El temps a Cerdanyola del Vallès 
 Farmàcies de guàrdia 





        
  
Continuant amb el repàs de les Masies del terme de Cerdanyola del Vallès que al 1948 va publicar en Jaume Mimó i Llobet, arribem a can Costa. S’entra al pati d’aquest mas per un ample barri de fusta, de construcció moderna.
En aquests moments s’està procedint a unes reformes que canvien tota l’estructura del primitiu pati; fins ara sols comprenia l’amplada del mas i la llargada d’uns coberts que hi ha a la dreta entrant.
El mas, pròpiament dit, fins ara no ha estat modificat. La façana principal no conserva res de l'estructura dels temps antics; per la seva arquitectura sembla de mitjan segle passat. Interiorment també ha estat modificat; de totes maneres, les parets principals són les de l’antic mas. Entrant a la dreta hi viuen els masovers; els propietaris tenen l’entrada principal pel mig de la façana.
La denominació de can Costa, o mas Costa, que es dóna a aquesta masia, és ja de molt temps; és el cognom d’uns antics propietaris.
De principis del segle XVIII havem llegit un testament d’Eulàlia Costa, vídua de Francesc Costa i Austrell, propietaris; suposem que eren els propietaris d’aquest mas, per signar-hi els testimonis domiciliats a Sant Cugat.
Els propietaris actuals el posseeixen des de l’any 1945, i, com ja havem dit, hi ha un pla de reformes que canviarà per complet l’estructura d’avui.
La façana principal és orientada a migdia. Aquesta finca té assignades 42 hectàrees de secà, vinya i bosc. La propietària actual (1948) és Joaquima Alegre i Balcells, domiciliada a Terrassa.  (Font : Jaume Mimó i Llobet)
.

   


Ajuts a les famílies vulnerables de Cerdanyola del Vallès.


 
Recordem que les persones o unitats familiars que presentin vulnerabilitat econòmica que dificulti el pagament de les despeses ordinàries i que compleixin els requisits que recull l'ordenança reguladora, poden sol·licitar els ajuts corresponents.

En aquest exercici, l'import subvencionable es calcularà d'acord amb l'aplicació de la fórmula 'valor cadastral habitatge habitual x Tipus impositiu x 0,80'. Aquesta fórmula té en compte el valor cadastral de l'immoble en què es viu fent que la quota sigui proporcional a aquest. L'Ajuntament destinarà 200.000 euros a aquests ajuts.

La naturalesa d'aquests ajuts són diferents a les subvencions i per tant, no graven com a ingressos

Requisits per optar-hi

- Figurar empadronats a Cerdanyola del Vallès com a mínim des de l'1 de gener de 2017

- Tenir la condició de propietari o arrendatari de l'habitatge habitual

- Trobar-se dins dels barems econòmics següents (Ingressos anuals)

Beneficiari          (RMI+50%RMI) 14.861,70€
Beneficiari + 1 persona (2xRMI) 19.815,60€
Beneficiari + 2 persones (2,25xRMI) 22.292,55€
Beneficiari +3 persones (2,50xRMI) 24.769,50€
Beneficiari +4 persones (2,75xRMI) 27.246,45€
Per cada persona de més (+25%RMI) 2.476,95€




- No disposar de cap més immoble, llevat d'un aparcament i un traster, considerat com a part de l'habitatge habitual. Queden exceptuades aquelles persones que disposin d'un percentatge de titularitat de propietat o dret d'usdefruit de titularitat compartida, d'un immoble a més de l'habitatge habitual. S'exceptua la titularitat compartida de l'immoble en cas que tots els titulars siguin membres de la mateixa unitat familiar.

Les sol·licituds, amb els impresos necessaris adjunts, s'han de presentar a l'Oficina d'Atenció Ciutadana (OAC) al passatge de l'Ajuntament s/n, en horari de 8:30h a 14h fins al 31 d'agost i en horari de 8:30 a 16h, de l'1 de setembre al 16 d'octubre, data límit per presentar les sol·licituds.


Vespres Literaris


 
"Vespres Literaris és un lloc de trobada, debat i anàlisis. Tot ens interessa, res ens és aliè i el coneixement compartit ens fa una miqueta millors cada dia."

En tan curta expressió s'amaga un viu grup de lectura que es reuneixen a Montflorit cada primer dissabte de mes per parlar sobre el llibre que s'ha triat per a aquest mes i comentar les impressions dels reunits, tot això de 19 a 21 hores.

El grup bastant ampli (més de 20 persones de vegades) un cop acabada la sessió allarguen la vetllada sopant i compartint junts els plats que cadascú ha elaborat.

En la propera trovada que serà el 2 de setembre el tema serà: 
"Tierra desacostumbrada".

"Designat "Millor Llibre de l'Any 2008" pel diari The New York Times, Terra desacostumada va ser objecte d'un torrent d'admiració per part de la crítica nord-americana. A més, una cosa inaudita per a una obra literària, va aconseguir col·locar-se en el primer lloc de les llistes de vendes i suma fins a la data més de 680 mil exemplars venuts en aquest país.

Es tracta, sens dubte, d'un cas únic en el panorama editorial recent. Potser el secret estigui en què els relats de Lahiri -que solen girar al voltant de les vivències de les famílies d'ascendència bengalí als Estats Units. No s'aturen merament a plasmar l'experiència de la immigració, sinó que retraten amb gran fidelitat i sense condicions les vivències i emocions que ocupen i preocupen a un ampli sector de la societat moderna.

Són històries sobre una variada galeria de personatges caracteritzats amb singular delicadesa i simpatia: germans i germanes, pares i fills, marits i dones, amics i amants que es veuen obligats a afrontar moments fonamentals en les seves relacions i navegar com poden en aigües desconegudes entre la innocència i l'experiència, entre els dictats de la remota tradició familiar i l'emancipació personal, entre l'impuls de reinventar-se a si mateixos i definir la seva identitat en un món fragmentat." Fiuxy

Dissabte 2 de setembre
Al Centre Cívic Montflorit (Carrer Mare de Déu dels Dolors, 17-19) a les 19 hores.




Del 29 de setembre al 8 d'octubre

27e Festival Internacional de Blues de Cerdanyola 2017


 
 
Tot i que la programació no està completada tenim ja un variat programa que portarà els aficionats al blues ha no perdre cap actuació.
 

29 setembre: Mrs. Brownie (Teatre Nu) - Concert inaugural. Mrs Brownie és un espectacle musical en què el Teatre Nu i la Laura Guiteras han decidit sumar esforços per a enriquir-se mutuament. "Mrs. Brownie "Ens presenta la història d'una diva de la música negra americana que és troba al final de su vida. Acompanyada del seu únic amic, un entrenyable pianista, i d'una jove cuidadora, Mrs. Brownie viura a els seus darrers dies entre el record i la nostàlgia que li encomanen els cançons que la van portar a l'Èxit més esclatant.
Pati MAC. 20 h.

29 setembre: The Bacos. La banda de rock de Cerdanyola The Bacos porta les seves guitarres, la seva bateria i la veu del seu nou frontman, Toni Molina, a la Sala Circus. 22:30 h.

29 setembre: The Teasers Blues Band - Concert inaugural. The Teasers és una banda de Blues formada el 2012 a Barcelona, ​​inicialment en format trio però amb múltiples col·laboracions al llarg d'aquest temps i noves incorporacions per al seu àlbum debut. Pati MAC 22 h.

29 setembre
: SoulShine. SoulShine està compost per cinc ànimes que gaudeixen de la bona música: Lars Traue i Salvador Rocosa a les guitarres, Eduardo Serrano al baix, Juan Morilla al baix i Judit Torres com a vocalista. El repertori el formen versions de grans cançons de la història del Blues, Soul, R & B i Rock.Al són de la Gramola c / (Ample 39) 22 h.



 
30 setembre: Grup Txus Blues & Jose Bluefinger. Després de més de deu anys tocant per tota la península i amb cinc discos publicats han aconseguit crear un estil propi i molt particular. Amén de les seves pròpies composicions, reconverteixen qualsevol estàndard del blues, rock, o qualsevol altre estil a un format que parteix del blues acústic per atrevir-se amb tangos, narcocorridos o qualsevol cosa que se'ls ocorri. El Solidari (c / Foment 1)

30 setembre: Bone Jam + The Dry River Stompers. Bone Jam és una banda jove que combina el feeling del blues clàssic amb els sons més moderns del rock, el funk i el soul. The Dry Strompers és un grup el repertori del qual fos, integrament, el Millor blues i swing americà dels anys 30 ALS 50, prenent com a estètica la dels músics d'aquella època. Plaça Francesc Layret. 20 h..


Dies Internacionals
i Mundials agost 2017


 
 
  1 d'agost - Setmana mundial de la lactància
  4 d'agost - Dia Internacional de la Cervesa
  8 d'agost - Dia Internacional del Orgasme Femení
  9 d'Agost - Dia Internacional de les Poblacions Indígenes
  9 d'Agost - Dia Internacional de la Solidaritat amb la lluita de la Dona a Sud-àfrica i Namíbia
12 d'agost - Dia Internacional de la Joventut
13 d'agost - Dia Internacional de la zurdera (1)
19 d'agost - Dia Mundial de l'Assistència Humanitària
23 d'agost - Dia Europeu de Commemoració de les Víctimes de l'Estalinisme i el Nazisme
23 d'agost - Dia Internacional per al record del comerç d'esclaus i la seva abolició
29 d'agost - Dia Internacional contra els Assajos Nuclears
30 d'agost - Dia Internacional dels Desapareguts
31 d'Agost - Dia Internacional de la Solidaritat 


(1)  Els esquerrans també tenen el seu Dia Internacional de la zurdera, que és una jornada internacional promoguda per la Internacional de Esquerrans (Lefthanders International). Té lloc el 13 d'agost de cada any des de 1976, i que pretén donar a conèixer i ajudar a reduir les dificultats que troben les persones esquerranes en una societat predominantment destra, com haver de fer servir eines pensades per a dretans i diverses situacions de discriminació i fins i tot assetjament.


Pluja d'estels, aquesta nit i la de demà.
La màxima aparició entre la nit del 12 al 13 d'agost a les 2h 30m.



 
 Aquest any en el període d'activitat màxima, que s'espera per a les nits d'avui i demà. es calcula que es podran veure entre 100 i 150 meteors per hora.

Tot i que aquests dies seran els d'observació òptima, també es poden veure aquestes estrelles fugaces fins dimecres que ve.

Aquest any, la presència de la Lluna, perjudicarà bastant l'aparició dels meteors.

  Les properes aparicions correspondran a les Oriònides a l'octubre i les Leònides al novembre. Les nits del 13 i el 14 de desembre podrem veure la pluja de les Gemínides causades per l'asteroide Faeton.


Nova bassa a la cua del Pantà de Vallvidrera.
L’objectiu és potenciar la biodiversitat del pantà de Vallvidrera i alhora oferir un espai de refugi a la fauna quan calgui buidar-lo per raons de manteniment

 
Al mes de febrer es va iniciar el projecte de construcció per substituir la petita bassa existent a la cua del pantà de Vallvidrera. Aquesta havia quedat obsoleta, tant per les seves reduïdes dimensions com pel grau de deteriorament que patia després de 18 anys de funcionament.

La nova bassa, finalitzada a principis de juny, té una làmina d’aigua d’entre 170 i 200 m2 de superfície i entre 80 cm i 1 m de fons.

La finalitat d’aquesta instal·lació és afavorir la reproducció de petits amfibis, de maneracomplementària al pantà, assegurant un mínim d’efectius poblacionals de la majoria d’espècies que tradicionalment s’havien reproduït al pantà, tals com la granota verda, el gripauet, la reineta, la salamandra i el tritó, entre d’altres.

Així mateix, servirà de punt d’aigua quan calgui buidar el pantà per raons de manteniment.

Per tal de minimitzar l’impacte s’han realitzat els mínims moviments de terra. El disseny manté un contorn de forma irregular per incrementar l’efecte vora i obtenir la màxima naturalització.

Els pendents de les vores són suaus per afavorir l’accés de la fauna. I s’ha col·locat un gran tronc d’arbre, caigut de fa anys, per incrementar la diversitat d’ambients.

La intervenció s’ha completat amb la col·locació d’una
tan-

Nova bassa a la cua del pantà de Vallvidrera. Font: CPNSC


ca metàl·lica per tal de l’àmbit, i un cartell divulgatiu que explica la funció de l’espai i la fauna associada.

Aquesta bassa ha estat finançada per Aigües de Barcelona, empresa metropolitana de gestió del cicle integral de l’aigua, gràcies al conveni signat amb l'empresa a principis d'any.

Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola


Catalunya ha viscut l'onada de calor més intensa des del juliol de 2015.

 
○ El dijous 3 i el divendres 4 d’agost la temperatura màxima va superar els 40 ºC a diversos sectors de la Ribera d’Ebre i del Bages.

○  Entre el 2 i el 5 d’agost, el 91% de les estacions de la XEMA han superat el llindar de perill per calor almenys un dia.



Entre el 27 de juliol i el 5 d’agost de 2017 Catalunya ha viscut un episodi de calor intensa, el més important des de l’excepcional onada de calor del juliol de 2015. Tot i que aquesta vegada els valors de temperatura no han estat, en general, tan elevats com en aquella ocasió, cal destacar la persistència de la calor. I no només la diürna, ja que la temperatura nocturna ha estat especialment alta, amb diverses nits tropicals consecutives (temperatura mínima superior a 20 ºC) a molts sectors de l’interior i fins a zones relativament elevades del Prepirineu, a banda del litoral i del prelitoral.

L’episodi ha estat provocat per la presència d’una dorsal anticiclònica a nivells mitjans sobre la península Ibèrica, acompanyada d’una massa d’aire molt càlid provinent del nord d’Àfrica, en una típica situació d’onada de calor a Catalunya. El mapes de temperatura a 850 hPa (uns 1.500 m d’altura) del 29 de juliol i del 4 d’agost a les 12.00h UTC mostren la massa d’aire càlid emergint des del nord d’Àfrica i afectant de ple en primer lloc la península Ibèrica i després tota la Mediterrània occidental, amb valors de 20 a 25 ºC sobre el Principat.


Temperatura màxima de més de 40 ºC
 
Els mapes següents, generats a partir de les dades mesurades per la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), mostren la distribució de la temperatura màxima assolida a Catalunya els dies 2, 3, 4 i 5 d’agost de 2017, que és quan s’han registrat els valors més elevats de tot l’episodi, especialment els dijous 3 i el divendres 4. De fet, el 83% d’estacions de la XEMA han assolit la màxima més alta del que portem d’estiu en un d’aquests 4 dies d’agost.

Cal destacar que el dijous 3 al matí es van superar àmpliament els 35 ºC de màxima en alguns sectors del litoral, des del Baix Ebre fins al Barcelonès, abans que la marinada suavitzés la temperatura durant les hores centrals del dia. Per exemple, a les 10.21h del matí es van registrar fins a 37,2 ºC a Cunit (Baix Penedès), un valor inèdit en els 11 anys de dades d’aquesta estació.
 
El divendres 4 d’agost es va assolir el valor més elevat de l’episodi a Catalunya, amb 41,7 ºC a Vinebre (la Ribera d’Ebre).

Superació del llindar de situació meteorològica de perill per calor

Entre el 27 de juliol i el 5 d’agost, 164 de les 181 estacions de la XEMA (91%) han superat almenys un dia el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per calor, definit com el percentil 98 de la temperatura màxima diària dels mesos d’estiu (juny-agost).

D’altra banda, 76 de les 181 estacions han superat el llindar de calor com a mínim 3 dies consecutius, de manera que a bona part del país s’ha viscut una autèntica onada de calor.

Malgrat que l’ascens de temperatura es va iniciar el dijous 27 de juliol, els tres primers dies de l’episodi gairebé no es van produir superacions del llindar de perill per calor (5 de les 181 estacions el dia 27 i cap estació els dies 28 i 29). Posteriorment, els dies 30 i 31 es van registrar 21 i 39 superacions (12% i 22% de les estacions, respectivament). El dia 1, malgrat que la massa d’aire ja era ben càlida sobre Catalunya, la nuvolositat i alguna precipitació van impedir la pujada de la temperatura màxima. Va ser entre els dies 2 i 5 d’agost quan la temperatura va tocar sostre, amb 55 superacions (30%) el dimecres 2, 145 superacions el dia 3 (80%), 131 superacions el dia 4 (72%) i 77 superacions el dia 5 (43%).


Rècords de temperatura màxima

La temperatura nocturna ha estat especialment elevada, amb diverses nits tropicals consecutives (temperatura mínima igual o superior a 20 ºC) no només al litoral i al prelitoral, sinó també a molts sectors l’interior i a cotes mitjanes del Prepirineu.

Al centre de Barcelona, on l’illa de calor impedeix el refredament nocturn, l’estació del Raval ha registrat 7 nits consecutives amb més de 25 ºC de mínima. La nit de divendres a dissabte es va registrar una mínima de 26,8 ºC, que gairebé iguala la nit més càlida dels seus més de 10 anys de dades (26,9 ºC les nits del 21 al 22 d’agost de 2010 i del 19 al 20 d’agost de 2012).

Generalitat









Donació de sang
Divendres dia 18 d'agost 
 
 
El Banc de Sang i Teixits, conjuntament amb l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i l’Associació de Donants de Sang
del Vallès Occidental, fan una nova Marató de donació de sang. Només cal tenir com a mínim 18 anys, pesar 50 quilos
 o més i no és necessari anar en dejú.

La Unitat Mobil del Banc de Sang és trovarà a l'Avinguda de la Primavera amb carrer dels Reis, el divendres dia 18
L'horari serà de 9.30 a 13.30 i de 17 a 21 hores
.




 Cerdanyola, terra d'ibers


 
Ca n'Oliver és un jaciment que reflecteix amb molta precisió l'evolució cultural del món ibèric laietà i un exemple característic del tipus d'assentament que els romans van anomenar oppidum.
Aquests nuclis de població eren el centre polític, econòmic, administratiu i, potser, religiós d'un territori sobre el qual exercien la seva influència. Generalment, s'aixecaven en llocs elevats, ben situats i fàcils de defensar.

Ca n'Oliver està format per tres poblats superposats que es correspo en amb les tres fases de la cultura ibèrica. Aquesta superposició és el resultat de les diverses tr formacions urbanes fetes durant més de 500 anys d'ocupació continuada del turó on es troba.


Ca n'Oliver a l'ibèric antic
En aquesta fase apareixen les primeres manifestacions "urbanes", més o menys consolidades.

Ca n'Oliver 0 (anterior al 525 aC). Inici de l'ocupació humana del turó. És una fase preurbana representada per cabanes escampades pel cim.

Ca n'Oliver 1 (525 aC/425-400 aC). Primera fase urbana del jaciment. El poblat es va anar aixecant de forma planificada i organitzada. Les petites cases es van construir dins d'un retall excavat a la roca, adossades les unes a les altres, i es van fer les primeres obres collectives, com els carrers i les conduccions d'aigua.

Ca n'Oliver a l'Ibèric ple
Aquesta fase es divideix també en dos moments constructius.

