
- Anem cap a la font vella!
Possibilitat de fer els itineraris fotogràfics. Mínim 10, màxim 25 persones. És obert el 1r i 3r diumenges de cada mes. Excepte els festius i durant el mes d'agost.
Telf: 627 433 462 i 600 259 084 - Preu: Adults 3 €, nens 2 €
 

Activitats al Museu d'Art (MAC)


Fins al 13 de gener, exposició itinerant : El Modernisme i les flors, de la Natura a l'Arquitectura. Al Museu d'Art de Cerdanyola, carrer Sant Martí 88.


EXPOSICIONS 

 
Fins al 31 de març : Exposició "La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis"
La mostra presenta el resultat de 30 anys de recerca continuada al jaciment a través de la Joana, una estudiant d’arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, que marxa a excavar a La Draga.
Durant l’acte d’inauguració, Toni Palomo, un dels arqueòlegs que ha excavat al jaciment, comissari de l’exposició i conservador del Museu d’Arqueologia de Catalunya, farà una visita guiada. L’entrada serà lliure i el Museu oferirà servei de canguratge per als infants.


Activitats al Poblat de Ca n'Oliver 
 
 
Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver. Carrer de València, 19  Cerdanyola del Vallès Telèfon. 93 692 33 22 / 93 580 45 00
a/e museucanoliver@cerdanyola.cat www.cerdanyola.cat/museucanoliver
Poblat Ibèric de Ca n'Oliver a Cerdanyola del Vallès
Es convenient assegurar-se que no s'ha produït cap canvi en el programa.

Visita guiada al Museu de Ca n’Oliver
Cada segon diumenge de mes : Visita guiada a l'exposició permanent Cerdanyola, Terra d’Ibers. Hora : a les 12 h. Preu : activitat gratuïta, inclosa en el preu de l'entrada.

L’entrada al jaciment és gratuïta i la del Museu és de pagament:

Entrada general: 3 €
Entrada reduïda: 2 € (estudiants menors de 18 anys i jubilats no empadronats a Cerdanyola).
Entrada gratuïta: menors de 8 anys i jubilats de Cerdanyola.
Famílies: 6 € (2 adults i 3 infants)
Grups: 30 € i 22,50 € la reduïda. Aplicable a grups de 15 persones.

HORARIS
De l'1 d'Octubre al 30 de Març :
Dijous i divendres de 16.30 a 19.30h
Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20h
Diumenges i festius de 10.30 a 14.30h

De l'1 d'Abril al 30 de Setembre:
Dimecres, dijous i divendres de 17 a 20h
Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20h
Diumenges i festius de 10.30 a 14.30

Tancat:
25 i 26 de Desembre, 1 i 6 de Gener i 1 de Maig
 
FEBRER - JUNY 
Primer diumenge de mes, 12 h. : Ca n'Oliver, un poblat ibèric laietà
Jornada de Portes Obertes al Museu i visita guiada al jaciment

Segon diumenge de mes 12 h : Cerdanyola, terra d’ibers
Visita guiada a l’exposició permanent. Gratuïta amb l’entrada. Activitat per a majors de 10 anys

Diumenge 17 febrer, 11.30 h. : Descobrir el foc, treballar la pedra
Demostració de talla d'eines neolítiques i d'encesa de foc de la Draga. Activitat per a tots els públics

Diumenge 17 de març, 11.30 h. : Les dones fan olles i cassoles
Taller de modelatge de ceràmica neolítica. Activitat per a tots els públics

Dissabte 6 d'abril, 18 h. : Present i futur del nostre passat
Activitat sobre el patrimoni arqueològic a Cerdanyola. Tast arqueològic a la terrassa

Divendres 19 a dilluns 22 d'abril : Vine al Museu per Sant Jordi
Taller de punts de llibre i obsequi d'un llibre. Activitat per a tots els públics

Dissabte 4 i diumenge 5 maig : Obrim per Festa Major
Jornada de portes obertes

Del 17 al 19 maig : Dia Internacional dels Museus - Ca n'Oliver, un poble iber laietà. Jornada de Portes Obertes

Dissabte 18 maig, 18.30 h. : Dia Internacional dels Museus - Laietània, terra d’Ibers
Visita guiada al Museu i al poblat. Activitat per a majors de 10 anys

Diumenge 19 maig, 11.30 h. : Dia Internacional dels Museus - En Bilos i la Betinin ens ensenyen el seu poble
Visita guiada teatralitzada. Activitat per a majors de 10 anys

