El temps a Cerdanyola del Vallès

 Farmàcies de guàrdia

 


Camions de Zarroca es disposar a iniciar el repartiment de bon matí un dia qualsevol de 1933. L'emplaçament estava situat al carrer de l'Estació 1-3-5 entre Cerdanyola i Ripollet. Aquest lloc anys després el va ocupar el celler cooperatiu actualment inoperatiu.
   


Amianto
Se cumplen diez años de la primera condena




 



XXXVI edició de la Mostra Internacional de Dansa de Cerdanyola del Vallès



 
La Mostra Internacional de Dansa arriba aquest any a la XXXVI edició i es durà a terme del 2 al 7 de juliol.

Hi prendran part el Ballet Folklòric Paipa (Colòmbia), el grup Jehona e Malësis (Macedònia) i el ballet Guzel Chulman de Perm (Rússia) com artistes internacionals convidats. Pel que fa als grups del país hi actuaran l'Esbart Rocasagna de Gelida i l'Esbart Joventut Nostra - Sant Jordi de Barcelona, que acompanyaran l'Esbart Sant Marçal durant la tarda de les Danses Catalanes, prevista pel 7 de juliol.


L'entitat celebra aquest any el seu 40è aniversari. Els celebrarà, com pertoca, la tardor d'enguany.



Programa de la 36a Mostra de Dansa Popular


Dimarts 2 de juliol

20 h. : Acte d'obertura

A la Plaça de l'Abat Oliba (En cas de pluja es durà a terme a l'Ateneu). Amb actuacions del Ballet Folklòric de Paipa (Colòmbia), el grup Jehona e Malësis (Macedònia), el grup Guzel Chulman de Perm (Rússia) i l'Esbart de Sant Marçal.



Dimecres 3 de juliol


20 h. : La Mostra als barris.

Al barri de Canaletes (avinguda Canaletes) actuarà el grup Guzel Chulman de Perm, de Rússia.

Al barri de Les Fontetes (davant el Mercat Municipal de Les Fontetes) actuarà el Ballet Folklòric de Paipa de Colòmbia.


Al barri de Sant Ramon (a la plaça Jaume Grau i Altayó) actuarà el grup Jehona e Malësis de Macedònia.



Dijous 4 de juliol

20.30 h. : Avui balla el poble

A la Plaça de l'Abat Oliba (En cas de pluja es durà a terme a l'Ateneu).
Actuacions del Ballet Folklòric de Paipa (Colòmbia), el grup Jehona e Malësis (Macedònia), el grup Guzel Chulman de Perm (Rússia), l'Esbart de Sant Marçal i Cerdanyola Lindy Hoppers.

Durant l'actuació ho haurà servei de bar i sopar de la mà de l'Associació Gastronòmica i Cultural El Pansalet.



Divendres 5 de juliol


22 h. : Concert de música tradicional

Als Jardins de Ca n'Ortadó (Plaça de Sant Ramon)

Actuacions del Ballet Folklòric de Paipa (Colòmbia), el grup Jehona e Malësis (Macedònia), l'Esbart de Sant Marçal i la Coral Music Teens de Cerdanyola.


Dissabte 6 de juliol

22 h. : Ballada central de la Mostra

Al Parc del Turonet (En cas de pluja es durà a terme a l'Ateneu)

Actuacions del Ballet Folklòric de Paipa (Colòmbia), el grup Jehona e Malësis (Macedònia), el grup Guzel Chulman de Perm (Rússia) i l'Esbart de Sant Marçal.


Diumenge 7 de juliol

19.30 h. : Tarda de Danses Catalanes

A la Plaça de l'Abat Oliba (En cas de pluja es durà a terme a l'Ateneu). Actuacions de l'Esbart de Rocasagna de Gelida, l'Esbart Joventut Nostra - Sant Jordi de Barcelona i l'Esbart de Sant Marçal.



Tecnificació d'estiu 2019
Hoquei Patins



 


DATES : De 25 de Juny al 26 de Juliol
HORARI : De 9:00 a 17:30

CATEGORIES

Escola: nens i nenes fins als 7 anys
Pre-benjamins: nens i nenes de 8 i 9 anys
Benjamins: nens i nenes de 10 i 11 anys
Alevins: nens i nenes de 12 i 13 anys
Infantils: nens i nenes de 14 a 15 anys

Mes informació :
 



La UAB duu a terme una campanya arqueològica
de rescat a Saqqara



 
Investigadors del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana finalitzen aquests dies una campanya arqueològica en una de les àrees més emblemàtiques d'Egipte, Saqqara. La missió té categoria “de rescat”, ja que el jaciment ha estat saquejat en diverses ocasions.

Un equip d’investigadors del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana i de l’Institut d’Estudis del Pròxim Orient Antic de la UAB, dirigit pel professor d’Egiptologia Josep Cervelló, ha posat en marxa, juntament amb el Servei d’Antiguitats d’Egipte, una missió arqueològica al sud-oest de Saqqara, àrea presidida per la piràmide graonada del faraó Djeser, la primera piràmide construïda en la història d’Egipte.

Els investigadors són aquests dies investigant in situ la necròpolis de Kom el-Khamaseen i la zona adjacent, per tal de determinar, per una banda, el nombre i la tipologia de les tombes i els individus que hi van ser enterrats i, per una altra banda, com s’organitzava l’espai funerari en aquesta zona en el període que abraça el final del Regne Antic i l’anomenat Primer Període Intermediari (ca. 2200-2000 a.C.). Els investigadors també estudiaran per què diversos membres de la cort memfita de diferents classes socials, alguns d’ells alts oficials de l’Estat, van ser enterrats lluny en el desert tot coincidint amb la primera crisi política de l’Estat Egipci.

Missió arqueològica de rescat

L’equip de l’Institut d’Estudis del Pròxim Orient Antic de la UAB ja va fer una prospecció arqueològica al jaciment de Kom el-Khamaseen l’any 1997, quan van observar que les restes trobades, principalment blocs de pedra calcària i granit corresponents a tombes ja espolia-des, suggerien que es tractava d’una petita necròpolis del final del Regne Antic.

Tot i que el 1999 l’assentament va ser violentament saquejat -raó per la qual no es va poder excavar en aquell moment-, en campanyes posteriors, a través de l’estudi de les inscripcions jeroglífiques escul-pides sobre blocs de calcària i granit que els saquejadors havien abandonat en el lloc, els investigadors van confirmar que les troba-lles corresponien a enterraments d’individus de diferent estatus social. Entre ells, un destacat sacerdot del déu Ptah, a la ciutat de Memfis, capital d’Egipte en aquell moment, anomenat Imephor.


Entre l’any 2009 i l’actualitat s’ha aconseguit documentar fins a 30 peces procedents del saqueig de l’any 99 en galeries d’art, moltes d’elles confiscades i retornades cap a Egipte. Per aquest motiu, la missió actual està considerada com a una actuació arqueològica de rescat, amb intervenció urgent.

La missió preveu almenys dues campanyes sobre el terreny, la primera de les quals està en marxa ara mateix. Es tracta bàsicament d’una campanya de prospecció arqueològica de l’àmplia àrea adjacent al jaciment de Kom el-Khamaseen, preparatòria de les excavacions que tindran lloc en la campanya de 2020. Durant les prospeccions han pogut ser documentats altres jaciments i llocs arqueològics menors, fins ara inèdits, la cronologia dels quals va des del Paleolític fins a l’Època Bizantina, passant pels Regnes Mitjà i Nou. Els més significatius d’aquests jaciments seran també objecte d’excavació durant la campanya de 2020.

La recerca, dirigida pel professor del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB Josep Cervelló, compta amb la participació d’egiptòlegs i arqueòlegs de la UAB, entre ells el també professor d’aquest Departament Marc Orriols, del topògraf de l’ICAC-Institut Català d’Arqueologia Clàssica Josep Mª Puche, d’un equip de recerca egipci dirigit per l’egiptòleg Mohammed Mohammed Youssef, i de la investigadora de la Universität Basel (Suïssa) Zulema Barahona.

(uab.cat)


 



Seguiment de la vespa asiàtica al Parc Natural
de la Serra de Collserola




 
Des de l’any 2018 el Consorci realitza un seguiment de la presència d’aquesta espècie exòtica al Parc, de manera coordinada amb els altres organismes implicats en la seva gestió i control.

La primavera de l’any 2018 es va detectar per primer cop la presència de vespa asiàtica (Vespa velutina nigrithorax) a dins els límits del Parc Natural de Collserola. La troballa no va ser fortuïta sinó fruit del seguiment que s’havia iniciat, uns mesos abans, al voltant d’alguns dels apiaris del Parc. Ja s’havia detectat a llocs propers i per tant es preveia l’arribada, tard o d’hora, d’aquesta espècie exòtica a l’espai natural.

Potser és una espècie més coneguda per la seves conseqüències sobre les persones però no només és preocupant per aquest motiu sinó que també ho és per l’efecte que té sobre les poblacions d’abe-lles, i altres pol·linitzadors, i per tant, sobre la biodiversitat.

A més de l’efecte sobre la població d’insectes i sobre l’activitat apícola també cal destacar la repercussió que té sobre l’activitat agrícola, ja que en el moment de màxima activitat del vesper (setembre) les obreres no només s’alimenten d’altres insectes sinó que també van als camps de fruiters. Al Parc ja es va veure l’efecte d’aquesta espècies a diferents vinyes i camps de fruiters durant l’any 2018.




La gestió de la vespa asiàtica

La seva ràpida expansió i adaptació farà que acabi formant part del nostre entorn. Tal i com passa amb moltes de les espècies exòti-ques, eradicar-la no és una opció perquè actualment no existeixen mètodes efectius, i no agressius amb la resta de fauna i flora, que puguin aturar la seva dispersió.

Per tant l’objectiu és fer-ne el seguiment i controlar-ne la població mirant de reduir-la capturant alguns dels individus en moments con-crets del seu cicle i retirant els nius que s’hagin pogut localitzar.




A més també es realitzen accions per difondre alertar de la seva pre-sència. Cal tenir en compte que, tot i que la seva picada no és més forta que la de la vespa autòctona, l’atac pot ser de molts individus i per tant cal donar a conèixer aquest risc a la població.

Finalment també existeix una estreta coordinació amb els ajuntaments del Parc i amb el Departament de Territori i Sostenibilitat i el d’Agricu-ltura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. Cal recordar que quan es detecta un niu o un individu el que es reco-mana és posar-se en contacte amb l’ajuntament i amb els Agents Ru-rals a través del telèfon 93 561 70 00 o al a/e velutinacar@gencat.cat.

Estudis i seguiments

Actualment al Parc Natural es porta a terme un seguiment de la pre-sència d’aquesta espècie. L’estudi es realitza durant dues èpoques, la primera a principis de primavera moment en que les reines surten de la seva letargia hivernal i inicien el rusc primari. En aquest moment l’objectiu és detectar les primeres reines. Serveix també com a petita mesura de control de la població tot i que la seva efectivitat és baixa.

L’altre moment important de l’estudi és cap a finals d’agost. L’objectiu és localitzar els nius secundaris abans no surtin els mascles que fecundaran les femelles. Aquestes posaran els ous d’on sortiran les reines de la propera generació, i per tant, trobar els nius i eliminar-los abans d’aquest moment és una mesura de control de la població força efectiva. Per fer-ho es segueix la tècnica de la triangulació a partir de la captura d’obreres a prop dels apiaris. Val a dir que és una tècnica complexa i no sempre es poden localitzar tots els nius.

Del seguiment de l’any passat destacar la detecció de 9 nius, la majo-ria a zones urbanes, no forestals, i la constatació que, si mes no durant aquest hivern, l’activitat de l’espècie no s’ha vist aturada i s’han localitzat individus vius durant els mesos d’hivern.

(Parc de Collserola)



La UAB s'adhereix a la plataforma FEM Vallès



 
 
La rectora de la UAB, Margarita Arboix, i el president de FEM Vallès i de Cecot, Antoni Abad, han signat un conveni per potenciar la posició estratègica de l'àrea del Vallès en un acte institucional que ha tingut lloc el 20 de juny, a les 10 h.

Amb l’adhesió a la plataforma FEM Vallès, la UAB participarà de forma activa en els debats que en el marc de l’agrupació es desenvo-lupin per impulsar projectes orientats a promoure i potenciar millores sobre el territori, les infraestructures i la mobilitat dins de la regió que ocupen les comarques del Vallès Occidental i Oriental, així com a consolidar la seva posició estratègica dins del territori català. Integrat en el primer pol manufacturer i exportador del sud d’Europa, el Vallès és considerat un dels majors espais productius de Catalunya i d’Es-panya.

En aquest sentit, la plataforma FEM Vallès vol aglutinar esforços per promoure que les comarques del Vallès formin part d’una estratègia econòmica i territorial de país que projecti la seva capital, Barcelona, com a referent productiu al món, així com per vetllar per l’enfortiment de les seves infraestructures d’acord als requeriments de la seva posició estratègica dins de l’activitat productiva de Catalunya.

En aquest context, la Declaració Pro Vallès explicita la necessitat de

redimensionar el territori i parteix de la base que s’hauria de tenir una atenció específica a l’espai productiu dels vallesos. Destaca especial-ment la necessitat d’endegar el redreçament d’un espai considerat avui perifèric i que, alhora, actua com a suport d’una gran centralitat produc-tiva. L’ordenació d’aquest espai productiu constituiria una notable inver-sió de productivitat.

Sobre FEM Vallès

La plataforma FEM Vallès és una iniciativa promoguda per la patronal Cecot, el Consell Intersectorial d’Empresaris de Sabadell i Comarca (CIESC), la Unió Empresarial Intersectorial Cercle d’Empresaris i Via Vallès. A més a més de la Cambra de Terrassa, entitats com Baricen-tro, Cerdanyola Empresarial, l’Associació d’Empresaris de Castellbis-bal, l’associació Sant Cugat Empresarial, el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de Barcelona (delegacions del Vallès Oriental i Occidental), el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (Delega-ció del Vallès), el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (Dele-gació del Vallès), el Col·legi d’Advocats de Terrassa, el Col·legi d’Advocats de Sabadell, CCOO (Vallès Oriental, Vallès Occidental i Catalunya Central) i UGT (Vallès Oriental i Vallès Occidental) han subscrit la seva adhesió a la plataforma.
(uab.cat) 
 



Divendres 28 a les 22 hores

Concert al Castell
de Sant Marçal




 



Dijous 27 i Divendres 28

Dia Internacional per l'Alliberament LGTBIQ+ 


El concert inclourà peces en format simfònic Clàssiques, pop, rock, rumba i d'Altres estils, amb el comú denominador d'haver estat crea-des a casa nostra. Hi participarà com a solista el pianista i composi-tor Albert Guinovart.

És fara als jardins en el marc incomparable del Castell de Sant Marçal. L'hora d'obertura està assenyalada per a les 20 hores a fi de poder prèviament visitar els jardins que donen la benvinguda, per iniciar el concert a les 22 hores. Tot i que les ports del recinte s'obri-ran a les 20 h perquè el públic assistent pugui gaudir de l'agradable marc on es fa la festa musical que marca l'inici de l'estiu a la ciutat.

Les entrades ja disponibles poden adquirir-se en Ateneu, Floristeria Casamitjana i Perfumeries òpal a partir de 10 euros
.
 

Programa d'activitats:

Dijous 27 de juny a les  18 h.

Identitat(s) al Museu
Taller sobre Diversitats sexuals i de gènere
Lloc: Museu d'Art de Cerdanyola (carrer de Sant Martí, 88)
Organitza: Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

Divendres 28 de juny

10.15 h Presentació del Servei d'Atenció Integral a les Diversitats Sexuals i de Gènere (SAI) al programa l'Entrevista de Cerdanyola Ràdio (105.3 FM)

Acte Central #REBENTEMARMARIS

19.00 h Lectura del manifest
19.20 h Actuacions de l'escola de Dansa Le Duet
19.40 h Performance REBENTEM ARMARIS
20.20 h Monòleg LGBTIQ+
21-01 h Concerts Bucstock #Bucsaltimira Casal de Joves
              Lloc: Casal de Joves Altimira (passeig del Pont, s/n)



Arriba l'ou com balla


 
 
 

Amb motiu de la celebració de la festivitat del Corpus Christi i fins el proper diumenge dia 23 es podrà contemplar com l'ou com balla a la nova font del jardinet que hi ha al costat de la Rectoria.

Esta tradició es propi del dia de Corpus i consisteix a fer sostenir un ou buit damunt de l’aigua del brollador d'una font tota guarnida de flors.

Cerdanyola s'uneix a aquesta tradició inaugurant-se el dijous dia 20 festivitat del Corpus Christi en finalitzar la missa de les 8 del vespre. L'horari habitual de la resta de dies serà de 18 a 21 hores.

 



El barri de Banús-Bonasort celebra la seva festa anual.


 



Foguera i Revetlla
al Parc Xarau 

Programa:



Divendres 21 de juny

20.30 h - Gran flashmob per sevillanes
22.00 h - Actuació de cante flamenco
Al cante: Maxi Martínez i Lolo de Jerez
Al toque: José Canelo i Eduardo Sánchez
Percussió: Meri Fernández
23.00 h - Concert amb el grup Aydena


Dissabte 22 de juny

12.00 h - Concert de Rock and Roll amb el grup Tupe
12.45 h - Concert God let us die
18.30 h - Actuació Tambors d'Aragó
20.00 h - Actuació dels grups de ball de sevillanes, flamenc i modern, a càrrec de la professora Sara Fernández
Actuació de balls en línia i balls de Saló a càrrec dels professors Manolo y Chari
23.30 h - Ball amb el Duo Zenit


Diumenge 23 de juny

18.00 h - Repartiment de les taules per la Revetlla de Sant Joan
20.30 h - Sopar popular
23.30 h - Ball amb l'Orquestra Sideral


Dilluns 24 de juny

11.00 h - Pallassos
12.00 h - Festa de l'escuma
18.00 h - Patrulla Canina, Hulk i Spiderman
19.00 h - Fi de festa amb xocolatada i Disco mòbil

A la Plaça de Sant Medir
 

Programa de la festa:

18.00 h - 'Contes màgics per Sant Joan' al Jardí de Ca n'Ortadó
20.15 h - Recepció de la Flama del Canigó a l'Ajuntament amb l'actuació de les entitats de cultura popular
20.45 h - Cercavila fins al Parc Xarau
21.00 h - Coronament de la foguera amb l'última carretada de llenya
21.30 h - Encesa de la foguera al Parc Xarau
22:00 h - Sopar popular amb coca, cava i revetlla amb l'Orquestra
                 Vendetta  fins a la matinada

Menú sopar popular:

Botifarra amb mongetes o patates, beguda, coca i cava: 9 €
Només ració de coca + copa de cava: 3€
Venda anticipada de tiquets i reserva de taules per picnic: els dies 14, 17, 19 i 21 de juny, de 18 a 21 h al vestibul de l'Ateneu.

Participen: Agrupació Cultural Sardanista, Arriers de Sant Antoni Abat, AV de Sant Martí del Sot de Can Xarau, CEM, Colla Gegantera de Cerdanyola, Esbart Sant Marçal, Joves Diables de Cerdanyola.

Al Parc Xarau





 Horaris piscines



 
 
 

Bosc Tancat


Quatre piscines. Horari de 10 a 10 hores. Fins el 8 de setembre.

El Turonet 

Dues piscines. Horari de 10:30 a 19:30 hores . Fins l'1 de setembre

Montflorit

Divendres 21 , portes obertes. Dissabte 22 apertura oficial temporada
Horari de 11 a 19 hores. Fins l'1 de setembre

 


              
          
       

                Tal mes de juny de fa 50 anys













         Mesos anteriors




Estructura organitzativa de l’Ajuntament per al mandat 2019-2023



 





Un proyecto europeo ofrece ayuda para instalar invernaderos en cubiertas



 
El instituto de Ciencia y Tecnología Ambientales de la Universidad Autónoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha abierto una convocatoria que pretende dar apoyo a nuevos proyectos de invernaderos en cubiertas de edificios en el marco del proyecto europeo GROOF.

Según ha informado la UAB, el instituto es uno de los socios de este proyecto, que tiene como objetivo "reducir las emisiones de CO2 en los sectores de la construcción y la agricultura a través del intercambio de energía y la producción local de alimentos".

Ante el reto que plantea el calentamiento global, "la reducción de los gases de efecto invernadero es una de las principales preocupaciones internacionales", pero con las urbes cada vez más pobladas se busca cultivar sin terrenos, idea con la que está emergiendo la instalación de invernaderos en cubiertas de edificios.

En este  contexto, el proyecto GROOF  -invernaderos para reducir el



CO2 en los tejados- lanza una convocatoria que pretende impulsar nuevos proyectos de construcción en terrados.

El calor y el CO2 producidos por la actividad humana se pueden reciclar en invernaderos instalados para cultivar plantas, lo que posibilita alimentos locales de buena calidad y hacer frente al desafío ambiental.

La convocatoria abierta está dirigida a cualquier persona interesada en el desarrollo de este proyecto en su azotea y que se encuentre en el área de Europa noroccidental o en España.

El investigador responsable en la UAB Xavier Gabarrell explica que el proyecto "es una oportunidad para demostrar las ventajas de combinar la producción de alimentos con la producción de energía a partir de nuevas formas de paneles fotovoltaicos".EFE

(lavanguardia.com) 17 juny


Dissabte dia 22

Paisatges amb sabor d'aquí: Agroecologia de muntanya


 



Es pot agafar el cabàs i anar a fer un passeig entre boscos fins arribar a la Rural de Collserola, a Valldoreix, una petita explotació agrícola en una fondalada oberta que propicia un microclima on espècies forestals i d’altres espais més oberts conviuen en harmonia.
Es farà una visita a aquesta finca on trobarse productes de l’horta marca de garantia Collserola, que es tindrà a l’abast al seu mercat dels dissabtes.

A càrrec de Pilar Herrero, biòloga i educadora ambiental.

Cal inscripció prèvia a partir de 18 anys.
L'inscripció el Centre d'Informació del Parc, telefons 932 803 552
Lloc : Consultar al inscriure's
Activitat gratuïta. Places limitades



Carles Cordón, nou alcalde de Cerdanyola del Vallès



 
Avui dissabte (15-6-2019) l'alcaldia de Cerdanyola del Vallès ha can-viat de color sent el cap de llista pel PSC, Carles Cordón Núñez, el nou inquilí del nostre ajuntament.

Nascut a Sabadell el 1984 als seus 34 anys es converteix en l'alcal
-de més jove que hi haurà dirigit el destí de Cerdanyola.

De professió arquitecte superior ostenta el Postgrau en Comunicació i Lideratge per a la Gestió Política, Escola Postgrau-UAB.

Inicia
el seu historial polític com afiliat a la JSC i el PSC de Cerdan-yola el 2006; Secretari d'Organització de la JSC Cerdanyola entre 2009 i 2012; Secretari d'Acció política de la JSC Vallès Occidenta durant el període: 2012-2015 i Secretari d'Organització del PSC des de 2012.




Foguera i revetlla popular
de Sant Joan




 



20:15 h - Rebuda de la Flama del Canigó a l’Ajuntament
21 h - Coronació i encesa de la foguera al Parc Xarau
22 h - Sopar popular I revetlla amb l’orquestra Vendetta.

Organització del sopar: CEM
Reserva de taules i tiquets: dies 14, 17, 19 i 21 de juny, de 18 a 21h a l'Ateneu
Preus: sopar: 9€ . Ració coca i cava: 3€



Persones contractades pel programa Enfeina't treballen
en la millora visual de Cerdanyola.




 
L'Ajuntament, a través del Servei Municipal de Treball i Promoció Econòmica, va posar en marxa el febrer el Pla d'Ocupació Enfeina't -cofinançat pel Servei d'Ocupació de Catalunya, a través del programa Enfeina't i tindrà una durada d'un any - per fomentar l'ocupació i millorar els carrers i places mitjançant la reparació de mobiliari urbà i la neteja de les herbes que creixen als escocells (alcorques) dels arbres i les voreres

La posada en marxa del programa Enfeina't ha permès contractar, durant 12 mesos, a 11 persones que es divideixen en dos grups de treball; 6 operaris/es de jardineria, que treballen en la neteja de les herbes crescudes als escocells dels arbres i les voreres i, un grup de 5 persones que s'estan ocupant de la reparació de bancs, papereres, fanals i altres elements urbans com passamans, marquesines i jardineres.

Aquest grup està constituït per 1 fuster, 1 pintor i 3 operaris polivalents.
 



Intervenen 2.850 plantes de marihuana en un habitatge de Cerdanyola del Vallès



 
Els Mossos xifren el valor de la droga en més de 230.000 euros al mercat il·lícit

Els Mossos d'Esquadra han intervingut 2.850 plantes de marihuana en l'escorcoll que van dur a terme el 7 de juny a la planta baixa d'un domicili situat al carrer de Santa Maria de Cerdanyola del Vallès (Barcelona).

La policia catalana va començar a investigar quan va tenir coneixement del cultiu i, amb autorització del jutjat d'instrucció 7 de Cerdanyola, va entrar a l'habitatge.

A la planta baixa va trobar 2.850 plantes de marihuana, quatre quilos de cabdells secs i 8,5 de verds, 900 grams d'haixix, 500 de pol·len de marihuana i una infraestructura per a aquesta pràctica com aire condicionat, un sistema de regadiu, ventiladors i transformadors, entre altres elements, segons han informat els Mossos d'Esquadra

aquest dimecres en un comunicat.

En el moment de l'entrada van trobar dues persones, un home de 54 anys i una dona de 48, tots dos espanyols i veïns de la localitat sense antecedents, que van quedar en llibertat amb càrrecs, en el cas d'ell després de passar a disposició judicial, mentre que ella va declarar a les dependències policials.

Entre les plantes requisades hi havia 48 de les anomenades plantes mare, valorades en més de 190.000 euros, que, sumades a la resta, superarien els 230.000 euros al mercat il·lícit.

Així mateix, la policia va decomissar diversos rellotges d'alta gamma i diversa quantitat de pedra de tipus circonita, entre altres elements, que suposadament haurien adquirit amb els beneficis de la venda il·legal d'estupefaents. (EUROPA PRESS)

((aldia.cat) 12 juny)


El Govern impulsa el consum de fruita entre els escolars catalans per a una alimentació saludable de la població infantil.



 
Les conselleres Jordà i Vergés i el conseller Bargalló han presen-tat una nova campanya del Programa de consum de fruita i horta-lisses a les escoles per al curs 2019-2020, a la que es destinaran 2,8 M€.
Durant aquest curs 2018-2019, el pla ha arribat a més de 261.000 alumnes de 1.100 escoles d’arreu de Catalunya



El Govern ha presentat avui una nova campanya adreçada a la pro-moció i el subministrament de fruites a l’alumnat de centres escolars per al curs 2019-2020, a la que es destinaran 2.868.363 €.

Per fer-ho, les conselleres d’Agricultura i Salut, Teresa Jordà i Alba Vergés, i el conseller d’Educació, Josep Bargalló, han visitat l’Escola Pau Casals a Sant Joan Despí, un dels centres que aquest curs han participat d’aquesta iniciativa.

L’objectiu essencial del Programa és contribuir a promoure els hàbits alimentaris saludables entre la població infantil, associar-los a la die-ta mediterrània i reduir els nivells de sobrepès infantil. I és que el consum de fruita entre els infants és més baix del que seria recoma-nable, i el fet de consumir fruites i verdures ha de formar part dels hàbits alimentaris de les famílies i la seva compra hauria d’estar enfocada envers els beneficis que aporten per a la salut. Amb tot, es calcula que només el 7,8% dels infants compleix la recomanació de consumir 5 racions de fruites i hortalisses al dia.

