El temps a Cerdanyola del Vallès 
 Farmàcies de guàrdia 





     

Passeig de Cordelles

   


Uralita, condenada por primera vez por los daños del amianto a los vecinos de la fábrica de Cerdanyola.
La sentencia considera que la empresa “no actuó con la diligencia exigible al hacer emisiones sin el control adecuado
al ambiente exterior”


 
La Audiencia de Madrid ha condenado por primera vez la empresa Uralita a indemnizar con más de 2 millones de euros a un conjunto de vecinos afectados por el amianto de su fábrica de Cerdanyola del Vallès. En total son 39 personas afectadas de Cerdanyola y Ripollet, sin relación laboral directa con la empresa, o sea, perso-nas que vivían y/o trabajaban cerca de la empresa.

La sentencia considera que la empresa “no actuó con la diligencia exigible al hacer emisiones sin el control adecuado al ambiente exterior de fibras de amianto de su explotación industrial, con lo cual incurrió en responsabilidad por los daños causados ​​a las poblaciones circundantes de Cerdanyola y Ripollet al inhalar sus habitantes las fibras de amianto emitidas al ambiente exterior sin el debido control por la actividad industrial desarrollada por la demandada“.

Los habitantes de Cerdanyola y Ripollet inhalaron fibras de amianto emitidas sin el debido control


Según el colectivo Ronda, que ha llevado el caso, se trata de la primera resolución judicial que hace responsable a Uralita de las enfermedades y defunciones de personas sin vinculación laboral directa con la empresa causadas por la exposición al amianto procedente de lo fue su mayor centro productivo en España, en funcionamiento entre los años 1907 y 1997.

Para las abogadas del Colectivo Ronda Esther Pérez y Esther Costa, “se trata de una resolución pionera que reconoce, por primera vez, el legado de muerte y sufrimiento que la empresa Uralita ha dejado en las localidades donde se asentó“.

Primera resolución por enfermedades y defunciones de personas sin vinculación laboral directa con la empresa

Así lo ha establecido por primera vez la Audiencia de Madrid en respuesta a la demanda colectiva que exigía el reconocimiento de la responsabilidad de la empresa sobre las patologías, incluidas diversas formas de cáncer, derivadas de la inhalación de fibras de amianto por parte de personas que eran familiares de trabajadores o, sin serlo, personas que residían o trabajaban en las inmediaciones de la fábrica.

De este modo, la Audiencia de Madrid revoca la sentencia dictada por el Juzgado de Primera Instancia número 96 de Madrid en diciembre de 2015 que condenó a la empresa por la afectación sobre las personas que habían convivido con trabajadores de la fábrica pero desestimaba la responsabilidad respecto a la inhala-ción de fibras de amianto de aquellos vecinos la causa de exposi-ción de los cuales había sido mantener su residencia o lugar de trabajo en las proximidades de la fábrica.

Demanda colectiva que exigía el reconocimiento de la responsa-bilidad de la empresa sobre las patologías

Para las abogadas de Colectivo Ronda “afortunadamente , ya hace años que existe una sólida jurisprudencia que establece la respon-sabilidad de Uralita por las enfermedades y los fallecimientos de sus exempleados y familiares al haber existido una permanente vulneración de la normativa laboral de protección de la salud, pero no había nada parecido en cuanto a los llamados pasivos ambien-tales, que han pagado con la salud y la vida por el solo hecho de vivir junto a unas fábricas donde se actuó con reiterado desprecio hacia a la obligación de impedir que las fibras de amianto


de amianto fueran emitidas hacia el exterior. Esta sentencia acaba con la impunidad al respecto“.

La Audiencia considera que ”se ha estudiado científicamente que la mayor exposición a la inhalación de fibras de amianto en Cerdanyo-la y Ripollet ha provocado una mayor incidencia de las
enferme-dades relacionadas con la inhalación de fibras de amianto“.

El cáncer de pleura o mesotelioma es una enfermedad mortal y sin cura vinculada a la exposición al amianto


Y esto, como consecuencia de que ”la demandada Uralita, cono-ciendo el peligro que comportaba la utilización e inhalación de fibras de amianto, no actuó con la diligencia exigible en emitir sin el control adecuado al ambiente exterior las fibras de amianto de su explotación industrial, con lo cual incurrió en responsabilidad civil de carácter extracontractual por los daños causados ​​a las poblaciones de Cerdanyola y Ripollet al inhalar sus habitantes las fibras de amianto emitidas en el exterior sin el debido control por la actividad industrial desarrollada por la demandada“.

Según el tribunal, ”Uralita no ha acreditado suficientemente que adoptara por su parte, no ya las medidas legales obligadas, sino aquellas conforme a los conocimientos habidos en el momento que se produjeron los hechos, entre 1962 y 1992, se tenían que haber adoptado con una diligencia y cuidado que le era exigible en desarrollar su actividad productiva con materiales que sabía menos desde 1940 que eran especialmente peligrosos“.

“Uralita, conociendo el peligro del uso e inhalación de fibras de amianto, no actuó con la diligencia exigible”

”Lo que se ha vivido en Cerdanyola y Ripollet, como sucede en otras localidades donde se establecieron grandes fábricas dedicadas a la fabricación y manipulación de fibrocemento y derivados, como es el caso de Castelldefels, es un verdadero drama que, desgraciada-mente, perdurará durante décadas -explican las abogadas- y que hasta ahora no gozaba del reconocimiento merecido, ya que únicamente se consideraba probada la responsabilidad de las empresas por lo que respecto a sus extrabajadores ya las personas que convivían con ellas, expuestas al amianto por la negativa de Uralita a hacerse cargo de la limpieza de la ropa de trabajo, doble taquilla, y otros incumplimientos“.

Las localidades de Cerdanyola y Ripollet han sido consideradas a menudo la ‘zona cero’ del amianto en España por la extrema incidencia de las enfermedades causadas por el amianto entre su población. Mientras lo habitual es que estas enfermedades no afecten más de 10 personas por año y millón de habitantes, esta cifra se eleva hasta 95 en el caso de Ripollet y Cerdanyola del Vallès.

Una proporción que todavía aumenta más si tenemos en cuenta la incidencia del cáncer de pleura o mesotelioma -enfermedad mortal y sin esperanza de cura con la única causa posible en la exposición al amiant- que no se da más que entre uno y tres casos por millón de habitantes. En la zona que acogió a la Uralita, esta cifra se eleva hasta los 47 casos por millón.

Cerdanyola y Ripollet han sido consideradas a menudo la ‘zona cero’ del amianto en España.

(laVanguardia)   18/12


Esports Cap de Setmana


 
Futbol 3ª Divisió Grup 5 Gavà - Cerdanyola CH                  0 - 2
OK Lliga.  (F) CP Vilnova  - Cerdanyola CH      4 - 6 
Hoquei 1ª Catalana Cerdanyola CH - Masquefa         5 - 2
Hoquei 1ª Catalana (F) Fergo AISA - Cerdanyola CH     4 - 6


Más de 30 municipios mantienen un recurso contra la Generalitat por dejar de subvencionar guarderías.


 
Un total de 36 municipios mantienen un recurso contra la Generalitat por dejar de subvencionar a guarderías, a fecha de 2015, y entre los que hay 30 que tramitaron conjuntamente el recurso -aunque cuatro no han continuado ante los tribunales-, y seis que mantienen el pulso individualmente.

Así, lo han tramitado individualmente Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, L'Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Sant Joan Despí y Terrassa (Barcelona), todos del PSC.

Conjuntamente, lo han tramitado los ayuntamientos de Barberà del Vallès, Camprodon, Canovelles, Castellar del Vallès, Castellbell i el Vilar, Cerdanyola del Vallès, Lleida, Montmeló, Pineda de Mar, Pont de Vilomara i Rocafort, Ripollet, Rubí y Sant Adrià de Besòs.

También lo han hecho Sant Boi de Llobregat, St. Cebrià de Vallalta, Sant Celoni, Sant Esteve Sesrovires, Sant Llorenç d'Hortons y Santa Coloma de Gramenet, Tarragona, El Vendrell y Viladecans.

La mayoría de los 30 consistorios del escrito conjunto son del PSC, con la excepción de Montseny (AMP-PM), Olesa de Montserrat (BO-EUA-E), El Prat (ICV-EUA) y Santa Perpètua de Mogoda (ICV-EUA).

Los ayuntamientos de Granollers, Les Masies de Voltregà, Riudarenes y Sant Cugat Sesgarrigues formaron parte del primer escrito conjunto de reclamación, pero no han continuado el recurso ante la Sala del Contencioso Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC).

CONDENA DEL TSJC

El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) ha condenado a la Generalitat por dejar de subvencionar a guarderías, en un contencioso iniciado por el Ayuntamiento de
Cornellà de Llobregat (Barcelona), ha informado el consistorio en un comunicado.

El fallo condena a la Generalitat a pagar 2.358.200 euros a consistorios en deuda por los cursos de 2012 a 2015, y subraya la responsabilidad financiera de la administración autonómica en la etapa educativa de 0 a 3 años.

De esta forma, ha dado la razón al consistorio del Baix Llobregat, obligando a la Generalitat a abonar 1.300 euros por alumno y curso, como prevé el último convenio firmado en 2013.

El fallo clarifica el deber de la Generalitat de cofinanzar estos servicios municipales, que se crearon de acuerdo con un plan autónomico de 2005 para potenciar la primera etapa de la educación infantil.

Según el Ayuntamiento, la Generalitat esquivó su compromiso, primero reducido significativamente su aportación, de 1.800 euros por alumno y curso, a 1.600 y después a 1.300 euros, y después dejando de formalizar los convenios con el consistorio.

DEMANDA EN 2014

Ante esta situación, el Ayuntamiento de Cornellà acordó en sesión plenaria del 25 de septiembre de 2014 requerir a la Generalitat que, en ejercicio de sus competencias y cumplimiento de obligaciones legales, pagara la deuda exigible en aquel momento, de 826.800 euros en concepto del curso 2011-2012, y que formalizara el convenio para los cursos posteriores.

La Generalitat nunca contestó expresamente el requerimiento aunque abonó la cantidad de 826.800 euros correspondientes al curs de 2011-2012.

(catalunyapress.es)  15/12



Nou cartipas
del govern municipal

 
L’entrada de Laura Benseny com a regidora del govern municipal, substituint a Maurici Jaumandreu, ha produït canvis en el cartipàs

Laura Benseny s’ha fet càrrec de Transparència i Bon Govern. També ha assumit les Relacions Institucionals amb l’Entitat Muni-cipal Descentralitzada de Bellaterra i Esports.

En aquest darrer servei ha substituït a Contxi Haro, que ara afegirà a les seves responsabilitats, les de Finances i Serveis Econòmics i Contractació i Gompres.

Haro seguirà portant també Seguretat Ciutadana, Protecció Givil i Mobilitat, Promoció Econòmica i Treball.

El servei de Participació, fins ara a l’Àrea d’Alcaldia, queda inclòs dins l’Àrea de Polítiques Socials i l’assumeix Elvi Vila, qui també encapçala Drets Civils, Educació, Cultura i Serveis Socials, Ivan Gonzalez seguirà al capdavant d’Activitat Urbanística, Espai Públic i Medi Ambient, i a més, serà el portaveu del grup Compromís per Cerdanyola, substituint en aquesta funció a Contxi Haro.

LAIcalde, Garles Escolà, seguirà liderant directament Relacions Institucionals, Organització, Planificació Estratègica, Serveis Jurídics i Recursos Humans.


La carretera de la Arrabassada repite como tramo con más riesgo de accidente, según el Racc

 
La carretera de la Arrabassada, la BP-1417, entre Barcelona y Sant Cugat del Vallès (Barcelona) es el tramo con más riesgo de accidente de la red viaria catalana por segundo año consecutivo, según el estudio EuroRAP 2014-2016 del Racc.

Este miércoles (dia 13) se ha presentado la XVI edición de este estudio que audita la red de carreteras, que impulsa el Racc en colaboración con la Conselleria de Territorio y Sostenibilidad de la Generalitat, el Servei Català de Trànsit (SCT) y la Diputación de Barcelona, según un comunicado.

En la lista de 'puntos negros' en las carreteras ocupa el segundo lugar la BV-1221 entre Terrassa y Matadepera (Barcelona), y la sigue la N-260 en su enlace con la N-1411 y la LV-4055 en Marinet (Lleida).

Según este estudio EuroRAP, de los diez tramos con más riesgo, siete ya aparecían en el estudio del año pasado y todos son en carreteras convencionales de calzada única: seis son de la provincia de Barcelona, dos de Lleida, uno de Girona y el último compartido entre Barcelona y Girona.

El tramo con más concentración de accidentes de Catalunya es la carretera C-58 entre Barcelona y Cerdanyola del Vallès, y el segundo con más accidentes es la C-31 entre El Prat de Llobregat y L'Hospitalet (Barcelona).

Todas las provincias aumentan en el análisis de este año su porcentaje de kilómetros con riesgo muy alto o alto de accidente, y Girona lidera como demarcación con el mayor porcentaje de kilómetros de riesgo muy alto.

Según el Racc, los accidentes graves y mortales han disminuido muy ligeramente en Catalunya (-0,46%) en el trienio 2014-16,
mientras que la movilidad por carretera ha aumentado un 3,26%.

Destacan que en el periodo 2010 y 2016 ha habido una reducción de 32% en el número de víctimas mortales pero que en los últimos dos años se constata un "claro estancamiento en esta tendencia".

MOTOCICLETAS

Respecto a la motocicleta, las carreteras con más accidentes son la C-58 entre Barcelona y
Cerdanyola, y la C-31 entre El Prat y L'Hospitalet, así como la Ronda Litoral.

Según cifras del Racc, la siniestralidad en general de los motoristas ha aumentado un 36% desde 2013 y la mortalidad y accidentalidad grave, un 13%.

En el 43% de los accidentes con muertos o heridos graves de toda la red vial hay involucrada como mínimo una moto o un ciclomotor, pese a que solo representan el 5% de la movilidad global en carretera, lo que para el Racc demuestra la "alta y creciente siniestralidad grave de este colectivo".

En el caso de los camiones, las carreteras con más accidentes son la Ronda Litoral de Barcelona, la B-10, entre el Nus de la Trinitat y su enlace con la B-20, la A-2 y la C-32, y la N-340 entre su enlace con la C-32 y el inicio de la variante de Vilafranca (Barcelona)

El estudio EuroRAP ha analizado 6.362 kilómetros de toda la red vial catalana, que representan un 52% del total y por donde circula el 90% de la movilidad total por carretera. (EuropaPress)

(laVanguardia) 14/12


Èxit de la Cursa de la UAB en suport de La Marató de TV3

 
 
Enguany, la UAB -amb la col.laboració de l'Ajuntament de Cerdanyola- s'ha tornat a organitzar la Cursa de la UAB, una festa esportiva i solidària per captar fons per a les malalties infeccioses, a les que La Marató de TV3 destinarà la recaptació. Com a novetat, s'ha fet entre setmana, s'han escurçat les distàncies i s'ha canviat l'itinerari, per tal d'implicar la comunitat UAB, en un any en què la universitat celebra el seu 50è aniversari.

Hi han participat 625 peresones, de les quals el 51% homes i el 49% dones; i de les quals el 34,8% han vingut de Barcelona, el 12,4% de Cerdanyola del Vallès, el 9,9% de Sabadell, i el 5,9% de Sant Cugat, per citar les poblacions d'on procedien més participants.

La Cursa de la UAB destinarà la seva recaptació a la investigació en les malalties infeccioses, que són a les que enguany es dedica La Marató de TV3. Les malalties infeccioses són la causa d'1 de cada 3 morts al món i són un problema important de salut pública.

La majoria es transmeten d'uns individus als altres i poden afectar qualsevol persona. Tothom tindrà unes quantes infeccions al llarg de la seva vida. Inclou malalties com la pneumònia, la grip, la gastroenteritis o les infeccions urinàries.

 
El corredor Iván Limia Boo, del Club Montornès, ha guanyat la cursa de 6,2 km en categoria masculina i l'estudiant de la UAB Estefania Chamorro Padilla l'ha guanyat en la categoria femenina. 


Un estudio muestra cómo la sequía ha cambiado los bosques en últimos 25 años


 
 
Un estudio realizado por científicos de la Universidad Autónoma de Barcelona y del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) constata que la sequía ha cambiado los bosques de la Península Ibérica en los 25 últimos años.

Los autores destacan que las tendencias de cambio de los bosques corresponden al periodo comprendido entre 1987 y 2012 y que se han observado gracias a imágenes de teledetección obtenidas por satélite y computación estadística.

El estudio, publicado en la revista especializada Forest Ecology and Management, muestra la dinámica y cómo ha cambiado la vegetación de tres grandes zonas de la península: una que abarca buena parte de Catalunya, otra de Aragón y la última en Andalucía, incluyendo Sierra Nevada y buena parte del sistema Penibético.

"Tras el abandono de muchas zonas rurales y el cambio de uso de la tierra, la sequía y las variables topográficas que condicionan la disponibilidad de agua juegan un papel muy importante en los cambios de los bosques en los últimos años", explica el autor principal del estudio, el investigador de la Universidad Autónoma de Barcelona Juan José Vidal Macua.

El artículo destaca la disminución de las coníferas, especialmente pinos, y la expansión de los planifolios mediterráneos, los cuales podrían convertirse en dominantes en muchas áreas del Mediterráneo si continúa la tendencia climática de aumento de temperaturas y menos agua.

A las coníferas en general les afectan mucho las sequías largas, y es por este motivo que especies como el pino rojo, mejor adaptado a latitudes frías del norte de Europa, han ido quedando relegadas a

zonas húmedas y cotas altas de las montañas, favoreciendo a especies como la encina, la coscoja y el roble pubescente.

De hecho, los resultados muestran que, bajo condiciones de sequía, los bosques mixtos de planifolios y coníferas es más fácil que pasen a ser de sólo planifolios con el tiempo, mientras que en zonas con pocos episodios de sequía algunas coníferas siguen dinámicas activas.

Al norte, en las zonas de Catalunya y Aragón, la encina y la coscoja se han visto favorecidas en aquellas zonas más afectadas por la sequía, y en zonas de baja radiación solar en Cataluña, las sequías han favorecido una frondosa caduca como el roble pubescente.

Sin embargo, las transiciones a bosques caducifolios necesitan disponibilidad de agua y humedad en el suelo, por lo que suelen ser más frecuentes en el norte de la Península, y de forma más testimonial en el sur, donde el clima es más cálido y seco.

En Aragón, la zona del río Cinca ha tenido una transición importante de coníferas hacia caducifolios, dado que este río ofrece unos suelos mucho más adecuados para los árboles de hoja caduca.

"Que los bosques cambien y las especies más resistentes a la sequía terminen dominando las comunidades forestales podría alterar el ritmo de captura de carbono y el régimen de incendios en el Mediterráneo", alerta Cristina Domingo, una de las autoras del estudio.