Divendres 7 juny, 21 h. Nit d'estels a Ca n'Oliver - Xerrada sobre el cel nocturn i tast a la terrassa
Activitat de pagament amb inscripció

Diumenge 16 juny, 11.30 h. : De llana i de lli; de bronze i de ferro
Taller d'indumentària ibèrica. Activitat familiar
 
 

Activitats a la Biblioteca Central

 
 Horaris matins: dimecres i divendres de 10 a 14h.
 Horaris Tardes: de dilluns a dijous de 15:30 a 20:30h.
 Telf. 935807602
 www.bibliotecacerdanyola.cat

 b.cerdanyola@diba.cat
 Pl. Enric Granados, 1 Cerdanyola del Vallès
 
 
EXPOSICIONS

Horaris :

Matins : DIMECRES I DIVENDRES DE 10.00 h.a 14.00 h.
Tardes : DE DILLUNS A DIJOUS DE 15.30 h..a 20.30 h.
 

Activitats a la Sala Enric Granados

 
Horaris MATINS de dimarts a dissabtes de 10:00 a 14:00 h.
              TARDES de dilluns a divendres de 15:30 a 20:30 h.

Programació : http://www.bibliotecacerdanyola.cat/events/
 
 

Activitats del Parc Natural  Collserola
 
 
 
Podreu visitar l'edifici, les seves exposicions i els seus entorns (visita autoguiada). (activitat gratuita)  
 
ESPECIAL HIVERN

Diumenge 17 febrer a Can Coll. TALLER D'INICIACIÓ A LA FOTO- GRAFIA D'OCELLS : Gaudireu de la fotografia tot retratant les aus que podreu observar a la Feixa dels Ocells. Cal tenir coneixements previs en fotografia. Imprescindible disposar d’una càmera que permeti disparar en mode manual (rèflex, bridge o micro 4/3). A càrrec de Raül Carmona, fotògraf - Mes de 12 anys. Preu 3,20€. De 10 a 14 h. Cal inscripció prèvia.

Dijous 7 de març al Centre d'Informació. TALLER DE MARXA NOR- DICA : Us convidem a conèixer els beneficis d’aquesta pràctica esportiva participant en una sessió teoricopràctica tot gaudint del patrimoni històric i natural proper. Realització d’un itinerari de marxa nòrdica d’una hora de durada aproximadament. A les 10 h i a les 12 h. Amb Montse Ravetllat, tècnica esportiva del CEM Can Caralleu. Activitat gratuïta. Cal inscripció prèvia. Edat recomenada + de 12 anys.

Diumenge 17 de març a Can Coll. UNA MASIA AMB MÉS DE 500 ANYS D'HISTÒRIA : Passejada guiada per aquesta antiga masia bo-scana que abans de 1495 era coneguda com a mas Portell. Podreu descobrir com s’ha anat transformant amb el pas del temps tant el mas com els seus entorns propers: els horts, la granja, la vinya, etc. A veure si trobeu el Senyor Coll! - A les 11:30 h i a les 12:30 h. Activitat gratuïta. Edat recomenada + de 12 anys.

GENER I FEBRER . LA FEIXA DELS OCELLS DE CAN COLL : Els diumenges, a Can Coll, podreu contemplar els ocells més comuns dels nostres boscos, camps i jardins des d’aquesta zona d’observació pri-vilegiada. Al Centre d’Informació també trobareu una petita menjado- ra on es poden fer observacions tots els dies de la setmana. En totes dues instal·lacions, servei gratuït de préstec de prismàtics i de fitxes d’iden-tificació.- De 10.30 a 13.30 h. Edat recomenada + de 12 anys. Activitat gratuïta. Cal inscripció prèvia.
 
DESCOBERTES EN FAMILIA

Una passejada, pels entorns del Centre d'Informació, acompanyada d’un petit taller o d’un joc per conèixer millor Collserola. A càrrec dels Guies del Parc. Cal inscriure’s al Centre el mateix dia. Menors de 3 anys gratuït. Places limitades, 20 persones per sortida. 
Preu 1,80€  Horari de 11 h i 12.30 h.
 