En aquest sentit, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha explicat en el decurs de l’acte, que la ingesta de fruites i hortalisses “contribueix a la prevenció de múltiples trastorns com malalties cardiovasculars, restrenyiment, obesitat o alguns tipus de càncer”. I ha afirmat que “des del punt de vista de salut, incrementar el consum de fruita fres-ca, estacional i de proximitat entre la població, en especial entre el jovent, és una estratègia bàsica per al país”.

Per la seva part, la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, ha desta-cat que la campanya de fruita a les escoles també és important “per posar en valor l’ingent tasca que fan els nostres pagesos i pageses pel nostra país. Perquè les pomes no surten per generació espontà-nia. No ens podem cansar d’explicar que darrere un bon bistec hi ha un ramader o ramadera i darrera un poma de Girona un pagès i una pagesa”.

El conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha conclòs posant de manifest que “amb el Pla volem promoure el consum de fruita i verdura i afavorir hàbits alimentaris saludables. Això, més enllà de la seva dimensió socioeconòmica i de cura del propi cos, té una dimensió educativa ineludible”.


Més de 1.000 tones de fruita distribuïdes el curs 2018-2019

Aquesta campanya es du a terme anualment amb l’objectiu de promocionar i distribuir fruita i hortalisses a l’alumnat de centres educatius d’arreu de Catalunya, en el marc del Pla de consum de fruita als centres educatius. L’objecte de la campanya és, doncs, promoure, en l’àmbit territorial de Catalunya, el consum de fruita i hortalisses mitjançant el seu subministrament a l’alumnat de centres educatius en el marc de l’esmentat pla, d’acord amb la reglamentació comunitària pertinent.
Catalunya impulsa, per onzè any consecutiu, el curs 2019-2020, aquest Programa de consum de fruita i hortalisses a les escoles, que compta amb el suport financer europeu i la col·laboració dels departaments d’Agricultura, Educació i Salut.

Val a dir que durant aquest curs 2018-2019 s’han distribuït unes 1.050 tones: poma, pera, mandarina, taronja, nectarina, préssec, paraguaià, cirera, maduixot, albercoc, nespra, kiwi, pastanaga i cirerol.

El pla del curs 2018-2019 ha arribat a més de 261.000 alumnes de 1.100 escoles d’arreu de Catalunya, mentre quan es va iniciar el pla eren 50.000 alumnes i 213 escoles. A més, per a donar suport a la distribució de fruita, s’han realitzat tallers relacionats amb hàbits de consum saludables i visites a explotacions agràries.

Per al curs 2018-2019, s’ha mantingut la franja d’edat dels nens que participen en el Programa: 2n cicle d’educació infantil de 3 a 6 anys i tota l’educació primària de 6 a 12 anys. El Programa està finançat per la UE. Com a tancament de la campanya escolar de fruita d’aquest curs, s’està enviant informació del Programa a totes les famílies dels nens que hi han participant, lliurant a cada nen una bosseta amb dues pomes i un escrit per als pares.

(gencat.cat)



Lluís Barbé y Olga Estellé ganan la Adventure Race en Cerdanyola del Vallés.



 
En Cerdanyola del Vallés (Barcelona) se celebró la Adventure Race de la Liga Nacional de OCRA España. Carrera muy bien organizada donde los Racers tenían que completar dos vueltas al Bosc Tancat de 3,5 kilómetros y 52 obstáculos. Muchos de estos obstáculos cargaban los antebrazos de los Racers y tenían que pensar muy bien la salida de los mismos ya que las penalizaciones eran durísimas.

La salida empezó en la zona de bosque con unos saltos, pista americana, tablas irlandesas y varias cargas y muros. Desde principio a fin, Lluís Barbé dominó la prueba y sus perseguidores Adrià Puig, Roger Martí y Azmán Mesán lucharon por el segundo puesto. En los volantes, la red y varias piscinas que se tenían que cruzar a nado, Adrià sacó una ligera ventaja sobre Roger y Azmán que le sirvió para llegar segundo. Roger y Azmán se disputaron la tercera plaza que se decidió a escasos metros de la meta. El ganador fue Lluís Barbe con un tiempo de 50:00.El segundo puesto fue para Adrìa Puig con 52:23 y el tercer clasificado fue Azmán Mesand con 55:14.

En élite femenina, Olga Estellé se puso en cabeza desde el principio de la carrera y fue ampliando esa ventaja hasta la finalización de la segunda vuelta. Las Racers se tuvieron que enfrentar a obstáculos muy técnicos que incrementaban su dificultad cuando al final de ellos
tenían que superar con el balanceo una marca situada en el suelo y si
fallaban, tenían que enfrentarse a penalizaciones muy duras. Roser Manté mantuvo desde el inicio la segunda posición con un tiempo final de 1h29:09 y la tercera con un tiempo de 1h32:55 fue Irene Beatriz González. La ganadora de la prueba fue Olga Estellé con un tiempo de 1h18:53.

En grupos de edad femenina las ganadoras fueron 1ª Aixa Salas (de 13-17 años); 1ª Silvia Lucena, 2ª Lidia Fornell (de 18-24 años); 1ª Julia Martín, 2ª Clara Arnauda (de 25-29 años); 1ª Gemma Alcala (de 30-34 años); 1ª Elena Olenina, 2ª Marta Millaruelo (35-39 años); 1ª Nuria Pizarro, 2ª Inma Fernández (de 40-44 años).

En grupos de edad masculino los ganadores fueron 1º Joan Serroboguña (de 13-17 años); 1º Gerard Martínez, Iván Villaru (de 18-24 años); 1º Javier Casado, 2º Sergio Gómez, 3º Aitor Muñoz (de 25-29 años); 1º Victor Pezonaga, 2º José Bruno, 3º Dani Corominas (de 30-34 años); 1º Manuel Caamaño, 2º Albert Martínez, 3º Nicolás Mendoza (de 35-39 años); 1º Alberto Sánchez, 2º Carles Mulleras, 3º Alberto Hernández (de 40-44 años); 1º José Royo (de 45-49 años); 1º Antonio Salas (de 50-54 años); 1º Javi Signes (de 55+).

(marca.com) 12 juny



Activitats Xiscnèfils


 



 



Dies Internacionals i Mundials



 
20 de juny - Yellow Day, el Dia més feliç de l'any
20 de juny - Dia Mundial del Refugiat
21 de juny - Dia mundial contra l'ELA (Esclerosi Lateral Amiotròfica)
21 de juny - Dia Internacional del Ioga
21 de juny - Dia Internacional del Sol
21 de juny - Dia Europeu de la Música
23 de juny - Dia Internacional de les Vídues
23 de juny - Dia de l'Administració Pública de les Nacions Unides
24 de juny - Dia Internacional contra la Contaminació Electromagnètica
25 de juny - Dia de la Gent de Mar
26 de juny - Dia Internacional de la lluita contra l'ús indegut i el tràfic il·lícit de drogues
26 de juny - Dia Internacional de Suport a les Víctimes de la Tortura
27 de juny - Dia de les Microempreses i les petites i mitjanes Empresa
27 de juny - Dia Internacional de les Persones Sordcegues
28 de juny - Dia Internacional de l'Orgull LGBT o Dia de l'Orgull Gai (
3)
28 de juny - Dia Mundial de l'Arbre
29 de juny - Dia Internacional dels Tròpics
29 de juny - Dia Europeu de l'esclerodèrmia
30 de juny - Dia Internacional dels Asteroides


(3) El Dia Internacional de l'Orgull LGBT + (lesbiana, gai, bisexual i transsexual), també conegut com Dia de l'Orgull Gai o simplement Orgull Gai se celebra cada any el 28 de juny i consisteix en una sèrie d'esdeveniments que els diferents col·lectius realitzen públicament per lluitar per la dignitat de les persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals.
Se celebra el 28 de juny perquè en aquesta data es commemoren els disturbis de Stonewall (Nova York, EE. UU.) De 1969, que marquen l'inici del moviment d'alliberament homosexual.



La Generalitat obligará a la UAB a nuevos recortes por su déficit

La rectora Margarita Arboix asegura que reducirán
gastos principalmente en mantenimiento




 
La Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) deberá aplicar un nue-vo plan de ajuste para equilibrar sus cuentas. Así le obliga la normati-va después de haber cerrado 2018 en números rojos, con un desfase de 3,2 millones, que se añadirán a los 65 de déficit acumulado que arrastra el campus. La rectora Margarita Arboix reconoce que ya están elaborando el plan, pero le quita hierro asegurando que la cifra del déficit no es muy elevada y que recortarán gastos, básicamente, de mantenimiento. “No tocaremos la docencia ni la investigación”, asegura tajante la rectora.

Los nuevos recortes se sumarán a los que ya se aplican desde el gran tijeretazo de la financiación de la Generalitat en 2011. El presu-puesto del campus, que en 2010 tocó techo con 340 millones, cayó a los 285 millones en 2013, pero este año se ha recuperado hasta los 322, principalmente debido al aumento de ingresos por investigación y del coste de personal. Ello se ha traducido en ocho años de ajustes que han afectado, por un lado, a la imposibilidad de invertir en los edificios. “En la facultad de Educación había goteras y cuando llovía no se podía hacer clases. Hemos tardado mucho tiempo en poder repararlo. En Políticas no nos caben los estudiantes. Los edificios tienen 50 años, necesitan un mantenimiento. Necesitaríamos ocho millones anuales y solo recibimos dos”, ejemplifica la rectora.

La plantilla es otra de la damnificada por los recortes. De los docentes jubilados, solo han podido reponer adecuadamente el 50%. Para el resto, han recurrido a asociados (profesionales de la empresa privada que imparten clases puntuales y específicas). Desde el sindicato CGT critican que este colectivo ha crecido un 30% en los últimos tres años. “La docencia se está traspasando a este colectivo, que está asumien-do asignaturas troncales y cargos de coordinación cobrando unos 450 euros”, se queja su responsable Ermengol Gassiot. La rectora lo ad-mite y lo achaca a la imposibilidad de contratar personal. “Tenemos que hacer la docencia. Pero tal como te lo ponen te obligan a hacer una ilegalidad”, admite la rectora.

Asimismo los sindicatos destacan la falta de reposición de algunos elementos informáticos o de laboratorio. “También recortamos en lim-pieza. Si antes pasaban tres días a la semana, ahora solo lo hacen uno”, apunta Juan Montesinos de CC OO.

El problema de las cuentas de la UAB se basa en dos patas: la prime-ra —extensible al resto de campus— es que no reciben el dinero sufi-

ciente para hacer frente a los incrementos salariales de los trabajado-res desde 2017, que fue del 1% y del 1,9 y del 2,2% en los años sucesivos. Esto ha hecho que el capítulo 1 del presupuesto de la UAB, el que corresponde a los gastos de plantilla, se haya incrementado desde 2017 al actual en 19 millones (un 9,3% más) hasta los 221 millones. La segunda pata, explica Arboix, es un cambio en el modelo de financiación de las universidades que perjudicó especialmente a la Autónoma. Tampoco ha ayudado el encarecimiento de las facturas: el año pasado pagaron medio millón más de electricidad por el aumento del precio de la luz.

Fondos congelados

Periódicamente los campus lanzan un grito de alerta asegurando que su situación financiera es “insostenible” y de que los recortes los están dejando al límite. Esta semana lo han vuelto a hacer, poniendo el foco en la congelación, desde 2017, de los fondos que reciben de la Gene-ralitat, fijados en 760 millones, muy lejos de los 900 que recibían al inicio de la crisis. Para costear el aumento de los salarios, el Govern asegura que está buscando la forma para insuflar a los campus este año 42 millones adicionales.

¿Pero por qué solo la UAB declara déficit? La rectora admite que los números rojos de 2018 han sido, en cierto modo, intencionados. “Podíamos haber cerrado en equilibrio y mover un par de millones del remanente de tesorería, como se ha hecho en otras ocasiones. Pero el Consejo Social se plantó y se negó para hacer aflorar la situación. Teníamos que demostrar que estamos haciendo bien las cosas y no podemos aguantar más. Ya hemos hecho recortes suficientes”.

Cuando Arboix habla de “hacer bien las cosas” se refiere a que todos estos años la Autónoma de Barcelona se ha centrado en eliminar la deuda histórica con los bancos que arrastran los campus desde hace dos décadas a raíz de la construcción de los parques tecnológicos. El de Bellaterra arrastraba 58 millones, que se han quedado en 4 actual-mente. “Tenemos un parque saneado. Podíamos no haber pagado a los bancos y hubiéramos tenido más liquidez. Es lo que han hecho otras universidades. No sé qué opción es la mejor, pero nosotros deci-dimos esto”, defiende Arboix.

(elpais.com) 9 juny



La UAB es dota del nou Servei de Psicologia i Logopèdia.



 
El Servei de Psicologia i Logopèdia -que fa uns anys ja funcionava però ara, sota la direcció de la degana, Margarita Martí, s'ha reestruc-turat i se li ha donat un important impuls- és un laboratori de prestació de serveis de la Facultat de Psicologia que abasta totes les àrees de la Psicologia i la Logopèdia, amb l'objectiu de potenciar la transferèn-cia del coneixement i el servei a la societat. Segons ha dit la rectora en la inauguració, representa "una aposta de futur i molt compromesa de la UAB", i "una forma de potenciar la transferència del coneixe-ment i el servei a la societat per part de la Facultat de Psicologia" ha dit la degana i directora del nou servei, Margarita Martí.

Ofereix tres grans línies d'acció: la gestió de projectes estratègics, les pràctiques professionals i l'assistència psicològica i logopèdica. El servei s'adreça a tots els àmbits de la societat que ho demanin. Farà ús de l'expertesa que sobre el factor humà tenen els investiga-dors i les investigadores en Psicologia i Logopèdia. Està situat a la sala P-23 de la Facultat de Psicologia i ofereix els seus serveis en horari tant de matí com de tarda.

El servei vol ser conegut per la comunitat UAB, pels municipis pro-pers i per les institucions sanitàries, com un recurs assistencial complementari a l’oferta existent, referent de qualitat en l’atenció integral en psicologia sanitària, en salut mental i en logopèdia.

Des de psicogènere fins a trastorns de la deglució.

Es compon de dues àrees: l’àrea assistencial i l'àrea de transferència i recerca aplicada. L'àrea assistencial és un servei especialitzat i d’alt nivell en l’atenció en psicologia sanitària i clínica i en logopèdia, adre-çat tant a la comunitat universitària com a la societat en general.

Està format per una vintena de professionals de la psicologia i la logopèdia especialitzats -tant de la UAB com col.laboradors externs- que actúen en les diferents unitats en què s'estructura el servei: Unitat de Trauma, Crisis i Conflictes de Barcelona; Unitat de Psicologia Clínica i Neuropsicologia; Unitat de Psicogènere; Unitat de Psicologia Forense; Unitat d'Avaluació i Intervenció en Imatge Corporal UAIC; Unitat d'Estrés i Salut; Unitat dels Trastorns de la Deglució; i Unitat de Trastorns específics de l'aprenentatge i del llenguatge. Aquesta àrea la coordina el professor i psicòleg Joan Déus. La primera visita és gratuïta donat que està subvencionada per la Facultat de Psicologia.

L’objectiu de l’Àrea assistencial del Servei de Psicologia i Logopèdia és arribar a ser conegut per la comunitat UAB, pels municipis propers i per les institucions sanitàries, com un recurs assistencial comple-mentari a l’oferta existent, referent de qualitat en l’atenció integral en psicologia sanitària, en salut mental i en logopèdia. El Servei parteix d’una concepció positiva de salut biopsicosocial que comporta l’orientació cap a la promoció de la salut, la prevenció, l’avaluació i diagnòstic, l’atenció i la intervenció amb una dimensió comunitària.

Així, l’actuació assistencial no s’adreça únicament a les persones que pateixen qualsevol trastorn psicològic i/o logopèdic, sinó que també contempla l’acompanyament, l’orientació, el suport i la intervenció en els seus contextos de vida i amb les persones, grups i organitzacions que en formen part.

L’àrea de transferència i recerca aplicada dirigida pel professor José Luis Lalueza- atendrà demandes de desenvolupament de recerca aplicada, estudis de necessitats, avaluació de processos, disseny de projectes d’intervenció, formació i difusió del coneixement. Els àmbits d'aquesta àrea són atenció a la infància i famílies; gènere; diversitat sexual i interseccionalitats; intervenció psicosocial per a la inclusió social; intervenció psicoeducativa; política de drogues; promoció i prevenció en psicologia de la salut; psicologia de l'esport; tecnologia, persona i societat; i trauma, crisis i emergències.

A partir del curs vinent, els estudiants de Psicologia faran pràctiques professionals en aquest servei.

La Core Salut Mental, a la Facultat de Psicologia.

L'acte servirà també perque la Facultat doni la benvinguda a la Core Salut Mental, que fins ara estava situada a l'Institut de Neurociències i ara s'ubicarà a la Facultat de Psicologia, al despatx B5.001, molt a prop del nou SLP. Aquesta core -que coordina la professora Sònia Sánchez- és una comunitat de recerca, generadora de coneixement, formada per grups i centres de recerca de l'entorn del Campus d'Excel.lència Internacional de la UAB i que té com a objectius crear xarxa, donar visibilitat i posicionar als seus membres en l'àmbit local i internacional i contribuir a l'avanç del coneixement, incorporant a tots els agents clau del sistema per donar resposta als reptes de la Salut Mental.

Acte d'inauguració.

En la inauguració hi han participat la rectora de la UAB, Margarita Arboix, la degana de la facultat, Margarita Martí i la coordindora de la Core Salut Mental, la professora Sònia Sánchez. La degana ha destacat la importància de la inauguració d'aquest servei per la facultat i n'ha recalcat el seu àmbit sanitari, àmbit al que pertanyen els estudis dels graus de Psicologia i Logopèdia. Ha fet un recorregut pel procés que ha seguit el servei fins arribar aquí, a convertir-se en un centre certificat per la Generalitat per poder oferir assistència sanitària a la població.


SERVEI DE PSICOLOGIA I LOGOPÈDIA
Edifici B - Facultat de Psicologia
Sala P-23
Telefon: 93 581 29 01 / 24 60
Contacte: spl@uab.cat
Web: http://sct.uab.cat/spl/


CORE SALUT MENTAL
Edifici B - Facultat de Psicologia
Despatx B5.001
Telèfon: +34 607 843 485
Contacte: core.salut.mental@uab.cat
Web: www.uab.cat/core-salut

(uab.cat)



Desarticulan una banda criminal especializada en robos violentos en tiendas de telefonía



 
Los Mossos d'Esquadra han desarticulado a un grupo criminal espe-cializado en robos violentos en tiendas de telefonía.

Los agentes han informado de que se ha detenido en Gàva, Barcel-ona, a los dos principales integrantes de la banda criminal compuesta por cuatro hombres. Los detenidos son dos hombres de 31 y 36 años. El líder entro en prisión, mientras que el otro quedó en libertad con cargos.

Aunque la investigación sigue abierta para detener a los dos otros integrantes del grupo, los mossos d'Esquadra dan por desarticulada la organización.

La investigación se inició al detectarse un aumento significativo de robos violentos en tiendas de telefonía móvil, en las cuales los ladro-nes actuaban siempre de la misma manera: uno o dos individuos

entraban en la tienda con la cara tapada y exhibían un cuchillo de grandes dimensiones o un destornillador con el fin de intimidar a los empleados del establecimiento.

El líder del grupo, junto a los otros tres miembros de la banda, habrían participado en seis robos en L'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, en Cerdanyola del Vallès hasta en dos ocasiones, Mataró y Sant Feliu de Llobregat.

En los robos los ladrones se habrían llevado 3.348 euros en efectivo de las cajas registradoras y más de cien dispositivos valorados en unos 50.000 euros.

(antena3.com) 8 juny



Telepizza, Natupark y Grupo Sabater Nuri llegan a un acuerdo de colaboración en Cerdanyola



 
Con la tarjeta de fidelización Nuroil a a los clientes de las gasolineras poden, a partir de este mes de junio, canjear a a los Sedes puntos para accesos al Natupark – Bosc Tancat y pizzas al Telepizza de Cerdanyola del Vallès.-

Hace un par de año que el Grupo Sabater Nuri relanzó el catálogo de puntos donde a los clientes de las gasolineras Nuroil poden canjear puntos por regalos. La peculiaridad de este catálogo es la intención de involucrar Diferentes Comercios de Cerdanyola, como estaciones de Lavado, cines, ferreterías y ahora también la cadena de pizzas Telepizza y el complejo de ocio Natupark – Bosc Tancat.

"Valorando la buena acogida que consiguió la promoción los cines de Cerdanyola, hemos querido seguir apostando por una oferta lúdica", dice Jorge García, responsable de RRHH del Grupo Sabater Nuri e impulsor de esta iniciativa. García también explica que "ofrecemos la posibilidad de acceder a Natupark – Bosc Tancat y en sus piscinas con un descuento del 15% enseñando la tarjeta Nuroil, o canjeando puntos por entradas".

Por otra parte, Pedro Fernández Medina, Director de Natupark – Bosc Tancat, destaca que "con esta iniciativa todos ganan, ya que «este
acuerdo ofrece la posibilidad a nuestro clientes de beneficiarse de un descuento que consideramos que puede ser una manera de reafirmar el compromiso con empresas locales que apuestan por encontrar sinergias y vías de colaboración".

Fernández Medina añade que para Natupark – Bosc Tancat la colaboración tienes varios objetivos; "Tener presencia en el ámbito local y reforzar nuestra presencia en el territorio, ofrecer la posibilidad de llegar a nuevos públicos potenciales a través de un descuento y ampliar nuestro rango de comunicación para situar Natupark – Bosc Tancat como Equipamiento de ocio y aventura en Catalunya".

El otro nuevo acuerdo impulsado por Sabater Nuri es con la franquicia de Telepizza en Cerdanyola. "Estamos seguros de que las dos promociones, con Natupark – Bosc Tancat y Telepizza, tendrán


muy buena aceptación y nosotros, desde el Grupo Sabater Nuri, seguiremos promoviendo la participación de comercios y empresas locales, siempre con el objetivo que aporten valor nuestros clientes".

(comunicae.es) 7 juny



Mail Boxes Etc. continúa con
su expansión y estrena nuevo centro en Cataluña




 
Mail Boxes Etc. inaugura un nuevo centro MBE en Cataluña, siendo la comunidad autónoma con mayor número de establecimientos abiertos, alcanzado ya 81. La localidad elegida para estrena este nuevo local es Cerdanyola del Vallés, con un espacio de 50 m2. El nuevo centro se encuentra en el céntrico Passeig de Cordelles, 21, y se trata de la primera franquicia que MBE abre en la ciudad de Cerdanyola del Vallès.

El centro ofrece todo el catálogo de productos de la marca: envíos nacionales e internacionales, venta y servicio de embalaje, imprenta, diseño gráfico, alquiler de buzones y material de oficina. El espacio está dirigido por dos emprendedores que ya cuentan con un centro en Barberà del Vallès, se trata de Eduardo García Barra e Iván Luis Alberto de Hoogh. Ambos dirigen también un centro MBE en la localidad de Barberà del Vallès.

“Nos obsesiona proporcionar soluciones a medida. Queremos resol-ver todos los contratiempos de nuestros clientes. Por eso buscamos .
constantemente qué nuevas oportunidades nos ofrece el mercado

La logística es una rama de los negocios indispensable para los em-presarios” asegura uno de los emprendedores, Eduardo García Barra.

MBE ya cuenta con más de 2.500 centros en todo el mundo. En Espa-ña sigue creciendo en todas las comunidades. La empresa lleva creando puestos de trabajo en España desde hace más de 10 años. La red de centros franquiciados alcanzó una facturación de más de 83 millones de euros en 2018, suponiendo un crecimiento del 13 por 100 respecto al ejercicio anterior.

En Cataluña, los 81 centros de la franquicia ofrecen sus servicios a clientes de todos los perfiles: pymes, autónomos, particulares, estudi-antes, familias… Y el servicio más demandado sigue siendo el de mensajería.

(logistica.cdecomunicacion.es) 7 juny



Robots ‘patrulla’ y drones para frenar los robos en viviendas.

Municipios del Vallès incorporan al equipamiento de los agentes nuevas tecnologías para combatir la delincuencia.



 
YOLANDA RICO, SABADELL.  Las nuevas tecnologías se han convertido en una herramienta más al alcance de los cuerpos policiales para combatir la delincuencia. El aumento de los robos en domicilios ha agudizado el ingenio de algunos ayuntamientos que han recurrido a incrementar las cámaras de videovigilancia, a poner en marcha aplicaciones móviles e incluso poner en las calles robots y drones.

Sant Cugat del Vallès, Matadepera y la Entidad Municipal Descentralizada de Bellaterra (Cerdanyola), son algunos de los municipios. Estas localidades tienen unas características similiares con urbanizaciones extensas, zonas boscosas y una renta por cápita alta. Son un ejemplo de las nuevas medidas a las que han acudido sus representantes y los propios vecinos para acabar con los asaltos a sus casas. Y, a juzgar por sus datos, funcionan.

La alcaldesa en funciones de Sant Cugat, Carmela Fortuny, enumera de forma muy clara lo que se necesita para frenar a lo ladrones: cooperación y coordinación policial, proximidad y colaboración ciudadana e innovación y nuevas tecnologías. Tres factores a los que la Fortuny atribuye que hayan descendido a la mitad los robos en domicilios. Cabe señalar que los datos facilitados por Ayuntamiento y Mossos d’Esquadra indican que a lo largo del 2018 este tipo de delitos se redujeron en la ciudad un 5 por ciento al denunciarse 664 robos, 35 menos que en 2017. Al contrario que lo que ocurrió en el conjunto de Catalunya, donde aumentaron un 10 por ciento.


Innovación y coordinación policial
En Sant Cugat este tipo de delitos se redujeron en el 2018 un 5 por ciento


Según estos datos, la ciudad puso fin a la tendencia al alza de los asaltos en viviendas de los últimos 12 años. No obstante, en las áreas menos densas y más extensas como Valldoreix los robos en vivienda crecieron un 81%. En tiempos en los que la tecnología domina prácticamente todos los ámbitos de la vida cotidiana, la seguridad ciudadana no se queda al margen.

En Sant Cugat se han instalado hasta una docena de nuevas cámaras de videovigilancia con lectores de matrícula y en Matadepera se han colocado unas veinte. Sant Cugat tiene entre sus prioridades la mejora de la seguridad y ha sido una ciudad pionera en la comarca en la utilización de nuevos recursos. En las próximas semanas está previsto que sobrevuele Sant Cugat un dron con una cámara térmica para detectar ladrones que intentan huir o delinquir accediendo por las zonas boscosas del municipio.

También se ha realizado un patrullaje preventivo en helicóptero y se detuvo a un grupo de albanokosovares que se dedicaba a robar en viviendas. La última incorporación a las labores policiales de vigilancia ha sido ‘Aquiles’, un robot polivalente diseñado por una empresa del municipio que se puede adaptar a diferentes funciones. En principio está diseñado para minimizar el riesgo de las personas como, por ejemplo, a la hora de desactivar explosivos o sustituir a un agente para acceder a lugares de riesgo. Incluso se puede utilizar en casos de secuestro o de inspección de paquetes sospechosos. Cuenta con tres cámaras de videovigilancia que permiten observar cualquier incidencia en la vía pública. Forma parte de una prueba piloto de tres meses y se comienza a utilizar en trabajos de patrullaje en Valldoreix y conforme avance su uso se determinará a qué otras labores puede destinarse.


Contra las huidas
Un dron provisto con cámara térmica sobrevolará las zonas donde se esconden los ladrones


En otros municipios de la comarca como Matadepera los vecinos tampoco se han librado de este tipo de delitos. Su preocupación fue tal que en noviembre salieron a la calle para exigir al Ayuntamiento más medidas de seguridad en la que es la segunda población con la renta más alta de España. Las características del municipio, con más de 120 kilómetros de calles en las que se ubican chalets a cuatro vientos, favorecen este tipo de robos.