Ca n'Oliver 2 (425-400 aC/300 aC). El poblat va experimentar un canvi radical en la seva concepcíó urbana. L'antic retall es va omplir per guanyar superfícíe edificable sobre la qual construír noves cases. Els habitatges eren més grans i tenien espais específics per a la realització de tasques productives o artesanals.

Ca n'Oliver 3 (300 aC/200 aC). Moment de màxim apogeu del poblat, que coincideix amb importants reformes que van afectar les cases, els tallers í els espais i dispositius de caire col•lectiu. El poblat es va fortificar amb una muralla a la qual es van anar afegint torres, portes i diversos trams de fossat. A l'exterior, a tocar de la muralla, es va començar a utilitzar el camp de sítges.
A final del segle III o principi del II aC, el poblat es va abandonar de manera sobtada, a causa dels efectes de la Segona Guerra Púnica o de la repressió romana de la revolta dels ibers de l'any 197 aC.

Ca n'Oliver a l'ibèric final
Ca n'Oliver 4 (200/175 aC/50 aC). El poblat, ja sota domini romà, es va tomar a ocupar i es va emprendre una profunda reestructuració de l'espai habitat. Es va aixecar un nou mur de tanca, es va canviar la porta d'accés sud per una rampa, es van reomplir els fossats i es van reubicar alguns barris. El camp de sitges va seguir en ús i es van construir habitatges a l'exterior del poblat. Ca n'Oliver es va abandonar definitivament vers el 50 aC.


Casa de l'Ibèric Ple (425-200 aC)





Visita guiada a l'exposició permanent. Gratuïta amb l'entrada. Un recorregut que permet descobrir la cultura ibèrica laietana. Majors de 8 anys.




Diumenge dia 13 d'agost a les 12:00 h
Al Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver (carrer de València, 19)
Preu: gratuïta amb l'entrada















¡La vida en Cataluña
data de más de 6000 años!



 
Arqueólogos de la UB y la UAB confirman la existencia de un poblado de antes de nuestra era en la zona de Tavertet.

Un equipo de quince arqueólogos de la Universidad de Barcelona (UB) y la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) han estado excavando este verano en dos asentamientos prehistóricos del valle del Ter, concretamente en la cueva de Les Pixarelles, cerca de Tavertet, y en el antiguo poblado situado en el Pla del Castell, en el mismo municipio. El proyecto, que cuenta con el apoyo económico de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat y el apoyo logístico del ayuntamiento de Tavertet, está dirigido por Anna Gómez (Pla del Castell) y Ramon Álvarez (les Pixarelles), con la coordinación de Anna Maria Rauret (UB) y Miquel Molist (UAB).

En las sucesivas excavaciones, que se han producido por tercer verano consecutivo, se ha contado con la colaboración de una cincuentena de licenciados y estudiantes de arqueología de la UAB y la UB, la universidad de Granada y las de Roma y Budapest. Según Miquel Molist, catedrático de prehistoria, “los resultados obtenidos han sido sorprendentes”.

La ocupación estable de la cueva de Les Pixarelles, en la Vall de Balà, con una trayectoria conocida hasta hace tres años que iba del 3200 hasta el 900 a.C, durante el neolítico y hasta la época ibérica, había sido un asentamiento de vigilancia y cacería. En la parte más profunda de la cueva, donde se habían practicado sondajes de hasta 2,10 metros de profundidad, los arqueólogos han bajado un metro más, en busca de materiales fechados en torno al 4000 a.C.

Las prospecciones han permitido recuperar y analizar los restos dejados por los primeros payeses en las ocupaciones: “Hemos encontrado fragmentos de cerámicas, restos de industria lítica y más de 800 restos óseos del neolítico medio, mayoritariamente de bovinos salvajes, y en menor grado ovejas, cabras y suidos. En todos los casos


se trata de partes concretas de los animales, como la zona de tórax y las costillas, con gran aportación cárnica, que se llevaron allí para el consumo humano. El conocimiento de las ocupaciones en cuevas de esta época era poco conocido en Catalunya y sólo se tenían datos de poblados al aire libre”.

Molist explica que las excavaciones se han realizado en la parte interior de la cavidad, con el objetivo de conocer la estratigrafía y los diferentes asentamientos: “Desde el inicio de los trabajos se han puesto al descubierto dos ocupaciones neolíticas: la primera de 3200 años a.C y la más antigua de 4100”.

Por otra parte, los resultados obtenidos en el Pla del Castell, a 800 metros de Tavertet, también son espectaculares: “Se trata de un asentamiento inédito, con una larga ocupación y estructuras construidas –unos 130 metros de muros de defensa–, fechadas en el primer milenio a.C. (durante el periodo ibérico y final del bronce), donde se ha excavado una superficie de más de 160 m2”. En julio del 2016 en este lugar se efectuó un estudio mediante un georradar por infrarrojos con el objetivo de documentar la estratigrafía y las estructuras del subsuelo.

Ahora se ha confirmado la existencia de un poblado que en los siglos IV y III de antes de nuestra era estaba formado por una muralla de piedra seca, de una anchura de metro y medio y una altura que puede llegar a los dos metros. En la parte meridional de la muralla se han excavado dos estancias adosadas que hacían las funciones de habitaciones domésticas, se ha puesto al descubierto la calle donde accedían y se ha constatado que en el momento de su abandono el poblado sufrió un gran derribo.

(hispantv.com) 7/8


Torneig d'Històrics :
el Cerdanyola FC subcampió



 
El Cerdanyola en la seva primera participació en el Torneig d'Històrics ha realitzat un excel·lent joc aconseguint el títol de subcampió. Els gols han caigut del costat del Badalona que ha tingut dos ocasiónes en l'últim quart d'hora.
 
Badalona   2  -   Cerdanyola  0  (subcampió)

 
 

Foto històrica. 6/8/2017   Final Torneig d'Històrics al municipal del Guinardó) (Foto: www.twitter.com/thistorics)



Trobat un mineral que fins ara només era present en meteorits.


 
Investigadors de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de la Universidad Nacional de Córdoba (Argentina), en col·laboració amb investigadors del Sincrotró ALBA, identifiquen un mineral a la Terra, provinent de la regió de Córdoba (Argentina), que fins ara només s'havia observat en meteorits.

L'estudi, publicat a la revista European Journal of Mineralogy, afirma que el mineral trobat és la chladniïta, un fosfat complex pertanyent al grup de la fillowita, que conté sodi, calci, magnesi i ferro, i que té una estructura trigonal. S’ha trobat en una pegmatita, una roca ígnia, formada a partir del refredament lent del magma.

La chladniïta va ser trobada per primer cop al 1993, al meteorit metàl·lic Carlton IIICD. Fins ara només s'havia trobat en aquest tipus de meteorits, caracteritzats per haver patit processos de fusió i diferenciació com les roques ígnies. El nom del mineral prové del físic i músic alemany Ernst Florens Friedrich Chladni (1756-1827), que va fer estudis pioners en relació als meteorits, defensant-ne l'origen extraterrestre.

L'estructura cristal·lina del mineral s'ha determinat enganxant una làmina molt prima de la roca a un substrat de vidre, i fent passar llum de sincrotró a través del conjunt, mitjançant la tècnica de microdifracció.

 Aquesta tècnica, impulsada per investigadors de l'ICMAB, es va iniciar en col·laboració amb BM25 SPLine, la línia de llum espanyola del sincrotró europeu ESRF (European Synchrotron Radiation Facility) a Grenoble (França) i, posteriorment, s'ha anat desenvolupant i perfeccionant juntament amb investigadors de la línia de llum MSPD del Sincrotró ALBA.

Dues de les característiques innovadores d'aquesta tècnica de caracterització són tant la utilització d'un substrat de vidre molt fi, que permet la fàcil localització de la zona a irradiar, com l'ús de llum de sincrotró focalitzada, que possibilita la il·luminació d'una àrea molt petita de la roca i, per tant, la difracció de cristalls individuals.

(cells.es)


Defacto presentan
single de adelanto
de su nuevo álbum 'Fugaz'



 
El 1 de Septiembre verá la luz 'Fugaz' el disco debut de Defacto. Puro rock, ritmos que rompen la lógica dominante del tiempo. Música con la esencia que destilan los grandes del género, con un potente directo, donde las canciones dicen mucho más que las palabras.

Esta es la propuesta que deja caer sobre nuestros oídos Defacto. "Metido en el Lodo" es el primer adelanto de este álbum que ya está en preventa.

Una voz rota y un buen puñado de riffs establecen el hilo conductor de 'Fugaz', álbum debut en el que el grupo nos susurra al oído historias de superación, vaivenes emocionales y problemas cotidianos. Con él,
'Fugaz' deja de ser sinónimo de efímero: a base de sudor, humo y rock, la ópera prima de los de Badalona ya ha marcado una huella en el panorama estatal.

El disco, que ha sido grabado, editado y masterizado por
Txosse Ruiz en Wheel Sound Studio de Cerdanyola del Vallès (Barcelona), rebosa de guitarras que se funden con ásperas y emocionantes melodías vocales. "Metido en el Lodo", su primer adelanto, constituye una muestra fiel de lo que sin cesar ofrece este perpetuo 'Fugaz'

(elboletin.com)   3/7




El cel a l'agost


Aquest mes d'agost al cel es podran observar els següents espectacles astronòmics.

L'agost és la millor època pel que fa a cites amb el cel es refereix, perquè els especialistes en astronomia i també els aficionats gaudeixin. El segon eclipsi de Lluna plena de l'any es produirà el 7 d'agost, dies després es podran veure les llàgrimes de Sant Llorenç, també conegudes com Perseides, el 21 d'agost tindrà lloc un dels eclipsis de Sol més importants del segle (visible com a parcial des de la península i que s'observarà molt bé als Estats Units ja que l'ombra de la totalitat recorrerà el país de costa a costa.

Des de Donostia la parcialitat s'observarà a la posta de Sol, i durant tot just uns minuts, ja que l'eclipsi comença a les 20:44 hora local, i l'ocàs comença escassos 12 minuts després. però si l'horitzó està buidat l'espectacle està garantit) i podran observar alguns planetes del Sistema Solar.

Com cada any a l'agost, arriba la pluja de meteors anomenada les Perseides. Popularment conegudes com les Llàgrimes de Sant Llorenç, és la pluja més important de l'any. La seva activitat s'inicia a finals de juliol i aconsegueix la seva plenitud la nit del 12 al 13 d'agost a les 2h 30m i es caracteritzen per ser molt brillants i tenir una gran freqüència (arribant a aconseguir una mitjana de 1 meteroro per minut). El seu radiant és la constel·lació de Perseus.

 Estan associats al cometa Swift Tuttle 1962II. La Lluna afectarà fortament les observacions.

 Amb les primeres llums del crepuscle d'aquest mes d'agost podem veure a Júpiter al sud-oest, a tocar de Espiga, l'estrella principal de Virgo. Tots dos astres s'ocultaran abans de mitjanit. Sobre ells veiem a Arturo, l'estrella principal de Bover, que també s'ocultarà tot just entrada la matinada. Creuant el meridià local veiem Saturn, a l'esquerra


d'Antares l'estrella principal de Escorpí. I dominant el firmament a la regió zenital, veiem a la brillant Vega l'estrella principal de Lira, i a Deneb, la principal d'Cigne. Aquestes estrelles de primera magnitud, juntament amb la també brillant Altair la principal d'Àguila conformen el conegut asterisme del "Triangle d'Estiu".

Amb les últimes llums del crepuscle podem advertir a l'eclíptica, i a molt baixa altura, sobre l'horitzó meridional, les estrelles de la constel·lació de Escorpiónque acaben de culminar. A la seva esquerra veiem també les estrelles de Sagitari, d'entre les que cap destaca especialment, però de les que advertim el seu característic asterisme en forma de "tetera". Aquesta constel·lació austral és característica dels vespres d'agost, i la podem veure retallant-se contra la pols i el gas del centre de la Via Làctia albergant brillants cúmuls i nebuloses com Ptolomeu M7, La Llacuna M8, La Trífida M20, que podem advertir simple vista i molts altres objectes que ens meravellaran amb prismàtics o petits telescopis.

El més destacat.

LA LLUNA

  · LLUNA PLENA el dia 7 a les 18h 11m. Eclipsi parcial de Lluna.
  · QUART MINVANT el dia 15 a les 1h 15m
  · LLUNA NOVA el dia 21 a les 18h 30m. Eclipsi total de Sol, visible
         com a parcial des de part d'Espanya.
  · QUART CREIXENT el dia 29 a les 8h 13m

PLANETES

  · MERCURI, no visible per la seva proximitat aparent al Sol.
  · VENUS, visible les últimes hores de la nit.
  · MART, no visible per la seva proximitat aparent al Sol.

  


Els divendres d'agost permeten gaudir de les propostes dels "Capvespres a la Cartoixa d'Escaladei"


 
  • Aquest divendres 4 d’agost, passejada per la Cartoixa, comen-tada per Ezequiel Gort.
  • El 18, Cinefòrum, a càrrec de Josep Maria Mallarach
  • El 25, vesprada amb Schubert, una proposta musical del grup ReBLa’T

Per a tres divendres d’agost s’han preparat diferents activitats sota el títol,Capvespres a la Cartoixa d’Escaladei que trencaran el silenci d’aquest monument ubicat al peu de la serralada del Montsant i gestionat per l'Agència Catalana del Patrimoni CUltural del Departament de Cultura.
 
Divendres 4 d’agost a les 20 hores: Escaladei, la vida cartoixana, és una visita per la Cartoixa d’Escaladei, a càrrec  d’Ezequiel Gort, per conèixer com era la cartoixa i la visa quotidiana dels monjos que hi vivien.

Divendres 18 d’agost, a les 20 hores: Cinefòrum, a càrrec de Josep Maria Mallarach amb la pel·lícula Bab’ Aziz, el savi sufí: dirigida per Nacer Khemir, autor també del guió basat en poesia mística i sentències cèlebres de quatre grans mestres espirituals sufís.

Divendres 25 d’agost, a les 20 hores: Vesprada amb Shubert, una proposta musical del grup  ReBLa’T. Shubert va compondre un quintet en una estada a l’Estíria que està constituït per cinc moviments, cadascun amb personalitat  i essència pròpia. La presentació que en fa el grup ReBLa’T vol donar significació a aquests moviments per separat, amb la intenció de què es gaudeixi d’una música magistral.
 
Capvespres a la cartoixa d’Escaladei és una proposta cultural organitzada per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura amb col·laboració amb l’Ajuntament de Morera de Montsant, la Diputació de Tarragona i el Parc Natural de la Serra de Montsant i la DOQ Priorat amb l’objectiu de donar a conèixer el patrimoni cultural català, fer-lo visible, dinamitzar-lo i apropar-lo a la ciutadania i al món local.
 
La Cartoixa d’Escaladei
La Cartoixa d'Escaladei es troba en el fons d'una vall, protegida per la serralada de Montsant. Un espai tranquil on els monjos cartoixans van seguir un model de vida marcat pel silenci i l'oració, combinant la solitud eremítica amb l'empara de la vida comunitària.
 
La d’Escaladei fundada el 1194, va ser la primera cartoixa de la península i va intervenir en la fundació de moltes de les que es van crear posteriorment. El prestigi i la influència de què gaudia, juntament amb les rendes obtingudes del seu ampli patrimoni, van fer que Escaladei visqués un període d'esplendor entre els segles XVI i XVII. Això va permetre als cartoixans emprendre una profunda remodelació arquitectònica, ornada amb obres de la coneguda escola de pintura religiosa d'Escaladei.

 A partir de la primera meitat del segle XIX, la desamortització de terres propietat de l'Església i els saquejos produïts durant les revoltes populars van marcar l'abandonament i una profunda degradació del conjunt. Ara, però, les darreres obres de restauració han tret a la llum part d'aquesta esplendor, que es pot contemplar en el nou espai visi - table corresponent a l'àrea de vida comunitària.





Nou reforç a la porteria


 


Miguel Ramos reforça la porteria vallesana

El fins ara porter del Vilafranca va ser presentat ahir i es posarà a les ordres de Toni Carrillo fins a final de temporada.

Nom: Miguel Ángel Ramos Prada
Data de naixement: 1986.10.05
Lloc de naixement: Barcelona
Edat: 30 anys
Alçada: 1,82 m
Posició: Porter
Club actual: Cerdanyola FC Cerdanyola FC
Fitxat: 2017.07.31
Contracte fins :: 2018.06.30
 


Sabadell suma esfuerzos
para defender la gestión pública
del agua

El Ayuntamiento aprueba unirse a l’Associació de Municipis
per l’Aigua Pública



 
En el pasado pleno municipal (el tercero en los últimos siete días por el relevo de alcalde) el Ayuntamiento de Sabadell aprobó adherirse como entidad fundadora a l’Associaicó de Municipis per l’Aigua Pública (AMAP). El objetivo de esta entidad es el de promover los beneficios de la gestión pública ddel agua, al mismo tiempo que apoya a los municipios que quieran llevar a cabo una gestión de este tipo.

La recien nacida asociación cuenta con seis municipios más a parte del de Sabadell, entre los que estan Barcelona, Badalona, Cerdan- yola del Vallès, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet y el Prat de Llobregat.


El concejal de Sostenibilidad, Joan Berlanga, ha dicho que con este gesto pretenden “posicionar Sabadell” entre los Ayuntamientos que apuesten por este modelo. Berlanga también ha destacado que “des de el gobierno de Sabadell defendemos que los servicios básicos como el agua, estén en manos públicas y no privadas”.

En la línea de tener espacios compartidos con la ciudadanía, Sabadell impulsará la creación de un espacio participativo donde los vecinos podrán tratar temas vinculados a la gestión y el servicio del agua.

(laVanguardia) 28/7

El passat industrial català


 
   Amb el Tren del Ciment els viatgers s’endinsen en la comarca del Berguedà, destí turístic amb una àmplia oferta senderista i cultural per a tots els públics.
Amb més de 100 anys d’història, recorre un trajecte panoràmic de 3,5 quilòmetres en 20 minuts.

El Tren del Ciment, propietat de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), és una línia que històricament unia l'antiga fàbrica de ciment Asland de Castellar de n'Hug amb Guardiola de Berguedà, des d'on partia la línia del ferrocarril de via estreta cap a Berga i Manresa.

Aquest transport, amb més de 100 anys d’història, recorre alguns dels municipis del Berguedà, tot rememorant la seva història i tradicions. Amb un gran atractiu turístic, la comarca es presenta com un destí ideal per descobrir els 365 dies de l’any, ja que ofereix tota mena de propostes lúdiques i culturals, així com rutes senderistes i activitats en plena natura.

El passat industrial català

Gràcies a l’antic Tren del Ciment, els visitants viatgen en el temps i poden conèixer el passat industrial català del Berguedà. Amb la seva locomotora dièsel, recorre 3,5 quilòmetres en un trajecte que dura 20 minuts, aproximadament. Compta amb quatre cotxes que tenen una capacitat per a 25 viatgers cadascun.