Dissabte 23 febrer. El Carnaval dels animals : Quina cara faríeu si fóssiu un toixó? I un senglar? On buscaríeu menjar? On dormiríeu?- Sigueu protagonistes d’aquest conte i descobriu-ho en primera persona.
Dissabte 9 març. La granota del pantà : A través d’un conte, participarem del recorregut d’una granoteta que segueix el rastre de l’aigua, tot buscant un lloc on viure,ens portarà a conèixer un lloc especial on s’hi podrà quedar. Activitat gratuïta dins del programa AiguArt, en motiu de la celebració del Dia Mundial de l’Aigua

LA GRANJA DE CAN COLL

Els diumenges, visites guiades de 45 minuts. Es mostren diferents espais de la granja: la incubadora i els pollets i el tancat dels conills i el dels ànecs. Així com els corrals amb la somera, la truja, la vedella i l’aviram.

Horari: 11:15 h i 12:15 h. Preu: 1,75 € per persona (adults i nens a partir de 3 anys). Cal inscriure’s el mateix dia al taulell d’informació de Can Coll. Places limitades, màxim 25 persones per visita. 

De 13 h a 13.30 h visita lliure i gratuïta només als corrals.  

 
ESPAI D'INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA

Obert el 2n diumenge de cada mes de 10.30 a 14 h, excepte els mesos de gener, agost i desembre. Camí del pantà, s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera. Es poden concertar visites guiades a l’equipament, per a grups, durant tot l’any. Tel. per reserves. 932 803 552. Lat. 41.4146818, long.2.0972868,17

Exposició permanent: El pantà i els seus entorns. Visites comentades. Itineraris senyalitzats pels entorns. La passejada temàtica Aigua! Un regal del bosc inclou la visita a l'Espai (consulteu calendari de passejades).
 
 
VISITES AL CASTELL DE TORRE BARÓ

Obert tots els dies. Horari de dilluns a divendres de 10 a 13 hores ; dissabtes de 10 a 13 h i de 15 a 19 h; diumenges de 10 a 14 hores; Carretera alta de Roquetes 309. Barcelona. Lat. 41.45184326, long.2.17628893 Visites comentades i activitats per a escoles. Informació i reserves:  castell_torrebaro@bcn.cat
Gestionat per l’Ajuntament de Barcelona
 
 
CONEGUEM LA GRANJA DE CAN COLL

Per als més petits. Una activitat de descoberta del medi rural a través del contacte directe amb els animals de la granja. Edat: d'1 a 3 anys. Preu: 107,45 Horari: de 10 a 13 h Durada: per a 2 grups de 20 infants: 1,15 h per grup en dos toms consecutius. Per a 1 grup de 20: torm únic de 2,15 h.  
 
MATINALS A COLLSEROLA

Recorreguts guiats adreçats a grups que volen passar un matí passejant i descobrint el valors socioambientals del Parc. L’itinerari es desenvolupa principalment pels entorns del Centre d’Informació del Parc o de Can Coll, tot i que es poden programar per altres àmbits de la serra segons les necessitats i els interessos.
Durada 3 hores       Horari: de 10:00 a 13:00 h
De dilluns a dissabte. Cal concertar data al tel 932 803 552
Màxim 25 persones per grup     Preu per grup 109,10 €. 

Al Centre d'informació. Itinerari 1: Des del Centre d'informació a la font de la Budellera i retorn a Santa Maria de Vallvidrera.
Itinerari 2: Des del Panta de Vallvidrera fins al ïuró d'en Cors i el coll de Can Cuiàs i retorn al Baixador de Vallvidrera.

A Can Coll
Itinerari 1: Des de la masia de Can Coll a la Font de Sant Pau i retorn.
Itinerari 2: Des de l'àrea de lleure de Can Coll al Puig de la Guàrdia, torrent de Can Coll i retorn.
 
 
VOLS COL·LABORAR?

Què et semblaria venir un dia al Parc a col·laborar en la millora d’algun dels seus espais? Si tens temps i ganes, et convidem a participar-hi!
De 10 a 13 h. Mès de 12 anys. Cal inscripció prèvia.

MANTENIMENT DEL POBLAT IBÈRIC DE CA N'OLIVER
Amb els tècnics d’aquest jaciment arqueològic del Museu d’Història de Cerdanyola del Vallès farem el manteniment dels diferents espais
del poblat per posar-los a punt, de cara al VXIII Cap de Setmana Ibèric del 6 i 7 d’octubre.
 