Durante los tres últimos meses del año se registraron poco más de la mitad de todos los robos del 2018. Se llegaron a contabilizar hasta 20 robos por mes. A partir de ese momento el Ayuntamiento se vio obligado a tomar medidas para frenar a los ladrones y, según la concejal de Gobernación en funciones, Montse Royes, la medidas que se pusieron en marcha “han sido efectivas ya que los robos en viviendas se han reducido de forma drástica”. Entre ellas figuran la limpieza del cauce del Besòs ya que la maleza acumulada facilitaba la huida de los delincuentes.

Municipios extensos
Ahora se lo hemos puesto más difícil para que no se puedan esconder en zonas boscosas”

MONTSERRAT ROYES Concejal en funciones de Gobernación de Matadepera.
Por esta razón, “ahora se lo hemos puesto más difícil para que no se puedan esconder”, apunta Royes. Durante los últimos meses también se ha procedido a la instalación de hasta 38 cámaras de viodeovilancia estáticas y lectoras de matrícula, y la puesta en marcha de la denominada aplicación del “pánico” o BeeSafe. Esta aplicación permite al ciudadano contactar con la policía local apretando un botón en caso de sentirse amenazado o de observar alguna anomalía.

La respuesta de los agentes en estos casos es más rápida e inmediata ya que el usuario no tiene que contactar telefónicamente con los agentes, a través del localizador del que dispone la aplicación.

El Ayuntamiento también ha adquirido cámaras térmicas nocturnas que facilitan la localización de los ladrones escondidos en zonas boscosas por parte de la policía. La falta de efectivos policiales es común en muchas de estas localidades afectadas por estos delitos. Así que mientras se convocan nuevas plazas se opta por la vigilancia privada. Es lo que se ha hecho en Matadepera después de que el departamento de Interior de la Generalitat diese el visto bueno.

A lo largo del día y de la noche, y durante todo el año, dos coches de seguridad privada complementan la labores de patrullaje de la policía local. “Esta solución era la más rápida pero de forma paralela también se han convocado dos plazas”, explica la edil. Royes subraya que “ya teníamos una ratio muy alta de policia por habitante y ahora la incrementaremos”. En estos momentos Matadepera cuenta con una población de 9.500 habitantes y 23 agentes locales. “Es la sexta ratio más alta de Catalunya”, afirma la concejal quien también dirige el Instituto de Seguridad Pública de Catalunya.


En Matadepera
La denominada “aplicación del pánico” agiliza la intervención policial


En Bellaterra, una Entidad Municipal Descentralizada (EMD) de Cerdanyola, donde también abundan las viviendas unifamiliares los vecinos siguen preocupados. Sus representantes han puesto en marcha los denominados agentes cívicos que aunque advierten que no ejercen labores de seguridad sí que sirven para disuadir a los delincuentes. Están activos las 24 horas del día para que los vecinos puedan tramitar cualquier tipo de incidencia. Entre otros, sus cometidos principales son velar porque los conductores respeten las normas de circulación y facilitar el paso de los vehículos en puntos más conflictivos.

De la misma manera, los residentes en la zona pueden avisarles en caso de incidencia y ellos mismos lo ponen en conocimiento de las fuerzas de seguridad. Cuentan con un coche y una moto y han visitado todos los domicilios para darse a conocer. “Los agentes cívicos eran necesarios porque hay una serie de caminos que están cortados y hay que permitir el paso en caso de emergencia y porque en Bellaterra no hay nadie que pueda estar en la calle revisando el estado de la vía pública, entre otros aspectos”, aclara el presidente en funciones de la EMD, Ramon Andreu. Aún así “indirectamente mejora la seguridad”, asegura. Acusa al Ayuntamiento de Cerdanyola de no destinar patrullas policiales a Bellaterra: “Patrullan los Mossos d’Esquadra pero la policía local lo hace poquísimo”, señala Andreu y apostilla que “Bellaterra está dejada de la mano de Dios por parte de Cerdanyola”.

Piden más presencia policial
“Los agentes cívicos no realizan labores de seguridad pero sí disuaden a los ladrones”

RAMON ANDREU Presidente en funciones de la EMD de Bellaterra
Asegura que ha pedido insistentemente que se incremente el patrullaje en las calles de la EMD y que cree necesaria una policía específica para Bellaterra. La concejal en funciones responsable de las relaciones con Bellaterra, Laura Benseny, niega las denuncias de Andreu y considera que “las acciones que realizan los agentes cívicos de Bellaterra no son normales porque tienden hacia la seguridad privada”. Sostiene que la policía local patrulla también en Bellaterra y que el Ayuntamiento ha convocado 17 plazas de agentes de policía porque “es cierto que existe una falta de efectivos”.

Buena parte de los robos cometidos en viviendas son obras de bandas organizadas que tienen establecida su residencia fuera del Vallès. Con todo ello, garantizar la seguridad en determinadas zonas y urbanizaciones sigue siendo un reto complicado para muchos Ayuntamientos pequeños. Sin embargo, ya han empezado a mover ficha para incrementar la presión policial y reducir la ola de robos o, al menos, contrarrestar la sensación de inseguridad que se vive entre los vecinos

(lavanguardia.com)  6 juny


La UAB estrena el próximo curso un posgrado en lactancia materna



 
La UB y la Ramon Llull ya ofrecen formación del mismo campo temático

La UAB, la UVic, la Asociación Pro Lactancia Materna y el Banco de Leche de Catalunya pondrán en marcha a partir del mes de septiembre un posgrado especializado en lactancia y donación de leche humana.

El curso, dirigido a profesionales sanitarios, que se podrán convertir en especialistas acreditados y tendrán conocimientos amplios y transver-sales como asesores de madres lactantes constará de 30 créditos ECTS y empezará el próximo día 30 de septiembre.

El perfil especializado en la lactancia materna es cada vez más deman-dado en la sanidad pública y hasta ahora no existía ningún reconoci-miento universitario que lo acreditara.

El posgrado contará con expertos destacados del campo de la lactancia materna y los neonatos y ha sido coordinado por el pediatra Carlos González, la directora del Banco de Leche Materna, Vanessa Pleguezuelos, el pediatra Luís Ruís, y la especialista en formación Marina Vilarmau.

Una parte del curso tendrá lugar en als instalaciones del Banco de Leche Materna, y los directores han asegurado que será un curso con formación práctica y herraminetas de simulación clínica y experiencias reales que potencien la reflexión entre los profesionales.

Antecendentes

En septiembre del 2018, la Facultad de Medicina y Ciencias de la Salud de la Universidad de Barcelona (UB) introdujo, por primera vez en toda España, una asignatura pionera sobre lactancia materna para los alumnos del grado de Medicina.

La optativa, impartida en el Campus de Bellvitge, tenía como objetivo dar una formación específica a los futuros médicos respecto a algunas de las problemáticas cotidianas de las madres que amamantan a sus bebés.

Por otro lado, la startup catalana Lactapp y la Facultad de Ciencias de la Salud Blanquerna de la Universitat Ramon Llull (URL) han diseñado con-juntamente otro posgrado en lactancia materna, que comenzará igual que el de la UAB, el próximo curso.

El posgrado, que ya tiene la matrícula abierta, será semipresencial, co-menzará en octubre de 2019 y representará 20 créditos.


(elperiodico.com) 3 juny



Una plataforma informàtica dóna visibilitat als micropobles de Catalunya.



 
Un equip de recerca de la UAB, en col·laboració amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha creat el Sistema d’Informació Geogràfi-ca (SIG) per a uns micropobles actius i sostenibles (GISASH), que aplega informació sobre com són i quins serveis ofereixen els més de 330 municipis de Catalunya amb menys de 500 habitants.

Un equip interdisciplinari de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha desenvolupat el GISASH (per les sigles en an-glès de Sistema d’Informació Geogràfica per a uns Micropobles Actius i Sostenibles). La nova plataforma informàtica, d’accés lliure i gratuït, aplega informació sobre les característiques i la gamma de serveis i recursos disponibles als municipis de menys de 500 habitants de Catalunya.

Actualment a Catalunya hi ha 336 micropobles, que representen prop del el 35% del territori i el 35% dels total dels municipis, però en els quals viu menys del 2% de la població, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística del 2016. Creat de manera multi-participativa, en aquesta primera etapa del SIG hi ha col·laborat gairebé el 20% dels micropobles, provinents de 25 comarques.

GISASH ha estat desenvolupat per membres del Departament de Geografia, de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) i del Laboratori d'Informació Geogràfica i de Teledetecció (LIGIT), tots tres de la UAB. Hi han col·laborat també l’Associació de Micropobles de Catalunya i d’altres organitzacions relacionades amb l’àmbit rural. El seu desenvolupament forma part del projecte de recerca “HAMLETS. Immigració i desenvolupament sostenible als micropobles”, que impulsa “la Caixa”, amb la col·laboració de l’Associació d’Universitats Públiques de Catalunya (ACUP).

Amb una representació molt visual, el nou SIG web dóna una major visibilitat als micropobles, en incloure conjuntament de manera inno-vadora diferents fonts d’alimentació de dades, que són representades geogràficament. Això el fa una eina de consulta eficient per a les per-sones interessades en establir-s’hi, així com per als gestors dels pro-pis municipis i responsables polítics i tècnics d’administracions de diferents àmbits territorials.

“L’experiència de recerques anteriors ens suggereix que l’establiment en un micropoble de persones que arriben de ciutats pot fracassar per manca d’informació sobre aspectes com els recursos i equipaments disponibles, el relatiu aïllament i la limitada oferta de feina que poden oferir, així com, en el cas de molts municipis de muntanya, per la fre-dor i solitud de l’hivern. I també pot passar que persones provinents d’àrees rurals d’altres països s’hi acabin integrant molt bé, perquè coneixen el tipus de vida i feina que s’hi fa. Tant en un cas com en l’altre disposar d’informació completa, clara i representada visual i espacialment sobre els municipis d’interès pot ajudar a afavorir les possibilitats d’èxit d’un projecte vital tan important”, explica Ricard Morén Alegret, professor del Departament de Geografia de la UAB, investigador associat a l’ICTA i investigador principal del projecte HAMLETS.

Població, escoles, projectes socials i tipus de feina

El GISASH s’alimenta de cinc bases de dades. Una d’elles la consti-tueix una fitxa informativa elaborada per l’equip de recerca a partir d’enquestes realitzades a alcaldes, regidors i gestors dels municipis. Cada fitxa conté informació rellevant per a la vida quotidiana, com ara els equipaments i serveis disponibles en cada municipi (escoles, biblioteques, instal·lacions esportives, etc.), tipus de feina, associa-cions i organitzacions locals, disponibilitat de llars, projectes socials o mediambientals, etc.

Integra a més quatre bases de dades estadístiques públiques, la info-rmació de les quals es representa mitjançant gràfics i mapes temà-tics, que poden ser capturats i impresos pels usuaris:

- IDESCAT, amb una connexió dinàmica que facilita l’accés a dades permanentment actualitzades sobre població i migració, economia i treball, societat i cultura o hàbitat i medi ambient.

- INE, amb dades de població i de la seva evolució entre els anys 2006 i 2016.




- EUROSTAT, amb dades de la població a Europa (1961-2011), ja
que la línia de recerca en la que s’emmarca aquest projecte vol tenir una futura aplicabilitat a nivell europeu i inclou ja amb aquesta finalitat parts del sud de França i de la regió fronterera de l’illa d’Irlanda.

- CORINE Land Cover, de l’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA), que facilita informació sobre els usos del sòl (agrícola, fores-tal, urbà, etc.) i la seva evolució al llarg del temps (1990 – 2012).

El SIG permet també realitzar nombroses consultes estadístiques, partint d’un bloc bàsic sobre moviments poblacionals.

“Aquest sistema d’informació geogràfica és una eina molt útil de treball i de consulta per a les administracions locals. No sols perquè sistema-titza les dades i les posa en conjunt representades espacialment, de manera que podem donar resposta àmplia, ràpida i precisa als ciuta-dans que cerquen informació sobre els nostres municipis. També per-què ens permetrà adaptar-nos millor a les necessitats que hi puguin tenir”, assenyala Mª Carme Freixa, presidenta de l’Associació de Micropobles de Catalunya i alcaldessa de Vallfogona del Ripollès. “Alhora, dóna força idea de la realitat diversa que conviu sota la denominació de micropoble i demostra que la presència d’aquest tipus de municipis hi és per tot el territori”.

Plataforma bàsica per a la recerca sobre micropobles

El nou SIG web permet alhora a l’equip de recerca l’explotació i l’anàlisi més àgil de les dades incloses a la plataforma, bàsiques per a la rea-lització del projecte HAMLETS. Per exemple, per aprofundir en el coneixement de la realitat i diversitat dels micropobles de Catalunya, establir tendències en els moviments poblacionals i, posteriorment, recomanar línies d’actuació i polítiques que afavoreixin la seva sub-sistència.

En aquest sentit, l’equip continua treballant per implicar més municipis en la plataforma i cercant vies que puguin garantir el seu funcionament més enllà de la finalització del projecte finançat per RecerCaixa, prevista per al primer trimestre del 2020.

Cal destacar la innovació que suposa un sistema de les característi-ques de GISASH a nivell europeu. “Ara per ara, no existeix una plata-forma semblant d’accés públic i gratuït per a l’estudi i gestió dels micro-pobles d’Europa. La tecnologia ja està creada. Ara es tracta d’anar augmentant els municipis participants i ampliar pas a pas la informació de les bases de dades”, destaquen Miquel Àngel Vargas i Ignacio Ferrero, director i responsable tècnic del LIGIT, respectivament.

“El sistema que hem creat contribuirà a donar més visibilitat els micro-pobles de Catalunya i destacar el seu valor. Aquest tipus de municipis són els assentaments humans més propers al zero poblacional i, per tant, caldria tenir-los en compte de manera curosa, especialment aquells ubicats més lluny de les àrees metropolitanes o de la costa, per tal d’evitar processos de buidatge de població com els que afecten alguns indrets a nivell estatal”, conclou Ricard Morén.

Sobre el projecte HAMLETS

El projecte “HAMLETS. Immigració i desenvolupament sostenible als micropobles” té l’objectiu investigar la geografia humana, la sostenibi-litat i el debat sobre el «ser o no ser» dels municipis amb menys de 500 habitants de Catalunya. L’Associació de Micropobles de Catalun-ya hi participa activament.

La hipòtesi principal del projecte és que la immigració -internacional i interna- té potencial per contribuir socialment, econòmica, mediam-biental i cultural al desenvolupament sostenible de molts micropobles.

Els resultats globals del projecte serviran per conèixer millor l’arribada i l’assentament d’immigrants a micropobles, establir accions amb perso-nes immigrades implementant iniciatives de desenvolupament soste-nible i ajudar els municipis en l’arribada i l’acollida de nouvinguts amb solucions com el SIG web que ja s’ha posat en marxa.



Vídeo de GISASH



Universidades cada vez
más pobres



 
 
Intervención realizada hace dos años en el acceso a la facultad de Medicina de la Autònoma de Barcelona, situada en el campus de Bellaterra (UAB).

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) reducirá las horas de limpieza del campus. El gerente, Jaume Tintoré, se las ve y se las desea para ajustar los gastos a los ingresos. Con unos presupuestos prorrogados por parte de la Generalitat en los tres últimos ejercicios, la financiación pública de las universidades apenas se ha movido.

Sin embargo, el pago de servicios como el agua y la luz, las repara-ciones de edificios y, sobre todo, los salarios del personal sí han aumentado. Eso ocurre en todas las universidades. “El resultado es que, ingresando lo mismo, somos cada vez más pobres”, resume el sentimiento general el gerente de la Pompeu Fabra (UPF), Jaume Badia. Carina Farreras

(lavanguardia.com) 2 juny 

 



Un medicamento catalán alarga la esperanza de vida de enfermos de cáncer de pulmón y endometrio.




 
 
Un medicamento catalán puede alargar la vida de enfermos de cáncer de endometrio y de pulmón. Se presenta este sábado por la tarde en Chicago, en el principal congreso mundial de oncología.

Tal como ha adelantado Rac1, el estudio de la farmacéutica catalana Ability con sede en Cerdanyola del Vallès, demuestra que prácticamente detiene el crecimiento de tumores. Es un medicamento experimental que ya fue noticia cuando se testó con animales y ahora experimentado con 80 pacientes.

Los primeros ensayos clínicos empezaron en el 2014 y a estas alturas se está a punto de superar la segunda fase del estudio. Su combinación con la quimioterapia para los tumores y evita recaídas en la mitad de pacientes.

La compañía Ability ha invertido siete millones de euros en el medicamento, que todavía no tiene nombre, y ahora se continuará el desarrollo del fármaco con una multinacional que pueda aportar, como mínimo, cien millones más.

(elnacional.cat) 1 juny 
 



Comunes de Cerdanyola ganan
un concejal en el recuento en detrimento de JxCat




 
La Junta Electoral de Zona ha hecho este miércoles el escrutinio definitivo de las elecciones municipales del domingo con nueva asignación de votos y concejales que ha supuesto un concejal más para los comunes en detrimento de JxCat.

De este modo, en dicho recuento se ha confirmado que En Comú Podem de Cerdanyola del Vallès tendrá tres concejalas el próximo consistorio, mientras que Junts per Cerdanyola tendrá tan solo un representante.

La disparidad de cifras entre el Ayuntamiento y el Ministerio del Interior se ha decantado a favor del primero, por lo que la Junta Electoral de Zona ha sido convocada esta mañana para hacer el
escrutinio definitivo de los votos de las elecciones municipales.

En dicho recuento, se ha confirmado que En Comú Podem ha obtenido tres concejales, mientras que Junts per Cerdanyola ha conseguido un representante, dado que se le ha restado uno de los dos asignados la madrugada del domingo al lunes.

Finalmente, el consistorio estará formado por 9 concejales del PSC, 5 de ERC, 3 de Ciudadanos, 3 de Guanyem Cerdanyola, 3 de En Comú Podem y Junts per Cerdanyola y el Partido Popular dispondrán de un concejal cada uno. EFE

(lavanguardia.com)



El Sincrotró Alba,
nou membre del HUB b30




 
La UAB, el Parc de Recerca UAB, el centre tecnològic Eurecat, i l'Associació Àmbit B30 han signat un conveni amb el Sincrotró ALBA i ESADECREAPOLIS per incorporar-los com a nous mem-bres de la plataforma Hub b30.

Després de poc més d'un any de la seva creació, la plataforma Hub b30 s'obre a la incorporació de nous agents de recerca, desenvolupa-ment i innovació del territori B30, que abasta 23 municipis que es troben a l'àrea d'influència del tram de l'AP7 i l'AP2. L'objectiu és agrupar noves entitats per poder oferir, entre totes, respostes innova-dores, basades en la interacció i col·laboració, en un entorn de coideació i cocreació, multidisciplinari i multisectorial, per tal de millorar la competitivitat del territori B-30.

En aquesta direcció, la rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Margarita Arboix; el vicerector d'Innovació i Projectes Estratègics de la UAB i director del Parc de recerca UAB, Javier Lafuente; el director general Corporatiu i d'Operacions d’Eurecat, Xavier López, i el president de l'Associació Àmbit B30, Josep Monràs han signat un conveni amb la directora del Sincrotró ALBA, Caterina Biscari, i el director d'ESADECREAPOLIS, Oriol Alcoba, per incorporar aquestes dues entitats a la plataforma Hub b30.

Tots ells han manifestat la seva satisfacció per formar part del Hub b30 i treballar conjuntament per tal de resoldre les necessitats i els reptes d'innovació d'institucions i empreses. Per una banda, la incorporació del Sincrotró ALBA suposarà ampliar la col·laboració posant a l'abast de la comunitat acadèmica i industrial les seves línies de llum de sincrotró, que permeten visualitzar l'estructura atòmica i molecular dels materials i estudiar les seves propietats.

Per l'altra, ESADECREAPOLIS aportarà les seves capacitats per inspirar, facilitar i accelerar la innovació de les empreses, així com, detectar oportunitats de mercat i fer d'enllaç amb el sistema



d'innovació, el teixit  empresarial i el coneixement  i capacitats d'ESADE.

A través d'aquest acord, tots els membres del Hub b30 es comprome-ten també a desenvolupar projectes i activitats en matèria d'innovació de la plataforma, difondre les seves activitats i els seus projectes, així com fomentar el debat i l'intercanvi d'experiències sobre aquells temes al voltant de la innovació i el marc geogràfic del Hub b30.

Des de la seva creació, l'any 2018, els membres del Hub b30 han organitzat un total de 10 trobades d'innovació monotemàtiques de sectors com l'alimentació, la mobilitat, la bioindústria o el big data, entre d'altres. En total, hi han participat més de 650 persones, provinents de l'àmbit de l'empresa, centres de recerca, hospitals i administració pública.

(cells.es) 29 maig




Nou Consistori 2019



 


Font : Cerdanyola al Dia  -  29 maig




Eleccions municipals Cerdanyola del Vallès 2019




 


Font : lavanguardia.com





La UAB ocupa la primera posició del rànquing CYD



 
La Fundación Conocimiento y Desarrollo CYD ha presentat avui els resultats de la sisena edició del Rànquing CYD, el rànquing espanyol amb major nombre d'universitats. La Universitat Autònoma de Barce-lona obté el major rendiment possible en 29 (cinc més que en l'edició anterior) dels 36 indicadors del rànquing i el lidera seguida per l'Autò-noma de Madrid i la Universitat de Navarra.

La classificació agrupa aquests indicadors en cinc "dimensions": ensenyament i aprenentatge, investigació, orientació internacional, contribució al desenvolupament regional i transferència de coneixe-ment, sent a més la UAB líder també en aquesta última.

Dels 9 indicadors d'ensenyament i aprenentatge avaluats, la UAB obté la màxima qualificació en 7: taxa de graduació de grau, taxa de graduació normativa de grau, taxa de graduació de màster, taxa de graduació normativa de màster, taxa de rendiment de grau, taxa de rendiment de màster i taxa d'èxit de grau. En investigació la UAB obté la màxima qualificació en 8 dels 9 indicadors analitzats: fons externs d'investigació captats, fons externs d'investigació liquidats, publica-cions per professor, impacte normalitzat de les publicacions, publica-cions altament citades, postdoctorats, nombre mitjà de trams de recerca i professors funcionaris sense trams.

En transferència de coneixement són 7, dels 8 indicadors avaluats, els que atorguen a la UAB el màxim rendiment: fons privats, publica-cions amb empreses, patents concedides per professor, ingressos per llicències, spin-offs, publicacions citades en patents i ingressos de formació contínua. 5 dels 6 indicadors d'orientació internacional si-tuen a la UAB en el grup d'alt rendiment: titulacions impartides en un idioma estranger, mobilitat d'estudiants, professorat estranger, tesis doctorals d'estudiants estrangers i publicacions internacionals.

Finalment, la UAB obté la màxima qualificació en 2 dels 4 indicadors de contribució al desenvolupament regional: pràctiques en empreses de la regió i publicacions regionals.



En la seva sisena edició, el Rànquing CYD ha crescut en àrees de coneixement i titulacions per així arribar a un públic més ampli amb la possibilitat d'oferir la major representativitat del sistema universitari espanyol. S'han publicat resultats de 23 àmbits de coneixement i 2.522 titulacions per 73 universitats, que representen el 90% de les 81 universitats espanyoles amb activitat que imparteixen ensenyaments de grau.

Les dades incloses en el Rànquing CYD provenen de diverses fonts amb l'objectiu de possibilitar una àmplia informació: dades facilitades per les pròpies institucions, dades del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, dades bibliomètriques i de patents.

La Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD), constituïda el desem-bre de 2002 amb una visió universitària i empresarial, té com a princi-pal objectiu analitzar i promoure la contribució de les universitats al desenvolupament econòmic i social del país, així com ampliar els vincles entre universitat i empresa.

(uab.cat)



La UAB declara l'estat d'emergència climàtica



 
L'equip de govern de la UAB ha acordat afegirse a la declaració d'estat d'emergència climàtica tot secundant la iniciativa de l'Assemblea Ecologista de la UAB, que ha redactat una carta oberta adreçada al conjunt de la Universitat.

A més, la UAB dedicarà el curs 2019-2020 al tema del canvi climàtic, que protagonitzarà la festa major d'enguany i altres activitats institucionals.




La declaració de l'equip de govern diu el següent :

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) s'afegeix a la declara-ció d'emergència climàtica tot recollint la veu de les persones que han signat la carta oberta a la UAB per a la declaració de l'estat d'emer-gència climàtica.

En aquest sentit, la UAB s'uneix als esforços de diferents sectors de la societat per posar en primera línia mediàtica i política la gravetat de la crisi climàtica d'origen antropogènic que estem vivint.

El consens científic sobre la gravetat d'aquesta crisi climàtica és robust i generalitzat i, com a membres de la comunitat científica, sabem que la situació que afrontem és crítica i que interpel·la tota la societat i totes les institucions socials i polítiques que la conformen a impulsar estils de vida més sostenibles i a lluitar de manera activa i urgent contra el canvi climàtic.

Les universitats, com a institucions científiques al nostre país i com a altaveus de les demandes de la comunitat científica i de les futures generacions, tenim la responsabilitat de donar la veu d'alarma enfront de l'emergència climàtica que tenim davant i de posicionar-nos al respecte.

Els estatuts de la nostra universitat recullen com un dels seus principis d'actuació l'orientació de la docència, la recerca i de tota l'activitat universitària en general vers el respecte del medi ambient i el desenvolupament sostenible i, en aquest sentit, tant els membres de la comunitat com diversos àmbits organitzatius treballen en la recerca i en l'acció en àmbits com la mobilitat, l'energia o els residus amb l'objectiu de disminuir les emissions globals de gasos d'efecte d'hivernacle generades per la UAB i d'assolir una universitat més sostenible i respectuosa amb el medi ambient.

Una mostra més d'aquest compromís de la UAB és el lema escollit per a la Festa Major del proper curs 2019-2020: "La UAB, contra el canvi climàtic". Com en les darreres edicions de la FM, a partir del lema i al llarg de tot el curs acadèmic, s'impulsarà un conjunt d'ac-cions que es treballaran de manera conjunta amb tota la comunitat universitària (alumnat, PAS i PDI).

L'objectiu és que la crisi climàtica esdevingui centre d'interès per a l'activitat docent, investigadora i de participació.

(uab.es)




Carta oberta a la UAB per la declaració de l'estat d'emergència cli-maàtica.

El consens científic sobre la gravetat de la crisi climàtica d’origen antropogènic que existeix és robust. L’octubre passat, la màxima autoritat en la matèria, el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC per les seves sigles en anglès), va publicar un informe sobre la necessitat urgent de reduir radicalment les emissions globals de GEH en els propers 11 anys per evitar que s’incrementi en 1,5 graus la temperatura mitjana global i sobrepassar així el punts de no retorn en els sistemes climàtics en el qual es començarà a alliberar carboni emmagatzemat als oceans i als pols.

En aquest mateix informe es descriuen algunes de les possibles conseqüències que pot comportar l’augment de més d’1,5°C, des de l'acidificació d'oceans fins a la desertització dramàtica de la superfície terrestre, així com augments globals de la temperatura i del nivell del mar, canvis en cicles estacionals i de pluges, l’extinció massiva d'espècies i el desplaçament de comunitats humanes senceres a conseqüència de canvis profunds en la nostra realitat biofísica.