Aquest tren fa parada a les següents estacions:

A la Pobla de Lillet s’inicia el viatge, on es pot visitar l’exposició: “Ferrocarrils secundaris, industrials i turístics a la vall del Llobregat”, per veure els elements més representatius de l’època dels carrilets i dels trens miners i industrials de la vall. La segona parada té lloc a la Pobla Centre, estació on es pot visitar el Pont Vell, l’Església de Santa Maria del Lillet, el Monestir romànic de Santa Maria del Lillet construït al segle IX, el castell del Lillet, la rotonda de Sant Miquel i la Serra de Catllaràs. Tot seguit, els visitants poden baixar als Jardins de Ca l’Artigas, dissenyats per Antoni Gaudí a principis del segle XX. Es tracta d’una obra naturalista, on la vegetació, l’aigua i les pedres són


els clars protagonistes.
Finalment, l’última parada del tren és el Museu de Ciment, que antiga-ment era la fàbrica de ciment Asland situada al paratge del Clot del Moro, en el municipi del Castellar de n’Hug.

Un estiu carregat d’esdeveniments

Aquesta temporada d’estiu, el Tren del Ciment conduirà els viatgers fins a totes les activitats que es duran a terme als voltats de les esta-cions per on passa. Enguany, la Pobla de Lillet presenta una agenda carrega de propostes per a tots els públics, entre les quals destaquen el Trail Catllaràs, dissabte 29 de juliol del 2017; XXVII Obert Interna-cional d’Escacs, de l’1 al 9 d’agost; l’Espectacle de Titelles, dissabte 5 d’agost a l’estació del Tren del Ciment i les Passejades Musicals als Jardins Artigas, diumenge 13 i dilluns 14 d’agost.

Per a més informació: www.trendelciment.cat


28/7

Calendari de futbol
3a divisió grup 5


 


La competició s’aturarà durant les vacances de Nadal i es reprendrà l’activitat després de Reis, coincidint amb
el primer partit de la segona volta.
La tercera divisió tindrà dues jornades entre setmana –la cinquena (13 de setembre) i la tretzena (1 de novembre).



Brossa y Castoro,
otoño en el MACBA.

 
El Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona (MACBA) ultima los preparativos de su próxima temporada expositiva, que comienza en septiembre. Las exposiciones monográficas 'Poesía Brossa', que enfatizará los aspectos performativos de la práctica poética brossiana, y la primera gran retrospectiva dedicada a la estadounidense Rosa-marie Castoro están entre las propuestas.

El MACBA abrirá su programación con una muestra monográfica dedicada a Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) en la que se reunirán más de 250 obras y una abundante selección de documentación procedente del Fondo Brossa, en un recorrido que muestra la consolidación del lenguaje artístico brossiano a través de sus investigaciones plásticas, libros, teatro, cine, música y las artes de la acción.

Comisariada por Pedro G. Romero y Teresa Grandas, Poesía Brossa (del 20 de septiembre al 25 de febrero de 2018) se centra en sus poiesis, su manera de hacer. Teniendo como hilo conductor su poesía, la muestra parte de los antecedentes, las relaciones con otros artistas como Miró, Tàpies, Pere Portabella, Josep M. Mestres Quadreny y Carles Santos, y selecciona algunos casos de estudio de su produc-ción hasta llegar a situar la obra y ponerla en diálogo con la de artistas como Marcel Mariën, Nicanor Parra e Ian Hamilton Finlay.

A partir de 11 de octubre, la nueva exposición Colección MACBA. Bajo la superficie mostrará obras relativas a los problemas de la representación y sus límites, así como a la relevancia e incidencia del artista y el arte en la sociedad contemporánea. Aunque lo hacen desde presupuestos conceptuales y formales distintos, muchas de estas piezas tienen en común las referencias al arte conceptual, unas formas derivadas del minimalismo y una fascinación contemporánea por el material y por la superficie.

Comisariada por Antònia M. Perelló, Bajo la superficie, y de ahí el título, recoge el interés por los aspectos bajo los cuales subyacen contenidos de naturaleza muy diversa.

Las obras que recoge la exposición pertenecen a artistas como Ignasi Aballí, Antoni Tàpies, Lucio Fontana, Karla Black, Art&Language, Ángela de la Cruz, Derek Jarman, Latifa Echakhch, Félix González-Torres, Charlotte Posenens-ke, Rita McBride, Gregor Schneider, Doris Salcedo y Michelangelo Pistoletto, entre otros.


En octubre se podrá visitar el proyecto del colectivo iraní formado por Ramin y Rokni Haerizadeh y Hesam Rahmanian, ganadores de la última edición del Premio Fundación Han Nefkens-MACBA. La propuesta expositiva (del 28 de octubre al 8 de enero de 2018) reúne Macht Schon y From Sea to Dawn (2016-2017), dos pinturas en movimiento, además de The Maids (2012-2015), una obra basada en la novela Las criadas de Jean Genet, que es un juego fantástico sobre el poder y el discurso de abrazar a otros, entre otras obras creadas ex profeso para la ocasión, algunas en colaboración con otros creadores como John Cole y Joan Baixas.

Del 9 de noviembre al 15 de abril de 2018 se podrá visitar una gran retrospectiva dedicada a la estadounidense Rosemarie Castoro (1939-2015). Las muestra, que comisaría Tanya Barson, reunirá más de 250 obras realizadas en el período de 1964 a 1979. Abarcará su pintura abstracta Minimal, sus performances e instalaciones conceptuales y sus esculturas Post-Minimal y Land Art.

Con ellas se revelará la diversidad de la práctica artística de Castoro, así como su compromiso con la performatividad, el conceptualismo, la poesía concreta, el arte procesual y la instalación, además de la relevancia del feminismo o la política activista en su producción. Con esta exposición se quiere resituar la figura de Castoro y las aportaciones de sus obras en el mapa de la historia del arte contemporáneo.


El reto y la obstinación

En otoño se presentará Entusiasmo. El reto y la obstinación en la Colección MACBA (entre 2017 y 2019), una exposición itinerante con obras de la colección del museo que viajará a nueve municipios de la provincia de Barcelona (Badalona, Ripollet, Vilafranca del Penedès, Martorell, Cerdanyola del Vallès, Igualada, Vilanova i la Geltrú, Sant Cugat del Vallès y Terrasa) gracias a un acuerdo con la Diputación.

Comisariada por David Armengol, la muestra reunirá casi una treintena de obras de artistas como Ignasi Aballí, Vito Acconci, Maja Bajevic, Marcel Broodthaers, Anne-Lise Coste, Esther Ferrer, Peter Friedl, Richard Hamilton, Emanuel Licha, Gordon Matta-Clark, Cildo Meireles, Younès Rahmoun, Tere Recarens, Àngels Ribè, Dieter Roth, Mireia Sallarès y Zush.

(hoyesarte.com) 24/7

                     
                  
                                                      Tal mes de juliol de fa 50 anys





 


          Mesos anteriors




El MACBA mostrará sus tesoros
por la demarcación de Barcelona



 
La Diputació de Barcelona y el Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona (MACBA), trabajarán de manera conjunta por itinerar la exposición "ENTUSIASMO. El reto o la obstinación en la Colección MACBA" en varios municipios de la demarcación de Barcelona desde 2017 hasta el 2019.

La exposición, comisariada por David Armengol, reúne casi una treintena de obras. El 14 de septiembre iniciará su itinerancia en la Sala Josep Uclés del Centre Cultural El Carme, en Badalona. Será el pistoletazo de salida de su recorrido, que durará hasta 2019, pasando por varias instituciones de 9 municipios de la demarcación de Barcelona: Badalona, Ripollet, Vilafranca del Penedès, Martorell, Cerdanyola del Vallès, Igualada, Vilanova i la Geltrú, Sant Cugat del Vallès y Terrassa.

Los artistas presentes en la muestra son: Ignasi Aballí, Vito Acconci, Maja Bajevic, Marcel Broodthaers, Anne-Lise Coste, Esther Ferrer, Peter Friedl, Richard Hamilton, Emanuel Licha, Gordon Matta-Clark, Cildo Meireles, Younès Rahmoun, Tere Recarens, Àngels Ribé, Dieter Roth, Mireia Sallarès y Zush.

En relación con la exposición, el diputado de Cultura de la Diputació de Barcelona, Juanjo Puigcorbé, destaca que "desde hace 20 años el Programa de Artes Visuales de la Diputació de Barcelona apoya al arte contemporáneo en el ámbito local, promoviendo exposiciones itinerantes que ponen el acento en la ciudadanía, persiguiendo el equilibrio entre la excelencia y la divulgación". Puigcorbé subraya que estas exposiciones itinerantes "dan relevancia especial al papel del arte contemporáneo como espacio facilitador de conocimiento y de pensamiento crítico".

El director del MACBA, Ferran Barenblit, celebra esta colaboración ya que permitirá que "una magnífica selección de obras de una de las colecciones de arte contemporáneo más importantes del sur de Europa, como es la Colección MACBA, pueda estar al alcance de un mayor número de personas". Y añade que "hacer el patrimonio accesible es una de nuestras prioridades, y gracias a la red de instituciones culturales de la demarcación de Barcelona eso será posible". Este es el tercer proyecto de colaboración entre la Diputación de Barcelona y el MACBA después de El MACBA a... (1997-1999) y Espais obrats (2001-2003).

(elnacional.cat) 24/7

El Cerdanyola s'estrena
a l'OK Lliga
davant el Hostelcur.



 
El calendari 2017/18 de l’OK Lliga femenina es va sortejar aquest dijous a la tarda al Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch de Barcelona.

A l’OK Lliga femenina, el sistema de competició serà de 14 equips en lliga regular a doble volta. Aquesta setmana s’ha sabut que Girona i Reus jugaran l’OK Lliga gràcies a les renúncies del Rivas Las Lagunas i el Jolaseta. Una bona notícia per l’hoquei català, ja que això significa que 10 dels 14 equips de la lliga seran del nostre país. Això, a més, suposa menys despesa econòmica en viatges, però d’altra banda és un pas enrere per la promoció de l’hoquei femení a l’estat espanyol, que tindrà pocs representants.

Les 26 jornades de l’OK Lliga femenina es jugaran sempre en cap de setmana.

El Cerdanyola CH jugarà el seu primer partit de la temporada a l'OK Lliga femenina d'hoquei sobre patins contra el Hostelcur Gijón, el 14 d'octubre.


L'Escola d'Adults L'Alzina
última la preparació per al curs 2017-2018.

 
Durant la primera quinzena de setembre s'obrirà el termini per a formalitzar la matrícula per a l'alumnat preinscrit i per aquelles places lliures que resten en alguns dels cursos ofertats.

El Centre de Formació d'Adults L'Alzina retornarà de les vacances d'estiu obrint el període per formalitzar les matrícules en els diferents cursos que ofereix. Entre el 4 i 8 de setembre serà el torn de l'alumnat admès i del que no ha tramitat la preinscripció dels ensenyaments de Castellà inicial i bàsic, Català llindar i Proves d'Accés a Cicles Formatius de Grau Superior. La matrícula directa en els ensenyaments d'alfabetització, anglès i informàtica, si hi ha places lliures, es farà a partir del 12 de setembre. A partir d'aquesta data també es podrà fer la matrícula per al curs de Graduat d’Educació Secundària, prèvia realització d’una prova de nivell. La secretaria del centre estarà oberta al públic els dilluns, dimecres i divendres de 10h a 12h i dimarts i dijous de 17h a 19h.

Encara resten places vacants en alguns dels cursos; les persones interessades poden adreçar-se a l'Escola d'Adults L'Alzina (carrer del Romaní, 5) o demanar la informació per telèfon al 935 864 459.

L'Escola d'Adults L'Alzina, a punt de celebrar 40 anys, treballa per donar resposta als ciutadans del municipi, i d'altres llocs de l'estat i/o altres països. L'oferta del centre inclou educació per a joves i adults com ara la preparació a les Proves d'Accés a Cicles Formatius de Grau Superior Graduat d’Educació Secundària, Castellà per a estran-


gers o Anglès, entre d'altres.

Per a més informació consulteu el
web de l'escola.



Barcelona impulsará
una asociación de municipios
por la gestión pública del agua.



 
El pleno del Ayuntamiento de Barcelona ha aprobado este viernes la creación de la Asociación de Municipios y Entidades por el Agua Pública (Amap) y la incorporación de la ciudad como miembro de pleno derecho.

La Amap contará con las ciudades de Barcelona, Badalona, Cerdanyola del Vallès, el Prat de Llobregat, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet y Terrassa como miembros, ha informado el Ayuntamiento.

La medida se ha aprobado con los votos favorables del gobierno, el PSC, ERC y la CUP, el voto en contra de PP, Cs y el Grup Demòcrata y la abstención del concejal no adscrito Gerard Ardanuy.

El concejal de BComú Eloi Badia ha defendido la constitución de la organización como la "unión de los municipios que consideran que el mejor modelo de gestión del agua es el público" frente a las externalizaciones.

Jordi Coronas (ERC) y Maria José Lecha (CUP) han recibido la medida como un paso para garantizar el acceso al agua por parte de toda la ciudadanía y hacia la "desmercantilización y remunicipalización del agua"

Cs y PP han rechazado la creación de la entidad alegando que el agua "ya es un bien público" que podría ser gestionado desde el AMB, que no soluciona problemas como el subministro en caso de sequía y el no conocimiento de los datos de ahorro pero sí de sus costes.

El grupo Demòcrata y el diputado no adscrito han defendido en sus discursos que la administración tiene que "controlar" el subministro pero el concejal demócrata Jordi Martí ha destacado su defensa de "toda gestión del agua, ya sea pública, privada o mixta".

(lainformacion.com)  EuropaPress     21/7


Viatge i vistes espectaculars
amb el Tren dels Llacs Panoràmic.



 
◘  Gràcies als vidres panoràmics, els viatgers poden gaudir d’unes vistes extraordinàries amb la màxima comoditat i confort.
◘  El Tren dels Llacs Panoràmic circularà al juliol, els dies 22 i 29, i a l’agost, el 5 i el 12.

Una temporada més, el Tren dels Llacs Panoràmics ofereix el màxim confort, gràcies a les noves unitats a la línia Lleida-La Pobla. Aquests nous trens, amb una longitud d’uns 50 metres, tenen una capacitat màxima per a 201 viatgers cadascun (104 els quals, asseguts).

Enguany, circularà els dies 22 i 29 de juliol i els dies 5 i 12 d’agost. El seu disseny interior és obert i diàfan, gràcies a les grans dimensiones de les finestres, les quals brinden unes vistes espectaculars de l’entorn que voreja tot el trajecte. El tren ofereix el màxim confort i comoditat als usuaris: amb el sistema de climatització, els usuaris poden gaudir del paisatge i tot el que ofereix el territori durant l’estiu. A més, compten amb servei d’informació al viatger amb equips de megafonia, intèrfons i endolls a l’interior per carregar qualsevol aparell electrònic.

Els trens estan adaptats per a persones amb mobilitat reduïda i disposen d’espais per col·locar cotxets de nadons, bicicletes i cadires de rodes.

El Tren dels Llacs no s’atura a l’estiu

A bord del Tren dels Llacs, gestionat pel Grup FGC, els usuaris s’embarquen en un viatge en el temps. Aquest tren turístic ofereix una experiència única i inoblidable dirigida a tota la família.

El servei, que enguany celebra la seva novena temporada, parteix des de Lleida fins a la Pobla de Segur i fa parada a Balaguer. Durant el trajecte travessa 41 túnels i 31 ponts d’una bellesa espectacular.

El Tren dels Llacs compta amb un servei de guiatge que explica els diferents punts per on que circula. Des del primer instant, els usuaris viuen un nou món de sensacions, ja que poden degustar productes


típics del territori i tastar coca de recapte. Els viatgers, a més, tenen l’oportunitat de descobrir altres atractius del territori amb l’oferta complementària de diferents visites, com, per exemple, el “Tast Pallars”: visita per assaborir els productes del Pallars; “Un Tomb per la Pobla de Segur”: sortida per gaudir els secrets modernistes d’aquesta localitat; “Les Botigues de Salàs”: viatge nostàlgic en el temps; “Gerri de la Sal”: visita dels salins; “La Llum de la Vall Fosca”: excursió per visitar el bressol de l’energia hidroelèctrica a Catalunya i “Montcortès.... l’últim llac”: excursió fins a l’Estany de Montcortès.

El Tren del Llacs situa en el mapa turístic les comarques per on circula. Aquest servei turístic va néixer l’any 2009 amb l'objectiu de convertir-lo en un referent que contribueixi a la dinamització econòmica de les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà.

Per a més informació: http://www.trendelsllacs.cat/


(Gencat)


Horaris de les línies urbanes i interurbanes durant l'agost


 
En les línies urbanes, el SU1 i SU3 tindran una freqüència de pas de 60 minuts i el SU2 romandrà sense servei.

Entre l'1 i el 31 d'agost, els horaris de les línies urbanes i interurbanes d'autobusos que passen per la ciutat es veuran alterats. La línia SU2 Bellaterra-Cerdanyola-Can Cerdà restarà sense servei entre les dates especificades. D'altra banda, les línies SU1 i SU3 modificaran els seus horaris habituals.

La SU1 Canaletes-Can Coll-Cerdanyola tindrà un interval de pas de 60 minuts de dilluns a dissabte. La primera sortida des de Can Coll serà a les 9:02h i l'última a les 20:02h. Des del CAP Canaletes (avinguda de Canaletes/carrer de la Clota) la primera sortida serà a les 8:30h i la darrera a les 19:30h. Aquesta línia no oferirà servei els diumenges i festius.

La SU3 Renfe – UAB – CAP Canaletes també tindrà un interval de pas de 60 minuts de dilluns a dissabte. La primera sortida des de Renfe-UAB serà a les 9:30h i l’última a les 20:30h. Des del CAP Canaletes, la primera sortida es produirà a les 9:00h i la darrera a les 20:00h. Tampoc hi haurà servei d’aquesta línia els diumenges i festius.

Pel que fa a les línies interurbanes A4 (Barcelona – Cerdanyola - Sant Cugat), B7 (Cerdanyola - Sant Cugat - Rubí), B1 (Cerdanyola – Badia – Barberà - Sabadell) i B2 (Sabadell – Cerdanyola - Ripollet), l'horari dels dies feiners passarà a ser l'habitual dels dissabtes de tot l'any. La línia e3 (Barcelona-Cerdanyola-UAB) tindrà un interval de pas de 45 minuts els dies feiners. Els diumenges i festius l'interval serà de 80 minuts. A més, els dissabtes, diumenges i festius els autobusos només arribaran fins a la ronda de Serraperera/Renaixença.


El col·legi Sant Marti
ha complert 51 anys
desde la seva creació


 
 
El passat 26 de gener es van complir 51 anys des que es posés la primera pedra del col·legi Sant Marti. 

El dimecres 26 de gener de 1966, el rector Joan Gili Doria beneïa l'acte de col·locació de la primera pedra, en presència de l'alcalde Domingo Fatjó i el jutge Antonio Tomás. (Foto)

Un públic molt nombros es va unir a l'acte.

El centre escolar constava de dotze seccions composta per 2 edificis restaurats sis aules cadascún.


El primer equip masculí,
que aquesta temporada vinent competirà a Primera Catalana,
es reforça amb l’incorporació de Roger Riba i Xavi Pastó, ambdós amb passat verd i blanc.