 
NITS D'ASTRONOMIA 
 
 
 
Sessions d'iniciació  a l'observació d'estels, constel-lacions i altres cossos celestes. L’activitat combina explicacions teòriques: què són les estrelles diferencies amb els planetes, mitologia associada; amb observacions a l’exterior: identificació de constel·lacions a ull nu i observació amb telescopi. En cas de mal temps o menys de 10 inscrits se suspendrà l'activitat.
Aquestes sessions es programen una nit al mes, en divendres de 21 a 23 h, tot l’any, excepte a l’agost. Consulteu dates a l’Agenda d’activitats.
Inscripcions la mateixa setmana de l’activitat, de dilluns a divendres, al tel 932 803 552.  Places limitades.
Preu : 5,15€   Edat recomanada: + de 12 anys. Divendres . Cal inscripció prèvia

Divendres  8 Març. Orió a la caça de les Plèiades, al Centre inform.
 
 
D'EXCURSIÓ AMB...



Us proposem descobrir el Parc de la mà d'alguna de les entitats del territori que se'l coneixen abastament. Cal inscripció prèvia.
De 4 a 5 hores de durada. Activitat gratuita. Edat recomanada 7 anys .

DEPANA. CAMINANTS COLLSEROLA

Dimarts 19 de febrer. Camí de fonts.

COLLSEROLA VERDA
Diumenge 24 de febrer : De Les Planes a Sant Cugat


 
PASSEJADES TEMÀTIQUES 
 
 
 
Un dissabte al mes us proposem una passejada tranquil·la pels entorns del Centre d’Informació per conèixer els valors del Parc, de la mà d’un guia especialitzat.
A càrrec dels Guies del Parc. Cal inscriure’s el mateix dia al Centre. Places limitades, 20 persones per sortida. 
Una passejada tranquil·la pels entorns del Centre d’Informació, per conèixer els valors del Parc de la mà d’un guia especialitzat.

Dissabte 16 Març. L'arribada d'aigua a Sarrià al s. XIX. En aquest recorregut descobrirem el pantà de Vallvidrera, joia arquitectònica que va abastir d’aigua a Sarrià en el passat i que en l’actualitat ens permet augmentar la biodiversitat de fauna de l’entorn proper. Activitat gratuïta dins del programa AiguArt, en motiu de la celebració del Dia Mundial de l’Aigua.

  
PER A LES ACTIVITATS AMB INSCRIPCIÓ PRÈVIA. Truqueu la mateixa setmana de l'activitat -de dilluns a divendres- al telèfon del Centre d'Informació del Parc   932.803.552. 
Horari de 9.30 a 15 hores 
 
TURÓ DE MONTCADA 
 
Informació de les activitats i inscripcions al web de l'associació
Activitats el 21/10, 18/11 i 2/12. Més informació i inscripcions a www.acer-associacio.org

PUNT D’INFORMACIÓ DEL CASTELL DE TORRE BARÓ

Obert tots els dies de la setmana. Horari de dilluns a divendres de 10 a 13 h; dissabtes de 10 a 17 h (tancat de 13 a 15 h); diumenges de 10 a 14 h. - Carretera alta de Roquetes 309. Barcelona.
Lat. 41.45184326, long.2.17628893. - Visites comentades i activitats per a escoles. Informació: castell_torrebaro@bcn.cat i tel. 664 044 079 - Gestionat per l’Ajuntament de Barcelona
 
 
QUÈ TROBAR ALS CENTRES

CENTRE D’INFORMACIÓ*
Exposició permanent: Collserola parc natural, pensada per fer pensar. Itineraris senyalitzats al voltant del Centre. Itinerari de les fonts, accessible per a persones amb mobilitat reduïda: des de l’estació fins a la font Nova, i accessible per a persones cegues, fins al Centre. La menjadora dels ocells tots els dies, de gener a febrer. Audiovisuals del Parc. Consulta i venda de publicacions.

CAN COLL, CENTRE D'EDUCACIÓ AMBIENTAL*
Masia del segle XV i voltants rurals. Exposició permanent: L’home i el medi a Collserola. Itineraris senyalitzats als entorns de l’equipament. Audiovisuals del Parc.Consulta i venda de publicacions.
La Feixa dels ocells, de 10.30 a 13.30 h els diumenges de gener a febrer. Consulta i venda de publicacions. La granja: els diumenges, visites guiades de 45 minuts. Es mostren els diferents espais: la
incubadora, els tancats dels conills i els ànecs, i els corrals. Cal inscriure’s el mateix dia al Centre. Preu: 1,80 € per persona. Menors de 3 anys gratuït. Places limitades 25 persones per visita. Horari: 11 h i 12 h.(*) - (*) De 13 a 13.30 h visita lliure i gratuïta només als corrals.

ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRE-RA*
Exposició permanent: El pantà i els seus entorns. Visites comentades. Itineraris senyalitzats als entorns. La passejada temàtica L'arribada d'aigua a Sarrià al segle xix inclou la visita a l'equipament.