Com a part de la comunitat científica que som, sabem que la situació que tenim davant és dramàtica i que interpel·la a totes les parts de la societat (i a totes les institucions socials i polítiques que la conformen) a no només impulsar estils de vida més sostenibles, sinó, també lluitar de manera activa i urgent contra el canvi climàtic. No podem esperar que els individus redueixin la seva petjada ambiental pel seu compte. En conseqüència, les universitats, com a institucions socials de gran pes històric que estan fonamentades sobre el valor i la funció del coneixement a les societats, com a portaveus de la comunitat científica al nostre país, així com grans altaveus de les demandes de les futures generacions, tenen també la responsabilitat de donar la veu d'alarma davant l'Emergència Climàtica que tenim al davant i posicionar-se’n al respecte.

Recentment, hi ha hagut exemples d’universitats com la Universitat Politècnica de Catalunya*, la Universitat de Bristol, i la Universitat de Newcastle que han declarat l’estat d’emergència climàtica. A més, moviments com Fridays For Future i Extinction Rebellion han aconse-guit que es declari al govern d’Escòcia i Gal·les i també al Parlament Britànic.

Per tot això, amb el suport de gran part de l’estudiantat i de les entitats universitàries assembleàries i institucionals, instem a la UAB a declarar de forma immediata l’estat d’emergència climàtica. Aquesta declaració tindria com a objectiu unir-se així a tots els esforços que s’estan fent des de molts àmbits de la societat per a què aquesta problemàtica tingui la centralitat mediàtica i política que mereix dintre de la política catalana, espanyola, europea i global. Així mateix, també serviria per donar exemple a altres governs, universitats, i d’altres institucions socials i organismes perquè facin el mateix.



Grupo Noria incorpora a Corning como proveedor



 
La agrupación Noria Logística, distribuidora de material eléctrico, fon-tanería y clima, ha llegado a un acuerdo con Corning, firma alema-na de la ciencia de materiales, para distribuir en su red comercial sus productos de fibra óptica y soluciones inalámbricas. Tras la firma de este convenio, Grupo Noria empezará a distribuir en su canal de venta los productos de Corning.

Los artículos disponibles a partir de ahora consistirán en una amplia gama de productos de conectividad en fibra óptica, cableado estruc-turado cobre y soluciones inalámbricas para redes de comunicación. En el sector de las telecomunicaciones, Corning ofrece en la actua-lidad soluciones para segmentos en crecimiento como la fibra para el .

hogar, la tecnología inalámbrica y los centros de datos de alta escala

Grupo Noria, con sede en Barcelona, integra a las distribuidoras Novelec, Sinelec y Muntaner Electro, siendo uno de los actores rele-vantes del mercado español de la distribución de material eléctrico, climatización, fontanería y redes VDI (Telecomunicaciones).

Noria cuenta ya con un total de 81 puntos de venta en toda España y dispone de sendos centros logísticos en Cerdanyola del Vallés (Barcelona) y Valladolid.

(alimarket.es) 22 maig


Donar sang, un gest que salva vides.
Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50 quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden condicionar.



Al món cada dia hi ha 310.000 donacions de sang, de les quals 1.000 són a Catalunya i 6.000 a tot l’Estat espanyol.

L’Organització Mundial de la Salut celebra des de fa 15 anys el Dia Mundial del Donant de Sang.

L’objectiu és sensibilitzar sobre la necessitat de donar de forma regular i d’aconseguir l’autosuficiència de cada país per atendre els malalts que requereixen teràpies que només poden aconseguir-se amb les donacions de sang.

Cada any hi ha 113 milions de donacions de sang al món, la meitat en països desenvolupats. A Catalunya, sumem prop de 250.000 donacions i som autosuficients en sang.

Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50 quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden condicionar.



  Visites de la Unitat Movil del Banc de Sang

               a Cerdanyola del Vallès

                  Diumenge 23 de juny




De 10 a 14 hores.   La Unitat Mòbil estarà instalada en l'Avinguda Canaletes entre els carrers de la Gatosa i la Pedrera



Un nou biomarcador en sang permet diagnosticar Alzheimer en estadis primerencs


 
 
 
La malaltia d'Alzheimer és la principal causa de demència i, fins ara, no existeix cap tractament efectiu que pugui prevenir, retardar o aturar la seva progressió. Sabem que la malaltia té una etapa prodròmica (amb símptomes inicials que precedeixen a la malaltia) extensa que dura entre 15 i 20 anys abans que es manifestin els signes clínics. Per visualitzar un futur tractament efectiu, és necessari poder diagnos-ticar amb precisió la malaltia d'Alzheimer en les seves etapes més primerenques. En l'actualitat, no existeix un biomarcador que pugui usar-se per al diagnòstic prodròmic de la malaltia d'Alzheimer com a part de les proves clíniques de rutina. La detecció del pèptid β-amiloide o de tau per tomografia per emissió de positrons o en el líquid cefaloraquidi, permet avaluar la progressió de la malaltia. No obstant això, les tècniques implicades tenen un alt cost econòmic i són invasives, el que els fa inadequats per a les anàlisis de rutina.

Investigadors de l'Institut de Neurociències de la UAB (INc) i del Centro de Investigación Biomédica en Red sobre Enfermedades Neurodegenerativas (CIBERNED) i altres col·laboradors, encapçalats per la investigadora de l'INc Dolors Siedlecki-Wullich, han publicat aquesta setmana un article en el que identifiquen una signatura molecular basada en microRNAs (petites molècules d'RNA), en plasma, composta per miR-92-3p, miR-181c-5p i miR-210-3p. Els autors han trobat un augment significatiu en els nivells plasmàtics d'aquests microRNAs en pacients amb deteriorament cognitiu lleu i Alzheimer. A més, les dades preliminars suggereixen que aquesta signatura de miRNAs podria utilitzar-se per predir la progressió del deteriorament cognitiu lleu cap al desenvolupament de la malaltia d'Alzheimer.

"Hem identificat un biomarcador rendible basat en una anàlisi de sang que milloraria el reclutament de participants en assaigs clínics, impul-sant l'avanç terapèutic de la malaltia d'Alzheimer. A més, permetria als pacients i les seves famílies beneficiar-se d'una aplicació més prime-renca de les teràpies no farmacològiques utilitzades per mantenir la funció cognitiva, millorant la qualitat general de vida de pacients amb la malaltia", explica l'investigador de l'Institut de Neurociències de la UAB José Rodríguez.

Per a Dolors Siedlecki-Wullich "aquestes observacions abonarien el desenvolupament futur d'un kit molecular que podria proporcionar un mètode senzill, mínimament invasiu, eficaç i assequible per al diag-nòstic de la malaltia d'Alzheimer en les seves etapes més primeren-ques en l'examen clínic de rutina que es practica a tothom".

A l'article, publicat aquesta setmana a Alzheimer 's Research & Therapy, han participat investigadors de l'Institut de Neurociències de la UAB; del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UAB; del Centro de Investigación Biomédica en Red sobre Enferme-dades Neurodegenerativas (CIBERNED); del Research Center and Memory Clinic, Fundació ACE, Institut Català de Neurociències Aplicades de la Universitat Internacional de Catalunya; del Departa-ment de Neurologia de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau – IIB Sant Pau, adscrit a la UAB; i del Departament de Neurociències de l'Albert Einstein College of Medicine de Nova York (EUA). 

(uab.cat) 17 maig
 



L'Auca de Cerdanyola al 1933



 
 
   
   
   
Font : Arxiu Jaume Mimó   



510 pueblos de España que tendrán wifi gratuito
subvencionado por la UE




 
Los municipios recibirán una ayuda de 15.000 euros para financiar la instalación de conexiones wifi en parques, bibliotecas y centros de salud


La Comisión Europea ha anunciado el nombre de 3.400 municipios europeos –510 en España– que recibirán una ayuda de 15.000 euros para financiar la instalación de conexiones wifi gratuitas en espacios públicos como plazas, parques, museos, bibliotecas y centros de salud.

Estos apoyos se enmarcan dentro del programa «Wifi4EU» (Wifi para la UE, en inglés), con el que la UE quiere apoyar la instalación de conexiones de alta velocidad en entre 6.000 y 8.000 municipios en todo el bloque comunitario, gracias a un presupuesto que ronda los 120 millones de euros para el periodo 2018-2020.

La convocatoria para solicitar estas ayudas estuvo abierta apenas dos días –del 4 al 5 de abril– y respondieron a la llamada en torno a 10.000 ayuntamientos. Según ha destacado Bruselas, el 98% de los municipios presentaron su solicitud en el primer minuto tras la aper-tura de la convocatoria, en la que se reparten los bonos por orden de inscripción.

De este modo, España se sitúa, junto a Italia y Francia, a la cabeza de los países que más ayuntamientos se beneficiarán de la segunda convocatoria de este tipo de ayudas que convoca.



En los tres casos cuentan con 510 localidades seleccionadas, es decir, un 15% cada uno del presupuesto previsto para esta convoca-toria, que es el techo que fijan las normas. Bruselas aún convocará otras dos licitaciones de aquí a que concluya el proyecto, una de ellas antes de que acabe este año.

Los municipios que reciban los fondos deben garantizar que la conexión wifi esté disponible en un plazo de 18 meses desde que le sean concedidos. Durante este tiempo, los ayuntamientos tendrán que definir su proyecto y seleccionar la compañía que se encargará de la instalación.

También recae sobre los municipios la responsabilidad de elegir el operador de Internet. El contrato de conexión, en cualquier caso, de-berá extenderse por lo menos durante tres años, periodo en el que los ayuntamientos deben hacer frente a los costes de mantenimiento.

La condición, sin embargo, es que la conexión que se ofrezca desde cada punto dentro de esta iniciativa sea de alta calidad, de al menos 30 Mbps. Bruselas supervisará a distancia que se cumple este criterio sobre la calidad de la conexión.

En el caso de España, algunos de los pueblos son: Aguilar de la Frontera, Almendralejo, Cehegín, Cerdanyola del Vallès, Daimiel, Écija, Gata de Gorgos, Logroño, Lorca, Orihuela, Punta Umbría, Rus, Salas de los Infantes, San Vicente del Raspeig, Torrejón de Ardoz, y Villadangos del Páramo, entre otros.

(abc.es) 16 maig



Un abellar experimental permetrà investigar per què moren les abelles.


 
La UAB ha inaugurat el projecte UABee, un nou espai al campus de la UAB per a la demostració, l'ensenyament i la investigació sobre l'apicultura i la biologia de les abelles. Es tracta d'un abellar únic a Catalunya que permetrà dur a terme projectes en col·laboració amb altres institucions.
     
                             

Les abelles tenen un paper fonamental en la naturalesa i en els cultius agrícoles a causa del seu paper crític en la pol·linització. No obstant això, la seva població s'ha vist seriosament amenaçada en els darrers anys a causa de múltiples factors, el que posa en perill, d'una manera especial, a les abelles domèstiques. Diversos organismes internacionals han alertat de les conseqüències de la disminució de la seva població i han recomanat diversos tipus d'iniciatives de foment i protecció de l'apicultura, tant en condicions rurals com urbanes.

La Universitat Autònoma de Barcelona ha presentat avui, a una setmana de la celebració del dia internacional de les abelles, el projecte UABee, un abellar experimental per a la demostració (visites per entrar en contacte amb l'apicultura i la biologia de les abelles), l’ensenyament (cursos de formació per a universitaris i professionals del sector) i la investigació sobre l'apicultura i la biologia de les abelles. Es tracta d'un abellar experimental únic a Catalunya, i un dels pocs de tot Espanya, ja que actualment només n'hi ha un en funcionament a Còrdova i un altre en projecte a Osca.

El colmenar de la UAB està constituït per 6 ruscs destinats a allotjar colònies estàndard i amb possibilitat de modificar la seva configuració segons l'activitat i la grandària de la colònia.

"UABee pretén donar una resposta a la qüestió de per què moren les abelles mitjançant projectes de recerca en col·laboració amb altres institucions, orientats especialment a l'estudi de la metabolòmica de les abelles, els processos químics que tenen lloc a l'interior de les cèl·lules dels seus organismes", explica Gerardo Caja, director del projecte.

L'orientació de l'abellar s'ha establert de manera que les abelles rebin una insolació adequada i que el vol d'entrada i sortida no es dirigeixi cap a zones freqüentades per personal aliè. Els ruscs estan situades sobre una bancada metàl·lica de superfície perforada i el tipus de tanca a utilitzar i la seva senyalització impediran l'accés accidental de persones o animals.

A l'abellar es duran a terme cursos d'introducció a l'apicultura per a principiants i per a personal veterinari, assignatures de producció agrícola i ramadera del Grau de Veterinària i del Màster de qualitat dels aliments d'origen animal de la UAB, treballs d'investigació sobre l’estudi del funcionament dels ruscs i proposta de paràmetres de registre de l'estat productiu i sanitari dels ruscs, investigació sobre el monitoratge de l'activitat del rusc mitjançant sensors de temperatura i d’activitat i la seva relació amb els valors climàtics (en col·laboració amb el Departament de Microelectrònica i Sistemes Electrònics de la UAB, a l'Escola d'Enginyeria), així com propostes de col·laboració amb les Facultats de Farmàcia de la UB (estudis de flora melífera i màster en Apicultura Ecològica) amb la facultat de Física de la UB (estudis de sensors), així com amb el CREAF.

En el projecte UABee participa com a fundador l'empresa Granja San Francisco i està obert a la col·laboració amb altres empreses relacionades amb el sector alimentari, veterinari i social, que ja han manifestat la seva voluntat de col·laborar i donar suport a la iniciativa.

(UAB)



Activitats d'estiu per a
esplais i casals



 
 
 
Obertes les inscripcions al programa d’activitats per a esplais i casals d’estiu al Parc Natural de Collserola.

Des del 24 d’abril ja us podeu inscriure a les activitats del programa “El Parc també a l’estiu” pensades per gaudir,
d’una manera lúdica, de Collserola.

La proposta inclou 6 activitats diferents adaptades als diferents nivells. Es realitzen al Centre d’Informació del Parc,
 al pantà de Vallvidrera i al Centre d’Educació Ambiental Can Coll.
 



Museu d'Art de Cerdanyola

De Paris a Nova York


 
 
L’exposició De Paris a Nova York. Gravats de la Col·lecció Gelonch Viladegut presenta una selecció de gravats de mitjans del segle XIX fins a finals del segle XX, a través del quals es pretén il·lustrar l’evolució que ha experimentat el gravat com a llenguatge i tècnica utilitzat pels artistes d’aquesta època. Alhora que ens apropa al context històric dels moviments artístics més destacats d’aquest període, caracteritzats per una revolució permanent de l’art, així com per la transició del centre de creació artística i del mercat de l’art de París a Nova York, la nova capital artística del segle XX.

L’exposició incorpora una mirada i una lectura personal, la del propi col·leccionista, que ens endinsa i descobreix com grans artistes, vinculats principalment a la pintura, utilitzaren també el gravat com via per difondre la seva obra i ampliar les expectatives de mercat.

L’exposició està estructurada en cinc àmbits temàtics que es veuen complementats per unes cites escrites per Antoni Gelonch, les quals conviden a reflexionar sobre les motivacions dels col·leccionistes d’art.

1. EL PARIS DEL SEGLE XIX: EL CENTRE DE L’ART (1840 – 1900)
2. ARTISTES NOSTRES A PARÍS AL TOMBANT DE SEGLE (1890 – 1930)
3. EL PARIS DE LES AVANTGUARDES (1900 – 1950)
4. ARTISTES CATALANS A LA RECERCA DE ... (1950 – 1975) : EL PAPER DEL CERCLE MAILLOL
5. L’ODISSEA AMERICANA: NOVA YORK, LA NOVA CAPITAL DE L’ART (1950 -...)


Visites guiades : 16 de juny, 21 de juliol i 18 d’agost a les 12 hores 




L'ACA consensua una reserva d'aigua de 279 hm3 del sistema Ter Llobregat per als propers sis mesos



 

Embassament de Sau
La comissió de desembassament del sistema Ter Llobregat, celebra-da avui, ha fixat una reserva d’aigua de prop de 279 hm3per als pro-pers sis mesos,segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua(ACA).

D’aquesta quantitat d’aigua, 156 hm3 provindran del riu Ter, destinant 80 hm3 entre els mesos d’abril i setembre per a satisfer les demandes domèstiques (69 per a la potabilitzadora del Ter i els 11 hm3 restants a la planta de Montfullà), 72,5 per als usos agrícoles i 3,4 hm3 per a usos lúdics.

Els 123 hm3 restants provindran de la conca del Llobregat, destinant una reserva de prop de 106 hm3 per a usos domèstics i més de 17 hm3 per a usos agrícoles. A més, també es preveu en aquest període destinar prop de 14 hm3 d’aigua provinent de recursos subterranis per a satisfer els usos consumptius.

Actualment, els embassaments del sistema Ter Llobregat estan al 86% de la seva capacitat, amb 528 hm3.

En la comissió de desembassament del sistema Ter Llobregat també s’ha fet balanç de la gestió de l’aigua en el període comprès entre l’oc-tubre de 2018 i el mes de març de 2019. S’ha destacat que, durant el 2018, dels 662 hm3 d’aigua desembassats del sistema Ter, només 135 s’han destinat per a l’abastament d’aigua de la regió de Barcelo-na.

A més, en el 98% dels dies, s’ha complert amb el cabal ambiental del riu Ter tal i com estableix la planificació hidrològica vigent i com es va corroborar en els acors de la Taula del Ter del mes de juliol de 2017.

Més de 7 hm3 d’aigua dessalinitzada

Durant el període comprès entre abril i setembre d’enguany, les dues plantes dessalinitzadores catalanes produïran 7,6 hm3 d’aigua (3,9 de la Tordera i els 3,7 restants de la del Llobregat). Cal tenir en compte que, durant el 2018, les dues dessalinitzadores han produït uns 27 hm3, una xifra cinc hectòmetres superior a les de 2017.

Prop de 34 hm3 a la conca del riu la Muga

Avui també s’ha celebrat la comissió de desembassament del riu la Muga, on s’ha fixat una reserva d’aigua de més de 33 hm3. D’aquest volum, es destinaran més de 6 hm3 per a l’abastament domèstic i prop de 28 hm3 per a usos agrícoles.

L’embassament de Darnius Boadella està avui a més del 87% de la seva capacitat, amb més de 53 hm3.

En compliment del que estableix el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (PGDCFC) 2016-2021, s'hauran d'implantar i complir en aquesta conca uns cabals ambientals que oscil·laran entre els 259 i els 173 l/s a l’alçada de l’estació d’aforament de Pont de Molins.

D'altra banda, en cas que, tot i el compliment del règim de cabals establert, es detecti l'assecament d'algun tram del riu Muga es durà a terme un augment puntual del cabal circulant aigua avall de Pont de Molins fins a 360 l/s, sempre que el volum a l'embassament de Dar-nius-Boadella sigui superior a 40 hm3 i el cabal total d'entrada a l'em-bassament superior als esmentats 360 l/s. Aquest desembassament es mantindrà fins que es restitueixi la continuïtat fluvial.

Maniobres de cabals generadors

En tots els embassaments del Ter-Llobregat i de la Muga es duen a terme l’alliberament dels cabals ambientals així com els cabals gene-radors per tal de potenciar les característiques ecològiques dels rius aigua avall dels embassaments. Com a novetat per aquest 2019, la comissió de desembassament del Ter Llobregat ha aprovat dur a terme, per primera vegada a les conques internes, maniobres de cabal generador des de les preses de la Baells i Susqueda, amb aportació de sediments.

(govern.cat) 8 maig


Un nou pla especial per dotar de màxima protecció la serra
de Collserola




 
El PEPNat (Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola) substitueix i actualitza l'an-terior Pla especial del 1987. Els espais lliures s'incrementen en una superfície equiparable a més de 700 camps de futbol. El projecte s'ha treballat en comissions i ponències on han participat totes les admi-nistracions implicades: la Generalitat de Catalunya, l'AMB, el Con-sorci del Parc Natural de la Serra de Collserola (CPNSC), la Diputa-ció de Barcelona i els 9 ajuntaments que formen part del parc.

El Consell Metropolità ha aprovat inicialment aquest dimarts el PEPNat (Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola) i la modificació del PGM (Pla General Metropolità) associada, amb l'objectiu de garantir una màxi-ma protecció i conservació d'aquest espai natural de vital importància per a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Aquest nou full de ruta defineix un model basat en dos eixos fonamen-tals: la potenciació dels serveis ecosistèmics i més control de les "per-torbacions". Els serveis ecosistèmics són els beneficis que aquest espai aporta al medi ambient, a la societat i a la qualitat de vida. Aquest gran pulmó verd representa més benestar i salut per a la po-blació metropolitana, un augment de la biodiversitat, l'existència d'espais d'oci i lleure per a la gent, i un funcionament més natural de la metròpolis.

El control de les pertorbacions es basa a minimitzar els efectes nega-tius produïts per la gran densitat d'infraestructures que conflueixen en aquesta àrea, els incendis forestals, la pressió urbanística o la sobre-freqüentació.

       

Quins són els canvis i novetats que comporta aquest nou Pla i la modificació del PGM?

- Els espais lliures s'incrementen en una superfície equiparable a més de 700 camps de futbol
- Es redueix el sòl destinat a infraestructures viàries i equipaments en més de 400 ha
- S'estableix una qualificació específica per al sistema hidrogràfic format pels principals rius i torrents
- Es potencien les activitats agropecuàries que afegeixen valor al parc, basades en el desenvolupament d'una economia verda
- Es defineix un nou model d'ús públic i social constituït per tal de potenciar un lleure responsable que no malmeti els valors naturals del parc

Principals objectius de l'estratègia que defineix el Pla

- Preservació i millora dels valors ecològics i de la connectivitat tant interna com externa dels ecosistemes
- Control dels efectes negatius sobre l'espai natural i la fragmentació, basada en un trencament dels espais naturals provocada per la su-perposició de moltes infraestructures .
- Potenciació del patrimoni construït i dels valors culturals.
- Foment de l'economia verda.
- Model de l'ús públic per compatibilitzar els usos socials amb els va-lors naturals i paisatgístics.
- Que sigui un pla dinàmic amb la consideració dels efectes del canvi climàtic i les característiques de l'entorn mediterrani en què ens tro-bem.
.

 Procés de participació ciutadana


El Pla també preveu un procés de participació ciutadana que preveu com a mínim tres canals d'interacció: sessions presencials al territori i per temàtiques, participació en línia i atenció ciutadana a la seu de l'AMB i del CPNSC.

D'aquesta manera, es dona veu a la gent perquè pugui fer aportacions de millora, comentaris, suggeriments i propostes per tal que les admi-nistracions competents i la societat construeixin, millorin i decideixin el present i el futur d'aquest espai natural.


(Àrea Metropolitana de Barcelona)


Un total de 18 letrados de la Administración de Justicia se incorporan en Catalunya.



 
 
El presidente del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, ha presidido este viernes el acto de jura o pro-mesa de 18 letradas y letrados de la Administración de Justicia que se incorporan "de manera inmediata" en diferentes destinos de Catalunya.

En un comunicado, el TSJC ha informado de que se trata de 13 muje-res y cinco hombres, y que el acto también ha contado con la asistencia del secretario de Gobierno del tribunal, Jaume Illa, y otros miembros de la Sala de Gobierno.

Los nuevos letrados irán a destinos de Barcelona, Badalona, Gavà, Sabadell, Mataró, Sant Feliu de Llobregat, L'Hospitalet de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Manresa, El Prat de Llobregat (Barcelona), Tarragona y Reus (Tarragona). (EUROPA PRESS)

(lavanguardia.com) 3 maig  


Proyecto Melissa: un ecosistema para astronautas y vegetales espaciales.

La planta piloto de Melissa experimenta cómo dar soporte vital a las misiones tripuladas de larga duración. Estudiantes navarros investigarán el adn de plantas para adaptarlas a crecer en el espacio.


 
En 1989 un lote de algas verdeazules pasaron cinco días en el espa-cio, dentro de una cápsula que dio la vuelta al mundo. Así nacía hace 30 años el proyecto Melissa de la Agencia Espacial Europea, que ya por aquel entonces se planteaba cómo crear en una misión tripulada de larga distancia un ecosistema circular que pudiera sustentar a los astronautas. El proyecto Melissa cumple 30 años y la planta cons-truida con el mismo nombre Cerdanyola del Vallès acaba de cele-brar su décimo aniversario.

En esta planta de MELiSSA , acrónimo en inglés de Sistema Alterna-tivo Micro-Ecológico de Soporte a la Vida, se ponen a prueba las tecnologías idóneas para conseguir aire, agua y alimento a partir de materiales reciclados. Francesc Godià, catedrático de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), dirige la planta piloto de MELiSSA desde sus comienzos.

Plantas en el espacio

Las plantas que crezcan en el futuro a bordo de naves espaciales o en bases de Marte o la Luna deberán estar adaptadas a condiciones de gravedad y radiación diferentes a las de la Tierra, así como a otros tipos de suelo, de manera que tendrán que ser plantas modificadas genéticamente para vivir en un entorno al que no corresponden.

Ocho estudiantes navarros de cuarto de secundaria y de bachillerato participarán en un proyecto denominado IGEM Biogalaxy

IGEM son las siglas en inglés de una fundación internacional sin ánimo de lucro dedicada a la educación y al avance de la biología sintética. En su primer año, en 2003, trabajó con estudiantes del Ins-


tituto tecnológico de Massachiusets que consiguieron hacer par-padear células. En este nuevo proyecto, el equipo navarro va a investigar cómo hacer crecer plantas fuera de la Tierra y luego pre-sentará sus conclusiones en el prestigioso MIT.

Para ello cuentan con el asesoramiento del CSIC y la coordinación del equipo del Planetario de Pamplona. El Instituto de Agrobiotecno-logía es un centro mixto de la Universidad Pública de Navarra, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas y el Gobierno de Navarra. Javier Pozueta es uno de los investigadores que trabajarán con estas cuatro chicas y cuatro chicos.

(eitb.eus) 14 abril



La UAB, escollida per l’ESA
per dur a terme un projecte sobre smart cities



 

istockphoto/metamorworks

El grup de recerca Signal Processing for Communications and Navigation participa en el projecte HANSEL (Navigation and GNSS in Smart Cities), seleccionat i finançat per l’Agència Espacial Europea (ESA) per analitzar com les tecnologies de posicionament i navegació contribuiran a la creació de les ciutats intel·ligents i sostenibles. El projecte crearà un banc de proves per aplicar al campus de la UAB, dins de la iniciativa Smart Campus Living Lab.

Els Sistemes Globals de Navegació per Satèl·lit (GNSS) estan cridats a ser un element clau en el disseny dels nous serveis de les smart cities o ciutats intel·ligents i sostenibles, tal com han indicat l’Agència Europea de GNSS i l’Oficina d’Assumptes de l’Espai Exterior de l’Organització de Nacions Unides (ONU). Entre les seves aplicacions es troben la maquinària i vehicles autònoms, el control d’accés als centres de les ciutats, la gestió del tràfic o la provisió d’intel·ligència ambiental i de posicionament.

En aquest context, l’Agència Espacial Europea (ESA) ha seleccionat el projecte HANSEL – Navigation and GNSS in Smart Cities, en què participa la UAB, per desenvolupar un banc de proves dels futurs serveis de les ciutats intel·ligents relacionats amb la navegació i la localització. El banc de proves es validarà al campus de Bellaterra i esdevindrà una important contribució al concepte d’Smart Campus Living Lab que implementa la Universitat per fer del seu campus un entorn intel·ligent i sostenible.

HANSEL s’ha aconseguit com a resultat d’una convocatòria competitiva a nivell europeu on s’hi van presentar les principals empreses i centres de recerca en l’àmbit dels sistemes de posicionament de GNSS. En el projecte hi participen, a més de la UAB, les empreses catalanes Rokubun, que el lidera, i TrafficNow, així com la universitat Politecnico di Torino i la fundació italiana LINKS..