Esta investigación se enmarca dentro del proyecto ACAPI, que está estudiando la dinámica de las cubiertas de los suelos y del clima en toda la Península Ibérica durante los últimos 45-65 años. JEC - Efe

 
 


El número pensiones contributivas en Cataluña creció 6,6 % entre 2011 y 2016


 
 
El número de pensiones contributivas de la Seguridad Social percibidas por residentes en Cataluña ha aumentado un 6,6 % entre 2011 y 2016.

En un comunicado, el Instituto de Estadística de Cataluña (Idescat) ha informado de que el número de pensiones de este tipo alcanzó las 1.668.195 a 31 de diciembre de 2016.

El importe bruto mensual medio es de 954 euros, aunque con grandes diferencias entre los hombres (1.232 euros) y las mujeres (727,1 euros).

Por municipios, hay un grupo de 80 poblaciones donde el importe mensual medio de las pensiones contributivas supera los 1.000

euros, entre ellos Barcelona, Girona, Tarragona, Sant Cugat y Cerdanyola del Vallès, Castelldefels, El Prat de Llobregat o Viladecans, entre otros.

Por el contrario, hay 220 municipios donde la pensión media es inferior a los 700 euros mensuales.

Por comarcas, se ha aumentado el número de pensiones contributivas en 33 y en la Val d'Aran, y en especial ha crecido especialmente el número de pensiones de este tipo entre 2011 y 2016 en el Baix Penedès (+ 15 %), Garraf (12,8 %) y el Tarragonès (12,2 %). EFE

(lavanguardia) 13/12 
 


Breus del Cerdanyola F.C.

 
 
El Cerdanyola es reforça.
L’equip local ja ha començat a moure’s en el mercat i ha adquirit el central Albert López, que fins ara jugava en el Manresa, a la primera catalana

Diumenge 17 de desembre a les 12 hores
Gava - Cerdanyola FC




Adjudicada la gestión del nuevo Centro Logístico de Biomasa
del Vallès Occidental



 
 
El Consejo Comarcal del Vallès Occidental ha adjudicado recientemente a una UTE local la concesión administrativa de la gestión del Servicio Público Comarcal de Biomasa Forestal. La concesionaria será la encargada de gestionar el nuevo Centro Logístico de Biomasa y las dos calderas instaladas en el Consorcio Sanitario de Terrassa y la Universidad Autónoma de Barcelona.

El contrato ha sido adjudicado a la UTE formada por Comsa Renovables, S.L.U. y Comercial Vallesana de Suministros, S.A. Se prevé que a principios de 2018 puedan ponerse en marcha estos equipamientos y se complete la entrada en funcionamiento de todo el servicio.

La concesión del Servicio Comarcal de Biomasa puede suponer, en un principio, la producción de 3.000 toneladas anuales de astilla para las dos calderas de la UAB y el CST. Se estima que un 80% de la producción será para la Caldera del Consorcio Sociosanitario de Terrassa y el 20% para la caldera de la UAB.

El Centro logístico tiene una capacidad máxima de producción de 6.600 toneladas anuales de astilla. Las 3.600 toneladas restantes,


Centro Logístico de biomasa de Vallés Occidental.


se venderán a otras calderas públicas o privadas que cumplan con los parámetros previstos, firmando el correspondiente convenio de alta de usuario del servicio comarcal.

 (eseficiencia.es)
 


Torna a obrir-se
la Sala d'Estudi Nocturna
a la Biblioteca Central



 
 
La Biblioteca Central de Cerdanyola obre un nou període de la Sala d'estudi nocturn amb motiu de la proximitat de l'època d'exàmens universitaris.

Aquesta sala tornarà a estar habilitada a la planta -1 de la biblioteca del 8 de gener al 3 de febrer. Entre aquestes dates es podrà fer ús de la sala de dilluns a dissabte de 20:30h a 01:00h.

Per accedir-hi només cal presentar el DNI o el carnet de la biblioteca per tal de poder fer un control a l'entrada. Els usuaris disposen de Wifi i poden fer consultes a la sala del fons biblio-gràfic, tot i que no s'ofereix servei de préstec



El TSJ ratifica que l'antiga Izar i Navantia han de pagar un 30% de recàrrec a la vídua d'un obrer exposat al material cancerigen
 
Les famílies de treballadors de la indústria que van morir després d'emmalaltir per l'ús d'amiant, en aquest cas en el sector de la construcció naval, han tornat a anotar-se un triomf en l'àmbit dels tribunals. El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Múrcia ha desestimat el recurs que les empreses públiques Navantia i Izar Construccions Navals van presentar contra la sentència d'un jutjat de Cartagena que els va imposar un recàrrec del 30% en les prestacions de viduïtat, per la mort de un treballador que va estar en contacte amb l'esmentat material cancerigen.

La resolució de la Sala del Social del TSJ indica que el jutjat de Cartagena va declarar provat que la demandant percep una pensió de viduïtat per malaltia professional, des de la mort del seu espòs. Aquest va tenir lloc a l'octubre de 2012. El exobrer patia un adenocarcinoma de pulmó, a més d'insuficiència respiratòria i asbestosi pulmonar. L'home va ingressar a la llavors Empresa Nacional Bazán al gener de 1967 i va treballar primer com a peó i després com a especialista, fins que va cessar, al febrer de 1992, per un expedient de regulació d'ocupació.

La sentència, ara recolzada pel TSJ, va recollir igualment que «en la realització del seu treball estava en contacte amb l'amiant, cosa que no nega la part demandada; els mitjans de protecció eren molt rudimentaris; i els reconeixements mèdics eren, com a molt, anuals ». També exposava el Jutjat de Lo Social de Cartagena, que en la construcció de vaixells i submarins s'utilitzava l'amiant, amb el qual l'espòs de la demandant va estar en contacte.

La sentència va condemnar a les dues empreses a un recàrrec del 30% en les prestacions de viduïtat, per falta de mesures de seguretat.

La resolució arriba tot just dues setmanes després que l'Associació de Perjudicats i Afectats per l'Amiant (fa pena) es va concentrar davant l'Assemblea Regional, per exigir el reconeixement com a malaltia professional de les patologies vinculades a la inhalació de fibres d'amiant. Aquestes s'allotgen a les vies respiratòries.


Entre altres coses, rebutgen el conveni signat pel Servei Murcià de Salut (SMS) i el Ministeri de Justícia per a realitzar una investigació sobre l'asbestosi, a través de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona. Denuncien els costos del procés i reclamen que les proves siguin realitzades a través dels hospitals de la Regió, com el Saint Lucia de Cartagena.

La Conselleria de Salut calcula en 2.250 els potencials afectats a la Regió, una xifra que fa pena s'eleva a 5.000.

El diputat regional d'Podem Andrés Pedreño ha donat suport a les reivindicacions de fa pena i ha exigit, entre altres coses, que les autòpsies es realitzin a l'hospital de cada usuari i sense necessitat de demanar-ho a un jutge. EFE

(laverdad.es/murcia) 8/12


Absorsistem en la planta de Poligeneración de alta eficiencia energética ST4
en el parque de L'Alba




 
Desde el año 2010 la Planta de Poligeneración ST4, central de energía singular en el mercado español, es un referente por su tamaño y por la enorme cantidad de energía que es capaz de suministrar, genera electricidad, calefacción, refrigeración para el Sincrotrón Alba y para todo el parque tecnológico y Polígono industrial Alba en Cerdanyola del Vallés , localidad contigua a Barcelona detrás de la montaña del Tibidabo.

Situada en el centro de un terreno de 340 hectáreas, se estima que será capaz de atender la demanda tanto de una area residencial de 15.000 vecinos y de un polígono industrial en el cuál se prevén la creación de 40.000 empleos aproximadamente.

Inicialmente la construcción de la planta fue pensada para cubrir las necesidades energéticas del Sincrotrón Alba, el único acelera-dor de partículas de España y base de la investigación en esa area de la Universidad Autónoma de Barcelona, fue posteriormente cuando se contempló la idea de crear un District Heating and Cooling para cubrir las necesidades presentes y futuras de toda la zona.

La planta de poligeneración ha estado funcionando según las previsiones efectuadas con un excelente rendimiento.


INSTALACIÓN de COGENERACIÓN

La instalación de COGENERACIÓN consta de 3 motores Jenbacher JMS620, accionados a gas natural, con una potencia de generación eléctrica de 3.354 kW cada uno con una eficiencia eléctrica del 45%.

Aprovechando el calor residual de estos motores ( gases de escape y agua caliente) se han instalado dos máquinas de Absorción Thermax distribuidas en España por Absorsistem:

• Enfriadora de absorción THERMAX de 5 MW de doble efecto accionada directamente por los gases de escape de los motores y con un COP elevado del 1,3.

• Enfriadora de absorción THERMAX de 3 MW de simple efecto que funciona con el agua sobrecalentada de los motores con un COP de 0,75.

Mediante estos equipos se incrementa la eficiencia de la cogeneración hasta un 86,5%. El mantenimiento de ambas enfriadoras es implementado por Absorsistem.

Además como sistema de seguridad, para dar apoyo cuando sea necesario, se instaló:

• Un depósito subterráneo de 4.000 m3 capaz de proporcionar 7 MW de potencia frigorífica durante 2,5 horas.
• una planta enfriadora eléctrica de CARRIER de 5Mw que cubre los picos de demanda cuando las máquinas de absorción no son suficientes.

Para el correcto funcionamiento, se ha requerido la instalación de una torre de enfriamiento hecha a medida debido a las grandes dimensiones de la instalación.

(construnario.com) 12/12
 


Ellos también son 'Wonder'


 
• Niños con malformaciones faciales severas esperan que la película ayude a la aceptación de sus patologías
• El largometraje puede convertirse también en un recurso pedagógico para que las escuelas aborden el 'bullying'

Martí Cheng es un chico silencioso. Tiene 10 años y unos bonitos ojos rasgados que desvía hacia el suelo cada vez que un adulto se dirige a él. "Es que es muy tímido", le justifica Eva Martínez, su madre. Pero cuando termina la película este chico tan y tan vergonzoso arranca a aplaudir. Le ha gustado mucho, confiesa con una gran sonrisa. Martí Cheng y su familia fueron el domingo pasado al cine, en sesión matinal, para ver Wonder, el largometraje inspirado en el libro del mismo nombre de la norteamericana R. J. Palacio que se ha estrenado este fin de semana en España. La novela, que ha sido un éxito de ventas en todo el mundo, narra la historia de August Pullman, un niño con una grave malformación facial que a los 10 años va por primera vez al colegio.

También Aina le da un efusivo like -levanta con vigor su dedo índice, en lenguaje emoticónico- a la película, interpretada por el actor Jakob Tremblay, que tuvo que ser convenientemente maquillado y caracterizado para el papel. "Supongo que no era fácil encontrar a un niño con el mismo aspecto de August", reflexiona algo decepcionada la joven, estudiante de cuarto de ESO. Como Martí Cheng, Aina nació con una fisura labiopalatina (popularmente conocida como labio leporino), que le provoca una malformación en el rostro.

Aina, que de mayor quiere ser ilustradora, acumula a sus 15 años varias operaciones quirúrgicas. "Las últimas han sido, una, de la nariz y, otra, para reconstruirle el labio superior… Y la próxima será en la mandíbula y, de nuevo, la nariz", detalla su madre, Gemma Olivella. También el protagonista de Wonder explica, nada más arrancar el filme, que él ha sido sometido a 27 intervenciones: "Me han ayudado a respirar, a ver, a oír sin audífono… Pero ninguna ha conseguido que parezca normal", cuenta el niño.

Los chavales que este gélido domingo se han dado cita en los cines El Punt de Cerdanyola del Vallès también son Wonder. Y agradecen al libro, a su protagonista y ahora también a la película, lo mucho que les han ayudado a dar a conocer su patología y otras similares, como la de Treacher Collins, que también afecta a la formación del cráneo y el rostro.


Los tipos de mirada

"Más que ayudarme a mí, yo creo que esta historia ha servido para que muchas personas entendieran un poco mejor cómo nos sentimos cuando la gente nos mira por la calle", señala Aina. Ella, acostumbrada a que la gente exprese reacciones muy distintas cuando la ven de cara, ha elaborado su propia clasificación. "Hay varios tipos de miradas –describe-: las de asco, las de pero esto qué es y las de uy". Ninguna de ellas es agradable para un niño.

"Hay varios tipos de miradas: las de asco, las de 'pero esto qué es' y las de 'uy'"

Aina Serra - Estudiante de 15 años con fisura labiopalatina

Muchas veces, las miradas más o menos dolorosas, son solo el preámbulo de comportamientos de rechazo, de un acoso que llega



más tarde. "Yo les pedí a mis padres que me cambiaran de instituto en primero de ESO. Lo pasé muy mal aquel curso", confiesa Aina. De hecho, 'Wonder', que en Catalunya es lectura en muchos centros de secundaria se ha convertido, a través del boca-oreja, en una herramienta pedagógica para tratar sobre el 'bullying' en las escuelas.

El hecho de que la historia esté narrada desde distintos puntos de vista -el del propio August, el de su hermana Via, el de una amiga de esta y el de un compañero del colegio- aporta perspectivas distintas de cómo estos niños y sus entornos viven el hecho de ser diferentes.


Fácil identificarse

Este planteamiento facilita la identificación con alguno de los personajes, reconocía el pasado abril la autora de la novela, R. J. Palacio, de visita en Barcelona con motivo de la festividad de Sant Jordi. "Como es un libro que habla sobre las relaciones entre las personas, sobre la amistad y sobre temas que les preocupan, siempre desde un punto de vista amable, los jóvenes han visto Wonder como algo cercano a ellos", subrayaba entonces Palacio. Cinco millones de ejemplares vendidos lo acreditan.

"Ahora, gracias a la película, las madres podemos presumir de que somos un poco Julia Roberts". Gemma Olivella. Presidenta de la Associació de Fissurats de Catalunya

"Hasta las madres nos identificamos de alguna manera", asegura Gemma Olivella, la madre de Aina, que junto con otras progenitoras montó hace unos años Fícat, la Associació de Fissurats de Catalunya. Tampoco para ellas es fácil convivir con la situación. "El tener que estar siempre dando explicaciones a los demás consume una energía enorme", cuenta Olivella.

"Y lo peor -prosigue- no es cuando la gente pregunta. Lo peor es cuando esa gente no pregunta, pero sí mira, y tú ves que a tu hijo eso le hace daño porque se sabe distinto". "Ahora, gracias a Wonder y a la película, podemos presumir de que somos un poco Julia Roberts, que en la cinta interpreta a la madre de August", bromean las madres.

(elPeriodico) 7/12 María Jesús Ibáñez


Un proyecto innovador analizará la relación entre los bosques y la salud humana

 
El ICTA-UAB, el CREAF y la Fundación Bancaria ‘la Caixa’ ponen en marcha en una iniciativa que incluirá una acción de ciencia ciudadana

Bosques sanos para una sociedad saludable es el lema de un innovador estudio de investigación que analizará no solo el papel que desempeñan los bosques como potencial fuente de salud para las personas, sino también cómo el estado de salud de las masas forestales pueden tener efectos en la salud humana. El proyecto está impulsado por la Fundación Bancaria ‘la Caixa’ y cuenta con la participación de expertos del Instituto de Ciencia y Tecnología Ambientales de la Universidad Autónoma de Barcelona (ICTA-UAB) y el Centro de Investigación Ecológica y Aplicaciones Forestales (CREAF).

La investigación nace del creciente interés social y científico sobre los efectos del contacto con el medio natural en nuestra salud y se sustentará en una línea experimental y una línea participativa.

El ICTA-UAB es el encargado de llevar a cabo la primera línea de investigación, que ya se ha iniciado con una recogida de muestras de aire de los cinco tipos de bosque existentes en el Montseny (Barcelona) -escenario escogido por su gran diversidad extrapolable a la mayoría de bosques europeos-, que servirán para analizar las sustancias químicas que emiten las plantas.

El profesor e investigador del centro, Martí Boada, ha asegurado que "hay una falta de experimentación y de datos fiables a nivel mundial en este campo, ya que, hasta ahora, no se le había prestado atención debido a su complejidad".

Sin embargo, ha añadido que Hipócrates, padre de la medicina, ya predijo en su tratados que "para hacer un buen diagnostico de un paciente, antes de mirar el cuerpo, hay que mirar dónde vive".

La investigación, que nace a raíz de una demanda por saber qué
hay de cierto en esta expectativa milenaria, tendrá una segunda  
fase de actuación, durante 2018, que se basará en estudiar las interacciones que el microbioma forestal, ya caracterizado durante la primera fase, tiene en el microbioma humano.


Participación ciudadana


La web AlertaForestal facilitará que los ciudadanos transmitan información sobre el estado de los bosques

La segunda línea de investigación la lidera el CREAF, que se ocupará de analizar la salud de los bosques con el fin de crear modelos matemáticos que permitan saber cuáles serán los entornos más saludables a lo largo de los años, teniendo en cuenta las variaciones que produce y producirá el cambio climático.

El investigador dl CREAF Jordi Vayreda ha hecho un llamamiento a la ciudadanía para llevar a cabo esta parte a través de la web www.alertaforestal.com, donde los usuarios de los bosques de toda Catalunya que vean alguna zona afectada por procesionaria, sequía o ráfagas de viento pueden crear una alerta enviando una fotografía del lugar o imágenes tomadas con drones.

Con esta información, el CREAF prevé empezar a generar modelos matemáticos en un año para predecir cuáles serán los espacios más saludables en un futuro cercano.

Bach ha concluido la presentación asegurando que, pese a que por ahora ICTA-UAB y CREAF trabajan en líneas diferenciadas, pronto confluirán para integrar los dos proyectos y poder caracterizar los bosques para planificar itinerarios saludables y saber, a ciencia cierta, "lo que le ocurre a cualquier persona cuando interactúa con los compuestos que emiten las plantas presentes en nuestros bosques". JEC - EFE

(laVanguardiaa) 15/11

Divendres 22 de desembre

XIII Camí de Justícia


 
El fet que es remememora amb el Camí de Justícia és la drecera que va fer el cerdanyolenc Berenguer de Saltells per arribar al monestir de la veïna vila, on va matar l'Abat Biure la nit de Nadal de 1350. El 22 de desembre d'enguany es farà una marxa nocturna entre el Museu de Ca n’Ortadó de Cerdanyola del Vallès i el Museu-Monestir de Sant Cugat del Vallès. En arribar-hi, les persones caminants faran un sopar lleuger i assistiran a la representació de l'obra Pedra i Sang, que escenifica els fets històrics.

L'activitat és gratuïta i està recomanada per a majors de 10 anys. El recorregut començarà al Museu Ca n’Ortadó a les 18.45 h del dia 22 de desembre i l’obra de teatre s'acabarà cap a les 24 h. La tornada es farà amb autocar. L’activitat es recomana a majors de 10 anys. Les participants han de portar calçat adequat per caminar.

Per poder participar-hi cal inscriure’s a l’Ateneu. Es pot fer per telèfon al 935 914 133 o anar personalment a l’Ateneu entre el 12 i el 20 de desembre de dilluns a divendres de 9 a 21 h. Degut a la gran quantitat de persones que volen participar, habitualment es fa un sorteig públic a l'Ateneu el dia 21 de desembre a les 12 h de les 45 places disponibles.