 
Roger Riba, jugador de 28 anys, format a la casa que va jugar al primer equip les temporades 2007-2008 i 2008-2009 a la lliga Nacional Espanyola, torna a Cerdanyola després d’haver militat al Vilafranca, el Sant Cugat i el Vilanova la temporada passada.

Xavi Pastó, jugador de 27 anys, ja va jugar al primer equip del Cerdanyola Club d’Hoquei durant les temporades 2008-2009 (coincidint amb el Roger Riba) i 2009-2010, d’on venia procedent del Forte dei Marmi. És un jugador amb una claríssima experiència a les pistes. Torna a Cerdanyola després d’haver jugat a equips com el Mataró, el Sant Just i el Vilanova, equip on va debutar a l’OkLliga i on va jugar la temporada passada.

Tant en Xavi com en Roger, la temporada passada van jugar al Club Pati Vilanova i van aportar en la Lliga Nacional Espanyola un total de 7 gols cadascú.

Ara tornen al Cerdanyola Club d’Hoquei per ajudar a l’equip entrenat per Albert Zanón a recuperar la categoria perduda.



FGC canvia el nom i dota d'identitat pròpia a quatre línies de tren


 
◘  A partir del 20 de juliol els usuaris podran viatjar en els trens de les noves línies S3 Can Ros, S6 U. Autònoma, S7 Rubí i S9 Quatre Camins
◘  Aquests canvis eviten la duplicitat en les nomenclatures actuals i milloren la comprensió general de la xarxa de Ferrocarrils


A partir del dia 20 de juliol, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) canvia el nom d’algunes línies per evitar duplicitats de nomenclatura i facilitar la mobilitat de l’usuari per la xarxa d’FGC.
A la línia Barcelona-Vallès, les actuals S55 U. Autònoma i S5 Rubí canvien el seu nom i gamma cromàtica, i passen a anomenar-se S6 U. Autònoma i S7 Rubí. D’aquesta manera, s’evita que dues línies tinguin el mateix número a la nomenclatura i el mateix color, i es dota d’identitat pròpia cadascuna de les línies.

A la línia Llobregat-Anoia, l’actual S33 canvia el seu nom i gamma cromàtica, i passa a anomenar-se S3 Can Ros. D’aquesta manera, s’evita la nomenclatura amb dos dígits i es diferencia la línia de la L8 dotant-la d’un nou color.

D’altra banda, FGC ha ampliat recentment el servei de trens a l’estació de Quatre Camins amb noves circulacions per millorar el flux de viatgers i facilitar l’intercanvi modal. Per fomentar aquestes noves circulacions, es crea una nova línia anomenada S9 Quatre Camins.




A partir del dia 20 de juliol, aprofitant l’inici del servei de les tres noves estacions de Sabadell, els nous noms s’integraran en tots els elements de senyalització de la xarxa de Ferrocarrils, tant a estacions com a l’interior dels trens.

Per familiaritzar els usuaris d’FGC amb les noves nomenclatures, Ferrocarrils emprendrà en els propers dies una campanya per donar a conèixer les noves línies. Cal tenir en compte que els canvis de nom no suposaran alteracions en els horaris de trens ni en les freqüències dels trens.


Horaris dels CAPs
durant el mes d'agost



 
Com és habitual, els horaris dels Centres d’Atenció Primària es reestructuren durant l'estiu.

Horaris CAPs

CAP La Farigola: de l’l d’agost al 2 de setembre, horari de 8h a 15h Consultori Les Fontetes: de l’l d’agost al 2 de setembre, tancat
CAP Canaletes: de dilluns a divendres de 8h a 20h
CAP Serraperera: de dilluns a divendres de 8h a 20h
CAP II Cerdanyola-Ripollet: de dilluns a divendres de 8h a 20h
CAP II (Urgències): de dilluns a divendres de 20h a 8h. Dissabtes, diumenges i festius les 24h.

Telèfons

Cita prèvia atenció primària: 937 284 444
CAP Canaletes: 935 910 740
CAP Fontetes: 935 944 470
CAP La Farigola: 936 919 589
CAP Serraperera: 935 806 363
CAP II (Visites): 935 942 111
CAP II (Urgències): 935 942 216
 


Altres horaris d'estiu


 
OAC
L’Oficina d’Atenció Ciutadana atendrà al públic de 8:30h a 14:30h
Fins al 31 d’agost
Passatge de l’Ajuntament, s/n

Biblioteca Central
El seu horari és de dilluns a dijous de 15:30h a 20:30h i els dimecres i divendres de 10h a 14h. Fins al 2 de setembre Plaça d’Enric Granados,

Jardí Ca n’Ortadó
Ei seu horari és tots els dies de 10:30h a 20h
Fins al 15 de setembre
Plaça de Sant Ramon, 23

Museu i Poblat Ibèric
El seu horari és dimecres, dijous i divendres de 17h a 20h, dissabtes d’11h a 14:30h i de 16:30h a 20h i diumenges i festius de 10:30h a 14:30h Carrer de València, 19

Museu d’Art de Cerdanyola
El seu horari és de dimarts a dissabte de 17h a 20h i diumenges i festius d’11h a 14h. A l’agost dissabtes de 17h a 20h i diumenges i festius d’11h a 14h. Carrer de Sant Martí, 88

Piscina Bosc Tancat. L’horari és d’10h a 19h. piscines@bosctancat.cat. Tef. 935.805.919. Fins a I’ll de setembre. Carrer del Riu Sec, 53

Piscina CC Montflorit. L’horari és d’11h a 19h. piscina@montflorit.cat. Telf. 936.915.262. Fins al 3 de setembre. Carrer de Sant Oleguer, 5

Piscina del Turonet. L’horari és d’10:30h a 19:30h. recepcioturonet@gmail.com - Telf. 607.783.769. Fins al 3 de setembre. Carrer de Pizarro s/n

 


Sant Cugat traspassa la presidència del Catalonia Innovation Triangle
a Cerdanyola fins el 2019



 
L'Ajuntament ha formalitzat aquest dimarts el traspàs de la presidència del Catalonia Innovation Triangle (CIT) al consistori de Cerdanyola, que hi estarà al capdavant durant els propers dos anys. La trobada ha servit també per acordar suspendre el pagament de les quotes de 2016 dels municipis integrants del CIT per l'existència de recursos suficients de l'organisme.

A banda de l'alcaldessa, Mercè Conesa, a la trobada han assistit els alcaldes de Cerdanyola, Carles Escolà, i de Rubí, Ana María Martínez.

El CIT, a punt de fer 10 anys

El CIT es va formar el 2008 amb l'objectiu d'impulsar el creixement econòmic de la zona, promocionar aquest territori a l'exterior i afavorir la cooperació entre Sant Cugat, Cerdanyola i Rubí.

El CIT representa la integració i desenvolupament de l'activitat econò-mica, científica i tecnològica d'una àrea que comprèn 200.000 habi-ants, 10.000 empreses i 90.000 treballadors; i on es genera el 3% de l'activitat econòmica de Catalunya. La presència dels 58.600 estudi-
ants, 4.130 investigadors i 242 empreses de recerca el posicionen


 com un dels clústers en recerca i innovació amb més potencial del Sud d’Europa.

(cugat.cat)   11/7


La nidificació al Parc Natural
de Collserola


 
L’època de cria esdevé un dels moments més delicats i compromesos per a la fauna. Tirar endavant la criança delspolls, si parlem dels ocells, requereix un esforç extraordinari i perillós. És una època “d’alta vulnerabilitat”. Si l’emplaçament del niu és descobert per qualsevol predador, tot se’n pot anar en orris.

Els animals quan crien requereixen disposar de l’hàbitat en les millors condicions, per tal de poders’hi moure i expressar, bastir-hi caus o nius i obtenir la gran quantitat d’aliment que pujar els polls requereix, i, per fer tot això, els cal molta tranquil·litat i pocs ensurts.

L’elevada freqüentació de les persones pot trencar aquesta tranquil·litat i encara més si s’adopten comportaments inadequats sense ser-ne conscients. Així per exemple la mateixa afició a l’observació de les aus el birdwatching, cada cop més popular, o la fotografia faunística, si es porten a l’extrem amb l’anhel d’obtenir les imatges més espectaculars
poden ocasionar abandonaments de la cria.

Dur gossos deslligats ocasiona un impacte molt més greu del que no sembla sobretot per a aquelles espècies que crien a terra com els enganyapastors, els sibocs o les perdius i alguns mamífers com els eriçons.
.
■ EL CAS DELS RAPINYAIRES

Hi ha algunes espècies a més que per les seves característiques són especialment sensibles. El cas dels rapinyaires forestals és paradig-màtic. Per la seva mida i el seu paper en l’ecosistema com a preda-dors al capdamunt de la piràmide tròfica, la presència d’aquests ocells emblemàtics només és possible quan disposen d’una gran extensió d’espai, d’abundància de preses i de la seguretat suficient per poder caçar.

Tant és així que la seva presència és un signe de qualitat ambiental i d’elevada naturalitat.

Dintre dels treballs de seguiment poblacional que du a terme el Parc Natural, es dedica una atenció particular al seguiment de la nidifi-cació dels rapinyaires: l’astor, l’espar ver, l’aligot, l’àliga marcenca... Aquests darrers anys a més, l’evolució de la tecnologia digital ha fet possible sistemes de monitoratge més sofisticats i precisos, com la gravació continuada de so que ja s’aplica de manera pilot en el cas dels astors.

Els resultats en l’àmbit del Parc revelen una densitat enganyosa de nius, ja que molts d’aquests en realitat estan abandonats i això indica que la dificultat que tenen per ubicar-se en indrets de manera estable, com fan en paisatges menys pressionats per la freqüentació.

■ ILLES DE TRANQUIL·LITAT

Des de l’Administració es treballa en diferents àmbits per tal d’afavorir l’estabilitat de les poblacions i evitar els impactes. En aquest sentit, cal recordar l’existència d’una llei a escala estatal sobre la conserva-ció de la biodiversitat (42/2007) que prohibeix explícitament “molestar o inquietar la fauna sigui quin sigui el mètode utilitzat o la fase del seu cicle biològic”, mentre que pel que fa al Parc la clau està en la zonifi-cació i la regulació dels usos.

La fauna ha de poder disposar “d’illes de tranquil·litat” en l’espai i en el temps (èpoques de reproducció, nits) per tal de desenvolupar la seva activitat. El mapa de camins autoritzables per a les activitats col·lec-tives és, des de fa un temps, una eina concreta que entre els seus criteris recull precisament aquesta qüestió.

Però, més enllà de la regulació i la normativa, el que cal és prendre consciència de la incidència del problema. Només així podrem seguir gaudint durant molts anys del majestuós vol dels rapinyaires sobrevo-lant uns boscos i camps de Collserola plens de riquesa i vitalitat natural.

(Parc Natural Collserola)


Comença un estudi de jaciments arqueològics de Catalunya
amb les tècniques genètiques
més innovadores.



 
Arqueòlegs, antropòlegs i genetistes treballaran braç a braç en l'anàlisi de diversos jaciments arqueològics de Catalunya. El projecte es posa-rà en marxa aquest mes de juliol i estudiarà restes arqueològiques de fins a set mil anys d'antiguitat fent ús de les tècniques de seqüenciació genètica més avançades. L'equip multidisciplinari està format per investigadors de la UAB, la UPF, l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CISC-UPF) i les empreses Antropòlegs LAB i Tríade Serveis Culturals, i compta amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

L'escassa quantitat d'ADN que s'obté de les mostres, el seu mal estat de conservació i la contaminació amb DNA d'altres organismes o de qualsevol persona que hi hagi estat en contacte són algunes de les dificultats que presenta l'estudi genètic de mostres arqueològiques.

Mentre que les noves tècniques d'anàlisi genètica ja s'apliquen de manera rutinària a mostres actuals, en el cas de les restes antigues ha calgut dur a terme un procés d'optimització de la tecnologia.

"La millora en les tècniques de seqüenciació massiva de DNA ens permetrà analitzar detalladament els jaciments, que corresponen a
èpoques compreses entre el Neolític i la primera edat de ferro", comenta Ferran Casals, cap del Servei de Genòmica de la UPF. "Amb aquests mètodes s'obté molta més informació i més detallada de les mostres que amb les tècniques utilitzades fins ara, ja que analitzen un nombre més gran de regions genòmiques", assenyala Assumpció Malgosa, catedràtica d'Antropologia Física i cap de Grup  de Recerca en Osteobiografia de la UAB.


L'estudi es portarà a terme, entre d'altres, als jaciments de la Cova dels Voltors o de Montanissell (Alt Urgell) i als sepulcres de Mas d'En Boixos (Alt Penedès), i permetrà aprofundir en les relacions de parentesc entre els individus, els nivells de consanguinitat i diversitat genètica i l'origen d'alguns individus. "Aquests resultats, juntament amb les dades arqueològiques i antropològiques, ajudaran a comprendre aspectes culturals, socials i poblacionals dels habitants de Catalunya en diferents èpoques prehistòriques", conclou Jaume Bertranpetit, catedràtic de Biologia Evolutiva a la UPF, cap del Grup de Recerca en Biologia de Sistemes Evolutius de l'IBE (CSIC-UPF) i membre de l'IEC.
(UAB)


Parc de l'alba.
Dos nous itineraris
pel corredor Verd


 
El passat diumenge 11 de juny es van inaugurar dos nous itineraris coincidents amb la Setmana de la Natura, dins el corredor verd del Parc de l'Alba.

La meitat de la superfície del Parc de l’Alba es destina a la creació del Corredor Verd, afavorint la continuïtat del sistema d'espais naturals metropolitans, concretament entre el Parc Natural de Coliserola al sud, i el de Sant Llorenç del Munt i l'Obac al nord.

El corredor verd es situa a la plana del Vallès, una zona altament afec-
tada per elements que fragmenten el territori. Però té un paper clau
en el manteniment de la connectivitat ecològica de la xarxa d'Espais Naturals Protegits (ENP).

El projecte d’ordenació del corredor verd del qual ja s'ha executat la primera fase, preveu entre d'altres actuacions, l'execució de mesures per restablir i garantir la connectivitat ecològica entre ambdós espais naturals: passos de fauna, restauració de sòls ocupats per usos poc compatibles amb la funció connectora de l'espai, restauració de lleres i d'altres hàbitats naturals.


UAB. El declivi de les abelles
és una realitat.


 
Moltes investigacions demostren que les abelles estan patint una davallada de les seves poblacions i que, fins i tot, algunes espècies estan en perill d’extinció. Les causes principals són la urbanització dels camps, la introducció de noves espècies, el canvi climàtic i l’ús de pesticides. Aquest últim, un factor que ha estat obert a debat recentment. Mentre que algunes ONGs com Greenpeace insten a prohibir un tipus determinat de pesticides, els neonicotinoides, els organismes encarregats de fer-ho consideren que hi ha una mancança d’estudis.

Els ecòlegs del CREAF i de la UAB, Jordi Bosch i Anselm Rodrigo, defensen que hi ha proves suficients per demostrar que els neonicoti-noides són perjudicials per les abelles. I a més, posen de relleu el veritable escenari que es troben aquests insectes als camp de conreu: un còctel de productes que actuen simultàniament. “No només es tracta de la intoxicació per insecticides. L’agricultura intensiva se serveix també de fungicides i altres tractaments. De fet, alguns dels que s’anuncien com a innocus per les abelles, en combinació amb altres productes químics passen a ser perillosos” explica el Dr. Rodrigo.

Els efectes dels plaguicides no són només la mortalitat d’abelles

En un estudi recent, Jordi Bosch i altres investigadors d’Itàlia i Polònia analitzaven l’efecte de dosis baixes (no letals) del fungicida propiconazol i el neonicotinode clotianidina. “És important analitzar dosis semblants a les que les abelles experimenten en el camp, per trobar un resultat realista de com els hi afecten els productes químics. En aquest cas vam comparar-ho en l’abella de la mel (Apis melifera), el borinot (Bombus terrestris) i una espècie d’abella silvestre (Osmia bicornis)” comenta l’investigador del CREAF. I segueix: “Els resultats mostren que, a les dosis utilitzades, els dos productes per separat no eren tòxics, però quan l’abella els ingereix tots dos es produeix una mortalitat molt significativa. De les tres espècies, la més perjudicada és l’abella silvestre”.

Però no només es tracta de mesurar quantes abelles moren a causa dels insecticides, sinó que els efectes van més enllà. Segons Anselm Rodrigo, “L’ús de plaguicides als camps de conreu també tenen conseqüències prèvies a la mort, com pot ser atordiment o canvis de comportament. Per exemple, en camps fumigats, les abelles de la mel fan menys balls per orientar-se abans de sortir del rusc i això provoca que orientin a menys companys per forejar, que algunes es perdin i no tornin al rusc o que necessitin més temps per buscar les flors ―i per tant siguin menys productives―”. Això podria explicar, entre altres motius, perquè molts apicultors es troben els ruscs cada cop més buits,
un fenomen que es coneix com a síndrome del despoblament del rusc.


Abelles de la mel a Espanya: una d’entre mil

“Un error comú que es comet al posar aquests temes sobre la taula és parlar només de les abelles de la mel. El nombre de ruscos de l’abella mel·lífera ha disminuït en alguns països, però si s’estudia l’espècie a nivell global no podem dir que estigui en perill d’extinció. Són les abelles silvestres les que estan patint un fort declivi” aclareix el Dr. Bosch. I sorprèn amb una dada “A Espanya en concret, la proporció entre abelles silvestres i l’abella de la mel és 1000 a 1. És evident que hem d’estudiar-la, però no de manera aïllada, perquè les altres espècies també intervenen en la pol·linització i la producció dels camps, i també es veuen afectades pels insecticides”.

Dels efectes locals als efectes a gran escala

Perjudicar les abelles no acaba en la mort d’aquests insectes, sinó que té implicacions a gran escala. Aquest declivi significa una pèrdua de biodiversitat, perjudicar una peça clau dels ecosistemes i les seves xarxes alimentàries, i disminuir la pol·linització dels camps de conreu.

No podem oblidar també que els neonicotinoides romanen al sòls i, per tant, poden arribar als aqüífers o a l’aire, a través de la pols que aixequen els tractors. El cicle, doncs, també podria suposar un problema per a la salut humana. “El futur passa per canviar l’agricul-tura intensiva i el monocultiu per una agricultura cada cop més ecològica i basada en els serveis ecosistèmics” coincideixen els investigadors del CREAF i la UAB

(UAB) Sara Reverté 4/7


Les dames de Cerdanyola

El museu de la ciutat vallesana, plaça d'estiueig burgès a principis del segle XX, custodia el cim de l'art del vidre modernista



 
El 1911, Enric Granados va escriure 'Goyescas' a Cerdanyola del Vallès. Assabentar-se’n és preguntar-se què feia allà el músic. El muni-cipi no passa per ser el millor dels destins per trobar la inspiració. Però hi ha resposta: la Cerdanyola de llavors era una altra Cerdanyola. Res a objectar a l’actual municipi, víctima del desarrollismo dels anys 60, però és que fa un segle era un petit i atractiu nucli rural que l’arriba-da del tren va convertir en lloc d’estiueig dels burgesos de Barcelona. La concentració d’industrials practicant l’oci potser no és la panacea per a molts però és que hi havia més coses: talent creatiu. Amb els burgesos va arribar l’arquitectura modernista i una gran colònia d’artistes. Així que Cerdanyola va guanyar la partida a altres places d’esbarjo, com la Garriga, pel que fa a ambient i activitats culturals. 