El processament de senyals al núvol, clau en el projecte

Entre les tecnologies de posicionament que integrarà el banc de proves destaca el receptor de GNSS al núvol, un treball dirigit pel professor José A. López-Salcedo del grup Signal Processing for  Communications and Navigation de l’Escola d’Enginyeria, també for-

mat pel professor Gonzalo Seco Granados, que esdevé la primera plataforma de processament remot de senyals GNSS.

Els receptors de senyals GNSS, tal com fan els GPS dels telèfons mòbils, reben el senyal dels satèl·lits que hi ha visibles i fan tota una sèrie d’operacions fins arribar a determinar la posició de l’usuari. Aquests càlculs són molt intensius i consumeixen ràpidament la bateria dels dispositius portàtils. El nou receptor creat per la UAB permet resoldre aquest inconvenient fent els càlculs remotament al núvol, oferint alhora major rapidesa, precisió i seguretat en les operacions.

“El processament remot de senyals GNSS al núvol és un dels serveis claus per al desenvolupament de les ciutats intel·ligents, perquè obre la porta al posicionament d’ultra-baix consum adequat per a dispositius petits que operen en l’Internet of Things (IoT) i que habitualment s'alimenten amb bateries. I també permet democratitzar l'accés a serveis avançats, com la detecció de potencials senyals falsos de GNSS, fent servir tècniques d'autenticació, essencials en aplicacions crítiques com els vehicles de conducció autònoma”, expliquen els investigadors.

A més dels receptors GNSS i de computació al núvol, durant el projecte HANSEL també s’avaluaran les prestacions de posicionament que ofereixen altres tecnologies terrestres (4G, 5G i WiFi). Les conclusions obtingudes ajudaran a comprendre millor com les tecnologies de navegació i posicionament poden actuar com a catalitzadors per a la creació de les ciutats intel·ligents.

El desenvolupament d’smart cities és un dels reptes fixats en l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible de l’ONU. La creació d’entorns urbans destinats a millorar la qualitat de vida de les persones, augmentant l’eficiència dels serveis i satisfent millor les seves necessitats per mitjà de l’ús de la tecnologia, ha de permetre fer front a la problemàtica actual de les ciutats. Tot i que només ocupen el 3% de l’extensió del planeta, representen entre el 60 i el 80% del consum mundial d’energia i el 75% de les emissions de carboni.

(uab.cat) 11 abril


Expertos y municipios alertan de la urgencia de retirar el amianto

El material utilizado en la construcción es peligroso cuando se rompe pero también con el paso del tiempo



 
 
“El amianto está por todos lados. No podemos saber cuántos millo-nes de toneladas hay. Antes pensábamos que solo era peligroso cuando se rompía, pero ahora sabemos que si se degrada por su antigüedad o la climatología, también es nocivo”, explica Lluís Mallart, técnico higienista especialista en amianto. La degradación ya ha empezado porque la vida útil del amianto es de entre 30 y 40 años y su mayor uso en la construcción se produjo entre los años 60 y 90. Algunos municipios se han puesto manos a la obra para cono-cer la magnitud del problema, especialmente los afectados por la fábrica Uralita.

“La situación es preocupante. Tenemos que detectar dónde está el amianto y en qué condiciones está”, añade Mallart. El amianto se utilizó masivamente —hasta que fue prohibido en 2002— para fabri-car tejados, tuberías, pero también en paredes de aparcamientos, depósitos de agua... Los expertos insisten en la necesidad de tener un mapa de localización de esta sustancia tóxica —que puede provo-car cáncer de pleura y pulmón o graves dolencias respiratorias— y su nivel de degradación.

Según Mallart, la vida útil del amianto puede variar según su ubica-ción (exterior o interior, montaña o mar) y de la erosión que sufra. “La situación es especialmente grave en una tubería, que durante años sufre la circulación de agua a alta presión. Obviamente, su vida útil será menor”, tercia Mallart.

En Cerdanyola del Vallès, la fábrica Uralita estuvo operativa 90 años. Lo que en un primer momento fue una fuente de riqueza se ha con-vertido en una costosa factura: durante décadas la fábrica vertió sin control restos contaminados con amianto e incluso este se mezclaba con arena para el pavimiento de las calles. Consecuencia: constante-mente afloran restos de amianto en patios de escuelas o parques e incluso ha impedido realizar pasos subterráneos para salvar las vías del tren.

“Cerdanyola es la ciudad más castigada. Nos condiciona cualquier actuación porque cuando se hace una obra, la primera capa de tierra está contaminada por amianto”, admite el concejal de Urbanismo, Iván González.

Cerdanyola ha desplegado diferentes medidas para afrontar la pro-blemática: ha realizado un estudio para localizar el amianto en los edificios municipales, en las inversiones se dedica una partida espe-cial para retirar la sustancia y se han hecho catas en los patios de las escuelas. Pero se encuentran con dificultades cuando se pone el foco en las viviendas: “Que venga el Ayuntamiento a casa a decirte que lo retires no está bien visto porque es muy costoso”, tercia Gon-zález. En Ripollet, que también sufrió la presencia de Uralita, iniciará en las próximas semanas un estudio de los edificios públicos.

 
El problema afecta también a Badia del Vallès. “El 100% de las vivi-endas tienen amianto. Y son edificios con más de 45 años”, admite la alcaldesa, Eva Menor. El Ayuntamiento y los vecinos colaboran para hacer un mapa de localización del amianto y de su estado. “Así sabremos dónde hay que actuar con más urgencia”, añade la edil. De momento ya han intervenido en escuelas y edificios públicos, pero faltan los particulares.

“Nos estamos rodeando de lugares con amianto que emiten fibras. Hay que desamiantar el país porque podemos tener una segunda epidemia si no se hace nada”, urge el neumólogo especialista en patologías relacionadas con el amianto, Josep Tarrés, que aclara que la primera epidemia afectó a los trabajadores —y sus  familia-res— de la fábrica Uralita. De hecho, Tarrés lleva contabilizados 1.131 afectados solo en el Vallès Occidental, de los cuales 353 han muerto por enfermedades relacionadas con esta sustancia.

Municipios y expertos reclaman que el problema sea considerado un asunto de salud pública. “En España se trata como un asunto laboral y la normativa está enfocada a garantizar la seguridad de los trabaja-dores de las empresas que lo retiran”, se queja Mallart. Este consul-tor apunta que otras barreras en la gestión de esta sustancia son la falta de expertos que sepan identificarla y determinar su estado de degradación, así como una normativa “muy pobre y laxa” en cuanto a su retirada.

A ello se añade la falta de concienciación social. “Muchos albañiles rompen el fibrocemento sin miramientos y nos encontramos restos hechos pedazos”, denuncia Marcos González, gerente de gestión de residuos de la fundación Engrunes, empresa autorizada para retirar amianto.

En Badia del Vallès calculan que necesitan un millón de euros, un reto casi insalvable para un Consistorio con 12 millones de presupu-esto y con una escasa capacidad de inversión —100.000 euros—, por la nula actividad industrial del municipio, que es básicamente residencial.

Los municipios reclaman ayudas y corresponsabilidad a la Generali-tat. “Hemos tenido la desgracia de ser la capital mundial del amianto y necesitamos que otras administraciones nos ayuden, como pasa cuando hay otras catástrofes”, reclama el concejal de Cerdanyola. “No podemos crear alarma, pero tampoco fingir que no pasa nada porque el peligro potencial existe”, añade la alcaldesa de Badia. Este diario no ha logrado la versión de ningún portavoz oficial de la Gene-ralitat. Ivanna Vallespín

(elpais.com) 14 abril
 


Mejoran la síntesis de materiales para hacer baterías de litio más potentes



 
Un grupo internacional de investigación ha desarrollado gracias al sincrotrón ALBA, una tecnología para sintetizar óxidos laminares ricos en litio, lo que permitirá hacer baterías de este producto con más carga y más potentes, prometedoras para los vehículos eléc-tricos y el almacenamiento de energía.

Las baterías de iones de litio, presentes en muchos de los dispositi-vos electrónicos que se usan a diario, se cargan y descargan cuando los iones de litio se desplazan entre el ánodo y el cátodo que conecta la batería.

Cuanto mayor es la cantidad de iones de litio que contiene el cátodo, mayor capacidad de almacenamiento de energía tiene la batería.

Una gran parte de estas baterías contienen un cátodo formado por litio y cobalto, un elemento difícil de obtener, altamente tóxico y la materia prima más cara de este tipo de baterías.

Además, los cátodos con cobalto tienen un rendimiento limitado, ya que solamente utilizan alrededor del 50 % de la capacidad total del material, de ahí que la comunidad científica busque nuevas solucio-nes para desarrollar cátodos ricos en litio sin cobalto.

Según ha informado este viernes el sincrotrón ALBA de Cerdanyola del Vallès (Barcelona), un grupo de investigación compuesto por el Instituto de Tecnología de Karlsruhe, el Centro de Investigación Jülich, la Universidad Técnica de Munich (Alemania), la Universidad de Sichuan (China), la Universidad de Wollongong (Australia), junto con científicos del Sincrotrón ALBA y DESY (Alemania), ha desarro-llado una tecnología para sintetizar óxidos laminares ricos en litio.

"Estos compuestos son muy prometedores para ser utilizados como

cátodos en la próxima generación de baterías de iones de litio porque funcionan a altos voltajes y ofrecen capacidades mayores. Eso signi-fica que baterías más pequeñas podrán entregar más energía", ha explicado Björn Schwarz, investigador del Instituto de Tecnología de Karlsruhe.

"Sin embargo -ha reconocido-, su ciclo de vida sigue siendo limitado, lo que reduce sus aplicaciones".

Los expertos han propuesto un método escalable para la síntesis de estos materiales: un sistema de coprecipitación seguido de un proce-so de calentamiento mediante microondas.

Además de describir detalladamente el proceso, el experimento ha demostrado que los materiales sintetizados con este método tienen una alta capacidad de almacenamiento de energía y una rápida velocidad de descarga, siendo aproximadamente 10 veces más rápido que las baterías convencionales.

"Esto es muy importante en dispositivos como los coches eléctricos, ya que para acelerar necesitan mucha energía en pocos segundos", han señalado los investigadores, que utilizaron varias técnicas de luz de sincrotrón en ALBA y DESY para comprender de manera integral la transformación de los precursores durante la síntesis de estos materiales.

"La luz de sincrotrón ha sido muy útil para seguir la reacción en tiem-po real y determinar cómo cambia su estructura", ha detallado Alek-sandr Missiul, investigador postdoctoral en la línea de luz de MSPD del Sincrotrón ALBA y coautor de la publicación, que ha aparecido en portada de la revista Advance Science News. EFE

(lavanguardia.com) 12 abril



El parque de Collserola recibe cinco millones de visitas al año



 
 
Un estudio del Inefc-Lleida indica que la cifra que se manejaba, 3,5 millones, se queda muy corta

Una completa investigación del Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (Inefc) de Lleida ha cuantificado en más de 4,7 millones el número de personas que acceden cada año al parque natural de Collserola para realizar algún tipo de actividad, principalmente sen-derismo y ciclismo de montaña. Cabe matizar que esta cifra se limita a un ámbito de 5.087 hectáreas, el 62% de la superficie de este pulmón verde metropolitano, por lo que los usuarios en el conjunto de su extensión se elevarían a unos cinco millones, estima Estela Inés Farias, que ha liderado el estudio del Inefc junto con Serni Morera.

Hasta el momento, los gestores de Collserola, que reiteradamente han expresado su preocupación por la masificación de este espacio protegido, calculaban que eran unos 3,5 millones los ciudadanos que anualmente visitaban Collserola. Este nuevo número es un indicador más de la enorme presión que sufre Collserola. De media, las esca-padas a este enclave natural se prolongan 2,7 horas.

El enclave más solicitado
El 55% de las personas elige el paseo de las Aigües para practicar su actividad favorita

El Inefc ha llegado a esta conclusión tras analizar el resultado de diez contadores dispuestos en los accesos al parque; de realizar 1.561 encuestas a usuarios y de registrar 15.000 movimientos de otras tantas personas. Farias cuenta que los datos se han recopilado entre los años 2017 y 2018 en los términos municipales de Barcelona, Sant Cugat y Cerdanyola, y que el próximo mes de septiembre se completará la investigación en el resto del territorio (Molins de Rei, El Papiol, Montcada i Reixach, Esplugues, Sant Feliu de Llobregat y Sant Just Desvern), donde se prevé un ritmo inferior de público.

Que se hayan detectado más de 4.7 millones de personas no supone necesariamente que hayan aumentado los visitantes. Farias subraya que afinar los sistemas de conteo permite hacer un diagnóstico más ajustado a la realidad sobre el uso de Collserola.

Daños al medio ambiente
Sólo el 25% de los ciclistas opina que su acción puede producir un impacto negativo.

Hay contadores que incluso discriminan el paso de paseantes, de ciclistas y de coches y otros que sólo perciben los movimientos. La información que ofrecen estos aparatos se contrasta con el trabajo de campo realizado por un equipo de diez voluntarios en 32 puntos de Collserola.

 
Farias precisa que una evaluación de tales características es mucho más compleja en un parque adosado a Barcelona, con numerosos puntos de entrada y salida, que en otros destinos de montaña donde la mayoría de deportistas realiza una travesía, con inicio y final en el mismo sitio. Asimismo, en Collserola hay contadores en los que la desviación puede ser de hasta el 69%.

El equipo del Inefc ha determinado que el paseo de las Aigües, con 2,3 millones de entradas anuales, es el enclave más solicitado, y que el perfil del visitante responde al de un hombre en el 67% de los casos, de entre 35 y 54 años (52%), con estudios universitarios (56%) y residente en Barcelona.

El 44% va a Collserola a andar distancias de entre siete y once kiló-metros; el 35%, a montar en bicicleta culminando recorridos medios de 37 km, y el 13%, a correr (14 km). El restante 8% elige otro tipo de actividades recreativas, como ir a buscar setas.

Preservar los valores de Collserola es uno de los caballos de batalla en un parque pegado a Barcelona. A pesar de que el 88% de los ciu-dadanos que corren, andan o pedalean en sus senderos conoce el estatus de protección de Collserola, sólo una minoría, el 25% de los ciclistas, reconoce que “su actividad puede producir un impacto am-biental negativo”, detalla Farias. De hecho, desde la dirección de Collserola se ha expresado reiteradamente su preocupación por la acción de practicantes de ciclismo de montaña que a menudo se meten en senderos por los que está prohibido circular y perturban la fauna y erosionan el terreno. También provocan situaciones de con-flicto con paseantes a los que abordan a toda velocidad.

El hecho de que los guardas del parque no tengan potestad para sancionar, sumado a la escasa presencia de policías locales, alienta los comportamientos incívicos.

Farias también destaca que son pocos, el 25% de los entrevistados, los que opinan que Collserola está masificado. “Es un perfil de usua-rio al que la cantidad de gente no les molesta”.

La mayoría, el 60%, acude al parque al menos una vez a la semana, y el 62% lo hace los días festivos. Un 36% va solo, y el 73% prefiere acudir por la mañana. Los ciclistas permanecen tres horas en el par-que; los que eligen rutas a pie, dos horas y media, y los que corren, una y media.

La motivación de la visita es “entrar en contacto con la naturaleza para practicar algún deporte, relajarse o desconectar”.
 

(.lavanguardia.com)    12 abril



Les Fonts de Collserola :
Passat, Present i Futur.



 
Des de sempre, les fonts han estat llocs de trobada, d’estada, llocs frescals i agradables que han atret caminants i excursionistes. Són espais que els seus habitants, al llarg de la història, han anat cons - truint amb l’objectiu de captar i canalitzar, per a usos agrícoles, la poca quantitat d’aigua de què es disposa anualment a la serra, i que juntament amb les mines, canalitzacions i basses, constitueixen una veritable xarxa. Totes tenen més o menys valor constructiu, i els ele-ments inicials no sempre s’han conservat.

La major part d’aquestes estan situades en fondals on viuen espècies com els plàtans, verns, avellaners, etc., que l’aigua afavoreix i que difícilment trobem a la resta del Parc. En alguns d’aquests fondals encara hi podem trobar una vegetació de ribera una mica  desenvolu-pada, que les emmarca. En molts casos, allà mateix també hi ha alguns arbres singulars plantats per fer ombra.

Dins d’aquesta relació de beneficiaris, no ens podem oblidar de la fauna, per a la qual l’aigua és un recurs imprescindible sobretot dins del context mediterrani, on no és gens abundant. L’existència de les fonts ha fet possible la presència d’amfibis, i també d’altres espècies faunístiques. La supervivència de totes, però, no és gaire compatible amb una continuada i massiva presència humana.

Tot el que hem comentat ens porta a pensar, què cal fer amb els punts d’aigua? Cal arranjar-los tots com a fonts amb espais i cons-truccions per a l’ús dels visitants? La resposta sovint depèn d’on es posa l’accent. Una bona gestió implica conciliar en la mesura del possible, totes les funcions.

Les Fonts, espais de Patrimoni construït

Una de les tasques que va fer des del seu inici l’aleshores Patronat del Parc de Collserola va ser l’arranjament i el condicionament de les fonts de Collserola. Es va fer un inventari de totes les fonts existents i del seu estat de conservació, i es van tirar endavant projectes de més o menys envergadura com el realitzat a la font de la Budellera –un dels primers.
Amb els anys les actuacions han estat supeditades, sobretot, a la dis-ponibilitat de recursos econòmics i humans i s'han centrat en la rea-lització de tasques de recerca, conservació i manteniment.

Per la seva pròpia ubicació en fondals i torrenteres, quan plou aquests espais es rebleixen sovint de terres i pedres, i això demana un manteniment continuat. També són indrets que pateixen tota men-a de vandalisme, fet que demana molts esforços i recursos econò-mics extres de què les administracions sovint no disposen.

En tots aquests anys hi ha hagut ajuts de la Diputació de Barcelona i d’alguns ajuntaments que han permès fer obres de millora en algu-nes fonts, els seus espais i accessos. Totes aquestes tasques sem-pre s’han fet en col·laboració amb els propietaris, els mateixos ajun-taments i moltes entitats del territori del Parc.

L’any 2018 els ajuntaments de Barcelona, Sant Cugat i el Papiol, dins de diferents contexts, van decidir impulsar l’arranjament d’un total de 24 fonts. Cadascuna d’aquestes rebrà un tractament o altre, segons el seu estat i l’ús que es considera que cal que tingui. Els projectes s’es-tan acabant d’enllestir. A hores d’ara, les perspectives de futur són positives.

Les Fonts, espais del Patrimoni Natural

L’existència de l’aigua és vital per a la fauna i per a la viabilitat d’algunes espècies vegetals a Collserola. De fet, els ambients fonti-nals estan sent objecte d’estudis multidisciplinaris per tal de remarcar la seva biodiversitat. En el Parc es farà un estudi sobre l’ecosistema de quatre fonts del Parc Natural de Collserola.

Els resultats dels primers treballs realitzats han posat de relleu l’exis-tència d’un important nombre d’espècies lligades a les fonts. Estudis de caràcter comparatiu han posat de manifest a més que cadascuna d’aquestes presenta uns valors i unes característiques força pròpies.

Per aquest motiu, actualment s’està fent una revisió detallada de cadascun dels projectes de millora de les fonts que s’estan elaborant, per tal d’incorporar-hi, a més de tots els elements d’obra i manteniment tots aquells que puguin resultar rellevants de cara a la biodiversitat.

Algunes fonts com per exemple la del Bacallà, al districte d’HortaGui-nardó, amb una forta tradició d’us social, s’arranjarà per a l’ús públic, mentre que d’altres com la font dels Verns, a Mas Guimbau, rebrà un tractament diferent, perquè està absolutament naturalitzada i és de difícil accés. En aquests casos les actuacions se centraran a mantenir-les com a punts d’aigua, com a ambients fontinals naturals, prioritzant la conservació dels valors naturals.

A més, ara s’aprofitarà per instal·lar rampes d’accés i de sortida dels animals en fonts, safarejos i basses.

Espais viscuts i per repensar entre tots

Collserola ha comptat sempre amb la presència de persones, grups excursionistes, d’amics, etc. que han utilitzat i estimat les seves fonts, i que com a conseqüència, les han anat arranjant i mantenint.
A les feines realitzades pels tècnics del Consorci, cal sumar-hi les que des de l’inici del projecte Voluntaris de Collserola, van fer els seus participants. La catalogació, recuperació i el manteniment d’aquests espais va ser una de les tasques que més els va motivar. Des de l’any 1991 fins al 2016 es van catalogar vora un centenar de fonts.

Cap al 2008 algunes entitats també van començar a demanar de col·laborar amb el Consorci per fer aquest tipus d’actuacions, i cal remarcar que fins a l’actualitat més de 80 fonts estan apadrinades per alguna entitat, centre escolar, fundació o associació del món de lleure. Això suposa que de forma més o menys periòdica s’hi fan aquelles tasques que són necessàries a cada indret. També ha estat realment valuosa l’aportació de tots ells quant al coneixement dels indrets i l’entusiasme per recuperar els diferents racons.

La possibilitat de tirar endavant nous projectes d’arranjament ha fet que s’hagin obert diferents espais de participació en relació amb aquest tema. La necessitat de tenir informació gràfica, de saber com eren els espais a arranjar, d’intercanviar posicions i desitjos d’estudiosos, veïns, tècnics, etc., i finalment, consensuar els projectes, ha portat a la creació degrups de treball al voltant de les diferents fonts.  (Parc de Collserola) abril 2019


Proponen agricultura urbana
como alternativa para
garantizar alimentació.




 
La implementación de huertos urbanos en las azoteas de edificios permitiría producir alimentos agrícolas para garantizar la soberanía alimentaria de las ciudades, asegura un reciente estudio de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB).

La institución informó que para 2050 se estima que 66 por ciento de la población mundial vivirá en núcleos urbanos y la demanda de alimentos aumentará en 30 por ciento, por lo que enfatiza la alternativa de la agricultura urbana.

Agrega que también constituye una herramienta para mejorar la calidad del aire y la temperatura, reducir el impacto ambiental del transporte de mercancías y apoyar las economías locales.

Es por ello que los especialistas de la UAB trabajan con académicos de la Universidad Politécnica de Cataluña (UPC) e impulsar un proyecto denominado Fertilecity, en el que impulsan este tipo de agricultura en los mismos edificios de la institución educativa e instalando invernaderos. El proyecto incluyó  el  cultivo de  vegetales
con  sustitutos  de tierra, aportando  nutrientes a  la  planta  con  agua
 además de riego procedente de la lluvia. Los resultados reportaron
que únicamente es necesario disponer de un metro cuadrado de cultivo para producir hasta 17 kilogramos de tomate.

Según los investigadores "los cultivos de fruto, como el tomate, tienen un impacto ambiental más bajo y mejores resultados económicos que los cultivos de hoja (como la lechuga) ya que las productividades son más altas".

En un comunicado, los expertos destacaron que los alimentos producidos mediante agricultura urbana en azoteas en invernaderos son percibidos positivamente por parte de los consumidores, por su calidad y por el sistema de producción.

La valoración es aún más favorable entre los encuestados que tenían conocimiento previo de los proyectos de agricultura urbana en cubierta que entre los que desconocían este modelo de producción.

(20minutos.com) 31 març


Un monolito recuerda las víctimas del amianto en Cerdanyola y Ripollet


 
 
 
Un monolito rectangular instalado en el límite entre Cerdanyola del Vallès y Ripollet recordará las hasta ahora 353 vidas que se ha co-brado el amianto en la comarca. El fibrocemento, que durante el pasado siglo fue un lucrativo negocio, está dejando una costosa herencia en forma de enfermedades respiratorias, parte de las cuales han acabado en muertes. Según un estudio del neumólogo especia-lizado en amianto, Josep Tarrés, en los últimos 40 años se han detectado 1.131 casos de patologías relacionadas con esta sustancia tóxica en el Vallès Occidental, 220 de los cuales han sido mesote-liomas o tumores de pleura.

Pero este experto se muestra seguro de que este número seguirá creciendo, ya que el periodo de latencia es de hasta 30 años, y la fábrica Uralita de Cerdanyola echó el cierre hace dos décadas. La presencia de esta industria durante casi un siglo en el municipio ha dejado secuelas tanto en los extrabajadores y sus familias, como en los vecinos. Col·lectiu Ronda, el despacho de abogados que ha centralizado muchas de las demandas en contra de la empresa, ha emprendido desde 2011 un total de 422 procedimientos judiciales. Hasta ahora ha logrado indemnizaciones de 21,2 millones para exempleados y sus familias y 3,7 millones para compensaciones a 53 vecinos sin relación con la fábrica, pero que vivían en los alrede-dores.

“El amianto hoy en día es un problema de salud pública y ambiental”, sentencia Tarrés, recordando que el fibrocemento se encuentra en muchas edificaciones públicas y privadas. Pero destaca especial-mente el hecho de que el material está llegando al fin de su vida útil y cuando se empieza a degradar también desprende las fibras tóxi-cas que se incrustan en los pulmones y provocan graves dolencias respiratorias y cáncer de pleura y pulmón.

De este extremo son conscientes los municipios, especialmente los cercanos a la antigua Uralita, que han impulsado censos de los edi-ficios públicos y privados para cuantificar el problema. “Cerdanyola es la ciudad más castigada”, admite Iván González, concejal de Urbanismo de la ciudad, que explica que en el momento de hacer inversiones tienen en cuenta esta problemática para aprovechar y retirar el fibrocemento de las edificaciones antiguas. Con todo, su presencia está tan extendida que el municipio se ve incapaz de afrontarlo. “Nos sentimos solos ante esta problemática. Hemos tenido la desgracia de ser la capital mundial del amianto y necesi-tamos que otras administraciones nos ayuden, igual que pasa cuando suce-den unas inundaciones o una catástrofe natural”, zanja González.   IVANNA VALLESPÍN

(elpais.com) 26 març 
 


Eurecat lanza una plataforma de teleasistencia que personaliza el cuidado a los mayores



 
 
El centro tecnológico Eurecat ha desarrollado una plataforma de so-porte remoto, denominada eKauri, que utiliza la información enviada por pequeños sensores ambientales para establecer patrones de comportamiento, a partir de la actividad cotidiana de personas mayo-res o dependientes, con la finalidad de ofrecer nuevas herramientas de apoyo a la toma de decisión del cuidador.

Se trata de una solución sencilla cuya “aplicación en el entorno resi-dencial permitirá personalizar el cuidado y ayudará a mejorar la efi-ciencia de los cuidadores y a dar la mayor autonomía posible al resi-dente”, explica el director de eHealth de Eurecat, Felip Miralles, con ocasión de su participación en las Jornadas Interdisciplinares de Residencias de Mayores, que han tenido lugar en Barcelona.

eKauri, que combina la sensórica, la analítica de datos y el trabajo con patrones de comportamiento, “permite aprender del día a día de los usuarios con el fin de detectar cambios en sus rutinas o situacio-nes de riesgo”, lo que la convierte en una “herramienta idónea para favorecer una mayor independencia y una personalización del cui-dado de aquellas personas que se encuentran en centros residen-ciales”, agrega Miralles.

“Una de las claves de eKauri es que el sistema permite incrementar la autonomía de los usuarios durante más tiempo, su calidad de vida, tanto para seguir viviendo más tiempo en casa como para hacer más cómoda la vida en una residencia”, añade el responsable de ekauri y experto en desarrollo de productos digitales de Eurecat, Enrique de La Vega, del equipo de Valorización del centro tecnológico.

Según indica, el sistema “analiza los datos y genera automáticamen-mente avisos personalizados, de forma que los cuidadores pueden

saber en tiempo real la situación de cada usuario, lo que también
ayuda a mejorar la gestión de recursos y servicios de los responsa-bles del cuidado”.