Què va passar la nit de Nadal de 1350?

La nit de Nadal de 1350, Berenguer de Saltells, noble de Cerdanyola, va assassinar en plena Missa del Gall l’abat del Monestir de Sant Cugat del Vallès, Ramon Arnau de Biure. La raó d’aquest crim venia de lluny i en Saltells no va actuar sol, l’acompanyaven altres personatges destacats del Vallès.

Berenguer  de  Saltells  era  fill  de Ramon de Saltells, el qual, va


deixar els seus béns al monestir de Sant Cugat, pensant que el seu fill havia mort lluny, a la guerra. Però Berenguer estava viu. Quan va tornar i es va trobar desposseït de la seva herència la va reclamar, iniciant-se un conflicte que va acabar amb els fets sagnants de la nit de Nadal.

Aquest crim va ser força insòlit. Però no deixa de ser el reflex d’una societat en la que els poderosos, ja fossin laics o religiosos, s’enfrontaven per la possessió de la terra i els homes i les dones que la treballaven.

(cerdanyola.cat)


El TSJC avala que trabajar con amianto causa cáncer de esófago.


 
El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) ha avalado una sentencia que reconoce que el cáncer de esófago que provocó la muerte de un trabajador de la fábrica Rocalla de Castelldefels fue causado por su exposición continuada al amianto. En su sentencia, la sala social del TSJC desestima el recurso que el Instituto Nacional de la Seguridad Social y la propia empresa Uralita presentaron contra la resolución de un juzgado de lo social que concedió una pensión de viudedad derivada de enfermedad profesional a la esposa del trabajador fallecido, representada por el bufete Colectivo Ronda ante los tribunales.

El TSJC reconoce como causa del cáncer que sufría el fallecido su exposición continuada al amianto, por los 20 años que trabajó en la fábrica de fibrocemento La Rocalla de Castelldefels. Pese a que el cáncer de esófago no está incluido en la lista de enfermedades causadas por el amianto de la Recomendación de la Comisión de las Comunidades Europeas del 2003, la sala considera que está "claro" que la enfermedad del trabajador, localizada en las vías aéreas superiores, "se originó por la repetida exposición e inhalación" de ese material tóxico.

Paralelamente, el Colectivo Ronda y la Asociación de Víctimas Afectadas por el Amianto en Cataluña (AVAAC) han presentado una demanda para que se reconozcan como enfermedad profesional los trastornos de ansiedad y depresión que sufren las personas que han estado expuestas al material usado para fabricar fibrocemento.

(elPeriodico) 7/12

La fábrica de Uralita en Cerdanyola del Vallès, donde se trabajaba con amianto, a principios de los 80. / PACO ELVIRA


Les dessalinitzadores catalanes incrementen la seva producció arran del descens de reserves dels embassaments.


 
• Amb els volums del sistema Ter-Llobregat al 49% i 300 hm3 , s’ha potenciat l’ús d’aigua dessalinitzada com a mesura preventiva
• La planta del Llobregat està funcionant al voltant del 70% de la seva capacitat, mentre que la dessalinitzadora de la Tordera produeix   al 75%, destinant una part de l’aigua a l’àrea de Barcelona.
• L’objectiu d’aquesta mesura, que ha evitat extreure 50 hm3 dels embassaments del Ter i el Llobregat, fa possible alentir la reducció   d’aigua dels pantans.
• Les mesures es complementen amb l’increment de l’extracció d’aigua subterrània de l’aqüífer del delta del Llobregat fins arribar a
  1,77 hm3 cada mes.
 
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha potenciat en les darreres setmanes l’ús d’aigua dessalinitzada per compensar el descens de les reserves embassades. Amb els embassaments del sistema TerLlobregat al 49% i 300 hm3 , la dessalinitzadora del Llobregat està funcionant al voltant del 70% de la seva capacitat, mentre que la planta de la Tordera produeix al 75%, destinant una part de la seva producció a l’àrea de Barcelona (la resta de l’aigua produïda és per satisfer les demandes de la seva zona d’influència).

Cal tenir en compte que habitualment, quan els embassaments estan alts, el seu funcionament és baix (un 10% la del Llobregat i un 20% la de Tordera), però aquestes incrementen producció precisament quan els embassaments comencen a baixar de volum.

L’objectiu d’activar aquestes plantes és alentir el descens de reserves. Arran del’increment de producció de les dessalinitza-dores s’ha evitat extreure 50 hm3 dels embassaments del sistema Ter-Llobregat, una xifra que equivaldria al consum d’aigua de cinc milions de persones per a un període de dos mesos. Si la situació de descens de reserves persisteix, aquestes plantes incrementa-rien més la producció.

Al llarg dels darrers anys s’han recuperat els volums disponibles de l’aigua subterrània de l’aqüífer del delta del Llobregat, amb el que ara es pot incrementar el seu ús aportant 1,77 hm3 cada mes.

Situació de la resta d’embassaments de les conques internes


Pel  que  fa  a  la resta  d’embassaments,  Darnius  Boadella  (Alt
Empordà)  està  al  voltant  del  37%,  amb  22,4  hm3 ,  un volum
similar al de fa un any. Amb aquests volums, les demandes domèstiques de la zona estan garantides durant tot un any i caldrà esperar a les pluges que caiguin en els propers mesos per saber si es podrà garantir la campanya de reg prevista per a l’estiu vinent.

En una situació similar estarien els embassaments de Siurana i Riudecanyes (12,5% i 18,4% respectivament). El primer, amb els volums actuals, garanteix les demandes domèstiques per dos anys a la zona del Priorat però caldrà esperar a les pluges per saber si es pot garantir la campanya de reg de l’estiu vinent. En la mateixa situació estaria el pantà de Riudecanyes.

El Pla Especial de Sequera

Aquestes són les mesures que s’estan duent a terme actual-ment i que es van revisant diàriament. De cara a la primavera es preveu tenir aprovat el Pla Especial de Sequera, l’eina que farà possible la gestió d’una possible sequera (ara estaríem en una fase de pre-alerta, la qual no comporta restriccions d’usos, i s’entraria en una hipotètica fase d’alerta quan els embassa-ments del Ter-Llobregat arribessin al 34% de la seva capacitat).

Actualment, tenim més recursos que en la sequera de 2007 i 2008, uns 122 hm3 provinents de la dessalinització, la recupe-ració de captacions en desús i la millora en els tractaments de potabilització. En cas d’agreujar-se la sequera i arriba al 25%, es recorreria a l’aportació d’aigua regenerada en el tram final del Llobregat per incrementar el cabal del riu i així disposar de més aigua per ser potabilitzada.

5/12/2017 
(gencat.cat)
 
Dessalinitzadora del Llobregat


Salter renova l'equipament
de Can Xarau per 86.800 euros



 
 
 
Salter, l'empresa catalana s'encarregarà d'equipar mitjançant el sistema de renting la maquinària de musculació i cardiovascular de la sala de fitness del Complex Esportiu Municipal Can Xarau a Cerdanyola per presentar una "oferta econòmica més avantatjosa" per al consistori, segons figura en el document d'adjudicació. El fabricant es va imposar a BH i a la murciana Bodytone International Sport.

 En els últims mesos Salter ha reforçat la seva cartera de clients en el fitness espanyol. Des d'agost ha tancat acords amb l'Ajuntament de Madrid, després adjudicar-se el contracte per equipar la sala de fitness del Centre Esportiu Municipal Vicente del Bosque, i amb el Centre Esportiu Raval, de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona).
Així mateix, ha equipat dos gimnasos de la cadena hotelera Hipotels, per a un total de vint instal·lacions de la companyia.

La cartera de productes abasta una àmplia gamma de maquinària fitness, cardio i de rehabilitació, així com aparells d'ús domèstic, capaços de cobrir les necessitats de tots els usuaris. Cintes de córrer, bicicletes, el·líptiques, ciclisme indoor, màquines de musculació, entrenament funcional, cross fit, complements, pesos lliures, manuelles, guants, etc.

Entre els seus clients es troben centres d'alt rendiment, gimnasos, hotels i spas, estaments públics, empreses, botigues d'esport i particulars. 
 





Arriben les Festes de Nadal
Arriben les Festes de Nadal
Arriben les Festes de Nadal
Arriben les Festes de Nadal

 
         

PROGRAMACIÓ


17 de desembre
De10.00 a 14:00 h. Sant Iscle, una parròquia medieval. L'accés a lesglésia serà lliure. A les 12 h. es farà una visita guiada. - A l'Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes
11:30 h. Jugar com abans. Taller de jocs de taula de lAntiguitat Activitat per a tots els públics Al Museu i Poblat Ibèric de Ca n 'Oliver
12 h. Teatre musical: L’Ornet vol cantar. Cia. Inspira teatre Dos exploradors expliquen el descobriment d'una nova espècie. Es tracta de l’Ornet, un ocell que acaba de néixer i té unes ganes boges de descobrir món i de cantar per primera vegada a la seva vida a la coral d’El Gran Arbre Melodiós. Preu; 7 euros, amb carnet de Bambalina 4 euros. Al Teatre Ateneu Organitza; Bambalina

           Visita Guiada al MAC. Visita guiada al Museu d Art de Cerdanyola. Preu; inclòs en el preu de tentrada al museu.

18 de desembre
17 h. Concert "El Trencanous". Concert per a famílies amb nens de 3 a 8 anys. El preu de les entrades és de 2€ per als nens i els veïns de Bellaterra, i de 5€ per a la resta de persones. A El Musical
20 h. Dilluns poètic Vent de desembre. Poesia Nadalenca. A lam Llibreria Éfora .

19 de desembre
18 h.
Xerrada sobre el canvi climàtic. L’escalfament dels oceans afecta seriosament la vida marina posant en risc la biodiversitat dels nostres mars. Conferència a càrrec de Andreu Llamas especialista en biologia marina. A la Sala Enric Granados. Biblioteca Central. Inscripció prèvia. No cal. Aforament limitat
Concert de Nadal a càrrec de l'Escola Municipal de Música AULOS. A l' Ateneu. Aportació voluntària de donatius mitjançant guardiola


20 de desembre
17:30 h. Un conte al sac: Contem i cantem per Nadal. Contem i cantem! Veniu a la Biblioteca a gaudir amb una selecció de cançons, contes i músiques nadalenques. Públic: De 0 a 4- anys Lloc; Sala de petits lectors. Biblioteca Central. Inscripció prèvia: a partir del 4 de desembre (telèfon, web o presencialment). Places limitades.
19:30 h. Rifa d’Art Solidari. Obres de les professores de l’Escola d’Arts de l'Ateneu. Activitat solidària amb la campanya Una nit d'il·lusió pera tothom. - Al Vestíbul de l'Ateneu. Aportació econòmica per a la campanya mitjançant guardiola

21 de desembre
18:30 h. Café filosòfic. Diàleg sobre temes d'interès intercanviant punts de vista i inquietuds des d'una perspectiva filosòfica. No cal tenir coneixements de filosofia. Coordinadora: Sílvia Staps. Públic: adults - A la Sala Enric Granados. Biblioteca Central. Inscripció prèvia: No cal. Aforament limitat
20:30 h. Club de mitjanit. Reunió mensual amb el llibre il·lustrat com a tema central amb tast de vins i platets. Grups reduïts. Inscripció prèvia: Llibreria Lilliput - 8€ per sessió - A la Llibreria Lilliput

22 de desembre
18 h. El Comerç posa música al Nadal. Cançons de Nadal amb la Banda i la Coral de l'Agrupació Musical. Itinerant pels carrers de Cerdanyola
19 a 24 h. Xlll Camí de justícia. Itinerari nocturn que recorda l'assassinat de l'Abat de Sant Cugat pel noble de Cerdanyola, Berenguer de Saltells, la nit de Nadal de 1350. Les inscripcions s'han de fer del 12 al 21 de desembre a l'Ateneu. Tef. 935 804 500 Lloc: sortida Museu ca n'Ortadó (plaça de Sant Ramon, 23). Caminada fins al Monestir de Sant Cugat

23 de desembre
11 h. Activitat familiar: El trencanous. A El Musical
12 h. Espectacle de Titelles a càrrec de la Cia. Can Ninot. A El Musical
17h. Quinto de Nadal. La Unió de Veïns organitza una nova edició del Quinto de Nadal amb doble sessió.
A les 17 h. Quinto per als infants, i a les 19 h . Quinto per als adults. Al Bar d'El Club Bellaterra

24 de desembre
17 h. Pessebre vivent. Pessebre vivent amb la representació del naixennent que es farà al pòrtic de la parròquia de la Santa Creu. Aquell mateix dia, el Grup Escolta organitza una recollida de roba de segona mà. A la Parròquia de la Santa Creu Organitza: Parròquia de la Santa Creu

26 de desembre
18 h. Concert de Sant Esteve. L’Orquestra de Cambra de Cerdanyola ens porta les músiques més festives per aquest període, a càrrec d’instrumentistes de primera línia. Preus :Taquilla 13€; Anticipada:11€; Flyers: 9€; Socis: 6€; Estudiants: 6€; jubilats: 6€ . Infants gratuït acompanyats per pares 0 responsables amb entrada normal. Venda d’entrades a la web de la OCC i a l’Ateneu.Lloc: Teatre Ateneu

27 de desembre
De 17 a 19 h. Fes-te voluntari/ària per un dia. Vols participar com a col·laborador a la campanya de recollida de joguines ajudant als voluntaris/es de Creu Roja a preparar els regals? Gaudeix d’un treball solidari i compromès amb la comunitat. Places limitades, confirmeu la participació trucant, abans del 19 de desembre, al 936 916 161. Demaneu per Cristina García.- A l'Ateneu

28 de desembre
De 17 a 19 h. Fes-te voluntari/ària per un dia. Vols participar com a col·laborador a la campanya de recollida de joguines ajudant als voluntaris/es de Creu Roja a preparar els regals? Gaudeix d’un treball solidari i compromès amb la comunitat. Places limitades, confirmeu la participació trucant, abans del 19 de desembre, al 936 916 161. Demaneu per Cristina García.- A l'Ateneu
18:30 h. Taller Star Wars. Taller de Cosplay a càrrec de Fernando Toribio. Vine amb nosaltres i construeix el teu propi casc dels personatges de la gran saga de Star Wars. Per a infants de 6 a 12 anys. Inscripció prèvia: A partir del 22 de desembre (telèfon, web o presencialment). Places limitades. A la Sala infantil. Biblioteca Central.

29 de desembre
18 h. Espectacle familiar: "Molestin les disculpes" (desfem obres) amb Anskar Caballero i Fèlix Heras Cia. Caulababa. Dos personatges es troben en un banc: l’un, el Sol, hi ve cada dia, l’altre, el Tallat, no hi ha vingut mai. Les ganes de gresca del Sol s’encomanen al Tallat i de seguida es troba participant d’un particular joc on ni els contes ni les coses són com havien estat fins ara: els cavallers no porten cavall, les iaies s’enamoren dels prínceps i el temps passa sense passar. Preu: 5€ - Al Teatre Ateneu

30 de desembre
12 h. Suc amb lletres solidari. Els reis mags i els dolents dels contes. Un conte desexplicat, a càrrec del grup d’animació ’’Vivim del cuentu”. A la Biblioteca Central. Activitat gratuïfta adreçada a infants de 3 a 7 anys, amb aforament limitat. Recollida de llibres
De 12 a 14 h. Creem l’arbre del món. Taller familiar: decoració d'arbre literari amb diferents tècniques artístiques. Al Bar Cal Pinxo
19 h. Concert de nadal de la Coral i la Banda de l’AMCV. Les dues formacions actives de l'Agrupació Musical de Cerdanyola del Vallès acomiadaran l'any amb un concert d'alta volada. Entrada gratuïta amb límit d'aforament. Recollir a l'Ateneu des del dilluns anterior. Al Teatre Ateneu


--------------

Fins al 20 de desembre
Mercat solidari de productes nadalencs i recollida de joguines a la seu de l'Associació de veïns de Sant Martí del sot de Can Xarau - Al carrer La Pau, 53
Recollida de llibres a la llibreria L’Aranya - Horari: de dilluns a dissabte de 10 a 13.30h. i de 17a 20.30h.- Al carrer Santa Anna, 1
Recollida de llibres a la llibreria infantil Lilliput - Horari: de dilluns a dissabte de 10 a 13.30h. i de 17a 20.30h.- Al c/ Sant Ramon, 126
Recollida de llibres a la llibreria Éfora - Horari: de dilluns a dissabte de 10 a 13.30h. i de 17a 20.30h.- Al Pg. Cordelles, 18
Recollida de joguines i llibres al Consell Esportiu del Vallès Occidental Sud - Horari; de dilluns a divendres de 10.00 a 15.00 h i les tardes de dilluns dimarts i diious de 16.00 a 18.30 h.- Al PEM Guiera
Recollida de joguines i llibres a la Pista de Gel del Parc Xarau - Horari: Tots els dies de 10 a 22h sense interrupcio - Al Parc Xarau
Recollida de joguines i llibres als Camps Futbol UAB. - Horari; de dilluns a divendres de9 a 14h i de 16:30 a 20h. al Edifici SAF Poliesportiu, 1er pis.


Fins al 29 de desembre
Exposició 10 anys Cafè amb lletres - Sala d'Enric Granados. Biblioteca Central

Fins al 31 de desembre
Euro Solidari Farmàcia Rovira. Visita el lloc de "productes petits a donatius petits". - Al Pg. Cordelles, 64 -

Fins al 31 de desembre
Exposició Del vell al nou. Del nou al vell. Lexposició comissariada per Fina Duran i coproduïda amb el Centre d'Art Contemporani Arts Santa Mònica, ens mostra el treball d'una quinzena d'artistes que, a partir de la seva creativitat, plantegen una mirada diferent al patrimoni que ens arriba del passat i que va configurant la nostra memòria i la nostra identitat.
Al Museu dArt


Fins al 31 de desembre
Exposició Les joies amagades d'Ismael Smith. Olga Muxart - Materialitzar, avui en dia, les joies que Ismael Smith va dibuixar, però mai va arribar a veure resoltes, es converteix en una traducció plenament contemporània - Al Museu d'Art

Del 4 al 20 de desembre

Exposició El canvi Climàtic - Exposició bibliogràfica: com està afectant l'activitat humana en la variació global del clima? Estem a temps d'aturar-lo? - Planta 0 Biblioteca Central

Del 22 de desembre al 13 de gener
Exposició Star Wars. Leia, una princesa galàctica. Star Wars Aterra de nou a la biblioteca. La princesa Leia, R2D2 i la resta dels personatges ompliran la sala 2. - Planta 2, Biblioteca Central

De l'1 al 14 de desembre
Exposició solidària. Inauauració l’11 de desembre a les 19.30h.Visita a la mostra de 10 a 13 i de 17 a 20h.- Els beneficis de la venda aniran destinats a l'Associació de familiars i cuidadors de malalts de Alhzeimer. A la Sala 22 Ateneu

De l'11 de desembre al 5 de gener.
Exposició Arriba Nadal! - A la biblioteca hem preparat un munt d'idees i suggeriments per degustar, guarnir i regalar durant aguestes festes. Lloc: Plantes -1 i 0. A la Biblioteca Central. Organitza: Biblioteca Central

Del 12 de desembre al 12 de febrer
Presentació d'originals per als premis literaris 2018. Més informació: Servei de Cultura -Ajuntament de Cerdanyola del Vallès Tel. 935 808 888 ext. 4043 - http://premis-literaris.uab.cat

Del 13 de desembre al 2 de febrer
Pessebre de l’Escola d’Arts Plàstiques de l’Ateneu. Els cursos de plàstica infantil de l'escola d’arts plàstigues de l'Ateneu fa cada any un pessebre, els personatges i la decoració del gual són el fruit del treball de diversos tallers. Inauguració: 13 de desembre a les EEQ amb la participació d'una coral. - Al vestíbul de l'Ateneu

Del 19 de desembre a l’i de gener
Un pintxo, una joguina. Horari: de 12.30 a 16h. Al Bar Cal Pinxo

De l’1 al 31 de desembre
Una nit d’il·lusió per a tothom. Donacions voluntàries mitjançant les guardioles gue trobareu als Casals de la Gent Gran i a les Associacions de Veïns col·laboradores.