 Allà tenien casa banquers, polítics, industrials i comerciants. Sí. Però també molts artistes. Els primers a arribar-hi van ser els  Buïgas que, a més a més, van exercir d’instigadors de la migració burgesa d’estiu al reformar Gaietà Buïgas (el mateix que va projectar el monument a Colom) el Castell de Sant Marçal en un palauet per als marquesos de Cerdanyola. ElsTogores, la família del pintor, i els Roviralta, que a més d’amos de l’empresa Uralita exercien de grans mecenes, eren altres amb casa pròpia al municipi. I aquests van atraure creadors que hi van passar llargues temporades com a convidats, com Ismael Smith, Enric Granados, Pau Casals, Adrià Gual, Caterina Albert i Alexandre de Riquer, per citar-ne alguns; i altres que hi van anar puntualment, com Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Eugeni d’Ors i Josep Puig i Cadafalch. I tots junts es van dedicar a les tertúlies, els concerts i les festes. A partir de 1915, al Gran Casino; a l’arribar la dècada dels anys 30, al Cordelles Club.

Abans, les cites culturals, i socials, per descomptat, van tenir lloc al Teatre Casino que el mateix Buïgas va aixecar el 1894. L’ocàs d’aquest escenari va tenir com a raó una disputa política, que va arribar a les mans, entre els partidaris del Partit Conservador i els seguidors de la
Lliga. La baralla va provocar l’actuació policial i va comportar el tancament del local. Però l’edifici ha sobreviscut fins a l’actualitat, una


 cosa que no poden dir les nombroses torres modernistes que es van aixecar llavors: un 80% de les quals van caure sota la piqueta entre els anys 60 i 90 del segle passat. Llavors, ja feia molt temps que Cerdanyola havia deixat de ser destí d’estiueig i que els burgesos no competien per tenir-hi la casa més rica i sumptuosa. En això hi va tenir molt a veure la guerra civil.

 El vell Teatre Casino és actualment el Museu d’Art de Cerdanyola, un centre que recupera, i manté, la memòria de la colònia d’artistes que hi van pul·lular durant el modernisme i el noucentisme; a més de custodiar un gran tresor: 'Les dames de Cerdanyola', un tríptic considerat el cim de l’art del vidre del modernisme català. La idea s’atribueix a l’arquitecte Eduard M. Balcells, els dibuixos, a Alexan-dre de Riquer, i la seva construcció, a l’únic que tenia la tècnica per fer-ho: l’alsacià Ludwig Dietrich von Bearn.

¿Què converteix el tríptic en obra mestra? L’excel·lència tècnica i que és un dels conjunts més grans que es conserven al mateix lloc per al qual va ser concebut. Però no sempre ha estat allà. Després del tancament del Teatre Casino, l’edifici va ser adquirit pel joier Evaristo López, que en va encarregar la reforma a Balcells i no va escatimar en luxes. El que va ser més impressionant van ser les citades vidrieres, i moltes altres. 

 El 1961, la casa es va convertir en seu dels laboratoris Domènech, i allà van seguir Les dames fins que el 1984 es van desmuntar per a una exposició, El vitrall modernista, a la Fundació Miró. I ja no hi van tornar fins al 2009. La família Domènech les va guardar en un magatzem del Maresme, i allà va anar a buscar-les l’Ajuntament després de la seva compra, simbòlica. Hi va haver sorpresa. 'Les Dames' no estaven soles, tenien la companyia de la resta de vidrie-res de la casa, que també van tornar a Cerdanyola

(elPeriodico) Natàlia Farré   27/6


Ismael Smith, un «enfant terrrible» grotesco y satírico en el MNAC

El museo barcelonés dedica una completa exposición al escultor, pintor y dandi



 
El diplomático Enrique García-Herráiz y su mujer pasean por las salas de la exposición de Ismael Smith en el MNAC. Nadie mejor que él conoce las aventuras y desventuras que ha vivido el legado de este artista que nació en una familia acomodada de Barcelona en 1886 y murió olvidado en un sanatorio mental en Nueva York en 1972.

«Yo conocía a su hermano Paco, que un buen día me regaló muchas obras de Ismael porque nadie estaba interesado en ellas -recuerda García Herráiz-. No fui su albacea, pero casi. Me ocupé de la documentación y busqué instituciones que estuvieran interesadas como el MNAC, el Reina Sofía, la Biblioteca Nacional y el museo de Arte de Cerdanyola». De aquel trabajo laborioso nace el proyecto de esta exposición que abarca toda la trayectoria del escultor, ilustrador, diseñador, pintor, grabador y dandi.

«Smith fue famoso en Cataluña durante los primeros años de su carrera, de 1903 a 1919, después se marchó a vivir a Estados Unidos y donde tuvo la mala suerte de que su apellido era muy común en esas tierras. Le costó mucho despuntar y sólo se hizo un hueco como exlibrista», puntualiza Josep Casamartina y Parassols, comisario de la muestra. Pero siempre fue un «enfant terrible», añade Pepe Serra. «Su bis expresionista y grotesca y su ambigüedad sexual no encajaba
 con el clasicismo y academicismo de la época».

Un artista total

«Él quería ser un artista total, quería hacer arte incluso con su físico», subraya García-Herráiz. Una de sus obsesiones a lo largo de su vida profesional fue Don Quijote y por ende Cervantes. «Unió a Cervantes y Don Quijote en uno», concreta el comisario. De los muchos dibujos que hizo del hidalgo caballero destacan los bocetos que hizo para participar en un concurso de una escultura de Don Quijote en la plaza de España de Madrid. «No ganó aquel concurso como tampoco llevó a cabo el monumento a Milà i Fontals que había empezado pero que fue derrumbado para empezar un nuevo grupo escultórico de otro artista».

Fue adorado por Eugeni D’Ors, Josep Pijoan y Francesc Cambó y cultivó amistad con Enrique Granados a quien escribió sucesivas cartas desde el sanatorio para que le rescatase. Casi todo en él era curioso, desde su pasión por el flamenco y los toros (veremos un retrato suyo vestido de torero) hasta su obsesión por el personaje de Salomé del Nuevo Testamento. Smith, el gran desconocido.

(abc.es) MARÍA GÜELL 26/06
 


Neix el Motor Club Cerdanyola


 


Cinquanta anys separen aquestes dues imatges. La primera va ser presa el passat dia 2 de juny moment en què es va constituir oficiosa-ment l'entitat Motor Club Cerdanyola.

Jordi Renú Espasa, és el nou president elejido per a un Mandat de quatre anys.

La seu social del Club, estarà en una zona dins de de la Masia Corde-lles, tot i que l'accés serà pel carrer de la Clota  l’espai encara no s’està remodelat del tot, però en breu s’intentarà fer la inauguració oficial. L'espai encara no s'està remodelat del tot, però en breu s'intentarà Fer la inauguració oficial.

Aquesta entitat ja ha estat treballant durant un any per donar-se a conèixer i té en el seu haver durant la Festa major del Roser de Maig,  la Baixada de carretons, a la festa de Sant Martí amb la concentració de cotxes clàssics del programa de Cerdanyola ràdio "Cop de Gas"...



L'antic Local Social es trobava a l'avinguda de Catalunya número 31 que anys després ocuparia la Caixa de Sabadell, després BBVA i actualment la botiga Can Ametller.

La fotografia es prendria amb força seguretat el 1961.


En homenatge a
Carles Buïgas i Sans



 
 

Aquests dies està oberta una exposició al Museu d'Art de Cerdanyola: "La Maleta Buïgas", una de les darreres donacions que ha rebut el Museu d'Art de Cerdanyola. Conté 182 plaques de vidre amb fotografies i projectes de l'enginyer Carles Buïgas sobre la tasca que va fer a Montjuïc per a l’exposició Internacional de Barcelona de 1929 i d’altres projectes visionaris.  

Carles Buïgas i Sans neix al carrer Escudillers de Barcelona, el 18 de gener de 1898 fill de Cayetano Buigas Monravá i Rosario Sans.

El 1916 ingressa a l'escola d'Enginyers Industrials i mentre cursava els seus estudis passa a formar part de l'oficina tècnica de l'Exposició de Barcelona, més coneguda per Exposició Internacional de Barcelona, cosa que l'obliga a abandonar una mica la facultat i continuar com alumne lliure, aconseguint el diploma d'enginyer electricista a l'École de Génie Civil de París.

Aquesta exposició va necessitar urbanitzar 118 hectàrees a la muntanya de Montjuïc i moure terres i aixecar enormes pavellons. L'exposició va ser inaugurada el 19 de maig de 1929 per el rei Alfons XIII i va romandre funcionant fins el 15 de gener de de 1930.

La lluita per aconseguir el seu somni de decorar l'exposició va ser esgotadora. Impressionant salt si tenim en compte que quan lluitava per persuadir els membres del Comitè Executiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929; no tenia tot just en el seu haver cap historial que avalés la seva fantàstica visió de procer mag. Tan sols tres petites fonts lluminoses, més alguns assajos realitzats en el propi Montjuïc. Total poca cosa.

No obstant això, l'entusiasta admiració que va merèixer el senyor Miguel Primo de Rivera, la meritòria decisió en assumir responsabilitats de don Mariano de Foronda i del Baró de Viver, van fer possible que Barcelona es enorgulleciera de poder sorprendre i emocionar a propis i estranys amb les seves instal·lacions d'aigua i llum.

En l'exposició de 1929 hi havia 80 fonts lluminoses independents. (Un cop finalitzada l'exposició algú va donar l'ordre i amb massa pressa es van iniciar els treballs d'enderroc d'aquestes fonts. Tan sols una va aconseguir Buigas salvar, la qual tots admiren a la Plaça de la Font Màgica). Cert que, si bé només ens resta una, aquesta és la més important. Més de 560 fonts lluminoses repartides pels quatre punts cardinals del planeta, són la més poderosa garantia de la fructífera tasca creadora d'Buïgas.

El recinte de l'Exposició començava a les dues torres existents, encara avui, a la Plaça de Espanya, i que constituïen l'entrada principal. En creuar de nit aquesta entrada la ciutat canviava fantàsticament a il·luminar-se amb tons canviants, mitjançant 116 obeliscs de vidre.

Entre ells, s'intercalaven 42 fonts lluminoses, amb jocs d'emulsió i polvorització, i il·luminades en tons canviants, d'àmplia gamma, que es combinaven amb totes les altres harmonies cromàtiques. A la plaça de  la Gran Font es van disposar 234 columnes i obeliscs cristal·lins de cinc tipus diferents, la majoria dels quals irradiaven, a més, llum projectada cap a les copes dels arbres propers. Altres 32 obeliscs, de tres tipus diferents, van ser instal·lats a la plaça de Belles Arts.

Es van muntar a més 28 obeliscs cristal·lins, segons quatre models diferents, a la Plaça dels Bells Oficis; més altres 51, de tres tipus diferents, a l'Avinguda d'igual nom, i 20 al passeig estès davant del Palau Nacional.

Afegim 72 obeliscs cristal·lins i lluminosos, ben distribuïts sobre els sòcols de les balustrades en la gran perspectiva; i quatre més a llocs apartats. En total, doncs, es van instal·lar 647 obeliscs i columnes lluminoses de vidre, segons 24 tipus diferents, la major part dels quals canviaven de coloració, en harmoniosa combinació amb les variacions cromàtiques de tota la resta.

En la il·luminació del Palau Nacional, es van emprar 648 poderosos projectors, només per a les cúpules i torres. La façana s'il·luminava separadament; i cadascuna de les dues parts amb quatre matisos, més les seves barreges. Procurar que prevalguessin els tons que, tot i ser vius, es troben, naturalment, en diverses índoles de pedres. Tota aquesta il·luminació no funciona en l'actualitat.

Un altre motiu luminotècnic que va cridar molt l'atenció era el gegantí ventall lluminós, que s'obre l'esquena del Palau Nacional, per irradiar cap al més alt. Aquest efecte es va aconseguir mitjançant nou potentíssims projectors d'arc, instal·lats al terrat del Palau (nou per les nou lletres de la paraula Barcelona), a una alçada de 19 metres sobre el sòl i a gairebé cent metres sobre del nivell del mar. L'abast de l'aurèola ara considerable. Segons els informes recollits, els seus raigs eren encara ben visibles, en el firmament, a 130 quilòmetres.

Durant la guerra d'alliberament, van desaparèixer els nou reflectors, quedant minvada, un cop més, la màgica il·luminació de Montjuïc. Les autoritats municipals van acordar reinstal·lar nous projectors, que estan en funcionament des de 1957.

La gran Font Lluminosa completava, de manera magistral, l'esplèndid conjunt descrit. Estava situada a la Plaça de la Font Màgica, i afortunadament, va ser restaurada el 1954, sota la direcció del mateix Carles Buïgas, havent-se pogut salvar, per a Barcelona, ​​la més important de les instal·lacions d'Aigua-Llum que van donar prez i glòria a tan inoblidable certamen. 

 

Acte inaugural de la plaça de Carles Buïgas amb assistència del Governador Civil de la província de Barcelona l'11 de novembre de 1967. Monument que les nostres autoritats haurien de tornar a instalar a la mateixa plaça per la que va ser construïda. Actualment està desapareguda.


Obeliscos cristal·lins i petites fonts lluminoses en l'Avinguda de MªCristina


El Palau Nacional i les dues cascades superiors. Aquí, com per tot arreu, no es percebia ni una sola làmpara. Per il·luminar les escalinates es van fabricar grans gerros de vidre opal. 

La gran Font Lluminosa completava, de manera magistral, l'esplèndid conjunt descrit. Estava situada a la Plaça de la Font Màgica, i afortuna-dament, va ser restaurada el 1954, sota la direcció del mateix Carles Buïgas, havent-se pogut salvar, per a Barcelona, ​​la més important de les instal·lacions d'Aigua-Llum que van donar prez i glòria a tan inoblidable certamen.

 


Durant el segon semestre del 1971 vaig ser rebut per don Carles Buïgas a la seva casa-estudi de l'Av. Primavera on es va iniciar una cordial amistat i em va permetre publicar una petita biografia de la seva vida des de la infantesa i que vaig publicar a la Revista de Cerdanyola al desembre del mateix any. I ara publico en el meu web a partir de demà

Andreu Salillas


Dues noves jugadores
per al Cerdanyola CH.



 
 
 
El Cerdanyola Club d’Hoquei va presentar ahir al vespre dos reforços per a l’equip femení d’OK Liga, Noelia de la Peña i Gemma Solé.

Noelia juga de portera i militava en el primer equip de l’Sferic de Terrassa a la màxima categoria de l’hoquei estatal.

En el cas de Gemma ja va jugar fa dues temporades en el primer equip del Cerdanyola Club d’Hoquei. La passada temporada va jugar en el Manlleu a l’Ok Liga on va ser la màxima golejadora de l’equip amb 18 gols.

Solé van començar a jugar a hoquei patins en el Claret de Barcelona i

ha jugat en clubs com el Martinenc, Sferic de Terrassa i Manlleu i ara torna al Cerdanyola CH.

Totes dues van jugar els 26 partits de competició oficial a l’Ok Liga femenina la passada temporada.

En el capítol de baixes estan confirmades les de Sílvia Montoro que va decidir deixar l’equip a falta de dues jornades per finalitzar la lliga i la de la portera Mireia Cabestany.


Font: Cerdanyola.info 
 


El conseller Rull inaugura el Montserrat Classic Express d’FGC, l’únic tren restaurant turístic
de Catalunya



 
 
◘  El tren està format por quatre cotxes restaurats de finals del segle XIX, amb taules i una barra de servei de bar.

◘   Els usuaris poden degustar gastronomia local amb vins i caves catalans durant el trajecte de Sant Boi de Llobregat a Montserrat.


El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha inaugurat aquest matí el Montserrat Classic Express 1890, que Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i Trentur, S.L. han posat en marxa, un projecte totalment innovador i únic a Catalunya. Es tracta d’una autèntica joia ferroviària modernista propietat d’FGC, totalment restaurada i que conserva la seva essència original modernista i
històrica. En aquest sentit, Rull ha remarcat que “aquesta serà una experiència d’èxit. Permetrà que FGC torni a tocar l’excel·lència, no només en la mobilitat sostenible, sinó també generant valor afegit”.

Composen el Montserrat Classic Express quatre cotxes: el C-36 datat del 1893, el C117 del 1923, i el C31 i C103, del 1925. A la seva singularitat de compartiments amb taula per a quatre persones, se li afegeix una exclusiva barra de servei de bar. Els cotxes són de fusta i tenen balcons d’accés en els seus extrems, característiques ambdues típiques de finals del segle XIX i principis del XX.

El comboi serà conduit per una locomotora Alstom del 1955, fabrica-da a França, i amb uns colors blau i grocs molt característics. La capacitat total de viatgers és 157.

Gastronomia sobre rails

Tots els diumenges i dimecres, iniciarà el seu recorregut a Sant Boi de Llobregat.

La primera parada serà a Martorell on s’oferirà un tast de productes tradicionals catalans, així com una visita al Museu del Vapor. Tot seguit, reprendrà el seu trajecte fins a Monistrol, on els passatgers embarcaran el Cremallera de Montserrat fins al Monestir, i disposa-
ran d’una hora i mitja per a passejar i visitar l’entorn.
A la tornada, novament al Montserrat Classic Express, els viatgers gaudiran d’un dinar, basat en una proposta de productes locals, marinat amb vins i caves catalans. El trajecte serà amenitzat per autèntics guies de l’època, que dinamitzaran i evocaran el trasllat al segle XIX.

Els 7 trens turístics d’FGC

Ferrocarrils ofereix múltiples opcions turístiques amb els seus trens, més enllà de l’ús diari que en puguin fer els usuaris per motius de feina o necessitat, una oferta lúdica consolidada i d’èxit.

Així, el Tren dels Llacs (tren turístic Lleida-La Pobla) va tancar el 2016 amb un índex d’ocupació del 99,08%, superant el balanç del 2015 (98,89%), mentre que el Tren del Ciment (tren turístic centenari entre La Pobla de Lillet i Castellar de N’Hug) va tancar l’última temporada amb 21.208 visitants, 540 passatgers més que al 2015. Per la seva banda, el Cremallera i funiculars de Montserrat han
superat un any més el milió de visitants.

Amb el Montserrat Classic Express, FGC amplia l’oferta per donar valor al factor lúdic i a les possibilitats turístiques del tren, atraient nous sectors de públic i estenent la finalitat del viatge en tren.
 Possibilitats que també ofereix als usuaris de Ferrocarrils l’Enotren, a la línia Llobregat-Anoia, una nova iniciativa a la comarca del Bages i que apropa la cultura del vi de la D.O. Pla de Bages a partir de les visites a les zones vinícoles del territori i el turisme religiós i cultural, a partir dels centres espirituals i de pelegrinatge, sobretot, de la ciutat de Manresa.