Además de hacer posible que los pacientes estén seguros las 24 horas, eKauri ofrece control de riesgos, mediante la detección auto-mática de incidencias y aviso a los cuidadores. Se puede consultar el estado en el que se encuentra cada persona en todo momento a través del móvil o del ordenador y es también un instrumento eficaz como ayuda al diagnóstico y seguimiento de determinadas enferme-dades, como

Miembro de Tecnio, el centro tecnológico Eurecat aglutina la expe-riencia de más de 650 profesionales que generan un volumen de ingresos de 51 M€ anuales y presta servicio a más de 1.500 empre-sas. I+D aplicado, servicios tecnológicos, formación de alta especia-lización, consultoría tecnológica y eventos profesionales son algunos de los servicios que Eurecat ofrece tanto para grandes como para pequeñas y medianas empresas de todos los sectores.

Cuenta con instalaciones en Barcelona, Canet de Mar, Cerdanyola del Vallès, Girona, Lleida, Manresa, Mataró, Reus, Tarragona, Am-posta y Vila-seca, participa en 160 grandes proyectos consorciados de I+D+i nacionales e internacionales de alto valor estratégico y cuenta con 81 patentes y 7 spin-off. El valor añadido que aporta Eurecat acelera la innovación, disminuye el gasto en infraestructuras científicas y tecnológicas, reduce los riesgos y proporciona conoci-miento especializado a medida de cada empresa.

(alimarket.es) 29 març
  


Les universitats públiques catalanes preveuen una quinzena de nous graus el proper curs.



 
Les universitats públiques catalanes preveuen oferir una quinzena de nous graus de cara al curs 2019-2020, amb titulacions de tres anys, dobles graus i carreres íntegrament en anglès entre ells, han informat Europa Press fonts de les universitats.

La Universitat de Barcelona (UB) incorporarà una doble titulació de Sociologia-Administració i direcció d'empreses (ADE), així com el màster d'Humanitats Digitals i de Diplomàcia i Organitzacions Internacionals.

L'Autònoma de Barcelona (UAB) oferirà els nous graus de Comuni-cació de les Organitzacions i de Comunicació Interactiva, tots dos de 240 crèdits, i el d'Estudis del Món Actual/Contemporary World Stu-dies, de 180 i impartit en anglès.

L'Escola Universitària Salesiana de Sarrià, adscrita a la UAB, estre-narà el grau en Enginyeria Renovable i Eficiència Energètica, de quatre anys, i la UAB s'incorporarà al grau en Bioinformática, que s'ofereix juntament amb la UB, la Pompeu Fabra (UPF) i la Politèc-nica de Catalunya (UPC).

La UPC oferirà el grau en Paisatgisme, de 240 crèdits, una iniciativa conjunta de dues de les escoles del centre: l'Escola Superior d'Agri-cultura de Barcelona i la Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.


MÉS DOBLES GRAUS

La Pompeu Fabra estrenarà un doble grau en Dret al costat del King's College de Londres, que permetrà obtenir el grau en dret espanyol i el 'Bachelor of Laws' anglès en quatre anys, sent els dos primers cursats a Londres, on es gestionarà l'accés i l'administració, i els dos segons a Barcelona.

La Universitat Rovira i Virgili (URV) preveu, mancant aprovació definitiva, tres nous dobles graus: Enginyeria Biomèdica i Enginyeria de Sistemes i Serveis de Telecomunicacions; Enginyeria Química i Tècniques de Bioprocesos Alimentaris, i Administració i direcció d'empreses i Tècniques de Desenvolupament d'Aplicacions Web i Mòbils.

La Universitat de Girona (UdG) oferirà una nova modalitat semipre-sencial del grau en Arquitectura Tècnica i Edificació --titulació que ja imparteix-- i un grau en Logística Industrial i Serveis Comercials, al seu centre adscrit Escola Universitària Mediterrani de Barcelona, mentre que la Universitat de Lleida (UdL) oferirà el nou grau en Disseny i Tecnologies Creatives, de 180 crèdits.

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) estrenarà dos graus de 180 crèdits, que estan pendents de rebre l'aprovació definitiva: Tècniques de Desenvolupament de Programari, que s'impartirà íntegrament en anglès, i Cinematografia digital. (EUROPA PRESS)

(aldia.cat) 3 març


El Instituto Rei Sejong de Corea
del Sur instala su primera sede
en Catalunya en la UAB.




 
El Instituto Rei Sejong de Corea del Sur ha inaugurado este miércoles su primera sede en Catalunya, instalando una oficina en el edificio MRA del Parc de Recerca del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Se trata de una medida dentro del convenio de colaboración que firmaron ambas instituciones en 2017 para fomentar, promocionar y divulgar conocimientos sobre la lengua y la cultura coreana, ha informado la UAB en un comunicado.

La universidad catalana ha acogido y enviado a más de 300 estudiantes en los últimos tres años al país asiático --mediante programas de intercambio-- y, como ha destacado el vicerrector de Relaciones Internacionales, Màrius Martínez, "el Instituto Rei Sejong tendrá una antena en Barcelona, porque así será más fácil promocio-
nar y divulgar" la lengua y cultura coreana.

El embajador de Corea del Sur, Hong-jo Chun, ha afirmado que la UAB "tiene una larga historia en establecer clases sobre Corea" y ha manifestado su esperanza de que haya más estudiantes surcoreanos cursando en el campus vallesano.

El embajador surcoreano en España se ha reunido con la rectora de la UAB, Margarita Arboix, además de acudir a la inauguración de la sede del instituto, que depende del Ministerio de Cultura de Corea del Sur y que difunde la lengua y la cultura coreanas en todos el mundo. (EUROPA PRESS)

(lavanguardia.com) 27 febrer


Detectan una planta acuática invasora muy peligrosa
para el ecosistema




 
Botánicos de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) han encontrado en la cuenca del río Mogent a su paso por La Roca del Vallès (Barcelona), por primera vez en Cataluña, una de las plantas acuáticas invasoras que representan una grave amenaza para el medio natural.

Según ha informado el departamento de Territorio y Sostenibilidad, se trata de la Alternanthera philoxeroides, una especie exótica invasora originaria de Sudamérica que prolifera en la superficie del agua e impide la penetración de luz, por lo que altera la calidad del agua y evita el crecimiento de plantas autóctonas.

La especie ha sido localizada gracias al aviso de un profesor de Biología Animal, Biología Vegetal y Ecología, del Área de Botánica de la UAB, y los Agentes Rurales de la Generalitat ya están haciendo un muestreo para determinar el tramo de río afectado.

El Departamento de Territorio y Sostenibilidad, en colaboración con el Ayuntamiento de La Roca, la Agencia Catalana del Agua, la Diputación de Barcelona y la UAB ya ha comenzado a redactar un Plan de gestión para erradicar la especie, que variará según el tramo de río afectado y las posibilidades de actuación.

Siguiendo el protocolo, la Generalitat ya ha comunicado oficialmente la detección de la especie, en el marco de la red de alerta europea

de especies exóticas invasoras.

El Alternanthera philoxeroidesés, que está incluida dentro del catálogo español de especies exóticas invasoras y en el listado del Reglamento del Parlamento Europeo y del Consejo de Europa, desplaza la vegetación autóctona, altera la calidad del agua y crea un hábitat favorable para los mosquitos.

Aunque su tenencia está prohibida en Europa, el origen más probable de su aparición en el Vallès Oriental se relaciona con la limpieza de acuarios y estanques de agua ornamentales, porque esta especie se utiliza en acuariofilia.

La Generalitat ha recordado que las especies invasoras son la segunda causa de pérdida de biodiversidad en el mundo y que Cataluña es uno de los territorios donde esta problemática es más acusada.

En Cataluña se han contabilizado 1.235 especies exóticas, de las que 177 (el 14%) tienen un comportamiento invasor, que provoca impactos considerables en los ecosistemas naturales, a otras especies o a las actividades humanas y económicas, según el Exocat, la base de datos de las especies exóticas de Cataluña. EFE

(lavanguardia) 25 febrer


Conveni per a la promoció
de la Transició Agroecològica
a Collserola.



 
 
Els ajuntaments de Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant Just Desvern, Barcelona, Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès, ha signat un conveni de col·laboració amb el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola per a la promoció de la transició agroecològica

Amb aquest conveni es consolida el compromís d’aquestes adminis-tracions locals per la promoció de l’agroecologia al Parc Natural de Collserola, i la dinamització del procés participatiu que es va iniciar l’any 2016 dins el projecte Alimentem Collserola.

L’any 2016 ja es va elaborar un diagnòstic tècnic de la situació de la pagesia al Parc Natural de la Serra de Collserola i al 2017 es va fer una diagnosi participativa amb productors, consumidors i entitats. Seguidament, el primer trimestre del 2018, es va dissenyar un Pla d’Acció consensuat amb els agents econòmics locals.

Actualment s’estan implementant les actuacions prioritàries del Pla i cercant finançament per les que encara no tenen assegurats els ingressos necessaris per dur-les a terme. 

(Parc Collserola)
 


Observa en directe
els ocells de Collserola



 
 
Al llindar del bosc, ben embolcallada per les alzines i a tocar del centre d’informació, hi ha instal·lada una de les menjadores del parc. Gràcies a la webcam que hi ha instal·lada, podeu veure en directe, des d’ara i fins al començament del mes de març, aquesta instal·lació d’ajuda a la fauna que facilita l’alimentació hivernal als ocells i, a la vegada, constitueixen un mitjà excel·lent per poder-los conèixer i observar i extreure’n una informació privilegiada.

Per tal d’identificar més fàcilment els ocells que veurem atansar-se a la menjadora, la pàgina web conté una sèrie de fotografies de les aus que hi acostumen a menjar (gaigs, picasoques blau, mallerengues, pit-roig…). Al web també hi trobareu petits vídeos dels ocells que s’apropen al centre d’informació.

Connecteu-vos i no us perdeu l’espectacle!

Us convidem també a que vingueu al Centre d’Informació observar els ocells que visiten la menjadora. El trobareu obert tots els dies de la setmana, de 9.30 a 15 h. A Can Coll CEA (Cerdanyola del Vallès) també trobareu oberta, tots els diumenges de 10.30 a 13.30 la Feixa dels Ocells. Ambdues instal·lacions estaran en funcionament fins a principis de març. 


(Parc Collserola)
 
             




Donar sang, un gest que salva vides.
Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50 quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden condicionar.



Al món cada dia hi ha 310.000 donacions de sang, de les quals 1.000 són a Catalunya i 6.000 a tot l’Estat espanyol.

L’Organització Mundial de la Salut celebra des de fa 15 anys el Dia Mundial del Donant de Sang.

L’objectiu és sensibilitzar sobre la necessitat de donar de forma regular i d’aconseguir l’autosuficiència de cada país per atendre els malalts que requereixen teràpies que només poden aconseguir-se amb les donacions de sang.

Cada any hi ha 113 milions de donacions de sang al món, la meitat en països desenvolupats. A Catalunya, sumem prop de 250.000 donacions i som autosuficients en sang.

Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50 quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden condicionar.





Diversos investigadors de la UAB descobreixen un procés de resistència a fàrmacs en bacteris.


 
Una investigació liderada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha descobert un procés que és capaç de generar resistència als fàrmacs antibacterians sintètics en poblacions bacterianes molt abans del seu ús clínic.

Els experts han observat els genomes bacterians per identificar l'origen dels elements genètics mòbils portadors de resistència i, amb la comparativa de seqüències i tècniques filogenètiques, han pogut trobar l'existència de dues famílies, els bacteris del sòl Rhodobiaceae i Leptospiraceae, segons ha informat la UAB en un comunicat.

L'investigador del grup de Microbiologia Molecular de la UAB que ha liderat el treball, Jordi Barbé, ha destacat que la hipòtesi és que "la ingent variabilitat genètica dels bacteris hauria afavorit la mutació dels gens de resistència identificats, sense necessitat que existís" la pressió selectiva de la sulfamida --el primer antibacterià sintètic intro-
duït clinicament la primera meitat del segle passat-- o una altra substància de la mateixa naturalesa.

D'aquesta manera, ha subratllat Barbé, "es pot permetre seleccionar i mobilitzar ràpidament les resistències ja existents davant de la introducció d'un fàrmac de nova síntesi".

L'investigador del treball del Departament de Biologia de la Universitat de Maryland Baltimore County (Estats Units) Ivan Erill ha posat l'accent en la importància de la troballa perquè confirma la necessitat de fer servir una teràpia combinada multi-fàrmac que "ataqui diversos mecanismes de resistència" en l'àmbit hospitalari, i ha aconsellat reduir l'ús d'antibacterians, perquè els bacteris s'han trobat en el subsòl i en aqüífers.  Europa Pess

(aldia.cat)    21 gener
 



Gaudir de Collserola en bicicleta.
Recórrer els camins de Collserola en bicicleta ens permet, en poc temps, descobrir diferents hàbitats naturals i gaudir-ne dels contrastos.



 
El Parc Natural de Collserola acull milions devisitants a l’any. Segons les dades de l’últim estudi de freqüentació, elaborat al terme munici-pal de Barcelona, el Parc rep gairebé 4.500.000 visites anuals, de les quals més d’un milió i mig circulen en bicicleta.

La normativa sobre l’ús de la bicicleta al Parc, vigent des de l’any 2000, en regula la velocitat i els espais per on es pot circular.

L’important volum de ciclistes i la constatació, d’una banda, del desco-neixement d’aquesta regulació, i de l’altra, del seu incompliment cons-cient per una part d’aquest col·lectiu, han fet necessari iniciar noves accions encaminades a millorar la informació i la implementació d’un marc sancionador.

Un dels primers resultats és el mapa d’ús ciclista del Parc, que recull tots els camins i les pistes aptes per a l’ús ciclista (més de 250 km), a més de les carreteres i carrers pavimentats de les zones urbanitzades a l’interior i a la perifèria del Parc. Aquest mapa s’amplia amb 70 km respecte de la versió anterior, publicada a la Guia BTT del Parc de Collserola (actualment exhaurida). El nou mapa està disponible al web del Parc i es pot visualitzar mitjançant el visor de mapes ArcGIS Online o bé descarregar en format PDF.

El plànol s’ha elaborat tenint en compte les zones d’especial protecció del Parc, les reserves naturals parcials de la Rierada-Can Balasc i de
la Font Groga, així com altres espais d’especial interès. La major part dels camins que incorpora són els que componen la Xarxa de Preven-ció d’Incendis del Parc. Aquesta xarxa està marcada amb unes pla-ques vermelles que incorporen un codi de lletres i números blancs, i té un pla de manteniment per tal que els camins estiguin sempre opera-tius per als vehicles de prevenció d’incendis.

La publicació del mapa forma part de les accions complementàries de la implantació de la nova regulació de l’ús de la bicicleta al Parc.
 Aquesta regulació incorpora un marc sancionador que els diferents ajuntaments amb territori a Collserola estan en procés de tramitar i aprovar per incloure-la en les seves ordenances. Els ajuntaments de Sant Cugat del Vallès i Molins de Rei són els primers que han forma-litzat els tràmits. Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat han apro-vat inicialment la proposta, i a la resta d’ajuntaments la tramitació encara està pendent.

Tota la informació sobre la circulació en bicicleta al Parc (normativa, recomanacions, itineraris...) queda recollida al nou espai web sobre la bicicleta al Parc. Per donar a conèixer els antecedents, la motivació i la finalitat d’aquesta nova regulació, així com les actuacions dutes a terme en els últims anys, també hi ha disponible un comunicat elaborat des dels Serveis Tècnics.

(Parc Natural de Collserola)


Calendari laboral del 2019
a Catalunya



 
Aquests són els 12 festius del calendari laboral del 2019 per a tot Catalunya aprovats pel CRL:

   1 de gener: Any Nou
19 d'abril: Divendres Sant
22 d'abril: Dilluns de Pasqua
   1 de maig: Dia del Treballador
24 de juny: Sant Joan
15 d'agost: Assumpció de la Mare de Déu
11 de setembre: Diada Nacional de Catalunya
12 d'octubre: Festa Nacional d'Espanya
   1 de novembre: Tots Sants
   6 de desembre: Dia de la Constitució
25 de desembre: Nadal
26 de desembre: Sant Esteve

El calendari laboral de l'any 2019 a Catalunya tindrà 14 festius. A les 12 dates previstes pel Consell de Relacions Laborals (CRL), els ajuntaments afegiran dues festes locals, retribuïdes i no recuperables.

El nou conseller d'Empresa i Ocupació, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, va presidir el 25 de juliol del 2018 el primer ple de l'any del Consell de Relacions Laborals, en el qual es va aprovar el calendari de festes laborals del 2019.

Els integrants del Consell (Govern de la Generalitat i les organitza-cions sindicals i empresarials més representatives de Catalunya) van donar la seva conformitat.

(elperiodico.com)

Las ayudas para las víctimas del amianto no llegarán hasta 2020... “como pronto”

 
La Comisión de Trabajo, Migraciones y Seguridad Social está debatiendo actualmente las enmiendas presentadas por los partidos políticos a la Proposición de ley presentada hace un año por el Parlamento Vasco en el Congreso de los Diputados sobre la creación en España de un fondo de compensación para las víctimas del amianto.

Aunque se ha desbloqueado la tramitación, tras ampliarse en numerosas ocasiones los plazos de presentación de enmiendas, las plataformas de afectados dudan de su aprobación y puesta en marcha y mantienen un sabor agridulce. En declaraciones a ConSalud.es, el presidente de la Federación de Asociaciones de Víctimas del Amianto (Avida), Juan Carlos Paul, ha valorado “que los partidos políticos hayan tomado la decisión de ponerse del lado de los trabajadores”, pero se muestra algo escéptico.

"La aprobación o no de la ley depende de la estabilidad del Gobierno. Si se celebraran elecciones anticipadas y la tramitación no se completara, habría que reiniciar otra vez todo el procedimiento"
Y es que, en el mejor de los casos, las primeras ayudas llegarían hasta dentro de dos años. “Si todo va perfecto, hasta 2020 no tendríamos aprobado el fondo de indemnización”. Para que eso ocurra, explica Paul, debería haber “consenso” entre partidos, sindicatos y asociaciones para finalizar la tramitación de la ley en 2019, después de pasar por la aprobación de Congreso y Senado. No obstante, el texto indica que entraría en vigor con los presupuestos siguientes.

Además de esta circunstancia, a las víctimas les preocupa que se convoque nuevas elecciones generales. “La aprobación o no de la ley depende de la estabilidad del Gobierno. Si se celebraran unas elecciones anticipadas y la tramitación de la ley no se completara, habría que reiniciar otra vez todo el procedimiento", ha lamentado Juan Carlos Paul.

LENTOS, EN COMPARACIÓN A OTROS PAÍSES

"Llega muy tarde. En el Reino Unido, el fondo se aprobó a finales de los 80; en Francia en 2001; en Bélgica en 2006. Mientras en España, en 2018 aún estamos debatiendo si se crea o no"
Las plataformas de afectados muestran esperanza pero, al mismo tiempo ven como otros países llevan la delantera a España. “Llega muy tarde. En el Reino Unido, el fondo de indemnizaciones se aprobó a finales de los 80; en Francia en 2001; en Bélgica en 2006. Mientras en España estamos en 2018 y aún estamos debatiendo si se crea o no”.

Y mientras todo esto ocurre, tal y como ha denunciado el presidente de Avida, “se están perdiendo muchas vidas, muchos están falleciendo sin recibir la ayuda necesaria”. En este sentido, Paul ha lamentado que “al final son víctimas de una acción empresarial y de una mala planificación del Gobierno a la hora de preservar la salud de los trabajadores”.

DEBATE DE ENMIENDAS

Según ha explicado a este medio Juan Carlos Paul, son tres cuestiones las que están centrando los debates entre partidos en torno a las enmiendas presentadas. Por un lado, la financiación del fondo. Finalmente se ha llegado a un “consenso” para que, por una parte, el dinero llegue de los Presupuestos Generales del Estado (PGE) y, por otra, por el Fondo de Contingencia que las empresas dotan para atender a los casos de incumplimiento de medidas de seguridad.

Asociaciones y sindicatos han logrado incorporar en las enmiendas la creación de una comisión de seguimiento el plan con la presencia de la administración, comunidad científica, sindicatos y afec- tadosPor otra parte, se ha decidido los colectivos que pueden acogerse al fondo: trabajadores que han estado expuestos; otros empleados que no tienen un tercero (autónomos o quienes no pueden identificar dónde estuvieron expuestos); y enfermos ambientales o personas que en su vida cotidiana han estado expuestos por vivir cerca de espacios con uralita, de vertederos o fábricas.

Finalmente, tanto Avida como los sindicatos mayoritarios (UGT y CC.OO.) han logrado incorporar en las enmiendas a la ley la creación de una comisión de seguimiento del plan con presencia de la administración, la comunidad científica, sindicatos y asociaciones de víctimas. Como ocurre en los fondos de otros países, recuerda Juan Carlos Paul, “es importante estar ahí, incorporar nuevas patologías y saber cuánta gente se está atendiendo y de qué manera”.
La Comisión de Trabajo, Migraciones y Seguridad Social está debatiendo actualmente las enmiendas presentadas por los partidos políticos a la Proposición de ley presentada hace un año por el Parlamento Vasco en el Congreso de los Diputados sobre la creación en España de un fondo de compensación para las víctimas del amianto.

Aunque se ha desbloqueado la tramitación, tras ampliarse en numerosas ocasiones los plazos de presentación de enmiendas, las plataformas de afectados dudan de su aprobación y puesta en marcha y mantienen un sabor agridulce. En declaraciones a ConSalud.es, el presidente de la Federación de Asociaciones de Víctimas del Amianto (Avida), Juan Carlos Paul, ha valorado “que los partidos políticos hayan tomado la decisión de ponerse del lado de los trabajadores”, pero se muestra algo escéptico.

"La aprobación o no de la ley depende de la estabilidad del Gobierno. Si se celebraran elecciones anticipadas y la tramitación no se completara, habría que reiniciar otra vez todo el procedimiento"
Y es que, en el mejor de los casos, las primeras ayudas llegarían hasta dentro de dos años. “Si todo va perfecto, hasta 2020 no tendríamos aprobado el fondo de indemnización”. Para que eso ocurra, explica Paul, debería haber “consenso” entre partidos, sindicatos y asociaciones para finalizar la tramitación de la ley en 2019, después de pasar por la aprobación de Congreso y Senado. No obstante, el texto indica que entraría en vigor con los presupuestos siguientes.

Además de esta circunstancia, a las víctimas les preocupa que se convoque nuevas elecciones generales. “La aprobación o no de la ley depende de la estabilidad del Gobierno. Si se celebraran unas elecciones anticipadas y la tramitación de la ley no se completara, habría que reiniciar otra vez todo el procedimiento", ha lamentado Juan Carlos Paul.

LENTOS, EN COMPARACIÓN A OTROS PAÍSES

"Llega muy tarde. En el Reino Unido, el fondo se aprobó a finales de los 80; en Francia en 2001; en Bélgica en 2006. Mientras en España, en 2018 aún estamos debatiendo si se crea o no"
Las plataformas de afectados muestran esperanza pero, al mismo tiempo ven como otros países llevan la delantera a España. “Llega muy tarde. En el Reino Unido, el fondo de indemnizaciones se aprobó a finales de los 80; en Francia en 2001; en Bélgica en 2006. Mientras en España estamos en 2018 y aún estamos debatiendo si se crea o no”.

Y mientras todo esto ocurre, tal y como ha denunciado el presidente de Avida, “se están perdiendo muchas vidas, muchos están falleciendo sin recibir la ayuda necesaria”. En este sentido, Paul ha lamentado que “al final son víctimas de una acción empresarial y de una mala planificación del Gobierno a la hora de preservar la salud de los trabajadores”.

DEBATE DE ENMIENDAS

Según ha explicado a este medio Juan Carlos Paul, son tres cuestiones las que están centrando los debates entre partidos en torno a las enmiendas presentadas. Por un lado, la financiación del fondo. Finalmente se ha llegado a un “consenso” para que, por una parte, el dinero llegue de los Presupuestos Generales del Estado (PGE) y, por otra, por el Fondo de Contingencia que las empresas dotan para atender a los casos de incumplimiento de medidas de seguridad.

Asociaciones y sindicatos han logrado incorporar en las enmiendas la creación de una comisión de seguimiento el plan con la presencia de la administración, comunidad científica, sindicatos y afectados
Por otra parte, se ha decidido los colectivos que pueden acogerse al fondo: trabajadores que han estado expuestos; otros empleados que no tienen un tercero (autónomos o quienes no pueden identificar dónde estuvieron expuestos); y enfermos ambientales o personas que en su vida cotidiana han estado expuestos por vivir cerca de espacios con uralita, de vertederos o fábricas.

Finalmente, tanto Avida como los sindicatos mayoritarios (UGT y CC.OO.) han logrado incorporar en las enmiendas a la ley la creación de una comisión de seguimiento del plan con presencia de la administración, la comunidad científica, sindicatos y asociaciones de víctimas. Como ocurre en los fondos de otros países, recuerda Juan Carlos Paul, “es importante estar ahí, incorporar nuevas patologías y saber cuánta gente se está atendiendo y de qué manera”. Paco Cordero

(consalud.es) 28 nov.




L'Església vella de Sant Martí ja ha finalitzat la seva restauració


 
 
 
   
   


Inyección millonaria de la Diputació de Barcelona para preservar el patrimonio arquitectónico.


 
La inversión servirá para la rehabilitación, reforma y consolida-ción de edificios monumentales y yacimientos arqueológicos en 12 comarcas.

La Diputació de Barcelona destinará 23,5 millones de euros para preservar el patrimonio arquitectónico con un total de 201 actuacio-nes en la demarcación. Un programa que apoya la rehabilitación, reforma y consolidación de edificios monumentales y yacimientos arqueológicos en 12 comarcas.

El presidente de la Diputació de Barcelona, Marc Castells, ha desta-cado este lunes que “es una apuesta sin precedentes” que permitirá “poner en valor todo el legado patrimonial del territorio que es mu-cho”. De hecho, esta es la inversión más importante hecha, en un solo año, por la Diputació de Barcelona en actuaciones del Servicio de Patrimonio Arquitectónico Local (SPAL).

Desde castillos, iglesias, ateneos hasta museos

Castells ha dicho que se da un salto económico en un programa que incluye todo tipo de patrimonio, desde castillos, iglesias, atene-os hasta museos. El apoyo ofrecido a los ayuntamientos tiene la finalidad de garantizar la pervivencia del patrimonio arquitectónico y arqueológico local con el fin de poder usarlo o mejorar el uso actual.

El presidente de la Diputació de Barcelona ha señalado que se pondrá en valor la identidad local de los municipios y que eso permitirá “un retorno económico y social en base a la generación de actividad económica vinculada a la recuperación arquitectónica” y permitirá, a la vez, crear rutas y relatos que aumenten el turismo.

Castells también ha ubicado la acción en las demandas que hacían los ayuntamientos “para potenciar, preservar y mantener estos edificios, yacimientos y museos en el territorio”. Según ha explicado, todo eso provocará que “muchos de estos bienes que la Diputació ayudará a restaurar se podrán utilizar, cosa que hasta ahora era imposible”. Ha destacado la Diputació, con respecto a los edificios o edificaciones de interés histórico, cultural, arquitectónico o paisajís-tico, que las obras tienen el objetivo de garantizar la seguridad del equipamiento, mejorar la funcionalidad, reducir el consumo energé-tico y, al mismo tiempo, implantar las energías renovables. Además también se trabaja para evitar la degradación.