De l'1 al 20 de desembre
Una nit d’il·lusió per a tothom. Recollida de joguines noves i llibres a: AAVV de Sant jvlartí del sot de Can Xarau, AAVV i amics de IMontflorit, al C. Cívic de Montflorit, AAVV Turó de Sant Pau, al C. Cívic Turó de Sant Pau, Ateneu, Can Xarau Pavelló Municipal, Casal de joves, Cerdanyola Futbol Club, Col·legi jvíontserrat. Consell Esportiu Vallès Occidental Sud, Creu Roja Cerdanyola-Ripollet-Montcada, Dones per la igualtat, Empresa Sener: Ingenieria i sistemes. Escola Bellaterra, Escola Bressol Ivlunicipal Cordelles, Escola Bressol jvlunicipal jvlontflorit. Escola Bressol IvlunicipalTuronet, Escola Collserola, Escola Anunciata-FEDAC, Escola Saltells, Escola Serraparera, Escola Xarau, Lloc Infantil Cerdanyola, Esplai del Roser, Farmàcia Rovira, Fundació Valldor7, Catalonia Fundació Creactiva, Grup Martín Hidalgo (MFI Soluciones], Institut Pere Calders, Joguines DUBA, Llar d'infants Ninot, Llar d'infants Nins, Llar d'infants Patufet, PEM Guiera i Pista de Gel (Parc Xarau)

(continuarà)
 



La UAB inaugura un nou centre de recerca sobre l’Àrtic



 
Avui s’ha inaugurat el nou centre de recerca CER ARCTIC, pio-ner a tot l’Estat en aquesta temàtica i innovador en la recerca responsable amb i per a les comunitats locals àrtiques. Dirigit per Françoise Breton, el centre farà èmfasi en l’impacte dels canvis globals en la població local.

El nou Centre d’Estudis i de Recerca CER ARCTIC de la UAB produirà recerca puntera i assessorament científic per tal de contribuir a la qualitat de vida de les poblacions àrtiques, així com per a la sostenibilitat del seu entorn. Amb un enfocament multidisciplinari, el centre de recerca estudiarà temes relacio-nats amb els drets i la justícia social en relació a l’ús dels recur-sos, farà estudis comparatius entre l’Àrtic i altres regions, com la Mediterrània, i promourà la sostenibilitat i la governança per al desenvolupament humà i el benestar de la regió.


L'acte d'inauguració del centre, presentat avui a la Facultat d'Economia i Empresa per la seva directora, Françoise Breton, ha comptat amb la participació de destacats investigadors com la professora d’Economia Ecològica de la Universitat d’Islàndia, Brynhildur Davíðsdóttir; el director del Stefansson Arctic Institute (Islàndia), Níels Einarsson; i la directora associada del John Sloan Dickey Center for International Understanding Dartmouth College (EUA), Melody Brown Burkins, en representació de l’Institute of Arctic Studies, Dartmouth College. També hi ha participat el Director General del Parlament Sámi a Noruega, Rune Fjellheim.

Entre els desafiaments del CER ARCTIC, s’estudiarà de mane-ra comparativa l’Àrtic, entès com un mar envoltat per països i cultures diverses, amb la Mediterrània, atès que comparteixen una elevada vulnerabilitat als canvis globals, no només als canvis climàtic sinó també als polítics, econòmics i culturals, amb repercussions per a les comunitats indígenes i locals.

“El nou centre de recerca és un pont entre l’Àrtic, la Mediterrà-nia, l’Àfrica i l’Antàrtic, atès que totes aquestes regions estan relacionades i afronten canvis similars”, explica la directora del centre, Françoise Breton. “Hi ha fenòmens globals, com el tu-
risme o els canvis urbanístics, que estan afectant en gran mesura les poblacions locals.

Per això, al CER ARCTIC es durà a terme Recerca Responsable, amb unes línies prioritàries de recerca que es discuti-ran amb la gent que viu en aquestes regions”, continua Breton, tot destacant el fet que les grans superpotències consideren cada cop més l’Àrtic com a un “magatzem de recursos”, més que “un territori amb una població que hi viu”.

Les principals temàtiques de recerca del centre seran la dimensió humana del canvi climàtic; la dependència dels recursos naturals i la resiliència davant d’entorns desafiants per part de les poblacions locals; l’apropiació de terres, territoris marins i recursos per grans companyes, la qüestió dels “comuns” i la gestió local tradicional, el desenvolupament humà de les comunitats i els seus hàbitats des del punt de vista socioecològic; la història ambiental, las transformacions de la pesca i l’aqüicultura; el paper dels cetacis i d’altres mamífers marins en els sistemes socioecològics; els efectes de la globalització , com el creixent turisme de natura i d’observació de balenes, l’explo-ració petroliera i l’obertura de noves vies marítimes, per transport comercial i grans creuers; el patrimoni cultural, arqueològic i antropo-lògic relacionat amb diferents sistemes de valor; la governança de l’Oceà Àrtic, dels seus recursos i del seu patrimoni humà; l’impacte de les percepcions occidentals sobre la identitat i els modes de vida de les petites comunitats locals i indígenes; la qüestió de la conser-vació de la vida salvatge; el coneixement local i indígena basat en l’experiència i la transmissió oral, així com la supervivència dels més de 40 idiomes de la regió.

En la fase d’inici el centre compta amb sis investigadors de diferents departaments de la UAB i amb quatre d’adscrits, procedents de la Universitat de Tromsø de Noruega, del Stefansson Arctic Institute d’Islàndia, i de la Universitat d’Islàndia, i anirà creixent amb la incorporació de nou personal investigador.

(UAB) 1/12


Cerdanyola FC.

El Campus d'Nadal
es posa de nou en marxa.



 
Amb les festes nadalenques arriba el CAMPUS de NADAL que Elite Soccer MAC organitza a la Bòbila.

Com cada any s'ofereix passar unes vacances plenes de futbol i diversió amb el Cerdanyola FC. El campus es realitzarà a les instal·lacions de la Bòbila els dies: 27, 28 i 29 de desembre; i el 2, 3, 4 i 5 de gener. No t’ho pots perdre!!

Les PLACES són LIMITADES, afanya’t i no et quedis sense la teva!!

Per a més informació: elitesoccercamp2015@gmail.com

 


Dies Internacionals i Mundials


 
18 de desembre - Dia Internacional del Migrant
18 de desembre - Dia Nacional de l'esclerosi múltiple
18 de desembre - Dia de la llengua àrab
20 de desembre - Dia Internacional de la Solidaritat Humana
21 de desembre - Dia Nacional del nen amb càncer


Resolución de la Dirección de
E.M y S.I. por la que se otorga aprobación proyecto de la planta upgrading de biogás en el vertedero Elena


 
RELACIÓN DE HECHOS

En fecha 23 de agosto 2017, el señor Avelino Arduengo González, en nombre y representación de la empresa Gas Natural Catalunya SDG, S.A., con CIF A63485890, solicitó a esta Dirección General de Energía, Minas y Seguridad Industrial, la autorización administrativa y aprobación del proyecto ejecutivo de las instalaciones de la estación de regulación y medida de la planta upgrading de biogás en el vertedero Elena en el término municipal de Cerdanyola de Vallès.

En fecha 5 de julio de 2017, se remitió al Ayuntamiento de Cerdanyola del Vallès la separata al proyecto técnico, el cual emitió informe con condicionantes que fueron aceptados por la empresa beneficiaria.

En fecha 20 de septiembre 2017, se publicó en el Diario Oficial de la Generalitat, DOGC núm. 7458, el anuncio de información pública sobre la autorización administrativa y la aprobación del proyecto ejecutivo de las instalaciones de la estación de regulación y medida de la planta upgrading de biogás en el vertedero Elena, en el término municipal de Cerdanyola del Vallès. El 12 de agosto de 2017 se publicó en el Boletín Oficial del Estado, BOE núm. 192. El 11 de agosto de 2017, se publicó en el diario «El País» y en el diario «El Punt Avui». Este anuncio también fue expuesto en el tablón de anuncios del Ayuntamiento de Cerdanyola del Vallès. Como consecuencia de este anuncio no se ha presentado ningún tipo de alegación.

FUNDAMENTOS DE DERECHO

El artículo 73 de la Ley 34/1998, de 7 de octubre, del Sector de Hidrocarburos, establece que están sujetos a autorización administrativa la construcción, modificación, explotación y cierre de las instalaciones de distribución de gas natural y el artículo 70 del Real decreto 1434/2002, de 27 de diciembre, determina que la construcción y explotación de estas instalaciones requiere de autorización administrativa y aprobación del proyecto de ejecución.

El artículo 84 del Real Decreto 1434/2002, de 27 de diciembre, determina que se dé traslado del proyecto a los diversos organismos afectados para que emitan el correspondiente informe y el artículo 78 establece que la solicitud de autorización administrativa se someterá al trámite de información pública durante un plazo de veinte días.

La instrucción técnica complementaria ICG 01 del Real Decreto 919/2006, de 28 de julio, fija los requisitos técnicos sobre las instalaciones de distribución de combustibles gaseosos por canalización.

La Resolución de 21 de diciembre de 2012, de la Dirección General de Política Energética y Minas, por la que se modifica el protocolo de detalle PD-01 "Medición, Calidad y Odorización de Gas" de las normas de gestión técnica del sistema gasista, se especifican las condiciones de calidad del gas procedente de fuentes no convencionales introducidos en el Sistema gasista.

El Decreto 120/1992, de 28 de abril (DOGC núm. 1606, de 06.12.1992), regula las características que deben cumplir las protecciones a instalar entre las redes de diferentes suministros públicos que discurren por el subsuelo y se desarrolla en la Orden de 5 de julio de 1993 (DOGC núm. 1782, de 11.8.1993)

Cumplidos los trámites previstos en el Real Decreto 1434/2002, de 27 de diciembre, la Ley 39/2015, de 1 de octubre, del procedimiento administrativo común de las administraciones públicas y de acuerdo con las competencias atribuidas por el artículo 76 del Decreto 316/2016, de 8 de noviembre, de reestructuración del Departamento de Empresa y Conocimiento y demás disposiciones de general aplicación,

Resuelvo,

Autorizar a Gas Natural Catalunya SDG, S.A. la construcción de las instalaciones de la estación de regulación y medida de la planta upgrading de biogás en el vertedero Elena en el término municipal de Cerdanyola de Vallès.

Aprobar el proyecto de ejecución de las instalaciones de la estación de regulación y medida de la planta upgrading de biogás en el vertedero Elena en el término municipal de Cerdanyola de Vallès, con las siguientes condiciones:

Características principales de la instalación:

Red de entrada:

Longitud: 10 m; Diámetro: 2 ''; Espesor: 4,37 mm; Material: acero Gr L245; Presión máxima de operación (MOP): 16 bar

Estación de Regulación y Medida:

Presión máxima de entrada: 16 bar; Presión máxima de salida: 4 bar; Caudal máximo: 1.000 m3 (n)/h

Red de salida:

Longitud: 10 m y 17 m; Diámetro: 4 '' y PE-110; Espesor: 4,37 mm y 10 mm; Material: acero Gr L245 y SDR-11; MOP 4 bar

Presupuesto: 181.363,24 euros.

Esta autorización se otorga con las siguientes condiciones:

La empresa Gas Natural Catalunya SDG, S.A., constituirá en el plazo de dos meses a contar desde la fecha de publicación de esta Resolución en el DOGC, una fianza por valor de 3.627,26 euros, equivalente al 2 % del importe del presupuesto que figura en el proyecto técnico de las instalaciones presentado, para garantizar el cumplimiento de sus obligaciones, de acuerdo con el artículo 73.4 de la Ley 34/1998, de 7 de octubre, y el artículo 82 del Real decreto 1434/2002, de 27 de diciembre.

Esta fianza se depositará en la Caja General de Depósitos de la Generalitat de Catalunya, a disposición del director general de Energía, Minas y Seguridad Industrial, con valores del Estado, aval bancario o en metálico, según lo dispuesto en artículo 11.3 del Decreto 1775/1967, de 22 de julio, sobre régimen de instalación, ampliación y traslado de industrias, o mediante contrato de seguro concertado con entidades de seguros de las sometidas a la Ley 20/2015, de 14 de julio.

En el plazo de un mes desde la constitución de la fianza mencionada, la empresa autorizada deberá acreditar documentalmente, ante la Dirección General de Energía, Minas y Seguridad Industrial, el depósito efectuado.

La fianza se devolverá a la empresa cuando, una vez autorizadas y construidas las instalaciones en los plazos fijados en esta Resolución, la Dirección General de Energía, Minas y Seguridad Industrial formalice el acta de puesta en servicio de las instalaciones autorizadas.

El peticionario comunicará a la Dirección General de Energía, Minas y Seguridad Industrial la fecha de inicio de las obras, la realización de las pruebas y cualquier incidencia relevante, a los efectos de realizar en su caso, las comprobaciones y pruebas necesarias en relación al cumplimiento de esta resolución.

Se tendrán en cuenta las especificaciones indicadas en la norma UNE-EN 16723-1 (Gas natural y biometano para uso en transporte y biometano por inyección en la red de gas natural), sobre todo en cuanto al régimen de explotación y mantenimiento de estas instalaciones.

Las instalaciones objeto de esta autorización administrativa se realizarán de acuerdo con las especificaciones y los planos que figuran en el proyecto presentado por la empresa solicitante, así como las condiciones y características que deben cumplir las protecciones a instalar entre las redes de otros suministros públicos que puedan resultar afectadas por las redes de gas natural incluidas en las instalaciones de gas canalizado objeto de esta autorización, de acuerdo con lo dispuesto en el Decreto 120/1992, de 28 de abril, del Departamento de Industria y Energía, por el que se regulan las características que deben cumplir las protecciones a instalar entre las redes de diferentes suministros públicos que discurren por el subsuelo (DOGC núm. 1606 de 12.06.1992) y la Orden de 5 de julio de 1993, que lo desarrolla (DOGC núm. 1782, de 11.08.1993).

El solicitante asegurará el mantenimiento y la vigilancia de las instalaciones durante la ejecución del proyecto.

El peticionario deberá solicitar la autorización administrativa correspondiente para realizar cualquier modificación del proyecto aprobado.

Esta autorización quedará sin efecto por cualquiera de las causas señaladas en el artículo 34 del Decreto 1775/1967, de 22 de julio, por incumplimiento de las condiciones estipuladas, por facilitar datos inexactos y por cualquier otra causa excepcional que lo justifique.

Una vez ejecutadas las obras, la empresa peticionaria solicitará a la Dirección General de Energía, Minas y Seguridad Industrial el acta de puesta en servicio de las instalaciones, adjuntando el certificado de dirección y finalización de obra firmado por el técnico competente junto con la declaración responsable del mismo, mediante el que se acredite que las instalaciones se ajustan al proyecto aprobado y a la normativa aplicable. A este certificado se adjuntarán las actas de pruebas y controles reglamentarios, de acuerdo con lo dispuesto en la Resolución de la Dirección General de Energía de 20 de agosto de 1992 (DOGC núm. 1656, de 14.10.1992).

El plazo para llevar a cabo las instalaciones y su puesta en servicio será de dos años, contados desde la fecha de notificación de esta Resolución.

La presente autorización administrativa se otorga sin perjuicio de terceros, con independencia de las autorizaciones, licencias y otros permisos de competencia municipal, provincial u otros que sean necesarios para la realización de las instalaciones autorizadas.

Contra esta resolución, que no agota la vía administrativa, se puede interponer recurso de alzada ante el director general de Energía, Minas y Seguridad Industrial, en el plazo máximo de un mes a partir del día siguiente a la fecha de la su notificación, de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 121 de la Ley 39/2015, de 1 de octubre, del procedimiento administrativo común de las administraciones públicas.

Barcelona, 15 de noviembre de 2017.- El Jefe del Servicio de Hidrocarburos.


La era digital acaba con el quiosco de la Autónoma de Barcelona tras 30 años


 
El histórico quiosco de la Facultad de Ciencias de la Comunica-ción de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) cierra hoy tras 30 años de servicio debido a que los estudiantes de periodis-mo ya no compran diarios de papel porque se informan por los medios digitales.

El quiosco, bautizado como el "Kioskiero" desde prácticamente sus inicios, en el ya lejano 1987, ha estado siempre regentado por Víctor Monferrer, antiguo alumno de periodismo que inició este proyecto junto a otro compañero de clase.

"Sufrimos la crisis que tienen todas las librerías y quioscos del mundo, la del papel, pero que se acaben las ventas de diarios y libros en una facultad de comunicación es muy triste", explica Monferrer.

"Aquí casi ningún estudiante sabe lo que es un diario, no tienen ningún interés en este espacio, y estos dos años hemos intentado aguantar el local, pero han sido terribles, y un estudiante de periodismo tendría que interesarse por este canal comunicativo", considera Monferrer.

El "Kioskiero" ha sido un punto estratégico de la facultad durante estos últimos 30 años, donde los estudiantes han comprado diarios nacionales e internacionales, revistas y libros, pero también material de estudio, películas y hasta chuches, entre otros productos.

Antiguamente, había días en los que este quiosco vendía hasta 180 ejemplares de un solo diario, mientras que ahora, en el mejor de los casos, vende una veintena sumándolos todos, un descenso que se ha notado mucho con la digitalización de la vida diaria, sobre todo cuando este factor se unió a la crisis económica.


"El estudiante tiene pocos recursos y el hecho de que en internet la mayoría de los portales de comunicación sean gratis nos ha hecho mucho daño, lo que también ha generado precariedad laboral en el sector", asegura Monferrer, que lamenta que la UAB haya "limitado" la función del quiosco para poder sobrevivir.

Y es que el ambiente alrededor del quiosco ha cambiada mucho a lo largo de los últimos años, pasando de ser un punto de información necesario para muchas generaciones a quedar reducido ahora a un lugar en donde no se para prácticamente ningún alumno.

"Nunca he ido al quiosco aunque creo que es una lástima que cierre por si algún día necesito un diario, pero la verdad es que nunca he utilizado los diarios porque si necesito leer una noticia utilizo inter-net", explica Roger Vilaclara, estudiante de tercero de Periodismo de la UAB.