L’oferta turística es completa amb els bitllets combinats de Turistren (viatge + entrada a museu) que permeten als usuaris d’FGC visitar museus, espais arquitectònics o diferents espais de lleure propers a la xarxa de trens de Ferrocarrils.

Els bitllets es poden adquirir a través dels webs
www.turistren.cat i
www.montserratclassicexpress.com.
 


Can Coll, Centre d'Educació Ambiental


 
Parc Natural de la serra de Collserola

La serra de Collserola, declarada Parc Natural des del 2010, s'alça com a talaia enmig de l'àrea metropolitana de Barcelona. Un magnífic massís, proper, familiar i valuós, que esdevé un privilegi per a la gran població que viu al seu voltant. Més de 8.000 ha d'espai natural preservat, on predominen els espais forestals però amb una varietat de formacions vegetals que li confereixen una rica diversitat biològica.

Collserola també és un espai de descoberta d'aprenentat-ge, de trobada i de lleure. Això fa que la gestió, a càrrec del Consorci del Parc, tingui com a finalitat última promoure l'ús respectuós i sostenible d'aquest espai, bo i preservant els seus valors naturals.

Can Coll, Centre d'Educació Ambiental

Instal·lat en una antiga masia del segle XV, el centre d'educació ambiental Can Coll facilita el contacte del Parc amb les escoles bressol, d'educació infantil (3-6 anys), primària (6-12 anys), secundària (12-16 anys) i cicles formatius.

Desenvolupa també programes dirigits als estudiants de ciències de l'educació i als mestres en actiu. Les escoles d'educació especial reben un tracte preferent, amb programes dissenyats específicament.

Les activitats, d’una jornada de durada, se centren en el coneixement de temes concrets. Així, els petits poden fer una activitat sobre l’entorn natural, la granja o el bosc, i els grans sobre vegetació, fauna, geografia, història o món rural.

Els mestres i professors han de preparar les activitats en una reunió prèvia a Can Coll amb els educadors. Les inscripcions comencen el primer dia laborable de setembre. Trobareu detallades les diferents propostes educatives a l'apartat el Curs al Parc.

Els diumenges, el centre s'obre al públic de 9.30 a 14:30h, (tancat juliol, agost, de Nadal a Reis, i Pasqua). Es pot visitar la masia, que mostra la manera de viure de la pagesia dels segles XVIII i XIX; veure l'exposició "L'home i el medi a Collserola" i els audiovisuals del Parc; i fer els itineraris senyalitzats dels voltants.

A les 11:15 i a les 12:15h s'ofereixen visites guiades a la granja (preu de la visita a la granja: 1,75 € per persona, adults i nens a partir de 3 anys). Es visiten diferents espais: la incubadora, el tancat dels conills i el dels ànecs i els corrals de la somera, la truja, la vaca i l’aviram. Cal inscriure's el mateix dia al taulell d'informació, places limitades. De 13 a 13:30 h hi ha visita lliure i gratuita només als corrals exteriors.
Del primer diumenge de novembre a l'últim diumenge d'hivern , de 10:30 a 13:30 h es poden fer observacions d'aus hivernants a la Feixa dels Ocells.

Ubicació: Ctra. de Cerdanyola a Horta Km.2
Telèfon fix: 93 692 03 96
Telèfon mobil: 638 56 52 77
Fax: 93 580 76 54
Adreça postal: Ctra. de Cerdanyola a Horta Km.2; 08290 Cerdanyola del Vallés
E-mail: activitatscancoll@collserola.cat
Coordenades: lat.41.473554, long.2.124503
Google Maps: Can Coll Centre d'Educació Ambiental



Els Centres del Parc,
espais cardioprotegits

 
Des de finals del 2016 dos centres de visitants del Parc de Collserola, el Centre d'Informació i el Centre d'Educació Ambiental Can Coll, disposen de desfibril·ladors externs automàtics (DEA)

El Consorci del Parc Natural ha millorat els punts d'informació del Parc amb la instal·lació de desfibril·ladors externs automàtics a dos punts d'atenció als visitants, el Centre d'Informació del Parc, situat a la carretera de Vallvidrera a Sant Cugat, i el Centre d'Educació Ambiental Can Coll, al municipi de Cerdanyola del Vallès, a la carretera BV1415. Els dos equipaments reben anualment més de 70.000 visitants, essent importants espais d'acollida dels usuaris del Parc.

Durant l'horari d'obertura dels centres els desfibril·ladors estaran disponibles en cas de necessitat.

La instal·lació també ha comportat la realització d'un curs de primers auxilis i ús d'aquests aparells a les persones que realitzen tasques d'atenció al públic als centres.

Les aturades cardíaques extrahospitalàries són una de les primeres causes de mortalitat en la població. Segons les dades actuals, un 30% dels afectats per infart agut de miocardi mor abans de ser atès en un hospital.

El DEA analitza el ritme del cor i només realitza descàrregues elèctriques si detecta que és necessari realitzar la reanimació cardiopulmonar.



Ajuda a salvar vides, ja que l’atenció precoç de les aturades  cardía-ques entre els primers 3 i 5 minuts redueix la mortalitat un 49%-75%. Tenir aquest aparell a l’abast és determinant per poder actuar imme-diatament.


Estàtua dedicada a Pere Quart a Ripollet obra de Salvador Mañosa


 
Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 1899-1986), que signava la seva obra lírica amb el pseudònim Pere Quart; ha rebut de la població de Ripollet l'homenatge en forma de monument, obra de l'artista cerdanyolenc Salvador Mañosa.

L'obra situada a la plaça Pere Quart es troba sobre una peanya de formigó de dues tones i la figura de l'escriptor tona i mitja.
 


 Ajuts per al pagament
de lloguer 2017


 
S'ha obert el termini per demanar l'ajut al pagament de lloguer MIFO per l'any 2017. Les sol·licituds es podran presentar fins al 19 de juny.

Els ajuts estan destinats al titular d'un contracte de lloguer de l’habitatge que constitueix el seu domicili habitual i permanent a Catalunya.

Per poder accedir a aquest ajut cal acreditar la residència legal a Catalunya, que l'import del lloguer no sigui superior a 600€ mensuals, que els pagaments dels rebuts de lloguer s'hagin fet mitjançant la intervenció d'una entitat financera (ingrés en compte, domiciliació bancària o transferència) o bé amb un rebut emès per un administrador de finques i que els ingressos de la unitat de
convivència no superin els límits establerts a les bases reguladores dels ajuts al pagament de lloguer de l'any 2017.

L'ajut es dóna per l'any de la convocatòria. L'import de l'ajut és del 40% del total del lloguer amb un màxim de 2.400€ i si el contracte s'ha signat durant l'any 2017 serà d'un màxim de 200€ al mes pel total de mensualitats que tingui vigència el contracte de lloguer.

Per a més informació poseu-vos en contacte amb l'Oficina Local d'Habitatge de Cerdanyola del Vallès, al carrer de Lluís Companys, núm.8. Telèfon 935 808 888

Full informatiu  
 
   
 
 

 Creix la quantitat de contenidors    
per a l'oli.

 Els de color taronja.


 
Els carrers de Cerdanyola del Vallès comptaran amb 9 nous conte-nidors per a la recollida d'oli usat; que sumats amb els actuals, faran un total de 15. La totalitat es localitzaran en els punts següents:

-C/de Clos cruïlla amb la Gran Via Prat de la Riba
-C/del Torrent n° 5
-Psg. de la Riera cruïlla amb la PI. de la Pau -Av. de la Primavera
   cruïlla amb la PI. de Marconi
-C/ de les Escoles cruïlla amb la PI. de Frederica Montseny
-C/ del Camp cruïlla amb el c/ de Sebastià Garriga
-C/ de Galícia cruïlla amb el c/ Josep Tarradellas
-C/de Felip II cruïlla amb l'Av.del Turó
-Ctra. de Barcelona n° 163
-Av. de Canaletes amb c/ de la Pedrera.
 Pla de les Alsines con Av. de la Primavera.
 PI. de sant Medir amb carrer Ample
-C/ de Sant Casimir, davant del Mercat de Serra perera
-C/ de París amb l'Av. de l'Argentina
-C/ de Santa Rosa amb l'Av. de Flor de maig


Aquests contenidors, estaran operatius en el mes de maig.

La instal·lació dels nous contenidors permetrà que Cerdanyola del Vallès passi de 6 a 15 receptacles per recollir l'oli domèstic, ubicats a la via pública. D'aquesta manera es vol oferir a la ciutadania més facilitats a l'hora de reciclar aquesta fracció, que resulta molt conta-minant si es llença a la pica de la cuina.

A Cerdanyola del Vallès es van recollir l'any passat un total de 12.303,10 litres d'oli usat.


 La cuota del impuesto del IBI
 baja un 8 %
 en Cerdanyola del Vallès



 
 
 La cuota del Impuesto de Bienes Inmuebles (IBI) ha experimentado una reducción total del 8 % en Cerdanyola del Vallès.

Si a esta bajada se suma la del 2016, que fue del 2,5 %, el IBI se ha reducido en la ciudad más de un 10 % en dos años, consiguiendo mayor progresividad del impuesto.


Según informa el consistorio vallesano en un comunicado, este es el porcentaje que el gobierno quería reducir a lo largo de los cuatro años de mandato y que finalmente ha alcanzado en sólo dos.

El consistorio ha destacado que durante el período 2011-2015 este impuesto había experimentado un crecimiento en Cerdanyola del Vallès de un 13,23 %.

El impuesto de bienes inmuebles se calcula teniendo en cuenta los valores catastral del inmueble y un tipo de gravamen, por lo que este año el valor catastral de los inmuebles urbanos de la ciudad ha bajado un 8 % y no ha variado el tipo de gravamen, que sigue siendo del 0,569 %, reduciendo la cuota del IBI un 8 %.

(laVanguardia) 9/3 EFE 
 

 Declarat bé cultural d'interès
 nacional el jaciment ibèric 
 de Ca n'Oliver,

 a Cerdanyola del Vallès



 
 
 El Govern ha aprovat declarar bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, el jaciment ibèric de Ca n’Oliver, a Cerdanyola del Vallès. El poblat ibèric de Ca n’Oliver està situat al sud del nucli urbà de Cerdanyola, a la comarca del Vallès Occidental, al turó de Ca n’Oliver, al barri de Montflorit, i és per tant dins del Parc Natural de Collserola. És un enclavament rellevant de l’antic territori de la Laietània i del món ibèric català.

La seva ubicació geogràfica al mig d’un estratègic nus de comunicacions, dominant un territori agrari i ramader molt productiu, i el fet que el poblat hagués disposat d’estructures defensives complexes (un mur de tanca, torres i fossats articulats, dues portes amb poternes laterals i, en un cas, protegida per un avantmur), fa pensar que va constituir un nucli vertebrador d’un ampli territori i que va ser un centre de captació i redistribució de la producció.

La presència de fragments d’escultures zoomorfes, possiblement d’algun monument funerari, denota la presència d’elits socials i que podria haver estat un assentament aristocràtic. Els fragments escultòrics i una estela gravada apunten a l’existència d’una necròpolis en algun indret proper encara per localitzar.

 Les recerques arqueològiques que s’hi ha fet han permès establir que el jaciment ibèric va viure diverses fases cronològiques que van dels anys 550 aC, en el període ibèric antic, fins a l’alta edat mitjana. És a dir, el jaciment abasta la gènesi de l’iberisme i tota la vigència del món ibèric fins a la seva desaparició dins del procés de la romanització. El darrer assentament, que data dels segles VIII a l’XI, tanca l’ocupació d’aquest turó en el passat.

D’altra banda, el Govern també ha aprovat acceptar part del recurs sobre el termes establerts en la declaració de bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona paleontològica, del Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella. El recurs havia estat presentat per una particular que demanava tenir en compte les activitats agrícoles preexistents en la finca Mas Pol, afectada parcialment per la declaració de BCIN, i que, en el cas que aquestes activitats no poguessin ser permeses, se’n fixés una indemnització.

En aquest sentit , el Govern ha estimat que, mentre es mantinguin els cultius actuals, en no haver-hi alteració de la cota de profunditat, no caldrà cap tipus d’autorització prèvia com la que es requeria en la promulgació de la declaració de BCIN i, per això, ha determinat modificar l’Acord de la declaració

 Calendari Fiscal 2017


 
 
 

 La Federació Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, declarada associació
d'interès cultural


 
 
El Govern ha acordat declarar la Federació Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya com a associació d’interès cultural. Amb seu social a Sant Feliu de Llobregat, la Federació és una entitat sense ànim de lucre constituïda l'any 1984 a partir de la unió de 27 colles geganteres.

En l’actualitat, l’entitat té 400 colles federades amb un total apro-ximat de 12.000 persones associades.

És una de les 32 federa-cions nacionals integrants del Consell de l‘Associacionisme Cultural, màxim òrgan consultiu del Departa-ment de Cultura en matèria de cultura popular i associacionisme cultural.

Va rebre el Premi Nacional de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya l'any 2000.

La Federació publica, des de l'any 1986, la revista trimestral Gegants, única en el món especialitzada sobre aquest tema, i organitza els certàmens anuals següents: la Ciutat Gegantera de Catalunya, la Fira del Món Geganter i la Trobada Nacional de Capgrossos.

A més, conserva el seu arxiu administratiu, amb informació sobre les entitats geganteres,  històric, que conté valuosos fons documen-tals sobre imatgeria.

(GenCat) 
 
 


 Actual cartipàs municipal
format per cinc regidors



 


El “PRODUCTE DE COLLSEROLA”  ja surt al mercat.

 
Un cop aprovats els reglaments específics per al xai, el cabrit, les mandarines, el tomàquet, el vi i la mel, s’ha iniciat la comercialització dels productes amb el segel.

Des del mes de desembre ja trobem al mercatproductes etiquetats amb el segell de la marca de garantia “Producte de Collserola”. Els primers que s’han comercialitzat han estat les mandarines de Can Carlets i el vi de Can Calopa.

Al mes d’octubre la recentment creada comissió de segui-ment de la marca de garantia Producte de Collserola va aprovar els reglaments específics del xai, cabrit, mandarines, tomàquet, vi i mel. Amb aquest pas, i un cop ratificats aquest mes de desembre pels òrgans de govern del Parc, els productes que segueixin l’estàndard de la marca ja es poden comercialitzar amb el segell. Està previst que el llistat de productes de la marca de garantia es vagi ampliant amb d’altres de nous que s’hi vulguin acollir.

A la comissió de seguiment hi són representats tots els sectors implicats en el procés: productors, restauradors i administracions (Generalitat de Catalunya i els serveis tècnics del Parc).

Cal destacar que només podran utilitzar la marca i el seu logotip aquells productes produïts, elaborats, transformats i envasats en l’àmbit territorial del Parc Natural de Collserola, sempre que hi hagi infraestructures existents dins la serra per a la seva manipulació.

El Consorci, com a titular de la marca de garantia Producte de Collserola, la posa a disposició de tots els productors/es del Parc que tinguin interès a fer-ne ús i que compleixin amb els requisits establerts en els reglaments d’ús i els regla-ments específics. Alhora, també ofereix assessorament i suport en el procés administratiu.




Aquest segell forma part de les accions previstes dins el Pla agropecuari del Parc Natural de la Serra de Collserola (aprovat al mes de desembre del 2013).


(parcnaturalcollserola)




Dies Festius a
Cerdanyola del Vallès el 2017



 
 
 17 de abril - Dilluns de Pasqua 
  1 de maig - Festa del Treball
  8 de maig - Festa Local
24 de juny - Sant Joan
15 d'agost - Assumpció de la Mare de Déu
11 de setembre - Diada
12 d'octubre - Festa Nacional d'Espanya
  1 de novembre - Dia de tots Els Sants
13 de novembre - Festa Local
  6 de desembre - Dia de la Constitució Espanyola
  8 de desembre - La Immaculada Concepció
25 de desembre - Nativitat del Senyor
26 desembre 26 - Sant Estebán 

 

La Generalitat aprova
el calendari definitiu d'obertura comercial autoritzada a Catalunya per al 2017



 
 
Els dies 8 de gener, 2 de juliol, 1 de novembre i 6, 8, 10, 17 i 24 de desembre de 2017, seran festius d’obertura autoritzada a Catalunya, d’acord amb la normativa catalana vigent d’horaris comercials

El Departament d’Empresa i Coneixement, a través de la Direcció General de Comerç, estableix un total de vuit festius anuals dels quals els ajuntaments poden substituir-ne dues dates. També poden fixar dos festius més per al seu àmbit municipal

Més d’un centenar d’ajuntaments catalans han afegit i o modificat el calendari de festius amb obertura comercial autoritzada per l’any vinent. Els comerços de la ciutat de Barcelona podran obrir al públic els dies 8 de gener, 23 d’abril, 2 de juliol, 1 de novembre i 3, 6, 8, 10, 17 i 24 de desembre de 2017

Per a tots aquells municipis catalans que no hagin designat els dos dies addicionals d’obertura, s’entenen com a dates escollides el 12 d’octubre i el 3 de desembre de 2017

La Generalitat ha aprovat el calendari comercial definitiu d’obertura comercial autoritzada a Catalunya per al 2017.

Els dies 8 de gener, 2 de juliol, 1 de novembre i 6, 8, 10, 17 i 24 de desembre de 2017, seran festius d’obertura autoritzada a Catalunya, d’acord amb la normativa catalana vigent d’horaris comercials
.

 
El Departament d’Empresa i Coneixement, a través de la Direcció General de Comerç, estableix un total de vuit festius anuals dels quals, els ajuntaments poden substituir-ne fins a dues dates. D’acord també amb la Llei d’horaris comercials, s’afegeix dos dies més al calendari comercial, que els municipis han de fixar en funció del màxim aprofitament comercial i d’acord amb els comerciants.

Més d’un centenar d’ajuntaments catalans han afegit i o modificat el calendari de festius amb obertura comercial autoritzada per al 2017 (que es recullen a la resolució EMC/2915/2016, de 21 de desembre publicada avui al DOGC). Entre ells, el consistori de Barcelona ha establert que els comerços de la ciutat podran obrir al públic els dies 8 de gener, 23 d’abril, 2 de juliol, 1 de novembre i 3, 6, 8, 10, 17 i 24 de desembre de 2017.

Pel que fa als dos dies festius addicionals d’obertura comercial autoritzada que poden fixar els ajuntaments, en el cas dels consistoris que no hagin designat cap data específica, s’entendran com a dates escollides i aplicables en els seus àmbits territorials el 12 d’octubre, i el 3 de desembre de 2017.



Calendari comercial per al municipi de Cerdanyola del Vallès

8 de gener
2 de juliol
1 de novembre
3, 6, 8, 10, 17, 24 i 31 de desembre
 

 
 

 CALENDARI DE PAGAMENT
 DE LES TAXES I IMPOSTOS MUNICIPALS
 PER AL 2017

 
 
 

HORARI DE CORREOS 



-Sant Iscle, 23-25, 08290. Cerdanyola del Vallès
paqueteria.correos.es
Tfn. 936 91 37 57

Dilluns a divendres:  08:30 a 20:30 hores
Dissabtes:                   09:30 a 13:00 hores
Diumenges i festius  TANCAT

Del 18 de juliol al 16 de setembre l'horari es:
Dilluns a divendres:  08:30 a 14:30 hores
Dissabtes:                   09:30 a 13:30 hores

DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT
DE CATALUNYA

 
  ORDRE EMO/156/2015, de 22 de maig, per la qual s'estableix el calendari d'obertura dels establiments comercials en diumenge  i dies festius per al 2017.