CENTRES D'ATENCIÓ ALS VISITANTS


CENTRE D’INFORMACIÓ*
Obert tots els dies de la setmana de 9.30 a 15 h. Excepte el 25 i 26 de desembre, i l’1 i el 6 de gener. Carretera de l’Església, 92 (ctra. de Vallvidrera a Sant Cugat, km 4,7). Tel. 932 803 552. ci@parccollserola.net
Lat. 41.419696, long. 2.100994. Estació del Baixador de Vallvidrera dels FGC. Entre setmana, visites i activitats concertades per a escoles i públic en general. Cafeteria i serveis adaptats.

CAN COLL, CENTRE D’EDUCACIÓ AMBIENTAL*
Obert els diumenges de 9.30 a 14.30 h. excepte de Nadal a Reis i Pasqua i del 24 de juny a l’11 de setembre. Carretera de Cerdanyola a Horta, km 2. Cerdanyola del Vallès. Tel. 936 920 396
activitatscancoll@parccollserola.net. - Lat. 41.473554, long. 2.124503 - Entre setmana, activitats educatives concertades.

ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA*
Obert els diumenges de 10.30 a 14 h. excepte del 16 de juliol al 15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Camí del pantà, s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera. Es poden concertar visites guiades a l’equipament, per a grups, durant tot l’any. Tel. per reserves. 932 803 552 - Lat. 41.4146818, long.2.0972868,17

PUNT D’INFORMACIÓ DEL CASTELL DE TORRE BARÓ
Obert tots els dies de la setmana. Horari de dilluns a divendres de 10 a 13 h. Dissabtes de 10 a 17 h (tancat de 13 a 15 h); diumenges de 10 a 14 h. Carretera alta de Roquetes 309. Barcelona.- Lat. 41.45184326, long.2.17628893 - Visites comentades i activitats per a escoles. Informació: castell_torrebaro@bcn.cat i tel. 664 044 079.Gestionat per l’Ajuntament de Barcelona.

PUNT D’INFORMACIÓ DEL PARC DE LA RIERA
Obert diumenges i festius de 10 a 14 h. Excepte el 25 i 26 de desem-bre, i l’1 i el 6 de gener. Passeig d’Horta –Parc de la Riera. Cerdanyola del Vallès - Lat. 41.48136703, long. 2.14299510 - Gestionat per l’Ajuntament de Cerdanyola.

PUNT D’INFORMACIÓ MÒBIL DEL PLA DELS MADUIXERS*
Operatiu tots els diumenges de 10 a 14 h. excepte del 15 de juny al 15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Pla dels Maduixers (passeig de les Aigües) - Lat. 41.417219, long. 2.128874

* Gestionats pel Consorci
 
 

LLOCS D'INTERÈS   (amb Google Maps)

 
Cases modernistes als carrers de Sant Ramon i Sant Martí.
41.490398º, 2.136200º
Cases modernistes al carrer de Sant Francesc
41.494483º, 2.143034º
Castell de Sant Marçal.
41.490684º, 2.114799º
Escultures modernistes i noucentistes del cementiri mun.
41.487103º, 2.124565º
Ermita de Santa Maria de les Freixes.
41.479020º, 2.142564º
Ermita de Sant Iscle
41.467756º, 2.150546º
Església i rectoria de Sant Martí.

41.491344º, 2.139979º
Església vella gòtico-renaixentista de Sant Martí.
41.487479º, 2.123503º
Masia de Can Canaletes i aqüeducte.
41.479157º, 2.142362º
Masia de Can Catà
41.469872º, 2.149952º
Masia de Can Coll i Àrea de Can Coll
41.473393º, 2.128351º
Masia de Can Fatjó del Molí.
41.484013º, 2.127144º
Masia de Can Miró.
41.501460º, 2.102093º
Masia de Can Serraparera.
41.496042º, 2.130091º
Paratge de Canaletes.
41.483073º, 2.143356º
Bosc Gran de Can Catà
41.469872º, 2.149952º
Monument a Europa
41.485378º, 2.128094º
Parc Esportiu Guiera    -Avda. de Guiera 6-8
41.483350º, 2.139192º

Parc Tecnològic del Vallès

41.484886º, 2.127711º
Jutjats
41.484005º, 2.143957º
Monument a Francesc Macià.   Final Av. Primavera
41.489279º, 2.144290º