"Las nuevas tecnologías y el cambio de hábitos de los estudiantes han hecho que lo consultemos todo a través de internet, es difícil dar el paso de entrar en el quiosco, aunque seguro que tendremos nostalgia y lo lamentaremos", afirma el también alumno de periodis-mo Jaume Cendra.

Pese a que el local había vendido chuches y material escolar, en estos momentos su contrato solo le permite vender revistas, diarios o libros, rebajando las ventas y teniendo que hacer frente a la competencia de otros establecimientos, como Abacus, presente en el campus.

"Últimamente he visto cómo algún alumno coge un diario y le hace una foto a un artículo que le interesa leer, y le he pedido que se fuera a la hemeroteca, porque no se plantean que detrás de un negocio hay mucho trabajo que se tiene que pagar", explica Monferrer.

"En los próximos años cerrarán todos los quioscos y solo se venderán diarios en puntos donde se pueda combinar su venta, como en gasolineras, centros comerciales o aeropuertos", asegura Monferrer.

El Kioskiero ha visto pasar a numerosos estudiantes que se han convertido en grandes periodistas y ha vivido momentos de todo tipo en la facultad. Este viernes lleva a cabo varias actividades, como conciertos musicales, para despedirse.

"Nos cayó el tejado en medio de un vendaval, tuvimos a José Corbacho disfrazado cuando era estudiante animando el quiosco, hemos vivido aquí noches de los Óscar y las huelgas y encierros de los estudiantes conviviendo con ellos", rememora emocionado Monferrer, consciente de que estas vivencias no volverán a repetirse. EFE

(laVanguardia) Xavi Segura    1/12


“Fa cinc anys no apostava per l’estratègia de la independència”


 
Carles Escolà candidat número 63 de la CUP a les llistes del 21 de desembre i alcalde de compromís (CXC) a Cerdanyola del Vallès. Va néixer a Sabadell (1978), va estudiar enginyeria informàtica i va militar a EUiA. Impulsor de les candidatures populars locals i del Vallès, és escollit alcalde el 2015 amb cinc regidors.

Com imagina la campanya?
Partim de la premissa que no estem en un escenari de normalitat i que venim d’un cop d’estat contra les institucions, la Generalitat i els ajuntaments. Amb alcaldes amenaçats, repressió física a la gent, persecució judicial i vulneració de drets. Si l’Estat fos mínimament intel·ligent intentaria destensar la corda, però no ens sorprendria que intensifiqués la seva actuació i que hi hagués una fuetada repressiva més, cosa que seria estúpida. L’alcalde d’Argentona, Eudald Calvo, està citat a declarar a la Ciutat de la Justícia el dia 5, el primer dia de campanya. Bàsicament hi ha dos blocs, encara que uns volen parlar d’una tercera via, però la cosa està molt polaritzada. Si ets al mig, se t’endú el corrent.

Quin missatge donarà la CUP?
El principal és que la República l’hem de fer la gent. Quan al davant tens un estat fort, amb les seves arrels profundament ficades en el franquisme, que només es va transaccionar sense cap ruptura amb aquest règim, el missatge és que hem de fer una cosa des de baix, des dels municipis, i acceptar que la repressió forma part de la lluita. L’estratègia de la por no funcionarà.

La República està proclamada?
Creiem que sí. Ara cal dotar-la de contingut i anar-la construint amb un procés constituent popular en què els municipi han de tenir un paper fonamental. Això no es resoldrà amb un debat o una comissió parlamentària, i ha de ser tot el contrari d’un pacte des de dalt.

Té la sensació que s’estan quedant sols defensant-la?
Tothom planteja la seva estratègia i s’adreça al seu target electoral. Nosaltres volem ser una esquerra àmplia que aposta per la unitat popular. Ens adrecem als que volen una ruptura democràtica i d’altres venen d’una tradició d’intentar pactar amb l’Estat, cosa que els ha ant molt bé per mantenir cert poder. Ara s’han d’adaptar. La normalitat autonòmica ja no existeix des del 20 de setembre del 2017 per l’assalt a les institucions del nostre país.

Quins resultats espera?
En el pitjor dels casos quedarà molt similar al que va ser el 2015. Llavors ja van ser excepcionals amb una participació del 77% i difícilment serà més àmplia. Hi haurà canvis en la correlació de forces dels diferents blocs. Pensem que ERC superarà el PDeCAT, tot i que aquest no baixarà tant per la llista del president, i nosaltres pensem que, al contrari del que diuen les enquestes, hi haurà un increment del vot a la CUP. Determinats sectors que han apostat històricament per una ruptura democràtica amb l’Estat, però amb estratègies diferents, han comprovat que l’única possible és la de la CUP. Jo m’hi incloc, fa cinc anys no apostava per l’estratègia de la independència i, com jo, cada vegada hi ha més gent. Som els únics que podem fer créixer el vot independentista.

Es veu el dia 22 fent un govern de concentració, desplegant la República o fent boicot?
L’1 d’octubre marca un abans i un després. Va ser un referèndum legítim, vàlid i va ser la gent la que el va fer possible. Aquell dia va començar el procés constituent cap a la República catalana. No serà lineal i tindrà alts i baixos, sabem que hi haurà repressió, que la gent s’ha d’organitzar per fer possible les decisions col·lectives i que hem de desafiar l’Estat. Aquest ha estat el primer desafiament civil i massiu, amb autoorganització de la gent, en els darrers 40 anys. Apostem per això i buscarem la millor estratègia per gestionar-ho al Parlament.

Què pot aportar Carles Escolà a la candidatura?
Vaig en un lloc simbòlic, però això visualitza que es va més enllà de la candidatura d’unitat popular. No soc militant de la CUP, sinó de Compromís per Cerdanyola i, per extensió, de les Candidatures Alternatives del Vallès. Simbolitza la voluntat d’eixamplar l’espai d’unitat popular, incorporant-hi sectors de la lluita municipalista. Que sigui alcalde d’un municipi metropolità i amb projecció aporta un plus, ja que l’àmbit metropolità és un dels camps de batalla política més important, que pot acabar marcant les diferències en aquestes eleccions. Donar valor a la nostra acció de govern i de lluita és un dels molts actius de diferents àmbits que hi ha en aquesta candidatura.

Afavoreix la CUP que cada vegada hi hagi candidats nous?
És un debat complicat. És difícil de comprovar. Aquesta qüestió té virtuts i defectes, però donem suport als companys de la CUP que fan aquesta aposta. La idea que la gent no es perpetuï en els càrrecs la compartim perquè la política és una cosa transitòria de servei a la comunitat. El tema dels terminis és opinable. Ho plantejaria d’una altra manera, però no m’atreveixo a pronunciar-me públicament per respecte, perquè no he estat en els debats d’aquesta estratègia parlamentària.

(leconomic.cat) Jordi Alemany 1/12

Cerdanyola acusa a Bellaterra de sobrepasar sus competencias y frena el nuevo convenio.

La instalación de unos bolardos vuelve a tensar las conversaciones para establecer un marco de relaciones
entre el Ayuntamiento y la EMD



 
El Ayuntamiento de Cerdanyola del Vallès da por “suspendidas” las negociaciones con el gobierno de la entidad municipal descentralizada (EMD) de Bellaterr a que habían de establecer un nuevo marco de relaciones y competencias entre las dos administraciones. Desde el Ayuntamiento acusan la EMD de deslealtad institucional y de sobrepasar sus competencias a la hora de implantar medidas relacionadas con la seguridad. La discusión entre las dos partes se ha ido acentuado desde el 2015, cuando un 94% de los vecinos de la EMD votó a favor de la independencia de Bellaterra . El Parlamento instó a las partes a negociar y ahora este diálogo se ha agrietado.

La gota que ha colmado el vaso es, según el Ayuntamiento de Cerdanyola del Vallès, el acto vecinal sobre seguridad ciudadana organizado por la EMD el pasado 23 de noviembre. En este acto “se hicieron afirmaciones que no corresponden a la realidad con
un tono y unas actitudes poco adecuadas” hacia el Ayuntamiento, según aseguran desde el consistorio.També reprochan a la EMD que haya sobrepasado sus competencias a la hora de instalar bolardos de control de circulación y cámaras de seguridad en diferentes puntos de Bellaterra. “Ninguna de estas actuaciones entran dentro de las competencias de la EMD”, aseguran desde el consistorio, que ha denunciado el caso al juzgado.

Después de la consulta sobre la independencia de Bellaterra celebrada en 2015, las dos administraciones negocian un nuevo marco de relaciones que permita afrontar las carencias que reclama Bellaterra y pueda redefinir las competencias de cada administración. El último episodio de enfrentamiento, sin embargo, deja las conversaciones en suspenso.

(laVanguardia) 28/11


Coneixent Cerdanyola
a través d'un trenet




 
Aquest any Cerdanyola del Vallès comptarà amb un trenet de Nadal que ens descobrirà la ciutat des d'una perspectiva diferent. Funcionarà tots els caps de setmana de desembre, des del dia 1 al 31. Tindrà la seva parada al Passeig del Pont, a tocar de l'Avinguda de la Primavera.

L'horari serà :

Divendres de 16:30h a 20:30h,
Dissabtes d'11:30h a 14h i de 17h a 20.30h i
Diumenges d'11 a 14h i de 16:30h a 18:30h.


Els tiquets per pujar-hi es podran aconseguir comprant als comerços i mercats municipals així com consumint als bars i restaurants de la ciutat que estiguin associats a les associacions locals del Comerç i Restauració.

Aquesta forma de recórrer diversos carrers de Cerdanyola és produc-te de la col·laboració de l'Ajuntament de la nostra ciutat i les Associa-cions de comerciants, el Gremi d'Hostaleria i els concessionaris dels Mercats Municipals
 


Comença la preparació
de l'Any Pompeu Fabra 2018, commemoració oficial de la Generalitat de Catalunya


 
El catedràtic de filologia catalana de la Universitat Rovira i Virgili Jordi Ginebra en serà el comissari .

L'any 2018 estarà dedicat a commemorar la figura i l'obra de Pompeu Fabra. Així ho va acordar el Govern de Catalunya l'agost passat per celebrar el 150è aniversari del naixement del lingüista i gramàtic català més il·lustre. El Departament de Cultura, per mitjà de la Direcció General de Política Lingüística, i el Departament de la Presidència de la Generalitat han començat la preparació de l'Any Pompeu Fabra amb el disseny de les primeres accions i el nomenament del gramàtic i lexicògraf Jordi Ginebra com a comissari.

Al llarg de l'any s'organitzaran diverses activitats en memòria i reconeixement de qui fou un científic brillant, que va codificar i modernitzar la llengua i la va fer apta per als diversos estils i funcions. La celebració farà especial incidència en la seva aportació a la llengua, i també posarà en valor el gran arrelament social de la seva figura i obra arreu de Catalunya.

La Direcció General de Política Lingüística convida les institucions i organismes del país a compartir col·lectivament la celebració de l’Any Fabra 2018 amb actes que reconeguin el Mestre i la seva obra, que siguin també estímul per reforçar la vitalitat de la llengua i la projectin amb força cap al futur. Amb aquesta finalitat, prepara una primera reunió per al desembre. La cooperació serà especialment estreta amb l'Institut d'Estudis Catalans, de la Secció Filològica del qual Fabra va ser president i va assumir la tasca de codificació de la llengua catalana

Jordi Ginebra i Serrabou (Barcelona, 1961) és catedràtic de filologia catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Va obtenir el doctorat en Filologia Catalana, amb premi extraordinari, per la Universitat de Barcelona (1991), sota la direcció de Joan Solà i Cortassa. Junt amb ell, també va publicar Pompeu Fabra: vida i obra. Ha estat membre del Consell Consultiu del Programa de la Gramàtica Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans.


L'Any Pompeu Fabra serà presentat públicament la segona quinzena de de gener.


 AER renueva su imagen y traslada su sede social.


 
Durante la última asamblea general fue aprobado el cambio de denominación de Asociación Española de Robótica y Automa-tización Tecnologías de la Producción (AER-ATP), a Asociación Española de Robótica y Automatización (AER), con el objetivo de ampliar el perímetro a todas las tecnologías aplicadas dentro de la automatización industrial.

Asimismo, la asociación, que también ha renovado su imagen cor-porativa, ha trasladado su sede social al Parque Tecnológico del Vallés y ahora se encuentra en la Calle Ceramistes, núm. 2, de Cerdanyola del Vallès, en el mismo edificio del Centro Tec-nológico Eurecat. Este cambio permite una mejora sustancial de la infraestructura de la asociación, además de permanecer cerca del conocimiento y la innovación en un entorno eminentemente tecnológico.

“Se trata de novedades significativas que, sin lugar a dudas, dan buena muestra del nuevo impulso que toma la asociación para



abarcar, en un proyecto común, a todos los actores implicados en el ámbito de la robótica y la automatización en España”, explica la asociación.

(interempresas.net) 24/11


Participació ciutadana
amb el Parc de l'Alba



 
El Parc de l'Alba inicia el procés de redacció d'una nova figura de planejament, el document haurà de definir la distribució del futur ús dels terenys.

Es doncs un document important ja que marcarà, entre altres coses, les noves distribucions de les zones verdes, residencial amb equipaments i comercial.

Per iniciar aquest procés de redacció de un no PlaneJarnent. el Parc de l'Alba organitza aquesta tardor la la fase d'una consulta ciutadana amb la conaboració de l'Aiun tament de Cerdanyola del Vallès.

L'objectiu d'aquesta consulta és donar conèixer elements del debat. recollir les opinions de tots els cerdanyolencs i cerdanyo-lenques, i instaurar un diàleg entre tots.
Participa a les taules obertes.

Aquestes taules ofereixen debats públics on ponents especialistes comparteixen elements de reflexió, i els ciutadans pregunten i opinen.

Programa :

DEBAT AMB ELS GRUPS MUNICIPALS
dimarts 19 de desembre

Al Museu d’Art de Cerdanyola, carrer de Sant Martí, 88 - Passatge del Llorer, 11 - Horari : 19:00 - 20:30 h.

Per a més detalls sobre eis ponents de cada taula i el procés de participació ciutadana en general, consulteu la nostre web:  www.parcdelalba.cat


El agua perdida en España
durante su distribución equivale
a varios embalses llenos.



Durante los periodos de sequía se ponen encima de la mesa todas las soluciones posibles para garantizar todas las deman-das. Desgraciadamente, sólo se puede recurrir a actuaciones de rápida aplicación como el fomento del ahorro, optimizar el uso del agua, recuperar pozos y captaciones en desuso y fomentar la producción del agua desalinizada en aquellas zonas donde sea posible. Finalmente, si las lluvias no hacen acto de presencia se tiene que recurrir a las soluciones más dramáticas, como los cortes del suministro de agua o el abas-tecimiento con camiones cisterna.

España cada vez está más condicionada por los periodos de sequía y como muestra sólo cabe analizar la actual situación de los embalses del país. En estas situaciones se analiza la can-tidad de agua que hay almacenada y de cuánto tiempo se dispone de recurso para garantizar las demandas, así como otras soluciones paliativas. Cuando la sequía nos condiciona de lleno, es complicado llevar a cabo grandes infraestructuras para incrementar la disponibilidad de agua. Construir una desalinizadora es un proceso largo y costoso, así como también la idea de llevar a cabo un trasvase.



Mejora de las redes de suministro

El Instituto Nacional de Estadística (INE) publicó el año pasado la encuesta sobre el suministro y saneamiento del agua en 2014. En este análisis se destaca que en 2014 se suministraron 3.214 hm3 de agua a través de las redes de abastecimiento, 3 hm3 más que en el año 2014. Sin embargo, también se nos da un dato que nos debe preocupar: en 2014, se contabilizaron 1.058 hm3 de agua no registrada. Eso significa que se pierde este volumen, que supone un tercio del total de agua suministrada).

Para hacernos una idea de la magnitud de esta cifra, lo pode-mos comparar con la capacidad total de los embalses de las cuencas internas catalanas, que disponen de una capacidad de casi 700 hm3 repartidos entre ocho embalses, o pantanos como los de Alange (852 hm3) y Orellana (808) en la cuenca del Guadiana, Alarcón (1118 hm3) en Castilla la Mancha o Gabriel y Galán (911 hm3) en Extremadura.
Pérdidas reales y aparentes

El análisis del INE, cuando hace referencia a este volumen de agua que se pierde por el camino, hace la distinción entre pérdidas reales (fugas, roturas y averías en la red de suministro), que contabilizan unos 651 hm3, mientras que las pérdidas aparentes (errores de medida, fraudes y consumos no medidos) fueron 407 hm3.

A pesar de la distinción, es agua que al fin y al cabo se pierde y no llega a su destino.


Redes antiguas y con más de 30 años de vida

Uno de los problemas de las redes de suministro en España es su antigüedad. Según la Asociación Española de Abastecimiento de Agua y Saneamiento (AEAS) y recogidas por ABC, las infraestructuras del agua están envejeciendo y en España, el 41% de las redes de distribución cuenta con más de 30 años. Además, muchas de ellas están construidas con materiales obsoletos y nocivos como el fibrocemento. Según noticia publicada por eldiario.es, en España hay 40.000 kilómetros de redes fabricadas con este material. No hay evidencias, sin embargo, que esto pueda provocar daños en las personas, ya que el asbesto es nocivo si se inhala, no si se ingiere. Igualmente, se aconseja prevenir e ir sustituyendo estas tuberías por materiales más actuales y no nocivos.

La Agencia Catalana del Agua, en una línea de subvenciones por valor de 15 millones de euros que se destinará a los municipios con problemas de abastecimiento, se incluye como la posibilidad que municipios con conducciones de fibrocemento se puedan acoger a esta línea de ayudas.

Es necesario que tanto las administraciones locales como los gobiernos impulsen las mejoras de las redes de suministro. En un contexto marcado por el cambio climático es esencial optimizar el uso del agua, evitar pérdidas y así optimizar el recurso almacenado. Antes de pensar en nuevas desalinizadoras o trasvases, mejor empezar por las soluciones más directas y menos costosas. En otras palabras, empezar la casa por la base, no por el tejado. 

(iagua.es)


FCC y Eurecat desarrollan
drones para inspeccionar

las alcantarillas de Barcelona



 
El consorcio ha probado con éxito un vehículo micro aéreo, multirotor y equipado con sensores de navegación, que es capaz de reducir los riesgos laborales asociados a esta actividad y, además, recortar gastos de mantenimiento al realizar inspecciones más precisas y rápidas. Asimismo, el aparato puede llegar a lugares a los que los vehículos terrestres no lo hacen, dado que la acumulación de residuos y de aguas pluviales lo impide, informaron fuentes de Eurecat.

El responsable del Grupo de Sistemas Autónomos de la Unidad de Robótica y Automatización de Eurecat, Daniel Serrano, explica que el proyecto está “en la fase de desarrollar la autonomía de los drones, que estarán trabajando de forma autónoma en el laboratorio en septiembre de este año y en las alcantarillas de Barcelona en setiembre de 2018”.