Per a l’any 2017:

  8 de gener.
  2 de juliol
  1 de novembre.
  6, 8, 10, 17 i 24 de desembre. 

 

 
   

 TRANSPORT LOCAL
 
 


    Línies i horaris 
   
   
     visitantes total   Des de 31/10/16
   
 SALILLAS.NET  NO TÉ CAP SUPORT  COMERCIAL,
 NO CONTÉ RES DE PUBLICITAT  I  LES DESPESES
 SÓN SOSTINGUDES PEL SEU AUTOR. GRÀCIES

 

 
Antiga escala d'accés a l'estació de "Cerdanyola-Ripollet"
Canaletes anys 1992
Passeig Cordelles anys 1920, cantonada plaça Abat Oliba. 
 
            FOTOGRAFIES DE
         CERDANYOLA DEL
          
 PASSAT SEGLE
                    
 
 Properes activitats
D'EXCURSIÓ AMB...
Us proposem descobrir el Parc de la mà d’alguna de les entitats del territori que se’l coneixen abastament.
Itinerari matinal. Activitat gratuïta. Places limitades. Més informació i inscripcions al telèfon del Centre d’Informació: 932 803 552

COLLSEROLA VERDA

Súper Campus Guiera. - Del 28 d'agost al 8 de setembre. Al Parc Esportiu Municipal de Guiera
Edat: de 3 a 15 anys - Horaris: opcions a escollir entre matí de 9h a 13h; matí més dinar de 9h a 14:30h; i tot el dia de 9h a 17h
Inscripció a partir del 15 de maig de dilluns a divendres de 10h a 14h i de 16h a 20h. - PEM Guiera (avinguda de Guiera, 6). - Tel. 935 863 636 - Més informació:
www.cerdanyola.cat/guiera

Cursos de català per a adults. Curs inicial de català, de grup de conversa i de reforç d'ortografia. Inscripcions de dilluns a dijous de 10 a 13 h.- Servei Local de Català de Cerdanyola del Vallès,
-Plaça de Sant Ramon, 23-24 - Tel. 93 580 27 51
Més informació:
www.cpnl.cat/xarxa/cnlvallesoccidental3

Jam Session al Bar de l'Ateneu
Tots els dimecres a les 21 h. hi haurà una Jam Session al Bar de l'Ateneu, porta el teu instrument i participa.

 
 AGOST 
Del 28 d'agost al 8 de setembre.
Súper Campus Guiera.
 Al Parc Esportiu Municipal de Guiera
Edat: de 3 a 15 anys - Horaris: opcions a escollir entre matí de 9h a 13h; matí més dinar de 9h a 14:30h; i tot el dia de 9h a 17h
Inscripció a partir del 15 de maig de dilluns a divendres de 10h a 14h i de 16h a 20h. - PEM Guiera (avinguda de Guiera, 6). - Tel. 935 863 636 - Més informació:
www.cerdanyola.cat/guiera
 
 SETEMBRE 
Els dies 1-2-i 3 de setembre es celebrarà la Festa Major de Bellaterra.

Dissabte dia 2. Vespres Literaris.
Al Centre Cívic Montflorit (Carrer Mare de Déu dels Dolors, 17-19) a les 19 hores.

Dissabte 2 de setembre a les 19h. Vespres Literaris. Es comen-tarà el llibre "Tierra desacostumbrada". Al Centre Civic Montflorit. (Carrer Mare de Déu dels Dolors, 17-19) a les 19 hores.

Dissabte, 16 de setembre de 10 a 13 hores a Can Balasc.
BIODIVERSITAT INSECTA
Una ruta per conèixer el projecte Biodiversitat Insecta Collserola sobre els artròpodes del bosc mediterrani. A càrrec de Jorge Mederos, biòleg. Al Parc Natural de Collserola. Centre d'Informació del Parc   932.803.552. 
 
 octubre 
Diumenge 8 d'octubre:Festa dels Ocells, una matinal per aprendre i gaudir amb tot un seguit d'activitats que tindran com a protagonista el món de les aus. A Can Coll. Activitats per a tots els públics i gratuïtes

Dissabte dia 28 "Les herbes remeieres de Collserola"  al Parc del Turonet. Itinerari Guiat. Públic adult.

 NOVEMBRE 
 
DESEMBRE
 
 
 Activitats estables
Cerdanyola, terra d'Ibers
2n diumenge de mes a les 12 hores
Visita guiada amb l’entrada
Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver

Sant Martí, una església per a la pagesia
2n diumenge de mes
Església Vella de Sant Martí Obert de 10.30 a 13.30 h
Visita guiada gratuïta a les 12 h Tancat fins gener de 2017

Activitats a Can Catà Natura
És obert el 1r i 3r diumenges de cada mes. Excepte els festius i durant el mes d'agost.
Preu: Adults 3 €, nens 2 €
Telf: 627 433 462 i 600 259 084

Sant Iscle, una parròquia medieval
3r diumenge de mes
Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Oberta de 10 a 14 h Visita guiada gratuïta a les 12 h Agost tancat

Portes obertes al MAC
Cada primer diumenge de mes, accés gratuït al Museu d'Art de
Cerdanyola de 11 a 14 hores.
 
 Activitats al Museu d'Art (MAC)
 JULIOL 

Exposicions
Fins al 20 d'agost.
El cel dels ibers i Paisatges nocturns de Collserola. Dues exposicions per conèixer el cel actual i passat.   Al Museu de Ca n’Oliver

Fins al 31 d'agost
Escultures en gres refractari
ISMAEL SMITH. NUDE AND NAKED, DESPULLANT ISMAEL SMITH
Tot coincidint amb l’exposició que èl Museu Nacional d’Art de Catalunya dedica a Ismael Smith, el MAC proposa una revisió a partir d'una de les temàtiques més habituals a l’obra de l'artista, el nu, tot abordant diversos temes que es relacionen amb estereotips de la sexualitat i la personalitat de l’artista. L’equip "El Palomar' donarà el contrapunt des de la perspectiva del moviment Queer. SMITH. DIÀLEGS CONTEMPORANIS 
Per altra banda, els joves artistes emergents Gaietà Mestieri i Ivonne Navarro plantejaran, des d'una visió actual, un diàleg a partir d'algunes de tes disciplines i temes més recurrents del polifacètic artista.  Al Museu d'art Cerdanyola

Fins al 31 d'agost
Activitat familiar
Decorem la sala petits lectors. Ajudeu a invertir la sala en un gran fons marí. A la Biblioteca de Cerdanyola.  Plaça Enric Granados, 1.

Fins al 31 d'agost
BBC Tours. Exposició bibliogràfica sobre destinacions per aquest estiu. A la Biblioteca de Cerdanyola

Fins al 30 de setembre
Nude and naked i Tot revisant Smith.
Dues exposicions sobre l’artista i l’obra d’Ismael Smith
Al Museu d’Art de Cerdanyola
 
 
 Activitats al Poblat de Ca n'Oliver 
Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver. Carrer de València, 19  Cerdanyola del Vallès Telèfon. 93 692 33 22 / 93 580 45 00
a/e museucanoliver@cerdanyola.cat www.cerdanyola.cat/museucanoliver
Poblat Ibèric de Ca n'Oliver a Cerdanyola del Vallès
Totes les activitats són gratuïtes. Es convenient assegurar-se que no s'ha produït cap canvi en el programa.

agost
Diumenge 13 d'agost a les 12 h.  Cerdanyola, terra d’ibers
Visita guiada a l’exposició permanent amb l’entrada
Majors de 8 anys  Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver

SETEMBRE
Diumenge 17 de setembre, 9 h Lauro, un poblat ibèric al Montseny. Visita al jaciment ibèric de Samalús
Activitat per a tots els públics.

Dissabte 30 de setembre i diumenge 1 d'octubre. XVII Cap de Setmana Ibèric.
Jornada de portes obertes i activitats diverses per a tots els públics.
NOVEMBRE
Diumenge 19 de novembre, 11.30 h. Indiana Jones i el museu maleït - Joc de rol.
Activitat per a tots els públics.
DESEMBRE
Diumenge 17 de desembre, 11.30 h. Jugar com abans - Taller de Jocs de taula de l'Antiguitat.
Activitat per a tots els públics.
 
 Activitats del Parc Natural Collserola
 

Podreu visitar l'edifici, les seves exposicions i els seus entorns (visita autoguiada). (activitat gratuita)
 
EXCURSIONS AMB VOLUNTARIS


Itineraris per la serra conduïts per Voluntaris de Collserola.
4 a 5 hores de durada. Mès de 7 anys. Cal inscripció prèvia. (activitat gratuita)

(*) La inscripció de les sortides dels dimarts s'obre el dilluns de la setmana anterior a l'activitat.

DESCOBERTES EN FAMILIA

Una passejada, pels entorns del Centre d'Informació, acompanyada d’un petit taller o d’un joc per conèixer millor Collserola. A càrrec dels Guies del Parc. Cal inscriure’s al Centre el mateix dia. Menors de 3 anys gratuït. Places limitades, 20 persones per sortida.
Preu 1,75€  Horari de 11 h i 12.30 h.

Diumenge 23 de setembre.
L’estiu s’acaba! Ep, preparem-nos per l’hivern.
Recorregut per detectar els rastres més habituals que deixen alguns animals del bosc en la seva activitat frenètica a la recerca d’aliment, que comença en acabar l’estiu i que durarà tota la tardor.


ESPECIAL ESTIU

29a OBSERVACIÓ DE LA MIGRACIÓ DE LES AUS RAPIN-
YAIRES.
Caps de setmana i festius del 9 de setembre a l’1 d’octubre, al turó de la Magarola. Us conviden a gaudir d’un magnífic espectacle. Al mirador de la Magarola trobareu monitors especialitzats que us ajudaran a identificar les aus de pas. Podreu reconèixer les diferents siluetesdels ocells que es desplacen cap a terres africanes.
Activitat gratuïta, oberta a tothom. L’accés fins a dalt del turó és a peu. Cal que porteu prismàtics. Horari de 10 a 13 h

Biodiversitat insecta
Dissabte, 16 de setembre, a Can Balasc.  Una ruta que ens permetrà conèixer de prop el projecte Biodiversitat Insecta Collserola, que des del 2009 i aplicant diferents metodologies d’estudi, fa recerca sobre els artròpodes del bosc mediterrani.
A càrrec de Jorge Mederos, biòleg. Activitat gratuïta. Places limitades. Cal inscripció prèvia al telèfon del Centre d’Informació: 932 803 552.A partir de 7 anys.Horari: de 10 a 13 h.


DESCOBERTES EN FAMILIA
Una passejada, pels entorns del Centre d'Informació, acompanyada d’un petit taller o d’un joc per conèixer millor Collserola. A càrrec dels Guies del Parc. Cal inscriure’s al Centre el mateix dia. Menors de 3 anys gratuït. Places limitades, 20 persones per sortida. 
Preu 1,75€  Horari de 11 h i 12.30 h.

LA GRANJA DE CAN COLL

Els diumenges, visites guiades de 45 minuts. Es mostren diferents espais de la granja: la incubadora i els pollets i el tancat dels conills i el dels ànecs. Així com els corrals amb la somera, la truja, la vedella i l’aviram.

Horari: 11:15 h i 12:15 h. Preu: 1,75 € per persona (adults i nens a partir de 3 anys).

Cal inscriure’s el mateix dia al taulell d’informació de Can Coll. Places limitades, màxim 25 persones per visita. 

De 13 h a 13.30 h visita lliure i gratuïta només als corrals.         


ESPAI D'INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA
Obert al públic el 2n diumenge de cada mes (excepte els mesos de gener, agost i desembre). Horari de 10:30 a 14 hores
Les passejades temàtiques al pantà de Vallvidrera inclouen la visita al centre. El Centre acull l'exposició sobre el pantà i els seus entorns.
Reserves per a grups tot l'any al telèfon 932 803 552

VISITES AL CASTELL DE TORRE BARÓ
De dilluns a divendres de 10 a 13 hores
Dissabtes de 10 a 17 hores. El mirador resta tancat de les 13 a les 15 hores 
Diumenges de 10 a 14 hores
Situat a la carretera Alta de Roquetes, 328 (Nou Barris-Barcelona). Es pot descarregar la programació i fer les inscripcions a castell_torrebaro@bcn.cat

CONEGUEM LA GRANJA DE CAN COLL
Per als més petits. Una activitat de descoberta del medi rural a través del contacte directe amb els animals de la granja. Edat: d'1 a 3 anys. Preu: 107,45 Horari: de 10 a 13 h Durada: per a 2 grups de 20 infants: 1,15 h per grup en dos toms consecutius. Per a 1 grup de 20: torm únic de 2,15 h. 

VISITA EL PARC A L'ESTIU, AL CENTRE D'INFORMACIÓ.
Activitat lúdica guiada. A la frescor de l'alzinar, mitjançant jocs i activitats, es fa una descoberta dels elements de la natura que ens envolta. És una activitat curta, per a 2 grups consecutius. Edat: de 4 a 7,o de 8 a 12 anys.. Preu: 107,45 per a 2 grups de 25 p.(nens i nenes de la matexa edat) Horari: el 1r grup, de 10:00 a 12, i el , i el 2n grup de 12 a 13,30 hores. Màxim d'assistents 4 grups de 25 persones Durada: 1hora i mitja cada grup 

LA GRANOTA DEL PANTÀ, AL PANTÀ DE VALLVIDRERA.
Activitat lúdica guiada. Als entorns del pantà, mitjançant jocs i activitats, es fa una descoberta d'un ambient aquàtic. És una activitat curta, per a 2 grups consecutius. Edat de 4 a 7 anys. Horari: el 1r grup de10,30 a 12 h i el 2n grup de 12 a 13:30 hores. Màxim d'assistents 4 grups de 25 persones Durada: 1hora i mitja cada grup

JUGUEM A L'ESTIU, AL CENTRE D'INFORMACIÓ.
Activitat lúdica guiada. Dins del bosc, mitjançant jocs i activitats, es fa una descoberta dels elements de la natura que ens envolta. 
Edat : de 8 a 12 anys.  Preu: 107,45 € per cada grup de 25 persones.  Horari: de 10:30 a 13:30 h. Màxim d'asistents 4 grups de 25 persones 

MATINALS A COLLSEROLA
Si voleu caminar i fer esport a Collserola, conèixer els diversos ambients de la serra i descobrir indrets amagats... us oferim una excurSIó dela mà dels nostres guies.

Edat: su n'or a 12 a 5. Preu: 107.45 6 per cada grup de 25.
Horari: e 10,30 a 13. 0 hores. Màxim d'assistents: 4 grups de 25 Durada: 3 hores

Al Centre d'informació
Itinerari 1: Des del Centre d'informació a la font de la Budellera i retorn a Santa Maria de Vallvidrera.
Itinerari 2: Des del Panta de Vallvidrera fins al ïuró d'en Cors i el coll de Can Cuiàs i retorn al Baixador de Vallvidrera.

A Can Coll
Itinerari 1
: Des de la masia de Can Coll a la Font de Sant Pau i retorn.
Itinerari 2: Des de l'àrea de lleure de Can Coll al Puig de la Guàrdia, torrent de Can Coll i retorn.

VISITA A LA GRANJA DE CAN COLL
Activitat guia a on els nens i nenes podran veure els animals de la gran'a de Can Coll, saber de què i`s'alimenten i observar com es comporten. És una activitat curta adreça a a 2 grups consecutius.
Fins al l'11 de setembre resta tancada
Edat: o de 4 a 7, o de 8 a 12 anys ' Preu: 107.45 6 per a 2 grups de 25 persones.
Horari: el 1r grup de 10,30 a 12 h, i el 2n grup de 12 a 13.30 hores. Calen 2 grups de 25 p. (de la mateixa edat)
Durada: 1 hora i mitja cada grup /


VISITA A LA GRANJA I AL BOSC DE CAN COLL
Visita guiada a la gran'a de Can Coll i itinerari pels boscos de l'entom on mitjançant jocs i activitats, es fa una descoberta els elements de la natura que ens envolta.
Edat: de 4a 7 o de 8 a 12 anys * Preu: 107. 56 per cada grup de 25 p. (de la mateixa edat)
Horari: de 10,30 a 13.30 h Màxim d'assistents 2 grups de 25 Durada: 3 hores.  Aquestes activitats es preparen per a una única franja d'edat, o de 4 a 7 anys, o de 8 a 12 anys.


VOLS COL·LABORAR?
Què et semblaria venir un dia al Parc a col·laborar en la millora d’algun dels seus espais? Si tens temps i ganes, et convidem a participar-hi!
De 10 a 13 h. Mès de 12 anys. Cal inscripció prèvia

 



NITS D'ASTRONOMIA



Sessions d'iniciació  a l'observació d'estels, constel-lacions i altres cossos celestes. L’activitat combina explicacions teòriques: què són les estrelles diferencies amb els planetes, mitologia associada; amb observacions a l’exterior: identificació de constel·lacions a ull nu i observació amb telescopi. En cas de mal temps o menys de 10 inscrits se suspendrà l'activitat.
Aquestes sessions es programen una nit al mes, en divendres, tot l’any, excepte a l’agost. Consulteu dates a l’Agenda d’activitats.
Durada 2 h.  Horari: Estiu: de les 22:00 a les 24:00 h. Hivern: de les 21:00 a les 23:00 h.
Inscripcions la mateixa setmana de l’activitat, de dilluns a divendres, al tel 932 803 552.  Places limitades 
Preu : 5,15€   Edat recomanada: + de 12 anys.
Divendres de 21 a 23 h.  Cal inscripció prèvia

Divendres 15 de setembre al Centre d'Informació. El triangle d'estiu al zenit
Les estrelles Vega, Deneb i Altaïr formen l’anomenat triangle d’estiu, una figura imaginària que ens ajuda a conèixer el cel a ull nu. A finals de l’estació d’estiu encara el podrem observar en una posició privilegiada.
 
PASSEJADES TEMÀTIQUES



Una passejada tranquil·la pels entorns del Centre d'Informació, per conèixer els valors del Parc de la mà d'un guia especialitzat.
Hivern i estiu, dissabtes alterns Primavera i tardor, tots els dissabtes (no festius) 
Horari: De les 11:00 a les 13:30 h
Inscripcions el mateix dia de la passejada, al taulell del Centre d’Informació. (No es fan reserves prèvies)
Màxim de 20 persones per sortida. Preu: 1,75€ per persona


Dissabte 30 de setembre. Els ocells del Parc de Vallvidrera *
Recorregut des de Vil·la Joana fins al pantà de Vallvidrera per descobrir la diversitat d’ocells que hi habiten.
(*) Activitat gratuïta en motiu de la celebració del Dia dels Mundial dels Ocells

Opció per a grups organitzats (associacions de pares i mares, grups d'excursionistes, esplais, etc.) consulteu la proposta "Matinals a Collserola". Aquesta activitat no es pot reservar per a grup,

Algunes propostes de Passejades temàtiques:
Brolles i màquies
Els ocells de mida mitjana
El pantà de Vallvidrera
Pins, pinyes i pinyons
Rere el rastre del senglar.