FESTA MAJOR
Primer cap de setmana del maig

MUSEUS 
Ca N’Olivé
(Montflorit): Horari: Diumenges d’11 a 14 hores. 41.480617º, 2.134068º
Museu de Ca n’Ortadó:
Plaça de Sant Ramon, 23-24.
Tel.:93 692 33 22. (actualment tancat) Accés lliure als jardins.
41.488767º, 2.135999º

Museu i Poblat ibèric
41.480617º,2.134068º

OFERTA CULTURAL:
Festival de Blues  (octubre)

VARIS
Ajuntament 
 -Pl. Francesc Layret, s/n
41.491027º,2.140686º
Pavelló d'esports
(Compleix Esportiu Municipal Can Xarau)
41.494471º, 2.139991
L'Ateneu.
-Carrer Indústria, 38-40
41.488106º,2.140945º

Biblioteca Central 
-Avda de Catalunya
41.492544º, 2.142231º
Pl. Sant Ramon i Monument Republica
41.489107º, 2.136014º
Columnes d'Alfaro (UAB)
41.497103º, 2.110553º
Parc de Cordelles
41.496174º, 2.133794º
Estació Renfe de Cerdanyola (Av de Catalunya)
41.492656º, 2.147392º
Estació Renfe Cerdanyola-Universitat
41.497040º, 2.115583º
Estació Ferrocarrils de Catalunya Bellaterra
41.500968º, 2.090583º
Estació Ferrocarrils de Catalunya Universitat Autònoma
41.502824º, 2.102540º
Zona Esportiva Municipal Les Fontetes.  Pg. d'Horta s/n
41.486486º, 2.144069º
Àrea de Can Coll  (restaurant, àrea de lleure) Montflorit
41.472626º, 2.127352º 
Zona Esportiva del Bosc Tancat  -carrer Riu Sec s/n
41.501639º, 2.130923º
 

Sobre la Serra de Collserola
 
 
Patrimoni construït

 Castells medievals
        Fortificació medieval Penya del Moro
       Castellciuró
       Castell del Papiol
       Castell de Torre Baró

 Ermites i esglésies
        Santa Maria de Valldonzella
        Sant Cebrià i Santa Justina
        Santa Creu d'Olorda
        Santa Maria de Vallvidrera
        Santa Maria de les Feixes
        La Salut de Sant Feliu de Llobregat
        Temple del Tibidabo
         La Salut o Santa Eulàlia de Madrona
         Sant Adjutori
         Sant Medir
         Sant Pere de Romaní
         Sant Bartomeu de la Quadra

 Masies
         Ca n'Abadal (Sant Feliu de Llobregat)
         Ca n'Albareda (Sant Feliu de Llobregat)
         Can Balasc (Barcelona)
         Can Baró (Sant Just Desvern)
         Can Bell (Sant Cugat del Vallès)
         Can Borrell (Sant Cugat del Vallès)
         Can Bosquets (Sant Cugat del Vallès)
         Can Bova (Sant Cugat del Vallès)
         Can Calopa de Dalt (Barcelona)
         Can Campmany (Molins de Rei)
         Can Candeler (Sant Just Desvern)
         Can Carbonell (Sant Just Desvern)
         Can Castellví (Barcelona)
         Can Catà (Cerdanyola del Vallès)
         Coll (Cerdanyola del Vallès)
         Can Cortès (Sant Cugat del Vallès)
         Can Coscoll (Sant Just Desvern)
         Can Fatjó (Sant Just Desvern)
         Can Gelabert (Sant Just Desvern)
         Can Maimó (El Papiol)
         Can Masdeu (Barcelona)
         Can Monmany (Sant Cugat del Vallès)
         Can Padrosa (Sant Just Desvern)
         Can Pahissa (Sant Feliu de Llobregat)
         Can Ribes (Molins de Rei)
         Can Tintorer (Molins de Rei)
         Can Valldaura (Cerdanyola del Vallès)
         Can Vila (Sant Just Desvern)
         Can Vilagut (Molins de Rei)
         Granja Can Llevallol (Barcelona)
         Torre del Bisbe (Sant Feliu de Llobregat)
         Vil·la Joana (Barcelona)
         Torre Negra (Sant Cugat del Vallès)

 Fonts
          Font de la Budellera
          Font del Bacallà
          Font de Can Lloses
          Font Groga
          Font d'en Llevallol
          Font Joana
          Font de la Maduixera
          Font d'en Ribes
          Font de la Rabassada
          Font d'en Sert
          Font de la Salamandra
          Font de Sant Medir o del Manyos
          Font de Santa Pau