El resultado final de esta fase ha sido la culminación de los algoritmos de navegación autónoma, que han permitido a la brigada de inspección operar el drone desde una furgoneta. Se han inspeccionado “centenares de metros con éxito, resolviendo retos como la detección de bifurcaciones, evitación de obstáculos, polvo y turbulencias y alguna más. Los datos obtenidos han sido procesados generando una reconstrucción 3D y su posterior análisis en nuestro software de producción”, detalla Serrano.

“Un dron puede inspeccionar 300 metros en 10 minutos”, por lo que se calcula que una cuadrilla equipada con un dron será capaz de inspeccionar 2,4 kilómetros al día, “con una reducción drástica de riesgos e inconvenientes”, añade Serrano.

La directora de la Unidad de Robótica de Eurecat, Pepa Sedó, destaca que “es la primera vez que se analiza la rentabilidad del uso de los drones en una actividad como la limpieza de la red
de alcantarillas”, cuya inspección manual presenta varios problemas, “porque el terreno es irregular y está lleno de obstáculos”.

Desde su punto de vista, “la gran flexibilidad y capacidad de maniobra de los drones los hacen vehículos ideales para la inspección del subsuelo, dado que no requieren el visto bueno de la Autoridad de Navegación Aérea para volar”.

Eurecat presta servicio a más de 1.000 empresas

El Centro Tecnológico de Cataluña (miembro de Tecnio), aglutina la experiencia de más de 600 profesionales que generan un volumen de ingresos de 43 millones de euros anuales y presta servicio a más de 1.000 empresas.

I+D aplicado, servicios tecnológicos, formación de alta especialización, consultoría tecnológica y eventos profesionales son algunos de los servicios que Eurecat ofrece tanto a grandes como a pequeñas y medianas empresas de todos los sectores.

Con instalaciones en Barcelona, Canet de Mar,
Cerdanyola del Vallès, Girona, Lleida, Manresa, Mataró, Reus y Amposta y con una sede en Brasil, participa en 160 grandes proyectos consorciados de I+D+i nacionales e internacionales de alto valor estratégico y cuenta con 73 patentes y 7 spin-off.

El valor añadido que aporta Eurecat acelera la innovación, disminuye el gasto en infraestructuras científicas y tecnológicas, reduce los riesgos y proporciona conocimiento especializado a medida de cada empresa, informan fuentes del Centro Tecnológico de Cataluña.

(interempresas.net)   17/11


               
                                                  Tal mes de novembre de fa 50 anys






           Mesos anteriors













Calendari Laboral 2018


 
 
El 2018 tindrà 15 festius. Segons va publicar la direcció general d'Ocupació al BOE, nou se celebraran en totes les comunitats, ja que no són substituïbles per altres de caràcter autonòmic.

Són l'1 de gener (Cap d'Any), el 30 de març (Divendres Sant), l'1 de Maig (Festa del Treball), el 15 d'agost (Assumpció de la Mare de Déu), 12 d'octubre (Festa Nacional d'Espanya), 1 de novembre (Tots Sants), 6 de desembre (dia de la Constitució), el 8 de desembre (Immaculada Concepció) i el 25 de desembre (Nadal).

A més, tot i ser substituïble, totes les comunitats han decidit cele-brar el 6 de gener (Reis). Catalunya, que ja va aprovar el seu ca-lendari l'abril passat mitjançant la seva Consell de Relacions
 
Laborals, integrat per l'Administració catalana, patronals i sindi-cats, fixa com a festius autonòmics l'11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya), el 2 d'abril (Dilluns de Pasqua ) i el 26 de desembre (Sant Esteve).

D'aquests dos últims, un és recuperable (les hores corresponents s'han de treballar la resta de l'any de la manera que les empreses i els empleats acordin).

Cada municipi té dos dies de festa local. A Barcelona, ​​el 2018 seran el 21 de maig (Dilluns de Pasqua Granada) i el 24 de setembre (la Mercè).
 


Parc de l'alba.
Dos nous itineraris
pel corredor Verd


 
El passat diumenge 11 de juny es van inaugurar dos nous itineraris coincidents amb la Setmana de la Natura, dins el corredor verd del Parc de l'Alba.

La meitat de la superfície del Parc de l’Alba es destina a la creació del Corredor Verd, afavorint la continuïtat del sistema d'espais naturals metropolitans, concretament entre el Parc Natural de Coliserola al sud, i el de Sant Llorenç del Munt i l'Obac al nord.

El corredor verd es situa a la plana del Vallès, una zona altament afec-
tada per elements que fragmenten el territori. Però té un paper clau
en el manteniment de la connectivitat ecològica de la xarxa d'Espais Naturals Protegits (ENP).

El projecte d’ordenació del corredor verd del qual ja s'ha executat la primera fase, preveu entre d'altres actuacions, l'execució de mesures per restablir i garantir la connectivitat ecològica entre ambdós espais naturals: passos de fauna, restauració de sòls ocupats per usos poc compatibles amb la funció connectora de l'espai, restauració de lleres i d'altres hàbitats naturals.


En homenatge a
Carles Buïgas i Sans



 
 

Recentment va estàr oberta una exposició al Museu d'Art de Cerdanyola: "La Maleta Buïgas", una de les darreres donacions que ha rebut el Museu d'Art de Cerdanyola. Conté 182 plaques de vidre amb fotografies i projectes de l'enginyer Carles Buïgas sobre la tasca que va fer a Montjuïc per a l’exposició Internacional de Barcelona de 1929 i d’altres projectes visionaris.  

Carles Buïgas i Sans neix al carrer Escudillers de Barcelona, el 18 de gener de 1898 fill de Cayetano Buigas Monravá i Rosario Sans.

El 1916 ingressa a l'escola d'Enginyers Industrials i mentre cursava els seus estudis passa a formar part de l'oficina tècnica de l'Exposició de Barcelona, més coneguda per Exposició Internacional de Barcelona, cosa que l'obliga a abandonar una mica la facultat i continuar com alumne lliure, aconseguint el diploma d'enginyer electricista a l'École de Génie Civil de París.

Aquesta exposició va necessitar urbanitzar 118 hectàrees a la muntanya de Montjuïc i moure terres i aixecar enormes pavellons. L'exposició va ser inaugurada el 19 de maig de 1929 per el rei Alfons XIII i va romandre funcionant fins el 15 de gener de de 1930.

La lluita per aconseguir el seu somni de decorar l'exposició va ser esgotadora. Impressionant salt si tenim en compte que quan lluitava per persuadir els membres del Comitè Executiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929; no tenia tot just en el seu haver cap historial que avalés la seva fantàstica visió de procer mag. Tan sols tres petites fonts lluminoses, més alguns assajos realitzats en el propi Montjuïc. Total poca cosa.

No obstant això, l'entusiasta admiració que va merèixer el senyor Miguel Primo de Rivera, la meritòria decisió en assumir responsabilitats de don Mariano de Foronda i del Baró de Viver, van fer possible que Barcelona es enorgulleciera de poder sorprendre i emocionar a propis i estranys amb les seves instal·lacions d'aigua i llum.

En l'exposició de 1929 hi havia 80 fonts lluminoses independents. (Un cop finalitzada l'exposició algú va donar l'ordre i amb massa pressa es van iniciar els treballs d'enderroc d'aquestes fonts. Tan sols una va aconseguir Buigas salvar, la qual tots admiren a la Plaça de la Font Màgica). Cert que, si bé només ens resta una, aquesta és la més important. Més de 560 fonts lluminoses repartides pels quatre punts cardinals del planeta, són la més poderosa garantia de la fructífera tasca creadora d'Buïgas.

El recinte de l'Exposició començava a les dues torres existents, encara avui, a la Plaça de Espanya, i que constituïen l'entrada principal. En creuar de nit aquesta entrada la ciutat canviava fantàsticament a il·luminar-se amb tons canviants, mitjançant 116 obeliscs de vidre.

Entre ells, s'intercalaven 42 fonts lluminoses, amb jocs d'emulsió i polvorització, i il·luminades en tons canviants, d'àmplia gamma, que es combinaven amb totes les altres harmonies cromàtiques. A la plaça de  la Gran Font es van disposar 234 columnes i obeliscs cristal·lins de cinc tipus diferents, la majoria dels quals irradiaven, a més, llum projectada cap a les copes dels arbres propers. Altres 32 obeliscs, de tres tipus diferents, van ser instal·lats a la plaça de Belles Arts.

Es van muntar a més 28 obeliscs cristal·lins, segons quatre models diferents, a la Plaça dels Bells Oficis; més altres 51, de tres tipus diferents, a l'Avinguda d'igual nom, i 20 al passeig estès davant del Palau Nacional.

Afegim 72 obeliscs cristal·lins i lluminosos, ben distribuïts sobre els sòcols de les balustrades en la gran perspectiva; i quatre més a llocs apartats. En total, doncs, es van instal·lar 647 obeliscs i columnes lluminoses de vidre, segons 24 tipus diferents, la major part dels quals canviaven de coloració, en harmoniosa combinació amb les variacions cromàtiques de tota la resta.

En la il·luminació del Palau Nacional, es van emprar 648 poderosos projectors, només per a les cúpules i torres. La façana s'il·luminava separadament; i cadascuna de les dues parts amb quatre matisos, més les seves barreges. Procurar que prevalguessin els tons que, tot i ser vius, es troben, naturalment, en diverses índoles de pedres. Tota aquesta il·luminació no funciona en l'actualitat.

Un altre motiu luminotècnic que va cridar molt l'atenció era el gegantí ventall lluminós, que s'obre l'esquena del Palau Nacional, per irradiar cap al més alt. Aquest efecte es va aconseguir mitjançant nou potentíssims projectors d'arc, instal·lats al terrat del Palau (nou per les nou lletres de la paraula Barcelona), a una alçada de 19 metres sobre el sòl i a gairebé cent metres sobre del nivell del mar. L'abast de l'aurèola ara considerable. Segons els informes recollits, els seus raigs eren encara ben visibles, en el firmament, a 130 quilòmetres.

Durant la guerra d'alliberament, van desaparèixer els nou reflectors, quedant minvada, un cop més, la màgica il·luminació de Montjuïc. Les autoritats municipals van acordar reinstal·lar nous projectors, que estan en funcionament des de 1957.

La gran Font Lluminosa completava, de manera magistral, l'esplèndid conjunt descrit. Estava situada a la Plaça de la Font Màgica, i afortunadament, va ser restaurada el 1954, sota la direcció del mateix

 

Acte inaugural de la plaça de Carles Buïgas amb assistència del Governador Civil de la província de Barcelona l'11 de novembre de 1967. Monument que les nostres autoritats haurien de tornar a instalar a la mateixa plaça per la que va ser construïda. Actualment està desapareguda.


Obeliscos cristal·lins i petites fonts lluminoses en l'Avinguda de MªCristina


El Palau Nacional i les dues cascades superiors. Aquí, com per tot arreu, no es percebia ni una sola làmpara. Per il·luminar les escalinates es van fabricar grans gerros de vidre opal. 

Carles Buïgas, havent-se pogut salvar, per a Barcelona, ​​la més important de les instal·lacions d'Aigua-Llum que van donar prez i glòria a tan inoblidable certamen. 

La gran Font Lluminosa completava, de manera magistral, l'esplèndid conjunt descrit. Estava situada a la Plaça de la Font Màgica, i afortuna-dament, va ser restaurada el 1954, sota la direcció del mateix Carles Buïgas, havent-se pogut salvar, per a Barcelona, ​​la més important de les instal·lacions d'Aigua-Llum que van donar prez i glòria a tan inoblidable certamen.

 Durant el segon semestre del 1971 vaig ser rebut per don Carles Buïgas a la seva casa-estudi de l'Av. Primavera on es va iniciar una cordial amistat i em va permetre publicar una petita biografia de la seva vida des de la infantesa i que vaig publicar a la Revista de Cerdanyola al desembre del mateix any. I ara publico en el meu web a partir de demà.

Andreu Salillas


Can Coll, Centre d'Educació Ambiental


 
Parc Natural de la serra de Collserola

La serra de Collserola, declarada Parc Natural des del 2010, s'alça com a talaia enmig de l'àrea metropolitana de Barcelona. Un magnífic massís, proper, familiar i valuós, que esdevé un privilegi per a la gran població que viu al seu voltant. Més de 8.000 ha d'espai natural preservat, on predominen els espais forestals però amb una varietat de formacions vegetals que li confereixen una rica diversitat biològica.

Collserola també és un espai de descoberta d'aprenentat-ge, de trobada i de lleure. Això fa que la gestió, a càrrec del Consorci del Parc, tingui com a finalitat última promoure l'ús respectuós i sostenible d'aquest espai, bo i preservant els seus valors naturals.


Can Coll, Centre d'Educació Ambiental

Instal·lat en una antiga masia del segle XV, el centre d'educació ambiental Can Coll facilita el contacte del Parc amb les escoles bressol, d'educació infantil (3-6 anys), primària (6-12 anys), secundària (12-16 anys) i cicles formatius.

Desenvolupa també programes dirigits als estudiants de ciències de l'educació i als mestres en actiu. Les escoles d'educació especial reben un tracte preferent, amb programes dissenyats específicament.

Les activitats, d’una jornada de durada, se centren en el coneixement de temes concrets. Així, els petits poden fer una activitat sobre l’entorn natural, la granja o el bosc, i els grans sobre vegetació, fauna, geografia, història o món rural.

Els mestres i professors han de preparar les activitats en una reunió prèvia a Can Coll amb els educadors. Les inscripcions comencen el primer dia laborable de setembre. Trobareu detallades les diferents propostes educatives a l'apartat el Curs al Parc.

Els diumenges, el centre s'obre al públic de 9.30 a 14:30h, (tancat juliol, agost, de Nadal a Reis, i Pasqua). Es pot visitar la masia, que mostra la manera de viure de la pagesia dels segles XVIII i XIX; veure l'exposició "L'home i el medi a Collserola" i els audiovisuals del Parc; i fer els itineraris senyalitzats dels voltants.

A les 11:15 i a les 12:15h s'ofereixen visites guiades a la granja (preu de la visita a la granja: 1,75 € per persona, adults i nens a partir de 3 anys). Es visiten diferents espais: la incubadora, el tancat dels conills i el dels ànecs i els corrals de la somera, la truja, la vaca i l’aviram. Cal inscriure's el mateix dia al taulell d'informació, places limitades. De 13 a 13:30 h hi ha visita lliure i gratuita només als corrals exteriors.
Del primer diumenge de novembre a l'últim diumenge d'hivern , de 10:30 a 13:30 h es poden fer observacions d'aus hivernants a la Feixa dels Ocells.


Ubicació: Ctra. de Cerdanyola a Horta Km.2
Telèfon fix: 93 692 03 96
Telèfon mobil: 638 56 52 77
Fax: 93 580 76 54
Adreça postal: Ctra. de Cerdanyola a Horta Km.2; 08290 Cerdanyola del Vallés
E-mail: activitatscancoll@collserola.cat
Coordenades: lat.41.473554, long.2.124503
Google Maps: Can Coll Centre d'Educació Ambiental

 
 

 Creix la quantitat de contenidors    
per a l'oli.

 Els de color taronja.


 
Els carrers de Cerdanyola del Vallès comptaran amb 9 nous conte-nidors per a la recollida d'oli usat; que sumats amb els actuals, faran un total de 15. La totalitat es localitzaran en els punts següents:

-C/de Clos cruïlla amb la Gran Via Prat de la Riba
-C/del Torrent n° 5
-Psg. de la Riera cruïlla amb la PI. de la Pau -Av. de la Primavera
   cruïlla amb la PI. de Marconi
-C/ de les Escoles cruïlla amb la PI. de Frederica Montseny
-C/ del Camp cruïlla amb el c/ de Sebastià Garriga
-C/ de Galícia cruïlla amb el c/ Josep Tarradellas
-C/de Felip II cruïlla amb l'Av.del Turó
-Ctra. de Barcelona n° 163
-Av. de Canaletes amb c/ de la Pedrera.
 Pla de les Alsines con Av. de la Primavera.
 PI. de sant Medir amb carrer Ample
-C/ de Sant Casimir, davant del Mercat de Serra perera
-C/ de París amb l'Av. de l'Argentina
-C/ de Santa Rosa amb l'Av. de Flor de maig


Aquests contenidors, estan operatius desde el mes de maig.

La instal·lació dels nous contenidors permetrà que Cerdanyola del Vallès passi de 6 a 15 receptacles per recollir l'oli domèstic, ubicats a la via pública. D'aquesta manera es vol oferir a la ciutadania més facilitats a l'hora de reciclar aquesta fracció, que resulta molt conta-minant si es llença a la pica de la cuina.

A Cerdanyola del Vallès es van recollir l'any passat un total de 12.303,10 litres d'oli usat.


 

 Declarat bé cultural d'interès
 nacional el jaciment ibèric 
 de Ca n'Oliver,

 a Cerdanyola del Vallès



 
 
 El Govern ha aprovat declarar bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, el jaciment ibèric de Ca n’Oliver, a Cerdanyola del Vallès. El poblat ibèric de Ca n’Oliver està situat al sud del nucli urbà de Cerdanyola, a la comarca del Vallès Occidental, al turó de Ca n’Oliver, al barri de Montflorit, i és per tant dins del Parc Natural de Collserola. És un enclavament rellevant de l’antic territori de la Laietània i del món ibèric català.

La seva ubicació geogràfica al mig d’un estratègic nus de comunicacions, dominant un territori agrari i ramader molt productiu, i el fet que el poblat hagués disposat d’estructures defensives complexes (un mur de tanca, torres i fossats articulats, dues portes amb poternes laterals i, en un cas, protegida per un avantmur), fa pensar que va constituir un nucli vertebrador d’un ampli territori i que va ser un centre de captació i redistribució de la producció.

La presència de fragments d’escultures zoomorfes, possiblement d’algun monument funerari, denota la presència d’elits socials i que podria haver estat un assentament aristocràtic. Els fragments escultòrics i una estela gravada apunten a l’existència d’una necròpolis en algun indret proper encara per localitzar.


 Les recerques arqueològiques que s’hi ha fet han permès establir que el jaciment ibèric va viure diverses fases cronològiques que van dels anys 550 aC, en el període ibèric antic, fins a l’alta edat mitjana. És a dir, el jaciment abasta la gènesi de l’iberisme i tota la vigència del món ibèric fins a la seva desaparició dins del procés de la romanització. El darrer assentament, que data dels segles VIII a l’XI, tanca l’ocupació d’aquest turó en el passat.

D’altra banda, el Govern també ha aprovat acceptar part del recurs sobre el termes establerts en la declaració de bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona paleontològica, del Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella. El recurs havia estat presentat per una particular que demanava tenir en compte les activitats agrícoles preexistents en la finca Mas Pol, afectada parcialment per la declaració de BCIN, i que, en el cas que aquestes activitats no poguessin ser permeses, se’n fixés una indemnització.