 
En total se recibieron unas 300 solicitudes, de las que se aceptaron 201. El director del Servicio de Patrimonio Arquitectónico Local de la Diputació de Barcelona, Joan Closa, ha explicado que los criterios de elección de proyectos que se han valorado eran cuatro: un criterio de calidad, “entendido como el proyecto presentado evaluado po el grado de elaboración, por la concreción y coherencia dentro del mundo de la recuperación de patrimonio;” el criterio de viabilidad, que “permitía valorar aquellas actuaciones que puedan ser viables en el futuro después de esta inyección económica”; el criterio de la idoneidad por su relevancia y urgencia, y el último criterio es el de cofinanciamiento con “la implicación del ente local con la ayuda a cofinanciar la actuación que se diera y que permitía evaluar que hay un interés por parte del ente local”.

92% de cofinanciamiento con el propio municipio

Asimismo Closa ha aclarado sobre este último punto que no es el mismo el cofinanciamiento que pueda hacer una ciudad de 200.000 habitantes a un municipio de 200. En este contexto, ha manifestado que ha habido un cofinanciamiento del 92% de las actuaciones que se llevarán a cabo el próximo año. Del 92%, hay un 25% que son de municipios de menos de 1.000 habitantes y su parte de cofinanciami-ento es cero porque son municipios pequeños y pocos recursos y las actuaciones en patrimonio valen lo mismo ya sea grande o pequeño el municipio”.

Entre las 201 actuaciones, está la adecuación a la visita pública del yacimiento ibérico de la Font de la Canya de Avinyonet del Penedès; la reparación de la cubierta del edificio municipal de la Torre Codina de Badalona; la restauración del Castell de Queralt de Bellprat; la rehabilitación envolvente Mas Maria de Cabrils; las mejoras de la eficiencia energética del Palau Tolrà de Castellar del Vallès; las obras de rehabilitación del edificio de la Torre Vermella para uso administrativo de Cerdanyola del Vallès; la conservación y mantenimiento de Can Mercader Exterior de Cornellà de Llobregat; mejora y obras de contención en el antiguo matadero de Esparreguera; conservación, recuperación y preservación de elementos paleontológicos del yacimiento de Fumanya sur en Fígols; la rehabilitación de fachadas del edificio histórico de Cant Puntes de Granollers; así como la rehabilitación parcial del castillo de Palafolls.

(lavanguardia.com)   29/10

LAS VICTIMAS DEL AMIANTO RECLAMAN JUSTICIA EN BARCELONA

Los afectados por el mineral prohibido piden a la administración que reconozcan sus enfermedades

 

Concentración de las víctimas del amianto en la plaza de Sant Jaume / AVAAC

Las víctimas del amianto se han concentrado este sábado en la plaza de Sant Jaume para hacer visible su reclamación, que incumbe a toda la sociedad.

Decenas de personas han llegado a las 11h de la mañana a la plaza del Ayuntamiento, donde se han unido con otras tantas, ligadas a algunos colectivos que trabajan por la inertización de este mineral declarado cancerígeno por la Organización Mundial de la Salud (OMS) en 1977. Entre los carteles de su reivindicación, se podía leer 'Basta' y 'El amianto sigue matando'.

Su principal objetivo es que las administraciones públicas reconozcan sus enfermedades crónicas como un daño colateral de sus años de trabajo en centros industriales durante las décadas de los 60', 70 y 80', donde manipulaban amianto sin (o con escasas) medidas de protección También preclaman que se reconozcan las enfermedades de sus familiares directos derivadas del amianto, que han tenido contacto con este material de bajo coste o las personas que han vivido y aún viven cerca de un foco de producción de este mineral cancerígeno.

Desde el Colectivo Ronda, formado por abogados, han obtenido algunas sentencias favorables a sus demandas. La última, el 8 de
septiembre, condenaba a la empresa Uralita a indemnizar con 1,7 millones de euros a 14 vecinos de los municipios de Cerdanyola del Vallès y Ripollet.

La convocatoria de esta mañana, organizada por l'Associació de Víctimes Afectades per l'Amiant de Catalunya (AVAAC) y el Colectivo Ronda ha contado con la presencia de algunos afectados que han llegado desde Francia, Inglaterra, Italia y Bélgica.

EL AMIANTO, PROHIBIDO DESDE 2002

La producción y el consumo de amianto se prohibió en España en 2002 pero las consecuencias de la exposición de este material despiertan ahora, dado que los síntomas tardan entre 20 y 40 años en manifestarse. Así, se han retrasado hasta ahora las consecuencias de su exposición.

Según un estudio de la Unión Europea, de aquí a 2030 medio millón de personas morirán en Europa de cáncer por la exposición al amianto. Solo la transformación de su estructura cristalina lo hará seguro para posteriores generaciones. AROA ORTEGA

(metropoliabierta.com) 6/10/18


¿Por qué hay sincrotrones?



 
¿Por qué hay un sincrotrón en España? La respuesta es simple: es una consecuencia de la madurez de la física española. Después del destrozo de la guerra, el ámbito de la física es de los primeros que se recupera. Lo hace por la vía de la internacionalización, y en parti-cular de la Organización Europea para la Investigación Nuclear ( CERN). El papel de esta institución en la formación de grupos de calidad, tanto teóricos como experimentales, y en la apreciación de la importancia de las grandes instalaciones, no se puede subesti-mar. Llegada la democracia, la comunidad de la física fue un referente en ciencia y en política científica. Tenía todo el sentido del mundo que una señal de un nuevo compromiso con el progreso científico fuera la ambición de disponer de una instalación de las características del sincrotrón.

¿Y por qué el sincrotrón en Cerdanyola, al lado de la Universitat Autònoma (UAB)? Pues porque la comunidad física de Catalunya, y aquí el nombre clave es el de Ramon Pascual, rector de la UAB y fundador del Institut de Física d’ Altes Energies ( IFAE), lideró el impulso español hacia el sincrotrón. Y porque las autoridades políticas catalanas, empezando por el presidente Pujol, adoptaron el proyecto e hicieron bandera de él como símbolo de la vocación científica de Catalunya. Y, claro está, porque expresaron la voluntad de cofinanciar el proyecto. Al final, y aquí fueron decisivos los nombres de Anna Birulés, ministra, y de Ramon Marimon, secretario de estado, el gobierno central vio la virtud de dotar a la ciencia española con este instrumento y aceptó el ofrecimiento de la Generalitat.

La presencia del sincrotrón en Catalunya genera externalidades y contribuye a configurar el carácter y el tono del país

Con una gobernanza que ha sido armónica, la Generalitat y el Esta-do financian al 50% la inversión y el gasto corriente. Eso no implica ninguna reserva de uso. En las convocatorias participan investiga-dores no españoles (hay reciprocidad en eso) y por descontado de toda España. La asignación es por mérito.

Ciertamente, Catalunya financia en una proporción superior a la de los usuarios catalanes. Pero eso no nos tiene que preocupar. La presencia
del sincrotrón en Catalunya tiene valor en sí misma. Genera externa- lidades y contribuye, podríamos decir, a configurar el carácter y el tono del país. Es algo que los promotores científicos y políticos supieron ver.

El desarrollo de un sincrotrón es progresivo. Cada línea de luz que se va añadiendo requiere inversión y preparación. De hecho, todo el pro-ceso de construcción de un sincrotrón comporta un aprendizaje que nos hace mejores y que nos permite participar en la empresa mundial de expandir la frontera tecnológica. En el diseño de nuestro sincrotrón participaron técnicos de todas partes. Ahora nosotros estamos en disposición de estar en proyectos de otros.

Dicho este, es evidente que la crisis económica ha hecho que el despliegue fuera demasiado lento.

Como consecuencia, la relación rendimiento/precio por el estableci-miento rápido de las nuevas líneas de luz previstas es ahora muy alta. Optimizar la inversión requiere que explotemos la máquina más inten-samente, con un ritmo de creación de líneas más vivo.

La crisis económica ha hecho que el despliegue fuera demasiado lento

También sería bueno que, como se hace en otros lugares, las instala-ciones físicas del sincrotrón jugaran un papel en la provisión de servi-cios científicos de altas capacidades relacionados con la observación, por ejemplo en la microscopia.

El edificio del sincrotrón está bien acondicionado (pensemos en la necesidad de evitar vibraciones) para acoger estos equipamientos.

Y, hablando del edificio, también quiero expresar la satisfacción de que sus impulsores tuvieran la sensibilidad de comprender que en inversio-nes de este tipo conviene que el edificio tenga calidad arquitectónica. Es, en parte, por ella que hoy la imagen del sincrotrón es un icono representativo de la recuperación científica de Catalunya así como de España.

(laVanguardia) 3/9


El sincrotrón se amplía
4 Cuatro nuevas líneas de luz aumentarán en un 50% la capacidad de Alba



 
El sincrotrón Alba tiene actualmente en construcción cuatro nuevas líneas de luz con las que aumentará su capacidad en un 50%, ya que pasará de las ocho líneas actuales a doce.

Tres de las nuevas líneas de luz deben entrar en servicio en el 2020. Una de ellas, la línea Xaira, estará destinada a dilucidar la estructura tridimensional de proteínas y otras moléculas de interés biológico. Esta aplicación representa el principal uso de la luz de sincrotrón en Europa, ya que ayuda a comprender cómo funcionan las células y desarrollar nuevos tratamientos médicos.

La línea Lorea tendrá un diseño diferente para poder visualizar las propiedades de los electrones en diferentes materiales. Su objetivo es investigar fenómenos físicos complejos que pueden tener aplica-ciones tecnológicas interesantes, como la superconductividad a alta temperatura (que permite conducir electricidad sin pérdidas de energía en forma de calor) o las posibilidades del grafeno (un mate-rial de carbono con un gran potencial para aplicaciones tecnoló-gicas).

La línea Notos, por su parte, se dedicará a mejorar la tecnología de los sincrotrones, así como a experimentos de química y de ciencia de materiales.

“Estas nuevas líneas complementarán algunas de las técnicas ya existentes con capacidades más avanzadas”, destaca Caterina Biscari, directora del sincrotrón Alba. Aumentar el número de líneas de luz –añade– “tiene también una ventaja económica, ya que supo-ne rentabilizar la inversión inicial”.

Las líneas que entrarán en servicio en el 2020 se dedicarán al estudio de proteínas y a investigaciones de física

La línea número doce, la cuarta que se está construyendo, se desti-nará a observar la estructura íntima de distintos materiales con rayos X de alta energía. Dado que será una línea de luz versátil, está previsto utilizarla en campos tan diversos como la ciencia de materiales, la tecnología de alimentos, la industria del automóvil, el estudio de fósiles preservados en ámbar o la formación de burbujas en la lava volcánica. Llamada Faxtor, debe entrar en servicio en el 2022 o el 2023.

Según los cálculos del equipo de dirección de Alba, cuando las doce líneas de luz estén operativas, el coste de un día de experi-mento será un 25% más bajo que en la actualidad. Para “optimizar el rendimiento al máximo –apunta Biscari–, convendría llegar a veinte líneas en funcionamiento”.

En este momento hay ocho líneas ya operativas, cuatro en construc-ción y otras tres que han sido definidas como las próximas que se deberán instalar, pero cuya financiación todavía no ha sido aproba-da.

Con una plantilla de 210 personas y 1.800 visitas anuales de investigadores de otras instituciones, el sincrotrón Alba se ha convertido en una de las principales infraestructuras científicas y tecnológicas del área de Barcelona. Da servicio a investigadores académicos de toda España –que representaron en 2017 el 67% de sus usuarios académicos–, así como del resto de Europa –que representaron el 30%, mientras que el 3% restante correspondió a países no europeos–.

Alrededor de la mitad de las peticiones de uso del sincrotrón deben ser rechazadas porque las ocho líneas actualmente en servicio no permiten atender toda la demanda.

El criterio de selección de las que se aceptan es meritocrático, como es habitual en las grandes instalaciones científicas. Se evalúan todas las propuestas y se eligen las que se consideran mejores.

Las próximas tres líneas de luz que se deben instalar están definidas, pero su financiación aún no está aprobada

Alba da servicio también a usuarios de la industria, como estaba pre-visto desde que se inauguró la instalación en el 2010.

Aproximadamente la mitad de los usuarios industriales, que abonan unos 500 euros por cada hora de uso de luz de sincrotrón, son empre-sas farmacéuticas. La otra mitad está formada por empresas de distin-tos sectores como química, automoción y energía.

Dado que Alba forma parte de la red de Infraestructuras Científicas y Técnicas Singulares de España, y que tanto el Gobierno como la Generalitat forman parte de su consejo rector, la buena sintonía entre los responsables de política científica de la administración central y autonómica ha sido esencial para acordar la construcción de las nuevas líneas de luz.

“En los últimos años hemos tenido una colaboración muy positiva con Carmen Vela [secretaria de Estado de Investigación de 2011 a 2018] y con Arcadi Navarro [secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat del 2016 al 2018]”, destaca Biscari. Su primera reunión con represen-tantes del nuevo ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades ha tenido lugar el 30 de agosto. Con la nueva consellera d’Empresa i Coneixement, Maria Àngels Chacón, “todavía no nos conocemos personalmente”, señala Biscari, pero “estoy convencida de que la relación será tan buena y con el mismo espíritu de colaboración que con los anteriores ejecutivos”.

El apoyo coordinado de ambas administraciones ha facilitado que se haya aprobado una nueva línea de luz cada año desde el 2014. De media pasan cuatro o cinco años entre la aprobación de una línea y su entrada en servicio. Pero como algunas son más complejas que otras, el tiempo de construcción es variable y en el 2020 coincidirá la entrada en servicio de tres de ellas.

Cada una de estas líneas tiene un presupuesto de construcción de entre 4 y 7 millones de euros y están financiadas principalmente con fondos Feder aportados por la Comisión Europea. Una vez entren en servicio, cada una tendrá un coste de mantenimiento del orden de un millón de euros anual.

“Una instalación como Alba es un proyecto de largo alcance cuyo desarrollo debe ser sostenido en el tiempo, incluyendo planes de renovación y expansión”, declara Biscari. “Tras estos primeros años de operación, que básicamente han explotado el plan de inversión desarrollado hace una década, ahora es el momento de reinvertir para mantener en la frontera de la tecnología los instrumentos útiles para la comunidad científica nacional e internacional con los que resolver los retos a los que nuestra sociedad se enfrenta en ámbitos como la salud, alimentación, medio ambiente o producción de energía”.

(laCada una de estas líneas tiene un presupuesto de construcción de entre 4 y 7 millones de euros y están financiadas principalmente con fondos Feder aportados por la Comisión Europea. Una vez entren en servicio, cada una tendrá un coste de mantenimiento del orden de un millón de euros anual.

“Una instalación como Alba es un proyecto de largo alcance cuyo desarrollo debe ser sostenido en el tiempo, incluyendo planes de renovación y expansión”, declara Biscari. “Tras estos primeros años de operación, que básicamente han explotado el plan de inversión desarrollado hace una década, ahora es el momento de reinvertir para mantener en la frontera de la tecnología los instrumentos útiles para la comunidad científica nacional e internacional con los que resolver los retos a los que nuestra sociedad se enfrenta en ámbitos como la salud, alimentación, medio ambiente o producción de energía”.

(laVanguardia) 3/9
   


Calendaris
esports Cerdanyola


 
 
Lliga Nacional Catalana Grup B 
Hoquei - Calendari

Lliga Nacional Catalana (F)
Hoquei - Calendari
 

Futbol Tercera Divisió Grup 5
Calendari


Basquet Categoría: Lliga femeniba. Grup: "A"
Calendari
 


El Parc de la Riera.
Collserola



 
El Parc de la Riera de Sant Cugat representa una porta d'entrada al Parc de Collserola. La riera dón'a el seu nom al parc i, en el seu pas pel terme municipal de Cerdanyola del Vallès, delimita la ciutat amb Collserola, a la vegada que constitueix un veritable nexe d'unió, cosa que permet un millor apropament a la Serra.

El parc es troba en una situació privilegiada i, per si mateix, repre-senta un espai natural i cultural molt important.
A més a més de la seva fauna i flora, destaquen: el poblat ibèric de Ca n'Olivé i el de Xercavins, la vil.la romana de Can Canaletes, l'ermita de Santa Maria de les Feixes, Sant Iscle, el turó de Ca n'Olivé, la Masia de Can Canaletes, la masia de Can Codina i l'aqüeducte que juntament amb el Parc de Collserola, constitueixen un entorn immillorable.
Vista de la Riera de Sant Cugat des de la passera dels Horts
 
La riera de Sant Cugat

La riera de Sant. Cugat forma part de la conca del riu Besòs. Amb 14 km de cur fluvial, travessa els termes rrunicipals de Sant Cugat, Cerdanyola i Montcada i Reixac, tots ells a la comarca del Vallés Occidéntal.

La riera recull les aigües de diversos torrents de Collserola i de Ia serra de Galliners. Des de l'època medieval finsal segle XVI va ser coneguda en català amb el nom de Riu Major.
La riera rep el seu nom, aproximadament, a l'alçada del Parc de la Pollancreda al municipi de Sant Cugat.

Al seu pas per Cerdanyola, amb 6 km dè curs fluvial, la riera constitu-eix un punt d'unió entre el Parc de Collserola i el nucli urbà.

Per a preservar el parc, es va aprovar al 1987 el Pla Especial  d'Orde-
nacio i de Protecció del Medi Natural del Parc Collserola. El Consorci del Parc de Collserola, es l'organisme encarregat de la gestió del parc.
   


Parc de l'alba.
Dos nous itineraris
pel corredor Verd



 
El 11 de juny de l'any passat es van inaugurar dos nous itineraris coincidents amb la Setmana de la Natura, dins el corredor verd del Parc de l'Alba.

La meitat de la superfície del Parc de l’Alba es destina a la creació del Corredor Verd, afavorint la continuïtat del sistema d'espais naturals metropolitans, concretament entre el Parc Natural de Coliserola al sud, i el de Sant Llorenç del Munt i l'Obac al nord.

El corredor verd es situa a la plana del Vallès, una zona altament afec-
tada per elements que fragmenten el territori. Però té un paper clau  en el manteniment de la connectivitat ecològica de la xarxa d'Espais Naturals Protegits (ENP).

El projecte d’ordenació del corredor verd del qual ja s'ha executat la primera fase, preveu entre d'altres actuacions, l'execució de mesures per restablir i garantir la connectivitat ecològica entre ambdós espais naturals: passos de fauna, restauració de sòls ocupats per usos poc compatibles amb la funció connectora de l'espai, restauració de lleres i d'altres hàbitats naturals.
 


Can Coll, Centre d'Educació Ambiental


 
 
Parc Natural de la serra de Collserola

La serra de Collserola, declarada Parc Natural des del 2010, s'alça com a talaia enmig de l'àrea metropolitana de Barcelona. Un magnífic massís, proper, familiar i valuós, que esdevé un privilegi per a la gran població que viu al seu voltant. Més de 8.000 ha d'espai natural preservat, on predominen els espais forestals però amb una varietat de formacions vegetals que li confereixen una rica diversitat biològica.

Collserola també és un espai de descoberta d'aprenentat-ge, de trobada i de lleure. Això fa que la gestió, a càrrec del Consorci del Parc, tingui com a finalitat última promoure l'ús respectuós i sostenible d'aquest espai, bo i preservant els seus valors naturals.


Can Coll, Centre d'Educació Ambiental


Instal·lat en una antiga masia del segle XV, el centre d'educació ambiental Can Coll facilita el contacte del Parc amb les escoles bressol, d'educació infantil (3-6 anys), primària (6-12 anys), secundària (12-16 anys) i cicles formatius.

Desenvolupa també programes dirigits als estudiants de ciències de l'educació i als mestres en actiu. Les escoles d'educació especial reben un tracte preferent, amb programes dissenyats específicament.

Les activitats, d’una jornada de durada, se centren en el coneixement de temes concrets. Així, els petits poden fer una activitat sobre l’entorn natural, la granja o el bosc, i els grans sobre vegetació, fauna, geografia, història o món rural.
Els mestres i professors han de preparar les activitats en una reunió prèvia a Can Coll amb els educadors. Les inscripcions comencen el primer dia laborable de setembre. Trobareu detallades les diferents propostes educatives a l'apartat el Curs al Parc.

Els diumenges, el centre s'obre al públic de 9.30 a 14:30h, (tancat juliol, agost, de Nadal a Reis, i Pasqua). Es pot visitar la masia, que mostra la manera de viure de la pagesia dels segles XVIII i XIX; veure l'exposició "L'home i el medi a Collserola" i els audiovisuals del Parc; i fer els itineraris senyalitzats dels voltants.

A les 11:15 i a les 12:15h s'ofereixen visites guiades a la granja (preu de la visita a la granja: 1,75 € per persona, adults i nens a partir de 3 anys). Es visiten diferents espais: la incubadora, el tancat dels conills i el dels ànecs i els corrals de la somera, la truja, la vaca i l’aviram. Cal inscriure's el mateix dia al taulell d'informació, places limitades. De 13 a 13:30 h hi ha visita lliure i gratuita només als corrals exteriors.
Del primer diumenge de novembre a l'últim diumenge d'hivern , de 10:30 a 13:30 h es poden fer observacions d'aus hivernants a la Feixa dels Ocells.


Ubicació: Ctra. de Cerdanyola a Horta Km.2
Telèfon fix: 93 692 03 96        Telèfon mobil: 638 56 52 77
Fax: 93 580 76 54
Adreça postal: Ctra. de Cerdanyola a Horta Km.2; 08290 Cerdanyola del Vallés

E-mail: activitatscancoll@collserola.cat
Coordenades: lat.41.473554, long.2.124503
Google Maps: Can Coll Centre d'Educació Ambiental


Declarat bé cultural d'interès
nacional el jaciment ibèric 
de Ca n'Oliver,

a Cerdanyola del Vallès



 
 
 El Govern ha aprovat declarar bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, el jaciment ibèric de Ca n’Oliver, a Cerdanyola del Vallès. El poblat ibèric de Ca n’Oliver està situat al sud del nucli urbà de Cerdanyola, a la comarca del Vallès Occidental, al turó de Ca n’Oliver, al barri de Montflorit, i és per tant dins del Parc Natural de Collserola. És un enclavament rellevant de l’antic territori de la Laietània i del món ibèric català.

La seva ubicació geogràfica al mig d’un estratègic nus de comunica-cions, dominant un territori agrari i ramader molt productiu, i el fet que el poblat hagués disposat d’estructures defensives complexes (un mur de tanca, torres i fossats articulats, dues portes amb poternes laterals i, en un cas, protegida per un avantmur), fa pensar que va constituir un nucli vertebrador d’un ampli territori i que va ser un centre de captació i redistribució de la producció.

La presència de fragments d’escultures zoomorfes, possiblement d’algun monument funerari, denota la presència d’elits socials i que podria haver estat un assentament aristocràtic. Els fragments escultò-rics i una estela gravada apunten a l’existència d’una necròpolis en algun indret proper encara per localitzar.
 
Les recerques arqueològiques que s’hi ha fet han permès establir que el jaciment ibèric va viure diverses fases cronològiques que van dels anys 550 aC, en el període ibèric antic, fins a l’alta edat mitjana. És a dir, el jaciment abasta la gènesi de l’iberisme i tota la vigència del món ibèric fins a la seva desaparició dins del procés de la romanització. El darrer assentament, que data dels segles VIII a l’XI, tanca l’ocupació d’aquest turó en el passat.

D’altra banda, el Govern també ha aprovat acceptar part del recurs sobre el termes establerts en la declaració de bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona paleontològica, del Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella. El recurs havia estat presentat per una particular que demana-va tenir en compte les activitats agrícoles preexistents en la finca Mas Pol, afectada parcialment per la declaració de BCIN, i que, en el cas que aquestes activitats no poguessin ser permeses, se’n fixés una indemnització.

En aquest sentit , el Govern ha estimat que, mentre es mantinguin els cultius actuals, en no haver-hi alteració de la cota de profunditat, no caldrà cap tipus d’autorització prèvia com la que es requeria en la pro-mulgació de la declaració de BCIN i, per això, ha determinat modificar l’Acord de la declaració
 


CALENDARI DE PAGAMENT
DE LES TAXES I IMPOSTOS MUNICIPALS  PER AL 2019



 
 
 




DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT
DE CATALUNYA
Festes generals i locals de Catalunya

Per a l’any 2018:



 
     1/1 Cap d'Any
     6/1 Reis
  30/3 Divendres Sant
    2/4 Dilluns de Pasqua Florida
    1/5 Festa del Treball
    7/5 FESTA LOCAL
  15/8 L'Assumpció
  11/9 Diada Nacional de Catalunya
12/10 Festa Nacional d'Espanya
  1/11 Tots Sants
12/11 FESTA LOCAL
  6/12 Dia de la Constitució
  8/12 La Immaculada
25/12 Nadal
26/12 Sant Esteve
 


HORARI DE CORREUS


 
-Sant Iscle, 23-25, 08290. Cerdanyola del Vallès
paqueteria.correos.es
Tfn. 936 91 37 57
Dilluns a divendres:  08:30 a 20:30 hores
Dissabtes:                 09:30 a 13:00 hores
Diumenges i festius  TANCAT

Del 18 de juliol al 16 de setembre l'horari es:
Dilluns a divendres:  08:30 a 14:30 hores
Dissabtes:                 09:30 a 13:30 hores


TRANSPORT LOCAL


 



     Línies i horaris 
 
 
SALILLAS.NET   NO TÉ CAP SUPORT  COMERCIAL, NO CONTÉ RES DE PUBLICITAT  I  LES DESPESES SÓN SOSTINGUDES PEL SEU AUTOR. GRÀCIES

a.salillas@gmail.com 
 
   
   

Plaça d'Enric Granados al voltant de 1900

Passseig de Cordelles al voltant de 1900
 
Modernització i ampliació del pont de l'estació al voltant dels anys 80-90
 
Vil.la Ignasia en l'espai que avui ocupa la Pl.Abat Oliva. Es pot veure que el campanar encara no està acabat. Anterior a 1920
 
 
Passeig Cordelles anys 1920, cantonada plaça Abat Oliba.  
 
                    FOTOGRAFIES DE
         CERDANYOLA DEL
            PASSAT SEGLE

 
 
 


Agenda Política



Diumenge 23 a les 20:15 h. : Actes de rebuda de la Flama del Canigó. A l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès - Amb Sr. Carlos Cordón Núñez , Sra. Josefa Rivera Dueñas

Diumenge 23 a les 21:30 h. Festa Major del Barri de Can Xarau.
Al Passatge Santa Eugènia - Amb Sr. Carlos Cordón Núñez

Diumenge 23 a les 22:00 h. : Sopar i Revetlla Festa Major del Barri de Banús-Bonasort.
A la Plaça de la Constitució - Amb Sr. Carlos Cordón Núñez

Dimarts 25 a les 10:30 h. : Reunió de Govern a l'Alcaldia -
Amb Il·lm. Sr. Carlos Cordón Núñez , Sr. David González Chanca, Sr. Javier Sánchez Miras, Sr. Óscar Pons Cárceles, Sr. Víctor Francos Díaz, Sra. Carme Arché Ametller, Sra. Gloria Urbano Jiménez, Sra. Josefa Rivera Dueñas, Sra. Maria Eulàlia Mimó Viader

Dimarts 25 a les 18:45 h. : Assistència al Parlament de Catalunya -
Amb Sr. Carlos Cordón Núñez , Sra. Carme Arché Ametller, Sra. Gloria Urbano Jiménez, Sra. Josefa Rivera Dueñas

Junta de Govern

Carlos Cordón Núñez - Alcalde
Josefa Rivera Dueñas - 1a. Tinenta d'Alcaldia
Víctor Francos Díaz - 2a. Tinent d'Alcaldia
Javier Sánchez Miras - 3a. Tinent d'Alcaldia
Carme Arché Ametller- 4a. Tinenta d'Alcaldia
Gloria Urbano Jiménez - 5a. Tinent d'Alcaldia
 
 


Properes activitats
 


CINEFÒRUM : "Sessions de Xiscnèfils amb la projecció de pel·lícules en VO" - Més info http://www.xisc.org/ Hora: 21:30 h. Lloc: Teatre Ateneu Organitza: Xiscnèfils
 
Jam Session al Bar de l'Ateneu
Tots els dimecres a les 21 h. hi haurà una Jam Session al Bar de l'Ateneu, porta el teu instrument i participa. 
 