PER A LES ACTIVITATS AMB INSCRIPCIÓ PRÈVIA. Truqueu la mateixa setmana de l'activitat -de dilluns a divendres- al telèfon del Centre d'Informació del Parc   932.803.552. 
Horari de 9.30 a 15 hores



TURÓ DE MONTCADA

Informació de les activitats i inscripcions al web de l'associació ACER: www.acer-associacio.org

 
 Activitats a la Sala Enric Granados
 
Hores del Conte 2016

Activitats fins 31 de desembre a la Sala Enric Granados
A les 12:00 hores. No cal inscripció prèvia. Aforament limitat.

 
 Activitats a la Biblioteca Central
 

 Horaris matins: dimecres i divendres de 10 a 14h.
 Horaris Tardes: de dilluns a dijous de 15:30 a 20:30h.
 Telf. 935807602
 www.bibliotecacerdanyola.cat

 b.cerdanyola@diba.cat
 Pl. Enric Granados, 1 cerdanyola del Vallès


 
 LLOCS D'INTERÈS   (amb Google Maps)
 
Cases modernistes als carrers de Sant Ramon i Sant Martí.
41.490398º, 2.136200º
Cases modernistes al carrer de Sant Francesc
41.494483º, 2.143034º
Castell de Sant Marçal.
41.490684º, 2.114799º
Escultures modernistes i noucentistes del cementiri mun.
41.487103º, 2.124565º
Ermita de Santa Maria de les Freixes.
41.479020º, 2.142564º
Ermita de Sant Iscle
41.467756º, 2.150546º
Església i rectoria de Sant Martí.

41.491344º, 2.139979º
Església vella gòtico-renaixentista de Sant Martí.
41.487479º, 2.123503º
Masia de Can Canaletes i aqüeducte.
41.479157º, 2.142362º
Masia de Can Catà
41.469872º, 2.149952º
Masia de Can Coll i Àrea de Can Coll
41.473393º, 2.128351º
Masia de Can Fatjó del Molí.
41.484013º, 2.127144º
Masia de Can Miró.
41.501460º, 2.102093º
Masia de Can Serraparera.
41.496042º, 2.130091º
Paratge de Canaletes.
41.483073º, 2.143356º
Bosc Gran de Can Catà
41.469872º, 2.149952º
Monument a Europa
41.485378º, 2.128094º
Parc Esportiu Guiera    -Avda. de Guiera 6-8
41.483350º, 2.139192º
Parc Tecnològic del Vallès

41.484886º, 2.127711º
Jutjats
41.484005º, 2.143957º
Monument a Francesc Macià.   Final Av. Primavera
41.489279º, 2.144290º

FESTA MAJOR
Primer cap de setmana del maig

MUSEUS 
Ca N’Olivé
(Montflorit): Horari: Diumenges d’11 a 14 hores. 41.480617º, 2.134068º
Museu de Ca n’Ortadó:
Plaça de Sant Ramon, 23-24.
Tel.:93 692 33 22. (actualment tancat) Accés lliure als jardins.
41.488767º, 2.135999º
Museu i Poblat ibèric
41.480617º,2.134068º

OFERTA CULTURAL:
Festival de Blues  (octubre)

VARIS
Ajuntament 
 -Pl. Francesc Layret, s/n
41.491027º,2.140686º
Pavelló d'esports
(Compleix Esportiu Municipal Can Xarau)
41.494471º, 2.139991
L'Ateneu.
-Carrer Indústria, 38-40
41.488106º,2.140945º
Biblioteca Central 
-Avda de Catalunya
41.492544º, 2.142231º
Pl. Sant Ramon i Monument Republica
41.489107º, 2.136014º
Columnes d'Alfaro (UAB)
41.497103º, 2.110553º
Parc de Cordelles
41.496174º, 2.133794º
Estació Renfe de Cerdanyola (Av de Catalunya)
41.492656º, 2.147392º
Estació Renfe Cerdanyola-Universitat
41.497040º, 2.115583º
Estació Ferrocarrils de Catalunya Bellaterra
41.500968º, 2.090583º
Estació Ferrocarrils de Catalunya Universitat Autònoma
41.502824º, 2.102540º
Zona Esportiva Municipal Les Fontetes.  Pg. d'Horta s/n
41.486486º, 2.144069º
Àrea de Can Coll  (restaurant, àrea de lleure) Montflorit
41.472626º, 2.127352º 
Zona Esportiva del Bosc Tancat  -carrer Riu Sec s/n
41.501639º, 2.130923º
 
 
Durant segles, la serra de Collserola ha atret l’atenció de cultures ben diverses, la intervenció de les quals ha deixat empremtes en el paisatge, en els camins, en les edificacions…, que constitueixen un patrimoni valuós que convé preservar i gestionar per al coneixement i l’admiració de les generacions actuals i futures.

La serra ha estat habitada des de temps prehistòrics, com ens ho demostra la gran quantitat de vestigis arqueològics i arquitectònics trobats. Des dels primitius pobladors ibers fins a les modernes torres modernistes, s’han identificat més de dos-cents elements construïts, entre xarxa viària, edificació agrícola i elements d’interès històric.

Aquest patrimoni destaca per:
— l’elevada qualitat arquitectònica d’un gran nombre d’edificacions
— la diversitat dels elements construïts
— l’adaptació al medi de totes les construccions

Les restes més antigues de la serra conegudes són uns estris de sílex, de fa uns 100.000 anys, trobats a Ca n’Albareda, a Sant Feliu de Llobregat, que ens parlen de l’existència dels primers caçadors a la serra.

Patrimoni construït

 Castells medievals
        Fortificació medieval Penya del Moro
       Castellciuró
       Castell del Papiol
       Castell de Torre Baró

 Ermites i esglésies
        Santa Maria de Valldonzella
        Sant Cebrià i Santa Justina
        Santa Creu d'Olorda
        Santa Maria de Vallvidrera
        Santa Maria de les Feixes
        La Salut de Sant Feliu de Llobregat
        Temple del Tibidabo
         La Salut o Santa Eulàlia de Madrona
         Sant Adjutori
         Sant Medir
         Sant Pere de Romaní
         Sant Bartomeu de la Quadra

 Masies
         Ca n'Abadal (Sant Feliu de Llobregat)
         Ca n'Albareda (Sant Feliu de Llobregat)
         Can Balasc (Barcelona)
         Can Baró (Sant Just Desvern)
         Can Bell (Sant Cugat del Vallès)
         Can Borrell (Sant Cugat del Vallès)
         Can Bosquets (Sant Cugat del Vallès)
         Can Bova (Sant Cugat del Vallès)
         Can Calopa de Dalt (Barcelona)
         Can Campmany (Molins de Rei)
         Can Candeler (Sant Just Desvern)
         Can Carbonell (Sant Just Desvern)
         Can Castellví (Barcelona)
         Can Catà (Cerdanyola del Vallès)
         Coll (Cerdanyola del Vallès)
         Can Cortès (Sant Cugat del Vallès)
         Can Coscoll (Sant Just Desvern)
         Can Fatjó (Sant Just Desvern)
         Can Gelabert (Sant Just Desvern)
         Can Maimó (El Papiol)
         Can Masdeu (Barcelona)
         Can Monmany (Sant Cugat del Vallès)
         Can Padrosa (Sant Just Desvern)
         Can Pahissa (Sant Feliu de Llobregat)
         Can Ribes (Molins de Rei)
         Can Tintorer (Molins de Rei)
         Can Valldaura (Cerdanyola del Vallès)
         Can Vila (Sant Just Desvern)
         Can Vilagut (Molins de Rei)
         Granja Can Llevallol (Barcelona)
         Torre del Bisbe (Sant Feliu de Llobregat)
         Vil·la Joana (Barcelona)
         Torre Negra (Sant Cugat del Vallès)

 Fonts
          Font de la Budellera
          Font del Bacallà
          Font de Can Lloses
          Font Groga
          Font d'en Llevallol
          Font Joana
          Font de la Maduixera
          Font d'en Ribes
          Font de la Rabassada
          Font d'en Sert
          Font de la Salamandra
          Font de Sant Medir o del Manyos
          Font de Santa Pau

 Barraques de vinya
           Les barraques de vinya de Collserola presenten un gran 
           ventall de tipologies a causa, principalment, de la diversitat
           geomorfològica de la mateixa serra, on els tipus de terrenys
           i de roques són molt variats, tot i que també hi influeix
           l’època de  construcció i el mateix constructor.


Llegat cultural


 Aplecs i romeries

            Aplec de Sant Medir
            Aplec de St. Iscle
            Aplec de La Salut de Sant Feliu de Llobregat 


Els arbres singulars a Collserola


Avui, la serra de Collserola és un Parc Natural extensament boscós, però, històricament no sempre ha estat així. A finals del segle XIX bona part del territori estava ocupat per masies i àrees agrícoles que és dedicaven principalment al conreu de la vinya. Amb el segle XX, es va iniciar un procés d’expansió urbanística i d’abandonament agrícola que, lligat a un creixent ús de lleure, ha anat transformant profundament el paisatge, fins als nostres dies. Fruit d’aquests processos i transformacions trobem, per tota la serra, una sèrie d’elements patrimonials construïts per la mà de l’home. Al seu costat hi ha uns altres elements que, tot i ser naturals, també han estat condicionats per la mà de l’home: els arbres singulars. Així, els arbres singulars no només estan enmig dels boscos sinó que, també, els trobem al costat de masies, camins, fonts, àrees agrícoles, etc. Molts d’ells són plantats, altres són naturals, però darrera la majoria de casos hi ha, o hi ha hagut, una voluntat de conservació. D’una manera o altra tots ells formen part del nostre patrimoni natural, cultural i històric i com a tals són mereixedors de protecció. (Parc de Collserola)


 Llegendes

Llegenda de St. Medir

Les circumstàncies en què es crea aquesta llegenda fan creure que es tracta d’una barreja de llegendes locals sorgida arran de la confusió de sant Medir amb sant Emeteri i la necessitat d’ornamentar la llegenda de sant Sever.
Segons la tradició, sant Medir era un pagès que vivia cap a l’any 303 a la vall de Gausac (avui anomenada vall de Sant Medir). Durant el domini romà, els cristians van ser perseguits arreu, entre d’altres, Sever, bisbe de Barcelona. Perseguit pels romans, va fugir per l’antic camí de Barcino (Barcelona) cap a Castrum Octavianum (Sant Cugat). A la vall de Gausac es trobà Medir que plantava faves a prop del camí. Li explicà el motiu de la seva fugida i, decidit a morir per la seva fe, li demanà que si preguntaven per ell respongués amb la veritat.
Quan Sever marxà, les llavors de les faves, miraculosament, van créixer i florir com si ja fes mesos que les haguessin plantades. Poc després, els perseguidors romans van trobar Medir i li van preguntar pel bisbe. Ell els respongué la veritat: que mentre ell sembrava les faves, el bisbe havia passat per allà. Els romans pensaren que Medir es burlava d’ells i protegia el bisbe, de manera que se l’endugueren pres i, quan van capturar Sever, els van martiritzar tots dos, i van degollar sant Medir.


Llegenda de la Mare de Déu de la Salut

Segons la llegenda, la imatge de la Mare de Déu fou trobada per una cabra. La família Través de Sarrià era famosa pels ramats de cabres que tenien i que feien pasturar per Sant Feliu. El pastor es va adonar que una de les cabres furgava amb les potes, cada dia, al mateix racó, al costat d’un gran arbre. Quan ho va explicar a l’amo, i aquest ho va comprovar, van excavar en aquest lloc i va aparèixer la imatge.
Era una època de fam i misèria en què molta gent moria a causa d’una pesta virulenta. Quan van saber que s’havia trobat una imatge de la Mare de Déu van creure que era un signe per retornar-los la fe que havien abandonat, i van començar a encomanar-s’hi amb gran devoció i sacrificis. Molts es van guarir, les collites van començar a ser més abundants i els matrimonis eren beneïts amb els fills que havien demanat. Així va ser que aquella Mare de Déu va ser anomenada de la Salut.
En aquell indret es va erigir un santuari, origen de l’ermita actual, i des d’aleshores, en agraïment, s’hi puja en pelegrinatge un cop l’any.
Segons Joan Amades, a la part exterior del santuari hi ha la Pedra dels Fills, una pedra sagrada que feia de seient i que, estranyament, permetia ser mare a tota dona que s’hi asseia…
 
 CASTELLERS DE CERDANYOLA
Castellers de Cerdanyola
Fundat l'1 de octubre de 1998
Una colla creada el 1998 a partir de la il·lusió d'un grup de persones (algunes amb experiència castellera i altres sense) de tenir una colla a la seva ciutat. Tot i que el bressol dels castells és el Camp de Tarragona, són moltes les colles que a dia d'avui existeixen a la província de Barcelona. Nosaltres som una d'elles, modesta i relativament jove, però sempre amb ganes de superar-nos i d'assolir nous reptes!

Informació assaigs:
Local d’assaig: Carrer del Remei, nº 15 08290 Cerdanyola del Vallés (darrere Mercadona)
Dilluns 20.00 - 22.00h Tronc i Canalla
Dimecres 20.00 - 22.00h General
Divendres 20.00 - 23.00h General

Assaig musics:
Dilluns de 19:00 - 21:00h al Casal de Joves -Pg. del pont, s/n

Contacte:
Mail: info@castellersdecerdanyola.cat
Telf: 699 990 058
http://www.castellersdecerdanyola.cat/
 
 ADRECES
Ateneu de Cerdanyola
Servei de Cultura
Teatre Ateneu -carrer de la Indústria, 38-40
93 580 88 88 Ext. 4043

Biblioteca Central de Cerdanyola (BCC)
PI. d’Enric Granados, 1
93 580 76 02

Centre cívic Montflorit
C. de Mare de Déu dels Dolors, 17-19
93 691 52 62

Llibreria L’Aranya
C. de Santa Anna, 1
93 580 95 35

Llibreria Lilliput
C. de Sant Ramon, 126
93 515 01 80

Museu d’Art de Cerdanyola (MAC)
C. de Sant Martí, 88
93 591 41 30
www.cerdanyola.cat/mac

Museu i Poblat de Ca n’Oliver
C. de València, 19
93 692 33 22 / 93 580 45 00
www.cerdanyola.cat/museucanoliver

OFICINA D'ATENCIÓ CIUTADANA

L'OAC es troba a la planta baixa de la seu central de l’Ajuntament
i té una entrada pel passatge de l’A juntament.

Horari del servei:

  • Horari habitual (de setembre a juny): de dilluns a divendres,
    de 8.30 a 19.00 h
  • Horari en períodes de vacances (juliol, agost, dues setmanes de Setmana Santa i dues setmanes de Nadal): de dilluns a divendres, de 8.30 a 14.00 h.
  • Excepcionalment, també hi ha dies especials (laborables entre dos festius) en els que l’horari és de 8:30 a 14:00 h.
 
NETEJA DE CARRERS I PLACES A LA NOSTRA CIUTAT 
Neteja diària - de dilluns a divendres - de la zona centre de Bellaterra. Això és Estació, Plaça Maragall, Plaça del Pi, carrer Joan Fàbregas i vies properes. Bellaterra està dividida en cinc sectors. Cada dia se'n neteja un. La zona centre està inclosa en tots els sectors.
Escombrada manual de les places interiors als sectors Banús, Diagonal i Cerdanyola 2000.
Escombrada manual d’interiors i zones verdes a places com Sant Ramon, Jaume Mimó, Servei Català d’Ocupació i d’altres de la zona centre.
Escombrada de manteniment al sector de Banús – Bonasort. Zona delimitada pel passeig Cordelles, carrer de Santa Marcel·lina, fins a zona plaça de sant Medir, Felicià Xarau, Torrent i Togores.
Escombrada de vials a la zona centre. Carrers de Sant Ramon, Francesc Layret, Avinguda de Catalunya, Plaça de l’Abat Oliba i passeig de l’Ajuntament.
Escombrada manual de vials al sector Canaletes.
Escombrada mixta de vials a diverses zones de la ciutat. Es fa amb màquines durant diversos dies de la setmana (no cada dia). Es farà neteja mecanitzada als sectors Banús (dilluns, dimecres i dijous), Serraperera (dimarts i divendres), Fontetes (dilluns, dimecres i dijous), Montflorit zona baix (amb 2 màquines, una dimecres i l’altra, dimecres i divendres), sector Epson (dimecres, una màquina, i divendres, una altra), Martinica (dimarts, dijous), sector Ateneu (dimarts, dimecres i divendres), Canaletes (dilluns, dimecres i dijous), Montflorit alt (dilluns i dijous), Santa Anna (dimarts, dimecres i divendres), Turó (dilluns i dijous), Carretera de Barcelona (dimarts i divendres)
Escombrada i manteniment de zones de jocs infantils.
Neteja de papereres. Escombrada zones properes i manteniment, si s’escau.  
 
DEIXALLERIA DE CERDANYOLA
Deixalleria de Cerdanyola del Vallès
Carretera de Cerdanyola a Sant Cugat BP-1413 km 2,2.
Telèfon: 936 917 442
Horari d'obertura al públic:
Dilluns: de 16:30 a 19:30h
Dimarts a divendres: de 10 a 14h i de 16:30 a 19h
Dissabte: de 10 a 13h i de 16:30 a 19:30h 

Fluorescents i llums de vapor de mercuri; Bateries; Dissolvents; Pintures; Vernissos; Piles i acumuladors; Neveres i electrodomèstics que contenen substàncies perilloses; Olis minerals usats.
Paper i cartró; Vidre; Plàstics Ferralla i metalls; Fustes; Tèxtils; Electrodomèstics que no contenen substàncies perilloses; Pneumàtics; Enderrocs d'obres menors i reparació domiciliària; Olis vegetals; Voluminosos; Residus verds (esporga).
 
LOCALITZACIONS DE CONTENIDORS D'OLI.  Els de color taronja.
-C/de Clos cruïlla amb la Gran Via Prat de la Riba
-C/del Torrent n° 5
-Psg. de la Riera cruïlla amb la PI. de la Pau -Av. de la Primavera
   cruïlla amb la PI. de Marconi
-C/ de les Escoles cruïlla amb la PI. de Frederica Montseny
-C/ del Camp cruïlla amb el c/ de Sebastià Garriga
-C/ de Galícia cruïlla amb el c/ Josep Tarradellas
-C/de Felip II cruïlla amb l'Av.del Turó
-Ctra. de Barcelona n° 163
-Av. de Canaletes amb c/ de la Pedrera.
 Pla de les Alsines con Av. de la Primavera.
 PI. de sant Medir amb carrer Ample
-C/ de Sant Casimir, davant del Mercat de Serra perera
-C/ de París amb l'Av. de l'Argentina
-C/ de Santa Rosa amb l'Av. de Flor de maig