En aquest sentit , el Govern ha estimat que, mentre es mantinguin els cultius actuals, en no haver-hi alteració de la cota de profunditat, no caldrà cap tipus d’autorització prèvia com la que es requeria en la promulgació de la declaració de BCIN i, per això, ha determinat modificar l’Acord de la declaració

 La Federació Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, declarada associació
d'interès cultural


 
 
El Govern ha acordat declarar la Federació Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya com a associació d’interès cultural. Amb seu social a Sant Feliu de Llobregat, la Federació és una entitat sense ànim de lucre constituïda l'any 1984 a partir de la unió de 27 colles geganteres.

En l’actualitat, l’entitat té 400 colles federades amb un total apro-ximat de 12.000 persones associades.

És una de les 32 federa-cions nacionals integrants del Consell de l‘Associacionisme Cultural, màxim òrgan consultiu del Departa-ment de Cultura en matèria de cultura popular i associacionisme cultural.

Va rebre el Premi Nacional de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya l'any 2000.

La Federació publica, des de l'any 1986, la revista trimestral Gegants, única en el món especialitzada sobre aquest tema, i organitza els certàmens anuals següents: la Ciutat Gegantera de Catalunya, la Fira del Món Geganter i la Trobada Nacional de Capgrossos.

A més, conserva el seu arxiu administratiu, amb informació sobre les entitats geganteres,  històric, que conté valuosos fons documen-tals sobre imatgeria.

(GenCat) 


        
 
 


 Actual cartipàs municipal
format per cinc regidors



 



Dies Festius a
Cerdanyola del Vallès el 2017



 
 
 17 de abril - Dilluns de Pasqua 
  1 de maig - Festa del Treball
  8 de maig - Festa Local
24 de juny - Sant Joan
15 d'agost - Assumpció de la Mare de Déu
11 de setembre - Diada
12 d'octubre - Festa Nacional d'Espanya
  1 de novembre - Dia de tots Els Sants
13 de novembre - Festa Local
  6 de desembre - Dia de la Constitució Espanyola
  8 de desembre - La Immaculada Concepció
25 de desembre - Nativitat del Senyor
26 desembre 26 - Sant Estebán 

 

La Generalitat aprova
el calendari definitiu d'obertura comercial autoritzada a Catalunya per al 2017



 
 
Els dies 8 de gener, 2 de juliol, 1 de novembre i 6, 8, 10, 17 i 24 de desembre de 2017, seran festius d’obertura autoritzada a Catalunya, d’acord amb la normativa catalana vigent d’horaris comercials

El Departament d’Empresa i Coneixement, a través de la Direcció General de Comerç, estableix un total de vuit festius anuals dels quals els ajuntaments poden substituir-ne dues dates. També poden fixar dos festius més per al seu àmbit municipal

Més d’un centenar d’ajuntaments catalans han afegit i o modificat el calendari de festius amb obertura comercial autoritzada per l’any vinent. Els comerços de la ciutat de Barcelona podran obrir al públic els dies 8 de gener, 23 d’abril, 2 de juliol, 1 de novembre i 3, 6, 8, 10, 17 i 24 de desembre de 2017

Per a tots aquells municipis catalans que no hagin designat els dos dies addicionals d’obertura, s’entenen com a dates escollides el 12 d’octubre i el 3 de desembre de 2017

La Generalitat ha aprovat el calendari comercial definitiu d’obertura comercial autoritzada a Catalunya per al 2017.

Els dies 8 de gener, 2 de juliol, 1 de novembre i 6, 8, 10, 17 i 24 de desembre de 2017, seran festius d’obertura autoritzada a Catalunya, d’acord amb la normativa catalana vigent d’horaris comercials
.

 
El Departament d’Empresa i Coneixement, a través de la Direcció General de Comerç, estableix un total de vuit festius anuals dels quals, els ajuntaments poden substituir-ne fins a dues dates. D’acord també amb la Llei d’horaris comercials, s’afegeix dos dies més al calendari comercial, que els municipis han de fixar en funció del màxim aprofitament comercial i d’acord amb els comerciants.

Més d’un centenar d’ajuntaments catalans han afegit i o modificat el calendari de festius amb obertura comercial autoritzada per al 2017 (que es recullen a la resolució EMC/2915/2016, de 21 de desembre publicada avui al DOGC). Entre ells, el consistori de Barcelona ha establert que els comerços de la ciutat podran obrir al públic els dies 8 de gener, 23 d’abril, 2 de juliol, 1 de novembre i 3, 6, 8, 10, 17 i 24 de desembre de 2017.

Pel que fa als dos dies festius addicionals d’obertura comercial autoritzada que poden fixar els ajuntaments, en el cas dels consistoris que no hagin designat cap data específica, s’entendran com a dates escollides i aplicables en els seus àmbits territorials el 12 d’octubre, i el 3 de desembre de 2017.



Calendari comercial per al municipi de Cerdanyola del Vallès

8 de gener
2 de juliol
1 de novembre
3, 6, 8, 10, 17, 24 i 31 de desembre
 

 
 

 CALENDARI DE PAGAMENT
 DE LES TAXES I IMPOSTOS MUNICIPALS
 PER AL 2017

 
 
 

HORARI DE CORREOS 



-Sant Iscle, 23-25, 08290. Cerdanyola del Vallès
paqueteria.correos.es
Tfn. 936 91 37 57

Dilluns a divendres:  08:30 a 20:30 hores
Dissabtes:                   09:30 a 13:00 hores
Diumenges i festius  TANCAT

Del 18 de juliol al 16 de setembre l'horari es:
Dilluns a divendres:  08:30 a 14:30 hores
Dissabtes:                   09:30 a 13:30 hores

DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT
DE CATALUNYA

 
  ORDRE EMO/156/2015, de 22 de maig, per la qual s'estableix el calendari d'obertura dels establiments comercials en diumenge  i dies festius per al 2017.


Per a l’any 2017:

  8 de gener.
  2 de juliol
  1 de novembre.
  6, 8, 10, 17 i 24 de desembre. 

 

 
   

 TRANSPORT LOCAL
 
 


    Línies i horaris 
   
   
     visitantes total   Des de 31/10/16
   
 SALILLAS.NET   NO TÉ CAP SUPORT  COMERCIAL,
 NO CONTÉ RES DE PUBLICITAT  I  LES DESPESES
 SÓN SOSTINGUDES PEL SEU AUTOR. GRÀCIES

 

a.salillas@gmail.com
Antiga escala d'accés a l'estació de "Cerdanyola-Ripollet"
Canaletes anys 1992
Passeig Cordelles anys 1920, cantonada plaça Abat Oliba. 
 
            FOTOGRAFIES DE
         CERDANYOLA DEL
          
 PASSAT SEGLE
                    
 
 Properes activitats
D'EXCURSIÓ AMB...
Us proposem descobrir el Parc de la mà d’alguna de les entitats del territori que se’l coneixen abastament.
Itinerari matinal. Activitat gratuïta. Places limitades. Més informació i inscripcions al telèfon del Centre d’Informació: 932 803 552

COLLSEROLA VERDA

Cursos de català per a adults. Curs inicial de català, de grup de conversa i de reforç d'ortografia. Inscripcions de dilluns a dijous de 10 a 13 h.- Servei Local de Català de Cerdanyola del Vallès,
-Plaça de Sant Ramon, 23-24 - Tel. 93 580 27 51
Més informació:
www.cpnl.cat/xarxa/cnlvallesoccidental3

Jam Session al Bar de l'Ateneu
Tots els dimecres a les 21 h. hi haurà una Jam Session al Bar de l'Ateneu, porta el teu instrument i participa.


DESEMBRE

19 de desembre. 18:00h. Concert de Nadal. Escola Música AULOS. Al Teatre Ateneu

19 de desembre a les 19h. Taula oberta de participació ciutadana."El Parc de l'Alba que volem" Amb la presencia dels grups municipals amb representació a l'Ajuntament.

19 de desembre a les 18h. a la Biblioteca Central. Conferència  a càrrec del biólogo Andreu LLamas.Aforament limitat. No cal inscripció prèvia

20 de desembre. 17;30h. Activitat Infantil. Un conte al sac. Contem i cantem per Nadal a la Biblioteca. Sala petits lectors de la Biblioteca. Inscripció prèvia a la Biblioteca

Divendres 22 desembre, 19 a 24 h
XIII Camí de Justícia Itinerari nocturn i teatre medieval
Inscripcions: del 12 al 21 de desembre al 935 804 500
Museu Ca n’Ortadó-Monestir de Sant Cugat

24 de desembre. 17:00h. Pessebre Vivent. Representació naixement. El Grup Escolta recollirà roba de segona mà durant l’acte. Parròquia de la Santa Creu (Bellaterra)

26 de desembre a les 18:00h.Concert de Sant Esteve. Orquestra Cambra Cerdanyola . Al Teatre Ateneu. Preu: 13C€; anticipada 11€. Descomptes

29 de desembre. 18:00h. Espectacle familiar. "Molestin les disculpes". Amb la companyia Caulababa. Al Teatre Ateneu Preu: 5 euros

30 de desembre. 19:00h. Concert de Nadal. Coral i Banda de l’Agrupació Musical. Al Teatre Ateneu

5 de gener. 16:15h. Rebuda dels Reis. Festa infantil per rebre els Reis d’Orient al barri de La Farigola. Carretera de Barcelona ( al costat pasa-rel·la vianants)

5 de gener. 18:30h. Cavalcada Reis. La cavalcada sortirà des del Parc Tecnològic I recorrerà la ciutat fins a la plaça de l’Abat Oliba


 
 Activitats estables
Cerdanyola, terra d'Ibers
2n diumenge de mes a les 12 hores
Visita guiada amb l’entrada
Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver

Sant Martí, una església per a la pagesia
2n diumenge de mes
Església Vella de Sant Martí Obert de 10.30 a 13.30 h
Visita guiada gratuïta a les 12 h Tancat fins gener de 2017


Activitats a Can Catà Natura
És obert el 1r i 3r diumenges de cada mes. Excepte els festius i durant el mes d'agost.
Preu: Adults 3 €, nens 2 €
Telf: 627 433 462 i 600 259 084


Sant Iscle, una parròquia medieval
3r diumenge de mes
Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Oberta de 10 a 14 h Visita guiada gratuïta a les 12 h Agost tancat

Portes obertes al MAC
Cada primer diumenge de mes, accés gratuït al Museu d'Art de
Cerdanyola de 11 a 14 hores.
 
 Activitats al Museu d'Art (MAC)

DESEMBRE

Del vell al nou. Del nou al vell
Fins al 31/12/2017.
L'exposició comissariada per Fina Duran i coproduïda amb el Centre d'Art Contemporani Arts Santa Mònica, ens mostra el treball d'una quinzena d'artistes que, a partir de la seva creativitat, plantegen una mirada diferent al patrimoni que ens arriba del passat i que va configurant la nostra memòria i la nostra identitat.

Les joies amagades d'Ismael Smith. Olga Muxart
Fins al 31/12/2017.
Materialitzar, avui en dia, les joies que Ismael Smith va dibuixar, però mai va arribar a veure resoltes, es converteix en una traducció plenament contemporània.


--------------------------------------
Carrer de Sant Martí, 88 / Passatge del Llorer, 11
mac@cerdanyola.cat
Tel: 93 591 41 30

HORARI

Dimarts a dissabte de 17 a 20 h - Diumenges i festius d'11 a 14 h
Dilluns tancat - Agost obert només els caps de setmana
Tancat 1 i 6 de gener; 1 de maig; 24 de juny; 24, 25, 26 i 31 de desembre.

TARIFES

Entrada general: 2 €
Entrada reduïda: 1,5 € per estudiants i jubilats de fora de Cerdanyola.
Entrada familiar: 3 € (dos adults amb un màxim de 3 infants)
Entrada gratuïta: menors de 16, estudiants i jubilats de Cerdanyola, professorat, aturats, personal de premsa i de cultura amb acreditació.
Grups: a partir de 15 persones, 25 €
​Exposicions temporals gratuïtes


Exposicions
Del 4 desembre al 20 desembre : "El canvi climàtic"
A la Planta 0 de la Biblioteca Central

Del 12 desembre al 05 gener : "Arriba Nadal"
A la Planta 0 de la Biblioteca Central

Del 22 desembre al 13 gener : "Star Wars. Leia, Una princesa galàctica" A la Planta 2 de la Biblioteca Central

Fins al 31 de desembre
"Nude and naked. Despullant Ismael", A partir de la temática nu emergeix la seva identitat homosexual. Al Museu d'Art de Cerdan-
yola.

 
 Activitats al Poblat de Ca n'Oliver 
Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver. Carrer de València, 19  Cerdanyola del Vallès Telèfon. 93 692 33 22 / 93 580 45 00
a/e museucanoliver@cerdanyola.cat www.cerdanyola.cat/museucanoliver
Poblat Ibèric de Ca n'Oliver a Cerdanyola del Vallès
Totes les activitats són gratuïtes. Es convenient assegurar-se que no s'ha produït cap canvi en el programa.

DESEMBRE


 
 Activitats del Parc Natural Collserola
 

Podreu visitar l'edifici, les seves exposicions i els seus
entorns (visita autoguiada). (activitat gratuita)
 
EXCURSIONS AMB VOLUNTARIS


Itineraris per la serra conduïts per Voluntaris de Collserola.
4 a 5 hores de durada. Mès de 7 anys. Cal inscripció prèvia. (activitat gratuita)


(*) La inscripció de les sortides dels dimarts s'obre el dilluns de la setmana anterior a l'activitat.


DESCOBERTES EN FAMILIA
Una passejada, pels entorns del Centre d'Informació, acompanyada d’un petit taller o d’un joc per conèixer millor Collserola. A càrrec dels Guies del Parc. Cal inscriure’s al Centre el mateix dia. Menors de 3 anys gratuït. Places limitades, 20 persones per sortida. 
Preu 1,75€  Horari de 11 h i 12.30 h.



LA GRANJA DE CAN COLL

Els diumenges, visites guiades de 45 minuts. Es mostren diferents espais de la granja: la incubadora i els pollets i el tancat dels conills i el dels ànecs. Així com els corrals amb la somera, la truja, la vedella i l’aviram.

Horari: 11:15 h i 12:15 h. Preu: 1,75 € per persona (adults i nens a partir de 3 anys).

Cal inscriure’s el mateix dia al taulell d’informació de Can Coll. Places limitades, màxim 25 persones per visita. 

De 13 h a 13.30 h visita lliure i gratuïta només als corrals.         


ESPAI D'INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA
Obert al públic el 2n diumenge de cada mes (excepte els mesos de gener, agost i desembre). Horari de 10:30 a 14 hores
Les passejades temàtiques al pantà de Vallvidrera inclouen la visita al centre. El Centre acull l'exposició sobre el pantà i els seus entorns.
Reserves per a grups tot l'any al telèfon 932 803 552

VISITES AL CASTELL DE TORRE BARÓ
De dilluns a divendres de 10 a 13 hores
Dissabtes de 10 a 17 hores. El mirador resta tancat de les 13 a les 15 hores 
Diumenges de 10 a 14 hores
Situat a la carretera Alta de Roquetes, 328 (Nou Barris-Barcelona). Es pot descarregar la programació i fer les inscripcions a castell_torrebaro@bcn.cat

CONEGUEM LA GRANJA DE CAN COLL
Per als més petits. Una activitat de descoberta del medi rural a través del contacte directe amb els animals de la granja. Edat: d'1 a 3 anys. Preu: 107,45 Horari: de 10 a 13 h Durada: per a 2 grups de 20 infants: 1,15 h per grup en dos toms consecutius. Per a 1 grup de 20: torm únic de 2,15 h. 

MATINALS A COLLSEROLA
Si voleu caminar i fer esport a Collserola, conèixer els diversos ambients de la serra i descobrir indrets amagats... us oferim una excursIó dela mà dels nostres guies.

Edat: su n'or a 12 a 5. Preu: 107.45 6 per cada grup de 25.
Horari: de 10,30 a 13. 0 hores. Màxim d'assistents: 4 grups de 25 Durada: 3 hores

Al Centre d'informació
Itinerari 1: Des del Centre d'informació a la font de la Budellera i retorn a Santa Maria de Vallvidrera.
Itinerari 2: Des del Panta de Vallvidrera fins al ïuró d'en Cors i el coll de Can Cuiàs i retorn al Baixador de Vallvidrera.

A Can Coll
Itinerari 1
: Des de la masia de Can Coll a la Font de Sant Pau i retorn.
Itinerari 2: Des de l'àrea de lleure de Can Coll al Puig de la Guàrdia, torrent de Can Coll i retorn.

VISITA A LA GRANJA I AL BOSC DE CAN COLL
Visita guiada a la gran'a de Can Coll i itinerari pels boscos de l'entom on mitjançant jocs i activitats, es fa una descoberta els elements de la natura que ens envolta.
Edat: de 4a 7 o de 8 a 12 anys * Preu: 107. 56 per cada grup de 25 p. (de la mateixa edat)
Horari: de 10,30 a 13.30 h Màxim d'assistents 2 grups de 25 Durada: 3 hores.  Aquestes activitats es preparen per a una única franja d'edat, o de 4 a 7 anys, o de 8 a 12 anys.


VOLS COL·LABORAR?
Què et semblaria venir un dia al Parc a col·laborar en la millora d’algun dels seus espais? Si tens temps i ganes, et convidem a participar-hi!
De 10 a 13 h. Mès de 12 anys. Cal inscripció prèvia

 



NITS D'ASTRONOMIA



Sessions d'iniciació  a l'observació d'estels, constel-lacions i altres cossos celestes. L’activitat combina explicacions teòriques: què són les estrelles diferencies amb els planetes, mitologia associada; amb observacions a l’exterior: identificació de constel·lacions a ull nu i observació amb telescopi. En cas de mal temps o menys de 10 inscrits se suspendrà l'activitat.
Aquestes sessions es programen una nit al mes, en divendres, tot l’any, excepte a l’agost. Consulteu dates a l’Agenda d’activitats.
Durada 2 h.  Horari: Estiu: de les 22:00 a les 24:00 h. Hivern: de les 21:00 a les 23:00 h.
Inscripcions la mateixa setmana de l’activitat, de dilluns a divendres, al tel 932 803 552.  Places limitades 
Preu : 5,15€   Edat recomanada: + de 12 anys.
Divendres de 21 a 23 h.  Cal inscripció prèvia


 
PASSEJADES TEMÀTIQUES



Una passejada tranquil·la pels entorns del Centre d'Informació, per conèixer els valors del Parc de la mà d'un guia especialitzat.
Hivern i estiu, dissabtes alterns Primavera i tardor, tots els dissabtes (no festius) 
Horari: De les 11:00 a les 13:30 h
Inscripcions el mateix dia de la passejada, al taulell del Centre d’Informació. (No es fan reserves prèvies)
Màxim de 20 persones per sortida. Preu: 1,75€ per persona




PER A LES ACTIVITATS AMB INSCRIPCIÓ PRÈVIA. Truqueu la mateixa setmana de l'activitat -de dilluns a divendres- al telèfon del Centre d'Informació del Parc   932.803.552. 
Horari de 9.30 a 15 hores



TURÓ DE MONTCADA

Informació de les activitats i inscripcions al web de l'associació ACER: www.acer-associacio.org


 
 Activitats a la Sala Enric Granados
 
Hores del Conte 2016

Activitats fins 31 de desembre a la Sala Enric Granados
A les 12:00 hores. No cal inscripció prèvia. Aforament limitat.