La Marea Pensionista de Cerdanyola del Vallès, Cada dissabte a les 11 h. el col·lectiu convoca  concentracións davant de l'Ajunta-ment de Cerdanyola, per reclamar una actualització de les pensions en funció de l'IPC. 

JUNY
 
Dissabte 22 de juny de 10 a 13 h. Paisatges amb sabor d'aquí : Agroecologia de muntanya a Collserola. Descobreix la finca que gestiona La Rural de Collserola, a Valdoreix.
 


Activitats estables

 
 
Cada primer diumenge de mes el Museu de Ca n’Oliver obrirà les seves portes als visitants perquè puguin visitar l’exposició permanent sobre la Cultura Ibèrica

Cerdanyola, terra d'Ibers

2n diumenge de mes a les 12 hores
Visita guiada amb l’entrada - Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver

Sant Martí, una església per a la pagesia
2n diumenge de mes
Església Vella de Sant Martí Obert de 10.30 a 13.30 h
Visita guiada gratuïta a les 12 h. Església Vella de Sant Martí


Activitats a Can Catà Natura
És obert el 1r i 3r diumenges de cada mes. Excepte els festius i durant el mes d'agost.
Preu: Adults 3 €, nens 2 €  -   Telf: 627 433 462 i 600 259 084

Sant Iscle, una parròquia medieval
3r diumenge de mes
Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Oberta de 10 a 14 h Visita guiada gratuïta a les 12 h Agost tancat

Portes obertes al MAC
Cada primer diumenge de mes, accés gratuït al Museu d'Art de
Cerdanyola de 11 a 14 hores.
 

1r i 3r diumenges de cada mes. De 10 a 14 h.
Activitats a Can Catà.
Activitats familiars o per a adults de descoberta del bosc. Es poden fer dos itineraris a peu:
- Fem el camí de la font nova!
- Anem cap a la font vella!
Possibilitat de fer els itineraris fotogràfics. Mínim 10, màxim 25 perso-nes. És obert el 1r i 3r diumenges de cada mes. Excepte els festius i durant el mes d'agost. Telf: 627 433 462 i 600 259 084 - Preu: Adults
3 €, nens 2 €


Can Coll, un mas al bosc. Tots els diumenges.  Visita lliure a la masia i a l’exposició L’home i el medi a Collserola Can Coll - CEA Oberta de 9.30 a 14.30 h.

La granja de Can Coll. Tots els diumenges. Visita guiada a les 11 i 12 h Can Coll - CEA Inscripcions el mateix dia Preu per persona: 1,80 euros

La feixa dels ocells. Tots els diumenges. Activitat d’observació d'aus per a majors de 8 anys Can Coll - CEA Fins el 24 de febrer Horari de 10.30 a 13.30 h.

Jugateca ambiental. Tots els diumenges. Activitats familiars Parc del Turonet Horari: 11.30 a 13.30 h.  Del 24 febrer al 9 de juny

 

Activitats al Museu d'Art (MAC)



Del 25 juny al 5 de juliol  I tu que menges? Casals d’estiu que tenen com a eix temàtic l’alimentació en tota la seva varietat d’aspectes: la conservació dels aliments, la cuina, els restaurants, les intoleràncies, etc. Per a nens i nenes de 6 a 10 anys. Museu de Ca n’Oliver (Carrer de València, 19) Preu: 90 €  (*)

Dijous 27 de juny a les 18 h.
: Identitats(S) al Museu.
Visita taller sobre Diversitats Sexuals i de Gènere. 18 hores. Gratuit

Dissabte 13 de juliol a les 19 h. Fantosfreak Off Festival . Sessió de Cinema com a clausira dels Festival

Diumenge 21 de juliol a les 12 h
. : Visita guiada al Museu

Fins al 31 de juliol. DIÀLEGS PRIMIGENIS COL·LECCIÓ ADELL
Horari: dimarts a dissabte de 17 a 20h., diumenges i festius d’11 a 14h. Entrada general.

Diumenge 18 d'agost a les 12 h
. Visita Guiada al Museu

Del 2 al 10 de setembre  Contes al jardí.  Casals d’estiu que tenen com a eix temàtic els contes des de qualsevol punt de vista: històries orals, contes tradicionals i moderns, els personatges, els llibres, etc. Per a nens i nenes de 4 a 10 anys. Museu Ca n’Ortadó (Plaça de Sant Ramon, 23-24) Preu: 70 €  (*)


(*) Horari: de 9 a 13 h. Servei de acollida : 8 a 9 h. i de 13 a 15 h.
     Informació i inscripción a partir de 7 de maig al 935 804 500
     museucanoliver@cerdanyola.cat



EXPOSICIONS 


Fins al 29 de juny : Exposició fotogràfica "Caminhadas em Badim", de Núria Moreno Cendrós. La inaugura-ció es farà el dissabte 25 de maig, a les 19 hores.


Fins al 31 d'agost
. 1939
. L'abans i el després - Gratuit. Horari: dimarts a dissabte de 17 a 20 h. diumenges i festius d’11 a 14 h.

Fins al 31 d'agost. DE PARÍS A NOVA YORK. Gravats col.lecció gelonch Viladegut. Al MAC.- Horari: de dimarts a dissabte de 17 a 20 h.; diumenges i festius d’11 a 14 h. Gratuït. Tots els públics.

Fins al 28 de juliol. DIÀLEGS PRIMIGENIS. Col.lecció Adell. Al MAC. Horari: dimarts a dissabte de 17 a 20 h. - diumenges i festius d’11 a 14 h. Entrada general.

Fins al 31 d'agost. Maiden. Dones vistes per dones - Horari: de dimarts a dissabte de 17 a 20 h. - diumenges i festius d’11 a 14 h. - Gratuït. Tots els públics.



Activitats al Poblat de Ca n'Oliver 
 
 
Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver. Carrer de València, 19  Cerdanyola del Vallès Telèfon. 93 692 33 22 / 93 580 45 00
a/e museucanoliver@cerdanyola.cat www.cerdanyola.cat/museucanoliver
Poblat Ibèric de Ca n'Oliver a Cerdanyola del Vallès
Es convenient assegurar-se que no s'ha produït cap canvi en el programa.

Visita guiada al Museu de Ca n’Oliver
Cada segon diumenge de mes : Visita guiada a l'exposició permanent Cerdanyola, Terra d’Ibers. Hora : a les 12 h. Preu : activitat gratuïta, inclosa en el preu de l'entrada.

L’entrada al jaciment és gratuïta i la del Museu és de pagament:

Entrada general: 3 €
Entrada reduïda: 2 € (estudiants menors de 18 anys i jubilats no empadronats a Cerdanyola).
Entrada gratuïta: menors de 8 anys i jubilats de Cerdanyola.
Famílies: 6 € (2 adults i 3 infants)
Grups: 30 € i 22,50 € la reduïda. Aplicable a grups de 15 persones.

HORARIS
De l'1 d'Octubre al 30 de Març :
Dijous i divendres de 16.30 a 19.30h
Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20h
Diumenges i festius de 10.30 a 14.30h

De l'1 d'Abril al 30 de Setembre:
Dimecres, dijous i divendres de 17 a 20h
Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20h
Diumenges i festius de 10.30 a 14.30

Tancat:
25 i 26 de Desembre, 1 i 6 de Gener i 1 de Maig
 
 JUNY 

Primer diumenge de mes, 12 h.
: Ca n'Oliver, un poblat ibèric laietà .Jornada de Portes Obertes al Museu i visita guiada al jaciment

Segon diumenge de mes 12 h : Cerdanyola, terra d’ibers. Visita guiada a l’exposició permanent. Gratuïta amb l’entrada. Activitat per a majors de 10 anys. Visites : Dimecres, dijous i divendres de 17 a 20 h. Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20 h. Diumenges i festius de 10.30 a 14.30 h. Tancat 25 i 26 de desembre, 1 i 6 de gener

Diumenge 23 de juny a les  18 h : Contes màgics per Sant Joan. Conta contes i taller per a tots els públics. Al Jardí del Museu Ca n’Ortadó

 

                  EXPOSICIONS A CA N'OLIVER


Fins al 30 de juny
: "Repressió i mort a la reraguarda"- Divendres de 17 a 20h, dissabtes d'11 a 14:30h. i de 16:30 a 20h., diumemges de 10:30 a 14:30h. Tots els publics.Entrada lliure.

Fins al 28 de juliol : "Menús de Guerra. Cuina d'avantguarda i Supervivència" .Divendres de 17 a 20h, dissabtes d'11 a 14:30h. i de 16:30 a 20h., diumemges de 10:30 a 14:30h. Tots els publics. Entrada lliure.
 
 

Activitats a la Biblioteca Central

 
 Horaris matins: dimecres i divendres de 10 a 14h.
 Horaris Tardes: de dilluns a dijous de 15:30 a 20:30h.
 Telf. 935807602
 www.bibliotecacerdanyola.cat

 b.cerdanyola@diba.cat
 Pl. Enric Granados, 1 Cerdanyola del Vallès
 
Dilluns 1 juliol al 31 d'agost. Deco-Rem - Planta 1. Sala petits lectors (BCC) - Hora: Tot el dia - Gratuit Infantil.
Dilluns 1 juliol al 30 setembre. Concurs Ffotogràfic : "MOSTRA’NS EL TEU ESTIU" Tercera edició. A la Biblioteca Central Cerdanyola. Bases al web de la Biblioteca - Hora: Tot el dia Gratuit. Adults: a partir de 16 anys
 
EXPOSICIONS

Horaris :

Matins : DIMECRES I DIVENDRES DE 10.00 h.a 14.00 h.
Tardes : DE DILLUNS A DIJOUS DE 15.30 h..a 20.30 h.
 
 

Activitats a la Sala Enric Granados

 
Horaris MATINS de dimarts a dissabtes de 10:00 a 14:00 h.
              TARDES de dilluns a divendres de 15:30 a 20:30 h.

Programació : http://www.bibliotecacerdanyola.cat/events/
 
 

Activitats del Parc Natural  Collserola
 
 
 
Podreu visitar l'edifici, les seves exposicions i els seus entorns (visita autoguiada). (activitat gratuita)  
 
ESPECIAL PRIMAVERA
 
 
DESCOBERTES EN FAMILIA

Un dissabte al mes us proposem una passejada pels entorns del Centre d'Informació, acompanyada d’un petit taller o d’un joc. A càrrec dels Guies del Parc.
Cal inscriure’s al Centre el mateix dia. Menors de 3 anys gratuït. Places limitades, 20 persones per sortida. Preu :1,80€ - A les 11 h. i 12.30 h

29 de juny : On és el nord?


LA GRANJA DE CAN COLL

Els diumenges, visites guiades de 45 minuts. Es mostren diferents espais de la granja: la incubadora i els pollets i el tancat dels conills i el dels ànecs. Així com els corrals amb la somera, la truja, la vedella i l’aviram.

Horari: 11:15 h i 12:15 h. Preu: 1,75 € per persona (adults i nens a partir de 3 anys). Cal inscriure’s el mateix dia al taulell d’informació de Can Coll. Places limitades, màxim 25 persones per visita. 

De 13 h a 13.30 h visita lliure i gratuïta només als corrals.  

 
ESPAI D'INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA

Obert els diumenges  de 10:30 a 14 h, excepte els mesos de gener i desembre i del 16 de juliol al 15 de setembre. Camí del pantà, s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera. Es poden concertar visites guiades a l’equipament, per a grups, durant tot l’any. Tel. per reserves. 932 803 552. Lat. 41.4146818, long.2.0972868,17
 
 
 
VISITES AL CASTELL DE TORRE BARÓ

Obert tots els dies. Horari de dilluns a divendres de 10 a 13 hores ; dissabtes de 10 a 13 h i de 15 a 19 h; diumenges de 10 a 14 hores; Carretera alta de Roquetes 309. Barcelona. Lat. 41.45184326, long.2.17628893 Visites comentades i activitats per a escoles. Informació i reserves:  castell_torrebaro@bcn.cat
Gestionat per l’Ajuntament de Barcelona
 
 
CONEGUEM LA GRANJA DE CAN COLL

Per als més petits. Una activitat de descoberta del medi rural a través del contacte directe amb els animals de la granja. Edat: d'1 a 3 anys. Preu: 107,45 Horari: de 10 a 13 h Durada: per a 2 grups de 20 infants: 1,15 h per grup en dos toms consecutius. Per a 1 grup de 20: torm únic de 2,15 h.  
 
MATINALS A COLLSEROLA



Recorreguts guiats adreçats a grups que volen passar un matí passejant i descobrint el valors socioambientals del Parc. L’itinerari es desenvolupa principalment pels entorns del Centre d’Informació del Parc o de Can Coll, tot i que es poden programar per altres àmbits de la serra segons les necessitats i els interessos.
Durada 3 hores       Horari: de 10:00 a 13:00 h
De dilluns a dissabte. Cal concertar data al tel 932 803 552
Màxim 25 persones per grup     Preu per grup 109,10 €. 

Al Centre d'informació. Itinerari 1: Des del Centre d'informació a la font de la Budellera i retorn a Santa Maria de Vallvidrera.
Itinerari 2: Des del Panta de Vallvidrera fins al ïuró d'en Cors i el coll de Can Cuiàs i retorn al Baixador de Vallvidrera.

A Can Coll
Itinerari 1: Des de la masia de Can Coll a la Font de Sant Pau i retorn.
Itinerari 2: Des de l'àrea de lleure de Can Coll al Puig de la Guàrdia, torrent de Can Coll i retorn.
 
 
VOLS COL·LABORAR?

Què et semblaria venir un dia al Parc a col·laborar en la millora d’algun dels seus espais? Si tens temps i ganes, et convidem a participar-hi!
De 10 a 13 h. Mès de 12 anys. Cal inscripció prèvia.


MANTENIMENT DEL POBLAT IBÈRIC DE CA N'OLIVER
Amb els tècnics d’aquest jaciment arqueològic del Museu d’Història de Cerdanyola del Vallès farem el manteniment dels diferents espais
del poblat per posar-los a punt, de cara al VXIII Cap de Setmana Ibèric del 6 i 7 d’octubre.
 
 
NITS D'ASTRONOMIA 
 
 
 
Sessions d'iniciació  a l'observació d'estels, constel-lacions i altres cossos celestes. L’activitat combina explicacions teòriques: què són les estrelles diferencies amb els planetes, mitologia associada; amb observacions a l’exterior: identificació de constel·lacions a ull nu i observació amb telescopi. En cas de mal temps o menys de 10 inscrits se suspendrà l'activitat.
Aquestes sessions es programen una nit al mes, en divendres de 21 a 23 h, tot l’any, excepte a l’agost. Consulteu dates a l’Agenda d’activitats. Lloc: al Centre d'informació del Parc.
Cal inscripció prèvia
la mateixa setmana de l’activitat, de dilluns a divendres, al tel 932 803 552.  Places limitades.
Preu : 5,15€  
Edat recomanada: + de 12 anys.

Vega i Altair: els amants de la Via Làctia
Divendres, 5 de juliol de 22 a 24 h.
Al Centre d'Informació del Parc


 

 
D'EXCURSIÓ AMB...



Us proposem descobrir el Parc de la mà d'alguna de les entitats del territori que se'l coneixen abastament. Cal inscripció prèvia.
De 4 a 5 hores de durada. Activitat gratuita. Edat recomanada 7 anys .

COLLSEROLA VERDA



 
PASSEJADES TEMÀTIQUES 
 
 
 
Un dissabte al mes us proposem una passejada tranquil·la pels entorns del Centre d’Informació per conèixer els valors del Parc, de la mà d’un delss Guies del Parc.
A càrrec dels Guies del Parc. Cal inscriure’s el mateix dia al Centre. Places limitades, 20 persones per sortida. 
Una de les millors maneres de conèixer i gaudir del Parc és, sens dub-te, la passejada. El ritme de les nostres passes ens permet la desco-berta d’indrets que d’altra manera ens passarien per alt. Així podem reconèixer formes i olors de plantes molts diverses, sons i senyals dels animals que viuen als diferents ambients, fonts amagades als indrets ombrívols, ermites i masies a les vores del bosc…Tot plegat ens fami-liaritza amb un entorn que malgrat la seva proximitat no coneixem prou. Tot caminant, podreu contemplar la riquesa del patrimoni natural i cul-tural del Parc. Mes de 12 anys - Preu 1,80 € - Horari de 11 a 13:30 h.

Mès informació



  
PER A LES ACTIVITATS AMB INSCRIPCIÓ PRÈVIA. Truqueu la mateixa setmana de l'activitat -de dilluns a divendres- al telèfon del Centre d'Informació del Parc   932.803.552. 
Horari de 9.30 a 15 hores 
 
TURÓ DE MONTCADA 
 
Informació de les activitats i inscripcions al web de l'associació
Activitats el 21/10, 18/11 i 2/12. Més informació i inscripcions a www.acer-associacio.org

PUNT D’INFORMACIÓ DEL CASTELL DE TORRE BARÓ

Obert tots els dies de la setmana. Horari de dilluns a divendres de 10 a 13 h; dissabtes de 10 a 17 h (tancat de 13 a 15 h); diumenges de 10 a 14 h. - Carretera alta de Roquetes 309. Barcelona.
Lat. 41.45184326, long.2.17628893. - Visites comentades i activitats per a escoles. Informació: castell_torrebaro@bcn.cat i tel. 664 044 079 - Gestionat per l’Ajuntament de Barcelona
 
 
QUÈ TROBAR ALS CENTRES

CENTRE D’INFORMACIÓ*
Exposició permanent: Collserola parc natural, pensada per fer pensar. Itineraris senyalitzats al voltant del Centre. Itinerari de les fonts, accessible per a persones amb mobilitat reduïda: des de l’estació fins a la font Nova, i accessible per a persones cegues, fins al Centre. La menjadora dels ocells tots els dies, de gener a febrer. Audiovisuals del Parc. Consulta i venda de publicacions.

CAN COLL, CENTRE D'EDUCACIÓ AMBIENTAL*
Masia del segle XV i voltants rurals. Exposició permanent: L’home i el medi a Collserola. Itineraris senyalitzats als entorns de l’equipament. Audiovisuals del Parc.Consulta i venda de publicacions.
La Feixa dels ocells, de 10.30 a 13.30 h els diumenges de gener a febrer. Consulta i venda de publicacions. La granja: els diumenges, visites guiades de 45 minuts. Es mostren els diferents espais: la
incubadora, els tancats dels conills i els ànecs, i els corrals. Cal inscriure’s el mateix dia al Centre. Preu: 1,80 € per persona. Menors de 3 anys gratuït. Places limitades 25 persones per visita. Horari: 11 h i 12 h.(*) - (*) De 13 a 13.30 h visita lliure i gratuïta només als corrals.

ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRE-RA*
Exposició permanent: El pantà i els seus entorns. Visites comentades. Itineraris senyalitzats als entorns. La passejada temàtica L'arribada d'aigua a Sarrià al segle xix inclou la visita a l'equipament.

CENTRES D'ATENCIÓ ALS VISITANTS


CENTRE D’INFORMACIÓ*
Obert tots els dies de la setmana de 9.30 a 15 h. Excepte el 25 i 26 de desembre, i l’1 i el 6 de gener. Carretera de l’Església, 92 (ctra. de Vallvidrera a Sant Cugat, km 4,7). Tel. 932 803 552. ci@parccollserola.net
Lat. 41.419696, long. 2.100994. Estació del Baixador de Vallvidrera dels FGC. Entre setmana, visites i activitats concertades per a escoles i públic en general. Cafeteria i serveis adaptats.

CAN COLL, CENTRE D’EDUCACIÓ AMBIENTAL*
Obert els diumenges de 9.30 a 14.30 h. excepte de Nadal a Reis i Pasqua i del 24 de juny a l’11 de setembre. Carretera de Cerdanyola a Horta, km 2. Cerdanyola del Vallès. Tel. 936 920 396
activitatscancoll@parccollserola.net. - Lat. 41.473554, long. 2.124503 - Entre setmana, activitats educatives concertades.

ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA*
Obert els diumenges de 10.30 a 14 h. excepte del 16 de juliol al 15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Camí del pantà, s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera. Es poden concertar visites guiades a l’equipament, per a grups, durant tot l’any. Tel. per reserves. 932 803 552 - Lat. 41.4146818, long.2.0972868,17

PUNT D’INFORMACIÓ DEL CASTELL DE TORRE BARÓ
Obert tots els dies de la setmana. Horari de dilluns a divendres de 10 a 13 h. Dissabtes de 10 a 17 h (tancat de 13 a 15 h); diumenges de 10 a 14 h. Carretera alta de Roquetes 309. Barcelona.- Lat. 41.45184326, long.2.17628893 - Visites comentades i activitats per a escoles. Informació: castell_torrebaro@bcn.cat i tel. 664 044 079.Gestionat per l’Ajuntament de Barcelona.

PUNT D’INFORMACIÓ DEL PARC DE LA RIERA
Obert diumenges i festius de 10 a 14 h. Excepte el 25 i 26 de desem-bre, i l’1 i el 6 de gener. Passeig d’Horta –Parc de la Riera. Cerdanyola del Vallès - Lat. 41.48136703, long. 2.14299510 - Gestionat per l’Ajuntament de Cerdanyola.

PUNT D’INFORMACIÓ MÒBIL DEL PLA DELS MADUIXERS*
Operatiu tots els diumenges de 10 a 14 h. excepte del 15 de juny al 15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Pla dels Maduixers (passeig de les Aigües) - Lat. 41.417219, long. 2.128874

* Gestionats pel Consorci
 
 

LLOCS D'INTERÈS   (amb Google Maps)

 
Cases modernistes als carrers de Sant Ramon i Sant Martí.
41.490398º, 2.136200º
Cases modernistes al carrer de Sant Francesc
41.494483º, 2.143034º
Castell de Sant Marçal.
41.490684º, 2.114799º
Escultures modernistes i noucentistes del cementiri mun.
41.487103º, 2.124565º
Ermita de Santa Maria de les Freixes.
41.479020º, 2.142564º
Ermita de Sant Iscle
41.467756º, 2.150546º
Església i rectoria de Sant Martí.

41.491344º, 2.139979º
Església vella gòtico-renaixentista de Sant Martí.
41.487479º, 2.123503º
Masia de Can Canaletes i aqüeducte.
41.479157º, 2.142362º
Masia de Can Catà
41.469872º, 2.149952º
Masia de Can Coll i Àrea de Can Coll
41.473393º, 2.128351º
Masia de Can Fatjó del Molí.
41.484013º, 2.127144º
Masia de Can Miró.
41.501460º, 2.102093º
Masia de Can Serraparera.
41.496042º, 2.130091º
Paratge de Canaletes.
41.483073º, 2.143356º
Bosc Gran de Can Catà
41.469872º, 2.149952º
Monument a Europa
41.485378º, 2.128094º
Parc Esportiu Guiera    -Avda. de Guiera 6-8
41.483350º, 2.139192º

Parc Tecnològic del Vallès

41.484886º, 2.127711º
Jutjats
41.484005º, 2.143957º
Monument a Francesc Macià.   Final Av. Primavera
41.489279º, 2.144290º

FESTA MAJOR
Primer cap de setmana del maig

MUSEUS 
Ca N’Olivé
(Montflorit): Horari: Diumenges d’11 a 14 hores. 41.480617º, 2.134068º
Museu de Ca n’Ortadó:
Plaça de Sant Ramon, 23-24.
Tel.:93 692 33 22. (actualment tancat) Accés lliure als jardins.
41.488767º, 2.135999º

Museu i Poblat ibèric
41.480617º,2.134068º

OFERTA CULTURAL:
Festival de Blues  (octubre)

VARIS
Ajuntament 
 -Pl. Francesc Layret, s/n
41.491027º,2.140686º
Pavelló d'esports
(Compleix Esportiu Municipal Can Xarau)
41.494471º, 2.139991
L'Ateneu.
-Carrer Indústria, 38-40
41.488106º,2.140945º

Biblioteca Central 
-Avda de Catalunya
41.492544º, 2.142231º
Pl. Sant Ramon i Monument Republica
41.489107º, 2.136014º
Columnes d'Alfaro (UAB)
41.497103º, 2.110553º
Parc de Cordelles
41.496174º, 2.133794º
Estació Renfe de Cerdanyola (Av de Catalunya)
41.492656º, 2.147392º
Estació Renfe Cerdanyola-Universitat
41.497040º, 2.115583º
Estació Ferrocarrils de Catalunya Bellaterra
41.500968º, 2.090583º
Estació Ferrocarrils de Catalunya Universitat Autònoma
41.502824º, 2.102540º
Zona Esportiva Municipal Les Fontetes.  Pg. d'Horta s/n
41.486486º, 2.144069º
Àrea de Can Coll  (restaurant, àrea de lleure) Montflorit
41.472626º, 2.127352º 
Zona Esportiva del Bosc Tancat  -carrer Riu Sec s/n
41.501639º, 2.130923º



            Mapa del món

 

Sobre la Serra de Collserola
 
 
Patrimoni construït

 Castells medievals
        Fortificació medieval Penya del Moro
       Castellciuró
       Castell del Papiol
       Castell de Torre Baró

 Ermites i esglésies
        Santa Maria de Valldonzella
        Sant Cebrià i Santa Justina
        Santa Creu d'Olorda
        Santa Maria de Vallvidrera
        Santa Maria de les Feixes
        La Salut de Sant Feliu de Llobregat
        Temple del Tibidabo
         La Salut o Santa Eulàlia de Madrona
         Sant Adjutori
         Sant Medir
         Sant Pere de Romaní
         Sant Bartomeu de la Quadra

 Masies
         Ca n'Abadal (Sant Feliu de Llobregat)
         Ca n'Albareda (Sant Feliu de Llobregat)
         Can Balasc (Barcelona)
         Can Baró (Sant Just Desvern)
         Can Bell (Sant Cugat del Vallès)
         Can Borrell (Sant Cugat del Vallès)
         Can Bosquets (Sant Cugat del Vallès)
         Can Bova (Sant Cugat del Vallès)
         Can Calopa de Dalt (Barcelona)
         Can Campmany (Molins de Rei)
         Can Candeler (Sant Just Desvern)
         Can Carbonell (Sant Just Desvern)
         Can Castellví (Barcelona)
         Can Catà (Cerdanyola del Vallès)
         Coll (Cerdanyola del Vallès)
         Can Cortès (Sant Cugat del Vallès)
         Can Coscoll (Sant Just Desvern)
         Can Fatjó (Sant Just Desvern)
         Can Gelabert (Sant Just Desvern)
         Can Maimó (El Papiol)
         Can Masdeu (Barcelona)
         Can Monmany (Sant Cugat del Vallès)
         Can Padrosa (Sant Just Desvern)
         Can Pahissa (Sant Feliu de Llobregat)
         Can Ribes (Molins de Rei)
         Can Tintorer (Molins de Rei)
         Can Valldaura (Cerdanyola del Vallès)
         Can Vila (Sant Just Desvern)
         Can Vilagut (Molins de Rei)
         Granja Can Llevallol (Barcelona)
         Torre del Bisbe (Sant Feliu de Llobregat)
         Vil·la Joana (Barcelona)
         Torre Negra (Sant Cugat del Vallès)

 Fonts
          Font de la Budellera
          Font del Bacallà
          Font de Can Lloses
          Font Groga
          Font d'en Llevallol
          Font Joana
          Font de la Maduixera
          Font d'en Ribes
          Font de la Rabassada
          Font d'en Sert
          Font de la Salamandra
          Font de Sant Medir o del Manyos
          Font de Santa Pau