 
 Activitats a la Biblioteca Central
 

 Horaris matins: dimecres i divendres de 10 a 14h.
 Horaris Tardes: de dilluns a dijous de 15:30 a 20:30h.
 Telf. 935807602
 www.bibliotecacerdanyola.cat

 b.cerdanyola@diba.cat
 Pl. Enric Granados, 1 cerdanyola del Vallès


 
DESEMBRE

21 desembre
: "Cafè filosòfic"
Tertulia oberta sobre temes d'actualitat
Public adult a les 18:30h. a la BCC


Fins al 18 de desembre
Exposició dels dibuixos pintem la diversitat de les escoles Montserrat, Xarau, Turó de Guiera, Ramon Fuster, La Sínia, Saltells, Les Fontetes FEDAC Cerdanyola i Sant Martí.
A la 2ª Planta. Biblioteca Central (entrada lliure)
 
 LLOCS D'INTERÈS   (amb Google Maps)
 
Cases modernistes als carrers de Sant Ramon i Sant Martí.
41.490398º, 2.136200º
Cases modernistes al carrer de Sant Francesc
41.494483º, 2.143034º
Castell de Sant Marçal.
41.490684º, 2.114799º
Escultures modernistes i noucentistes del cementiri mun.
41.487103º, 2.124565º
Ermita de Santa Maria de les Freixes.
41.479020º, 2.142564º
Ermita de Sant Iscle
41.467756º, 2.150546º
Església i rectoria de Sant Martí.

41.491344º, 2.139979º
Església vella gòtico-renaixentista de Sant Martí.
41.487479º, 2.123503º
Masia de Can Canaletes i aqüeducte.
41.479157º, 2.142362º
Masia de Can Catà
41.469872º, 2.149952º
Masia de Can Coll i Àrea de Can Coll
41.473393º, 2.128351º
Masia de Can Fatjó del Molí.
41.484013º, 2.127144º
Masia de Can Miró.
41.501460º, 2.102093º
Masia de Can Serraparera.
41.496042º, 2.130091º
Paratge de Canaletes.
41.483073º, 2.143356º
Bosc Gran de Can Catà
41.469872º, 2.149952º
Monument a Europa
41.485378º, 2.128094º
Parc Esportiu Guiera    -Avda. de Guiera 6-8
41.483350º, 2.139192º

Parc Tecnològic del Vallès

41.484886º, 2.127711º
Jutjats
41.484005º, 2.143957º
Monument a Francesc Macià.   Final Av. Primavera
41.489279º, 2.144290º

FESTA MAJOR
Primer cap de setmana del maig

MUSEUS 
Ca N’Olivé
(Montflorit): Horari: Diumenges d’11 a 14 hores. 41.480617º, 2.134068º
Museu de Ca n’Ortadó:
Plaça de Sant Ramon, 23-24.
Tel.:93 692 33 22. (actualment tancat) Accés lliure als jardins.
41.488767º, 2.135999º

Museu i Poblat ibèric
41.480617º,2.134068º

OFERTA CULTURAL:
Festival de Blues  (octubre)

VARIS
Ajuntament 
 -Pl. Francesc Layret, s/n
41.491027º,2.140686º
Pavelló d'esports
(Compleix Esportiu Municipal Can Xarau)
41.494471º, 2.139991
L'Ateneu.
-Carrer Indústria, 38-40
41.488106º,2.140945º

Biblioteca Central 
-Avda de Catalunya
41.492544º, 2.142231º
Pl. Sant Ramon i Monument Republica
41.489107º, 2.136014º
Columnes d'Alfaro (UAB)
41.497103º, 2.110553º
Parc de Cordelles
41.496174º, 2.133794º
Estació Renfe de Cerdanyola (Av de Catalunya)
41.492656º, 2.147392º
Estació Renfe Cerdanyola-Universitat
41.497040º, 2.115583º
Estació Ferrocarrils de Catalunya Bellaterra
41.500968º, 2.090583º
Estació Ferrocarrils de Catalunya Universitat Autònoma
41.502824º, 2.102540º
Zona Esportiva Municipal Les Fontetes.  Pg. d'Horta s/n
41.486486º, 2.144069º
Àrea de Can Coll  (restaurant, àrea de lleure) Montflorit
41.472626º, 2.127352º 
Zona Esportiva del Bosc Tancat  -carrer Riu Sec s/n
41.501639º, 2.130923º
 
 
Durant segles, la serra de Collserola ha atret l’atenció de cultures ben diverses, la intervenció de les quals ha deixat empremtes en el paisatge, en els camins, en les edificacions…, que constitueixen un patrimoni valuós que convé preservar i gestionar per al coneixement i l’admiració de les generacions actuals i futures.

La serra ha estat habitada des de temps prehistòrics, com ens ho demostra la gran quantitat de vestigis arqueològics i arquitectònics trobats. Des dels primitius pobladors ibers fins a les modernes torres modernistes, s’han identificat més de dos-cents elements construïts, entre xarxa viària, edificació agrícola i elements d’interès històric.

Aquest patrimoni destaca per:
— l’elevada qualitat arquitectònica d’un gran nombre d’edificacions
— la diversitat dels elements construïts
— l’adaptació al medi de totes les construccions

Les restes més antigues de la serra conegudes són uns estris de sílex, de fa uns 100.000 anys, trobats a Ca n’Albareda, a Sant Feliu de Llobregat, que ens parlen de l’existència dels primers caçadors a la serra.

Patrimoni construït

 Castells medievals
        Fortificació medieval Penya del Moro
       Castellciuró
       Castell del Papiol
       Castell de Torre Baró

 Ermites i esglésies
        Santa Maria de Valldonzella
        Sant Cebrià i Santa Justina
        Santa Creu d'Olorda
        Santa Maria de Vallvidrera
        Santa Maria de les Feixes
        La Salut de Sant Feliu de Llobregat
        Temple del Tibidabo
         La Salut o Santa Eulàlia de Madrona
         Sant Adjutori
         Sant Medir
         Sant Pere de Romaní
         Sant Bartomeu de la Quadra

 Masies
         Ca n'Abadal (Sant Feliu de Llobregat)
         Ca n'Albareda (Sant Feliu de Llobregat)
         Can Balasc (Barcelona)
         Can Baró (Sant Just Desvern)
         Can Bell (Sant Cugat del Vallès)
         Can Borrell (Sant Cugat del Vallès)
         Can Bosquets (Sant Cugat del Vallès)
         Can Bova (Sant Cugat del Vallès)
         Can Calopa de Dalt (Barcelona)
         Can Campmany (Molins de Rei)
         Can Candeler (Sant Just Desvern)
         Can Carbonell (Sant Just Desvern)
         Can Castellví (Barcelona)
         Can Catà (Cerdanyola del Vallès)
         Coll (Cerdanyola del Vallès)
         Can Cortès (Sant Cugat del Vallès)
         Can Coscoll (Sant Just Desvern)
         Can Fatjó (Sant Just Desvern)
         Can Gelabert (Sant Just Desvern)
         Can Maimó (El Papiol)
         Can Masdeu (Barcelona)
         Can Monmany (Sant Cugat del Vallès)
         Can Padrosa (Sant Just Desvern)
         Can Pahissa (Sant Feliu de Llobregat)
         Can Ribes (Molins de Rei)
         Can Tintorer (Molins de Rei)
         Can Valldaura (Cerdanyola del Vallès)
         Can Vila (Sant Just Desvern)
         Can Vilagut (Molins de Rei)
         Granja Can Llevallol (Barcelona)
         Torre del Bisbe (Sant Feliu de Llobregat)
         Vil·la Joana (Barcelona)
         Torre Negra (Sant Cugat del Vallès)

 Fonts
          Font de la Budellera
          Font del Bacallà
          Font de Can Lloses
          Font Groga
          Font d'en Llevallol
          Font Joana
          Font de la Maduixera
          Font d'en Ribes
          Font de la Rabassada
          Font d'en Sert
          Font de la Salamandra
          Font de Sant Medir o del Manyos
          Font de Santa Pau

 Barraques de vinya
           Les barraques de vinya de Collserola presenten un gran 
           ventall de tipologies a causa, principalment, de la diversitat
           geomorfològica de la mateixa serra, on els tipus de terrenys
           i de roques són molt variats, tot i que també hi influeix
           l’època de  construcció i el mateix constructor.


Llegat cultural


 Aplecs i romeries

            Aplec de Sant Medir
            Aplec de St. Iscle
            Aplec de La Salut de Sant Feliu de Llobregat 


Els arbres singulars a Collserola


Avui, la serra de Collserola és un Parc Natural extensament boscós, però, històricament no sempre ha estat així. A finals del segle XIX bona part del territori estava ocupat per masies i àrees agrícoles que és dedicaven principalment al conreu de la vinya. Amb el segle XX, es va iniciar un procés d’expansió urbanística i d’abandonament agrícola que, lligat a un creixent ús de lleure, ha anat transformant profundament el paisatge, fins als nostres dies. Fruit d’aquests processos i transformacions trobem, per tota la serra, una sèrie d’elements patrimonials construïts per la mà de l’home. Al seu costat hi ha uns altres elements que, tot i ser naturals, també han estat condicionats per la mà de l’home: els arbres singulars. Així, els arbres singulars no només estan enmig dels boscos sinó que, també, els trobem al costat de masies, camins, fonts, àrees agrícoles, etc. Molts d’ells són plantats, altres són naturals, però darrera la majoria de casos hi ha, o hi ha hagut, una voluntat de conservació. D’una manera o altra tots ells formen part del nostre patrimoni natural, cultural i històric i com a tals són mereixedors de protecció. (Parc de Collserola)


 Llegendes

Llegenda de St. Medir

Les circumstàncies en què es crea aquesta llegenda fan creure que es tracta d’una barreja de llegendes locals sorgida arran de la confusió de sant Medir amb sant Emeteri i la necessitat d’ornamentar la llegenda de sant Sever.
Segons la tradició, sant Medir era un pagès que vivia cap a l’any 303 a la vall de Gausac (avui anomenada vall de Sant Medir). Durant el domini romà, els cristians van ser perseguits arreu, entre d’altres, Sever, bisbe de Barcelona. Perseguit pels romans, va fugir per l’antic camí de Barcino (Barcelona) cap a Castrum Octavianum (Sant Cugat). A la vall de Gausac es trobà Medir que plantava faves a prop del camí. Li explicà el motiu de la seva fugida i, decidit a morir per la seva fe, li demanà que si preguntaven per ell respongués amb la veritat.
Quan Sever marxà, les llavors de les faves, miraculosament, van créixer i florir com si ja fes mesos que les haguessin plantades. Poc després, els perseguidors romans van trobar Medir i li van preguntar pel bisbe. Ell els respongué la veritat: que mentre ell sembrava les faves, el bisbe havia passat per allà. Els romans pensaren que Medir es burlava d’ells i protegia el bisbe, de manera que se l’endugueren pres i, quan van capturar Sever, els van martiritzar tots dos, i van degollar sant Medir.


Llegenda de la Mare de Déu de la Salut

Segons la llegenda, la imatge de la Mare de Déu fou trobada per una cabra. La família Través de Sarrià era famosa pels ramats de cabres que tenien i que feien pasturar per Sant Feliu. El pastor es va adonar que una de les cabres furgava amb les potes, cada dia, al mateix racó, al costat d’un gran arbre. Quan ho va explicar a l’amo, i aquest ho va comprovar, van excavar en aquest lloc i va aparèixer la imatge.
Era una època de fam i misèria en què molta gent moria a causa d’una pesta virulenta. Quan van saber que s’havia trobat una imatge de la Mare de Déu van creure que era un signe per retornar-los la fe que havien abandonat, i van començar a encomanar-s’hi amb gran devoció i sacrificis. Molts es van guarir, les collites van començar a ser més abundants i els matrimonis eren beneïts amb els fills que havien demanat. Així va ser que aquella Mare de Déu va ser anomenada de la Salut.
En aquell indret es va erigir un santuari, origen de l’ermita actual, i des d’aleshores, en agraïment, s’hi puja en pelegrinatge un cop l’any.
Segons Joan Amades, a la part exterior del santuari hi ha la Pedra dels Fills, una pedra sagrada que feia de seient i que, estranyament, permetia ser mare a tota dona que s’hi asseia…
 
 CASTELLERS DE CERDANYOLA
Castellers de Cerdanyola
Fundat l'1 de octubre de 1998
Una colla creada el 1998 a partir de la il·lusió d'un grup de persones (algunes amb experiència castellera i altres sense) de tenir una colla a la seva ciutat. Tot i que el bressol dels castells és el Camp de Tarragona, són moltes les colles que a dia d'avui existeixen a la província de Barcelona. Nosaltres som una d'elles, modesta i relativament jove, però sempre amb ganes de superar-nos i d'assolir nous reptes!

Informació assaigs:
Local d’assaig: Carrer del Remei, nº 15 08290 Cerdanyola del Vallés (darrere Mercadona)
Dilluns 20.00 - 22.00h Tronc i Canalla
Dimecres 20.00 - 22.00h General
Divendres 20.00 - 23.00h General

Assaig musics:
Dilluns de 19:00 - 21:00h al Casal de Joves -Pg. del pont, s/n

Contacte:
Mail: info@castellersdecerdanyola.cat
Telf: 699 990 058
http://www.castellersdecerdanyola.cat/
 
 ADRECES
Ateneu de Cerdanyola
Servei de Cultura
Teatre Ateneu -carrer de la Indústria, 38-40
93 580 88 88 Ext. 4043

Biblioteca Central de Cerdanyola (BCC)
PI. d’Enric Granados, 1
93 580 76 02

Centre cívic Montflorit
C. de Mare de Déu dels Dolors, 17-19
93 691 52 62

Escola Somnis
C. de Sant Ramon, 132
671 22 97 00

Llibreria Éfora
Pg. de Cordelles, 18
93 594 97 26

Llibreria L’Aranya
C. de Santa Anna, 1
93 580 95 35

Llibreria Lilliput
C. de Sant Ramon, 126
93 515 01 80

Vinoteca "Espai Vi"
C. de les Belles Arts, 2
605 54 54 47

Museu d’Art de Cerdanyola (MAC)
C. de Sant Martí, 88
93 591 41 30
Horaris de dimarts a dissabte de 17 a 20 h.
              diumenges i festius d'11 a 14 h.
              dilluns : tancat

www.cerdanyola.cat/mac

Museu i Poblat de Ca n’Oliver
C. de València, 19
93 692 33 22 / 93 580 45 00
www.cerdanyola.cat/museucanoliver


OFICINA D'ATENCIÓ CIUTADANA

L'OAC es troba a la planta baixa de la seu central de l’Ajuntament
i té una entrada pel passatge de l’A juntament.

Horari del servei:

  • Horari habitual (de setembre a juny): de dilluns a divendres,
    de 8.30 a 19.00 h
  • Horari en períodes de vacances (juliol, agost, dues setmanes de Setmana Santa i dues setmanes de Nadal): de dilluns a divendres, de 8.30 a 14.00 h.
  • Excepcionalment, també hi ha dies especials (laborables entre dos festius) en els que l’horari és de 8:30 a 14:00 h.
 
NETEJA DE CARRERS I PLACES A LA NOSTRA CIUTAT 
Neteja diària - de dilluns a divendres - de la zona centre de Bellaterra. Això és Estació, Plaça Maragall, Plaça del Pi, carrer Joan Fàbregas i vies properes. Bellaterra està dividida en cinc sectors. Cada dia se'n neteja un. La zona centre està inclosa en tots els sectors.
Escombrada manual de les places interiors als sectors Banús, Diagonal i Cerdanyola 2000.
Escombrada manual d’interiors i zones verdes a places com Sant Ramon, Jaume Mimó, Servei Català d’Ocupació i d’altres de la zona centre.
Escombrada de manteniment al sector de Banús – Bonasort. Zona delimitada pel passeig Cordelles, carrer de Santa Marcel·lina, fins a zona plaça de sant Medir, Felicià Xarau, Torrent i Togores.
Escombrada de vials a la zona centre. Carrers de Sant Ramon, Francesc Layret, Avinguda de Catalunya, Plaça de l’Abat Oliba i passeig de l’Ajuntament.
Escombrada manual de vials al sector Canaletes.
Escombrada mixta de vials a diverses zones de la ciutat. Es fa amb màquines durant diversos dies de la setmana (no cada dia). Es farà neteja mecanitzada als sectors Banús (dilluns, dimecres i dijous), Serraperera (dimarts i divendres), Fontetes (dilluns, dimecres i dijous), Montflorit zona baix (amb 2 màquines, una dimecres i l’altra, dimecres i divendres), sector Epson (dimecres, una màquina, i divendres, una altra), Martinica (dimarts, dijous), sector Ateneu (dimarts, dimecres i divendres), Canaletes (dilluns, dimecres i dijous), Montflorit alt (dilluns i dijous), Santa Anna (dimarts, dimecres i divendres), Turó (dilluns i dijous), Carretera de Barcelona (dimarts i divendres)
Escombrada i manteniment de zones de jocs infantils.
Neteja de papereres. Escombrada zones properes i manteniment, si s’escau.  
 
DEIXALLERIA DE CERDANYOLA
Deixalleria de Cerdanyola del Vallès
Carretera de Cerdanyola a Sant Cugat BP-1413 km 2,2.
Telèfon: 936 917 442
Horari d'obertura al públic:
Dilluns: de 16:30 a 19:30h
Dimarts a divendres: de 10 a 14h i de 16:30 a 19h
Dissabte: de 10 a 13h i de 16:30 a 19:30h 

Fluorescents i llums de vapor de mercuri; Bateries; Dissolvents; Pintures; Vernissos; Piles i acumuladors; Neveres i electrodomèstics que contenen substàncies perilloses; Olis minerals usats.
Paper i cartró; Vidre; Plàstics Ferralla i metalls; Fustes; Tèxtils; Electrodomèstics que no contenen substàncies perilloses; Pneumàtics; Enderrocs d'obres menors i reparació domiciliària; Olis vegetals; Voluminosos; Residus verds (esporga).
 
LOCALITZACIONS DE CONTENIDORS D'OLI.  Els de color taronja.
-C/de Clos cruïlla amb la Gran Via Prat de la Riba
-C/del Torrent n° 5
-Psg. de la Riera cruïlla amb la PI. de la Pau -Av. de la Primavera
   cruïlla amb la PI. de Marconi
-C/ de les Escoles cruïlla amb la PI. de Frederica Montseny
-C/ del Camp cruïlla amb el c/ de Sebastià Garriga
-C/ de Galícia cruïlla amb el c/ Josep Tarradellas
-C/de Felip II cruïlla amb l'Av.del Turó
-Ctra. de Barcelona n° 163
-Av. de Canaletes amb c/ de la Pedrera.
 Pla de les Alsines con Av. de la Primavera.
 PI. de sant Medir amb carrer Ample
-C/ de Sant Casimir, davant del Mercat de Serra perera
-C/ de París amb l'Av. de l'Argentina
-C/ de Santa Rosa amb l'Av. de Flor de maig